Aquí comença la secció que setmanalment ens porta el Felip Caudet,
on li fa mal una secció en què parlem sobre salut,
fisioterapeuta, especialista en salut natural, en prevenció.
Felip Caudet, bona tarda.
Bona tarda, Nuri, bona tarda a tothom que ens està escoltant.
He tardat una miqueta més en venir avui, en arribar,
ja m'has vist que arribo amb la llengua fora,
perquè és que anava pel carrer i m'he trossat el turmell.
I m'ha fa mal, i ara vaig com a mig coixa.
Jo tinc com adolorit, infladot...
El tanto, eh? A veure si t'ho has fet un esguinç, eh?
Ah, que són teatreros.
Vaja, vaya, molt bona presentació, eh?
I ben certa, avui parlarem dels esguinços,
que és d'aquests problemes força habituals,
i a vegades força desconeguts en com hem d'actuar davant d'unes guinç.
O desconeguts.
Jo crec que moltes vegades els diagnostiquem nosaltres mateixos una mica la valenta,
perquè dius, a veure, m'he trossat alguna cosa, el tinc inflat, pam, esguinç.
Sí, a part d'autodiagnòstic és molt perillós,
perquè val la pena que sigui un professional el que ho valori
i pugui posar-li un nom i, per tant, un tractament adequat.
Després hi ha una mica de llegenda urbana o de creences,
sobretot de com tractar-los,
o com tractar el que popularment diem una torta de peu,
i de vegades el que fem és, en comptes de possibilitar la recuperació,
doncs l'estem empitjorant.
Ah, sí?
I tant, i tant, i tant.
Que hi ha diferents graus, així preguntes genèriques que se m'acuden,
diferents graus d'esguinç.
Tipo, ens ha passat moltes vegades allò una torta de peu
i suposo que no és el mateix el grau que ens podem fer d'aquesta manera normalment
que un esguinç fent una activitat esportiva intensa.
O no depèn d'això?
En tot cas hi ha diferents graus, però.
Sí, això dels graus és una qüestió classificatòria,
que una mica defineix amb quina intensitat
o a quin nivell arriba la lesió, quin abast té.
I val la pena que abans de conèixer els graus
sapiguem una mica què és el que es pot fer amb el bé.
Perquè clar, un esguinç, un esguinç, què és un esguinç?
Un esguinç seria el mateix que un estrip, que estripar una cosa.
Sí, agafeu un mocador d'aquests de roba de cotó que tingueu ja molt fet pols.
Allò que passa...
Allò és un esguinç.
Llavors, en el cos hi ha una sèrie d'estructures
a les quals els pot passar aquest mateix mecanisme,
pot fer-les malbé.
I quines són aquestes estructures?
Doncs mira, això dels esguinços
poden passar a nivell dels músculs,
de la car pròpiament,
pot passar a nivell dels tendons també,
el que passa que llavors ja és una lesió molt greu.
pot passar, i és el lloc més comú,
a nivell dels lligaments,
i pot passar en alguna d'aquestes parts toves
que emboliquen, tipus les fàcies,
o les càpsules, que són aquestes envoltures
que tenen les articulacions.
És a dir, hi ha moltes coses que es poden esquinçar.
El que no s'esquinçarà mai,
i ja no es consideren esguins,
serà un os.
Un os.
Però per què ho dic?
Perquè normalment,
quan veiem o quan patim un esguins,
no és només una sola estructura
la que està afectada,
sol ser variada l'afectació.
I això ho sabrem,
i com ho sap el metge,
ho sabem gràcies als signes que surten,
una sèrie de signes.
Ara parlarem dels graus
que Núria t'ho t'inquietava,
però si et sembla,
parlem de què passa
quan es fa un estrip d'aquests tipus.
Quan tu t'estripes alguna cosa al cos,
quan fas un esguins,
el cos fa una relació d'alerta,
una reacció d'alerta...
Perdona, Felip,
abans d'entrar ja en el que és l'exigència en si,
per què ens esguinsem?
Perquè tenim el teixit que toqui mal tret i hi ha
o per un mal ús?
Acostuma a ser per un ús forçat de l'estructura.
És a dir, portar a l'extrem una estructura
que en principi està pensada per aguantar
o està pensada per fer un moviment,
una contracció,
i nosaltres el que fem és portar-la a l'extrem
fins al punt que allò...
es trenca, s'eslipa.
Per tant, tothom ja està exposat amb això, eh?
No hi ha cap predisposició.
Tothom, no se'n salva ningú.
I d'acord, pots tindre esguinços
amb una activitat d'alta intensitat,
però també baixant la vorera
i posant malament el peu
pot passar que facis un esguinç,
que són els més comuns,
aquests del peu.
Doncs, perdona, som-hi que t'he interromput.
Deies, què passa quan realment s'esguinça alguna cosa?
Què fa el cos?
Quan parlem d'esguinç, realment,
el que s'emporta a la palma,
diguéssim, l'estructura del cos
que rep el nom amb més fonamentació
és el lligament.
Llavors, què són els lligaments?
És una cosa important a saber,
perquè hi ha molta confusió.
Mira, Núria, els lligaments són una estructura pensada
per donar estabilitat a les articulacions.
És a dir, imagineu-se,
imagineu-se, eh?,
perquè a vegades fer paral·lelismes amb el cos
a vegades és un pèl difícil,
perquè una cosa és el que s'explica,
a altra cosa és el que podríem veure
en el cas que hi haguéssim una mostra anatòmica.
Doncs, mireu, per fer una idea,
un lligament tindria una morfologia similar,
una morfologia fibrosa,
similar a la que tenen els espàrrecs.
Els espàrrecs estan fets d'espàrrecs blancs,
estan fets de fils, d'acord?
Però amb una textura molt dura,
són molt resistents.
És a dir, és una estructura que no està pensada
per estirar-se,
està pensada per enganxar-se en un punt,
enganxar-se en un altre,
i que allò no es mogui gaire,
pel seu lloc.
Llavors, què passa?
Quan forcem l'articulació,
per això amb la torta de peu,
correm el risc que s'esquinci,
que no suporti aquella tensió
al que l'hem submès.
Es pot donar el cas,
que també passa,
que no ben bé no s'esquinci,
sinó que s'alongui,
quedi estirat,
com una goma,
imagina't una goma que queda estirada,
però que no torna a lloc.
Això també es pot donar,
però això no seria ja un esguins.
Això és el més típic i tòpic
que se'n porta el nom,
els lligaments.
Per què dic això?
Perquè, per exemple,
quan parlem d'un esguins
a la musculatura,
a la carn,
parlem d'una ruptura fibrilar.
Parlem en altres termes.
també s'ha de dir que la recuperació
d'aquestes lesions
també són diferents.
El lligament és una cosa molt dura,
una cosa molt resistent,
i és una cosa que està banyada
amb poca sang.
Llavors, per això moltes vegades
costa que es recuperin bé.
Llavors, hem de tenir una idea
molt interessant,
que si hem fet aquest paral·lelisme
per entendre els lligaments,
tipus espàrrec,
duríssim,
duríssim,
estic parlant,
i a més,
els espàrrecs són circulars,
en principi els lligaments
solen ser plans.
Això és important,
també,
aquesta idea.
Doncs,
penseu que quan se trenquen
les fibres
que van
seguint unes línies,
doncs quan el cos
les vol arreglar
en comptes d'una línia,
el que fa és una petita
cicatri,
una maranya
allí de fibres.
I d'aquí que,
normalment,
la gent que té esguinsos
en un lloc
els solgui repetir.
Per què?
perquè en el guariment
no ha acabat de quedar
en una situació
de suportar
l'atenció
que suportava abans.
Llavors,
més coses
que es fan malbé
o que es poden fer malbé
davant d'unes guins.
Doncs mira,
es pot fer malbé
el que és la càpsula,
el que és l'envoltura
de l'articulació,
això també es pot fer malbé.
I també pot ser
que fibrosi,
també pot ser que sigui difícil.
Però,
bé,
tots aquests signes
donaran el que és
una reacció inflamatòria.
Hasta aquí
tothom n'hem vist.
Per allò que hem dit
sempre de la inflamació
que és que
el cos
envia molta sang
a la zona
per tal
que a través de la sang
doncs
es pugui guarir o no?
Envia sang
i s'organitza
amb les proteïnes,
és a dir,
amb una sèrie de substàncies
en el cos,
s'organitza
per aïllar
allò que s'ha fet mal.
És a dir,
podríem fer un paral·lisme
i podríem dir
que el cos
quan tu et fas un esguins
el que fa és fabricar
un coixí natural.
i posa més líquid
de l'habitual
per tal de crear
un espai immobilitzat.
Això és una.
Llavors,
més signes
que podrem veure
veurem que es posa
vermellet,
veurem que està calent,
veurem que fa mal,
d'acord?
I veurem que ens costa
de moure
perquè ens fa
més mal
si el movem.
Però aquí hi ha un afegitor
i aquest és un signe
que de vegades
haurem vist
la gent que s'ha fet
algun esguins
i és que també surt
un hematoma,
un blau,
una petita hemorràgia.
En aquest cas,
quan veiem això
és perquè el que ha passat
és que hi ha hagut
algun vas,
algun vaset,
algun capilar
que s'ha trencat.
Llavors,
pam,
ha fet l'hemorràgia.
Amb els dels peus,
això ho podreu veure
i tots direu
ai,
m'ha sortit un blau
però m'ha sortit
a la planta del peu.
Això és molt comú
quan fas un esguins
i bàsicament
és un fenomen gravitatori.
No és que t'haig fet mal
a la planta,
és que te l'has fet
al turmell,
perquè dic que el turmell
perquè és el lloc més clàssic,
i a través de la pell,
a través de tot aquest entramat
entre cèl·lules,
ha anat baixant
aquesta sang i tematoma
fins a la planta.
I es veu en un altre lloc.
Això tarda més hores
en veure-us.
Els que heu patit
algun esguins alguna vegada
ja heu observat
que el primer
que corre
és primer un dolor molt gran
i ho corre un dolor molt gran
perquè el cos
té uns mecanismes
per avisar.
Té uns petits,
podríem dir gairebé micròfons
localitzats als lligaments
que avisen,
avisen quan s'està forçant massa
i quan se trenquen
doncs avisen i molt
i ja ens fa molt de mal.
Després el que veurem
és que amb les hores
el primer que fa el cos
és el que dèiem
allò del líquid,
acumular líquid,
d'acord?
I l'últim que acostumarem
a veure
és aquesta hemorràgia,
aquest blau
que ja és un blau
que ja no és de color sang,
sinó és d'un color sanguin i viu,
sinó és d'un color més aviat
blabós
i amb els dies
grugós i verdós.
Passa també amb els esguinços
allò que passa moltes vegades
que és que en calent
no notes tant el mal
però un cop es refreda
i això ho parlàvem abans
fora de micròfon,
anem amb compte
perquè clar,
quan que no notes tant
el mal,
en calent et penses
això no és res
i continues forçant.
És a dir,
el cos que és molt llest,
com sempre,
com sempre ho estem explicant aquí
i tot el que expliquem
ho evidencia d'aquesta manera,
té mecanismes també
perquè suportem,
suportem el dolor
i suportem les situacions
i penseu que
nosaltres ens fem mal
i llavors
el propi cos
comença a fabricar
una sèrie de substàncies
endògines,
és a dir,
les fabrica el propi cos
i que tapen
aquesta sensació dolorosa.
Llavors,
amb els esguinços
és molt habitual.
Et fas la típica torta de peu,
ah,
si em fes una torta
em semblava que no fos res,
no?
I segueixes,
i tu segueixes amb l'activitat,
segueixes caminant,
segueixes ballant
o segueixes fent
el que estaves fent.
La sorpresa teva
és que al cap d'una hora
el cos ja supera,
és a dir,
la lesió,
la intensitat de la lesió
supera
el que és el mecanisme
que compensa el cos
i llavors comença
un dolor molt intens.
O passa així
o passa quan hi ha
un refredament.
És típic,
doncs m'he fet una torta,
me'n vaig a dormir
i al matí m'aixeco ja
amb un peu,
un flat,
amb molt de dolor.
Per tant,
no subestimen mai
una torta de peu.
No la subestimem,
no?
Els esguinços
s'han d'anar molt al tanto.
També perquè,
i ara entenem
a l'1 dels graus
que tu em comentaves,
que tu volies saber,
perquè en funció
d'aquest grau
doncs haurà
més mal o menys.
I d'això que voldrà dir
que l'haurem de tractar
d'una manera
o d'una altra
i que les conseqüències
a posteriori
també ho seran diferents.
Els graus.
S'ha fet una classificació
clàssica
que són tres graus.
D'acord?
El grau,
estigui,
al gàs ho veureu,
si per desgràcia
teniu que anar a urgències
perquè us han atès
per un esguins,
doncs ho posaran en un numeret.
Un grau 1,
un grau 2
o un grau 3.
El grau 1
acostuma a ser
l'esguins més lleu.
Més lleu,
se li suposen
una lleugera ruptura
dels fibres,
una miqueta,
se li suposa
a vegades
una mica d'elongació,
una barreja,
d'acord?
Però és un esguins
que no haurà
de donar molts problemes.
Aquí entrarà el repòs
i és possible
que el metge
recomani
alguna medicació
antiinflamatòria.
Això és el més habitual.
El grau 2.
El grau 2
és el que li diem
una ruptura parcial.
És a dir,
aquest esguins
ja no és una cosa
per no fer-ne cas,
sinó que segurament
t'has fet força mal
i t'has pogut trencar
gairebé la meitat
de les fibres.
Això només es pot saber
realment,
realment
amb una ecografia
a la mà.
Veureu
els que
per desgràcia
tingueu que anar al metge
per això.
El dolor és més intens
si ens trenquem
tota la meitat
de les fibres
que només algunes?
Ho notarem a nivell?
Això ens pot confondre molt.
Perquè no és definitori, no?
No, no, no,
per el que et deia.
Perquè com ho valora
el metge
entre altres coses?
El dolor no és una cosa
que ens pugui donar
una pista
de la intensitat
del mal
perquè és un fenomen
o és un símptome
subjectiu totalment.
d'acord?
Llavors el metge
el primer que fa
o haureu vist
és agafar-vos
aquella estructura
que se suposa
que s'ha esguinçat
i intentar moure-la.
I ai, ai, ai,
quin mal, quin mal,
no?
La gent s'expressa
d'aquesta manera.
Què busca el metge?
El metge està veient
si aquests moviments
es poden fer.
Però es poden fer
o no es poden fer
també.
No es poden fer
per què?
El dolor és tan intens
o es poden fer
els moviments
de manera exagerada
perquè allò s'ha trencat.
Llavors el metge busca
una cosa que es diu
el badall articular.
Busca com l'articulació
s'obre més
de l'habitual.
Això és la manera
clàssica
de valorar
les guins.
Llavors les valoracions
són una mica
complexes.
Per què?
Perquè arribem
al grau 3.
El grau 3
és la rotura
completa del lligament
en aquest cas.
Que llavors et queda
la cosa que sigui penjant?
Quasi, quasi.
Ai.
És a dir,
quedarà mig penjant.
Com m'estic marejant, eh?
Dit així fa
de molt mal escoltar.
Mig penjant, d'acord?
Però per suposat
hi haurà
un moviment descompensat
totalment excessiu
allò.
No estarà estable
per res.
Això ja és molt greu.
D'acord?
Perquè, a veure,
unes guins de grau 1
unes guins de grau 2
normalment
amb tractaments convencionals
i amb tenir cura
poden cursar molt bé.
Però unes guins
de grau 3
és a dir,
una rotura completa
ja requereix cirurgia.
I aquí s'ha de valorar
si potser
han sigut les guins
o hi ha hagut algú més
perquè a vegades
hi ha confusió
o pot arribar a haver
el que és un arrencament.
És a dir,
que el lligament
en comptes de trencar-se
s'arrenca
per un extrem.
Això es pot donar.
I us ho dic
que això només
és una solució quirúrgica.
Parlem de l'1 i el 2
que és el que la gent
normalment és més habitual
i ha d'estar molt al cas.
I en el que nosaltres
hi podem fer alguna cosa.
Sí, a menys de primera instància.
A menys de primera instància.
A veure,
hi ha diverses opcions.
Però la primera
que sí que podem fer
i que en principi
no portarà problemes
a posteriori,
sigui 1, 2, 3,
sigui el que sigui,
de grau,
serà aplicar
algú fred.
Aplicar algú fred
és molt important.
Per què?
Perquè pararà
tot aquell vessament
de substàncies
que hi ha allí.
Això de seguida
que ens apassi.
De seguida que ens apassi.
D'acord?
El tàntum al fred,
fred podeu posar-ho
de moltes maneres.
Des d'aquestes bosses
que venen preparades
hi ha,
que siguen els colpacs
que es posen al congelador,
poten un gel especial.
I això a les farmàcies
ho podeu trobar.
És molt fàcil avui en dia.
O qualsevol cosa
gelada
que tingueu al congelador.
Una bossa de pèsols.
Aquella bossa de pèsols
que sempre hi hagi apunt.
o uns glaçons.
Ara,
això sí,
és important
que quan ho apliqueu
a la zona
aneu al tanto
i poseu
alguna mitjà
de protecció
entre el fred
i l'estructura.
És a dir,
ens interessa
que passi
la sensació de fred.
No que aquell fred
lesioni la pell,
per exemple,
o provoqui
una cremada
per fred.
Llavors,
un drapet de cuina,
una tovalloleta fineta.
És a dir,
ha de passar el fred
i tranquils
que el notareu
perquè penseu
que si esteu
en un procés
inflamatori
doncs
ho notareu
i clarament
i agraireu
aquell fred
però tingueu
la cura
de protegir
que no sigui
tan directa.
Això és en primera instància.
Per què dic
i insisteixo
en això del fred?
Per un error
molt comú
i molt habitual
que és el
posar aigua calenta
amb sal.
Això passa,
això ho fa la gent.
Això ho fa la gent.
Aigua calenta amb sal?
Sí, sí.
Ah, no, no, no.
S'ha de la creença
perquè hi ha una mica
de confusió aquí.
I ho dic perquè és important.
No en poseu
aigua calenta amb sal.
En un fenomen inflamatori
amb un esguins
recient fets
si li poseu aigua calenta amb sal
duplicareu
l'efecte inflamatori.
Serà pitjor.
Serà molt pitjor.
Això de l'aigua calenta amb sal
això és un concepte
bastant antic
d'acord?
Es recomanava
i es pot arribar a recomanar
en fases
en què ja no és
un fenomen inflamatori
el que hi ha en joc
sinó el que hi ha
és la recuperació
de la mobilitat.
Allò quan hi hem estat
immobilitzats un temps
quan hi ha la inflamació
baixada
i estàs arreglat
llavors per tornar a morir.
Llavors, clar,
quan comencem la rehabilitació
o comencem els exercicis
o a casa ens diuen
el metge
ens diu
faci una mica de gimnàcia
amb aquell peu
o amb aquella mà
o el mateix fisioterapeuta
ens ho pugui recomanar
doncs l'aigua calentançar
el que ferà és escalfar els teixits
i facilitar aquest moviment
però amb un esguins
amb un fenomen inflamatori
mai, mai, mai
hem de posar calor
posar calor
empitjorarà les coses
així que recordeu
sempre de posar
alguna cosa fred
què fem després
de posar alguna cosa fred?
Ens hem d'estar
molta estoneta
Això és important també
mireu, el fred
perquè condeixi en el cos
val la pena
que el posem
en tantes de 10 minuts
10 minuts
descensem una miqueta
i fem l'altre gos a pèsols
sí
segons el mètode
que fem servir
però per què?
perquè el cos també s'acostuma
als freds
igual que s'acostuma a la calor
llavors
hem de buscar
renovar aquest efecte
doncs aplicacions
de 10 minutets
en principi
serien prou
10 minutets
i en descanses 5 minutets
10 minutets
descanses 5 minutets
escolta, recomanem
fer tot això
parlem d'esguinços
jo quan parlo d'esguinços
me'n vaig cap als turmells
ja sé que potser
hi ha altres zones
però
sí, els genolls
s'ho poden esguinçar
és habitual
amb la cama aixecada
això d'aplicar el fred
llavors el retorn
això és el retorn
també seria
alguna cosa interessant
que el que s'hagués esguinçat
ho al·leguéssim una miqueta
per retornar
d'acord?
però això són les pures
de primera atenció
d'acord?
el segon seria
i jo el que recomanaria
és anar al metge
anar al metge
a que ho valoreix el metge
a veure què ha passat
i si ens passa
perquè una mica la filosofia és
bueno, ara faig repòs
després d'aplicar el fred
faig repòs
i a veure com evoluciona això
en unes hores
sí, el que passa és que
ara per això et deia
el metge
perquè hi haurà altres mesures
que poden facilitar
la recuperació després
en les esguinços
moltes vegades
el problema no és
la situació immediata
és el que passarà després
els problemes
que ens pot anar després
i depèn de les accions
que m'he comès
doncs
les conseqüències
poden ser més greus
llavors
jo us he de anar al metge
perquè
el metge per exemple
clàssicament
clàssicament
a part del fred
que nosaltres ja hem posat
de la derivació
que és això que diu la Núria
de posar l'extremitat
o l'estructura
una mica anal
agafarà una mesura
que és la mesura
o que es considera
el tractament conservador
que és la
immobilització
clar, però jo entenc
que hi ha molta gent
que diu
no, a mi ja m'ha passat el dolor
jo això ho he baixat
la inflamació
ja faré bondat
jo no vaig al metge
perquè m'immobilitzarà
i normalment
immobilitzen
si és el turmell
fins al genoll
i per tant
perds mobilitat
t'has de demanar
la baixa
no pots anar allò
clar
llavors què passa
amb un esguinç
de grau 1
això no és un problema
perquè agafes
i doncs te'n vas
al fisioterapeuta
i tindràs
doncs
com que faràs un tractament
faràs un suport
en allò
i un control
no ha de ser
perquè necessària
o estrictament necessària
la immobilització
però amb un grau 2
o aquests esguinços
que ja comencen a ser
seriosos
aquí hem d'anar
molt al tanto
d'acord?
perquè
depèn de com sigui
de grau
de gran la lesió
doncs potser serà
més intel·ligent
i immobilitzar-ho
jo ja sé que és incòmode
però serà intel·ligent
per què?
per donar-li
una circumstància
al cos
que facilitin
la recuperació
si no
el gran risc
és que davant
d'un exins
d'un grau 2
i t'ho dic
una mica
important
doncs
que hi hagi
repetició
de la lesió
fàcilment
perquè clar
quan nosaltres
ens emboliquen
a part d'immobilitzar
que no hi hagi
moviment a l'articulació
el que fem també
és disminuir
els riscos
de tornar-se a fer mal
bàsicament
perquè no pots moure allò
llavors
ens ho hem de pensar
molt bé
abans d'acaptar
una opció
o una altra
si resulta
que no estem
en un grau 2
molt important
i la immobilització
ens preocupa
perquè a part feina
per circumstàncies
doncs almenys
aneu al fisioterapeuta
aneu a un professional
que pugui
controlar-ho
en tot cas
sempre
el metge
és qui pot avaluar
el grau
en què us trobeu
i sempre es pot
negociar
teòricament
la relació
metge-pacient
és una relació
sempre de confiança
i amb el diàleg
que ha d'imparar
per suposat
el professional
és qui coneix
la matèria
i qui té el criteri
en aquest sentit
però també és cert
que l'usuari
això també és una cosa
molt important
també té una responsabilitat
sobre el cos
i un coneixement
sobre el seu propi cos
en parlem del cos d'un
per tant
hi ha d'un diàleg
i el metge
li exposarà
les possibilitats
i el pacient
ha de veure
si poden
quallar o no
som adults
mentre estem immobilitzats
hem anat al metge
ens ha posat
l'embanat
aquesta
fins al genoll
una setmana
15 dies
és l'habitual
una cosa important
dels embanats
això també és un detall important
ja que estem aquí
els 15 dies
i els 7
a la setmana
sol ser
per un esguins
sol ser una setmaneta
es destapa
es valora
i es torna a tapar
si fa falta
uns dies més
o no
o s'envia ja directament
al fisioterapeuta
o a la rehabilitació
és això dels bandatges
perquè a veure
al principi
el professional
ens farà un bandatge
adequat
i això no
ha d'admetre dubte
però
nosaltres hem de vigilar
una qüestió
quan ens faran
un bandatge
per un esguins
de dormell
per exemple
doncs veureu
que els dits
us queden fora
els dits
no quedaran embanats
no s'han d'embanar
no té cap sentit
bàsicament
també perquè interessa
que els dits
es puguin moure
no el dormell
però sí els dits
i què vinc a dir amb això
què heu de controlar
doncs mireu
heu de controlar
que aquells dits
es puguin moure
com us deia
heu de controlar
que aquells dits
no es posin
de color blau
heu de controlar
que no es posin
excessivament freds
que agafin una mica
més de fredor
de pèrdua de temperatura
és normal
perquè hi haurà
menys circulació
de la sang
amb un embanatge
però no ha de quedar tallada
però no ha de quedar
dificultada
i si veieu
que es posen
de color lilós
blabós
o veieu
que és un fred massa potent
el que heu de fer
és anar cap al metge
i li escolta
això m'aprita molt
llavors s'ha de revalorar
perquè a vegades pot passar
que
que segui aquí
fet el bandatge
amb una mica més de cel
i per tant
quedi una mica més apartat
això s'ha de vigilar
una miqueta
és a dir
el peu no s'ha de poder moure
però els ditets
sí que s'han de moure
important
en aquesta setmana
que estem immobilitzats
hem de tenir alguna cura especial
també et deixar
la cama
en un suport
una mica alçat
en principi
després d'immobilitzar
el tractament
que complementa
sol ser farmacològic
sol ser antiinflamatori
per acompanyar
i nosaltres a casa
el que podem seguir fent
és la derivació
és a dir
aixecant l'estructura
aixecant-la una miqueta
damunt
d'una cadira
si és un peu
o si és un braç
doncs amb alguna cosa elevat
això és una cura
que nosaltres
podem tenir
i l'altra
és el repòs
la càrrega
això és molt important
també
perquè algú diu
a mi
el metge mal embolicat
el peu
mai que descansi
però clar
jo no paro
per casa
penseu que
l'articulació
no es mou
quan està immobilitzada
però
sí que rep
inputs de càrrega
de càrrega
de dalt
de dalt a baix
cap al terra
què vol dir això?
que també pot seguir irritant
això pot dificultar
la recuperació
llavors
quan us diuen repòs
feu una mica de cas
és repòs
repòs
aprofiteu-vos
que això sempre està bé
clar
hi ha altres lesions
en què el repòs
és relatiu
i fins i tot
més que una prohibició
ha de ser una recomanació
escolti
no facin tanta intensitat
allò que fa
o canviï una mica d'activitat
les prohibicions
a vegades són
generant molta angoixa
i no
no són productives
pels pacients
al contrari
llavors
en el cas dels esguinços
però
s'ha de dir
que val la pena
que
si està immobilitzat
doncs feu cas
a la immobilització
si no està immobilitzat
llavors haureu de cas
haureu de fer cas
estricte
i dic estricte
i molt important
el professional
que us atengui
el fisioterapeuta
que us atengui
per exemple
per què?
perquè com que no hi haurà
la prevenció
que et puguis tornar
a fer mal
haurà de buscar maneres
que no et facis mal
en pic
s'ha recuperat
l'esguinç
i aquí és molt important
fer un comentari
els esguinços
doncs depèn
de com ens portem
tenen mal curar
i el mal curar
què vol dir?
vol dir que
quan ha passat ja un temps
aquell turmell
per exemple encara
em conté
una mica de líquid
no està tan onflat
ha quedat amb el que es diu
un estat
subagut
subcrònic
fins i tot
què passarà més?
doncs passarà el temps
i quan el dia
que hagués de fer un dia
com el d'avui
el dia abans
quan hagués el canvi
de pressió atmosfèrica
ai
aquest turmell
em fa mal
d'acord
i per què passaran
aquestes coses?
doncs passarà possiblement
perquè les fibres
en aquell procés
en què s'havien de refer
en aquell procés
que havien de recuperar
la seva forma original
doncs no l'han recuperat
han fet possiblement
una petita maranya
un embolic
de fibres
fibrosament
sento ser
redundant
però és així
fan una espècie de pilota
en allò
i allò es queixa
el canvi de pressió atmosfèrica
per exemple
es queixa
o al demanar-li
una tipitat intensa
es queixa
això és el que ens quedarà
d'uns guins mal guarit
i llavors
què podem fer
amb un esguins mal guarit
perquè tothom diu
perquè hem parlat
de la fase
més aguda
i hem parlat
després del procés
d'immobilització
però què passa després?
la recuperació
com ens traiem
la recuperació
això s'ha de valorar
també molt bé
s'han de realitzar
una sèrie d'exercicis
de recuperació
d'aquest
d'estructura
per reanudar-la
per tornar-la
al seu moviment natural
i vigilar
que no hagi aparegut
algun signe
que ho estigui dificultant
la gent
una vegada
no té paciència
però el fet
de tindre-la
assegura
o dóna menys números
perquè
no quedi
mal curat
d'aquelles guins
i per tant
doni
doni problemes després
més coses
que podem fer a casa
si et sembla
Núria
ara hem parlat
de com funciona
això de les guins
coses tant abans
com després
de la recuperació
amb la recuperació
podem fer
un clàssic
que aquí l'hem recomanat
moltes moltes vegades
i jo el recomano
moltíssim
pels esguinços
ara si ho saps
a fang
molt bé
l'argila freda
que és un clàssic
l'argila freda
un clàssic
molt econòmic
i en el cas
de les inflamacions
generades
amb els guins
molt molt interessant
però això és quan estem
en període inflamatori
en vez de gel
fang
això ho podem fer
en primera instància
fem una cataplasma
de fang
i atenció
si l'esguinç
és recent
és recent
us explico
com heu de procedir
amb l'argila
és molt important
mireu
l'argila és una cosa
que com que és tan econòmica
val la pena
que sempre en tingueu a casa
podeu tindre l'ampols
que n'hem parlat
o preparada
si la teniu preparada
doncs és tan fàcil
com tenir el tarro
o el pot
a la nevera
no té més
d'acord?
llavors com es procedeix?
la persona es fa les guins
llavors posem una capa
d'aquesta argila
per damunt de la zona
freda
inflamada
freda
és important
freda
i ens esperem
5-10 minuts
i veureu que sí
que al cap de 5-10 minuts
aquella capa freda
que heu posat
ja està calenteta
llavors la retireu
i en torneu a posar una altra
s'espereu fins que s'escalfi
la retireu
i en poseu una altra
és a dir
i veureu que aproximadament
cap a la quarta
sol ser
això va a persones
depèn del grau d'inflamació
aquella capa d'argila
ja li costa molt
posar-se calenteta
s'assegués mantenint
fresqueta
llavors
aquella
aquella la deixarem
fins que s'assequi
d'aquesta manera
que hem fet
hem extret
tot el calor
inflamatori
hem baixat
la circulació
de la sang
i hem facilitat
la reconstrucció
dels teixits
amb aquest aport mineral
poquet
que hem fet
però aport
a les guins
quina color
d'argila
que jo sempre
mira que ho has dit
a vegades
i no ho recordo
sí
el clàssic
per tractar un esguin
seria l'argila vermella
d'acord
però si no en tenim
la verda
també en servirà
i si no teniu
ni de verda
ni de vermella
i teniu un pati
i teniu argila
doncs la que tingueu
molt bé
això no hi ha problema
sí
a fi de comptes
només es necessita
que l'argila estigui neta
llavors la que comprem
la que comprem preparada
té l'avantatge
que li solen afegir
a vegades
olis essencials
i és molt comú
doncs que hi haguin olis essencials
de caire antiinflamatori
i llavors
doncs
ja tenim de retruc
dues eines
més coses
mira un altre remei
molt interessant
si no tenim argila
no tinc argila
esperem i pregueu
que tingueu una col
una col?
una col
ai
sí
podeu fer cataplasmes de col
sí, sí, sí
i de col
la fulla de col
els espiracs no serveixen
no, col
la col és un clàssic d'això
ara ho sabia
sí, sí
aquest de poders antiinflamatoris també
sí
posem les fulles més verdotes
d'acord
i el que fem
és posar-la damunt de les guins
i embolicar-la
esperar que s'escalfi
i quan s'escalfi
anem canviant-la
en fred això
sí
col sense bullir
les fulles fredes
sí, sí, sí
no és cuita
cuita ja no
poca feina farà amb això
i això són dos recursos
també de primera instància
per quan se'l fem
i naturistes totalment
llavors
fem un salt
fem un salt
a la recuperació
a part de la que podeu fer
amb la fisioterapeuta
alguna cosa molt recomanable
i que nosaltres tenim aquí a la ciutat
tenim la sort de tindre'n
és anar a passejar
per la voreta de l'aigua
per el mar
al tanto també
perquè
igual que pot ser molt bo
perquè la idea és
que l'aigua
vagi donant
petits copets
suaus
damunt del turmell
llavors heu d'anar
en aquell marge de la voreta
aneu al tanto
com poseu els peus
perquè si se'ls poseu malament
i es tornau a esguinçar
doncs
per això és important
dir a la voreta de l'aigua
no per la sorra
que la sorra crea més irregularitats
i aquí sí que ens farà
fer uns moviments massa bruscos
on hi ha dos o tres dits d'aigua
i que l'ona va i ve
és allí que ens interessa
i vinga platja amunt
platja avall
platja avall
platja avall
eh
això estimularà
diverses coses
estimularà
que
que els receptors
i que els músculs
propis del peu
hi treballin
comencin a fer força
estimularà també
el rec sanguini
a la zona
pel contrast tèrmic
de l'aigua
això és molt interessant
i després que serà
molt agradable
perquè és una activitat
que sol ser
molt agradable
home déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
millor això
i en cas de no poder anar
a la platja
doncs aquí sí
per la recuperació
els banys d'aigua calenta
amb sal
a la recuperació
importantíssim
sí fins i tot
mira veig trobar un remei
interessant
interessant
d'acord
però això és el cas
ja també
de la recuperació
i era una barreja
d'oli d'oliva
oli d'oliva
amb orenga
l'espècie de l'orenga
sí sí sí
sembla un pesto això
sembla un pesto
quasi quasi eh
i llavors aquest oli
escalfat lleugerament
i
perdó
oli d'oliva i orenga
i llavors fa una maceració
durant vuit dies
deixa macerar
d'acord
i quan el volem fer servir
això ho podem preparar
al principi
com que això serà
per la fase
de després
la fase de recuperació
val
doncs maceració
de vuit dies
i després
s'escalfa la miqueta
que anem a fer el servir
i s'escampa per damunt
s'ajudarà
sobretot el dolor
ah doncs mira això
mentre estiguem
mobilitzats
amb la cama
envenada
podem ja deixar
amassar això
ho preparem
la setmaneta aquesta
sí llavors
ho podem fer això
i això és una efectiva
que s'ha servit pels dolors
també algú que patís
doncs
d'una lumbàlgia
o algú que patís
d'una ciàtica
podria
acompanyar-se
el tractament
d'això
a part dels altres tractaments
del fisi
o del metge
Felip
que ho demà molt interessant
com sempre
moltes gràcies
gràcies a vosaltres