Feliç Caudem, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Com estem?
Com estem? Bé.
Bé, jo aquí regulant els nivells de so, perquè jo estic més alta que tu.
Sí, em sents?
Jo sé que et sento.
I no pot ser que estigui més alta que tu, perquè mira que estic cansada, estic païnt el dinar encara.
Mira quin dinar que he fet, eh?
Sí, sí, llavors normalment quan hi ha això de la digestió, que arriba allò, la somnolència postpandrial després de menjar.
Però és que a mi em dura molt la somnolència, eh?
Que ja són més de les 6, imagina't.
No t'arriba perquè veig la veu.
Feliç, però avui no parlem de la parella digestiu, que ara ens deies fora de micròfon, que és superimportant.
Molt important, és crucial.
Que hem de veure molta aigua, el Felip lo primer que fa quan arriba aquí és de veure un got d'aigua.
Sí, la hidratació és essencial, i més ara que comença el temps de la calor.
D'aquí no res, començarem a suar de valent.
Potser aquests dos dies que hem tingut sol, potser una petita suavem tingut.
Però penseu que a partir d'ara prepareu les ampolles d'aigua, forceu-se a hidratar-vos, perquè l'asset, és a dir, el mecanisme amb què el cos ens diu necessito aigua, necessito líquid, doncs només arriba quan estem a l'extrem.
S'ha de veure igualment.
S'ha de veure igualment.
Una ampolleta que us acompanyi tot el dia, litro, litre i mig, seria el recomanable.
No parlem però d'això, ja en parlarem ampliament en un altre programa, i ho hem fet, de fet ja, en aquesta secció on li fa mal.
Avui parlem de mal d'esquena, no és això, parlem d'hèrnies.
El que passa és que assimilem molt hèrnies amb mal d'esquena.
Oh, clar, perquè s'ha de dir que un dels grans símptomes de les hèrnies és el dolor.
I doncs el dolor i tot el que portarà, tota la reacció que el cos farà envers aquella situació.
Preguntes genèriques, Felip, abans d'entrar en matèria. Les hèrnies poden sortir en diverses parts del cos?
Sí, a veure, una cosa és el concepte hèrnia, i una altra cosa és el que avui parlarem concretament, que són les hèrnies discals.
Que aquí és, el Felip es centra en les hèrnies discals, per tant, d'esquena, perquè ell és especialista del tema, el ser fisioterapeuta, no?
Vaja, que tu les pots arreglar. Altre tipus d'hèrnies ja necessiten cirurgia, ja seré d'altra història.
Sí, ara en parlarem de quina és el tractament o de quines són les possibles solucions, que també són una qüestió una mica complexa.
Bàsicament perquè no hi ha una rotunditat a l'hora de dir, és una qüestió solucionable, això, per començar.
Llavors, fent referència al que tu em preguntaves, això de que les hèrnies poden sortir,
el concepte hèrnia vol dir que una estructura s'ha sortit de lloc, i s'ha surt per lloc per algun tipus de forat,
per algun tipus de cavitat, és a dir, busca algun espai per sortir fora del que li correspondria.
Llavors, d'aquí que tinguem possibilitats de tindre hèrnies, unes de molts comunes, per exemple, són les inguinals.
A les inguinals, doncs és molt fàcil que hi hagi un tros de budell que s'escoli entremig d'un forat muscular que hi ha.
A l'estómac?
A l'estómac.
No, ho confonga molts grans.
No, tu ho confones amb l'hèrnia i d'iatus.
No, també hi ha un tipus d'hèrnia, que és que seria aquesta part final, o més aïet final, principi de l'estómac,
que surt fora, surt cap amunt, surt a través d'una de les vàlgules, d'acord?
Una altra també molt comuna seria l'hèrnia umbilical, que són aquests malics que veiem a vegades que són molt sortins.
Aquest tipus d'hèrnies, les umbilicals o les inguinals, solen ser comunment fruit de teixits
que per l'edat s'han anat fent malbé, s'han anat estovant i fàcilment no suporten, o d'esforços.
Això els passa a algunes criatures, bebès, que de plorar, no?
A vegades diuen, m'agenda, no s'han dit que...
A vegades podem veure també aquestes hèrnies umbilicals, veiem el malic sortir cap a fora de la força que fan.
Com que la paret abdominal encara no està prou forta, no està prou consolidada muscularment parlant,
doncs és fàcil que s'escoli. Llavors això s'ha de vigilar.
Les hèrnies són una situació molt delicada, molt delicada, bàsicament perquè al sortir-se d'aquella estructura
pot haver el que es diu un estrangulament, és a dir, allò que s'ha sortit pot quedar
atrapat. I al quedar-se atrapat, doncs no hi circula la sang, i a fi de comptes poden esdevenir
que es facin malbé aquells teixits i després es compliqui la cosa.
Sempre van acompanyades de dolor les hèrnies?
Sí i no. Algunes les podrem veure doloroses perquè estan fent un atrapament en què el cos
s'està queixant i altres simplement seran visuals, veurem que se surt i que no fa mal.
Clar, tot i per la diagnosi, no? O notarem un voltet, alguna cosa que no hauria de ser-hi?
Això és el normal. Això és el normal, veure una cosa en un lloc que no hi hauria de ser.
I fins i tot el fet que fan mal, que és molest.
També pot ser.
A vegades, eh? Insisteixo que no sempre.
Però de totes maneres, ja t'ho dic, avui parlem dels hèrnies discals,
però totes les altres és molt important que si en algun moment ho identifiqueu
o veieu que teniu un petit sortint, un petit volt o en un lloc que no el teníeu, cap al metge.
Cap al metge a valorar-ho i a veure si és que realment és una hèrnia o és una altra situació.
I si és cas d'una hèrnia, doncs en aquestes que comentàvem, les umbilicals i les angonals,
doncs bé, normalment a dia d'avui és una situació quirúrgica.
Un tallet, és.
La entren cap endins i fan una espècie de cosit.
Un surgiret.
O donat el cas, a vegades posen una malla, un material que el que fa és simular aquesta paret
que el cos hauria de tenir i que, doncs pel que sigui, s'ha fet molt bé.
Què passa amb les discals, que són les que avui ja ens toquen?
Anem amb les discals.
I abans de parlar de què se surt, de les hèrnies hem de saber què és un disc.
D'acord? Moltres vegades aquí ja n'hem parlat de l'esquena
i n'hem parlat de la forma que té l'esquena
i fins i tot n'hem parlat de les peces que componen l'esquena.
Les més conegudes són les vèrtebres,
que són els ossos que conformen la columna vertebral.
Paral, ja ho diu, no?
I estan dividis per segments cervicals, dorsals, lumbars
i al final n'hi ha quatre que estan soldades amb una peça única
que es diuen... seria el sacre.
Li donen el sacre però serien vèrtebres sacrals, tècnicament.
Llavors, què és un disc?
Mireu, un disc és una estructura que tenim
entre cada una d'aquestes vèrtebres.
És a dir, per tal d'esmorteir el moviment,
el disseny que tenim els humans
és una forma discal, forma de disc, pla,
amb un gruix aproximat d'uns 3-4 mil·límetres,
que això ara en parlarem,
perquè això amb l'edat va canviant.
Va canviant i fins i tot al llarg del dia també va canviant,
et diré Núria.
i que està pensat bàsicament per esmorteir.
És molt resistent.
De quin material està fet? No és os?
No, és un teixit col·legènic.
Vé a ser com a gelatinos?
Sí, però dur, molt dur.
Té un nucli a l'interior,
perquè es fa una idea,
imagineu-se una galeta d'aquestes del príncipe de Beclar,
de tota la vida,
amb el xocolat a dins.
Doncs imagineu-se que les galetes, diguéssim,
les parets serien ja el contacte d'una vèrtebra,
la vèrtebra superior,
i la galeta de sota el contacte amb la vèrtebra inferior.
I el mig en què hi hauria...
El xocolat seria el disc.
D'acord?
Llavors, imagineu-se això,
d'una estructura aplanada,
forma de circunferència,
i doncs que en el mig,
aproximadament, té una esfera, té una bola,
té com si fos una canica,
perquè es fa una idea, aproximadament.
El que passa és que aquesta canica és tova,
és molt més tova que el disc.
Un altre símil pel disc,
que podríeu tenir en ment,
per la textura,
per la textura seria similar al cartíleg,
o a aquelles regalècies dures
que tenien aquella forma de monedes.
Tu no recordes unes regalècies que hi havia?
Potser els oients no ho recordaran,
o potser sí,
però per que es faci una idea,
és un material resistent,
a excepció del que hi ha al mig.
Un disc, Núria, mira si és resistent,
que si hi poséssim pes damunt,
i la poguéssim xafar i fer l'esclatar,
necessitaríem una força superior a 800 quilos de pes.
És molt resistent.
Molt, molt, molt.
El problema no és,
en si el disc,
la resistència d'aquest disc,
és que es faci malbé el nucli,
el que hi ha al mig.
Per què serveix aquest nucli?
Aquest nucli,
això és molt interessant, Núria,
aquest nucli serveix bàsicament
perquè el cos,
el cervell,
constantment tingui informació
de com està posicionat
aquell disc,
i vol dir com està posicionat les vèrtebres.
Saps allò que fan servir els paletes a les obres?
Que és un nivell que es diu.
Sí.
Que és allò que serveix per saber
si la paret està recta o no està recta.
Doncs això faria una funció semblant.
És a dir,
informa a nivell nerviós el cervell
de com està posada la vèrtebre en l'espai.
Per tant,
el cos pot regular la seva posició,
pot canviar-la
o pot activar una sèrie de músculs
per fer això,
per reposicionar aquesta càrrega.
Està molt bé, això, no?
Home, sí,
és una gran cosa.
Sí.
Llavors,
si les càrregues estan ben fetes,
en aquest nucli,
en aquest disc,
no li passa res.
Tu segurament hauràs vist,
alguna vegada,
això veu molt,
sobretot als pobles africans,
aquelles senyores
que porten aquells pesos tan grans
carregats al cap,
i dius,
com pot ser que portin
aquelles cistelles tan grosses
carregades i el que deuen pesar
i no es facin mal?
Doncs no es fan mal,
bàsicament,
perquè carreguen molt bé el pes,
el distribueixen molt bé,
fan que el disc
no carregui
per cap cap dels seus extrems,
sinó que carregui tot uniformament,
de manera que
allí no es fan mal.
Ara,
si se'ls hi corregués
o tinguéssim la dissort
de que la càrrega es mogués,
es farien mal
molt seriosament,
s'ha de dir.
Llavors,
això del disc és una cosa curiosa,
hi ha del nucli aquest
pulpós,
aquest nucli gos
que hi ha al mig,
perquè,
mira,
Núria,
nosaltres anem a dormir
medint
una alçada
i s'aixequem
medint una altra.
dirà,
no,
no,
que sí,
que sí.
O has sentit això,
potser?
A mesura que passa el dia,
com que ens anem,
no sé si encurvant
o anem perdent el salt.
El que va...
Es va compactant tot.
El que va passant,
realment,
a aquest nivell,
en aquest nivell discal,
és que els discos,
amb el que és el pas del dia,
van perdent líquid,
van perdent hidratació,
i amb el descans neutro
es tornen a
a mullar,
a planar de líquid.
És una cosa molt curiosa,
aquesta.
Què passa?
Que això,
en principi,
és un mecanisme
que tots els humans tenim,
però què passa?
Que amb l'edat,
cada vegada li costa més.
Llavors,
mentre estem en l'edat formativa
de creixement,
això és molt ràpid,
molt hàbil,
no passa res.
El problema vindrà,
normalment,
a l'època de l'estabilitat.
Ja s'ha acabat el creixement,
ja han passat uns anys
visquent d'aquell creixement,
i quan arribem aproximadament
als 35,
entre els 35 i els 45,
és l'edat més comuna,
s'ha de dir,
45,
fins a tot els 50,
en què es produeixen
una sèrie de lesions,
les creiem les èrnies.
És a dir,
aquest nucli
es fa malbé
i acaba sortint,
acaba desplaçant
el disc.
És una qüestió degenerativa,
simplement,
o suposo que també hi ha d'haver
factors que poden influir
en què es faci molt bé abans?
Sí, sí, sí.
Jo t'explico la mecànica interior,
ara,
perquè aquest disc
i aquest nucli
acabin sortint cap a un lloc
o altre,
vol dir que hi ha una mala càrrega
damunt.
O sigui, també hi fa.
Llavors, per exemple,
sí, clar,
tu una èrnia la pots produir
quan vols aixecar alguna cosa
que pesa molt
i doncs no fas servir,
no fas aquella bona càrrega
que fan aquelles senyores.
I en comptes de fer servir
les cames i els genolls
per baixar cap a baix
i agafar el pes,
el que fem és intentar
fer el que diu la grua,
no?
i allò provoca una pressió
molt gran,
molt gran,
molt gran
a la part del davant
del disc.
I al sortir
la part del davant
apretada
surt cap endarrere.
I al sortir
cap endarrere,
i ara anem cap al mecanisme,
és quan es comprimeixen
els nervis.
I llavors és quan l'èrnia fa...
Penseu en la galeta
de xocolata
que hem dit abans,
feu-la vosaltres
la galeta de xocolata
i poseu xocolata
a dins,
tapeu amb les dues galetes
i, clar,
si no apreteu homogèniament,
si apreteu més d'un costat,
la xocolata
surt per l'altre.
Clar,
això és l'èrnia.
I al sortir
el que et deien
compriments
el nervi.
I aquí ve
quan es disparen
tots els mecanismes.
Clar,
el nervi
o en el cas més greu
la mèdula,
la mèdula
que és bàsicament
el baixant
per on baixen
tots els nervis
que es n'hi han distribuint
a través de les llèrteres
a la resta del cos.
Per a aquest sistema nerviós,
a veure si ho entenc,
és habitual
tenir una èrnia
en un punt concret
i en canvi
que el dolor
s'escampi
o vagi cap a altres punts?
Això passa?
Això passa
perquè el dolor
viatja a través dels nervis.
Clar.
D'acord?
És a dir,
llavors normalment
el metge
quan tu hi vas
amb un dolor
i tu li dius
oh,
aquest dolor
em baixa cap a la cama
o em baixa cap a l'angonal.
D'acord?
Doncs el metge
el que normal fa
és seguir la lesió.
Clar,
perquè a vegades
ens fa mal la cama
o l'angonal
i resulta que ve
de dalt de l'esquena
i potser no...
Sí,
també pot ser que ens faci mal
sense vindre de l'esquena.
Em deia que
una èrnia
s'ha de diagnosticar
amb molta calma
i també
a part de les proves
pròpies palpatòries
és a dir,
de tocar i de moure
també es fan
proves definitòries
radiològiques.
És a dir,
avui en dia
la ressonància magnètica
és el que ens diu
vostè té una èrnia
perquè ens fa una fotografia
de teixits
que no són los
que són teixits més tous
però que indiquen
a quin nivell
està el pinçament
aquell del nervi.
Ara has dit
un altre factor
perds mobilitat
amb una èrnia vescal.
Clar.
Ara anem a la conseqüència
que té això
perquè imagineu-se
jo
aquesta estructura
el disc
s'ha fet molt bé
i he fet un excés
acaba sortint-se
i comprimeix un nervi
fins aquí
és el que havíem dit.
Què fa el cos
i què passa
pel fet que es comprimeixi
el nervi?
Mireu,
doncs els nervis
la funció que tenen
bàsicament
o tenen dues funcions
bàsiques
millor dit.
Una
és que
notem les coses
i tenen una funció sensible
per poder notar
el tacte
per poder notar
la pressió
que jo faig
quan camino
per poder notar
fins i tot el dolor
necessito uns nervis
que captin aquesta informació
i l'enviïn al cervell.
Aquesta és una funció
d'aquest sistema.
I l'altra gran funció
és la funció
motora
de moviment.
És a dir,
jo
amb els nervis
he notat
una sèrie de sensacions
l'envio al cervell
i el cervell diu
ara necessito
que moguis la cama
perquè si no
aquella sensació
que estàs sentint
pot lesionar-te
per exemple.
És el que ens fa
que allunyem
de seguida
les mans
quan es cremem.
Aquest exemple
també és molt bo.
És a dir,
la funció motora
la funció
que el cervell
envia missatge
a través dels nervis
i li diuen un múscul
acciona't
aparta la mà
per exemple.
Llavors,
funció sensible
i funció motora.
Què passa?
Quan el nervi
quan l'hèrnia
comprimeix el nervi
poden passar dues coses.
una és que
perdem sensibilitat
i l'altra
que perdem mobilitat.
La mobilitat
pel disseny que tenim
els nervis
també
el cos és molt intel·ligent
la natura
i pel disseny
que tenim
el sistema vertebral
doncs és més fàcil
que et lesionis
un nervi sensitiu
que no pas
un nervi motor.
Això s'ha de dir.
O una branca motora
més aviat.
Llavors,
el que primer
us hem de notar
és aquesta pèrdua
de sensibilitat.
Hi ha una part
de la cama
per exemple
o una part del tors
o una part dels braços
uns dits
que no els noto.
Els puc moure
però no els noto.
Això és un signe.
No vol dir
que totes aquestes
pèrdues de sensibilitat
siguin èrnies
el tanto,
que ningú s'espanti.
Tot això
sempre donar al metge
i corroborar-ho.
Llavors,
es perd sensibilitat.
I en el cas més extrem
el que et deia,
podem arribar a perdre
mobilitat.
Llavors,
ja seria un cas
molt greu.
Què més passa?
I aquí és el que
normalment
li fa més nos
a la gent.
I és que
el cos
quan nota
que comprimim
aquell nervi
que estem a punt
de fer malbé
un nervi
actua d'una manera
molt ràpida
i agafa els músculs
i fa un espasme muscular
que és a dir,
fa una contractura.
És a dir,
acompacta tot el sistema
d'una manera
molt brusca.
I l'immobilitza.
Sí, sí,
l'immobilitza
perquè diu
a veure si ens farem mal.
Ell no sap
si allò és molt greu
o al contrari,
només ha sigut això,
un mal moviment
que ha semblat
un quiro y no puedo.
Que ojalá
o sigui un quiro y no puedo.
Però ell ja
ho immobilitza tant.
Ell ho immobilitza.
Llavors,
el que fa mal
d'una hèrnia
és l'espasme muscular,
és a dir,
a la força
en què els músculs
es contrauen
i et deixen immobilitzat.
Llavors,
clar,
això és la reacció
de protecció
del cos que fa.
I és complex.
Pensa que una hèrnia
és una cosa
molt, molt, molt
incapacitant
i molt dolorosa,
pot ser-ho.
També t'he de dir
que depèn
de com la cuidem
també podem tenir
una vida
completament normal.
Simplement
evitant excessos.
S'ha de dir.
S'ha de dir.
perquè una hèrnia
discal
és la sortida
aquesta que dèiem
del disc o concretament
del disc o del líquid?
Del nucli,
que s'ha fet malbé
i que es pitja
amb el disc cap a fora.
I això ja no es pot tornar
a col·locar lloc.
Llavors,
parlem-ne de les solucions.
Vinga.
que és això el que preguntes.
Ja anava per aquí.
Llavors,
a nivell mèdic,
a dia d'avui,
la primera acció
a cometre
sol ser la medicació.
Medicació antiinflamatòria.
Com que el múscul
ha fet un espasme
molt fort de protecció...
El primer que hem de fer
és arreglar la part
del múscul,
no?
Clar, clar.
Per poder arribar després
a l'hèrnia en si.
Primer hem d'arreglar
aquest agarrotament muscular.
Bé,
és el que la gent
li molestarà més,
t'he de dir.
És a dir,
el motiu de consulta
és el dolor tremendo
que senten,
d'acord?
i a més a més,
resulta que hi ha uns dits
o una part del cos
que no sentim,
que ha portat sensibilitat.
Llavors,
la primera acció
que s'acomet normalment
i que la més comuna
en la medicina
és intentar desinflamar,
intentar calmar
aquella musculatura.
I després de calmar-la,
doncs una sèrie
de recomanacions
perquè no facin excessos
i no esforci
aquelles vèrtebres
que tenen
aquella situació
de patiment discal.
Una faixa o alguna...
Una vegada es recomanen
una faixa
per immobilitzar.
jo soc del pensar
que millor altres coses,
d'acord?
Altres possibilitats.
Seguim parlant
dels tractaments
i de les solucions.
Mira,
la medicina
també hi ha una altra situació
o una altra possibilitat
de tractament
que és la cirurgia.
La cirurgia
en aquests casos
bé,
està també
una miqueta discutida.
Per què?
Perquè al principi
d'aquesta cirurgia
bàsica,
n'hi ha diverses,
però la més bàsica
és retallar
aquell trosset
de disc
que ha sortit
per llei.
Sí.
D'acord?
En principi,
si tu retalles
allò que comprimia,
allò deixa de comprimir.
Això és la teoria.
I,
normalment,
quan la cosa ja és
molt repetitida,
una altra cosa que es pot fer
és arribar a treure
el dissencer
i fixar les vèrtebres
entre si.
I en cirurgies
que el que fan
és posar uns claus
i unes plaques
i llavors
és com si soldessin
dos vèrtebres.
Però,
clar,
perds la mobilitat.
Aquí, clar,
també està discutit
com a solució.
És comú
i hi ha gent
que li soluciona el tema
s'ha de dir.
Vull dir que no hem de parlar.
Perquè transplantament
de disc
no existeix.
No, no, no.
Això no ho tenim
com a possibilitat.
Llavors,
la fixació,
l'altre problema
que portarà
és que, clar,
si les vèrtebres,
si tota l'esquena,
tota la columna
és un sistema articulat,
estem parlant
que en un segment
pedra mobilitat.
I el pedra mobilitat
en un segment
què voldrà dir?
Doncs que la natura,
que és molt llesta,
que farà
una altra part
de la columna
i la farà
moure més
de lo normal
per compensar
aquella falta
de moviment.
Clar,
això a la llarga,
amb els anys,
pot provocar
desarmonies.
Si tens una lumbar
és fàcil
que amb els anys
acabis amb lesions
que no del que sigui
una hernia,
pot ser una artrosis
a nivell cervical,
a l'altre extrem.
Sí, sí, sí.
Això no és estrany,
no és d'estranyar.
Després hi ha el que...
Això és el que està...
Ja ho veus
que les solucions
no són tampoc
solucions fermes.
Definitives, sí.
Hi ha una altra solució
que s'ha intentat
i encara s'intenta
però tampoc es veu
molt clara,
que són les infiltracions
d'ozó,
d'un gas.
S'infiltra un gas
que comprimeix
la vèrtebra cap endins,
d'acord?
Conté aquella...
Ai, perdó, la vèrtebra.
El disc cap endins
i així s'evita
que malmeti el nervi.
Teòricament,
això, doncs,
amb el temps
es va reabsorbint
per part del cos
i s'ha de tornar a fer.
No s'ha vist molt clar.
Hi ha gent que sí
que li ha anat bé
però hi ha gent
que no ha acabat.
Llavors entrem
en el terreny
de les solucions
de mans
d'altres terapèutiques
que no són
les explícitament
mèdiques.
Per exemple,
des del món
de la fisioteràpia.
La fisioteràpia
clàssica
el que intentarà
és calmar
aquesta musculatura,
restablir
una normalitat,
educar el pacient
en formes
de no tornar-se a fer mal,
de no tornar-se a funcionar
o, si més no,
de no exposar
aquella estructura
a riscos.
I després tenim
tot el que siguin
les reeducacions posturals.
Aquesta també és
una manera
força intel·ligent.
Per què?
Perquè mireu,
una hèrnia
s'ha fet malbé
en un lloc
bàsicament
perquè un munt
de forces
han confluit
en aquell punt exacte
i han malmès
aquella estructura
una miqueta més.
Llavors el tema
és en
reharmonitzar,
és intentar evitar
redistribuir
les càrregues.
Aquí,
doncs els osteòpates
per exemple
ho fan d'una manera,
els reeducadors
posturals
ho fem d'una altra,
des del món
de l'acupuntura
es fa d'una altra
també.
També és un tractament
possible,
sobretot l'acupuntura
l'avantatge que té
sobre aquestes terapèutiques
és l'acció
sobre el dolor
que a primeres
és el que dóna més
disconfort
a la persona.
Però de totes maneres
estem parlant
d'una situació
en què
el cos fa molta reacció
i on s'ha d'anar
amb molta cura.
Quan algú
pateix una èrnia
doncs que
sobretot
és molt important
que qui tracti
qui el tracti
sigui un professional,
sigui un metge
o sigui un fisioterapeuta.
És a dir,
no se'n fieu
de segons quines promeses
perquè les promeses
de vegades són excessives
i en les èrnies
excessiu no s'hi pot ser.
S'ha de ser acurat,
s'ha de ser sensat.
A més,
és una qüestió
que no se soluciona
en una sola sessió
ni d'un dia per l'altre
i que,
com dius tu,
si no va acompanyada
d'una reeducació
de la postura
és molt fàcil
que sense fer
i tornis
perfectament
pel mateix punt.
És un punt
que ja està
educat.
I a vegades
no és pel mateix punt,
és justament pel costat.
Ah, bé,
perquè, clar,
saps?
És a dir,
el canvi ha de ser
a la llarga.
O sigui,
la persona que pateix una èrnia
haurà de buscar mesures
per conviure-ho,
per conviure-hi.
I la veritat,
depèn del grau,
depèn de la situació
i depèn de les mesures
que un decideixi agafar,
també s'ha de dir,
perquè a vegades
s'ha de ser molt insistent,
a vegades,
potser també,
per exemple,
el pes també pot dir molt
i llavors la persona
se li demanarà
que faci una baixada de pes,
que s'aprimi.
Clar,
això també hi fa.
Són coses difícils
també d'enfrontar.
Doncs,
s'ha de dir que,
en funció de tot això,
podem tindre vides
bé,
aptes,
normals,
saludables.
Com podem evitar
tenir una èrnia,
que això és,
potser,
la mare dels ols,
de tot plegat.
Mira,
coses interessants
per fer,
per evitar,
qui diu evitar,
evitar,
per suposat,
tots els esforços físics
grans.
Quan dic grans,
dic,
tot el que sigui
moure un moble
que pesa
50 quilos,
ja pot ser,
per fer-la una èrnia.
De portar-ne
a les bosses al supermercat
però de fer un traslladu
és possible.
Això et pot provocar
una èrnia.
Mireu,
la hidratació
que dèiem al principi,
la hidratació
no és que prevengui
les èrnies,
però,
si tens un disc
ben hidratat,
és un disc
més eficaç.
I penseu,
no ho hem acabat de dir,
però amb l'edat,
els discos,
passat els 45-50,
es comencen a posar rígids.
Llavors,
a partir d'aquestes dates
ja és més difícil
que a la persona
se li faiguin de nou
unes èrnies.
Ja les tenia potser.
Potser li troben més tard,
però ja les tenia.
Després ja és més difícil
perquè el teixit
és més rígid.
Però llavors,
una bona hidratació
pot prevenir.
I l'altra és
l'activitat física
suau.
Quan dic suau,
ja sabeu què vull dir.
Doncs anar a córrer,
caminar,
és a dir,
eviteu els esforços,
els esports violents,
eviteu-los,
perquè són bastant lesius.
Doncs, Felip,
Déu-n'hi-do,
no hi ha remeis
miraculosos
ni que puguem fer
a casa,
perquè és això
quan notes
que alguna cosa passa
cap al metge
i llavors també
la solució
de fisioteràpia,
unes bones mans
que sempre van bé.
Digue'ns el telèfon,
Felip,
que fa dies
que no te'l pregunto
i l'altre dia
em trucàvem aquí
a l'emissora
preguntant-me
el teu número.
Perfecte.
Mira,
el telèfon és
977-24-48-20.
24-48-20
i tens consulta
allà al Serratllo,
no?
I tant.
Doncs, Felip,
moltíssimes gràcies
i fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.