Abans, però, tenim pendent una cosa amb el Pep.
Pep, com és que avui no hi ha unitat mòbil?
Què passa? Que no s'hi ha del carrer?
No, hi ha unitat mòbil avui.
El que passa és que la unitat mòbil,
diguéssim que té una miqueta de trampa, una miqueta només, eh?
Sí? A veure, a veure, doncs que poso sintonia, va.
Què vols dir que té trampa?
Perquè tu estàs aquí a l'estudi.
Que no és en directe, Núria, perquè, a veure,
volíem anar, mira, és temporada, és època de calçotades,
i com que va el camp ens queda una mica lluny,
hem pensat, a veure, a Tarragona, ciutat,
i hi ha llocs per fer calçotades, doncs sí, n'hi ha uns quants.
Doncs n'hem triat un i hem anat a fer la calçotada.
Aquest migdia hem anat al restaurant Barthaus,
a la part alta, al col·legi d'arquitectes,
sota mateix, i allà hi havia, doncs això,
gent fent la calçotada i ens hi hem acostat.
A la part alta fan calçotades, eh?
Ja ho sabem, de l'any passat, eh, també.
L'avantatge és que si vols anar fent la calçotada,
doncs bé, no cal que agafis el cotxe, no?
És a dir, pots anar caminant, tornes caminant i mira, escolta.
Però a veure, t'embrutes igual els dits?
Sí, però no tant, eh?
Perquè ja tu cuines ells, eh?
Diguéssim, no cal que cuines tu, eh?
No cal que afegir l'alfabetà.
Però no t'ho menges amb forquilla, això no, eh?
No és una calçotada d'aquelles tota ben posada.
No, no, estàs dret, en brutant-te els dits que és el que està bé.
A l'exterior, eh?
És el jardí exterior, però vaja, en qualsevol cas hem anat allà
i hem fet, hem compartit la calçotada, doncs,
amb una colla de persones que hi havia fet...
Vaja, que no els has deixat dinar.
Jo n'he menjat, jo no els he provat, però sí que els han provat, eh?
Per mi, hem parlat amb un grup que érem fora i ens explicaven això.
Doncs aquí a la terrassa hi ha el Rafel.
El Rafel hi ha una colla, no sé si d'amics o companys de feina,
perquè estan aquí a punt de fer la calçotada.
Rafel, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Estan a punt d'arribar als calçots, eh?
D'aquí una miqueta arribem als calçots, no?
Sí, estem esperant una mica que estiguin a punt,
però allà estem tots aquí preparats, sí.
Que sou amics, companys de feina...
Que sou companys de feina i amics, clar,
del Servei de Costes de Tarragona, del Ministeri de Medi Ambient,
i havíem pensat en aquest lloc per fer la calçotada.
I per què en aquest lloc i no en un altre?
Doncs perquè ens semblava que estava a la ciutat,
no ens havíem de desplaçar,
no hi havia problemes després per anar caminant,
i era un bon lloc,
que ens durava una mica de seguretat i de qualitat en la calçotada.
Perquè vosaltres treballeu aquí a Tarragona, en principi, no?
Tenim la seva aquí a Tarragona.
Treballo per la teva oficina a la plaça Imperial Tàrregó
i estem aquí, a la ciutat.
Clar, pots fer la calçotada aquí mateix, no?
Camines una miqueta, fins i tot no pots venir a caminar,
si convé, no? Perquè estem aquí...
Alguna persona ha pujat caminant
i la resta amb el cotxe també,
des de la plaça Imperial fins aquí.
És la primera calçotada que feu aquesta temporada
o ja en porteu algunes?
Bueno, personalment, jo és la primera que faig
amb el que és l'empresa, fem la primera.
Jo personalment he fet una altra així una mica més rústica
amb els amics en una parcel·la i tal,
i això és un altre tipus...
Això és una calçotada pija, allò...
És diferent, no?
Home, aquí no heu de cobre els calçots, no?
Aquí no hem de treballar per res.
També està bé això, no?
Està bé, està bé, perquè a la calçotada rústica
sempre hi ha la gran sort que hi ha una persona
que li agrada el foc i ho manega tot.
Ara, aquí no hem de preocupar per res, ja està tot fet.
Home, això és veritat, eh?
Sempre que es fa calçotada sempre hi ha algú que pringa, eh?
Sí, no, sempre...
És que...
Quina casualitat que sempre hi ha una persona
que li agrada el rotllo d'anar-se al foc i fer-la i tal.
I hòstia, quina sort, tu!
El que passa que mentre es va cuidant també va corrent el vi, va corrent el cervell, no?
Sí, els altres fem com que ajudem de tant en tant, però estem bevint cervell, eh?
I per allà...
Escolta'm, i aquí què us hem promès?
Ara vindrem els calçots, d'aquí no res, ja tenim el porro aquí al mig, no?
Sí, estem fent una mica el vermutet, amb el porronet aquest que ens han posat a la casa
i, bueno, fent una mica de gana.
I després vindrem els calçots, no?
Calçot, em sembla que hi ha dues tongades de carn, hi ha taronja, hi ha crema catalana...
Jo crec que no superem aquesta nit.
La pregunta és obligada, treballeu a la tarda?
No, els funcionaris tenim de gran sort, algunes sí, algunes persones sí que treballen a la tarda, però a aquest moment...
Però aquí del grup hi ha algú que treballa a la tarda, no?
Avui divendres no, avui divendres no.
Va, perquè, home, suposo que hi havia a punt de deixar-ho fer-ho un divendres o un cap de setmana,
perquè el cap de setmana és tothom d'històries, no?
Aquesta és la idea, aquesta és la idea, de poder fer la calçotada i que ningú treballi per la tarda.
A l'administració, alguna persona treballa per la tarda entre setmana, perquè té la dedicació aquesta exclusiva,
i aquest era el dia, perquè dissabte allà anem cadascú al cercle d'amics, i aquest era el dia.
Escolta, em fa ni una curiositat, el servei de costes què feu?
El servei de costes, doncs apliquem una mica el que és la llei de costes,
de les distàncies per protegir la platja de construcció,
i tots els projectes de regeneració de platges, projectes de passeig marítims, espigons per protegir la platja,
aquesta és una mica la línia d'obra pública, fonamentalment, d'obra pública de protecció de la costa.
És a dir, que quan ve un temporal, per exemple, s'emporta una platja, la sorra, vosaltres actueu, no?
Ha de fer una actuació d'un projecte de regeneració, i actuar ràpidament,
amb camions, regenerant la sorra ràpidament, amb un altre mitjà,
i tractar que estigui a punt per l'estiu tot, no? Aquesta és una mica la idea d'aquest servei.
És curiós, però passa gairebé cada any, no?
Sí, sí, hi ha algunes platges, i hi ha projectes, i el cap de coses, tu diria millor,
de regeneració d'algunes platges, que si la platja El Miracle, carall, menja i tal, s'ha de portar,
doncs s'aporta sorra perquè estigui en condicions a l'estiu.
Molt bé, Ferran, escolta'm, ja comença a arribar el pica-pica, eh?
Sí, molt bé, molt bé, estàs invitat, eh? També fem un vermutet.
Moltes gràcies.
Gràcies, gràcies a tu, vagi bé.
No, no l'he fet el vermutet, eh, Núria, no.
No?
No, no, però he seguit l'olor i m'he d'anar cap a la cuina.
Saps? Seguint l'olor del restaurant Barthaus, i he anat per allà fent fins a la cuina.
I escolta'm, tata dintre la cuina, i hem viscut aquest moment.
Jo m'he entratat a la cuina, després de parlar amb aquests clients que estaven fent la calçotada fora de l'exterior,
del Ministeri de Costes, eh?
Ens han parlat que estaven aquí fent la calçotada molt a gust.
Home, volem saber fins quan fan calçotades aquí al restaurant Barthaus.
Andrea, què tal?
Hola, bona tarda.
Home, ja porteu uns dies, no fent calçotades?
Bueno, tot el mes de gener, febrer, i esperem que continua el març,
mentre el calçot estigui bé.
Home, el calçot en principi fins al març, no?, s'aguantant bé, no?
Sí, jo crec que tot el mes estarem aquí dissabtes, diumenges, com la gent vulgui.
Quin és el dia fort? El diumenge?
Dissabte migdia i diumenge migdia, sí.
Home, les empreses també fan molt divendres.
Quan se reuneixen les empreses, ho fan divendres.
I a les famílies, cap de setmana.
En el cas d'avui, ells mateixos, un dels clients que han vist aquí fora,
un grup de clients que han vingut, amb els que han pogut parlar,
però amb els que han parlat ens han dit, home, que ells venien aquí perquè la tarda tenen festa,
i llavors, clar, aprofiten, no?
Clar, normal, però això et dic que les empreses,
i no és la primera que fem aquest any, que són vàries que han fet ja el divendres.
I es venen grups així petits, grans?
Ja de tot.
El que més, el que més?
30, 40.
Cap problema, no? Si un dia s'ajunten un de 30 i un de 15, un de 20, un de...
Cap problema.
I oferiu d'una banda la calçotada, no?
I d'altra banda, degustació, menú degustació calçotada, no?
Aquest és molt bonic, el menú degustació és, sense embrutar-se,
un menú degustació que fa ja dos, tres anys que el fem,
i ha tingut molt d'èxit, molt bonic és, molt bo.
La calçotada són, doncs bé, els calços, no?
Sí, la tradicional, porta tot el tradicional, calçat amb romesco,
la botifarra amb la baldana, amb alfesols,
el xai, la patata al caliu, carxofa, taronja i crema catalana, tot complet.
I tot a més a més, amb aquest entorn, no?,
amb aquest edifici de Moneo, dissenyat per Moneo,
i aquesta terrassa impressionant que hi ha aquí fora.
Home, clar, si el temps ho permet, com passa avui,
que fa un dia espectacular, és genial,
et pots menjar les coses fora i després entres dins a dinar, si vols.
Cap problema.
Parlem de la calçotada.
La calçotada, el mòtic preu de...
32 euros.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé, Andrea.
I escoltem, la salsa, qui la fa?
La salsa la fa la Magda, que és la cuinera del Barhaus.
Ja que som a la cuina, vaig a parlar, encara que estigui...
Ahir sentiu el secret de la salsa, la Magda, eh?
Gràcies, Andrea.
De res, bona tarda.
Ets molt espavilat, tu, eh?
Et pensaves que et diria el secret de la salsa?
No, no, no, sorti corrent, ja, tal.
Quan has sentit el secret de la salsa,
la Magda sorti corrent.
Exacte, m'ha dissimulat.
Hem començat a córrer per dintre de la cuina,
ella davant i jo darrere, i no hi ha hagut manera de parlar amb ella.
Però mira, sort que hi havia l'Antonio,
un dels clients habituals del restaurant, del restaurant Barhaus,
i ell sí que ens ha dit una mica el secret, eh?
La Magda no s'ha volgut dir el secret de la salsa,
però tenim l'Antonio, un client habitual,
que potser sí que ens ho dirà.
Antonio, que tal, bona tarda.
No sé què és el secret, però està boníssim, exquisit, deliciós.
No me l'ha volgut dir, eh?
No me l'ha volgut dir el secret, no m'ha volgut parlar, de fet.
Però és normal, perquè els secrets són secrets per això.
Tu ets l'Antonio, client habitual, no?
Sí, sí, vinc cada dia quasi bé, sí, sí.
I que s'ho t'has provat ja d'aquí, del restaurant?
Sí, sí, també.
I que les taqueries?
Que són abundants, generosos i estan a un prou raonable,
perfectament adequats a la qualitat.
Molt bé, i el servei?
Magnífic, clar.
Andrea no es pot esperar menys d'ella.
Molt bé, sí, que ets habitual, vius per aquí a la vora?
Sí, el debat mateix, el bar house.
Molt bé.
Escolta'm, Antoni, doncs veig que estàs lleixint un llibre
mentre estàs dinant, no?
El diari, el diari.
El diari, el diari.
Sí.
Però m'han dit que tu ets un lector habitual de llibres, no?
Llibres, molts llibres, no?
Sí, normal, lo normal, com tothom.
Però tens predilecció per alguna mena de llibres en concret?
Sí, literatura medieval.
Aquí volia arribar, aquí volia arribar.
Per què literatura medieval?
Bueno, doncs perquè jo soc així,
és per la... una deformació acadèmica.
Antonio, gràcies i que vagi bé.
Gràcies, de res, molt bé.
Hi ha quadra, això, d'agafar els calçots i la carn amb les mans
i la literatura medieval, eh?
Hi ha quadra.
Per això, per això, per això.
Avui hem fet calçotada, Núria,
hem volgut anar, doncs, això, a fer-la a la part alta,
al restaurant bar house, a part de l'ermita de Sant Llorenç,
al costat mateix, i hem vist això,
que a Tarragona, a ciutat, podem fer calçotada
sense moure'ns pràcticament de casa, ja ho veus.