El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Com cada 15 dies, tornem a oferir-vos aquest espai al Cuinarot, com dèiem amb l'Associació de Cuiners a Costa Daurada,
en què cada 15 dies anem tractant diferents temes.
Pep, i avui tenim l'estudi gairebé ple com un ou.
Doncs sí, perquè mira, avui hem de fer una bacanal d'oblí, eh?
A veure, de fet ja ha passat, eh?
Sí, ja convé gent, doncs.
No, sí, però ja la bacanal d'oblí ja és història, eh?
Però vaja, sempre ho podem fer una segona bacanal d'oblí, eh?
Això va passar...
Ara, bioecològic. O natural.
No, natural. Natural, que sí.
Ja hem picat, ja hem picat, eh?
Perquè, de fet, ja al matí, avui ho explicaré, per això hi ha convidats,
Àngel Jiménez, Gerard Carné, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Bona tarda.
I avui ens heu portat, d'una banda, l'Oreano Serras, Montegut.
L'Oreano, què tal? Benvingut.
Hola, bona tarda.
Que ve des de la Terra Alta, eh? Des de Pinell de Brahi, no?
No Pinell de Bràfim, eh?
No, Núria. Mira, si t'escolten, eh?
Sí, m'heu escoltat, que m'he dit malament.
Una mica.
Però a Bràfim també...
Oh, no es pot dir res.
I estem fent una subscripció per comprar-te una samarreta nova,
perquè jo crec que la pintura...
Ho veus?
Oh, però que no t'hi veuràs millor fer que escoltar la ràdio.
La pintura no la traurem, eh?
I, escolta'm, el Santos és un bé conegut ja d'aquesta secció,
el Santos del Restaurant El Cortijo. Què tal, Santos?
Hola, què tal? Bona tarda.
Que és el responsable... En fi, ha fet aquesta mena de bacanal del vi, no?
Sí, sí. Ha sigut un event molt bonic que vam fer conjuntament
amb els productors de vi natural. Aquí tenim el president, l'Oreano.
I ens ho van oferir i jo encantat de poder fer aquest event
i que la gent pugui tastar aquests vins.
van vindre uns productors de Granada, de Múrcia, de Córdoba...
D'aquí del Priorat també va vindre Mas Garriant.
I, bueno, era una forma que la gent pogués tastar aquests vins
i sempre menjant les coses típiques que fem al bar, les tapetes...
I, bueno, i va sortir una festa molt bonica.
Les tapetes del Cortijo que són molt bones, eh?
Que si ho veu, me'l teníem parlant, però vaja...
Un altre dia parlarem, sí, sí. Un altre dia per tenim per estona.
Home, el primer que hem de preguntar és
quina és la diferència entre vi ecològic i vi natural.
I el coxer?
Bueno, sí.
Té a veure també, no? Tot plegat?
Sí.
Doncs vinga, som-hi.
Perdona, és que no m'anava bé el deixat, no he sentit bé la pregunta,
però suposo que és allò de vi ecològic...
Vi ecològic o vi natural, eh?
A propa, t'ha pujat una miqueta el micròfon, que et sentirem millor.
Molt bé, perfecte.
Sí, vi ecològic i vi natural, no?
Sí.
Bueno, jo vi ecològic no el puc definir,
perquè, bueno, hi ha una normativa i tot això,
però ve donat principalment per aquell vi
que està produït de raïms cultivats de forma ecològica.
Això, hi ha un certificat que dona empreses certificadores
conforme tu treballes aquest raïm i ja està.
Un cop posat a l'arboració,
actualment no hi ha una normativa massa específica,
sí que hi ha una limitació una mica més baixa
quant a sulfurós total a fet gi,
però, o que hi ha dins el vi,
però a la Comunitat Europea ara mateix estan fent ja,
o sigui, tota una reglamentació
per veure com poden definir també vi ecològic,
no solament vi que ve de raïms cultivats d'agricultura ecològica.
Vi natural.
Vi natural és aquell vi que s'ha fet
amb raïm cultivat de forma natural.
Cultivar de forma natural...
Ho hauràs d'explicar millor.
Cultivar de forma natural representa
fer pràctiques de cultiu que estiguin d'acord
amb el respecte a la naturalesa.
D'això, com s'explica?
Doncs, bueno, està clar que no s'ha de tirar insecticides, herbicides,
que una mica el tema ecològic
és el que més a prop que està d'això,
però un cop fet això,
a aquell raïm no se li afegeix cap altre producte.
O sigui, tu el que fas és aconseguir un most
amb el qual faràs un vi.
El most hi és tot, fins que sigui vi.
I el vi serà de most sol i res més.
No s'hi afegeix res absolutament?
Res, ni se li afegeix ni se li extreu.
Per tant, és una qüestió de temps
i de qualitat de temperatura, no?
De temps, de paciència i de qualitat del most.
Vull dir, has de partir que com que tu
l'únic element que tu tens per treballar és el most,
has d'aconseguir un most o un raïm
en perfectes condicions.
A casa teva no n'hi ha cap barreta de sofre.
A casa meva hi ha barretes de sofre
i per ensenyar-les a la gent,
però no per tremar-lo.
El sulfurós que parlava...
Tothom té una història.
Jo n'he fet anar de sulfurós.
fins a l'any 2003-2002
vaig treballar en una miqueta de sulfurós,
l'únic que jo afegia el vi.
Després vaig conèixer gent
que estaven treballant absolutament sense res
i era una cosa que a mi m'enfadava molt
treballar-hi una mica
i quan vaig conèixer aquesta gent
se'n van a obrir totes les portes.
Els vaig conèixer perquè jo vaig dir
que feia una tina sense sulfurós
i la vaig fer perquè em vaig equivocar
i no n'hi vaig tirar.
I el vi estava bo.
I és això.
perquè la gent no sàpiga
les tires que parlem de sofre
i el sulfurós és el mateix,
és cremar la tira dintre de la tina.
Per què serveix?
Per la gent que no ho sap,
per què serveix aquest sofre?
El sulfurós és un...
Es treu a l'aire de la tina
i ocupa aquest gas,
que també se dissolt dintre del vi
i és el gust que no agrada.
Però això serveix perquè no es tiqui,
diguéssim.
No s'oxidi.
Val.
Serveix perquè no s'oxidi,
serveix perquè...
per evitar atacs de bacteris,
serveix per bloquejar
el desenvolupament del vi, també.
Però de forma natural...
Perdoneu,
de forma natural també s'emporta una mica,
no,
el sulfurós?
Sí.
El que emporta la vinya.
En el posició de fermentació...
Sí.
El producte de la fermentació
és com si els sers humà
som espavilats, no?
I ara s'hem dit,
ostres,
el vi,
ell genera el seu sulfurós
que ell necessita
per a conservar-se en ell mateix.
Llavors,
si n'hi posem una miqueta més,
el podem conservar millor.
Si el podem conservar millor,
li podem fer més disbarats.
I si li podem fer més disbarats,
ho podem manejar en una tina
i fer coses rares, no?
Bueno,
quan dic manejar en una tina
és posar-lo dins d'un camión
i transportar-lo a l'altra banda de l'amunt.
Clar,
per tant,
al final,
el vi natural
és més delicat.
Sí,
però a la vegada
també és més fort.
Perquè
el vi que està,
que s'ha fet en ell mateix,
se conegse en ell mateix
i sap com treballar,
o sigui,
està més acostumbrat,
com un cos,
a treballar
sense
sense l'obloqueig
que li representaria
el sulfurós.
Però si un any
agrada el teu vi
i veia l'any que ve,
segurament no t'ha res a veure
un de l'any a l'altre.
Sí,
clar,
cada finca
dona el seu caràcter,
sempre,
i cada tipus d'elaboració
sempre dona el seu caràcter.
I el vi sempre ve de la finca
o ve del mateix raïm,
el que passa és que cada any
és diferent,
les condicions climatològiques
es canvien
i l'anyada.
Llavors,
l'oblí sempre hi ha
una petita diferència.
És més,
jo no puc fer dos vins iguals.
Perquè això
que parleu del vi natural
té a veure
amb el tema del sol,
la lluna,
el tema biodinàmic o no?
No,
bueno,
no exactament.
O sigui,
dins del vi natural
pot haver productors
que treballen
respecte a la terra.
Treballant respecte a la terra
hi ha moltes maneres.
Hi ha una manera
antiga,
ancestral,
de treballar respecte a la terra,
que és una mica
com treballaven molt
els avis,
per desgràcia
potser no tenien herbicida
en aquell temps,
llavors
l'havien de fer
en la xapolina
i després
dins del vi natural
també hi ha gent
que té certificat ecològic
perquè treballen
en paràmetres ecològics,
els interessa
també per a nivells
d'exportació
o de justificació
i després també
hi ha gent
que treballa
en agricultura biodinàmica.
Explica'm una miqueta
què és l'agricultura biodinàmica
perquè em sembla
que és una de les coses
que estan en voga, no?
Sí.
Ara està molt de moda això.
Sí,
sí,
perquè, bueno,
davant molt bé,
potser també
ens trobem
en què hi ha una mica
de voga
perquè pot haver
una mica
de crisi general
i llavors
es busquen alternatives
o potser perquè
el ser humà
també ve
hi ha un fish
o ben
a ser humà
shall
i sabors d'abans o coses d'estes
la realitat és que hi ha un sentiment
una mica de recuperació de la terra
i de coses que són importants per a tots
en aquest sentit
l'agricultura biodinàmica el que fa és
és una manera
de treballar la terra
això és l'agricultura biodinàmica
no podem dir tampoc que hi hagi un vi biodinàmic
perquè la biodinàmica
no es posa totalment
dins el tema de l'elaboració del vi
això sí, la biodinàmica
que hi ha en funció
de les constel·lacions
en funció del sol
en funció de la lluna
en funció del dia
hi ha uns dies que són més apropiats
per a treballar la terra en unes parts
que són la raïl
un altre dia pot ser per al tema de flor
tema de fruit
o tema de fulla
llavors partint
d'esta base...
Hi ha un calendari d'això?
Hi ha un calendari, sí
hi ha un calendari d'una noia alemana
una dona gran que es diu Maria Tun
la biodinàmica
la biodinàmica és una concepció
més general
vull dir, ve de
ve de l'antroposofia
l'antroposofia va ser
una forma de pensar
que va desenvolupar un senyor
que es diu Rudolf Steiner
a Alemanya
cap allà el 1920 i pico
llavors allí va crear
una mica
aquesta manera de treballar
i quan se li va consultar
de com s'havia de treballar
a la terra
per estar d'acord
amb els principis
antroposòfics
doncs va desenvolupar
una mica
el tema de biodinàmica
entre cometes
hi ha pràctiques
que poden semblar
una mica
estranyes
però potser
no ho són tants
si
les assimilem
una mica
a condicions
de treball
homeopàtics
per exemple
posa un exemple
d'una pràctica
una pràctica
biodinàmica
jo què sé
sobre un preparat
jo no soc biodinàmic
o sigui
no faig agricultura
biodinàmica
jo he tirat
algun preparat
també
però no
ho faig habitualment
però bueno
com que estic molt en contacte
amb Joan Ramon Escoda
que és del celler Escoda
Saneuja
i que
ell treballa
i ho fa
i és un
bon practicant
del tema
vull dir
ja no és un argument
de venda
però ho conec bastant
un preparat biodinàmic
per exemple
agafes
fem
deixes que es podreixi
en unes determinades condicions
vull dir
això és el que es diu sempre
el del cuerno de vaca
perquè la gent
no es penso que
es balli nuet
a la llum de la lluna
o coses
però tu deixes que el fem
es podreixi
en unes determinades condicions
i amb allò
fas un preparat
diguem-ne que homeopàtic
ho dissols
en unes quantitats d'aigua
ho dinamizes
o sigui
passes la força
del fem
a l'aigua
que tu tiraràs
i llavors
aquella aigua
que llavors
hi ha potser
un 1%
de composició
però aquella aigua
la matèria
com l'aigua
està dinamitzada
s'aplica sobre la terra
de manera
també
bastant natural
i ja està
i sabies al principi
per exemple
que diuen
al meu avi
no te tallis
cabella
en una abella
perquè llavors
no et creixerà
aviam
si
jo
el que
seguixo bastant
és el tema
de trasvassos
del vi
vull dir
tothom sap
que si
depèn del que
t'interessa un vi
pots trasvassar
un moment
o l'altre
el vi no és el mateix
un dia
que un altre
no és el mateix
una lluna
que un altre
l'activitat
de les bacteris
no és la mateixa
trasvassar
què vols dir?
trasvassar
vol dir
canviar de tina
i s'ha de triar
un dia
concret
si tu no vols fer
ho no ho facis
ho pots fer
un dia
de baixes pressions
en el qual
tu t'estàs exposant
a que qualsevol
element
tingui més facilitat
per a entrar
dintre del teu vi
o pots
triar
un dia
de lluna vella
amb altes pressions
per a procurar
que l'activitat
del vi
sigui la mínima
i que aquell element
viu
que tu consideres
que és el teu vi
perquè tu no li estàs
posant cap element
de mort
sinó que hi ha
un element de vida
doncs per a aquell element
poder
poder sobreviure millor
o sigui
fes més fort
encara
igual que a nivell
de pujades
i baixades
d'elements
dins el vi
aquell dia
que hi ha més pòsit
aquell dia
que no hi ha tan pòsit
deixeu-me dir
que tenim
la seva pàgina web
linkat al facebook
al programa
si entreu a ja tardes
podreu accedir
al celler Laureano
Serres
Montegut
de Pinyet de Brai
a la Terra Alta
i a més a més
el teu blog
suposo que expliques
com sota que és
no Laureano
sí
el meu blog
explico el que em sembla
i de les coses
que passen
i tot això
sí
no ho dic
ho dic
que a vegades
però en te dona
no?
sí
però en me dona
una mica
moltes vegades
no sap ni
per què ho ha fet
un blog
però sempre és un bon punt
de comunicació
que
un productor de vi
no és una cosa inaccessible
vull dir
un client
que tingui set
de vi
pot vindre
a un productor
a una casa
pot trucar
com ara m'ha trucat
fa cinc minuts
un noi d'Andalusia
i pot dir
ostres
he provat un vi
m'ha agradat
n'hi tens més
o
en puc provar un altre
i això és
una mica del que es tracta
també d'arribar
a la gent
perquè moltes vegades
a les botilles
a coses així
costa
dintre d'una estanteria
molt gran
o a un supermercat
beure
ostres
en aquella botella
de vi
qui s'interessa
avui en dia
per un vi natural
qui és el sector
de mercat
t'ho diré una cosa
que és una gran veritat
qui té set
i té set
el Cortijo té
molta set
per exemple
molta set
en realitat
se van beure
moltes ampolles
de vi
i sempre haig de dir
que aquest vi
senta bé el cos
el teu cos
no té que
assimilar
res de química
i tu te pots beure
una ampolla sencera
menjant
i l'endemà
no tens ressaca
no tens res
és una de les coses
que
no fem apologia
no fem apologia
que tinguis
sigui
d'una copa
com de dos
però set
de vi
que hi ha algo
que li connecto
a la terra
vull dir
este es una mica
el client
fora d'Espanya
hi ha molt d'interès
i este moviment
també va anar
així molt a França
aquí a Espanya
han fet una associació
que és Petiteta
que són productors
de vins naturals
i tenim uns principis
bàsics
un dels principis
doncs bueno
el que resumís tot
és el millor
dir el que es fa
i fer el que es diu
hi ha que ser
un productor
hi ha que treballar
a la teva terra
no pots tindre
una gran bodega
vull dir
tens que anar al camp
saps
a vegades ho diem
de broma
que sigui una hora a l'any
però bueno
tens que anar al camp
tens que conèixer
la terra
i llavors
és quan
no tens
que fer anar
cap producte químic
i és quan
producte químic
se tira sofre
a la terra
vull dir
no vull tampoc
donar la imatge
de dir ostres
farem un vi bo
i no tireix res
i ja n'hi ha prou
tornem allò
que us he dit
abans del most
és molt important
que el most
tingui una certa qualitat
perquè d'aigua xirri
també surt aigua xirri
sucre no afegiu
sinó fer un bon vi
amb un bon raïm
amb un bon raïm
aquí està el treball
quin tipus de raïm
practiqueu
altres
normalment
bueno
jo treballo
en el que m'he trobat
a la terra
i que a vegades
he sigut tonto
de plantar
perquè
també he sigut
modes
he plantat una miqueta
de merlot
i una miqueta
de cavernet
però també m'he trobat
a la terra
una vinya
de l'any 1940
que va plantar
el meu avi
de Caritena
i és una varietat
que m'agrada
per treballar
després també
treballo bastant
en blancs
i en blancs
treballo sobretot
en macabeu
en guernatxa
també
i bueno
és molt divertit
perquè
normalment
és això
són varietats
que potser no estan
molt apreciades
bueno
ara sí
ara sí
ara la carinyena
sí
però el macabeu
no
però ja veureu
com a la llarga
el macabeu
també hi estem
el macabeu
estaran contents
perquè en macabeu
tenen molt
bueno
és el que
et torno a dir
mateix que abans
aviam
com és el most
és molt fàcil
tu proves el most
i proves el vi
si
moltes vegades
és una qüestió
de rendiments
claro
si no fem rendiment
no podem viure
el preu del raïm
va molt barat
i
llavors
estem a una cadena
per a fer més rendiment
hem de
llaurar més la terra
per exemple
hem de tirar més producte
podria ser
que haguéssim de regar més
hem d'abonar més
perquè si abonem més
hauríem de regar més
hem de conseguir
una miqueta més
de producció
perquè anem dins
d'una cadena
però
aquesta cadena
el que ens està portant
és
que tampoc al final
no hi ha preu
llavors
per a què volem
tanta producció
m'explico
si algú
s'agafa un bancal
i jo per exemple
estic fent un bancal
de macabeu
que ara mateix
només n'estic agafant
mig bancal
i estic començant
amb un sogre
poquet a poquet
perquè l'altre mig
queda més productiu
o sigui que és un bancal
que fa un pendent
llavors el pendent de dalt
és més pobre
la de baix és més rica
per anar guanyant
metros
al raïm
que jo puc agafar
una qüestió
una qüestió
Laureano
crec que te'n vas ara
aviat als Estats Units
a vendre el teu vi
té més creus
que té més acceptació
allà
que aquí
hòstia
pues sí
molt clar
és l'any català
bueno
no passa res
vull dir
el que passa
que és trist
que a vegades
una petita producció
que fem
dius
ostres
ho tinguem
que vendre allà
i no me'l poguéssim
veure aquí
però bueno
si les normes
estan com estan
i la restricció
és la que hi ha
i l'assumpte funciona
com funciona aquí
doncs
hem d'acceptar
perquè el vi vostre
aquest vi natural
es pot guardar
igual que
com un vi
anomenat
de la manera clàssica
o no
o
si te contaré cas
el que volia
recalcar
sobretot
en no tirar sulfurós
no n'hi ha prou
però quan tu tens
un bon raïm
que t'ha fet un bon vi
el vi en aquell
si tu no li tirés
sulfurós
i el respecte
no li fas cap correcció
ni res
i l'element està viu
i tot
tot el que està allà dins
treballa
com ha de treballar
el que passa normalment
és que el vi
millora en els anys
o sigui
és una fantasia
que un vi blanc jove
s'ha de beure l'any
si no no val res
de fet
jo vaig fer un blanc
que era el 2005
que al cap d'un any
no el podia
pràcticament
ni
no el venia
perquè no el ven
hasta que un vi
no està fet
com el que diu
s'oxidava
tu obries la botella
s'oxidava
com pot ser
després de
5 anys
a la botella
estem al 2010
4 anys a la botella
un blanc jove
de garnatge 100%
obres la botella
i l'oxidació
aquesta ha desaparegut
senzillament
no era el moment seu
per a vendre'l
per a veure'l
però vull dir
si està viu
té possibilitats
de viure
de treballar
que serà més bo
quan l'acabes
d'embotellar
que d'això
normalment no
normalment és més bo
al cap del temps
i no només això
sinó que a més
una botella d'estes
te la pots obrir
i si tens sobre
un quart o mitja
o tres
vull dir
la pots anar fent
baixant en 3 o 4 dies
o 8 o 10
i cada dia el vi
t'està millorant
canviant
millorant
o no millorant
el segon dia
el millor millora
el tercer no millora
però el quart torna a millorar
i torna a canviar
saps?
vull dir
és viu
és un joc
però
i sin embargo
a vegades obris
no es pot comparar
però
un vi que estigui
més finalitzat
més acabat
més
més
fet
per dir-ho d'alguna manera
més bloquejat
i l'obres
i avui és així
demà és així
demà és així
i demà és així
i ja està
no es meneixi d'aquí
vis rancis
teniu?
sí
ostres
estic una mica
en una feina
que m'agrada molt
perquè no és el meu tipus de vi
que m'agrada més del món
però
la veritat és que és molt bonic
perquè és un patrimoni
que teníem a totes les cases
de les nostres barriques
de vi en rancis
i jo no estic agafant
de cases velles
estic reomplint del vi
o no
ara he fet una tirada
de 12 botelletes
que estic solera de l'aia
està molt bo
jo l'he tastat
i és una meravella
vinagre no?
no
bueno
és un bastant fosc
és un color que ho vea
bastant potent
saps?
este rancis
rancis negre no en tinc
és tot blanc
però jugues una mica
en lo temps també
en la criança
i l'obel de flor
parlem
a la gent
no li diem
però parlem
és que quan és vi rancis
o vinagre
arriba un punt
que el vi
vira cap a un costat
o l'altre
segons l'oxidació
i per això li estic dient
si té vi rancis
perquè aquests
a vins
si arriben a rancis
vol dir que se conserven bé
que no han virat cap
pel calvinagre
per això li fiem
la petita broma
sí sí sí
però bueno
és molt apreciat
el vi rancis
fora d'aquí
és una criança
de vel de flor
una criança
de vel de flor
és fantàstica
vull dir
se dona al mar de Gerès
que tenen uns dels millors vins
del món
i se dona també
a una regió de França
que es diu El Jura
i allà
hi ha uns elaboradors
de vins naturals
de fa molt temps
que estan treballant
gent que va treballant
en Paster
que es diu Jules Chauvet
hi ha un noi
un senyor
que és gran
que es diu
Piero Bernouat
que fa uns vins fantàstics
i treballen molt
en vel de flor
una mica diferent
de Gerès
totalment diferent
però
i aquí teníem
també un patrimoni
molt important
este patrimoni
s'ha perdut
vull dir
però bueno
no del tot
és que cada productor
tenia un método
de elaboració
del via diferent
perquè abans
em comentaves
que alguns
feien en fred
tu no ho fas en fred
jo per mi
és una qüestió
de recursos
jo no tinc
poso un llençol
són tines petites
poso un llençol
al voltant de la tina
i li faig
com si portés
una samarreta banyada
la banyo el llençol
llavors
el llençol
queda pegat a la tina
d'inox
que també la gent
diu
oh vi natural
en tina llenoxidable
bueno
no comencem
saps
perquè no acabaríem mai
però bueno
que és així
llenoxidable
és tan natural
com el roure
això li va dir
un noi
que ho vaig sentir
li va dir
un altre
i diu
bueno
el rouble
i el vidre
també
és químic
és un procés
químic
de la sorra
clar
és això
vull dir que
sempre hi ha coses
que la gent
pot arribar a criticar
o pensar
però bueno
que no estan
en les intencions
nostres
no estan per aquí
però llavors
hi ha gent
que treballa
el fred
és important
a l'hora de fermentació
és important
en el sentit
que aviam
una fermentació
sense control
tampoc
tampoc
oh no mira
vi natural
fermentació
sense control
jo a vegades dic
la comparació
vull dir
és com
el treball
a la vinya
el natural
és més fàcil
per què?
perquè no cal
fer res
no
hi ha tres maneres
de treballar
una és
no fer res
no és una manera
de treballar
però no fer res
mira
ja es cultivarà
la planta
jo vindré a collir
bueno
doncs no faig de res
i al cap de dos anys
no trobaràs
ni vinya
la segona manera
és
un cultiu
diguem-ne
industrial
és molt fàcil
agafar
la màquina
del tractor
sofre sistèmic
i ensofatar
cada setmana
i no falla
és còmodo
i la tercera
una mica
és la via natural
aquesta via
consistit en què?
com que tu no vols
fer anar sistèmic
per ensofatar
tu vols cuidar la planta
tu t'aixeques
a les 5 del matí
te fots la motxilla
de sofre el coll
o vas en les maraques
i te'n sofres la vinya
com se feia abans
quina és la més costosa?
la tercera
la vinya
treball natural
llavors
no fer res
no fer res
no
és el contrari
vull dir
és
tindre més cura
tindre més cura
això vol dir
que els vins naturals
són més cars?
no
no perquè
inclús dins dels vins naturals
hi ha una corrent
sí sí
ara t'he diré el preu
bueno
dins dels vins naturals
hi ha una corrent
que és
aviam si aconseguim
fer el vi natural
una mica més barat
el que passa
que també hem de fer
que les bodegues
siguin sostenibles
bueno
nosaltres
jo no conec a ningú
dins dels vins naturals
que la seva opció
sigui ferrit
això teniu clar
perquè els conec a tots
i no
al contrari
que parlarien
de les seves penes
és fer aconseguir
que la
que la bodega
sigui sostenible
que el negoci
sigui sostenible
però no com una funció
de dir
anem a guanyar
l'altre dia
va sortir
precisament
parlaré de mi
un vi meu
a la Vanguardia
al Dominical
i la crítica
la feia
Pitu Roca
que és una persona
fantàstica
però jo no sabia
que ho feia
però ho va fer
i el vi aquell
surt a 14 euros
aviam
la gent s'ha de poder
gastar
10, 12
14, 8
10, 12
14 euros
és el mínim
però
escolta
si anem
a fer
dos cerveses
molts gastarem
i ja ho saps
el que ens posaran
digues digues
darrere pregunta
ja
on te'l podeu trobar
sobretot a casa
però ho t'ho diré
mira
Bar Cortijo
restaurant Magret
el Quinta Forca
això d'aquí
a Prenefeta
estan gent
cada vegada
més restaurants
al restaurant
de Prenefeta
també
que estan fent cartes
de vins naturals
és una opció
arriesgada
és dure
no tots els vins naturals
tenen per què
ser igual de bons
al contrari
pot haver
que digues
este tio
a mi no me va
doncs no me va
però no hi pots trobar
un altre que sí
en tot cas
avui tenim la recomanació
de provar
aquests vins naturals
del celler
Laureano Serres Montegut
escolta
m'ha après moltíssimes coses
moltes gràcies
del Cortijo
no em tingue
gaire tins de parlar
encara en parlaria més
Déu-n'hi-do
del Cortijo
que depenem
parlar un dia
de les tapes
sí, un dia parlarem
de les tapes
sí, sí, tornarem
quan sigui
torna quan vulguis
també Laureano
molt bé
cat en directe
farem una cat en directe
i tant
i tant
això ho hem de fer
Àngel Gerard
moltes gràcies
bona tarda