El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Com cada 15 dies, tornem a oferir-vos aquest espai al Cuinarot, com dèiem amb l'Associació de Cuiners a Costa Daurada,
en què cada 15 dies anem tractant diferents temes.
Pep, i avui tenim l'estudi gairebé ple com un ou.
Doncs sí, perquè mira, avui hem de fer una bacanal d'oblí, eh?
A veure, de fet ja ha passat, eh?
Sí, ja convé gent, doncs.
No, sí, però ja la bacanal d'oblí ja és història, eh?
Però vaja, sempre ho podem fer una segona bacanal d'oblí, eh?
Això va passar...
Ara, bioecològic. O natural.
No, natural. Natural, que sí.
Ja hem picat, ja hem picat, eh?
Perquè, de fet, ja al matí, avui ho explicaré, per això hi ha convidats,
Àngel Jiménez, Gerard Carné, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Bona tarda.
I avui ens heu portat, d'una banda, el Laureano Serras, Montagut.
Laureano, què tal? Benvingut.
Hola, bona tarda.
Que ve des de la Terra Alta, eh? Des de Pinill de Brai, no?
I escoltem, el Santos és un bé conegut ja d'aquesta secció,
el Santos del Restaurant del Cortijo. Què tal, Santos?
Hola, què tal? Bona tarda.
Que és el responsable, en fi, ha fet aquesta mena de bacanal d'oblí, no?
Sí, sí, ha sigut un event molt bonic que vam fer conjuntament
amb els productors d'oblí natural.
Aquí tenim el president, Laureano, i ens ho van oferir
i jo encantat de poder fer aquest event
i que la gent pugui tastar aquests vins.
van vindre uns productors de Granada, de Múrcia, de Córdoba,
d'aquí del Priorat també va vindre Mas Garriant.
I, bueno, era una forma que la gent pogués tastar aquests vins
i sempre menjant les coses típiques que fem al bar, les tapetes...
I, bueno, i va sortir una festa molt bonica.
Les tapetes del Cortijo que són molt bones, eh?
que si volem el triem parlem, però vaja...
Un altre dia parlarem, sí, sí, un altre dia per tenim per estona.
Home, el primer que hem de preguntar és
quina és la diferència entre vi ecològic i vi natural.
I el coxer?
Té a veure també, no?, tot plegat.
Sí.
Doncs vinga, som-hi.
Perdona, és que no m'anava bé el d'això, no he sentit bé la pregunta,
però suposo que és allò de vi ecològic...
Vi ecològic o vi natural, eh?
Vi natural.
A propa, t'ha pujat una miqueta el micròfon, que et sentirem millor.
Molt bé, perfecte.
Així, vi ecològic i vi natural, no?
Sí.
Bé, jo vi ecològic no el puc definir, perquè, bueno, hi ha una normativa i tot això,
però ve donat principalment per aquell vi que està produït de raïms cultivats de forma ecològica.
Això, hi ha un certificat que dóna empreses certificadores conforme tu treballes aquest raïm i ja està.
Un cop posada l'elaboració, actualment no hi ha una normativa massa específica,
sí que hi ha una limitació una mica més baixa quant a sulfurós total a fetgi,
però, o que hi hagi dins el vi,
però a la Comunitat Europea ara mateix estan fent ja, o sigui,
tota una reglamentació per veure com poden definir també vi ecològic,
no solament vi que ve de raïms cultivats d'agricultura ecològica.
Vi natural.
Vi natural és aquell vi que s'ha fet amb raïm cultivat de forma natural.
Cultivar de forma natural.
Ho hauràs d'explicar millor.
Cultivar de forma natural representa fer pràctiques de cultiu que estiguin d'acord amb el respecte a la naturalesa.
Això, com s'explica?
Està clar que no s'ha de tirar insecticides, herbicides,
que una mica el tema ecològic és el que més a prop que està d'això,
però un cop fet això,
a aquell raïm no se li afegeix cap altre producte.
O sigui, tu el que fas és aconseguir un most amb el qual faràs un vi.
El most hi és tot, fins que sigui vi.
I el vi serà de most sol i res més.
No s'hi afegeix res absolutament.
Res, ni se li afegeix ni se li extreu.
Per tant, és una qüestió de temps i de qualitat de temperatura, no?
De temps, de paciència i de qualitat del most.
Vull dir, has de partir que com que tu l'únic element que tu tens per treballar és el most,
has d'aconseguir un most o un raïm en perfectes condicions.
A casa teva no n'hi ha cap barreta de sofre.
A casa meva hi ha barretes de sofre i per ensenyar-les a la gent, però no per a tremar-lo.
Tothom té una història.
Jo n'he fet anar de sulfurós.
Hasta l'any 2003-2002 vaig treballar en una miqueta de sulfurós, l'únic que jo afegia el vi.
Després vaig conèixer gent que estàvem treballant absolutament sense res
i era una cosa que a mi m'enfadava molt treballar-hi una mica
i quan vaig conèixer aquesta gent se'n van a obrir totes les portes.
Els vaig conèixer perquè jo vaig dir que feia una tina sense sulfurós
i la vaig fer perquè em vaig equivocar i no n'hi vaig tirar.
I el vi està bo.
I és això.
Ah, perquè la gent no sàpiga les tires que parlem de sofre
i el sulfurós és el mateix, és cremar la tira dintre de la tina.
Per què serveix? Per la gent que no ho sap, per què serveix aquest sofre?
El sulfurós és un...
Es treu a l'aire de la tina i ocupa aquest gas,
que també s'hi dissol dintre del vi i és el gust que no agrada.
Però això serveix perquè no es piqui, diguéssim.
No s'oxidi.
Serveix perquè no s'oxidi, serveix per evitar atacs de bactèries,
serveix per bloquejar el desenvolupament del vi, també.
Però de forma natural també s'emporta una mica, no, el sulfurós?
Sí, el que emporta la vinya.
Amb la posició de fermentació...
El producte de la fermentació és com si al ser humà som espavilats, no?
I ara s'hem dit, ostres, el soloví, ell genera el seu sulfurós
que ell necessita per a conservar-se en ell mateix.
Llavors, si n'hi posem una miqueta més, el podem conservar millor.
Si el podem conservar millor, li podem fer més disbarats.
I si li podem fer més disbarats,
ho podem manejar en una tina i fer coses rares, no?
Bé, quan dic manejar en una tina és posar-lo dins d'un camión
i transportar-lo a l'altra banda del món.
Clar, per tant, al final, el vi natural és més delicat.
Sí, però a la vegada també és més fort.
Perquè el vi que s'ha fet en ell mateix,
s'ha conegut en ell mateix,
i sap com treballar.
O sigui, està més acostumat, que diguéssim, com un cos,
a treballar sense l'obloqueig que li representaria el sulfurós.
Però si un any agrada el teu vi, i veia l'any que ve,
segurament no té res a veure un de l'any a l'altre.
Sí, clar.
Cada finca dona el seu caràcter, sempre.
I cada tipus d'elaboració sempre dona el seu caràcter.
I el vi sempre ve de la finca o ve del mateix raïm.
El que passa és que cada any és diferent.
Les condicions climatològiques canvien i l'anyada.
Llavors, el vi sempre hi ha una petita diferència.
És més, jo no puc fer dos vins iguals.
Perquè això que parleu del vi natural
té a veure amb el tema del sol, la lluna,
el tema biodinàmic o no?
No, no exactament.
O sigui, dins del vi natural pot haver productors
que treballen respecte a la terra.
Treballant respecte a la terra hi ha moltes maneres.
Hi ha una manera antiga, ancestral,
de treballar respecte a la terra,
que és una mica com treballaven molt els avis.
Per desgràcia, potser no tenien herbicida en aquell temps.
Llavors, l'havien de fer en la xapolina.
I després, dins del vi natural,
també hi ha gent que té certificat ecològic,
perquè treballen en paràmetres ecològics.
Els interessa també per a nivells d'exportació,
de justificació.
I després també hi ha gent que treballa
en agricultura biodinàmica.
Expliquem una miqueta què és l'agricultura biodinàmica.
Perquè em sembla que és una de les coses que estan en boga, no?
Sí.
Ara està molt de moda, això.
Sí, sí, perquè, bueno, davant, molt bé.
Potser també ens trobem en què hi ha una mica de boga
perquè pot haver una mica de crisi general
i llavors se busquen alternatives.
O potser perquè el ser humà també veiem cada dia
que avançat està uns límits que potser
o no hi estem tots d'acord i que volem una mica
tornar a trobar els gustos i sabors d'abans o coses d'estes.
La realitat és que hi ha un sentiment,
una mica de recuperació de la terra
i de coses que són importants per a tots.
En aquest sentit,
l'agricultura biodinàmica el que fa és
és una manera de treballar la terra.
Això és l'agricultura biodinàmica.
No podem dir tampoc que hi hagi un vi biodinàmic,
perquè la biodinàmica no es posa totalment
dins el tema de l'elaboració del vi.
Això sí, la biodinàmica et diu
que hi ha, en funció de les constel·lacions,
en funció del sol, en funció de la lluna,
en funció del dia,
hi ha uns dies que són més apropiats
per a treballar la terra en unes parts que són la raïl,
un altre dia pot ser per al tema de flor,
tema de fruit o tema de fulla,
llavors partint d'esta base...
Hi ha un calendari d'això?
Hi ha un calendari, sí, sí.
Hi ha un calendari a una noia alemana,
una dona gran que es diu Maria Atún.
La biodinàmica és una concepció més general,
vull dir, ve de l'antroposofia,
l'antroposofia va ser una forma de pensar
que va desenvolupar un senyor que es diu Rudolf Steiner,
a Alemanya, cap allà al 1920 i pico,
llavors allà va crear una mica aquesta manera de treballar
i quan se li va consultar
de com s'havia de treballar a la terra
per estar d'acord amb els principis antroposòfics,
doncs va desenvolupar una mica el tema de biodinàmica.
Entre cometes,
hi ha pràctiques que poden semblar una mica estranyes,
però potser no ho són tants
si les assimilem una mica
a condicions de treball homeopàtics.
Per exemple, posa un exemple d'una pràctica...
Per exemple, una pràctica biodinàmica,
jo què sé, sobre un preparat...
Jo no soc biodinàmic,
o sigui, no faig agricultura biodinàmica.
Jo he tirat algun preparat, també,
però no ho faig habitualment.
Però bé, com que estic molt en contacte amb Joan Ramon Escoda,
que és d'en Seller Escoda-Sanagüia,
i que ell treballa i ho fa,
i és un bon practicant del tema,
vull dir, ja no és un argument de venda,
però ho conec bastant.
Un preparat biodinàmic, per exemple,
agafes fem,
deixes que es podreixi en unes determinades condicions,
vull dir, això és el que es diu sempre
el del cuerno de vaques,
perquè la gent no es pensa que es balli en uet
a la llum de la lluna,
però tu deixes que el fem
es podreixi en unes determinades condicions,
i amb allò fas un preparat, diguem-ne,
homeopàtic, no?
ho dissols en unes quantitats d'aigua,
ho dinamises,
o sigui, passes la força del fem a l'aigua,
que tu tiraràs,
i llavors aquella aigua,
que llavors hi ha potser un 1% de composició,
però aquella aigua,
la matèria com l'aigua està dinamitzada,
s'aplica sobre la terra,
de manera també bastant natural, i ja està.
És el principi, per exemple,
que diem amb el meu avi,
no te tallis cabella en una abella,
perquè llavors no et creixerà...
Aviam, sí,
jo el que seguixo bastant
és el tema de trasbassos del vi,
vull dir,
tothom sap,
que si depèn del que t'interessa un vi,
pots trasbassar a un moment o a l'altre,
el vi no és el mateix un dia que un altre,
no és el mateix una lluna que un altre,
l'activitat de les bacteris no és la mateixa.
Trasbassar, què vols dir?
Trasbassar vol dir canviar de tina.
I s'ha de triar un dia concret?
Si tu no ho vols fer o no ho facis,
ho pots fer un dia de baixes pressions,
en el qual tu t'estàs exposant
a que qualsevol element
tingui més facilitat
per a entrar dintre del teu vi,
o pots triar,
un dia de lluna vella
amb altes pressions
per a procurar
que l'activitat del vi sigui la mínima
i que aquell element viu
que tu consideres que és el teu vi,
perquè tu no li estàs posant cap element de mort,
sinó que hi ha un element de vida,
per a aquell element
poder sobreviure millor,
o sigui,
fer-se més fort encara.
Igual que a nivell de pujades i baixades
d'elements dins el vi,
aquell dia que hi ha més pòsit,
aquell dia que no hi ha tan pòsit.
Deixeu-me dir que tenim la seva pàgina web
linkada al Facebook del programa,
si en treu a ja tardes
podreu accedir al celler Laureano Serres Montegut
de Pinyell de Brai a la Terra Alta
i a més a més el teu blog,
suposo que expliques com són aquestes, no, Laureano?
Sí, sí, el meu blog
explico el que em sembla
i de les coses que passen i tot això.
Com a més faltaria, no?
Sí, no, però vull dir que...
No, ho dic en els sentits.
Ho dic que a vegades...
Però en te dona, no?
Sí, però en me dona una mica.
Moltes vegades no sap ni per què ho ha fet un blog,
però sempre és un bon punt de comunicació
que nosaltres, o sigui,
un productor de vi no és una cosa inaccessible.
Vull dir, un client que tingui set de vi
pot vindre a un productor, a una casa,
pot trucar com ara m'ha trucat fa cinc minuts
un noi d'Andalusia
i pot dir, ostres, he provat un vi, m'ha agradat,
n'hi tens més, o en puc provar un altre?
I això és una mica del que es tracta també,
d'arribar a la gent, no?
Perquè moltes vegades a les botilles, a coses així,
costa dintre d'una estanteria molt gran
o a un supermercat veure, ostres,
en aquella botella de vi, no?
Clar, qui s'interessa avui en dia per un vi natural?
Quin és el sector de mercat?
T'hi diré una cosa que és una gran veritat,
qui té set?
I té set.
El cortijo té moltes set, per exemple.
Moltes set, moltes set.
En realitat, s'han de beure moltes ampolles de vi
i sempre he de dir que aquest vi senta bé el cos.
El teu cos no té que assimilar res de química
i tu te pots beure una ampolla sencera menjant
i l'endemà no tens ressaca, no tens res.
És una de les coses que...
Sí, no fem apologia.
No fem apologia, eh?
Vull dir, que tingui set, sigui d'una copa com de dos,
però set de vi, que hi ha alguna cosa que li connecta a la terra.
Vull dir, aquesta és una mica el client.
Fora d'Espanya hi ha molt d'interès.
I aquest moviment també va anar així molt a França.
Aquí a Espanya han fet una associació que és Petiteta,
que són productors de vins naturals i tenim uns principis bàsics.
Un dels principis, doncs, bueno, el que resumís tot és,
al millor, dir el que es fa i fer el que es diu.
Hi ha que ser un productor, hi ha que treballar a la teva terra,
no pots tindre una gran bodega, vull dir, tens que anar al camp,
saps?
A vegades ho diem de broma, que sigui una hora a l'any, no?
Però, bueno, tens que anar al camp, tens que conèixer la terra
i llavors és quan...
No tens que fer anar cap producte químic
i és quan se diu això, producte químic,
se tira sofre a la terra, eh?
Vull dir, no vull tampoc donar la imatge de dir,
ostres, farem un vi bo i no tireu res i ja n'hi ha prou.
Tornem a allò que us he dit abans del most.
És molt important que el most tingui una certa qualitat,
perquè d'aigua xirri també surt aigua xirri.
O sigui, sucre no afegiu, sinó fer un bon vi amb un bon raïm.
Amb un bon raïm, aquí està el treball.
Quin tipus de raïm practiqueu, altres, normalment?
Bueno, jo treballo en el que m'he trobat a la terra
i que a vegades he sigut tonto de plantar,
perquè també he sigut modes, no?
He plantat una miqueta de merlot i una miqueta de cavernet.
Però també m'he trobat a la terra una vinya de l'any 1940
que va plantar el meu avi, de carinyena.
I és una varietat que m'agrada per treballar-la.
Després també treballo bastant en blancs
i en blancs treballo sobretot en macabeu.
Macabeu en guernatxa, també.
I és molt divertit, perquè normalment és això.
Són varietats que potser no estan molt apreciades.
Bueno, ara sí, ara sí.
Ara la carinyena sí.
Però el macabeu no.
Però ja veureu, com a la llarga el macabeu també hi ha.
A la fin estaran contents, perquè macabeu tenen molt, eh?
Bueno, és el que et torno a dir mateix que abans.
Aviam com és el most.
És molt fàcil.
Tu proves el most i proves el vi.
Si moltes vegades és una qüestió de rendiments.
Clar, si no fem rendiment no podem viure.
El preu del raïm va molt barat.
I llavors estem a una cadena.
Per a fer més rendiment hem de llaurar més la terra, per exemple.
Hem de tirar més producte.
Podria ser que haguéssim de regar més.
Hem d'abonar més.
Perquè si abonem més haurem de regar més.
Hem d'aconseguir una miqueta més de producció
perquè anem dins d'una cadena.
Però aquesta cadena el que ens està portant és
a que tampoc al final no hi ha preu.
Llavors, per a què volem tanta producció?
M'explico?
Si algú s'agafa un bancal
i jo, per exemple, estic fent un bancal de macabeu
que ara mateix només n'estic agafant mig bancal.
I estic començant amb un sogre, poquet a poquet
perquè l'altre mig queda més productiu.
O sigui, és un bancal que fa un pendent.
Llavors, el pendent de dalt és més pobre.
La de baix és més rica.
per anar guanyant metres al raïm que jo puc agafar.
Una qüestió, Laureano.
Crec que te'n vas ara aviat als Estats Units a vendre el teu vi.
Té més, creus, que té més acceptació allà que aquí?
Hòstia, doncs sí.
Molt, molt clar.
Bé, no passa res.
Vull dir, el que passa és que és trist
que a vegades una petita producció que fem
dius, ostres, ho tinguem que vendre allà
i no me'l poguéssim veure aquí.
Però bé, si les normes estan com estan
i la restricció és la que hi ha
i l'assumpte funciona com funciona aquí,
doncs hem d'acceptar.
Perquè el vi vostro, aquest vi natural,
es pot guardar igual que un vi...
l'anombrat de la manera clàssica o no, o...
Sí, si te contaré cas,
el que volia recalcar,
sobretot, en no tirar sulfurós no n'hi ha prou.
Però quan tu tens un bon raïm
que t'ha fet un bon vi,
el vi aquell, si tu no li tirés sulfurós
i el respecte, no li fas cap correcció ni res
i l'element està viu
i tot el que està allà dins treballa com ha de treballar,
el que passa normalment és que el vi millora en els anys.
O sigui, és una fantasia
que un vi blanc jove s'ha de beure l'any
si no, no val res.
De fet, jo vaig fer un blanc,
que era el 2005,
que al cap d'un any no el podia pràcticament ni...
no el venia, perquè no el ven,
fins que un vi no està fet,
com el que diu,
s'oxidava, tu obries la botella, s'oxidava.
Com pot ser?
Després de cinc anys a la botella,
estem al 2010,
quatre anys a la botella,
un blanc jove de garnatge 100%,
obres la botella i l'oxidació aquesta ha desaparegut.
Senzillament no era el moment seu per a vendre'l,
per a veure'l.
Però vull dir, si està viu,
té possibilitats de viure,
de treballar.
Què serà més bo quan l'acabes d'embotellar
que d'això?
normalment no,
normalment és més bo al cap del temps d'això.
I no només això,
sinó que a més una botella d'estes,
te la pots obrir
i si tens sobre un quart o mitja,
la pots anar fent baixant en tres o quatre dies,
o vuit o deu.
I cada dia el vi t'està millorant,
canviant,
millorant o no millorant,
el segon dia el millor millora,
el tercer no millora,
però el quart torna a millorar
i torna a canviar.
Vull dir, és viu.
És sorpreses.
És un joc,
però, sin embargo,
a vegades obris,
no es pot comparar,
però un vi que estigui més finalitzat,
més acabat,
més fet,
per dir-ho d'alguna manera,
més bloquejat,
i l'obres,
i avui és així,
demà és així,
demà és així,
i demà és així,
i ja està,
no es meneixi d'aquí.
Visc Rancis teniu?
Sí, ostres,
estic una mica en una feina que m'agrada molt,
perquè no és el meu tipus de vi
que m'agrada més del món,
però la veritat és que és molt bonic
perquè és un patrimoni
que teníem a totes les cases
de les nostres verdiques
de 20 Rancis,
i jo no estic agafant de cases velles,
estic reomplint del vi,
o no.
Ara he fet una tirada
de 12 botelletes,
que és un soler de l'IAE.
Està molt bo,
jo l'he tastat,
i és una meravella.
Vinegre, no?
No,
és un bastant fosc,
és un color que ho ve bastant potent,
saps,
és de Rancis.
Rancis negre no en tinc,
és tot blanc,
però jugues una mica
en el temps també,
en la criança i l'ovel de flor.
Parlem,
a la gent,
potser no li diem,
però el que parlem
és que quan és vi Rancis o vinagre,
arriba un punt
que el vi
vira cap a un costat
o l'altre,
segons l'oxidació.
Sí.
I és per això li estic dient,
si té Rancis,
perquè aquest us a vins,
si arriben a Rancis,
vol dir que es conserven bé,
que no han virat cap
pel calvinagre,
per això li feia
amb la petita broma.
Sí, sí, sí.
Val, val, val, val.
Però bé,
és molt apreciat
el vi Rancis fora d'aquí,
és una criança
de vell de flor.
Una criança
de vell de flor
és fantàstica,
saps?
Vull dir,
s'adona al Mar de Gerès,
que tenen uns dels millors vins del món,
i s'adona també
a una regió de França
que es diu El Jura,
i allà
hi ha uns elaboradors
de vins naturals
de fa molt temps,
que estan treballant,
gent que va treballant
en Paster,
que es diu Jules Chauvet,
hi ha un senyor
que és gran
que es diu
Piero Bernoua,
que fa uns vins fantàstics,
i treballen molt
en vell de flor.
Una mica diferent
de Gerès,
totalment diferent,
però aquí teníem
també un patrimoni
molt important.
Este patrimoni
s'ha perdut,
vull dir,
però bueno,
no del tot.
Veig que cada productor
tenia un método
d'elaboració del vi
diferent,
perquè abans
m'hi comentaves
que alguns feien en fred,
tu no ho fas en fred...
Jo, per mi,
és una qüestió
de recursos.
Jo no tinc...
Són tines petites,
poso un llençol
al voltant de la tina
i li faig
com si portés
una samarreta banyada.
La banyo el llençol,
llavors el llençol
queda pegat a la tina,
d'inox,
que també la gent diu
oh,
vi natural,
en tina d'inoxidable.
Bueno,
no comencem,
saps?
Perquè no acabaríem mai.
Però bueno,
que és així.
L'oxidable és tan natural
com el roure, eh?
Això li va dir un noi
que ho vaig sentir,
li va dir a un altre,
diu bueno,
dius que roble...
I el vidre també és químic,
és un procés químic
de la sorra.
Clar,
vull dir,
és això.
Vull dir que sempre hi ha coses
que la gent pot arribar
a criticar o pensar,
però bueno,
que no estan
en les intencions nostres,
no estan per aquí,
però llavors,
hi ha gent que treballa...
lo fred és important
a l'hora de fermentació.
És important en el sentit
que, aviam,
una fermentació
sense control,
tampoc,
oh, no,
mira,
vi natural,
fermentació sense control.
Jo a vegades dic
la comparació,
eh?
Vull dir,
és com lo treballa la vinya.
Lo natural
és més fàcil.
Per què?
Perquè no cal fer res.
No.
Hi ha tres maneres
de treballar.
Una és
no fer res.
Vull dir?
Aquesta no és una manera
de treballar,
però no fer res.
Mira,
ja es cultivarà la planta,
jo vindré a collir,
i, bueno,
doncs no faig de res
i al cap de dos anys
no trobaràs ni vinya.
La segona manera
és un cultiu,
diguem-ne,
industrial, no?
És molt fàcil
agafar la màquina
del tractor,
en sofre sistèmic
i ensofatar
cada setmana
i no falla.
És còmodo.
I la tercera,
una mica,
és la via natural.
Aquesta via,
doncs,
consisteix en que,
com que tu no vols
fer anar sistèmic
per ensofatar,
tu vols cuidar la planta,
tu t'aixeques
a les 5 del matí,
te fots la motxilla
de sofre el coll
o vas en les maraques
i te'n sofres la vinya
com se feia abans.
Quina és la més costosa?
La tercera.
La vinya,
treball natural.
Llavors,
no fer res,
no fer res,
no.
És el contrari,
saps?
Vull dir,
és tindre més cura.
En tot cas,
avui tenim la recomanació
de provar aquests vins naturals
del celler
Laureano Serres Montegut.
Escolta,
m'ha après moltíssimes coses,
eh?
Buah!
Moltes gràcies.
Del Cortijo no hem tingut
garets de parlar.
Encara en parlaria més,
eh?
Déu-n'hi-do.
Del Cortijo queda pendent
parlar un dia de les tapes,
eh?
Sí,
un dia parlarem.
Tornes,
d'acord?
Sí,
sí,
tornarem quan sigui.
Tu torna quan vulguis,
eh,
també,
Laureano.
Molt bé,
moltes gràcies.
Cata en directe.
Farem una cata en directe.
Home,
i tant,
i tant,
baixa-ho hem de fer.
Àngel Gerard,
moltes gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.