I també volem parlar amb Josep Ramon Castells, president de la Federació de Productors d'Ostres.
Què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
Ara explicava fa una estona això, com s'ha de menjar, com s'ha de cultivar,
vull dir que és un producte que té el seu treball, no?
Sí, hem estat explicant aquí als restauradors tot el procés des que el sembrem hasta que el collim
i inclús després la fase de com se depura i com se pot obrir, en fi, tot el cicle.
Què hauria de fer un ostre com aquesta que se menja avui aquí?
Aquí està entre un any i 18 mesos, pràcticament la meitat de temps que hi ha altres zones d'Europa,
sobretot que hi ha altres zones de França.
Per què?
Doncs per la temperatura i per la qualitat de les aigües.
Això fa que aquí hi ha molt de fitoplacton, que és el que menja l'ostre,
i el jauren molt, doncs el que fa és créixer també més ràpid.
Durant aquest temps, durant aquest any, s'ha de tocar l'ostre o no?
És a dir, s'ha de fer intervencions durant aquest període de temps?
S'ha de vigilar només?
No, no, nosaltres el que fem és controlar que...
Ficar-la ben ficada a l'hora de sembrar-la,
i després ja ella va fent el seu creixement,
i quan nosaltres considerem que s'ha d'acollir, s'ha d'acollir, ja està.
És important també s'apirar-la a menjar.
Vull dir, hi ha uns mesos que ja són els mesos en R,
que és quan l'ostre està en més bones condicions.
Els mesos sense R és quan l'ostre desova,
i és quan porta una mica de llet i no estan les condicions òptimes.
Nosaltres la treballem tot l'any,
però sent conscients que aquests mesos no és la mateixa qualitat que els mesos en R.
Això no depèn de les llunes?
No, no, no.
Ells tenen els cicles seu de creixement i després de desova,
i els mesos de maig, juny, juliol i agost aproximadament,
són els mesos que ella desova i que treu la llet per tornar a reproduir l'ostre.
Quantes ostres, quantes tones, perquè suposo que en feu moltes, no?
Sí.
El Delta estem sobre unes 800 tonelades,
uns 800.000 quilos d'ostre i 3 milions de quilos de musclo.
I qui se les menja, aquestes ostres?
Doncs bueno, majoritàriament els francesos,
perquè ells tenen molt d'hàbitat de menjar o moltes...
Restaurants especialitzats, no?
Sí, sí, ells tenen fa 200 anys que ja consumeixen ostre
i ells ja estan molt habituats a menjar ostre.
Llavors, com és molt bona i té molta car i té molta qualitat,
venen, me la compren, i després també a Itàlia.
Vull dir, són els dos països que ens consumeixen l'ostre del Delta.
És mítim, Miquel, una cosa, és un producte de luxe l'ostre, no?
No, no, no, ni molt menys.
Vull dir, l'ostre del Delta és uns preus que estan entre 4 i 8 euros al quilo,
que són de 8 a 12 peces per un quilo
i són preus molt assequibles a tothom, indiscutiblement.
El que passa és que està l'ostre plana, que és molt més cara,
és dos vegades o tres vegades més cara,
i la majoria de gent que ens prova l'ostre del Delta
es pot comparar i inclús supera l'ostre plana.
Aquestes ostres podríem fer perles, ara, és una pregunta tonta, eh?
Sí, ja me l'han fet abans, no.
Vull dir, les perles se fan a zones de profunditat de 30 metres de profunditat,
inclús fins a 60 metres de profunditat,
hi posen una mica de sal i allí elles se van reproduint l'ostre,
però per la seva pressió o profunditat que està.
Aquí no tenim tanta profunditat.
Que vagin escollit avui per fer aquesta iniciativa,
aquest col·lectiu de restauradors, home, suposo que esteu contents, no?
Sí, jo crec que aquestes iniciatives fan que inclús els mateixos restauradors
estiguin més al dia dels productes nostres d'aquí de la província de Tarragona
i crec que trobar-nos és la manera de despejar dubtes que puguem tindre ells,
que poguéssim tindre nosaltres,
i tot això és molt positiu per al sector productiu.
Gràcies.