El menjar
Però qui sap aprofitar molt bé el menjar
En aquesta ocasió, per exemple
Són la gent a l'apartament
Ai, ai, ai, Núria, que et lies
No, no, deixa'm tornar a començar
No es pot fer res sense haver fet cafè
Avui un dia més parlem de gastronomia
La gastronomia concretament que ens ofereix el Baix Gaià
I com ho aprofiten perquè es converteixi en una eina de promoció turística
I ho volem parlar justament des del Prisma
D'una guia presentada recentment
La guia gastronòmica del Baix Gaià
És una guia editada pel Consell Comarcal del Tarragonès
El Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat
I també l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià
L'ICODE
En fi, avui ho volem parlar
I és per això que hem convidat a diferents persones
Que ens en poden parlar bastament
Home, d'una banda
Un dels coautors d'aquesta guia gastronòmica del Baix Gaià
Que és l'Ignaci Bassora
Ignaci, bona tarda, benvingut
Hola, bona tarda
També s'acompanya en Javier Vila
Ell és director d'ICODE
Per tant, bé, diguéssim, el nom del Consell Comarcal del Tarragonès
Javier, bona tarda
Hola, bona tarda
I s'acompanya també Alejandro Francino
Ell és president de l'Agrupació de Municipis del Baix Gaià
Alejandro, bona tarda, benvingut
Bona tarda
Bona tarda, porteu
Alejandro, bona tarda, benvingut
Bona tarda
Una guia gastronòmica del Baix Gaià
Escolta'm, això és un projecte, diguéssim, que té llarg recorregut
perquè ara està materialitzat amb aquest llibre
però estem parlant d'un projecte ampli
i de fet la idea de crear la guia ja va sorgir ara fa alguns mesos
Sí, bé, en aquest sentit
Aquesta promoció turística es va considerar que
en aquest context de promoció del turisme cultural
el turisme gastronòmic
era essencial
i es va creure
ja fa uns quants mesos
doncs
conèixer doncs aquests productes gastronòmics
aquests productes agrícoles de qualitat
i doncs
preparar doncs tota una sèrie d'informació
que finalment doncs ha tingut aquest resultat
ja està aquí després d'un estudi exhaustiu
Anem a pams, expliqueu-nos a quins pobles
es poden considerar dins d'aquest embolcall
que anomenem Baix Gaià
Bàsicament és una guia que recull
la gastronomia dels 11 municipis turístics del Baix Gaià
que són Rodobarà, Creixei, Torre d'Embar, Altafulla
La Riera, El Catllà, Salomó, La Poble de Montornès
Vespella i Renau
El primer que passa pel cap
quan hem llegit la notícia
de l'edició d'aquesta guia
guia gastronòmica del Baix Gaià
un pensa
són molts municipis, en són 11
i de tipologia diversa
realment hi ha algun fil conductor
amb la gastronomia de tota aquesta zona?
o feina rai?
No, sí que hi és
perquè una mica
o si se pot aprofitar una mica els fluxes
de la gent que ve a fer turisme
els municipis de la costa
perquè coneguin l'interior
on podem trobar productes com l'oli o el vi
i a la costa, lògicament, el peix
jo crec que és un vinòmic que pot funcionar
de fet, a Itàlia i a França
que són una mica les guies de referència
això sí, intenta vincular
una mica vincular també el rerepaís
el tema de la terra endins
que es diu, amb el territori
totes més, alguns municipis de costa
també tenen part interior
que ha estat fàcil fer la recerca
per aquesta guia
us ha estat fàcil trobar
aquests antecedents
o aquests costums gastronòmiques?
o heu hagut de gratar molt?
no, no
i a més també hem incorporat coses noves
com la cervesa de Torre d'Ambarra
perquè la gastronomia és una cosa
que és viva
és com una llengua
que es va incorporant paraules
i la gastronomia
a nosaltres ens agrada molt treballar
una mica a Àngel Jiménez
que és un també que ha col·laborat molt
amb nosaltres
el president de l'associació de cuiners
Costa Daurada
amb el concepte de cuina patrimonial
de productes
doncs que es van
i plats que es van fent
en base amb els ingredients
de la zona
però que es poden fer nous
plats nous
de fet hi ha un apartat
de cuina d'autor
on surten alguns restaurants
amb receptes novedoses
algunes amb la garrofa
amb farina de garrofa
carai
quina mena de caçà
amb la farina de garrofa
que hi ha que paris
pastissos segur
i no sé
són postres
són postres
però es podrien fer altres plats
algun, per exemple, xató acunit
que és fora de la zona
que té més sonat
sí, sí
no, i es fan coses
doncs que dius
mira
és una farina
vull dir
és un substitutiu del cacau
amb el tema de dolç
però no és de ser una farina
que per alguns temes
per exemple amb gent
dietètic i tal
s'ha fet servir molt
es fa servir molt
a nivell mundial
de les garrofes
en fan moltes coses
les garrofes
tenen moltes utilitats
a nivell farmacèutic
no sé
exactament
però vull dir
que se'n fan moltíssimes coses
és un d'aquells productes
del territori
que dona molta sortida
o l'espessant
si veieu l'E-103
m'he sembla que és
si veieu espessants
dels gelats
o d'embulleria
una certa qualitat
sí
és garrofes
és garrofes
derivat de garrofos
s'ha dit això no obri o no?
no
fins a tanta utilització no
perquè abans les garrofes
escollien
abans escollien totes les garrofes
ara hi ha vegades
hi ha algunes
que queden per collir
això també ha canviat moltíssim
sap com a greu
ara fins i tot
les de les vies públiques
abans escollien
i ara hi ha vegades queden allò per collir
tornem a la guia
i parlem
no és només una guia de restaurants
que també
sinó que també engloba
aquests productes
del territori
productes autònomos
també referits a la pagassia
en fi
diferents sectors
sí
i també celebracions
aquests pobles
tenen alguns pobles
de l'interior sobretot
com pot ser la nou de l'Ià
que no hi ha cap restaurant
però sí en canvi
que organitzen
els delinents
que ve gent de fora
del poble
com per exemple la calçotada
de la nou
que és bastant famosa
o ara
l'arolla
que es fa pagar uns diners
uns tíquets
llavors ve molta gent
i fa molts anys
ja són
han posat les que ja tenen
estan consolidades
perquè clar
algú m'ha dit
ostres no has posat aquesta
o aquesta altra
molt bé
fiquem les que ja tenen
com a mínim uns 5 anys
i que estan contestades
vull dir que la gent
que estan funcionant
celebracions populars
després els plats
els productes
i després els restaurants
i les receptes tradicionals
per la part que li toca
Alejandro Fernández
la
sabia
sabia que ens passaria
sabia
ho ha dit abans
ho ha dit abans
i no he dit res
dic home
com ens coneixem
des de petit
suposo que farà
farà
al començament
també t'he dit Fernanda
no fotis
és que acabo
acabo de fer l'informatiu
i sortia el Pepero
em falta
em falta
em falta la barba
i la ideologia
home però bueno
com m'has saudat així
tu tampoc has fet cafè
no Pep
no ens ha provat el cafè avui
hòstia
tornem a mi
tornem a mi
espera que paro
jo li he dit Carles
al principi
no sé
vinga
espera espera que paro
espera
Alejandro Francino
per la part que
toca home
l'Olla d'Altafulla
també és una d'aquestes
diguéssim
activitats aixi
gastronòmiques
que aplaguen moltíssima gent
i que ha anat
any rere any
a l'Altafulla
en aquest municipi
en aquest cas
aportant cada cop
més gent de fora
de les proximitats
vull dir que és
també un nexe d'unió
sí
jo a veure
voldria dir que
aquesta guia gastronòmica
que Carles ha acollit
també amb el seu
llibre
l'Ignaci
obeix
a posar
en actiu
un dels principals
productes turístics
que tenim
al nostre país
que és la gastronomia
però
producte turístic
amb
dues finalitats
primer que tot
el fer país
la Generalitat
ens parlava
l'altre dia
amb el Xavier Vila
i a mi
i el Carles Vilalta
com era
aquest lema
ho fem nosaltres
o
alguna cosa així
que deia
el Carles Vilalta
amb la conversa
que vam tenir
allà a dalt
com era?
exactament
no ho sé
però és la idea
de fer país
de creure's
el patrimoni
gastronòmic
també
i per tant
valoritzar
aquests
receptes
gastronòmics
aquests productes
de qualitat
hi ha un altre
segon
objectiu
d'aquí
que és
la desestacionalització
turística
és a dir
nosaltres
els pobles
costaners
i els pobles
de dintre
com si diguéssim
tenim un
tenim un problema
i
aquest problema
s'ha de buscar solucions
el problema és que
tenim
la demanda turística
molt concentrada
és a dir
els turistes
per entendre'ns
se'ls venen
els mesos de juliol
i d'agost
principalment
què és el que passa?
que els comerços
sobretot
restaurants
i gent que viu
de l'hostaleria
els altres mesos d'any
o tanquen
o com dius tu
feien rai
s'ho veuen magres
llavors
la gastronomia
és un producte
molt molt sensible
de desestacionalitzar
la demanda turística
i que vinguin
els caps de setmana
i tal
i que aquesta gent
que ara tanca
perquè no té
turistes
a qui servir
que no tanquin
i que puguin beneficiar-se
d'aquest nou producte
recollit
amb aquesta guia gastronòmica
deus parlar
del bull
de Tornambarra
també
sí
es parla una mica
també del bull
i una mica
també
de producte
per exemple
que dius
el bull
que està molt bé
es farà
la diada
el diumenge
i està molt bé
també és important
però
que els restaurants
s'incorporin
amb tot això
quan se vol
rellençar
un producte
o es vol
popularitzar
una recepta
és molt important
que els agents
privats
hi participin
la sort
que hem tingut
potser amb la guia
és que hem fet
participar
també la gent
i això
crec que és important
i d'aquí
crec que sortirà
sortirà
algun positiu
el que passa
clar també
sense el sector privat
costa
que algunes coses
arrenquin
i la gasta sap greu
perdoneu
que ara
seré una mica crític
que la conferia
de Tornambarra
que té un dels peixos
més cars
de totes les conferies
de Catalunya
que pesca peix
blanc
de qualitat
doncs gent del territori
no compri aquest peix
i que vingui gent
de Barcelona
i el compri
i això
paradoxalment
ho deixa sorprès
hòstia
m'ha de creure
també
amb el seu propi
territori
el més proper
si pot ser
l'Altafulla
ha de lluitar
primer per l'Altafulla
i després
per l'Odemés
la Torre d'Ambarra
i això jo crec
que ha de ser així
no sé
home
a col·leció
del que diu
l'Ignaci
tens
tota la raó
per exemple
la festa
de l'Odia
d'Altafulla
de l'Odia
no
talla
a l'Odia
se m'haig de l'Odia
a l'Ignaci
Gràcies.
La festa de la olla, d'Alta Parc.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja.
Gràcies.
Estàs segur que vols intervenir?
Que vols dir això?
No, sí, sí, sí.
Collons, ara ja per...
Campió de festa.
Per cojons, per cojons.
Ara ja per cojons.
La oixa.
Vinga, tiro milles, eh?
Va.
A veure.
Les jornades.
No, ja està, ara ja està.
La festa.
Pasta.
Hòstia.
No estava gravat, no?
En plan zapatero, això, no?
Estava en directe, no?
No, no.
Al final era directe, no?
Déu, meu.
Ei, no te m'haguis, tu no te m'haguis,
tu no te m'haguis d'agradar el micro, eh?
Vinga.
Va, recoperem-ho, eh?
Doncs la festa de la olla d'Altafulla.
A veure, aquí s'ha de fer una crida als comerços
perquè integrin aquest plat, que és...
Doncs...
No, no, no va, no va.
Ei, ei, sense contestacions sexuals,
que jo...
Collons.
Collons.
Això perquè dic la olla i m'imagino
un altre plat
i la gent menjant allà.
s'ha de fer una cosa que la veu titulassem.
Per això no...
Bueno, a veure.
Escolta, fem una cosa.
Tu no has de fer una pregunta.
Va, vinga, va.
Sí, si voleu canviar-me de tema.
És una pregunta.
Sí.
Podem recuperar el medi.
i sí.
Sí, sí, perquè si no...
Fes-li alguna pregunta a l'Ignasi.
Ah, ja no me'n recordo, però...
Ah, sí, ja està, ja està.
Vinga, va.
Ai.
Respecte a això que estaves dient,
és que ara ja no puc jo.
Merda.
Què dèiem?
No, no.
Què dèiem?
No, espera, espera.
Ah, clar, respecte a això que estaves dient,
tota l'estona hem dit, no?,
que la guia gastronòmica del Baix Gaià
estava enfocada a un turisme,
però a vegades no només a turisme exterior,
gent que ve de fora,
sinó també pels propis residents.
Sí, també una miqueta,
inclús per la gent també de Barcelona,
per què no dir-ho?
Proximitat, de proximitat.
Gent de Barcelona,
ostres, a vegades s'ha quedat sorpresa
que tan a prop de Barcelona
hi hagi llocs com el Baix Gaià
on s'ha pot disfrutat
d'un de productes i restaurants,
i també hi ha molt bons restaurants.
Torradambarra sempre ha sigut
un poble que ha tingut molt bona fama.
I la pròpia gent del Tarragonès,
del Baix Gaià,
d'aquests pobles que també coneixen
i descobreixen receptes
que potser coneixen en part
o del poble al costat
i que també sorprenen gratament.
Sí, jo penso que també una mica
cohesionar una mica el territori,
perquè a vegades també et trobes
amb el cooperatiu de Solomó
i va gent de molts llocs a comprar oli
i potser el refugia, però hòstia, no ho saben.
O sigui, també per cohesionar una miqueta, no?
Si us sembla, fem un petit parèntesi
i expliquem com és la guia físicament,
perquè aquí estem parlant de productes propis,
estem parlant també de locals,
de restauració.
I deu haver una part visual també, no?
És a dir, una part de pes d'imatge, no?
Bé, l'estructura va estar una mica estructurada
en un primer moment del que és el producte,
la matèria prima,
o sigui, on hi ha la fruita, els llagums,
i el que és, diguem, matèria prima pura, no?
Després hi ha una altra part,
que serien les elaboracions,
on hi ha, per exemple, no sé,
puc dir noms, no?
Per exemple, el Campistraques,
de la Riera,
o no sé, el Forn Virgili de la Pobla,
que són gent que fa elaboracions artesanes.
en un tercer apartat,
doncs hi ha tot el que són celebracions populars
lligades a la gastronomia,
que hi entrarien, doncs,
al Calçotà de la Nou,
a l'Olla d'Altafollet.
Jo dic, mama...
No, no, no, no.
Anava bé.
Anava bé, anava bé, eh?
Anava bé, no?
L'he mirat a mi i ja ho dic.
Jo no ho podré dir,
jo no ho podré dir, segur.
Anava bé, anava bé, però ja...
No, a veure, és que clar,
jo soc de la Nou i és d'Altafollet,
és clar, al veure's nosaltres,
hi ha moltes celebracions,
ens mirem i surt de llest, eh?
Jo anava a dir la degul·ligació de Sant Joan del Calla,
però dic no, perquè...
Va, la festa de l'oli.
A veure com empalmarem, això de la Núria.
No, no, ha d'acabar allà.
Sí, ha d'acabar, ha d'acabar.
Està fent per la tercera part,
la de celebracions.
Ah, de celebracions,
doncs que hi ha, per exemple,
la celebració de la festa de l'oli del Callà,
que feia molts anys que funciona,
i veig gent a comprar l'oli,
i és una font d'ingressos també per la cooperativa,
perquè en aquell dia treu molts litros.
En guany també s'ha fet a Salomó,
i vaig tindre l'honor de ser el pregoner,
i bé, és una manera que la gent s'apropi al poble
i compri el producte de la matèria prima directament.
Després hi ha això, la calçotà que es fa a la Nú,
i altres activitats, amb el bull de Torre d'Embarra.
I després un altre partit serien receptes tradicionals,
que surten tots els plats una mica amb la recepta,
perquè ho pugui fer a casa.
Les marris de creixell,
una sèrie de plats,
amb mesures per poder-ho fer a casa.
És un pla mariner, no?
Les marris de creixell,
és com el bull, no?
Que també és un plat mariner d'aprofitament,
en certa manera.
Bé, no ben bé.
Es faria amb peix blau, amb seitó,
llavors es posa en una caçola de fang.
Sí, la tradició també ve una mica
del plat que, del peix que s'obrava,
que els pescadors s'ho portaven a casa
i ho feien, no?
De fet, les marris se fa molt a creixell,
perquè és el plat una mica que s'ha recuperat fort.
També es fa en altres llocs, no?
És una mica com Espinyat en Cargolins,
que és de Tarragona,
però també es fa a Vilanovi i la Geltrú.
Tot té una...
O sigui, verem, estem al Mediterrani del sud...
Com el xató de...
En fi, que també es reivindiquen des de diferents ciutats, no?
Dues en concret, eh?
Sí, no, i aquí s'havia fet,
aquí es deia amanida de bacallà,
o escralom romesco,
i algunes variants d'aquestes
són molt propers al xató.
Bé, són diferents.
Enciama, aquí també es deia molt...
Bueno, inclús Bonastre,
que ara no és ben bé de l'Aixguer,
però allà fan enciama amb bacallà
i ho veus i dius,
hòstia, això escralom romesco, o sigui...
Xató.
Sí.
Una variant.
S'assembla molt, sí.
Què més té al llibre?
Aquest apartat seria el de receptes, no?
Sí, llavors hi ha un apartat també de cuiner d'autor.
Llavors hi ha restaurants que hem seleccionat una mica
perquè tenen una qualitat,
o són cuiners que tenen inquietud,
i han fet una sèrie de plats,
però amb productes patrimonials, que diríem,
amb productes de la zona.
Llavors hi ha receptes amb garrofe,
amb farina de garrofe,
i aquí hem col·laborat
a la premsa de Salomó,
ha col·laborat
el José del Recongre de Rodabarà,
el Mar de Carl Sisquet,
llavors el Joan Lluís del Mau del Callà,
o sigui, aquesta gent ha fet uns plats
una mica d'autor,
però amb receptes de tota la vida, no?
O l'Àlex del Mulsum,
no sé, no en vull deixar ningú,
però hi ha una sèrie de cuiners, doncs,
que...
Que agafin la guia i els veuran a tots allà, eh?
Sí.
Que per cert, on anirà la guia aquesta?
Com es distribuirà?
Home, una part important s'ha donat a Barcelona,
bueno, això ho ha pagat la Generalitat de Catalunya,
llavors ells faran un repartiment
als patronats de turisme,
la meitat o així s'ha anat a Barcelona,
i l'altre en els municipis.
A les oficines, a les oficines de turisme, bàsicament.
Sí, com ha dit abans el Xavier Vila,
el que s'intenta aquí
és la cohesió dintre del municipi
i arribar a un mercat de proximitat.
El que he dit abans de la desestacionalització turística,
o de la demanda turística, per ser més tècnics,
clar, el mercat susceptible
a gaudir de la nostra gastronomia
els caps de setmana
és el mercat de proximitat.
Jo estic molt content, particularment,
d'aquesta guia,
pel format que ha fet l'Ignàcia,
el qual el conec professionalment
i personalment des de fa molts anys,
per la iniciativa que hem fet
a través dels 11 municipis,
orquestrada pel Consell Comarcal,
en aquest cas de la mà del Xavier Vila,
i lògicament,
tinc d'agrair tot
a la Generalitat de Catalunya
que ens ha financiat aquesta guia.
El següent pas
d'aquesta guia gastronòmica
són les jornades gastronòmiques
del Baix Gaià.
Ara s'estan fent a Torra d'Embarga,
comencem a fer-les a Saltafulla,
a partir del...
Si em permets la llicència,
ja que soc regidor de turisme
d'aquest municipi,
comencem a fer-les a partir del 17 de març,
perdó, del 17 d'abril,
i, bueno,
la gastronomia,
com a fil conductor del turisme de proximitat.
Sí, jo volia destacar també el paper
que en el desenvolupament local
té aquesta guia,
en el sentit que un dels objectius,
en aquest cas del Consell Comarcal
i de l'ICODE,
és el del desenvolupament local,
la creació de llocs de treball
i la dinamització econòmica,
i que aquesta guia gastronòmica,
aquesta promoció turística,
permet una vinculació important
amb el que és el sector agrícola,
amb el comerç,
deia abans comerços cooperatius,
no es poden trobar d'aquest productes,
el fet que l'agricultura
pugui,
tinguin incentius també
per cultivar aquests productes,
que després es poden trobar
aquests restaurants
que estan a la guia,
per tant,
tota aquesta sèrie,
aquesta sinèrgia
que permet un desenvolupament
i un local important
amb la prioritat aquesta
del turisme gastronòmic
del turisme cultural.
I aprenent acabant l'entrevista,
que heu tingut sorpreses
a l'hora d'elaborar la guia
o després quan ja l'heu llegida,
coses que no us esperàveu de dir,
ostres,
no m'ho pensava això.
Home, sí,
en alguns casos sí,
perquè després surt gent,
la guia també
a ser una cosa
que és un objectiu turístic,
nosaltres primer vam fer
un treball previ
amb dos bons col·laboradors
com el Felip Carney
i l'Àngel Jiménez
i vam fer una guia
molt exhaustiva,
un llibre,
molt exhaustiu,
però esclar,
moltes d'aquests plats
i aquestes receptes
no es troben.
Llavors, esclar,
a nivell turístic
tampoc tenia sentit
posar coses
que no...
que la gent no pot trobar.
Que no puguis trobar
al territori, clar.
Llavors això sí que
algun purista,
algun amic,
fins i tot, no?
Jo vaig fer hosteleria a Cambrils,
després vaig fer turisme
i clar,
m'ha vinculat amb molta gent,
m'ho munto
aquesta fira hosteler
al Cat Arreus
i també m'ha vinculat
amb molta gent
de la gastronomia.
Doncs clar,
algú te diu,
Òstic,
Ignasi,
aquí també s'ha pogut
posar aquest plat.
I l'explicació és aquesta,
escolta'm,
aquest plat no es troba
a restaurants,
no es troba en cap botiga
i és una guia turística.
Suposo que si un dia
podem editar el llibre
tal com el vam
més o menys fer
primer,
a l'operació primera,
llavors sortirà que això
a l'olla de les 11
de la paula de Montornès
i altres plats
que s'han despregut.
Guia històrica,
o antropològic,
si vols,
però esclar,
no és l'objectiu,
perquè l'objectiu
és una guia,
llavors una guia
ha de ser alguna cosa útil
i com és la primera guia,
segur que hi ha molts fallos,
però suposo que
quan anem editant
les properes actualitzacions,
suposo que anirem
per exemple,
ara que dius a l'Altafulla,
no sé que això
de les cultures
que es fan un tast
de diferents plats,
això també pot sortir,
la guia,
perquè és una guia,
el que passa és que clar,
potser esperarem uns anys
per que es construïdi el tema,
però que és una bona iniciativa.
Però també té aquest format
que des del punt de vista
de turisme
és potser l'adequat,
però evidentment
podria ser una guia gastronòmica
que des del punt de vista
cultural,
antropològic,
tingués el seu sentit,
però penso que
aquesta informació hi és
i per tant
també es pot,
fins i tot en el futur,
donar un format
més extens
i més antropològic.
Abans el Pep
ens ha preguntat
la distribució i tal
que comentàvem
a través dels patronats,
és molt important
que la gent sàpiga
que aquesta guia
és gratuïta,
no es cobra
i que pot adquirir-ho
el patronat de turisme
de Tarragona,
el dels 11 municipis,
lògicament,
Barcelona també estarà,
a les oficines de turisme
poden anar allà
i recollir-la
perquè estarem encantats.
I qui vulgui fer un tastet
o ampliar informació
sobre el que estem dient
i sobre aquesta subcomarca
de Baixgallà,
i on vagi a internet
és
baixgallaturistic.cat,
3 ve dobles avant,
baixgallaturistic.cat
i a més a més d'això,
d'aquests elements gastronòmics,
d'aquest potencial gastronòmic
i també de productes autòctons,
també trobareu
la guia dels castells
que es va inaugurar
no fa gaire,
no fa gaire mesos,
la guia dels diferents castells
que poden anar seguint
diguéssim el curs del riu
i altres elements
d'això d'àmbit turístic
d'aquesta subcomarca
que engloba tots aquests municipis
dels que parlem
amb una guia
que anem parlant avui
però que jo crec que és
un punt i hi ha banda,
vull dir que hi haurà més coses,
seguirà caminant
amb més iniciatives
des d'aquest punt de vista?
Sí, sí,
és un projecte,
un pla estratès
i un pla de dinarització
que tenim conjunt
a les diferents administracions
que abans dèiem
i una de les actuacions
és aquesta
que estem dient avui
aquesta guia gastronòmica
la potenciació
del turisme gastronòmic
però també
molts altres
deies aquesta
el camí
a la ruta
als castells
del Baix Gaià
amb els seus elements
senta interpretació
una ruta
per tant uns camins
uns senders
senyalitzats
també turisme
verd
que es diu
turisme mediambiental
amb una ronda verda
també senyalitzada
bé,
tota una sèrie
d'activitats
tota una sèrie
d'accions
que estem portant
a terme
que fan
que aquest projecte
que tenim
a comú
cada vegada
tingui més
productes
i vagi articulant
aquesta oferta
aquesta articulació
de recursos turístics
que abans
esmentàvem
Home, nosaltres
com diu el Xavier
com a 11 municipis
i de la mà
del Consell Comarcal
i de la Generalitat
ens vam unir
no per crear
ni una altra marca
ni molt menys
però sí
un producte diferenciat
un producte
que doni
una mica
de sortida
a la gent
que busca
unes destinacions
turístiques
no massificades
una mica
més sostenibles
que també
tinguin
sol i platja
i que també
tinguin
una vessant
peixagística
i patrimonial
de Pobles de l'Interior
amb aquesta
agrupació
com diu el Xavier
s'han fet
moltíssimes coses
a part del
que ella ha comentat
tenim un logotip
tenim la pàgina web
que acabes de anomenar
i gràcies
tenim
hem fet
diferents festivals
hem fet
una cursa
de la primera cursa
del Baix Gaia Turístic
en fi
això és el resultant
sí, sí
és el resultant
de moltes reunions
i moltes reunions
que tenim cada mes
els 11 municipis
i a la més
volia destacar
també la xarxa
de miradors
que des de modesta
peixagística
són poc coneguts
i que permet
descobrir racons
de la Baix Gaia
preciosos
uns miradors
peixagístics
uns punts
d'observació
peixagística
que jo recomano
també
a qui no els conegui
que hi vagi
i que tenim
també senyalitzats
i adequats
a l'Espella
i a la nou
també una cada municipi
en llocs
on hi ha uns miradors
uns turons
normalment naturals
per exemple
de turons
on es permet
veure paisatges
de la zona
característics
cada municipi
té el seu
i realment
jo el recomano
doncs
sens dubte
en seguirem parlant
d'aquesta unió
dels municipis
del Baix Gaia
i la projecció
que fan
a través de diversos actes
avui
n'hem parlat
d'un d'ells
la presentació
d'aquesta guia
gastronòmica
del Baix Gaia
hem estat conversant
amb Javier Vila
director d'ICODE
Alejandro Franzino
president de l'agrupació
de municipis
del Baix Gaia
Ignasi Besora
un dels autors
d'aquesta guia
l'altre cop
ho donaràs
la Irene Rocha
des d'aquí
on enviem records
gràcies a tots
per venir
i fins a la propera
que vagi bé
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies.