Un dimarts més encetem aquest espai
quinzenal en què parlem sobre
psicologia, ho fem amb la nostra psicòloga
clínica, la Sònia Navarro. Recordo que ja fa
alguns anys vaig llegir un llibre que es deia
Què és la felicitat? Es deia
d'Orion Sagan i el dit Margulis
me'l vaig llegir i a l'acabar
encara no ho acaba
tenint clar. Encara no sabies què era?
No, encara no. Encara estàveu a la recerca
de la felicitat
Sònia Navarro. Bona tarda i benvinguda. Hola, bona
tarda. És tan difícil, és
definir-ho, trobar-ho?
Bueno, a veure, de fet
jo crec que ens passem la vida buscant
la felicitat. És un concepte tan abstracte
que cadascú de nosaltres
el podria definir d'una manera diferent
llavors aquí està la dificultat
la felicitat per cadascun
de nosaltres és una cosa
diferent. Podríem
dir una definició així
una mica global, no? Que seria
una absència d'ansietat
una absència de patiment
una sensació de fortalesa
interna, una sensació
d'evolució, de satisfacció
pel que ets i no pel que
tens. Ho podríem...
així com a atrets generals, eh?
De fet, perquè una persona
sigui feliç o es trobi
feliç, hauria de ser una persona que agraís
allò que té i no està pendent
d'allò que li falta, que és
exactament el que habitualment
estem, no? Habitualment
estem més pendents del que ens falta
del que no tenim
que d'agrair
allò que sí que tenim
en la nostra vida
llavors
una altra manera de definir-ho
podria ser fer allò que un vol
i que un
se sent bé mentre es fa allò
o sigui, se sent a gust
llavors
però clar, això per cadascú
de nosaltres és una cosa diferent
per dir-ho d'alguna manera
A mi, per exemple, pot haver-hi moltíssimes coses
petites coses que em fan feliç
però en canvi puc no sentir-me feliç, no?
M'agradar que puntualment
em pugui sentir feliç avui
perquè he fet no sé què
per dir alguna cosa
Bé, jo crec que això no seria
la felicitat, sinó el gaudir
el plaer
la sensació d'estar divertit
o de tenir un plaer
o la sensació d'alegria
per una cosa concreta
i això també ho hauríem de diferenciar
a vegades jo puc no ser feliç
puc anar a una activitat concreta
puc anar a una festa
puc divertir-me a la festa
puc estar alegre en la festa
puc gaudir d'aquesta festa
però quan s'acaba la festa
jo continuo en el meu estat anterior
llavors, això no seria la felicitat
la felicitat seria
que jo estic vivint
el moment que estic vivint
felicitat també
no vol dir absència de dolor
que és que moltes vegades també
pensem que una persona feliç
és una persona que li va tot bé
o que no té cap patiment
o que no té dolor
i això no és així
una persona feliç
seria aquella persona
que en el moment que fa una cosa
està present en aquell moment
ja sigui que estigui fent
una activitat divertida
o una activitat que no ho sigui gens
o sigui, si està cuinant
doncs està cuinant
si està parlant
està parlant
si està treballant
està treballant
si jo estic fent una activitat
però estic pensant en una altra
molt difícilment
gaudiré plenament
d'aquella activitat
que estic fent
amb el percent
llavors
moltes vegades
pensem que una persona feliç
ha de ser una persona
que sempre estigui contenta
i aquesta és l'errada
una persona feliç
és una persona
que passa
per totes les seves situacions
i moltes vegades
les situacions
igual
has de plorar
igual estàs trist
perquè
se t'ha mort algú
i estàs trist
però això no vol dir
que tu no siguis feliç
moltes vegades
el que fem
és evitar
totes les emocions
que nosaltres
considerem negatives
la tristesa
el dolor
per exemple
i com amagar-ho
amb la idea
que així serem més feliços
però si jo amago
algunes de les emocions
no puc ser feliç
perquè estic negant
una part de mi
hi ha persones
diries
que no volen ser felices
o que certament
tanquen les portes
a la felicitat
per alguna raó
hi ha persones
que no saben
i de fet diria
que la gran majoria
de nosaltres
no sabem
ser feliços
no crec que no vulguis
voler
vols
una altra cosa
és que no en saps
perquè
a vegades
volem ser feliços
a través
precisament
d'aquest
no patir
llavors busquem
les píndoles
màgiques
o les receptes
màgiques
que facin
que no pateixi
en la recerca
de la felicitat
moltes vegades
també estem confonent
la felicitat
amb tenir coses
pensem que
pensem que també
moltes vegades pensem
quan acabi l'examen
quan tingui més diners
quan acabi aquella feina
quan estigui de vacances
seré
o sigui
serà llavors
quan em casi
quan em separi
quan no sé
és com
posposar
posposar
per exemple
amb la poca probabilitat
que hi ha
molt baixa
llavors
hi ha
moltes persones
que posposen
constantment
l'estar
en el present
el disfrutar
de l'estar
en aquella situació
en la que estiguin
llavors a vegades
et trobes
amb persones
que
volen
alguna cosa
per trobar-se bé
però sense passar
per l'emoció
i això és impossible
és a dir
perquè jo he de passar
per totes les emocions
les positives
i les negatives
podem enviar
correu sol
si voleu
al correu del programa
ja tardes
arroba
tarragonaradi.cat
el nostre facebook
també està obert
ara mateix
i podeu fer consultes
i el telèfon del directe
si us preferiu
el 977244767
i ens ha arribat
un correu
diu
mira
quina explicació
té el consum
de fórmules
posa fórmules
entre cometes
o receptes
també posa entre cometes
per arribar
a la felicitat
en la societat actual
és a dir
quina explicació
té el consum
d'aquestes píndoles
fórmules
receptes
quina explicació
té
el consum
de fórmules
o receptes
per arribar
a la felicitat
en la nostra societat actual
és una pregunta
molt genèrica
sí sí
i tant
jo crec que
estem precisament
en un món
de ventes
de ventes
moltes vegades
que no són reals
potser va per aquí la cosa
jo crec que la pregunta va per aquí
és a dir
que en aquest món
tan consumista
occident
quan a vegades
deixem una mica
els sentiments de banda
però clar
fixa't que
si
en el moment
que estem venent
píndoles
o receptes
és igual
el moment
que les persones
que les persones
arriben a consulta
moltes vegades
esperant
no ho sé
que facis
la píndola màgica
o sí
que hi hagi alguna cosa
alguna tècnica
que sigui màgica
i que ràpidament
canviï
les coses
això és impossible
és impossible
des del moment
en què
les persones
hem de passar
les emocions
i no hi ha res
que
podem amagar-les
però amagar-les
voldrà dir
posar-se una cuirassa
posar-se una cuirassa
vol dir que jo
de cara a l'exterior
semblo
molt fort
o molt feliç
o molt feliç
o és igual
o molt ric
o molt el que sigui
perquè aparento
moltes coses
però no és així
com em sento internament
llavors
això em portarà
probablement a una crisi
en algun moment
perquè petaré
per algun lloc
perquè hi haurà una gota
que vessarà el got
que hi ha
amb la qual no podré
llavors
què passa
que estem en una societat
que confonem
i pensem
que les coses
han de ser immediates
i que la felicitat
per tant
és immediata
i per tant
la felicitat
l'aconseguiré
a través
d'algú concret
i quasi sempre
és a través
de la compra
d'alguna cosa
això és el que
ens han vengut
de fet els anuncis
ens venen això
i es venen constantment
és a dir
que això
el bombardeig
diré que és constant
de fet
ens ho venen
tota la publicitat
està enfocada
cap aquí
quan tu tinguis això
seràs feliç
quan tu tinguis allò
seràs feliç
quan tu tinguis l'altre
seràs feliç
clar, què passa?
que jo vaig
consumint coses
que no em donen
la felicitat
per què?
perquè la felicitat
és estar en el present
estar en el que estic fent
d'aquesta manera
sempre estic en el futur
llavors
estem com sempre
si és
o comprant coses
o intentant
aconseguir èxits
que això també ens perd
perquè l'èxit
és aconseguir coses
però la felicitat
és disfrutar
d'aquestes coses
el que ens passa
moltes vegades
és que quan ja hem aconseguit
llavors ens posem
voler aconseguir bé
i no disfrutem d'a
perquè allà no té valor
i això pot ser que no acabi mai
sempre hi haurà
algun objectiu superior
a aconseguir
és que no acaba mai
és que de fet
no pot ser
és que no acaba mai
de fet jo diria
que hi ha molta gent
infeliç en aquest moment
perquè hi ha molta gent
que està
més pendent
del que li falta
o del que pot perdre
que del que té
i disfrutar
el que té
en aquest moment
perquè
el que podem perdre
és tot
demà
ho podem perdre tot
i un exemple
claríssim
doncs mira
tenim el terratrem
molt d'Aiti
no?
ara mateix
demà
en un segon
ho podem perdre tot
llavors
estem com
confonent moltes vegades
felicitat
amb
amb seguretat
pensem també
que la seguretat
de tenir coses
ens donarà
una felicitat
i això no és real
perquè
no hi ha res
que sigui segur
a la vida
ni la vida mateixa
a mi m'agrada
sempre molt d'atenció
aquelles persones
que aparentment
vist a fora
sembla que ho tinguin
tot els ingredients
tot allò que sembla necessari
per ser feliços
i en canvi
veus que no acaben de ser-ho
que sempre van amb aquella mirada
així com a trista
com que no acaben
de gaudir
d'allò que tenen
però que aparentment
diries
home
és que haurien de ser feliços
ho tenen tot
i en canvi no ho són
què vol dir
ho tenen tot
no sé
salut
alegria
família
no sé
saps què vull dir
clar
però molt probablement
no estan vivint
la vida
que ells volen
o no estan harmonitzats
amb el que ells necessiten
a vegades tenen tot
el que socialment
s'està dient
que necessitem
però no
el que
ells volen
llavors aquí entraríem
en
que realment
clar
són gent
que té coses
que socialment
ens diuen
que hem de tenir
però que igual
no són
el que
no són
el que ells
necessiten
i que no estan
realment
harmonitzats
amb el que ells
necessiten
i jo crec que
d'aquestes persones
en aquest moment
hi ha moltíssimes
no?
que
no estan
bé
perquè creuen
que el que
el que estan
no és suficient
o no és
vàlid
no?
o sigui
de fet
jo crec que tots
podíem posar el cas
d'algun conegut
com a mínim un
casos d'aquells
en què
típica persona
que ho deixa
tot
i se'n va a fer
una vida
completament diferent
deix la feina
deix la casa
clar que a vegades
és un gir
que socialment
el primer que
t'imagines
que dius
quan t'ho expliquen
és
ostres
i estaràs bé
i per què
ho has fet
això?
deixes l'estabilitat
o unes pautes
socials
perquè dius
bueno sí
no sóc feliç
i he de fer
un trencament
clar
el que passa
és que aquesta persona
molt probablement
quan fa això
és que ja
ha vessat
la gota
ha vessat el got
d'estar
en una vida
amb la qual
ell o ella
no estaven bé
i aquestes persones
se n'adonen
el que ja és
una valentia
que la societat
ho pot veure
com una bogeria
perquè
clar
en una societat
en què prima
tant com la nostra
la seguretat
que és una falsa seguretat
la creença
que si tenim coses
sempre estarem
és a dir
una persona
és que tenim tants exemples
i què estan passant ara
fins i tot persones
que creien
que tenien feines
superassegurades
per tota la vida
i ara veuen
que no estan assegurades
persones que creien
que
o a vegades
ens passa amb la salut
que creiem
que com que tenim
una bona salut
és de fer-lo
i la tindrem
tota la vida
fins que la deixem
de tenir
o clar
coses d'aquestes
que
és com
creiem que tenim coses
controlem nosaltres
la vida
i llavors
això no és real
llavors
hem d'estar
en la vida
que tenim
en aquest moment
no?
i en el temps
i en el temps
i en el temps
que tenim
quan una persona
arriba a un punt
que diu
tot això que tinc
no em serveix
per a res
perquè no em fa sentir
millor
i no em fa sentir
bé a mi mateix
clar
abandonar
i posar-te
en una vida
que estigui
més acord
amb tu
no és segura
això està clar
i amb molta inseguretat
perquè és començar
de nou
però moltes vegades
precisament
aquesta inseguretat
és la que genera
la motivació
les ganes
la il·lusió
l'alegria
i per tant
la felicitat
perquè estic allà
vivint allò
i la gent
que no acaba
de trobar mai
la felicitat
però que la busquen
que contínuament
estan canviant de vida
picant d'aquí
picant d'allà
obrint nous projectes
perquè sembla
que no acaben
de trobar-ho mai
o quan la troben
quan arriben
a aquell punt
d'estabilitat
ja s'avorreixen
ja he de tornar
a canviar
això passa
jo crec que no
pots anar
per la vida
buscant la felicitat
has d'anar buscant
perquè la felicitat
no la trobarà ningú
que la vagi buscant
és a dir
la felicitat
no és algú
que de cop diguem
ai mira ara
aquí l'he trobat
que estava aquí amagada
sinó que realment
jo haig d'estar
en la meva vida
veient si disfruto
o no disfruto
del que estic fent
si va acorde
o no va acorde
amb mi
i llavors
anar prenent decisions
en la vida
sobre
bueno
el que sí que jo
vaig veient
que realment
s'ajusta
a les meves necessitats
a el que jo vull
o anar
desprenent-me
de tot allò
que no s'ajusta
d'aquesta manera
el que faré
és una vida
que estarà
una vida
en la que jo puc
viure el meu present
sense
posar-me
en tot
en el futur
perquè en el futur
entra la por a perdre
a perdre
el que guanyo
i tenint en compte
que com que jo això
no ho controlo
només puc estar en el present
llavors
no és una cosa
que jo hagi de buscar
la felicitat
precisament per aquest concepte
tan abstracte
que què és
si per cadascú
de nosaltres
serà diferent
la felicitat
per una persona
que viu al camp
per exemple
és poder aixecar-se
cada matí
i anar
i fer allò
que li troba un sentit
a la seva vida
és que és el que t'anava a dir
tot això
és tan subjectiu
com personalitzat
en el sentit
que cadascú
tenim
el nostre propi ingredient
que ens fa feliç
la felicitat
és totalment subjectiva
cadascú
ho mesurem diferent
exacte
i llavors pot ser feliç
una persona
que doncs
no sé
s'aixeca a treballar
a la seva terra
perquè
crec que la felicitat
també
lliguem-la
en un sentit de vida
és a dir
que si jo trobo
un sentit
a la meva vida
puc ser feliç
fent qualsevol tasca
puc ser feliç
cuinant
alguna cosa
per la meva família
puc ser feliç
quan camino pel carrer
puc ser feliç
quan estic a la platja
puc ser feliç
quan treballo
perquè té un sentit
ara estic pensant
en persones
que a vegades
i ho sents molt
es queixen
de les feines
en lloc d'agrair
aquella feina
i si jo vull canviar
doncs canvio
però en lloc d'agrair-la
et queixes
de la feina
que tens
si no la tens
també et queixes
que no la tens
la qüestió és que
et queixis
i per tant
que no puguis gaudir
de lo que sí
t'està aportant
aquella feina
i estàs com
tot el temps
fixada
en lo que no tens
en lo que tu
tindries que tenir
en lo que tu creus
que tu tindries que tenir
que a més a més
és una mica
bueno
lo que tu creus
que per tu
llavors
si et poses
en el present
i estàs vivint
la teva vida
en la teva
quotidianitat
és molt més probable
que trobis la felicitat
que si et poses
a buscar
la felicitat
lligant-ho
amb el sentit
de la vida
el sentit de la vida
està molt lligat
a la teva quotidianitat
a les petites decisions
que prens en el dia a dia
i és imprescindible
trobar-li un sentit
a la vida
per suposat
perquè si no
realment
anem perdent la motivació
i entrem
en la possible depressió
si les persones
amb depressió
realment són persones
que han deixat
de trobar-li
un sentit
a la vida
i que tenen
molta por
i que llavors
ja no s'aixequen
i no saben per a què
i llavors
entran en estats
ansiosos o depressius
perquè
clar
qualsevol cosa
que faci
tenen la sensació
que no servirà
per a res
aquí també hem de vigilar
amb aquesta cosa
tan urgent
que tenim
que pensem
que els resultats
han de ser immediats
si no no serveixen
què vols dir la felicitat
ja
jo faig un gir
a la vida
faig un canvi
i ja
he de ser felicitat
clar
i ara
ja m'he de trobar bé
potser a vegades
tinc un esforç
i pel camí
és el que deia al principi
la felicitat
no és que no tingui
emocions negatives
no és que no tingui patiment
no és que no tingui dolor
no és que no tingui tristesa
la felicitat
també és acceptar
que hi ha un moment
en què estic trist
i que poder és aquest
el moment
i que estar trist
en si mateix
tampoc és negatiu
perquè a vegades
d'una tristesa
o d'un dol
faig uns aprenentatges
importants
que tindria a veure
perquè ho entenguem
una mica més
i ho fixem
és un tema molt abstracte
i subjectiu
ja ho hem dit
tindria a veure
amb anar a dormir
amb la consciència
tranquil·la i plàcidament
més que amb la consciència
tranquil·la
cap als altres
que a vegades
quan parlem de consciència
sembla que
que hagi sigut bo
de cara als altres
i que hagi fet
el correcte socialment
la consciència tranquil·la
amb que jo he fet
el que jo necessitava
per a mi
amb això sí
però vigilem
perquè aquí
ens podem liar
amb el concepte social
de ser bo
ara per exemple
estic recordant un cas
una persona
que va venir
que realment
era una persona
que era molt correcta
socialment
era molt bona
socialment
era una persona
doncs
com que complia
tots els paràmetres
socials
però una persona
super infeliç
perquè estava molt lluny
del que ell
necessitava
tant que clar
li estava generant
ja un conflicte
i que no sé
què em passa
perquè jo faig
tot el correcte
perquè tot estigui bé
tot està en el seu lloc
tot està
hipercontroladíssim
però clar
el problema era això
que tot està en el seu lloc
que tot està
hipercontroladíssim
que tot era correcte
de cap exterior
però res
era
harmonitzat
amb ell
llavors
sí
anar-me'n
amb la consciència
tranquil·la
però amb la meva
no amb
el que jo he fet
de cara als altres
i entenem bé
aquest concepte
és a dir
no és que jo
no em preocupi
del que hagi fet
de cara als altres
sinó que
jo he d'anar primer
les decisions
que jo he pres
les he pres
des de mi
o des del que jo
espero que els altres
pensin de mi
aquí està la clau
no és que jo
vagi a fer mal
als altres
sinó que les decisions
meves quotidianes
han de ser des de mi
no des del que
jo pugui creure
que els altres
poden pensar de mi
és que si no
ens anem
i llavors clar
aquí generem
molta infelicitat
perquè realment
ens anem
desenganxant
de nosaltres
ens anem com
allunyant
de la nostra essència
i del que a nosaltres
ens passa
i crec que hi ha
moltíssimes persones
que el que els passa
és això
que
són molt adequats
socialment
però clar
estan molt inadequats
amb les seves necessitats
el que també
acostuma a passar
diria jo
és
que tu no et planteges
normalment
no tens temps
de plantejar-se
aquests temes
aquí és una qüestió
molt d'introspecció
personal
i vas deixant
de portar per la vida
i vas
seguint un camí
arriba el dia
que potser el camí
es trenca per alguna cosa
i llavors dius
bueno
fas la vista enrere
i dius
i què?
no sóc feliç
durant el camí
no m'ané a preocupar
perquè no tenia
temps de preocupar-me'n
i no podia pensar
com dèiem
a mi mateixa
i el dia del trencament
doncs dius
ostres
però començo
clar
però això són les crisis
que benvingudes siguin
perquè si no
no faríem cap evolució
però
sí que és veritat
que moltes vegades
les persones
no s'adonen
que estan en un camí
sense sentit
o sense cor
i ara mateix
estic recordant
un tros
d'un llibre
que parla
del
el sendero con corazón
i llavors
ell fa una descripció
i ho explicaré
molt breu
fa una descripció
que a la vida
hi ha molts camins
que cap ens porta
a cap lloc
o tots van
al mateix lloc
que és a la mort
però que
hem d'agafar
el camí
que tingui cor
perquè moltes vegades
ens perdem
en el camí
de la raó
i al final
de la vida
moltes vegades
ens adonem
que hem viscut
sense cor
el camí del cor
és el camí
que es pot fer
gaudir
i disfrutar
i que no demana esforç
i en canvi
el camí
de la raó
és aquell que costa
i que cada dia
m'he d'aixecar
i que he de fer
un esforç
per posar-m'hi
Sònia però és que tal
com ho dius
si fos així
tant d'aixi
no aniríem a treballar
no faríem
faríem simplement
el que seríem
una societat adonista
no, no
tot el contrari
perquè jo puc anar
a treballar
amb el cor
si jo valoro
el que aquesta feina
em dona
i per a què la tinc
aniré a treballar
amb el cor
per tant
ja per anar
si resumint-ho tot
un consell
super bàsic
per el que jo he intuït
buscar-li la part positiva
de tot el que fem
no?
disfrutar
gaudir
de les petites coses
sí
bàsicament
i prendre les decisions
des d'un
i sobretot
sobretot
estar en el present
o sigui
seria
una mica
el tema
no?
que en cada situació
valorar
tot allò
que sí que m'aporta
i que sí que tinc
Déu-n'hi-do
esperem que...
i tenir una feina
encara que no m'agradi molt
és una oportunitat
i una
i una
i una sort
en el fons
Déu-n'hi-do
la de conceptes
que han anat sortint aquí
la de consells
que has adonat la Sònia Navarro
per ser més feliços
esperem que ho sigueu tots
una miqueta més
Sònia
moltíssimes gràcies
molt bé
vinga
fins la pròxima