Mira que portem temporades
oferint-vos aquesta secció on li fa mal
amb el Felip Caudet i no és fins avui
que estrenem sintonia. Felip, bona tarda.
Bona tarda. Ja era hora que tinguéssim sintonia.
Era un pendent. Saps què passa?
Amb aquest espai jo crec que hem estat més pendents
del que dèiem, de la informació que donàvem,
que no pas de l'abastiment en si.
Sí, és veritat. I mira que nom a la secció
ja fa anys que n'hi vam posar.
Sí. I dic anys, perquè és que en fa d'anys.
Sí, ara ja portem unes...
Ens hem fet grans junts.
Home, jo diria que els últims, mira que et dic,
els últims 5 anys de la teva vida
i de la meva ens han anat veient amb una freqüència
força elevada, eh? Déu-n'hi-do.
Força elevada setmanal, et podria dir
menys les vacances que cadascú en fa.
No és la setmana que ve a fer l'aniversari, escolta,
portem un pastís o alguna cosa. Una cosa grossa.
Saps, un menjar d'aquells. Anem a dinar?
Mengem molt, un menjar copiós?
I després un bon pastís i tal, sí?
Bueno, sí, però amb un toc natural.
Alguna cosa...
Ai, llavors...
De salut, era per donar-li aquest toc, eh?
Aquest toc de salut. Home, després d'un menjar
copiós i tot això, potser la cosa més
saludable que podeu fer és la migdiada.
Home, i tant. L'acabes de clavar.
I tant. La migdiada, eh?
Magnífica, aquesta
introducció que has fet, Núria.
Perquè és així. Avui et vinc a parlar de la migdiada.
I això ja dóna per tota una sessió?
És tan important la migdiada?
I tant, i tant, Núria. La migdiada
té molts beneficis. Hi ha grans
secrets darrere la migdiada
i et puc dir fins i tot que hi ha
una classificació de tipus de migdiada.
Vull dir, tela, eh?
Mare de Déu. Clar, és que de fet
ara estic tirant enrere en el temps, eh?
Abans, fer la migdiada
estava mal considerat. Era una mera de perdre temps.
Eres un dropo, no? Si feies la migdiada.
Avui en dia és això.
ja ha agafat un punt salutífer fins i tot els metges,
els especialistes en salut, ho recomanen.
És normal, amb les presses que avui en dia
doncs banyen la nostra vida,
és normal que necessitem un petit descans.
Fins i tot,
en els últims anys, s'han fet estudis
sobre el son i sobre el que representa
aquest trencar,
el que és la dinàmica del dia en un descans,
i es sap que és molt més beneficiós
del que semblava, fins i tot.
Abans, tu ho has dit, no?
Hi havia moltes al·lusions
sobre un tipus d'actitud vital,
això de la migdiada.
I avui en dia sabem que
adoptar aquest acostum
pot convertir-se en un hàbit tan saludable,
mira que tinc, Núria,
com fer esport, fins i tot.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Ai, i amb molt menys esforç, eh?
I amb més planta.
Has de pensar que la migdiada,
clàssicament,
ha estat practicada al llarg de la història
per grans personatges.
Ah, sí?
Per exemple, mira, sí, sí, es parla de que...
Coneixes, tu?
Sí, sí, sí.
Ai, de meu.
Ben cert que per fer-li
un bon programa.
De migdiadors.
Sí, mira, per exemple,
es parla que Arquímedes,
un savi grec,
doncs ja practicava.
Newton, l'escobridor de la llei de la gravetat,
també practicava la migdiada.
Ah, de fet,
devia estar dormint quan li va acabar la toma.
Es diu, en la història
explica una cosa semblant, no?
Napoleó, també.
Edison.
Víctor Hugo.
És a dir,
n'hi ha grans personatges de la història
que se'ls coneix
o que un tret que es coneix de les seves vides
és que practicava la migdiada.
I que era una cosa
que no s'hi podia...
no se la podien saltar.
Ah.
I conec una...
Bueno, és fàcil que coneguem algú
perquè això és molt habitual.
Persones que,
si no fan aquest descans,
no poden seguir
amb el que és el desenvolupament
de la tarda del dia.
Sí, sí, que és un temps sagrat, eh?
Sí, sí, sí.
Tinc un amic,
podria dir, mira,
que sempre que dinem,
sabem ja que dinar
ella ha de fer la migdiada
perquè la faci.
Si no, escolta,
es posa fins i tot
de mala llet, eh?
Sí, sí, sí.
Mal dit.
Es posa de mal humor.
Bueno, és que això del mal humor
també ho diuen al contrari.
Ara suposo que aquí venen
els tipus de migdiada
i migdiada ben feta i mal feta,
que és el que ens explicaràs tu.
Sí, sí.
Perquè hi ha molta gent que diu
no, no, jo és que si dormo
després m'aixeco, m'aixeco pitjor.
M'aixeco de molt mal humor.
Aquest és el concepte més aviat
de com es fa aquesta migdiada.
En si fer-la,
ja et puc assegurar que en si,
si es fa bé, doncs beneficia l'humor,
el millora.
I si et sembla un apunt anecdòtic
que he de dir-te abans
d'explicar-te propietats
i coses fantàstiques de la migdiada,
ja és el nom de la migdiada.
Clar, en català hem fet una traducció,
perquè la migdiada
ja es practicava antigament
i en castellà
té l'excepció de la siesta,
correcte, aquí és més fàcil veure-li,
veure-li l'origen.
La siesta, la paraula siesta,
ve de la paraula cicsta,
que era la sisena hora.
Era el migdia dels romans
i doncs era aquell moment
en què es practicava la migdiada.
De cicsta a siesta
i de siesta, clar,
en la traducció al català,
migdiada,
que és una mica més llunyana
etimotològicament.
Però cosa curiós,
veus que els romans
ja també la practicaven.
Aquí a Tarragona,
que tenim un gran llegat,
doncs que ho sapigueu.
Ja hi ha un llegat de migdiada també.
De migdiades ben fetes.
I mira, una cosa molt important
a saber de la migdiada
és quan hem de fer la migdiada.
I quan dic quan hem de fer,
ja no parlo de l'hora,
de l'hora concreta,
perquè és vàlid en la migdiada.
Si fóssim regis,
parlaríem de les 12,
però vaja,
en l'horari que fem aquí
a Canostra,
a les 12 ningú gairebé
ni ha dinat.
En canvi,
a l'estat d'Europa,
ja ens podem trobar
gent que hagués fet alguna menja.
A les 12,
si és veritat.
S'ha de dir que en l'horari europeu sí que...
Val la pena fer-la cada dia
a la mateixa hora?
Sí.
La regularitat aquí és crucial,
a la mesura que puguem.
La migdiada es converteix en un fet,
gairebé et diria,
no vull que soni malament,
però ja que parlem de regularitat,
doncs com l'acte defecatiu,
és a dir,
com l'ha de ventre.
Ha de ser una cosa regular,
i ser possible en el mateix horari.
Per què?
Perquè la migdiada
és una situació
en què hi haurà
tot un torrent hormonal,
tot un torrent
de substàncies
dins del cos,
que el que faran
és recuperar-nos,
recuperar aquesta energia
que hem gastat
a facilitar que s'aliminin toxines,
i preparar-nos
per continuar
amb l'activitat
en vigília,
és a dir,
desperts.
Així que pensem
que és molt important
que és una qüestió de cústums,
i el cos,
com sempre,
per fabricar substàncies
necessita regular.
Per tant,
deies,
no és tan important l'hora,
no cal que siguin les 12,
o poden ser les dues,
les tres,
però sí que és important
quan?
Mira,
aquí,
situacions,
mira,
un moment ideal
per fer l'emigdiada
és quan el que estem fent
sembla que tot surt malament.
Quan allò que,
i comences,
i canvies de tema,
i surt malament,
i canvies de tema,
i sembla que et sigui un desastre,
mira,
el millor és
fer l'emigdiada,
t'ho puc assegurar,
perquè...
És com reiniciar l'ordinador,
no?
Sí,
perquè aquest descans
pot convertir
tot un munt
d'emocions negatives,
les pot reconvertir
a positives.
Això és interessant.
Per tant,
un moment interessant
és quan tot va malament,
pam,
migdiada.
Això fa molta gràcia,
perquè hi ha gent
que ja les deu del matí.
Ja la faria.
Els he sortut fatal.
Bé,
és que morim d'allargar
fins a després de dinar,
perquè el dinar
també tindrà que veure
alguna cosa amb la migdiada.
I ara en parlarem.
Més moments.
Mira,
moments,
aquest és un clàssic
i avui en dia
tothom ja està al cas.
Si estem conduint
i ens ve ganes
de fer sonetes,
doncs parar.
Parar i fer la migdiada.
Per què no?
És a dir,
és un moment idòni,
eh?
Sempre.
Llavors,
en aquest moment
veurem que
una de les migdiades ideals,
quan la gent té son
mentre es condueix,
al migdia,
parlo,
és el que es diu
la migdiada llempec.
Per això en parlarem
després del tipus de migdiada.
Però ara ho avanço.
I si és llempec
es podeu imaginar
que és bastant ràpida.
Més coses.
Mira,
quan tinguem
el que es diu
un surmenatge mental,
és a dir,
quan les idees
s'emboliquen,
quan estem a la feina
tenim una cota d'estrès
tan elevada,
no?,
i que es presenta
una tarda igual
d'estressant,
és a dir,
quan hi ha un alt nivell
d'estímul nerviós,
pam,
migdiada.
També.
La migdiada calmarà
aquest sistema nerviós
i reorganitzarà,
per què?
La ment.
Què passa que quan estàs
maguitós és difícil,
eh,
posar-t'hi,
però un cop t'hi poses,
sí.
Aquí està.
Llavors,
quan estàs tan nerviós
que tu molt bé ho dius,
costa posar-s'hi
la migdiada,
caldrà posar-hi
unes circumstàncies,
que això ara en parlem
com ha de ser
una migdiada,
però de moment
no ho avancem.
Més moments.
Mira,
aquesta és una recomanació
ideal ara que estem
en època d'exàmens
pels universitaris.
La migdiada és gran,
és molt,
un gran exercici a fer,
d'acord?
Doncs mira,
just abans d'un examen,
d'acord?
Si els que tenen examens
a la tarda
us ho puc asseure,
si feu una migdiadeta
el fareu molt millor.
Si teniu,
per exemple,
una cita de feina,
si teniu alguna conversa
important a fer,
doncs migdiada.
Per què?
Perquè us aclarirà la ment.
Farà aclarir la ment
i realment les idees
després fluiran
amb més facilitat.
No tingueu por,
poseu un despertador
o encomaneu en algú
que us desperti,
si fos el cas,
d'acord?
Però us optimitzarà
l'activitat intel·lectual
a posteriori.
Però, Felip,
m'has esmentat
un munt de situacions
i realment n'hi ha una
en què sempre ens ve de gust
fer la migdiada.
Sí, aquí ja no és
allò de posar-s'hi a fer-la,
sinó que més aviat
el cos,
aquesta te la demana segur,
que és justament
com tu ho has presentat
al principi,
quan hem fet
un menjar important,
quan hem fet un menjar important,
un mecanisme
molt interessant
que té el cos
és, per tal d'optimitzar
tot el que és
el procés digestiu,
és a dir,
destinar esforços,
gestionar substàncies
i augmentar
el moviment
de l'estómac
i dels intestins,
és calmar tota la resta
i llavors per això
ens agafa aquella soneta
després de menjar.
També s'ha de dir
que hi ha menjars
que donen somnolència.
Per exemple,
un clàssic
que dona somnolència
és el peix blau.
Ah, no, no,
no ho sabia jo, això.
El peix blau fa...
Ah, bueno, sí que ho sabia.
Un dia vam fer un programa.
El plàtan,
el plàtan pot ser també?
El plàtan també.
Ara me'n recordo,
sí que vam fer un programa, sí.
És a dir,
de totes maneres
el cos,
ja us ho dic,
davant d'aquesta situació digestiva
ell ja us ho posarà fàcil.
Per tant,
aprofiteu aquella mitjada
que,
aquelles ganes que apareixen...
Què passa és que aquesta migdiadeta
te'n servirà per pair,
no per regenerar res més,
perquè ja tindrà prou feina el cos.
No,
pairà i també recuperarà força.
Sí,
sí,
no us preocupeu,
no us preocupeu.
Llavors,
parlem-ne,
si et sembla,
dels beneficis i virtuts
de les mitjades.
Vinga.
Mira,
coses que sabem
que s'han estudiat,
eh,
de què aporten les mitjades.
Mira,
et diria que
fer la migdiada
està calculat
que disminueix
en un 30%
el risc
de patir
patologies
cardiovasculars,
afeccions del cor.
Està molt bé,
un 30%.
És fabulós,
eh,
per la gent que va molt estressada,
ja ho sap,
per evitar
que hi hagi
alteracions
en aquest sistema,
doncs,
una mitjadeta
oli molt llum.
Més coses,
mira,
se sap també
que la mitjada
augmenta la creativitat.
Eh,
tots els artistes
cap a dormir.
Has de pensar
que durant el dia
el cervell
està gastant,
molta energia
i està
absorbint
molta informació.
I moltes vegades
l'únic que fa
és emmagatzemar-la.
Llavors,
un procés
de descans,
una migdiada,
el que pot fer
és que
tota aquesta informació
assumida
realment
comenci a funcionar,
comenci a construir-se
en un projecte
o en allò que
inicialment
estàvem donant voltes.
Per tant,
la migdiada,
ja ho sabeu,
augmenta la creativitat.
Més coses interessants,
això els encantarà
als empresaris.
Jo sé que
potser no és una mesura popular,
hi ha una empresa
que s'ha de dir
que ho fan,
ho fan i fins i tot
hi ha locals,
en grans ciutats,
en què pots practicar
la migdiada.
Pots anar a fer un petit descans.
On altres és un pendent
que tenim aquí a la ràdio,
que ens posin
un sofà,
un llitet o alguna cosa.
i és el fet
que la migdiada
incrementa
l'eficàcia laboral.
Fem millor les coses.
És a dir,
per què?
Perquè al descansar
el que farem
és que
la capacitat
d'atenció,
d'estar pendent
de les coses,
sigui molt més gran.
Però respecte a això,
Felip,
clar,
on diria,
home,
si tu ja has dormit
les teves vuit hores,
fins i tot nou,
o el més afortunat,
si tu ja has dormit bé
a la nit,
després,
quina necessitat té
és de fer per on?
És possible que si,
depèn de l'activitat
que facis,
però és possible
que si tu has fet
un bon descans,
no hi arribi
aquesta necessitat.
Però també pot donar-se
el fet, Núria,
que facis un bon descans
nocturn,
però el ritme
sigui tan elevat
perquè hi ha més tensió
a la feina,
perquè hi ha més presses,
que la despesa
i l'augment de l'estrès
és més gran.
Pot ser independent.
Va,
obreu molta gent,
i això heu d'anar al tanto,
que té trastorns
del son nocturns,
que llavors fa la migdiada,
això està bé,
fins i tot,
el que passa és que
aquests hauran de vigilar
la llargada
d'aquestes migdiades,
perquè si s'accedeixen,
el que faran és,
en comptes de recuperar
el que no han fet
durant el son nocturn,
el que faran és
dificultar que el son nocturn
torni a regular-se.
Llavors,
al tanto,
no ha de ser només un mecanisme,
ha de ser més un mecanisme
de descans
que un mecanisme
de recuperació
d'hores de son.
Això que estic parlant
de la gent que pateix
algun tipus de distorps
durant la nit.
Més coses,
mira,
millora la vitalitat,
millora també
la sensació de benestar,
trobes millor,
d'acord?
I per suposat,
el sistema nerviós
respon millor
i els reflexes
també són més òptims,
per tant,
després d'una migdiada
és més difícil
que tinguem un accident.
Interessant.
Déu-n'hi-do,
home,
els beneficis són molts.
Parlem-ne de migdiades.
Sí,
perquè això sí està ben fet,
eh?
Si la fem mal feta,
res de res.
I parlem de què hem de fer,
com les podem preparar,
aquestes.
Mira,
bàsicament,
això de les migdiades
es divideix en tres tipus
de migdiada.
A veure.
Un és el que es diu
la migdiada règia.
És potser la migdiada
més potent de totes.
És la migdiada
que supera els 30 minuts.
i quan dic supera els 30 minuts
pot ser 30 minuts,
pot ser una hora,
pot ser dues hores.
A mi m'agraden aquestes.
D'acord?
Aquestes són llargues.
I aquestes,
aquestes s'han de preparar.
I aquestes què vol dir?
Vull dir que
val la pena
que aquestes les fem
en una instal·lació
molt còmoda.
Si pot ser al llit,
doncs al llit.
Hi ha fins i tot
qui es prepara el pijama,
doncs és perfecte.
Aquesta és la típica migdiada
de dissabte
o de diumenge.
Aquesta és la de campió del món.
O de diumenge,
allò de dir,
que no em ve d'una hora.
Sí, sí.
Que després de la nit no dors.
Hi ha gent
que no la pot fer
si no és d'aquesta manera.
Aquesta és una migdiada
molt interessant,
sobretot en moments
en què hi ha una gran fatiga,
un gran cansament.
També
quan hem passat
una típica nit en blanc,
és a dir,
quan hi ha hagut
un distor del son puntual,
puntual,
no habitual.
O també és molt interessant
a la gent
que pateix el jet lag.
El jet lag,
ja sabeu,
que és aquella
descompensació
del ritme biològic
del cos
en base
a les diferències horàries.
Quan vens d'un país
i hi ha una diferència horària
i arribes aquí
a sortit de dia
i arribes aquí
i encara és de dia
però resulta que ja és la nit
a l'altre país.
Per tant,
això al cos,
recordeu que
el son
i la vigília
es regulen a partir
de la radiació llumínica,
del que veiem,
de la llum del sol.
Hi ha unes secrecions d'hormones.
Quan viatgem
amb això dels avions,
ens trobem
que superem,
que ens saltem
a l'aturera totalment
aquests ritmes,
sobretot en viatges llargs.
Un viatge d'una hora
en principi
no ens ha de donar
un jet lag.
Llavors,
els que patiu jet lag
és el moment ideal
després d'aquell viatge
que heu fet,
d'aquells dies
que heu estat fora,
per readaptar-vos
fer una migdiada règia.
Superar
aquesta mitja hora
i ja t'ho dic,
allargar-ho
en principi
el que vulguis.
S'ha de dir
que amb la migdiada règia
el que fem
és entrar
o possibilitar
que el cos
entri
en tots els estadis
del son.
Podem arribar
al son profund,
podem arribar
fins i tot al somni,
a somiar
com a tal.
Llavors,
aquí pot passar
dues coses.
Si fem tot el cicle
del son,
el cicle del son,
recordar que és
aproximadament
hora i mitja,
doncs pot passar
que ens aixequem
i ens sentim recuperats
completament
de qualsevol cansament,
i a més
ens aixequem
de bon humor.
Ara,
si trenquem el cicle,
i aquí és el que hem de veure,
cadascú una mica
té petites variacions
amb això,
si el trenquem
és fàcil
que ens trobem
de mal humor.
Això és el que ens fa aixecar
moltes vegades.
Les migdiades règies,
les llargues,
tenen més perill
en el sentit
d'aixecar-se mal humorat.
Sí, correcte.
Una de mitja,
més o menys.
Aquí està,
són les que hem de vigilar més
de tindre
doncs cuidar
de l'ambient,
que no hi hagi sorolls,
que ens despertem
de natural.
Sí,
aquest seria
el fantàstic
d'una règia,
que no faci falta
ni siquiera
posar
un despertador.
Més tipus.
Llavors,
aquesta prepareu-la,
qui la necessiti
o qui la vulgui fer,
que la prepari.
Un altre tipus,
la migdiada relax.
Aquesta
és la que està
en mitges de tot.
Aquesta està molt bé.
Que és la migdiada
que va entre els 5 minuts
i la mitja hora.
És la migdiada
més popular.
La que gairebé
amb el temps
que portem avui dia,
amb els ritmes,
es pot permetre més gent.
interessantíssima.
La migdiada relax.
Ja esteu parlant
de 25 minuts.
Llavors,
aquesta,
aquesta migdiada
ja no requereix
tanta preparació.
Es pot fer assegut,
podria fer
en un sofà
ben còmoda,
o sigui molt m'apures
dins el cotxe,
si estem
de viatge.
Però no requerirà
tant de...
No entrarem
en fases de som profund,
per tant,
no ens estalviarem
el poder-nos estar
de mal humor,
i aconseguirem
el que sí que aconseguirem
i és molt interessant
és que
el cansament físic
es recuperi.
El físic,
sobretot.
El mental, no?
Físic, no.
Físic i mental inclòs,
perdó.
Ho dic perquè la pròxima
veurem que només
ens servirà
amb prou feines
per al mental.
Així que,
la migdiada relax,
ja sabeu,
és la més comuna,
la més recomanada,
d'acord?
I la que menys riscos té.
Si podíem dir
que té algun risc,
no en té.
Val, val, val, val.
És a més la més factible
a nivell laboral.
Aquesta és la que hauríem d'incloure
a les empreses.
Igual que tens el teu temps
per dinar,
doncs escolta,
els teus 25 minuts
per fer migdiada.
No pas per anar fumant,
no, no, no.
Per migdiada.
Per migdiada.
Està dolentós, eh?
I l'últim tipus de migdiada
és la migdiada Llampec.
Aquesta que l'hem dit abans.
Sí, que no me la imagino.
La migdiada Llampec
és aquella migdiada
que no dura
més de 5 minuts.
Res.
un profeïns ens dona temps
de tancar els ulls.
Què és allò típic
que et va caient al cap?
Aquí t'espertes de...
Sí, m'ho penjo allí
a la mateixa taula
on t'estic.
Aquesta es pot fer així,
d'acord?
En un sofà,
en un raconet que trobem.
Llavors, aquesta migdiada
baixa molt
el nivell d'estrès mental.
d'acord?
El cansament físic
ja costa més.
No el recuperarem.
Físic, eh?
Estic parlant.
Però el mental sí.
Si resulta que hem estat
d'això un matí
de molta atenció laboral
o l'intipo que donava
moltes voltes a alguna cosa,
amb aquesta migdiada
en principi
això seria una manera
de poder-se'n desllibrar
de l'estrès aquest.
Especialment en aquest cas
del Llampec,
com que és tan curteta
tan curteta,
val la pena
que ens condeixin molt
aquests menys de 5 minuts
i potser val la pena
anar en un lloc
que hi hagi silenci,
que estigui fos,
com que són 5 minuts,
també és la migdiada
més versàtil de totes.
Aquesta permet
anar i fer-la
a qualsevol lloc.
És un tancar els ulls,
la que diuen a vegades.
Tancar els ulls
és una mica per desconnectar.
De vegades,
perquè li costi,
perquè a vegades dius
si jo estic tan nerviós
que no puc fer-me 5 minuts
perquè ja gasto 5 minuts
en intentar relaxar-me.
Sí, això passa.
Doncs aquí està.
Potser a vegades
aquesta migdiada dels 5 minuts
s'ha de convertir
en un exercici més llet
de relaxació.
És a dir,
a seure és còmode,
si t'està apartant
el cinturó,
t'està apartant
alguna cosa,
desfer-la.
Buscar una mica
de minicomoditat,
microcomoditat,
i doncs mira,
tancar els ulls,
respirar una miqueta suau
i veure com el nivell
aquest de consciència
es va calmant una mica.
A vegades podrà ser això.
És per suposat
que en 5 minuts
no podem entrar
en un nivell de son
profund,
impossible,
ni per temps,
ni per...
Bueno,
és que el ritme biològic
no t'ho permet.
Hauries d'estar molt cansat
per entrar en això.
Així que,
3 tipus de mitjana.
Escolliu la que més us agrada
i jo us recomano
que més que us agrada
és la que s'adacui més
al que esteu vivint.
Clar.
I aquesta,
la que hem dit
que és la més llarga,
que passa de mitja hora
i que pot durar
les hores que sigui,
doncs aquest és moment especial,
no la feu habitualment,
si no és que a la nit
no descansareu,
segur,
estareu a la nit.
A més la gaudeixes molt
el dia que dius
és que tinc tot el temps del món
i la pots fer aquell dia.
Guardem-la per un dia
que necessitem-la
o perquè ens vingui molt de gust.
i en canvi,
la dels 5-30 minuts
és ideal.
Moltes vegades
aquestes costums que hi ha,
acabar de dinar,
per exemple,
molta gent que treballa a casa,
que fa la feina de casa,
acabar de dinar
i a posar-se a fer els plats
i a fer coses
a arreglar la casa,
pareu, pareu, pareu,
dineu,
païeu-los
i feu la misiada aquesta
i després ja fareu.
I portaran més lluny
tant dels plats.
Sí,
llavors la novel·la
o mentre fan la novel·la
també la podeu fer.
Sí, això passa molt bé.
Hi ha canals
que són especialistes,
que fan aquells reportatges
magnífics d'animals,
no?
Sí,
els reportatges de migdiada.
Cada cop vas sentint
més lluny, no?
Que el lleó,
que l'afany.
Sí,
a més és molt curiós
si fas la migdiada
amb la televisió posada,
és veritat,
o amb la ràdio
perquè vas integrant
els sons que sents
i es barreja tot una mica.
I ens despertem
perquè quan alguns apaguen
aquella televisió
o posen un anunci,
que els anuncis,
no sabeu que a vegades
els pugen de volum,
és quan trenquen
aquell nivell,
aquell nivell
que vosaltres auditiu
que vosaltres ja us heu acostumat,
llavors és ideal.
Per tant,
si l'heu de fer amb la tele encesa,
en el supòsit,
que no us toquin el mando,
que no les apaguin.
Mira,
faré un grup al Facebook
a favor de la migdia ara.
Més que no n'hi hagi algú,
n'hi ha, eh?
I mira,
pels que els hi vagi més el tema,
doncs et puc recomanar
fins i tot un llibre
que he trobat,
que hi ha un llibre
d'algú que,
escolta,
si has esforçat molt
a parlar-ne.
El llibre es diu
Les virtudes de la siesta.
Això és un llibre
a regalar fins i tot
a tota aquella gent
que és contrària,
jefes.
Sí,
pot ser una bona indirecta,
no?
Les virtudes de la siesta.
És de l'editorial
Obelisco,
no és difícil de trobar,
segurament,
en qualsevol llibreria,
i l'autor
és Bruno Combi.
Doncs ja sabeu.
Perfecte,
Felip,
ens has donat un munt
de motius
per anar a descansar tranquils.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.