Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
El Cuinarot, un espai en col·laboració amb l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Ho fem amb la col·laboració de l'Associació de Cuiners Costa Daurada.
Ja ho heu sentit, anualment amb l'Àngela Jiménez, amb la Gerard Carnel.
Gerard, ja el podem saludar. Bona tarda, Gerard.
Hola, bona tarda.
Però a part d'aquesta col·laboració, Pep, avui tenim l'estudi a rebentar de gent i d'altres coses.
Doncs sí, mira, d'ampolles de vi, que ara mateix estan...
Potser els oients s'hauran escoltat, eh, com raixa el vi.
El vi que avui provarem de dos cellers, concretament, d'un celler...
Mira, has sentit la copa, veus?
Un de la conca de bèrbara, eh, dels cellers.
Escoda-Sanaguja, de la conca de Barberà, i de fet ens acompanya el Joan Ramon Escoda.
Joan Ramon, què tal? Bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda a tot.
Com estem?
Bé, molt bé.
Vi de prenafeta, eh?
Vi de prenafeta.
Aquest vi és natural o és ecològic?
És natural i ecològic.
Natural i ecològic.
Laureano, bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Laureano Serres ja ens va acompanyar en una altra ocasió i ell fa vi natural, que no ecològic, no?
És diferent.
Sí.
Faig vi.
I faig vi, escolta'm, a Pinell de Brai, eh, a la Terra Alta.
Gràcies, eh? L'últim cuinerat.
I escolta'm, tenim un expert aquí, eh? Tenim un home que ens sap molt de vins, eh?
És l'Antoni Sala, nova, que en Toni, bona tarda.
Gràcies per l'únic estar, bona tarda.
Home, i tant, i tant que sí. L'altre dia ens va donar una decisió magistral, eh?
Sense copa i sense vi.
Vam descobrir moltes coses, eh? Que hi havia que vam parlar del món del vi, i avui també, vaja, es tracta de fer una cata en directe a Núria, és a dir, que avui també n'aprendrem molt, eh?
Molt bé. I estem separats per un vidre, eh? Perquè us feu la idea. Per tant, vosaltres teniu les copes i jo crec que podré parlar. Vosaltres veureu i jo parlaré.
Per cert, que l'Àngel Jiménez està a punt d'arribar, eh? Com vingui, doncs l'incorporem en aquesta cata. No sé com es comença una cata. Senyors, per cert, saludem també al Santi del restaurant El Cortijo.
Hola, què tal?
Si no, les copes no s'omplirien, eh, Santi.
Jo estic a lo meu, estic servint les copes i això no es veu a la ràdio, però ja estem fent d'aquí de cambrer.
És que heu obert les ampolles, eh? Si no, no podria fer la cata.
A mi el primer que m'ha sorprès és que heu vingut preparats amb les ampolles, amb les copes, les heu portat vosaltres, i em direu si són copes especials.
Sí, sí, he portat les ampolles, les copes, a teva taps.
Això és a pelo, eh? Aquí ni crostonets de pa ni res. Una cata se'ls fa així, sense ser res de menjar.
Una cata de vi.
Sí, jo diria que inicialment no és necessari, no?
O sigui, estem partint de la base que, si no em falla la vista, m'assembla que volem provar tres vins, no?
I tres vins tampoc...
Quatre, quatre i quatre, bueno, quatre.
Tampoc és una quantitat important i veig que també, pel que estic veient, m'assembla que n'hi ha un de blanc i dos de negres, o no?
Dos de blancs i dos de negres, perdó.
A partir d'ara, doncs, jo m'imagino que tampoc és tan important poder tindre aquests afegits com pot ser l'aigua i el pa.
Les copes són estàndard, les que heu portat? Perquè heu portat un tipus de copa només per als quatre vins?
Seria el més estàndard possible?
Bé, i aquesta és una copa, de les moltes que hi ha al mercat, diguem, normalitzades, que com s'acostuma a dir, són copes força apropiades o molt apropiades per a fer un tas, per a fer una cata.
Com pots observar, doncs, tenen un peu relativament bastant alt, la qual te permet que, al agafar la copa, doncs, la mà, els dits estiguin el més allunyats possibles del nas,
i a la vegada tenen una part, com copa convexa, per dir una altra, que és més ample de la part de la base, on se deposita el líquid, i una mica més estret a la part alta, no?
I també hi ha una part important, que és la qualitat del vidre, al qual el vidre té que tindre unes concentracions més o menys determinades de plom,
que fa perquè, al moment que tu entres en contacte amb la boca, doncs, que aquesta sensació de tocar el vidre no molesti d'alguna manera,
diguéssim, el que tu després trobaràs al moment de fer la degustació amb el tema del dia.
Àngel Jiménez, bona tarda, acaba d'arribar l'Àngel. Bona tarda, bé vingut, eh?
Bona tarda, el tràfic, el tràfic.
Comencem, deia, ja amb la copa, que ja hem de tenir en compte de quina copa utilitzem.
Doncs, a partir d'aquí, el que he vist és que heu anat posant el vi blanc, vi blanc a les copes.
Laureano, explica'ns una mica el vostre vi blanc, com és.
Molt bé, un vi, abans de catar, sempre es pregunta què és, d'on ve, qui l'ha fet i com l'ha fet.
O després.
O després, sí, però normalment a les presentacions, quan tu dones un vi, doncs dius,
bueno, això, en aquest cas concret, això és macabeu, això ve d'una finca de Vilalba que es diu La Beurador,
és un macabeu 100%, podríem dir que inclús està un collit no sobremadurat del tot,
però una miqueta, saps? És dels ceps més pobres, de la part més pobra d'aquesta finca,
i ja està, després en elaboració, està macerat dos dies, o dos nits i tot, en les seues pells.
I llavors, doncs, bueno, ja està, és un vi que és així, és un blanc.
Ja el coneixem, eh? El vi de moment coneixem, tenim a dir, l'etiqueta, senyors, no?
L'Antoni va prenent notes, eh? L'Antoni va prenent notes, eh?
No s'ha filtrat, no.
Més que prendre notes, evidentment, jo abans comentava que no sé si és bo o dolent saber el que tens a la copa per poder fer un tast.
En aquest cas, jo diria que com que el que estem, més que descobrir, el que volem és comentar aquests vins que ens han portat per tastar,
jo penso que és correcte, no? Però, em sembla, un dia que ho comentava, els tastos han de ser el més objectius possible.
Llavors, què passa? Que en el moment que tu coneixes la base de dades, de alguna manera, els pots transformar l'objectivitat en efectivitat, no?
Per moltes raons, no? Quan sabem tots que el tast és molt subjectiu.
I a partir d'aquí, en funció de cadascú de nosaltres, doncs, opinarem d'una manera o no opinarem de l'altra.
Àngel, que no t'hem escoltat la veu encara, eh? Perdona, no vols dir alguna cosa.
Faltava una cosa, que és del 2008.
2008. Un vi, per tant, d'un parell d'anys, eh?
Sí.
Jo no tinc més que... Ja sé que comparar-ho amb el fet, però és que la sogra té m'acabé o de bràfim, i no té res a veure.
Aquest el trobo molt més amb grau d'alcohol, un gust molt definit, tots els altres aromes i altres els deixo als experts,
perquè jo, si no m'ho diuen, no els noto, eh? Però, de moment, he trobat molt d'alcohol i un gust molt definit, comparat amb el de bràfim, no?
A mi m'agrada, aquests testadors o catadors, que quan defineixen un vi, van de cop amb la part gustativa, no?
Quan realment avui, jo diria que amb les tècniques que s'utilitzen i amb l'avançat que està tant la viticultura com l'enologia,
avui ja difotem molt observant un vi, no? I aquí tenim la part visual que, bé, tot sent, com dius,
laurear un vi ecològic o un vi natural, en el qual, doncs, potser a vegades comparàvem un vi d'enologia, diguéssim,
estandarditzada, per dir-ho una manera o una altra, doncs, aquests vins, a vegades, visualment,
es poden observar una mica més apagats de color, per dir-ho, ell me deia, no està filtrat.
Bé, evidentment, generalment, és una de les qualitats que vosaltres busqueu,
o com a valor afegit amb els vins naturals o vins ecològics, pel qual vol dir que no estan filtrat.
Clar, aquesta no filtració fa, doncs, que els vins, visualment, no els vegis, potser, tan brillants, tan polits, tan nets.
A partir d'ara, bé, jo diria que això és un tema visual, que el que realment amb el vi disfrutem,
sobretot, és en la part gustativa, com deia l'Àngel, no?
Llavors ja veurem què ens deportarà aquesta part gustativa.
Però abans d'entrar a la part gustativa, com hi ha algú definida per aquí,
tenim d'anar a la part olfativa, no?
I aquests vins, a vegades, remenes una mica la copa.
Sí que és cert que, degut al seu potencial alcohòlic, com tu deies,
doncs, ràpidament surten, diguéssim, les aromes.
I jo no sé si, com deies tu, és un macabeu de Bràfim o és un macabeu de la Terra Alta.
Jo diria que, bé, és un macabeu...
Jo diria que, a més, com a macabeu és un vi, en aquest cas, després intentarem definir una mica,
que té un potencial prou important a cop a parada,
i que quan els remenes ràpidament veig que surt una mica més.
Aquesta sobremaduració que deia el laureà s'aprecia molt bé a la part olfativa.
Veiem que té unes sensacions fruitoses més de fruit de madura, per dir-ho d'una manera o d'altra,
que fa, d'alguna manera, doncs, que el que dius tu, que aquest vinó enganya,
perquè si el laureà ha dit que està una mica en reïm sobremadurat,
maturat, perdó, doncs, evidentment, ho tens que notar, sobretot, a la part olfativa, no?
Laureà, què et sembla?
No, m'ha agradat això que ha dit, que este vin no enganya.
Perfecte, tio.
Que l'esteu atent en fred? Amb un puntet de fred o no?
No, no, l'he portat calent.
És un blanc, també s'hauria de veure en una mica de temperatura.
La part visual se veu una mica, jo què sé, que realment no està filtrat i que té una mica de color.
De fet, estem desenvolupant unes idees noves,
respecte als vins marrons.
El vi blanc pot existir, no?, però sempre se pot afavorir, també.
I és difícil, inclús, a vegades que existeix el vi blanc,
si no és pel mig d'unes filtracions agressives o unes classificacions agressives.
En aquest cas, a part, el contacte amb les pells fa que tingui tota aquesta part de fruitositat també molt més accentuada.
Està elaborat una mica com un negre.
I també no sé si heu observat que té una certa tenicitat a la boca.
que té necessitat és això que ens fa rascar la llengua.
A vegades, quan d'això, no?,
llavors te queda aquest gust que te vas tocant la llengua en les dents,
vas rascant i vas trobant encara més gustet.
Això ho he notat, eh?
Això ho he notat al primer gol, pràcticament.
Bé, jo diria que d'entrada és un vi que ha degut, jo deia, sobretot al seu alcohol.
No sé en quin grau s'avelluga això, suposo que deu estar al voltant dels, no sé, dels 13, 14 graus.
12 amb 1.
12 amb 1.
Bé, doncs, mi equivocat.
Real, en mig, mig, més, mig, més, menys, menys, mig, grau, que és el que parlem.
No, però suposo que és la temperatura també, eh?
Evidentment la temperatura influeix.
Penseu que els vins blancs inicialment s'acostumen a refredar
perquè quan te'ls poses a la boca no els trobis, entre cometes, tan agressius.
A quina temperatura s'han de refredar els vins blancs?
Bé, jo penso que baixant-los al voltant dels 10 graus, 8, 10 graus, n'hi ha més que suficient, no?
A partir d'aquí, què passa?
Que quan els vins els prens a temperatura natural, com podem tindre aquí, doncs, no sé,
de 15, 16 graus aproximadament, doncs el vi a la boca és més potent,
sobretot amb la qüestió alcohòlica, que el notes, diguéssim,
t'omple molt més la boca, no?
Ara, a mi noto que té una molt bona entrada, una entrada potenta,
una mica golosa, golosa vull dir, suposo que ha produït una mica per l'alcohol,
però un golós que es deix portar, que ràpidament als voltants de la llengua
hi ha una certa intensitat àcida molt agradable,
que vol dir que surt un vi amb una certa frescor,
i a partir d'aquí, el vi, jo diria que queda molt,
té una sensació d'ontositat o de sodositat a la boca força agradable,
té un recorregut, jo diria que força intens, llarg, de boca, que es diu,
i finalment, quan passa per la boca, queda, no?
O sigui, són aquests vins que, com s'acostuma a dir,
doncs, potser a nivell, entre cometes, diria que té una certa vinositat, no?
Són vins ja amb una certa complexitat, diguéssim,
la qual cosa vol dir que el vi queda i que d'alguna vegada et deixa un bon record en boca.
Doncs això ha estat el primer tast, el primer vi blanc,
però en aquest impàs, doncs, ja ens han servit el segon vi blanc,
que jo d'entrada, i això que ho veig de lluny, diria que té un color més ataronjat.
És de la Conca de Barberà, és d'Escola de Santa Uixa,
que, per cert, qui vulgui més informació pot anar al Facebook del programa,
i hem linkat les respectives webs d'una banda del que programa ara,
de la Conca de Barberà, d'aquest pol·lo de Pernafeta,
de l'Escola de Santa Uixa, i d'altra banda també de l'Oreà Serres,
que també, doncs, hem linkat al seu blog, per si vulgui més informació.
Jo he vist d'entrada l'olor diferent, he notat, l'olor diferent, eh,
d'aquest, del teu, el de l'Oreà, l'olor, no?, d'entrada, diria.
És que és bastant diferent.
Això, aquest vine, t'ha d'acabar amb l'altre, eh?
La varietat de raïm és diferent, també?
La varietat és diferent, la varietat és Chenin blanc,
és una varietat típica de la zona, bàsicament.
Chenin.
Chenin. Mai a la vida l'havia sentit.
En francès seria Chenin blanc, Chessou,
com ho diuen al lloc de l'origen,
que és una varietat molt típica de la zona del Loire.
Val, val, val.
I, bueno, i sobretot, doncs, clar,
diferenciant amb l'altre, d'entrada la varietat és molt diferent,
i després també és un vi que està,
el del Laureano, no sé si recordo malament,
era una petita maceració d'un dia o dos, no?
Sí.
Aquest vi és curiós perquè té 25 dies de maceració.
Està fet realment com un negre.
Jo vaig voler recuperar una mica la tradició antiga
de les zones, bàsicament, a tot Catalunya,
d'abans, dels pagesos,
que feien els vins blancs brisats, que es deien,
entre altres coses perquè tampoc tenien gaire tecnologia
per poder fer els vins com avui en dia,
i els feien com podien, no?
El que passa és que avui en dia,
gràcies a Déu, tenim coses que abans no hi eren,
i es pot fer un vi amb tradició, com abans,
però amb un control de temperatura
i moltes altres coses.
Però bé, és un vi molt curiós,
perquè al tindre tants dies de maceració,
els matisos del vi canvien totalment,
del que la gent està més acostumada a un vi blanc.
És un vi del 2006,
vull dir que ja tens quants dies,
evidentment el color,
només de la maceració que porta,
ja neix amb color,
és un color,
a mi m'ha agradat molt,
és un color com el durat,
no?
És més pujada que l'altre,
més intensa.
En castellà seria oro líquido.
I bueno...
Digues l'Aurea, digues que l'Aurea...
Vinos marrones.
A mi el que em sorprèn d'aquestos vins,
i la veritat que no hi estic molt acostumat,
encara que dèieu abans com a expert,
doncs amb aquests vins,
considero que no tinc un seguiment en profunditat
com puc dir en un altre tipus de vins,
el que ens sorprèn d'aquestos vins
és que tot no suportant els tractaments
que té un vi normal,
un vi natural, entre cometes,
aquest procés d'oxidació no s'accentua.
Tu m'estàs parlant que això és un vi del 2006.
Penseu que provar un vi de 4 anys,
que porta ja a veure els 5 anys, diguéssim,
i veure que es mantenen encara aquestes tonalitats
sense cap grau de punt d'oxidació,
jo diria que és per felicitar-vos,
o sigui, no sé com ho feu, evidentment...
Bueno, només és molt senzill,
quan el vi no el toques,
ni no li treus res de res,
té una capacitat d'aguantar molt més que els altres vins.
El que passa és que la gent potser es pensa al contrari,
que aquests vins s'oxidiran molt ràpid,
perquè estan fets així naturals,
és totalment al revés.
És curiós perquè la lluita que tenen,
sobretot els que la voren vins blancs,
frescos, joves, fruitats,
que sobretot la seva lluita és que s'aguantin un màxim dos anys,
perquè després ràpidament cauen,
sobretot en la part oxidativa,
veus que els colors van evolucionant,
diguéssim, els grots més trencats, no?
Curiosament, i tu segurament hauràs provat també
grans vins, sobretot francesos,
i de la Borgonya, blancs vells,
i són dels vins que aguanten més.
El que passa és que n'hi ha molt pocs, no?
Però jo he provat blancs de 40 anys...
Depèn també de les varietats que utilitzes, no?
Sí, estic parlant sobretot de la borgonya,
i al·lucinar, no?
I penses com per ser que un vi blanc aguanti 40 anys
i encara estigui amb frescura,
evidentment amb notes i tons molt vells, no?
Hi ha un punt que és el tema una mica...
Ens parem una mica en el color, no?
Anem al gust al final,
però el color podem notar també
amb aquests tons una mica...
Aviam, cert entrevoliment, a vegades...
Penseu que en un vi fet d'elaborat d'aquesta manera,
qualsevol entervoliment, qualsevol impòsit
que pugui fer una mica la botella o això,
és un procés natural del vi.
Simplement són elements que ell va fent en la seva evolució.
Vull dir, no hi ha res diferent d'un raïm,
no és una cosa estranya, no és una cosa aliena,
com quan mengem una cirera,
no és un tros més de la cirera.
I el fet de menjar el teu tot sencer
fa que també t'envaiguis una mica més
cap a la part d'aliment i tot.
Jo us demanaria si podeu començar a servir els negres,
més que ràpid per una qüestió de temps.
Mira, ho farem ràpid.
I mentrestant us pregunto,
no hem parlat de maridatges,
amb què maridaríem,
amb què aniria bé el vi anterior
i amb què aniria bé aquest vi,
que suposo que aquí també entraríem
en qüestions alimentàries diferents.
Jo penso que aquests vins, com a cuiner,
cacen molt bé en totes les puntes de la terra.
Però aquest, el primer blanc,
el posaria en peix,
però aquest aniria molt bé amb un romesquet.
Amb foa, no?
Amb foa, no?
Amb foa necessita una miqueta més de dolçó.
Val.
Al meu gust.
Com diu l'Àngel,
jo vindria amb bons guisats de peix,
aquestos són un vi que té un bon maridatge,
podríem dir, no?
Encara que també,
perquè no, estan cars i tot, no?
Cars, bueno, no cars guisades,
però un filet volta i volta,
que dic jo,
d'aquestos, un bon filet,
jo vull dir que li acompanya perfectíssimament.
Digue, Santi, Santi.
Faig un encis,
aquests vins m'arrien molt bé
amb un mar i muntanya.
En aquest cas, una mica de carn,
una mica de peix, no?
Suposo que deus voler dir, no?
Bé, i també m'atreviria a dir
que està amb algun tipus de formatge,
mira què et dic, no?
O sigui, formatges,
no ho sé, tipus garbonsoles,
aquests tipus de formatges
que d'alguna manera
hi penso que hi poden acompanyar força bé.
Aquest negre d'aquí és ara el que programarà, Esteu?
Aquest és meu,
aquest és un negre que és un negre jove,
és de l'any 2009,
és una carinyena 100%
i està elaborat, en part,
en una forma d'elaboració de maceració carbònica,
no en la seva totalitat,
però sol una part.
De fet, vull dir, hi ha un element dins el vi que notarem
que serà el carbònic que ens apareixerà
i que actue també una mica també com a conservant.
És un terme de la finca de Terme de Guiu a Vilalba,
a 470 metres d'alçada, a la Terra Alta.
I a Bela Sars, eh?
Bela Sars, sí.
Bona terra, eh?
Bona terra.
Estic casat, jo li.
Laura, com deies tu al principi,
aquest vi tampoc enganya,
perquè fixa't que comentes que és un vi del 2009
i un dels atributs que té
per posar en quina anyada més o menys pot correspondre
és veure i observar els seus colors i els seus matisos, no?
I fixeu-vos-hi que amb el menys de la copa,
quan el decantes,
s'observen encara aquests tons violacis
que són els que denoten, d'alguna manera,
la joventut del vi.
Aquest color, a mesura que el vi va evolucionant,
més que evolucionar,
vull dir, va passant temps per anyada,
dos o tres anys,
aquest ribet se va perdent
i d'alguna manera van sortint aquests tons més o menys marronosos.
Com dèiem al principi,
aquest vi per color tampoc enganya,
i vol dir que és un vi relativament jove, del 2009,
vol dir que està molt ben conservat,
a nivell de la part visual, diguéssim.
Jo aquest sí que l'estic provant, eh?
Escolta, fantàstic,
però no sé si m'esperava alguna cosa no tan afruitada
i m'està resultant molt afruitat
i no sé si això, vosaltres, clar, heu tastat més,
realment es nota el gust diferent,
si és en producció ecològica o natural
d'un altre tipus de producció,
el notaríem amb aquest?
Amb el gust?
Bé, jo diria que potser una de les coses
que a vegades dificulta tant amb el nas
com amb el gust o amb la boca
a vegades distreu una mica
la part de sulfurós que els vins porten, no?
En aquest cas, com aquests vins
no estan tractats amb sulfurós,
doncs, evidentment, el vi és molt més obert, no?
Sí, és això.
Ràpidament detectes més
la fruitositat que tu dius, diguéssim, no?
A més, les carinyanes,
no sé d'aquesta carinyana si són carinyanes velles,
no sé, tenen uns 25 anys.
25 anys.
donen aquestes...
És com si es notés més el raïm.
Sí, donen aquestes sensacions
més o menys fruitoses,
goloses,
és un vi també molt golós d'entrada de boca,
fixa'n quan entra...
és com els caramels, no?
Que ràpidament t'invita a seguir degustant el vi, no?
És molt còmodo de veure,
degut a la seva...
Jo sé, aquest carboni que tu deies de la maceració
es nota amb el pas de boca.
És un vi fàcil de veure,
és un vi fàcil de veure, agradable,
i que fixa't que té una cosa
que és molt curiosa,
que per mi té una retronassal
que generalment amb aquests vins
no acostumen a sortir tant,
i en aquest guia a mi em surt,
o sigui, pràcticament sense exercitar res,
o sigui, la retronassal...
Què és una retronassal?
Perquè a mi em deu passar,
i a mi em passa algú al nas i no sé què.
La retronassal és quan el vi et poses a la boca
i d'alguna manera l'aguantes una miqueta,
intentes veure amb la boca tancada,
a partir d'aquí intentes fer una sortida per nas,
que es diu,
de la part, diguéssim, aromàtica o olfativa,
i si aquest vi surt pel nas i et queda,
això se'n diu que un vi és sortida per retronassal.
Generalment els vins de retronassal
o són vins que tenen un potencial aromàtic intens,
com pot ser aquest, per la seva fruitositat,
o vins que han envellit en fusta
i que realment la força de l'envellament en fusta,
la banyella i companyia,
fa sortir aquest aromàtic intens.
Surt més en vins, repeteixo,
envellits en fusta que no pas en vins joves.
Els vins joves surten quan són potents en fruita,
que és en aquest cas el que ens surt, diguéssim, no?
I que si tu ara ballugues una mica el nas amb el dit,
a poc a poc el aniries notant, diguéssim, eh?
Jo el que diria, sobretot,
amb la pregunta que feia és la diferència d'un vi natural,
si realment es nota alguna cosa.
Jo el que, en general, cada vi i cada anyada
és un món, i cada productor,
però en general els vins naturals,
el que jo crec que és el que més sorprèn
és la complexitat que té el vi.
Són vins amb una riquesa de matisos tan diferents
i tan difícils d'explicar a vegades,
que per mi és la gran virtut.
I, sobretot, això que esteu dient,
que heu sortit un parell de vegades ja,
que és la llargada del vi.
Aquí és on es veu.
Per mi, un gran vi,
una de les virtuts principals que té que tindre
és que sigui un vi molt llarg.
I un vi que et deixi molta estona
un gust a la boca que dura
i que et dona una sensació de plaer.
I, lamentablement,
hi ha pocs vins que són llargs.
I, a més a més,
és l'única cosa
que no es pot posar en un vi.
perquè avui en dia
en un vi se li pot posar tot.
O pràcticament tot.
Si no té alcohol,
se li pot posar.
Si no té sider,
se li pot posar.
Es pot posar tenir.
Es pot posar color.
Es pot posar el que vulguis en un vi.
Però una cosa que no es pot posar
és la llargada.
I això, el vi hi neix.
Escolteu-me,
teniu pressa?
No.
Cap ni una.
I menys amb aquestes copes de vi.
A veure,
arribar a les notícies d'aquí un minut i mig,
però si voleu
podem fer una mica de pròrroga,
com els partits de futbol.
Tinc temps de dir una cosa?
Farem una pròrroga.
Farem una pròrroga d'uns 10 minuts
a tornar a les notícies.
Digues, digues.
Però, bueno,
no sol era una cata
que vam fer a Barcelona.
Va haver una presentació del llibre
que van anar
els productors de vins naturals.
I hi havia una cata
que eren tres vins,
el mateix vi.
Tres vegades.
Era de Marcel Lapierre.
És un morgon.
Era un any 2005.
Un no tenia gens de sulfits afegits.
Un altre vi
tenia 3 mil·lígrams
al moment d'embotellar.
I el tercer vi
tenia 3 mil·lígrams
al moment d'embotellar
i, a més,
estava filtrat.
Això és un cas concret
d'un vi
que realment ha passat això
en tres botelles.
Se pot tornar a festa,
però molt poquetes vegades
perquè s'acaben els vins.
Però és impressionant
com la gent...
O sigui,
no calia veure res.
La botella que va baixar més
va ser la primera.
La que va baixar menys
va ser la segona.
I la tercera,
doncs, bueno...
Saps?
Senyors,
ens queda un vi,
un vi per comentar, no?
Sí, clar.
Fem una prerroga.
Tornem a les 6?
Sí, sí, sí.
No marxeu,
que tornem d'aquí
a les notícies
del butllet informatiu puntual
a les 6 de la tarda
i després fem una mica de prerroga
encara sigui 10 minuts
i seguim parlant de vins.
i seguim parlant de vins.
Ja tardes,
les tardes
de Tarragona Ràdio.
Recordeu,
seguim a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Això és el Ja tardes,
obrim la segona hora,
com sempre fem,
a partir de les 6,
després dels titulars
de Catalunya Informació.
El que passa
és que avui
ens hem quedat a mitges,
per tant,
enllacem amb l'espai
el cuinerot
i ens hem quedat a mitges
perquè avui tenim
un cuinerot molt especial
des de dos quarts de sis
que us estem fent
una cata de vins
en directe.
Pep Sunyer,
torna,
si et sembla,
a presentar els convidats
o posa'ns en situació.
Estàvem fent una cata de vins
amb el celler Laurea Serres
de la Terra Alta,
de Pinell d'Abrai,
amb una gran estima també
cap a Villalba i als Arcs,
i també a la Conca de Barberà.
Mira,
ara parlàvem de les Pardetes,
un dels vins que hem provat,
que estaven provant
ahir l'últim que hem provat,
és del celler Escoda-Sanauja
de Prenafeta,
a la Conca de Barberà,
i ara d'aquest dia
en parlarem,
però en qualsevol cas
també ens acompanya
els nostres cuinerots,
en Gerard Carné,
l'Àngel Jiménez,
i també un expert en la matèria,
un gran enòleg,
que és l'Antoni Sala,
i que tot el que s'està explicant
aquí ara
ho podré veure ben aviat
en el seu bloc personal.
Ara em comentava...
Oh, i fes els honors al Cambrer?
Perdó, sí, és veritat.
Home, home.
El Santi va restaurar
el meu quartet,
el Santi.
El Santi que no para
una volta per aquí avui avall,
que ell ha portat, per cert,
les copes,
per poder fer aquesta cata
aquí en directe.
Li he dit Cambrer,
li hauríem de dir restaurador, eh?
I el que podeu trobar el vi.
I és on podem trobar aquests vins,
a banda del Facebook
del nostre programa,
on els hem linkat
els respectius cellers,
doncs també es podeu trobar
al restaurant del Cortijo
d'aquí de Tarragona.
Per cert,
que em comentava el Joan Ramon
que aquest vi que estem provant ara
les pardetes,
que aquest vi ho podem trobar
als millors restaurants, no?
Ara per ara?
Sí, bueno,
de moment,
gràcies a Déu,
aquest vi està als millors restaurants
del món.
El Bulli,
de fet,
el Bulli era, no?
Està amb el Noma,
que és el que aquest any ha quedat
el millor restaurant del món,
que és a Copenhague,
està el Bulli,
que ara és el segon del món,
està al Celler Can Roca,
està a la Ruscalleda,
està al Beresategui,
està al Tantris de Múnich,
vull dir,
està als millors restaurants del món.
I per trobar-lo per uns cellers,
aquí a Tarragona,
distribució,
està ben distribuït o no?
Com que no en té.
Al Cortijo,
directament, no?
Gràcies, Sanya.
Bé,
jo tinc un distribuïtor
que treballa,
que em porta els vins,
que és de Reus,
i em porta els vins
per la comarca i això.
Vino.
Ah, perdó, perdó,
el Bombo Camp.
El Bombo Camp.
La Ladi, la Ladi.
I, bueno,
també volia explicar una mica
el que és el vi,
per posar-nos a...
sàpiguem el que bevem.
Això és un...
és l'Esperaetes 2006,
és un vi que està fet
amb 50% de garnatxa,
amb 25% de carinyena,
o samsó,
que li diuen allà,
i l'altre 25%
és de somoll,
que és una vinya centenària,
i, bueno,
és l'única varietat
que no està autoritzada,
que és al·lucinant, això.
Per què, per què?
Home, perquè una vinya de 100 anys
i que no estic autoritzada
a la Conca de Paragona
és de xiste.
Però, bueno,
i després és un vi que porta
uns 13 mesos de barrica,
potser un 20% de barrica nova
i tot el més de dos vins,
tres vins, quatre vins.
A mi m'agrada molt treballar
amb barriques una mica
ja fet usades.
I res més, vull dir,
és un vi...
Bueno, jo el trobo molt fruitós,
encara molt jove,
per ser un 2006,
molt recorregut,
té una acidesa molt alta,
vull dir,
és una de les característiques típiques
potser de la Conca de Barberà,
per una mica del tema del clima
i l'alçada.
I, bueno,
jo, clar,
jo no diré res més
perquè a mi,
com que sóc el pare,
m'agrada molt
que parli amb els altres.
Quan parlàvem abans del color
i de la fase visual
i dèiem que aquest vi no enganya,
si ens recordem una mica
que ja no ens en queda
del primer vi
que li dèiem aquests ribets
violacis,
aquí, evidentment,
ja han començat a desaparèixer,
la qual, doncs,
ja és signe també
una mica del seu envelliment,
diguem-ho,
natural,
en aquest cas,
d'un 2006,
però s'aconserva molt bé,
fixeu que té el cor de la copa
quan la decantes
encara força matèria colorant
ben concentrada,
la qual cosa
també adivina
que aquest vi
encara es pot conservar
tranquil·lament amb ampolla,
jo segurament,
m'imagino,
dos, tres, quatre anys més
i pot evolucionar
segurament encara i tot
positivament.
és un vi que
quan el poses al nas
ràpidament
jo diria que té un polo
amb una potència olfativa
també força interessant
i a més a més aguanta,
o sigui,
vol dir amb força persistència
i quan el poses a la boca
és totalment diferent
de tots els vins
que hem provat.
Abans tu parlaves
que el vi
ha de ser complex
tal, tal,
el vi ha de ser,
evidentment,
té que omplir la boca,
té que...
Aquest vi
té un,
com diuen els catalans,
un envellutament,
un a tercer palau
que es diu en castellà
com a expressió
de tas o organolèptica,
el qual és molt fi la boca,
o sigui,
no té pràcticament
cap arista,
cap cresta,
no té cap sensació
de rugositat,
de tenicitat,
o sigui,
és un vi molt ja afinat,
jo deia que segurament
pot millorar,
jo diria que està posant
el seu ja moment òptim,
no sé si se mantindrà
o no se mantindrà,
és un tema
que es tindria que veure
i passa molt bé
per la boca,
té molt bons records,
torna a tindre
sortida per via retronassal,
que comentàvem abans,
en aquest cas és natural
que la tingui
a metzos de barrica,
de roure,
que dius,
doncs evidentment
li aporta aquesta d'això,
i jo diria que és un vi
molt agradable
i que a mi
m'ha sorprès moltíssim,
jo el desconeixia,
no el coneixia,
o sigui,
el coneixia com a referència
d'haver-lo vist,
però la veritat,
avui a Galacón
que es facin aquest tipus de vins
és quasi per treure
la sombra d'oixapó.
Pel punt de cidesa,
us el menjaria
o a mi em ve al cap
un magret d'ànec,
per exemple?
O no?
Jo ho he dit abans,
penso que un cibet
o cuinaria, eh?
I ho posaria un cibet
acompanyat en cireres,
ho cuinaria un cibet
o una cara amb fruites,
però sotts cireres,
perquè se'l tens
i ara maneria molt bé
amb aquest vi.
Penso que seria fabulós.
Sí, de totes maneres,
jo diria que
s'adapta molt bé
a qualsevol tipus de menjar,
en aquest cas
el magret,
com dius,
d'ànec,
jo penso que li pot entrar
perfectíssimament
i sense cap tipus de problemes.
Penseu que el tema
del maridatge
és tan o més complex
que la complexitat
que porten els vins,
o sigui,
vull intentar dir
hasta aquí un punt
un vi marida bé
amb un plat
és força difícil.
Sí que hi ha uns punts
importants,
com apunta l'Àngel,
que però,
com diuen els castellans,
contra gustos
no hi ha disputes,
i a vegades
aquí influeixen,
hi ha arguments
que potser
un vi
no és ben adequat,
com abans deies tu,
per un foie
es prefereix
un vi
amb uns mercats
més tons
de dolços,
diguéssim,
doncs potser són coses
que realment diferencen uns
als altres.
Jo diria que aquest vi
pràcticament a tot tipus
de carres guisats
i aquestes coses
els hi pot entrar perfectament
i a més a més
està en peixos.
normalment als maridatges
a nosaltres el que ens agrada molt
és trencar una mica
els mollos
i amb aquest vi
un peix
que sigui
amb molt de greix,
que sigui un tuós,
va perfectament.
Jo crec que als maridatges
el bo és trencar una mica.
Jo diria,
com abans has dit
del magret,
clar, perquè m'imaginava
això que deu
i l'algun tuós.
Perfecte,
perquè són,
normalment els vins
quan tenen acideses
bastant pronunciades,
tot el que és greixos,
i gelatines,
coses greixoses,
van molt bé
perquè l'acides
no deixa de tindre
una sensació
com de llimpiesa,
no?
I tot el que és
molt gras,
una mica
que costa allò
de digerir,
doncs els vins amb acides
van fantàstics, no?
Sí, abans
com comentava
el de la temperatura
de provar el vi,
aquest vi
concretament
té la temperatura
diguéssim
òptima,
adequada,
perfecta
per poder-lo degustar
amb la seva plena
plenitud,
diguéssim, no?
Perquè doncs es nota
molt fresca a la boca,
molt agradable,
diguéssim,
pensa que aquests vins,
si els refredéssim
els 10 graus
que comentaves abans,
els vins blancs,
aquest vi
es tornaria agressiu
a la boca,
començaria a sortir
aquests tons tànics
que a vegades
aporten els vins
quan els vins
els refredes,
diguéssim, no?
Llavors aquí té
una temperatura
molt correcta
per poder disfrutar,
sobretot gustativament.
Joan Ramon,
que abans,
Nòria,
preguntaves com
es poden
comprar vins d'aquests,
doncs bé,
per internet,
escolta'm,
a la pàgina web
del celler,
es poden fer comandes,
no?,
per internet.
Recordem les webs,
doncs?
Estan al Facebook
del programa,
però vaja,
si en qualsevol cas
si busqueu,
les tenim linkades
al Ja Tardes
al Facebook,
però vaja,
l'Oriano Serres
Montegut,
busqueu a Google
i va directe,
directament.
I l'altre també,
només cal buscar,
doncs,
Escola Sanauja
i feu cap a Google
a la primera web
que trobareu
és la d'ells.
Podeu veure també
el celler
amb la serra de Miramar,
que darrere
estaria a Tarragona,
veuríem Tarragona,
de fet,
darrere la serra de Miramar.
Estem una mica
d'esquena a Tarragona.
Jo m'agradaria
fer un matís,
Pep,
per acabar,
per part meva,
que a mi m'agrada
que em donin títols,
però en aquest cas
si no en corresponen
no me'ls mereixo,
en aquest cas aquí
ja tinc dos anòlegs
o experts de monologia
que són els que els correspon.
La meva funció,
o la meva experiència
és com a professor
d'anàlisi sensorial,
la qual cosa
no és necessàriament
tens que ser anòleg.
Jo vaig fer químiques
i em vaig especialitzar
en el sensorial
i amb la qual cosa
he aplicat
d'alguna manera
i m'he dedicat
uns anys d'ensenyament
a la facultat d'enologia.
Doncs anàlisi sensorial
amb molts matisos
que es poden fer
perquè hi ha moltíssims
elements
que entren a través
d'aquest món,
del món del vi
i a través
de l'olfacte.
Molt bé.
Alguna cosa més?
Ara ens hem quedat
tots com ufes.
Estem gaudint del vi.
L'Abreia,
digues, digues.
Sí,
no, res,
que ens han begut aquí
quatre copes de vi
i ara ja està bé.
No, no, no.
Però dic una cosa.
Mira,
jo diria que hem degustat
i perdona que et dic una frase
que és molt bonica
d'escoltar
i potser a casa
una meia
d'assimilar
en aquell moment.
Diu un refrany,
no, no,
una frase que diu
beure
és a l'abast de tothom.
Diu,
degustar
és privilegi
de pocs.
Cadascú que tregui
les seves pròpies conclusions.
Molt bé.
Doncs senyor,
des de salvi
que hem volgut aprovar
avui en directe.
Per cert,
recordo que anaves de viatge,
no viatjaves?
Sí,
després demà,
després demà.
El dematí
cap als Estats Units.
També és que vas
però amb el teu vi, eh?
Sí,
a vendre vi, sí.
No, no,
a veure la central esta
i l'estàtua esta
i tot això no...
Sí,
va passar a vendre vi
als Estats Units, eh?
A vendre vi, sí.
Com si anéssim al mercadillo,
saps?
Igual.
Doncs escoltem-me.
Dic una cosa
que és important
pels oients,
penso jo,
que és
el tema de beure vi,
de degustar
i de beure vi.
Hi ha molts problemes
avui en dia
dins del món del vi,
però jo us animo
a que proveu,
disfruteu,
haureu botelles
que és el millor del món.
Jo, sobretot,
m'he quedat amb molt,
m'heu convençut, eh?
Pels dos tastos que he fet
amb el vi natural
i el vi ecològic.
És diferent.
T'agradarà o no t'agradarà,
però és diferent.
Ja en tenim un més a la penya.
Mira.
Tal com ho sento.
Jo penso que la gran virtut
dels vins naturals
és això,
el que acabes de dir,
que és diferent
i són diferents.
Escolta,
i no ho senten malament,
no pujan al cap, no?
No, mai, mai.
Mai de la vida, això.
Joan Ramon,
escolt a la Saller,
escolt a la Sanagugia,
la pernafeta,
com que barbara,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
També gràcies a l'Orea Serres,
de Pinyella Brai,
de la Terra Alta.
Moltes gràcies.
Antoni Sala,
moltes gràcies un dia més
i fins la propera.
I Àngel Jiménez,
Gerard Carné.
Moltes gràcies.
Ens veiem la temporada
a Vinem, no?
A Cuinarot.
Per cert,
deixeu-me dir
que el restaurant
del Cortigo
està al carrer Rebolledo
i que fan unes tapes
boníssimes, eh?
Sí o no?
Sobretot a esmorzar,
boníssims.
L'esmorzar?
Aquí no refeu
l'esmorzar?
Comencem ja a les 8,
ja comencem, eh?
Doncs t'hi està mai, Núria,
o no?
El carrer Rebolledo.
No,
però això no.
Comencem els esmorzats, eh?
Com vulgueu,
esteu convidats a pagar, eh?
De forquilla, eh?
Com si esmorzats de forquilla, eh?
Sí, doncs vinga.
Tu t'ho perds,
si no hi vols.
Senyors,
moltes gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera.