Avui, un dia més, parlem de gastronomia,
la gastronomia concretament que ens ofereix el Baix Gaià
i com ho aprofiten perquè es converteixi en una eina de promoció turística.
Ja volem parlar, justament, des del Prisma, d'una guia presentada recentment.
La guia gastronòmica del Baix Gaià
és una guia editada pel Consell Comarcal del Tarragonès,
el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa,
de la Generalitat i també l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià, l'ICODE.
En fi, avui en volem parlar i és per això que hem convidat a diferents persones
que ens en poden parlar bastament.
Home, d'una banda, un dels coautors d'aquesta guia gastronòmica del Baix Gaià
que és l'Ignaci Bassora.
Ignaci, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
També s'acompanya en Javier Vila, ell és director d'ICODE,
per també, diguéssim, el nom del Consell Comarcal del Tarragonès.
Javier, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I ens acompanya també Alejandro Francino,
i és president de l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià.
Alejandro, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Una guia gastronòmica del Baix Gaià.
Escolta'm, això és un projecte, diguéssim, que té ja recorregut,
perquè ara s'ha materialitzat en aquest llibre,
però estem parlant d'un projecte ampli,
i de fet la idea de crear la guia ja va sorgir ara fa alguns mesos.
Sí, bé, en aquest sentit,
aquesta promoció turística
es va considerar que en aquest context de promoció del turisme cultural,
el turisme gastronòmic era essencial
i es va creure ja fa uns quants mesos
conèixer aquests productes gastronòmics,
aquests productes agrícoles de qualitat
i preparar tota una sèrie d'informació
que finalment ha tingut aquest resultat,
aquesta guia després d'un estudi exhaustiu.
Anem a PAMS, expliqueu-nos a quins pobles
es poden considerar dins d'aquest embolcall
que anomenem Baix Gaià?
Bàsicament és una guia que recull la gastronomia
dels onze municipis turístics del Baix Gaià,
que són Roda de Barà, Creixell, Torra d'Embarra, Altafulla,
La Riera, El Catllà, Salumó,
la Pobla de Montornès,
Vespella i Renau.
El primer que passa pel cap,
quan hem llegit la notícia de l'edició d'aquesta guia,
guia gastronòmica del Baix Gaià,
un pensa, són molts municipis,
en són onze, i de tipologia diversa.
Realment hi ha algun fil conductor
amb la gastronomia de tota aquesta zona?
O feina rai?
No, no, sí, sí que hi és, perquè una mica,
o sigui, s'ha de aprofitar una mica els fluxes de la gent que ve a fer turisme als municipis de la costa,
perquè coneguin a l'interior on podem trobar productes com l'oli o el vi,
i a la costa, doncs, lògicament, al peix.
Jo crec que és un binòmic que pot funcionar.
De fet, Itàlia i França, que són una mica les guies de referència,
això sí, intenta vincular.
És una mica vincular també el rerepaís,
el tema de la terra endins, que es diu,
amb el territori.
Tot a més, alguns municipis de costa també tenen part interior.
Que ha estat fàcil fer la recerca per aquesta guia.
Us ha estat fàcil trobar aquests antecedents o aquests costums gastronòmiques?
Ho heu hagut d'agradar molt?
No, no, i a més també hem incorporat coses noves,
com la cervesa de Torre d'Ambarra,
perquè la gastronomia és una cosa que és viva,
és com una llengua que es va incorporant paraules,
i la gastronomia, a nosaltres ens agrada molt treballar,
una mica a Àngel Jiménez,
que és un que ha col·laborat molt amb nosaltres,
el president de la institució de cuiners Costa Daurada,
amb el concepte de cuina patrimonial,
de productes i plats que es van fent
en base amb els ingredients de la zona,
però que es poden fer nous,
plats nous.
De fet, hi ha un apartat de cuina d'autor
on surten alguns restaurants amb receptes novedoses,
algunes amb la garrofa, amb farina de garrofa.
Carai, quina mena de caçà amb la farina de garrofa?
Pastissos segur, no?
I no sé, alguna altra cosa.
Són postres o què?
Són postres, però es podrien fer altres plats,
algun, per exemple, xató acunit,
que és fora de la zona.
Aquest que té més sonat, eh?
Sí, sí, no, i es fan coses,
doncs que dius, mira,
és una farina, vull dir,
és un substitutiu del cacau
amb el tema de dolç,
però no és de ser una farina
que per alguns temes,
per exemple, amb gent dietètic i tal,
s'ha fet servir molt,
s'ha fet servir molt a nivell mundial.
De fet, de les garrofes en fan moltes coses,
les garrofes tenen moltes utilitats,
a nivell farmacèutic,
no sé, ara necessita una idea,
però vull dir que se'n fan moltíssimes de coses,
és un d'aquells productes del territori
que dona molta sortida.
O les pesants,
si veieu la E-103,
m'hi sembla que és,
si veieu les pesants,
dels gelats o de botlleria,
una certa qualitat,
sí,
és garrofes.
És garrofes derivat de garrofos.
Això no hauria o no?
No,
fins a tanta utilització no.
Perquè abans les garrofes es collen,
abans es collen totes les garrofes,
ara hi ha vegades,
hi ha algunes que queden per coller,
vull dir que això,
escolta'm, també ha canviat moltíssim.
Sí, sap com a greu, no?
Sí, ara fins i tot les de les vies públiques
abans es collen,
i ara hi ha vegades
que queden allò per coller.
Tornem a la guia
i parlem de...
No és només una guia de restaurants
que també engloba
aquests productes del territori,
productes autònomos,
també referits a la pagassia,
en fi,
diferents sectors, no?
Sí,
i també celebracions.
Aquests pobles tenen
alguns pobles de l'interior,
sobretot,
com pot ser la nou de Gaià,
que no hi ha cap restaurant,
però sí, en canvi,
que organitzen els determinants
o que ve gent de fora del poble,
com per exemple la Calçotí,
la Calçotada de la Nou,
que és bastant famosa,
o ara, bueno,
la Lolla,
que es va pagar uns diners,
uns tíquets,
i llavors ve molta gent,
i fa molts anys ja són...
Han posat les que ja tenen...
estan consolidades,
perquè, clar,
algú m'ha dit,
ostres,
no has posat aquesta o aquesta altra,
vala, molt bé.
Fiquem les que ja tenen,
com a mínim,
uns cinc anys
i que estan contestades,
vull dir que la gent
que estan funcionant.
Celebracions populars,
després els plats,
els productes,
i després els restaurants
i receptes tradicionals.
Alejandro Francino,
per la part que toca,
home,
l'Olla de l'Altafulla,
també és una d'aquestes,
diguéssim,
activitats així gastronòmiques
que pleguen moltíssima gent,
no?
I que ha anat any rere any
a l'Altafulla,
en aquest municipi,
doncs en aquest cas,
aportant cada cop més gent de fora,
no?,
de les proximitats,
és a dir que és un nexe d'unió,
no?
Sí,
bueno,
jo,
a veure,
voldria dir que
aquesta guia gastronòmica,
que has acollit també
amb el seu llibre,
l'Ignasi,
obeix a posar
en actiu
un dels principals productes
turístics
que tenim al nostre país,
que és la gastronomia.
Però producte turístic
amb dues finalitats,
primer que tot,
el fer país,
a la Generalitat,
ens parlava l'altre dia
amb el Xavier Vila
i a mi,
el Carles Vilalta,
no?,
de com era aquest lema
de ho fem nosaltres
o alguna cosa així
que deia el Carles Vilalta
amb la conversa
que vam tenir allà a dalt,
com era?
Bueno,
exactament no ho sé,
però és la idea aquesta
de fer país,
de creure's
el patrimoni gastronòmic
també i,
per tant,
valoritzar-nos
aquests receptes gastronòmics,
aquests productes
de qualitat.
Hi ha un altre
segon
objectiu
d'aquí,
que és
la desestacionalització
turística,
és a dir,
nosaltres,
els pobles costaners
i els pobles
de dintre,
com si diguéssim,
tenim un problema
i aquest problema
s'ha de buscar solucions.
El problema és que
tenim la demanda turística
molt concentrada,
és a dir,
els turistes,
per entendre'ns,
se'ls venen
els mesos de juliol
i d'agost principalment.
Què és el que passa?
que els comerços,
sobretot restaurants
i gent que viu
de l'hostaleria,
els altres mesos d'any
o tanquen
o,
com dius tu,
feina raïns.
S'ho veuen magres.
Llavors,
la gastronomia
és un producte
molt sensible
de desestacionalitzar
la demanda turística
i que vinguin
els caps de setmana
i que aquesta gent
que ara tanca
perquè no té turistes
a qui servir,
que no tanquin
i que puguin beneficiar-se
d'aquest nou producte
recollit amb aquesta guia gastronòmica.
Deus parlar del bull
de Tornambarra també,
no?
Sí,
sí,
es parla una mica
també del bull
i una mica
també de producte.
Per exemple,
ara que dius
el bull,
està molt bé,
es farà la dia del diàl·le,
el diàl·le,
el diàl·le i està molt bé.
També és important,
però,
que els restaurants
s'incorporin
amb tot això,
no?
Quan se vol
rellençar un producte
o es vol
popularitzar una recepta,
és molt important
que els agents privats
hi participin.
La sort que hem tingut
potser amb la guia
és que hem fet participar
també la gent
i això crec que és important
i d'aquí crec que sortirà
sortirà algun positiu,
no?
El que passa,
clar,
també sense el sector privat
costa doncs
que algunes coses arrenquin
i la gasta sap greu,
però,
perdoneu,
que ara
seré una mica crític
que la conferida
de Tornambarra,
que té un dels peixos
més cars
de totes les confiniers
de Catalunya,
que pesca peix blanc,
de qualitat,
doncs gent del territori
no compri aquest peix
i que vingui gent de Barcelona
i el compri
i això
a mi em deixa paradoxalment
em deixa sorprès,
no?
Vull dir,
hòstia,
m'ha de creure també
en el seu propi territori
el més proper,
si pot ser,
no?
El d'Altafulla
ha de lluitar primer
per l'Altafulla
i després per l'Odemés,
la Torralambarra
i això jo crec que ha de ser així,
no ho sé,
a veure com ho veieu.
Clar,
hem dit que la guia gastronòmica
del Baix Gaià
estava enfocada
a un turisme,
però a vegades
no només a turisme exterior,
gent que ve de fora,
sinó també
pels propis residents.
Sí,
també una miqueta
inclús per la gent també
de Barcelona,
per què no dir-ho?
Obertament.
De proximitat.
La gent de Barcelona,
a vegades s'ha quedat sorpresa
que tan a prop de Barcelona
hi hagi
llocs com el Baix Gaià
on se pot
disfrutar
d'un de productes
i restaurants
i també hi ha
molt bons restaurants.
Torralambarra
sempre ha sigut un poble
que ha tingut
molt bona fame.
I la pròpia gent
del Tarragonès,
del Baix Gaià,
d'aquests pobles
que també coneixen
i descobreixen
receptes
que potser
coneixen
en part
o del poble
del costat
i que també
sorprenen gratament.
Sí,
jo penso que també
una mica
cohesionar
una mica
el territori
perquè a vegades
també
et trobes
amb la cooperativa
Solomó
i vaig
de molts llocs
a comprar oli
i potser
el refullo
però
hòstia
no ho saben
també per cohesionar
una miqueta.
Si us sembla
fem un petit parèntesi
i expliquem com és
la guia físicament
perquè aquí estem parlant
de productes
propis
estem parlant
també
de locals
de restauració
i d'una part visual
també
una part
de pes
d'imatge
l'estructura
va estar una mica
estructurada
en un primer moment
del que és el producte
la matèria prima
on hi ha la fruita
els llagums
i el que és
diguem
matèria prima pura
després hi ha una altra part
que serien
les elaboracions
on hi ha
per exemple
no sé
puc dir noms
per exemple
el Campistraques
de la Riera
o no sé
el Forn Virgili
de la Pobla
que són gent
que fa
elaboracions artesanes
en un tercer apartat
i tot el que són
celebracions populars
lligades a la gastronomia
celebració
de la festa
de l'oli
del Callà
que feia molts anys
que funciona
i ve gent
a comprar l'oli
i és una
font d'ingressos
també per la cooperativa
perquè en aquell dia
treu molts litros
en guany també
s'ha fet a Salomó
i que vaig tindre l'honor
de ser el pregoner
i bé
és una manera
que la gent
s'apropi al poble
i compri
el producte
de la matèria
prima directament
després hi ha
la calçotà
que es fa a la nou
i altres activitats
amb el bull de torre
a l'embarra
i després un altre partit
serien receptes tradicionals
que surten tots els plats
una mica
amb la recepta
perquè ho pugui fer a casa
els marris de creixell
una sèrie de plats
doncs per poder fer
amb mesures
per poder-ho fer a casa
és un pla mariner
perdó
és un pla mariner
no?
les marris de creixell
és com el bull
que també és un pla mariner
d'aprofitament
en certa manera
bé
no ben bé
es faria
amb peix blau
un saïtó
llavors es fiquen
amb una caçola de fang
sí
la tradició
també ve una mica
del plat
dels peix que s'obrava
que els pescadors
s'ho portaven a casa
i ho feien
de fer les marrices
bastant
se fa molt a creixell
perquè és el plat
una mica
que s'ha recuperat fort
també es fa
en altres llocs
una mica
com espinat
amb cargolins
que és de Tarragona
però també es fa
també es fa
a Vilanova i l'Ajaltru
tot té una
o sigui
estem
al Mediterrani
del sud
com el xató
que també
doncs
es reivindiquen
des de diferents ciutats
no?
dues en concreta
sí
i aquí s'havia fet
aquí es deia
amanida de
amanida de bacallà
o escrola amb romesco
i algunes variants
d'aquestes
són molt propers
al xató
bé
són diferents
aquí també es deia
molt
bueno
inclús Bonastre
que ara no és ben bé
de l'aix guà
però
allà fan
en ciam
amb bacallà
i ho veus
i dius
hòstia
això és escrola
amb romesco
o sigui
xató
sí
sembla molt
sí
què més té el llibre
aquest apartat seria
el de receptes
no?
sí
llavors hi ha un apartat
també de cuiner
d'autor
llavors hi ha
restaurants
que hem seleccionat
una mica
perquè tenen una cavitat
o tenen
són cuiners
que tenen inquietud
i han fet
una sèrie de plats
però
amb
productes
patrimonials
que diríem
productes de la zona
llavors
hi ha receptes
amb garrofe
amb farina de garrofe
i bueno
aquí
per exemple
ha col·laborat
la premsa de Solomó
ha col·laborat
el
José del
Recongre de Rodabarà
el mare de Carl Sisquet
el Joan Lluís del Mau
del Callar
aquesta gent ha fet uns plats
una mica d'autor
però amb receptes
de tota la vida
o l'Àlex del Mulsum
no sé
no vull deixar ningú
però
vaig una sèrie de cuiners
que han
agafin la guia
i els veuran a tots
allà
on anirà la guia
aquesta?
com es distribuirà?
home
una part
important
s'ha donat
a Barcelona
això
ho ha pagat
la Generalitat de Catalunya
ells
faran un repartiment
els patronats de turisme
la meitat
o així
s'ha anat a Barcelona
i l'altre
els municipis
les oficines
les oficines de turisme
bàsicament
sí
com ha dit abans
el Xavier Vila
el que s'intenta aquí
és la cohesió
dintre del municipi
i arribar a un mercat
de proximitat
el que he dit abans
de la desestacionalització
turística
de la demanda turística
per ser més tècnics
clar
el mercat susceptible
a gaudir
de la nostra gastronomia
els caps de setmana
és el mercat
de proximitat
jo estic molt content
particularment
d'aquesta guia
pel format
que ha fet
l'Ignàcia
el qual el conec
professionalment
i personalment
des de fa molts anys
per la iniciativa
que hem fet
a través dels 11 municipis
orquestrada
pel Consell Comarcal
en aquest cas
de la mà
del Xavier Vila
i lògicament
tinc que agrair
tot
a la Generalitat
de Catalunya
que ens ha financiat
aquesta guia
el següent pas
d'aquesta guia
gastronòmica
són les jornades
gastronòmiques
del Baix Gaià
ara s'estan fent
a Torra d'Embarda
comencem a fer
la Saltafulla
a partir del
si em permets
la llicència
ja que soc
regidor de turisme
d'aquest municipi
comencem a fer-les
a partir del 17 de març
perdó
del 17 d'abril
i bueno
escolta
la gastronomia
com a fil conductor
del turisme
de proximitat
jo volia destacar
també el paper
que en el desenvolupament
local té aquesta guia
en el sentit
que un dels objectius
en aquest cas
del Consell Comarcal
i de l'ICODE
és el del desenvolupament
local
la creació
de llocs de treball
i la dinamització
econòmica
i que aquesta guia
gastronòmica
aquesta promoció turística
permet una
vinculació important
amb el que és
el sector agrícola
amb el comerç
comerços
cooperatius
no es poden trobar
d'aquests productes
el fet que l'agricultura
pugui
tinguin incentius
també per cultivar
aquests productes
que després
es poden trobar
aquests restaurants
que estan a la guia
per tant
tota aquesta sèrie
aquesta sinèrgia
que permet
un desenvolupament
i un local
important
amb la prioritat
aquesta
del turisme
gastronòmic
i del turisme cultural
i per anar acabant
l'entrevista
que heu tingut sorpreses
a l'hora d'elaborar
la guia
o després
quan ja l'heu llegida
coses que no us esperava
o de dir
ostres
no m'ho pensava això
home sí
en alguns casos sí
perquè després
surt gent
a la guia també
ser una cosa
que és un objectiu turístic
nosaltres primer
vam fer un treball previ
amb dos bons col·laboradors
com el Jard
Felip Carné
i l'Àngel Jimé
vam fer una guia
molt exhaustiva
un llibre
molt exhaustiu
però esclar
moltes d'aquests plats
i aquestes receptes
no es troben
llavors esclar
a nivell turístic
tampoc tenia sentit
posar coses
que no
que la gent no pot
que la gent no pot trobar
al territori
llavors això sí
que algun purista
algun amic
fins i tot
jo vaig fer hosteleria
a Cambrils
després vaig fer turisme
i clar
m'ha vinculat
amb molta gent
munto
aquesta fira
hostelcat a Reus
i m'ha vinculat
amb molta gent
de la gastronomia
doncs clar
algú te diu
hòstic nasi
aquí també si es pot
ficar aquest plat
i l'explicació
és aquesta
escolta
en aquest plat
no es troba
als restaurants
no es troba
en cap botiga
i és una guia turística
suposo que si un dia
podem editar el llibre
tal com el vam
més o menys fer
primer
la producció primera
llavors
sortirà que això
a l'olla
de les onze
de la pobla
de Montornès
i altres plats
que s'han despregut
guia històrica
o antropològic
si vols
però esclar
no és l'objectiu
perquè l'objectiu
és una guia
llavors una guia
ha de ser algo útil
i com la primera
és la primera guia
segur que hi ha molts fallos
però suposo que
quan anem editant
les properes
actualitzacions
suposo que anirem
per exemple
ara que dius
Altafulla
no sé que això
de les cultures
que es fan un tas
de diferents plats
això també pot sortir
la guia
perquè és una guia
potser esperarem
uns anys
que es construïdi el tema
però que és una bona iniciativa
però també té aquest format
que des del punt de vista
de turisme
és potser l'adequat
però evidentment
podria ser una guia gastronòmica
que des del punt de vista cultural
antropològic
tingués el seu sentit
però penso que
aquesta informació hi és
i per tant
també es pot
fins i tot en el futur
donar un format
més extens
i més antropològic
abans el Pep
ens han preguntat
la distribució
i tal
que comentàvem
a través dels patronats
és molt important
que la gent sàpiga
que aquesta guia
és gratuïta
no es cobra
i que pot adquirir-ho
el patronat de turisme
de Tarragona
el dels 11 municipis
lògicament
a Barcelona
també estarà
a les oficines de turisme
poden anar allà
i recollir-la
perquè estarem encantats
i qui vulgui fer un tastet
o ampliar informació
sobre el que estem dient
i sobre aquesta subcomarca
de Baixgallà
i jo no vagi a internet
és
baixgallàturistic.cat
les 3 B dobles avant
baixgallàturistic.cat
i a més a més d'això
d'aquests elements gastronòmics
d'aquest potencial gastronòmic
i també de productes autòctons
també trobareu
la guia dels castells
que es va inaugurar
no fa gaire
no fa gaire mesos
la guia dels diferents castells
que poden anar seguint
diguéssim
el curs del riu
i altres elements
d'això
d'àmbit turístic
d'aquesta subcomarca
que engloba
tots aquests municipis
dels que parlem
amb una guia
que n'hem parlat avui
però que jo crec que és un punt
i a banda
vull dir que hi haurà més coses
seguirà caminant
amb més iniciatives
des d'aquest punt de vista
Sí, sí
és un projecte
un pla estratègic
un pla de dinarització
que tenim conjunt
a diferents administracions
que abans dèiem
i una de les actuacions
és aquesta
que estem dient avui
aquesta guia gastronòmica
la potenciació
del turisme gastronòmic
però també
molts altres
deies
aquesta
el camí
a la ruta
als castells
del Baix Gaià
amb els seus elements
sent interpretació
una ruta
per tant
uns camins
uns senders
senyalitzats
també
turisme
verd
que es diu
turisme mediambiental
amb una ronda verda
també senyalitzada
bé
tota una sèrie
d'activitats
tota una sèrie
d'accions
que estem portant
a terme
que fan
que aquest projecte
que tenim
a comú
doncs
que a vegades
tingui més
productes
i vagi articulant
doncs
aquesta oferta
aquesta
aquesta articulació
de recursos turístics
que abans
esmentaven
Home
nosaltres
com diu el Xavier
com a onze municipis
i de la mà
del Consell Comarcal
i de la Generalitat
ens vam unir
no per crear
ni una altra marca
ni molt menys
però sí
un producte diferenciat
un producte
que
doni una mica
de sortida
a la gent
que busca
doncs
unes destinacions
turístiques
no massificades
una mica més sostenibles
que
també
tinguin
sol i platja
i que
també
tinguin
una
un vessant
peixagística
i patrimonial
de pobles
de l'interior
amb aquesta
agrupació
com diu el Xavier
s'han fet
moltíssimes coses
a part del
que ell ha comentat
tenim un logotip
tenim la pàgina web
que acabes de
demanar
i gràcies
tenim
hem fet
diferents festivals
hem fet
una cursa
de la primera cursa
del Baix
Gaia turístic
en fi
això és el resultant
de moltes reunions
i moltes reunions
que tenim cada mes
als 11 municipis
i a la vegada
volia destacar
també la xarxa
de miradors
que és la modesta
peixagística
són poc coneguts
i que
permet descobrir
racons
del Baix Gaia
preciosos
uns miradors
peixagístics
uns punts
d'observació
peixagística
que jo recomano
també
a qui no els conegui
que hi vagi
i que tenim
també senyalitzats
i adequats
a l'Espella
i a la Nou
també
una a cada municipi
en llocs
on hi ha uns miradors
uns turons
normalment naturals
per exemple
de turons
on es permet
veure paisatges
de la zona
característics
cada municipi
té el seu
i realment
jo el recomano
doncs
sens dubte
en seguirem parlant
d'aquesta unió
dels municipis
del Baix Gaia
i la projecció
que fan
a través de diversos actes
avui
n'hem parlat d'un d'ells
la presentació
d'aquesta guia gastronòmica
del Baix Gaia
hem estat conversant
amb Javier Vila
director d'ICODE
Alejandro Franzino
president de l'agrupació
de municipis del Baix Gaia
Ignasi Besora
un dels autors
d'aquesta guia
l'altra coadora
és la Irene Rocha
des d'aquí
en enviem records
gràcies a tots
per venir
i fins a la propera
que vagi bé
gràcies
gràcies