Ai, Felip, ja estic aquí. Bona tarda, Felip Caudet, fisioterapeuta.
Bona tarda, anem a express, eh? Anem a express.
He tardat una miqueta perquè és que estava al lavabo, tenia pipí.
Ah, tenies una urgència, eh?
Tenia un pipí.
Una urgència miccional.
Sí, sí.
És important, això, la vocació.
I tant, Núria, i tant.
Avui ja ho han anunciat, eh?
Avui parlarem d'una cosa que té molta relació.
Avui parlarem de la retenció de líquids, Núria.
Ah, que no tot el que és retenció de líquids passaria per aquesta eliminació via bufeta, no?
No, no, no.
De vies d'eliminació en tenim diferents.
I la més comuna, solem pensar en els líquids, és l'orina.
Però no és tot això.
Per exemple, una manera d'eliminar líquids també és la suor.
No se n'hem d'oblidar.
La suor.
També n'eliminem a través d'un petit vapor que deixem anar quan parlem.
I una altra via d'eliminació de líquids també és a través de la femta.
Això ho podem comprovar-ho quan anem rastrets, doncs poc líquid estem eliminant a través de la femta.
I per què és important parlar d'això?
Sí, comencem potser donant-li l'importància que té el tema, no?
Comencem pel començament.
Per què hem d'eliminar líquids?
Més que eliminar-los, hem d'entrar en un flux continu.
És a dir, han d'entrar líquids en el nostre cos, han de fer les funcions per les quals són requerits,
i a la vegada han de poder sortir.
Bàsicament, més que els líquids, els tòxics es puguin produir.
I, en definitiva, si ens hem d'anar en compte, els líquids són un medi, són un mitjà.
Són el transportista d'aquestes substàncies, tant d'entrada, de gestió i de sortida.
Llavors, per això és important.
Què passa?
Cada vegada la sortida no és tan clara, i llavors els líquids s'acumulen.
Quan s'acumulen els líquids?
I aquí anem al secret de la retenció de líquids.
Quan es descompensa el sistema?
Què dir? Tu em fas gara de què?
Clar, què vol dir que el sistema es descompensa?
Mireu.
Que no flueix tot com no flueix.
Mira, quan pensem en els líquids del cos, no hauríem de pensar només en el líquid en si.
Penseu que els humans estem fets, o tres quartes parts del nostre cos són de líquid, aproximadament.
Un 80%, és força elevat.
També, conforme ens anem fent més grans, cada vegada el cos perds més capacitat de retenir líquid.
Per tant, un nadó té una proporció de líquids molt més alta que una persona gran.
Això és clar, no?
Sí.
El que us deia, quan pensem en líquids no podem pensar només en el líquid com a tal, sinó el líquid sempre va associat a alguna cosa.
El que dèiem abans, el líquid és un transportista i un medi perquè puguin passar una sèrie de coses.
A què va associat el líquid? A què sol anar associat?
Doncs mireu, una de les coses més importants a les quals estan associats els líquids del cos és els minerals.
Sí, torna'm a explicar, ens ho vas explicar un dia, però tornem a mirar la relació.
Això és molt senzill, perquè us feu una idea. A veure, això podeu fer un experiment a casa per entendre això molt fàcilment.
Si agafeu un got amb aigua i en aquest got amb aigua hi fiqueu un grapadet, una cullereta de sal, veureu que si remeneu la sal es disola a l'aigua.
És a dir, ja no la veiem. La veiem perquè s'ha desfeta amb tota l'aigua.
Si tornem a afegir una altra culleradeta, possiblement aquesta segona cullerada també es desfarà, també es disoldrà.
Però conforme anem afegint sal al got d'aigua, cada cop veurem que és més difícil de dissoldre i la sal s'anirà posant al fons del got.
Sí, entenem això, això és molt senzillet.
Llavors, el cos funciona d'una manera semblant.
És a dir, al cos no li interessa que hi hagi sal en un lloc, estancada, parada, que hi hagi minerals allí, acumulats,
sinó que al cos li interessa que perquè pugui circular tot, aquests minerals se'ls puguin dissoldre.
D'acord? Llavors, en l'exemple que jo t'estava explicant, Núria, era un got d'aigua i li anem afegint culleretes de sal.
Què passa? Quan el cos detectaria que hi ha massa sal, el que t'avisaria i se les enginiaria perquè hi posessis més aigua.
Per això, quan mengem aliments salats, ens ve molta set.
Solem retenir el cos, que té un mecanisme que és la set, ens avisa que necessitarem més líquid per poder evacuar.
Què passa? Que les persones que tenen més sal que líquid, això és un exemple que estem donant,
per qui ens escolti, que ningú s'espanti que ningú té sal com a tal dins el cos.
Qui té, qui hi ha un excés d'aquests minerals i hi ha poc líquid, què passarà?
Que el cos li estarà demanant líquids.
I per tant no evacuarà.
I llavors, com que no...
No n'entren, no em deixo aquí.
Com que no en posem més, es quedarà els que ja té.
D'aquesta manera es retenen els líquids.
A principi, això no hauria de ser cap... A veure, cap problema.
El problema que hi veig jo, en què com que no entren líquids, es retenen els que hi ha,
és que també retenen les toxines.
Correcte.
Però no hauria de provocar aquella sensació d'inflor amb què a vegades relacionem la retenció de líquids.
Correcte, és això el que algú provoca.
Aquest líquid que ha quedat remensat, que el cos no ha eliminat.
Però com que no n'hi ha més...
No, no, aquí està el tema.
Una de les solucions per a les retencions de líquid és beure líquid.
Si al cos li anem proporcionant suficientment hidratació,
ell podrà agafar tots aquells tòxics que tu comentes,
tots aquells minerals que a vegades són sobrants,
i els eliminarà a través d'ajudats amb aquest líquid.
Si no hi entra líquid, s'acumula.
Això és segur.
Això és el mecanisme bàsic de la retenció de líquids.
El que passa és que el cos és una mica més complex.
Llavors hi entren altres factors.
Perquè, clar, quan jo t'explico això de la retenció de líquids
respecte a aquests minerals que hi ha en excés,
pensaríem, bueno, doncs això és una qüestió de l'alimentació i del líquid que bevem.
De no consumir molts minerals, productes que...
Com més coses salades consumim, més fàcil que hi hagi retenció de líquids.
Per tant, deixem de consumir coses salades i ja en tenim prou.
La gent que pateix retenció de líquids hauria de disminuir la ingesta de coses salades.
Però fa l'efecte que aquest no és l'únic tema, l'únic factor que influeix.
No, no, no.
Perquè potser hi haurà algú que diràs que jo ja no menjo salat.
Com és que retingui igualment?
Clar, de vegades les raons per retenir no es deuen a aquest excés de minerals.
De vegades el cos té altres raons.
Hi ha, per exemple, hi ha alteracions de tipus hormonal que fàcilment també fan que retenim líquids.
La natura és molt sàvia i això ho haureu experimentat.
Les senyores, quan s'apropeu al cicle menstrual, a la menstruació,
doncs aquells dies previs solen ser uns dies de retenció.
El cos està emmagatzemant una sèrie de líquids, teòricament, abans de poder menstruar,
i com que al final la menstruació es dona perquè no hi ha hagut gestació,
no hi ha hagut l'embràs, perdó,
doncs els líquids s'eliminaran i llavors quan es torna a desonflar tot el sistema.
Aquesta és una raó, una gestió de tipus hormonal.
Però també podríem trobar raons amb un sistema renal, amb uns ronyons que no funcionen bé,
que no fan aquell filtratge i que no poden eliminar.
També ho pot donar.
També ho podem trobar en el cas d'alteracions de tipus cardíac.
Alteracions cardiocirculatòries i pulmonars poden donar també
que el cos activi mecanismes de retenció de líquids.
Llavors hem d'entendre la retenció de líquids de dues maneres.
Una és perquè el cos en fa una gestió necessària.
que hi ha unes malalties o unes situacions on és necessari.
I dos és la retenció de líquids en base amb els hàbits alimentaris i d'exercici físic.
Aquí també entra el moviment que fem que ens ajuda a excretar tot aquest líquid que es pugui acumular.
En tot cas és un símptoma que és això.
Hauríem de buscar la causa d'aquests dos grans grups que tu comentaves.
Hauríem de mirar primer.
Llavors hi ha detalls que ens informen.
Per exemple, les retencions de líquids que exclusivament passen als turmells.
Ah sí? Això hi ha molta gent que pateix?
Si hi ha una patologia al turmell que t'has fet mal, un esguins mal curat,
aquí podem a vegades veure un flors que ens confonen.
Llavors per això és molt important que abans d'espantar-se dir
jo retenc els turmells, pel que diran abans d'espantar-se aneu al metge.
Això és claríssim.
D'acord? Perquè, per exemple, hi ha patologies cardíques, patologies del punt metge,
perquè el cor, pel que sigui, no està en la condició que està,
que normalment un dels símptomes que donen, un dels signes que donen,
és aquests edemes maleolars que es diuen.
Però ja seria una alteració, en aquest cas, orgànica.
Llavors això, aquest tipus de retencions les veurem sovint amb gent molt gran,
que potser sí que tenen un historial cardíac.
Llavors no s'espantem, però retencions més que poden passar al cos
i que en veiem sovint, per exemple, les cames.
Sí, les cames.
Les de les cames és molt habitual.
També a vegades en podem veure als braços, també se'n veuen,
o a vegades se'n veu a l'addomen, a la panxa,
però el lloc de preferència són les cames.
Això, quan es veu aquesta retenció, estem parlant com a signe evident i físic
d'una ampliació de volum.
Veurem, sí, veurem una sensació d'un flor,
una un flor que no és ni calenta ni freda, no té per què tindre temperatura,
perquè no és un fenomen inflamatori, és una dificultat per sortir, una un flor.
Ens abordarà una sensació de pesadesa al lloc on tenim,
on tenim aquella retenció.
Possiblement, a la bàscula veurem que hi ha més pes.
I o, per exemple, veurem un fenomen que és patològic,
però que també és un signe de retenció, que és la cel·lulitis.
Ah, sí?
La cel·lulitis, aquesta inflamació de les cèl·lules dèrmiques i grasses,
que poden enquistar o no, i la cel·lulitis n'hi ha de diferents tipus,
ens fan pensar en que hi ha un component de retenció de líquids
que no s'estan eliminant bé i que acumulen, com tu has dit al principi,
doncs s'acumulen toxines i això s'ha de vigilar.
I què determina on s'acumula el líquid i on no?
Depèn de les persones?
Ho dic perquè és habitual poder tenir la cel·lulitis d'aquesta acumulativa
i, en canvi, no tenir acumulats els turmells o no tenir les cames pesants.
Perquè una cosa que no n'hem parlat és on hi ha líquid al cos.
I el líquid al cos el trobem a tres llocs, Núria.
El trobem o dins de les cèl·lules o el trobem entre les cèl·lules.
Les cèl·lules són aquelles parts que conformen tots els teixits,
conformen tots els òrgans del cos, eh?
Dins les cèl·lules, és a dir, entre les cèl·lules o dins el sistema circulatori.
És els llocs on trobem líquids.
Llavors, què passa?
Que cada un d'aquests llocs es veu sotmes a una situació.
Per exemple, per què en retenem a les cames?
Doncs mireu, retenim a les cames líquid per dues raons.
Una és perquè a la gravetat li costa...
És a dir, si no hi ha una circumstància al cos que ho afavoreixin,
la gravetat va en contra que el líquid pugi per amunt.
Va per avall, per això s'onflen les cames.
Llavors ja sabeu tots la sensació d'alleujament
quan tens les cames cansades i inflades i les puges.
Et pots estirar i pujar les cames, no?
I tens la sensació que baixa la circulació.
L'ajudem una miqueta.
Una cosa és aquest líquid i l'altra seria líquid que estaria entre les cèl·lules.
I aquest és el que fa retencions de líquid que sempre estan presents.
Que no s'arreglen pujant a les cames.
Perquè és líquid que s'ha infiltrat, s'ha quedat entre els teixits.
Aquí no parlaríem de circulació, per tant, que pujan les cames allò baixa,
sinó que parlaríem de teixit inflat com una esponja.
Correcte, molt bé, aquest paral·lelisme de l'esponja és molt interessant.
És molt encertat perquè acaba sent així.
D'acord?
S'ha de veure amb la facilitat que ho podem traure o no, com ho podem traure.
Mira, coses que també són interessants de dir.
Hi ha situacions que afavoreixen que fem retenció de líquids.
Una és la dieta que hem dit, una mala alimentació molt rica en sal
o amb aliments processats, perquè això ho hem parlat alguna vegada.
Hi ha molts aliments processats,
i això vol dir des del món de les pizzas,
des del món de les sopes, des dels caldos, aquests que venen preparats,
que porten sal encoberta, sal i sucre.
A vegades et diuen sense sal.
Si ho posen, perfecte.
Perquè sal només es considera la sal.
Sí, sí, sal no. No hi ha més varietats.
No, no, no.
No és com el sucre que té diferents formats
i, doncs, depenent de l'origen de la molècula,
doncs té uns efectes o uns altres, podríem dir,
a part de l'endolçant en el cos.
En el sal, no. La sal és sal.
Llavors, per què dic això?
Perquè és interessant que, com sempre ho diem,
llegiu-vos els productes que compreu,
i més els que siguin embossats, els que siguin preparats.
Per què? Perquè allà hi posa les quantitats de sal
que esteu consumint.
De vegades un s'ho menja i no ho troba salat.
És que salat trobarem les arrengades,
si en mengem.
Però igualment porta sal, perquè la sal potenció.
Podem menjar perfectament un tros d'aquestes pitxes
que són tan comunes avui en dia,
i salada no la trobarem, la trobarem amb el gust que pugui tenir.
Però, clar, la sal, per aquest fenomen, precisament,
del que provoquen quan els líquids,
és un saboritzant.
Aquest és el gran secret de la sal.
La sal, quan ho posem al menjar,
deshidrata el menjar.
Fa sortir l'aigua fora.
I, per exemple, és molt comú,
quan nosaltres fem un fumet,
això ho sabrà les senyores que ens escolten,
si volem fer un fumet i ho volem fer ben condensat,
ben saborós,
la sal l'hem de posar al principi.
Ah, sí?
Clar, perquè llavors tot el que bullim allí
comença a treure més líquid.
Això és el mateix que es fa amb la carn.
Quan poses la carn a la graella,
et diuen la sal, no l'hi posis encara.
Posa-la al final,
perquè si no va perdent líquid
i llavors aquell líquid es desfà amb la cocció.
Correcte, o quan volem que la vergínia.
No quedarà dins.
No salti, no esquitxi tant quan l'hem tallat.
És a dir, la sal és un deshidratant.
Això és el que hem d'entendre.
Llavors, com que el cos no pot quedar deshidratat,
el cos acumula líquid, se'l queda.
I d'aquí les retencions de líquid.
Això és interessant.
Llavors, situacions, el que et deia,
coses que afavoreixen, a part de l'alimentació,
doncs mira, la calor.
La calor afavoreix la retenció de líquids.
Perquè què? Què passa?
Tot es dilata,
el sistema de circulat de tractament es dilata,
llavors ja no té aquella força per poder retornar,
els líquids cap al sistema renal
i al final cap a la bufeta i cap a orinar,
en el cas que parlem d'aquesta via.
Més coses que també afavoreixen.
Doncs mireu, hi ha certs medicaments
que afavoreixen la retenció de líquids.
Hi ha medicaments que ja estan pensats
en aquest sentit,
perquè tenen a veure amb algun sentit
per l'atenció
o per algun tipus de necessitat
d'hidratació del cos.
Però, per exemple, un altre clàssic
solen ser els anticonceptius,
que també solen tenir tendència a retenir.
Però per una qüestió, en aquest cas, hormonal.
És una fegita hormonal.
Hi ha d'antidepressius, que també, no?
Em sembla.
També hi ha medicaments antidepressius
que també ho poden provocar.
També una altra cosa
que provoca retencions de líquids, Núria,
la roba apretada.
Sí.
La roba apretada no ajuda
a que hi hagi el bombeig natural.
Encara que ens puguem pensar
oh, si apreta.
Sí, però la roba apretada no ens apreta
des de sota el peu.
Ens apreta des del turmell, per exemple.
En el cas d'uns pantalons, podríem pensar.
O en el cas d'una samarreta,
doncs, com a molt fins al canell.
Per tant, talla en algun punt la circulació.
I fa acumular.
La roba apretada, per tant,
tampoc és interessant per la gent
que ja pateix, que té tendència
o que té alguna situació.
Perquè hi ha situacions on és més fàcil.
Per exemple, en l'embaràs
és més fàcil que es retingui líquids.
En el moment premenstrual, també.
I passat el que es considera l'etapa fèrtil,
és a dir, en la menopausa,
també es pot donar aquest fenomen.
Perquè el cos ja no és tan hàbil.
Ja no té una via d'eliminació de líquids
perquè, a fi de compte,
la menstruació també es converteix,
encara que sigui a un nivell molt baix,
però en una eliminació líquidica,
en aquest cas,
en un format de sang i teixits que es perden.
Llavors, si et sembla,
passem a les recomanacions,
perquè veig que m'ha fet senyals
que no hi ha temps.
Doncs mira, coses interessants.
Quan veiem retencions de líquid,
molt localitzades,
això és important que anem al metge
a mirar-s'ho.
Que no és res,
no és res.
D'acord?
Però si el cas que tinguem
una retenció líquidica,
que no sigui deguda a cap tipus
de patologia,
ni cap tipus de lesió orgànica.
Doncs mira,
una cosa important,
moure's.
Anar a caminar
tres cops per setmana.
Cosa senzilla,
que l'hem dit moltes vegades,
que protegeix
de moltes, moltes patologies
i malalties.
Més coses.
Evitar estar molt de temps
de peu.
La gent que treballa
malauradament de peu
tot el dia,
doncs estan sentenciats
en això.
Aquestes persones
es poden ajudar una mica,
per exemple,
amb unes mitges
de pressió progressiva,
que es diuen.
Són uns mitges,
o uns mitjons,
que això també en fan
per senyors,
que estan dissenyades
amb unes gomes
i especials,
que el que fan és,
des de la punta del peu,
progressivament van augmentant
la tensió perquè el líquid
es faciliti a l'hora de pujar.
i ja està,
és ortopèdic,
això és una cosa
en botigues especialitzades.
Més coses.
Eviteu la calor
als llocs amb calefacció forta.
Eviteu les calefaccions
del terra.
Important, això.
En el cas de la gent
que pateix molt habitualment,
a l'estiu,
res de platges.
En quant al sol, vull dir.
Els banys al mar
són molt sants
precisament per la retenció
de líquids,
perquè afavoriran
l'intercanvi
de toxines
cap a fora.
Però el sol
no ens anirà bé.
perquè avui estem parlant
de retenció de líquids,
però això pot portar
després a la llarga
altres patologies
derivades d'aquí,
també s'ha de dir.
Més coses.
Calçats
que siguin còmodes.
Res de tacons.
Els calçats apretats
faciliten
que hi hagi
retencions de líquids.
I els tacons,
per suposat,
perquè els tacons,
ho hem parlat altres vegades
per altres coses,
però el que provoquen
és que tota la cama,
tota la musculatura
de la cama
treballi molt tensa.
i llavors comprimeix
aquest fenomen,
aquesta circulació
de retorn,
perdó,
i llavors no es pot ajudar.
No ajuda,
no ajuda.
La roba no ajustada,
això ja ho hem dit,
que sigui
holgada.
I coses interessants,
mireu,
ni l'alcohol,
ni refrescos
ensucrats,
ni
ni cafè,
ni te,
sinó que
escolliu sempre
aigua.
Aigua,
recordeu,
hidratar aigua,
combater retenció
de líquids
amb aigua.
Sí, sí,
sembla un contrasentit,
però...
Clar,
la gent s'estranya,
no,
si jo retenc líquid,
com he de beure aigua?
No s'espantin.
Precisament el que farà el cos
és evacuar
totes aquestes reserves
que té acumulades
per alguna raó
i que possiblement
tenen molts de tòxics
i renovar-la
per aquesta nova
que li esteu donant.
Llavors,
si voleu agilitzar
aquest sistema
de retenció de líquids,
doneu-li líquid,
sinó el cos
no se'n desfà
dels que porta.
Això és molt important, eh?
A veure,
un apunt,
un apunt
amb això de l'aigua.
Quan parlem de beure aigua,
no us accediu.
En principi,
un sistema renal normal
que no tingui patologies
amb dos,
dos litros i mig,
al dia,
la té prou.
I de sobres,
em sembla, no?
I per una activitat normal.
Per una activitat normal.
I a l'estiu,
a veure que potser
ja se't beurà
una miqueta més,
potser.
Però que ningú,
quan ara senti hidratació,
que ningú us begui
quatre litros d'aigua al dia
o cinc litres,
que és una barbaritat.
Bàsicament perquè
pot portar
que el ronyó
digui prou.
I llavors tindríem
un ensurt
molt gros.
No m'estàs contrant massa.
Sí, sí.
Amb l'aigua sí que hi havia
molts mites
i moltes falses llegendes,
no?
Que és bona,
però com diem sempre,
amb la seva moderació,
amb el seu punt just.
El litre i mig,
dos litres,
que això serien,
a fi de comptes,
uns vuit gots d'aigua,
seria una hidratació
molt normal.
I que al principi
un cos
que no té cap problema,
ja us ho dic,
podria acceptar-la perfectament
i facilitaria la neteja.
I aquí avui parlem
de retencions,
però recordar,
qualsevol persona
que pateixi de dolor,
atenció al que s'hi diuen,
dolor o inflamacions,
l'aigua
el pot ajudar
moltíssim.
Les persones
que pateixen dolor,
sigui artrosis,
sigui artritis,
sigui qualsevol malaltia
que porti dolor,
es facilitarà,
s'eliminarà aquest dolor
o baixarà,
hidratant-se bé.
Perquè, clar,
el dolor,
Núria,
és una alliberació química
a raó d'una situació.
Llavors,
com a química
que és dins el cos,
al posar-li
hidratació
ben feta,
facilitarà netejar
aquella química
del dolor.
Llavors,
no se n'esteu,
la gent que té
alguna inflamació,
aigua,
beguda,
no banyada.
Sí, sí.
Dolors,
doncs igual.
I jo sé que molta gent
s'estranyarà del que estic dient.
Però proveu,
perquè com que no hi ha res a perdre,
se'n faríeu creus.
Podeu fer la prova?
Està a una temporada
que, què diríem,
en una setmana
hem de notar
bevent dos litres...
Si resulta que són persones
que no ens hidratem bé,
ho notarem molt ràpid.
Marqueu-vos
de veure-vos
vuit gots d'aigua,
dos litres a cada dia,
durant una setmana,
a veure què passa.
Un parell de setmanes,
et diria.
Un parell.
Però, Núria,
la gent no ho sap,
però mireu,
els esportistes,
els futbolistes,
quan fan competicions,
quan acaben un partit,
fan el que es diu
el refredament.
I en el refredament
té uns passos,
té uns processos,
de banja amb aigua freda,
una mica d'exercici
de manera menys intensa.
El Barça,
quan acaben de jugar al partit,
van amb bicicleta.
El que passa
en una sala habilitada
per fer el refredament,
que es diu.
És com per no baixar
de cop l'atenció, no?
No, perquè se sap
que l'eliminació de toxines
també es facilita
amb la mateixa activitat,
el que passa
que amb menys intensitat.
Els hi fan també massatges,
d'acord?
I una altra cosa
que entra dins
d'aquest protocol
i és una cosa
però importantíssima
és la rehidratació.
Beu en aigua.
I llavors,
quan un senyor d'aquests
pateix una lesió,
una inflamació
de qualsevol tendó,
per exemple,
aquest senyor,
a part de la terapèutica
que li fan els fisioterapeutes...
Es fa un fart d'aigua.
Sí, sí.
Té pauta d'aigua.
Té una pauta d'aigua,
d'hidratació,
perquè se sap
que el cos
la requerirà
per poder eliminar toxines.
Per tant,
penseu que si els futbolistes
els hi fan
és perquè és molt bo.
És interessant.
I nosaltres sense fer esport d'elit
hem de fer dos litres al dia?
Qualsevol persona
que tingui,
us ho he dit,
dolors,
l'aigua l'ajudarà.
Sense excessos, eh?
Recordeu,
uns dos litres com a màxim
si no teniu cap patologia.
Si tinguéssiu algun problema,
per exemple,
de ronyó,
llavors parleu amb el metge.
A veure si això és massa
o és poc
en funció del vostre cas.
D'acord?
Però qui no sigui així,
l'aigua podeu estar segurs
que us ajudarà.
Avui hem parlat
sobre la retenció de líquids.
Amb el Felip no sé
si t'ha quedat alguna cosa important
per dir...
Moltes,
perquè sempre
és cosa interessant.
Per exemple,
mireu,
coses que ajuden...
Ara és temps ja.
Carxofes,
les carxofes faciliten
que no hi hagi retenció.
L'api tampoc,
també ajuda
que es margi la retenció.
L'enciam,
la carabassa,
els puerros,
la ceba.
Són productes fàcils
que ara és temps
de trobar-los al mercat
i penseu que us facilitaran molt
i ara més que ve la calor
quan ja s'instal·li,
que de moment
no la tenim per aquí,
però quan s'instal·li
ens facilitarà molt
evitar la retenció.
Les fruites,
fruites molt riques amb aigua.
Recordeu,
estem donant aigua.
Maduixes,
cireres,
raïm,
la pinya,
la cíndria,
el meló.
L'estiu és...
La natura és molt sàvia.
Per què es penseu
que a l'estiu
tenim fruites tan sucoses?
Clar.
Ja ens ho donen tot fet.
Molt possiblement,
molt possiblement
dins els cicles naturals
d'alguna manera
està contemplat això
i no es produeix
fruita seca a l'estiu
sinó que se'n produeix
a l'hivern.
D'alguna raó serà, no?
Escoltem la natura
en aquest sentit.
Podríem parlar-hi
moltíssim d'això.
Bé, però ens has donat
algunes claus,
alguns consells
que jo crec que serveixin.
Si a algú li queda alguna cosa,
ja està bé amb això de l'aigua.
Felip,
moltes gràcies,
com sempre.
Un plaer.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.