Avui, probablement, més que mai,
si posem una mica d'imaginació,
podem olorar la flaire que fa el Quim Quima,
perquè el Francesc Lledó avui té moltíssima feina,
molts comensals no ha pogut arribar al nostre estudi,
però no ha volgut tampoc renunciar
a aquest temps que compartim amb ell cada dia.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I ara em perdonareu,
perquè m'ha vingut una mena d'atac de tos,
que si no pot ser horrorós, disculpeu.
Francesc, què tal, tot bé?
Bé, sí, sí, treballant, preparant coses,
que avui tenim feina,
i per això no m'he pogut arribar aquí als estudis,
però intentarem complir com cada dijous.
Sí, jo ja he anunciat als oients
que avui parlàvem de cars econòmiques,
de pollastre, de gall dindi, de conill...
A veure, la crisi, la crisi,
tot el dia anem remenant el mateix,
però no hem d'oblidar, i ara ho apuntàvem,
també en el temps del sumari,
que des de fa temps, que tots sabem perfectament
que són les carns més saludables,
menys calòriques,
i que el que ens aporten són proteïnes força netes,
a diferència d'altres carns, no?
Sí, són carns, en general, pobres amb greixos,
i són carns que estem acostumats a consumir,
que estan molt integrades en la nostra dieta
i en els nostres costums culinàries,
i que, com bé dius, són molt econòmiques,
encara que també m'agradaria incluir-hi,
encara que és carn vermella,
però a vegades també es considera sempre molt cara,
i també hi ha peces econòmiques,
i també m'agradaria parlar-ne de la vedella.
La vedella també té algunes peces que són molt econòmiques,
a preus de 5-6 euros al quilo,
i que també es poden fer coses molt bones.
A més a més, hi ha un altre producte,
que a vegades, per equivocació i per falta d'informació,
rebutgem,
i que fins i tot poden figurar en una dieta d'aprimament,
que és el porc.
Determinades parts del porc,
magre, sense greixos,
és una carn que tampoc no aporta calories.
Una cosa són els embotits,
per una altra, la carn fresca de porc,
que també és una carn que es pot consumir
i que té un preu més que assequible.
Sí, sí, sí.
Hi ha moltes peces del porc que són molt econòmiques,
doncs, per exemple,
el que són les paletilles desossades
i algunes peces interiors,
més o menys grasses,
ja, depenent de la peça del porc,
però que també tenen molt bon preu.
Això, si ens hi fixem a la carnisseria,
doncs veurem que hi ha,
doncs des del filet de porc
o algunes peces de magre que són més cares,
fins a això,
fins a aquestes peces més econòmiques.
Encara que si estem parlant de règims,
jo no soc un especialista en dieta ètica,
ni molt menys,
però jo recordo de jovenet
haver fet algun règim
on consumia pernil,
pernil salat.
Sí, pernil salat, sí, sí, i tant.
I que és una peça, doncs,
que trienti el fil,
doncs també ajuda
en aquests casos de dietes d'adribament.
Perdona, consumies de glad
perquè volies,
perquè l'altre, el serrano,
també es pot consumir, eh?
A nivell dietètic,
per cert, francesa...
Ui, se'ns ha tallat la comunicació?
No, no, no.
Per cert, que un moment,
bonic perquè sí,
perquè estan sonant les campanes de la catedral?
Sí, ara mateix estan sonant les campanes,
sí, no sé,
deu-n'ho tocar missa,
perquè en aquest moment no és cap hora, no?
Home, és un quart i un minut,
però que bonic, eh?
Sentir així les campanes de la catedral,
clar, esteu allà al costat mateix,
el Quim Quima.
Recordem,
hi ha com una mena de xiulet,
per això intentarem arreglar-ho.
Recordem als oients que avui també,
mira, entre les campanes,
el xiulet i tot plegat,
hi ha com una mena de desconcentració.
I intento canviar d'alloc,
a veure si...
No, no pateixis.
De cobertura...
I ara et sentim perfectament, no?
Que abans li deia als oients
que avui tornem a regalar
un altre exemplar del llibre
que n'apés a l'abast de tothom,
d'Arola Editors,
un llibre de Salvador Arimany,
i que si el bonen aconseguir,
l'únic que han de fer
és trucar-nos al 97724 4767
i donar-nos una recepta
amb alguna d'aquestes cards,
però que sigui un palet original, no?
Que no sigui allò que fem sempre a les cases.
Sí, que sigui una miqueta diferent,
que sigui, no ho sé,
que sigui diferent,
que no sigui el típic rostit,
que no sigui la típica empanada,
o així,
o l'envall,
doncs que sigui inclús,
a veure,
potser no podem consumir fred,
no ho sé,
que hi ha imaginació.
Molt bé,
doncs d'això es tracta
que ens truqueu
i amb una mica d'imaginació
ens aporteu alguna recepta
i us guanyeu
aquest llibre magnífic
d'Arola Editors
de Salvador Arimany.
Per on comencem, Francesc,
mentre arriba aquesta trucada?
Mira,
jo començaria pel pollastre,
eh,
donar-vos una recepta,
doncs això,
una miqueta diferent
i de força crisi,
perquè accepta que el que fa
és allargar el pollastre,
encara,
o sigui,
fa que condeixi més,
perquè si d'un pollastre
normalment
n'en mengen 4 persones,
amb aquesta recepta
en podem menjar
entre 6 i 8,
eh,
o sigui que encara allarguem més
el que és una peça
de pollastre sol.
I que és miraculós,
això,
el fem multiplicar-se
com el nostre senyor
multiplicava els pans
i els peixos.
Exacte,
el fem multiplicar-se.
Mireu,
es tracta de fer
un pollastre farcit,
eh,
el secret de multiplicar-nos
d'això,
és la farça,
la farça farà,
doncs,
que hi hagi molt més volum,
eh,
i que sigui,
doncs,
una peça molt més gran
i més consistent,
no?
El que farem
és farcir-lo d'arròs,
eh,
també és un producte molt nostre
i vull dir que estem
molt acostumats
a treballar-hi.
Mira,
Francesc,
has dit i ja has fet l'anunci,
el titular,
podríem dir,
que el farcirem d'arròs,
aquest pollastre,
ho aparquem aquí,
donem pas a la trucada
que ja tenim
per no fer-la esperar gaire,
et sembla bé?
I després ja entrem
en la teva recepta,
ara rebem una aportació
de l'exterior.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
En Maria Carme Rival.
Maria del Carme,
què tal?
Molt bé.
I com,
què farem,
pollastre?
Sí?
Fem un pollastre,
però és molt senzill,
molt original
i molt econòmic.
Doncs quan vulguis,
estarem encantats
de sentir-te.
Molt bé.
Doncs es necessiten
unes ales de pollastre,
les hi traiem les puntetes,
diguem,
i el greix que puguem,
els hi posem sal i pebre,
s'unten una mica
amb llar,
molt poqueta,
a més és perquè s'enganxi
la mostassa antiga,
una mica d'oli,
es posen una safata al forn,
una mica d'oli,
les aletes s'unten
una mica amb mantega,
amb una cullera
o un pinjell d'aquests,
de silicona,
una mica de mostassa
engrada,
aquesta antiga,
es posen al forn,
quan fas 5 minuts
queixen,
peles unes pomes golden,
també les fas així,
amb 4 o 6 trossos,
depèn de com siguin de grans,
les poses després,
no res,
3 o 4 minuts més,
una mica de grill,
un rajoli de vi blanc,
si el tens o si no,
depèn del líquid que et facin,
i ja està.
És un plat senzill,
molt original,
les serveixes així,
formant una mica de muntanyeta,
com ara es fan els plats,
si en poses 4 o 5 unes sobre l'altre,
els grills de poma pel costat,
amb el rajoli de salseta que et quedi,
i estan boníssimes.
M'has deixat absolutament parada,
perquè normalment les aletes de pollastre,
si les fem,
les fem fragidetes,
i no les hi donem cap altre ús,
però tal com les has explicat tu,
no havia sentit mai aquest plat,
i ha de ser boníssim.
La moscassa és aquella de Dijon?
Allà que diem de Dijon?
No, no,
és una mostassa que té granets.
Aquella de granets,
molt bé.
És una mostassa antiga.
Francesc,
què et sembla la recepta?
Home,
increïble,
increïble,
la combinació de pollastre i mostassa,
i a mi m'agrada molt,
i llavors hi pos la poma,
increïble,
per provar-ho,
de veritat que per provar-ho.
I això ho faig amb jo,
amb el que passa,
que mira,
em vaig inventar un dia
maletes de pollastre,
i perquè el meu marit
en les ales de pollastre,
a mi fregides,
i a l'agillo,
i així no m'agrada bé,
ho vaig provar a mostassa,
i la veritat és que
estan molt bones.
I escolta una cosa,
li poses la mica de llar
i també la mica de mantega,
les dues coses?
No, no,
mantega de porc,
vull dir llar.
Ah, de porc,
la mateixa,
molt bé.
S'encriuen mantega
i s'encriuen llar,
no?
I a més a més...
És perquè s'enganxi més la mostassa,
només,
és una mica.
Molt bé,
i una miqueta d'oli d'oliva,
també has comentat.
Una miqueta d'oli d'oliva,
i les aletes jo no les giro al fort,
perquè així se queda torradet
i estan molt bones.
Ho han d'estar boníssimes,
jo he pres nota,
he pres nota de la recepta.
Jo també.
És molt econòmic,
per això he procurat
fer-ho així de primà,
així molt àvia,
he volgut agafar número
perquè dic,
és molt senzill.
Doncs Mari Carme,
t'agraï moltíssim la recepta
i escolta,
t'has guanyat aquest llibre
per a més amb mèrit,
eh?
El tens aquí a la ràdio
i el pots venir a buscar
quan vulguis.
Moltes gràcies,
i no l'agrada pel programa
perquè m'agrada molt,
eh?
Sempre que puc el segueixo,
aquí a la jornada
ja l'hi vaig dir,
m'encanta tot el que fa
i com explica.
Moltes gràcies.
Gràcies i tant
per la teva fidelitat,
Mari Carme,
molt bon dia,
gràcies.
Molt bé,
el diumenge o el dissabte,
quin dia és el fred?
Que no puc escoltar el dijous,
què el repetiu?
El repetim el dissabte
a partir de les 11 del matí.
Gràcies.
Comença el programa a les 9,
repetim diferents espais
de la ràdio
i la cuina entre les 11 i les 12.
Molt bé, molt bé.
Gràcies.
A tu, Carme, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Adéu-siau.
M'he quedat molt parada, eh?
Sí, sí.
Amb aquesta recepta.
En aquesta ciutat amb el detallat,
la senyora li va de cuinar, eh?
Perquè ha parlat d'un pinzell de silicona.
Aquí es notava que hi havia ofici, eh?
Aquí hi havia ofici.
Sí, perquè, a veure,
jo fins i tot fa gaire
encara anàvem pinzells de pintar,
que eren ben correctes,
però doncs sí que és veritat
que van sortir els pinzells de silicona.
Però a tu no et passava, Francesc,
que amb els pinzells d'aquells típics de pintar
de vegades s'escavava algun palet, eh?
Però amb aquests de silicona, no?
Ho hem de fer remullar-los,
deixar-los en remull durant 24 hores
perquè se reinflin i llavors no cauen els pèls.
Una recepta magnífica, la de la Maria del Carme.
Fem ara aquest pollastre farcit d'arròs?
Sí, sí, mira, el pollastre farcit d'arròs.
Mireu, el que haurem de fer
és quan anem a comprar el pollastre,
per no tenir feina nosaltres, eh?
Si voleu, ho fem nosaltres.
L'hem de tenir desossat, el pollastre.
Llavors podem comprar,
demanem un pijama,
un pijama de pollastre,
que és un pollastre que ja ve sense ossos.
Ve obert, per la meitat, eh?
I sense cap os.
Si ho voleu fer vosaltres a casa, perfecte també, eh?
Inclús, a veure,
els professionals el desossem tot per baix,
diguem-ne, pel cul del pollastre
i traiem tots els ossos.
Però amb comprar un pijama,
per no complicar-vos la vida,
n'hi ha més que suficient.
Llavors el que farem és comprar arròs,
arròs normal i corrent, eh?
I el bullirem.
Però el deixarem bastant cru.
O sigui, si la cocció de l'arròs
normalment són uns 10 minuts,
el bullirem uns 6-7 minuts, d'acord?
Llavors agafarem una mica de mantega
i li donarem dos cops de paella.
Més que res, fondre la mantega
i barrejar-la amb l'arròs.
Tampoc se tracta de coure'l, val?
I llavors agafarem uns ous,
en aquest cas per fer un pollastre,
hi posarem dos ous.
Agafarem dos ous amb una miqueta de nata.
Si no hi voleu posar nata,
hi podeu posar o bé caldo o bé llet, eh?
I els batrem els ous amb la nata o la llet.
Res, poca cosa, eh?
Ho barrejarem amb l'arròs i ho guardarem en un bol.
Tot això ho guardem en un bol,
una miqueta rectificat de sal i de pebre.
Llavors agafarem el pollastre, eh?
I hi posarem aquesta barreja que hem fet,
que hi podem posar...
A mi m'agrada posar-hi una miqueta de farigola
i una miqueta de llorempols.
Si no trobeu llorempols, doncs és igual,
però doncs una miqueta de farigola.
I una miqueta...
Hi farcirem tot el pollastre.
Posarem com una...
Com si fos un embotit.
Ha de quedar molt espès, això.
Com si fos un xurro, eh?
Al mig del pollastre.
Llavors agafarem...
El tancarem pels dos cantons, eh?
i el cosirem per la part central, d'acord?
O sigui, tancarem el pollastre i el cosirem.
Si no el voleu cosir,
també es pot fer amb xarxa d'aquest acabent
en tipus tall rodó o això,
o lligant-lo.
Però la millor manera és cosint-lo, eh?
Perquè quedi més bonic, i això.
És inclús un plat diumenge, això, eh?
Llavors, quan ja el tinguem tancat,
des del coll fins al cul,
deixarem un foradet
i pel cul acabarem de farcir amb l'arròs,
que quedi ben ple, d'acord?
Llavors ja està.
El posarem, el tancarem,
quan estigui ben ple l'acabem de tancar cosit
i el posem en una safata de forn.
I llavors faríem com si fos un rostit tradicional, eh?
El que farem és posar-hi
una miqueta de llar de porc,
el suc de dues llimones
ben escorregudes,
uns dents d'all,
una miqueta de llorer,
una miqueta de farigola,
sal, pebre,
i podem posar sis o set tomàquets
oberts per la meitat,
i, bueno, amb quatre o cinc trossos,
i una miqueta de ceba.
Tot això a dintre del forn,
amb sal i pebre,
i a rostir.
Això tardarà aproximadament
una hora i quart,
o una cosa així,
a 180-200 graus.
I ja tenim el pollastre fet.
Molt bé.
El deixem refredar una miqueta,
m'imagino, per tallar-ho.
El deixem refredar una miqueta, sí.
I el podem consumir
o bé amb calent,
així, doncs,
amb el suquet i tal,
o bé fred,
tallat finet,
com si fos un embotit.
També queda molt bo,
doncs, per berenar,
per pa amb tomàquet,
per aquestes coses.
I una amanideta, no?,
per acompanyar,
no cal,
perquè ja portem la carn i l'arròs,
no cal que posem la carn.
A més,
te portarà ja el suquet
amb la ceba i tot això,
que si voleu afegir
unes patatetes
a l'última hora fregides,
doncs,
també hi va la mar de bé.
Molt bé.
Doncs, escolta,
el que tu dius
és un plat de diumenge
perquè té la seva cosa
d'elaboració.
Té la seva feina, sí.
Home,
per explicar una cosa
una miqueta diferent
i una miqueta això,
doncs,
que condeixi.
Boníssim.
Doncs, escolta,
és qüestió de recuperar
si és que algú
no ho ha fet
el pollastre,
per exemple,
o la vedella
i sobretot
no tirar tant de...
Que sí,
que està molt bé
a la planxa
i tot això,
però de tant en tant
si fem un plat de diumenge,
qualsevol de les tres receptes,
la de la Mària del Carme
i les teves,
doncs,
ja tenim feina
el cap de setmana,
com sempre, eh?
Em sembla que sí.
Em sembla que ja podem
posar fil a l'agulla
per consumir
aquestes carnes econòmiques.
Molt bé, Francesc,
doncs,
ha estat un plaer
com sempre tenir-te
ni que sigui al costat
del filtelefón
i tens una feinada
avui al restaurant.
Sí, sí.
Si no hi ha novetat,
ens retrobem
la propera setmana.
Molt bé,
doncs,
fins la setmana que ve.
Que vagi molt bé,
adeu-sia,
bon dia.
Adéu,
bon dia a tothom.