Si vols sentir-te psicològicament millor i no saps com fer-ho, a què esperes?
Demanar ajuda és de savis.
Consulta la psicòloga clínica Sonia Navarro.
Truca al 977-22-0560.
La seva consulta és al carrer Pau Casals, número 10, primer tercera.
Informa't a www.sonianavarropsicologia.com
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Un Comprador Compulsiu, perquè veritablement en tinc una altra i per tant no la necessito.
No ho sé si estaries dins dels requisits, del sac dels compradors compulsius.
Ara ho explicarem. Sònia Navarro, bona tarda.
Bona tarda.
I bon any.
I bon any també.
Bon any que no ens veiem des del 2009, clar.
Sí, sí, ja fa uns dies.
La Sònia és la nostra psicòloga clínica.
En aquesta secció, el camin d'anar i tornar, avui parlem de compres compulsives.
Hi ha qui diu que és una autèntica addicció, una addicció baix en tota regla, no?
Bé, realment és una addicció.
El comprador compulsiu té una addicció, no?
Que és la necessitat d'adquirir coses que moltes vegades necessita o no necessita,
però que li produeix el plaer de comprar.
O sigui, comprar li produeix un plaer molt excitant, no?
Que de fet dura el temps que triga a comprar.
Després ja s'esveïja, no?
Perquè moltes vegades, un cop ja arriba a casa amb totes les compres,
doncs tampoc no és que després continuï o utilitzi massa a vegades aquests objectes, no?
Per tant, funciona com una addicció en el sentit aquest, no?
Que una addicció té un plaer que és immediat i que en el moment que tens el plaer
ja s'ha passat la necessitat de...
Llavors ha d'anar a adquirir una altra cosa, ha d'anar a comprar una altra cosa.
Ja ho veurem per saber si som compradors compulsius.
O quan seríem? A partir de quin moment seríem compradors compulsius?
Doncs en el moment que estem comprant coses que no necessitem,
però que a més a més ens afecta a la nostra economia.
Vull dir que, per tant, és més forta la compulsió d'anar a comprar que la realitat, no?
O sigui, nosaltres tots estem en un món consumista,
per tant, tots estem consumint i tots tenim coses que no necessitem, d'acord?
Des d'aquí i tots.
Però sí que és veritat que hi ha persones que, encara que no tinguin diners
o encara que no puguin comprar-se allò, accedeixen a allò d'alguna manera.
Llavors, seria quan ens afecta a la nostra economia
i quan comencem a omplir la casa de coses que realment
a vegades no ens dona temps ni d'utilitzar, no?
No sé, si una persona és compradora compulsiva de sabates, per exemple,
doncs no ho sé, en el moment que tingui més sabates que...
Que diners al compte d'estauris, no?
O que dies per posar-se les sabates,
doncs estarem en un comprador compulsiu, no?
Quan es fa la compra compulsiva?
En quin moment mental es fa la compra compulsiva?
Quan està deprimit?
Quan està...
Afavoreix d'alguna manera això?
El fet d'estar angoixat?
Per la persona que té una addicció a les compres,
qualsevol moment és bo.
Sempre.
El que sí, és a dir, perquè realment ja ha entrat en un punt addictiu.
Llavors, qualsevol moment.
Sempre.
El que sí que és veritat és que quan estigui angoixat o estigui deprimit,
la compulsió, o sigui, l'acte d'anar a comprar serà més alt, no?
O sigui, serà molt més evident, no?
De totes maneres, sí que tenim èpoques en què tots som una mica compulsius,
com ara, per exemple, el Nadal, no?
Per molt que, doncs, estava dient...
A més, les últimes notícies es van dir al desembre
que la gent estava molt parada,
que el consumidor estava, doncs, vigilant molt el que gastava per la crisi,
però a última hora, doncs, també s'ha dit que a última hora s'han comprat coses,
que les ventes han sigut igual que sempre, no?
El dia abans de res...
Es va comprar absolutament,
i que el còmput del mes de desembre del comerç, doncs, ha estat positiu, no?
Llavors, d'alguna manera, hi ha èpoques com aquesta, com el Nadal,
que ens porten a tots a ser compulsius
i a fer compres d'una manera compulsiva.
Moltes vegades, compres que no ens venen de gust,
o compres que no ens agraden,
o que comprem qualsevol cosa per...
Per tal de comprar.
Perquè, bueno, considerem que hem de comprar, no?
Llavors, aquesta època jo diria que és la més consumista per excel·lència
i, d'alguna manera, caiem tota la societat,
no només el que és comprador compulsiu,
perquè el comprador compulsiu compra tot l'any.
li és igual, sempre té necessitat de comprar.
No cal que hi hagi rebaixes, no?
No cal que hi hagi rebaixes, no?
Vull dir que el comprador compulsiu va igualment a la botiga i compra.
Exacte.
De fet, és que el plaer és comprar,
sortir de la botiga amb totes les bosses.
És el que li genera plaer.
Però sí que és veritat, doncs, que tenim com a dates...
Per exemple, el Nadal és una data consumista per excel·lència.
I no només de...
De tots els objectes, no?
O sigui, perquè faríem compres de regals,
però també, moltes vegades, compra compulsivament menjar.
I què ens passa a la ment, Sònia?
Què ens està passant perquè ens tornem d'aquesta manera?
És a dir, quina mencança hi ha?
Què és inseguretat?
Què és el que provoca la compra compulsiva?
La compra compulsiva la genera, d'alguna manera,
tenim una publicitat en la que ens estan venent la publicitat...
Ai, perdona, la publicitat...
La felicitat a través de l'adquisició d'objectes.
I, d'alguna manera, la publicitat que tenim és
mentre més coses tinguis,
mentre més objectes puguis tenir,
més feliç seràs.
Llavors, estem buscant una mica la felicitat
en aquesta compra de tenir coses...
Materials.
Materials, no?
Llavors, tenim...
Doncs és que tots els anuncis són d'aquest estil.
Compra això perquè això et farà més feliç.
Llavors, des d'aquí, no ens adonem...
Estem enganxats, no?
Aquesta publicitat ens genera que,
com que no estem feliços, moltes vegades,
doncs una via que creiem que estarem millor
o que tindrem més felicitat
és adquirint objectes comprant.
Què passa?
Que un cop tinc aquest objecte,
no em trobo més feliç.
Per això es pot generar l'addicció.
Llavors, necessito comprar,
però sí que he tingut el plaer momentani
de la compra.
Llavors, és com qualsevol altra droga.
Tinc un plaer momentani
que marxa ràpid,
que no m'omple
i torno a quedar-me buit,
però que el plaer del moment,
per tant, he de tornar a comprar.
Per això parlem d'addicció a les compres.
És que el funcionament mental
o psicològic
és igual en una addicció a la compra
que en una addicció a una substància,
per exemple, no?
Seria igual.
És un plaer momentani
que després em torna a deixar buit.
El plaer momentani
té un com a objectiu
a aconseguir la felicitat
o la suposada felicitat
que m'han vengut,
que jo aconseguiré
des de l'exterior.
Però no l'aconsegueixo,
perquè en realitat
trobar-me bé amb mi mateix,
per definir una mica
la felicitat
de forma molt pràctica,
no ho aconseguiré
tenir més coses
o aconseguiré
sentir-me bé amb mi,
de veritat, no?
És a dir,
des de dintre,
no des de fora.
Llavors,
clar,
compro, compro, compro, compro
i mai aconsegueixo...
És un cercle
que mai es tanca.
Si som compradors compulsius,
què podem fer
per evitar-ho?
És a dir,
quin és el camí
per seguir,
per no caure,
o per no...
En fi,
no estar constantment
pendents de les compres.
I per cert,
si algú feu una pregunta,
reirem al Facebook
del programa,
recordem al Facebook
que ja tardes
podeu entrar-hi
i fer les preguntes
que creueu oportunes
a la Sònia de Barro
que ho respondrem en directe
a Facebook,
recordeu,
ja tardes,
busqueu,
feu amics del programa
i podeu penjar-hi
les vostres preguntes.
Què hem de fer,
Sònia,
per no tornar a uns compradors compulsius
o si és que no ho som
i si ho som,
què podem fer per evitar-ho?
Bueno,
primer diria que
segurament
aquí som tots
una mica
compradors compulsius.
Segurament
tots tenim
una miqueta
d'això,
no?
Quan ja hem entrat
en una situació crítica,
diria que
hem d'entrar
en una teràpia,
és a dir,
perquè és que
ja probablement
moltes vegades
aquestes persones
ja estan ficades
en problemes
de crèdits,
importants,
perquè han anat
per pagar una cosa
han demanat un crèdit,
per pagar un altre,
per pagar el crèdit
han demanat un altre crèdit,
no?
Probablement
es fiquen
en problemes importants.
Llavors és que
quan ja has passat
segons quines barreres
has d'entrar
en una teràpia segur.
Prèviament,
diria,
com a reflexió
per a tothom,
no?
Perquè tots estem
amb aquesta possibilitat,
és
realment
quan vaig a comprar
pensar
si realment
ho necessito.
Per a què
ho necessito?
Quant de temps
ho utilitzaré?
No?
I després plantejar,
no?
Si
estic buscant,
què estic buscant
quan compro?
Què vull aconseguir?
Perquè poder,
llavors,
segons
quina sigui la resposta
de cadascun
potser hauré de fer
unes altres coses
perquè si la resposta
és trobar-me millor
o ser més feliç
o
inclús agradar més,
no?
Segons què compri,
potser és per agradar més.
Doncs hauré de pensar
com puc fer tot això
sense haver de comprar,
no?
perquè probablement
podré fer tot això
i arribar
sense
compres
o sense gastos
extres,
no?
Per rumiars,
si algú vol trucar
també tenim el telèfon
del directe,
Núria,
el 977-24-4767
i en fi,
si algú vol fer una pregunta
també m'ho pot fer-ho
més enllà del Facebook
del programa.
Parlem avui
de compres compulsives
i abans ho comentàvem
que és curiós
que també aquests dies
els quioscos
també apareixen
els col·leccionables,
què passa en aquesta època
de l'any?
Comencem un any nou,
tothom fa bons propòsits,
hi ha qui torna al gimnàs,
hi ha qui vol deixar de fumar,
hi ha qui compra convulsivament,
en fi,
és una època
de canvis convulsius.
Bé,
de fet,
sempre que tenim
vacances,
d'alguna manera
és una època
de canvis,
no?
Perquè
això passa ara,
el gener,
però també passa al setembre
quan tornem
de les vacances
de l'estiu,
no?
Amb els col·leccionables
també,
si és veritat.
Hi ha gent que l'any
el comença ara
i hi ha gent que els anys
van per anys escolars,
no?
Però són dos moments
com d'inici.
Té una part positiva
que és el fet
que hem canviat,
o sigui,
durant les vacances
moltes vegades
fem un replantejament
de la nostra vida,
no?
De si el que fem
ens agrada,
si ens ve de gust,
si estem a gust,
si no,
i llavors
a l'estat també
més relaxat,
moltes vegades
pensem més,
no?
Llavors ens proposem
que al tornar
a la rutina,
doncs,
fer aquests propòsits,
no?
Com has dit tu,
doncs,
anar al gimnàs
o fer una dieta
o deixar de fumar
o cuidar-me més
o aprendre anglès,
jo què sé,
coses d'aquest estil,
no?
O buscar una altra feina,
no ho sé,
és que cadascú...
Però,
llavors,
aquesta part positiva,
diríem,
és com,
jo vull fer un canvi,
vull generar
una part de conèixer-me
i jo,
d'alguna manera,
representa que hi ha
una bona autoestima
perquè
vol dir que jo
em visualitzo
amb un canvi
en positiu.
Què passa per un altre cantó?
Que moltes vegades,
que seria la part negativa,
no?,
dels bons propòsits,
que moltes vegades
ens veiem
o ens fem propòsits
que són
massa alts
o massa exigents,
no?
O ens en fem molts.
Però,
però,
però,
però molts que no podem,
llavors ens fracassarem,
no?
Si un té el propòsit
d'anar al gimnàs,
per exemple,
per cuidar-se més,
el que no pot
és posar-se un propòsit
de passar a anar
cinc dies al gimnàs
si fa tres anys
que no va al gimnàs,
per exemple.
Un propòsit adequat
seria anar dos vegades.
I així amb totes les coses
que ens proposem,
no?
Està molt bé
que fem propòsits
de canvi
perquè vol dir
que estem
doncs mirant-nos
de millorar,
però també
han de ser propòsits
adequats,
realistes
i que nosaltres
puguem fer.
I una altra cosa
és que realment
amb el canvi,
amb l'activitat
que fem,
hi hagi realment
una motivació real.
Perquè si jo tinc
un propòsit
d'estar més sa
però anar al gimnàs
m'avorreix,
ho deixaré.
Llavors,
ha de ser
fer activitats
que realment
a mi em motivin,
que realment
jo les pugui
mantenir
al llarg del temps.
Perquè si no,
el que tinc
és com una pujada
en la que jo tinc
molts propòsits
de fer moltes coses
i tal,
ja m'imagino,
ja m'visualitzo,
però després
no tinc una constància
al llarg del temps.
I no tinc la constància
perquè l'activitat
que m'he proposat
per mi
no és gens
motivadora.
Llavors,
clar,
primer és
fer propòsits realistes
i segons
aconseguir
aquests propòsits
a través
de coses
que siguin
motivadores
per mi.
Si no,
no ho faré.
Hem de seleccionar
bastant bé
els propòsits
que ens fem.
Abans
ens hem de preguntar
quatre cosetes
a nosaltres mateixos.
Clar,
realment,
si el vull,
de veritat,
aquest canvi
i fins on estic disposat
a ser constant,
no?
I per a què el vull?
Sí,
perquè després
quan no es realitzen
els propòsits
hi ha per una banda
la frustració
i per altra banda
la culpabilitat
i una mica
el sentiment
de dir,
mira,
ho he intentat
que potser
no ho has intentat
però bé
o com deies
tu no és
però realista
i no ho he aconseguit,
no serveixo per això,
no deixaré mai de fumar,
no?
És la típica,
és que ja ho he provat
i no ho deixaré mai.
Potser que no era el moment
o no era el propòsit
que tocava.
Bueno,
moltes vegades,
per exemple,
el fumar que torna a ser
una addicció
és que moltes vegades
no ho diem
amb una motivació real,
ho diem
perquè creiem
que hauríem de fer això
però no perquè vulguem.
Llavors,
si no hi ha una motivació real
no em mantindré.
Qualsevol fet
que passi
que em provoqui
massa
intranquilitat
o massa tranquil·litat
és igual,
depèn de
pel que jo fumi,
no?
Doncs canviarà
tot el meu plantejament.
Llavors,
clar,
realment estic preparat,
realment vull,
per què ho vull
i què faré
per motivar-me
en el dia a dia.
No seria un bon consell
també dir
escolta,
planteja't coses
fins a cert punt
però bé decideix-te
i si surt malament,
surt malament,
tampoc no passa res
perquè si no
si ens plantegem massa coses
hi ha coses a la vida
que acabem no fent
respecte als propòsits,
no?
A veure,
tot,
podem acceptar
que no tot
ho aconseguirem.
El que passa
és que també
depèn de les persones.
Aquest plantejament
per una persona
que accepta
que, bueno,
ho he intentat,
ara no m'ha sortit,
ja ho intentaré
una altra vegada,
està bé.
Per una persona
que és molt autooxigent
amb ella mateixa,
aquest plantejament
no li serveix
perquè,
com que és o tot o res,
és blanc o negre,
fins que no estigui preparat
pel blanc,
serà negre.
llavors,
si la persona
pot acceptar
no estar en un punt
o no arribar
i que això
no ho visqui
com un fracàs,
doncs,
perfecte,
perquè jo ho intentaré,
no em surt,
ho intento
en un altre moment,
el que sigui,
el propòsit
que m'hagi fet.
si la persona
de seguida
se sent com a fracassada,
que aquí ja és
una manera
d'interpretar-ho,
perquè en realitat
no és un fracàs,
però és una manera
d'interpretar-ho,
millor que es faci
propòsits
realment aconseguibles.
Moltes vegades
els grans propòsits
de cada any
i moltes persones
cada any
es fan els mateixos.
Sí, sí.
Any re d'any,
clar,
però no estan fets
des de la motivació real,
estan fets
d'alguna cosa
que jo crec
que jo hauria de canviar.
I a vegades és
i realment
no hauria de canviar.
També, no?
Val la pena
a vegades també
parar-se a finals d'any
i dir
vinga,
quines coses
he aconseguit en guany?
Fer el repàs,
la valoració
del que ha passat
bo i negatiu
durant l'any,
fer aquesta reflexió també
abans de dir
vinga,
i quin pas faig ara?
Jo crec que seria
molt positiu
perquè moltes vegades
tenim la sensació
que no hem fet
gaires coses
o que no hem aprofitat l'any
i si ens poséssim realment
a pensar
què hem fet
i què hem aconseguit,
hi ha moltes coses
que hem fet
durant un any
que ens han sortit positives,
que han valgut la pena,
què hem aconseguit,
però que a vegades
en l'altre filtre de negatiu
de sempre estar mirant
el que falta
en lloc del que tinc,
doncs dificulta
això, no?
llavors seria
molt positiu
a finals d'any
fer una valoració
de tot el que sí
he fet.
Tenint en compte
el que no he arribat
a fer
i com ho podria
plantejar
per aquest any
d'una altra manera
que sigui més
realista, no?
Moltes vegades,
però valorant
el que sí he fet.
És la mirada
en...
l'ha dit aquesta,
no?
L'ampolla mig buida
o mig plena, no?
La nostra tendència
natural és
a mirar
l'ampolla mig buida.
Hi ha molta gent
que no li resulta fàcil.
Potser un bon consell
seria també
que portessin
una llibreteta
i anar apuntant
una mica
al dia a dia, no?
Bé, això seria
un bon consell
però no crec
que tothom...
Que t'has donat,
però és que clar,
els perfils aquí...
Que tothom
ho pogués fer, no?
Hi ha gent
que realment
això sí
ho fa
i és molt acurada, no?
Anar apuntant
cosetes,
però hi ha gent
que segurament
la llibreta
al final d'any
estaria buida.
Sí, de l'anunci
no he fet res, no?
De lo positiu
és de lo negatiu,
exacte, no?
I llavors
però si
encara que no
portem la llibreta
si fem un repàs
realista
en un any
són molts dies
i realment
hi ha moltes coses
que han passat bones
i també
i també segur
que n'hi ha
que no
ens han agradat
gens, no?
Però
aquesta
mirada
sempre
a quedar-me
enganxat
amb allò
que em falta
amb allò
que no he aconseguit
o amb allò
que no he fet
perfecte
moltes vegades
ens quedem
enganxats aquí
sense
veure el que
en el dia a dia
hi ha molt d'esforç
amb moltes coses
que sí
que han sortit.
Tornant al tema inicial
al tema de les compres
compulsives
mira, tinc alguna
alguna pregunta
per fer-te
ens fa un company
un comentari
a internet
al Facebook
al Facebook
del programa
diu
jo em declaro obertament
tecnoaddicta
se m'acut que
la pressió social
el tema publicitari
sense voler exculpar-nos
cadascú individualment
que últimament
som els que decidim
si comprem o no
no ens ho fa gens fàcil
en el sentit
ens mou
és molt fàcil
amb un clic
comprar per internet
fins i tot
i la tecnologia
doncs hi ha gent
que això
que no és només
compro per
per aquest moment
de felicitat
sinó si no tinc
l'últim
amb la tecnologia
passa
no estic al dia
necessitat d'estar
l'última
en moda
en tecnologia
clar però
això
està dintre
de l'addicció
és a dir
el comprar
l'últim
genera també
el plaer aquest
immediat
que després
al cap de no res
a més en tecnologia
al cap de no res
torna a no ser l'últim
perquè ja ha aparegut
un altre model
un altre
llavors
clar
és com
si sempre
he d'estar
en l'últim
clar
sempre he d'estar
comprant
i més en aquest sector
aquest sector
és que és tan
canviant
tan ràpid
llavors
però el plaer
està en la compra
aquella
i en els dies
en els que puc
ensenyar
allò
com l'últim
com el més modern
com totes aquelles coses
que té
i més igual
des de l'últim mòbil
a l'última
videoconsola
vull dir que
el cas és que tinc
l'últim
llavors
però
la clau
és la mateixa
el plaer aquell
de la compra
de l'últim
i internet
has detectat
per la teva feina
no sé
no sé què en penses
la facilitat
que ens dona
internet
per comprar
amb un sol clic
per triar
remenar
un tipus d'addicció
potser
bé
encara no està
massa
massa
en boga
aquí
però
és possible
que acabem
amb això
el que passa
és que
aquí encara
hi ha molta gent
que encara no s'atreveix
encara hi ha un sector
de la població
que no s'està atrevint
a fer compres
hi ha una part
de la població
que ja compra
de forma habitual
però no diria
que és tota
el que passa
és que no crec
que triguem gaire
perquè als Estats Units
ja és així
per tant no crec
que triguem gaire
en entrar a nosaltres
i això
serà encara més perillós
perquè la compra
és sense moure't
perquè la compra
és sense veure els diners
en metàl·lic
si ja les targes
ja ajuden
amb això
perquè no acabo
de veure
no acabo
de fer-me la idea
real
de quan estic gastant
perquè a més
moltes d'aquestes compres
representen
que tenen un punt
de ganga
o de xollo
de tant percent
de descompte
sí, sí
però jo estic
passant
llavors
realment
que puguem comprar
a través d'una pantalla
asseguts a casa
amb una tarja
sense moure'm
i m'ho portin a casa
pot generar
un nivell
d'addicció
molt més greu
del que tenim ara
però de moment
aquí
això no està encara
en un punt
per sort
diria
perquè encara hi ha molta gent
que desconfia
de la compra
per internet
i jo crec que és una sort
de moment
ja ens ho explicaràs
o bé
esperem que no
que no
que no hagin d'arribar
d'aquí a dues o tres temporades
i ens diguis
mira sí
ja ha arribat el cas
Sònia Navarro
escolta
moltes gràcies
i ja es la te rebaixes
enguany
no passa res per anar
de rebaixes
que ningú se'ns espanti
escolta
a nivelles rebaixes
i doneu-vos el caprici
si alguna cosa
que no necessites
però dius
ben fa gràcia
està bé de preu
el problema ve
com dius tu
quan
quan t'afecta
exacte
quan ja estàs
per damunt
de la teva economia
Sòria
moltíssimes gràcies
i fins la propera
vinga
fins la propera