Comença el matí de Tarragona Ràdio, l'aventura de la vida.
Estem molt ben acompanyats avui amb alumnes de tercer de primària
del Col·legi Sant Domènec de Tarragona.
Nois, noies, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Heu vingut a parlar d'una cosa que no es pot tocar,
que no es pot veure, de què heu vingut a parlar?
A veure, tu, Lluís.
De l'amistat.
Parlarem de l'amistat.
Els alumnes de tercer de primària del Col·legi Sant Domènec
venen a parlar de l'amistat avui a l'aventura de la vida,
que una setmana fem en col·laboració amb les àrees de salut pública,
d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai,
i la col·laboració, o jo diria la feina fonamental i bàsica,
dels centres educatius de la ciutat de primària
que participen a l'aventura de la vida,
alguns de secundària, que ja sabeu,
participen al programa Or de Goc,
que de tant en tant també es deixa caure els divendres
per aquest estudi de l'Avinguda Roma.
Hem saludat els nois i noies de tercer,
volem saludar la Natàlia, bon dia.
Bon dia.
Ella és professora del col·legi
i és la professora que s'encarrega de vehicular,
de treballar l'aventura de la vida.
Natàlia, l'amistat per què?
L'amistat perquè, mira, és un tema que ens va semblar
que a ells els hi porta com de molt a prop,
que podien intervenir molt i que s'ho passarien molt bé, sobretot.
Com heu treballat?
Perquè, clar, l'aventura de la vida,
cada centre, cada professor,
diguem-ne que l'adapta a aquelles necessitats
o a aquells espais que veu que els alumnes poden aprofitar.
apliqueu aquells paràmetres d'observar, informar, críticar i proposar.
I a partir d'aquí, com ho treballeu a classe?
Amb quins materials?
Amb quins moments del dia o de la setmana?
Doncs mira, nosaltres ho treballem a l'hora que ens pertoca,
per setmana, d'aventura de la vida.
Vull dir també que ho ha treballat tot tercer,
el que passa que vénen deu nens a representar-los.
Ells ho han treballat amb molta il·lusió,
hem participat molt activament,
amb dibuixos, amb regalets que s'han fet ells mateixos,
i amb morals, i amb refrans.
Ells han participat molt buscant informació a casa,
criticant-se i observant els seus amics
i observant-se ells mateixos, si són bons amics, si no.
I ha sigut, de veritat, molt divertit.
Home, és un tema que es pot posar en pràctica.
Es pot practicar molt.
Això de l'amistat es pot practicar cada dia, a qualsevol hora.
Jo no sé si els que heu vingut avui, perquè recordem,
no només ho treballen els nois i noies que estan avui a la ràdio,
l'aventura de la vida, ho treballen tots els alumnes.
El que passa és que per una qüestió d'espai
no poden venir-hi tots,
però us estaran escoltant a classe, la resta de companys?
Sí.
Volíeu saludar, no?
Sí.
Hola.
Saludeu a la resta de companys.
Hola.
Hola.
Us estan responent.
Us senten a través de la ràdio, eh?
No cal que grideu.
Podem traure el cap per la finestra.
Vera, que aquí, l'Emma vol dir alguna cosa així d'entrada?
Jo saludaria els meus pares i a la meva companya.
Un moment.
Donem per saludar a tots els pares, totes les mares,
els hàbits, les tietes, els veïns, els botiguers i botigueres
i tota aquella gent que coneixeu, però així, en comunitat.
Sabeu per què us ho dic?
Perquè si comencem a saludar tots,
jo també voldré saludar els meus.
I no acabarem mai.
D'acord?
D'acord.
A veure, nois i noies, treballar l'amistat era necessari?
Cal treballar?
Cal parlar de l'amistat?
A veure, Júlia.
Doncs sí.
Per què?
Perquè és una cosa que es té que treballar
i es tenen que saber que és l'amistat per tots nosaltres.
Ignasi, cal treballar l'amistat?
Perquè és una cosa d'amics
i que podem aprofitar per no pagar, per no...
Per relacionar-te una miqueta millor.
Perquè, a veure, a mi, jo us ho pregunto
i us ho dic en franquesa, és que no ho sé, no sé definir-ho.
A mi, vaig pel carrer i arriba un reporter i em diu
senyora, què és l'amistat?
Ostres, no sabria què contestar.
Vosaltres sabeu explicar què és l'amistat?
A veure, el Brian.
Sí, perquè l'amistat és...
Sí, perquè...
Què és? A veure, què és?
És un sentiment...
És per conèixer amics que no coneguem.
Bé, no amics, perquè no els coneguem.
I conèixer de veritat i jugar tots junts,
perquè si ell té una cosa que nosaltres no tenim,
a veure si ell pot...
I ho compartiu, no?
Sí, compartir tot.
La Carla també volia dir el que ella pensa que és l'amistat.
Què és l'amistat, Carla?
No, ara no, doncs després ja explicarem una altra cosa.
Júlia.
Per mi, l'amistat és un sentiment bonic,
molt bonic, que ens ajuda a fer amics,
que ens ajuda a demanar perdó i a fer molts companys.
Cristina?
Per mi, l'amistat és tenir molts bons companys i jugar amb ells.
I jugar amb ells.
I el Pablo, què en pensa de l'amistat?
Doncs que hem de saber perdonar i és el bo que té l'amistat.
També té bastantes coses bones.
Lluís?
Sí, a l'amistat pots dir segrets als amics perquè saps que confien en tu.
A veure, i un com fa amics?
Es compren, vas a una botiga, posa-hi un quilo d'amics.
O vas pel carrer i li dius a algú vol ser el meu amic?
Vinga, comencem per aquí, anem fent tota la ronda
perquè tots teniu opinió sobre això.
Mònica, com es fan els amics?
Es fan si tu li dius avui jugo amb tu.
Tu no coneixes ningú, val?
Tu arribes a un lloc i no coneixes ningú i estàs allà.
i dius jo vull tenir amics o amigues, no?
Sí.
I aleshores què fas?
T'acostes i dius vull jugar o vull jugar?
Et costa o no et costa?
Una mica, perquè no el coneixes molt.
La Mònica, però això a tots ens costa.
Als grans també ens costa això.
Sí.
Com es fan els amics?
Brian?
Els amics es fan, quan dius, si tu no tens amics, tens que dir,
vols ser el meu amic i per conèixer-lo més tens que compartir i tens que jugar més amb ell.
Però si un altre amic que tens vol jugar amb tu, també li tens que dir que sí,
perquè si no trencaries un altre amic del teu lloc.
i llavors és compartir tots junts, l'alegria i l'amistat.
I els problemes també?
Sí.
Ja entrarem en això.
Pablo.
Doncs tens que fer un amic,
si vols fer un amic te tens que saber comportar amb ell
i si ell s'aporta bé amb tu, tu també li tens que ser educat amb ell, carinyós,
ajudar-li sempre que pots.
Mira, el Pablo ja ha començat una línia diferent que ens faria canviar.
Què penseu vosaltres? Quines qualitats ha de tenir un amic o una amiga?
Lluís, fem ara tota la taula, va.
Que siga simpàtic, que pots confiar en ell, que sigui agradable.
Ha de ser ric?
No.
No cal?
Com si fos fric o pobre, però si és bo també.
Hi ha de ser molt guapo, molt guapo, molt guapo.
No fa falta.
No cal? No cal? No és necessari?
No cal.
Molt bé. Pablo, per tu? Quines qualitats ha de tenir un amic?
Doncs tens...
S'ha de ser educat,
doncs bo,
no s'ha de riure de la gent.
Ignasi?
Quan el pega algú, li ha de dir perdó i que sigui educat, que es comporti bé.
Carles, els amics o les amigues, quines qualitats han de tenir?
Que sigui educat, que quan et cal que t'ajudi.
I tu, en Brian, què penses que ha de ser un amic?
Un amic té que tindre moltes qualitats, bueno, no tantes,
perquè un amic pot tindre molt poques i ser educat.
I un amic té que tindre qualitats bones, dolentes i mig-mig.
Clar, perquè a banda de qualitats i virtuts també pot tenir defectes o coses que no ens agradin, no?
Sí.
És que clar...
Aquest noix ja no m'agrada, per exemple.
Clar, ho dius, mira, aquest amic és molt educat,
que veig que és una característica que busqueu molt en les persones que siguin educades.
Això està molt bé, perquè pots parlar, no?
Sí.
A les persones que no...
Però clar, potser és molt educat, però jo què sé.
Té coses que...
És una mica tan bajoset,
si això no t'agrada, però no per això deixarà de ser el teu amic, no?
Segurament li toleraràs, com ella el deu tolerar,
que tu també tinguis alguna coseta que no...
Sí.
Deu ser així.
Marc, que ha de tenir un bon amic?
Que comparteixi, que sigui bo i que no insulti.
Molt bé.
Júlia?
Que sigui respectuós, amable,
que quan estàs trist et consoli
i et faci totes les coses que t'agradin o que no t'agradin
i que tinguéssim relació amb ell.
Cristina?
Que sigui simpàtic,
que quan et caiguis o et fas mal
et ajudi,
que guardi secrets.
Mmm, importantíssim.
Emma?
Doncs un bon amic tindria que tindre
que quan estàs trist o et passa alguna cosa
estigui al teu costat
i que sàpiga perdonar-te
i que sigui...
que sempre quan et passa alguna cosa
et digui estàs bé.
Mònica?
que quan estàs trist o alguna cosa que et passa
et consoli, que comparteixi amb tu
i...
totes aquestes cosetes una mica que hem dit resumides
respecte, confiança, educació, tolerància...
quan dos nois o noies, tant se val, són amics
de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre, de cinc en cinc també podria ser.
Sí. La Mònica i la Emma, no sé si sou amigues de l'ànima vosaltres dues o us ha tocat seure perquè sou amigues, conegudes o saludades, és igual.
A veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, ara entrarem en un tema una miqueta...
Anem amb compte, eh? Emma i Cristina. Parlarem tots, vale? Vosaltres també sou amics entre vosaltres.
És a dir, sí? Tu, Pablo? Jo amb la Mònica. Amb la Mònica, que està aquí. Sí. Molt bé. I l'Ignasi? Amb algú de la taula?
Jo amb un que es diu Pau Noia. Que està a classe? No, no està... No va al col·le. Va a un altre col·le. Abans estava. Molt bé. Tu, Cristina? Jo a la Emma.
La Emma, que està aquí també, la Emma de Quisquella, m'ho has dit. I el Brian? El Marc Aparicio, perquè és molt bon nen. El Marc que està aquí? No, un altre Marc.
És un altre, ell és molt ramentós. I és del col·le? Sí. I t'està escoltant?
Bueno, no ho sé. No ho saps? Jo crec que sí.
Però és el teu amic. Molt bé. No m'estranyar que tingueu tants amics. Marc?
Amb l'Àngel, amb el Pau, amb la Cristina...
Tu n'has dit dos, però, a veure, la Carla?
Amb la Júlia. Amb la Emma, amb la Mònica, amb la Cristina...
Ah, per tant, jo això que anava a dir, que a vegades un noi, una noia, una noia, un noi, tant se val, són amics,
a vegades, és difícil ser amics tres o quatre a l'hora.
Sí.
O no? Sí.
Per què? A veure, Marc.
Perquè potser hi ha un nen que vol jugar a una cosa, un amic teu, i un altre vol jugar a un altre i no saps què fer.
I tu estàs al mig. I dius, si faig casar un un, l'altre potser se m'enfada.
I si faig casar l'altre, l'un també se m'enfada. I aquí tenim conflicte, Brian. És difícil.
El que ha dit el Marc, que si un vol jugar a una altra cosa, que ha dit, pues, jo ja sé què fer.
Si no es pot juntar al joc, per exemple, jo vull jugar a Superman, llavors juguem i l'altre...
Jo vull...
Jo, pues jo a Spiderman.
Jo, jo, i jo a astronauta, i llavors jo dic, jo dic, per exemple, pues jugarem a Superman a l'espai.
Clar, i aleshores entra... Això se'n diu intel·ligència emocional, eh? Entren i poden jugar tots.
Pablo, i després la Carla, que m'havia demanat la paraula, també.
A mi em passa el mateix. Tinc un amic que es diu Sergio, i quan no m'accento amb ell, pues m'accento amb un altre.
A mi em sembla que ja no vols ser més amic, i jo no vull que em passi, perquè som molt amics.
Clar, ell no ha de sentir que l'abandones ni res, perquè pots tenir un amic o una amiga, però tenir molts amics.
Després hi ha alguna persona a la que segurament tens més confiança, però amics en tens més d'un, i més d'una, segurament, no?
Sí.
A vegades, però, escolteu, com que vosaltres mateixos ja heu apuntat que val la pena, doncs, tenir respecte, confiança,
en aquest escenari potser es pot parlar i arreglar-ho. No és fàcil, eh?
Jo ja m'imagino que no és fàcil, que tots ens hi trobem a vegades.
La Carla m'havia demanat la paraula, que volia parlar d'això, no?
Jo he dit el Brian, però primer juguem a un joc i després a l'altre, o si no, el juntem.
Molt bé. La Cristina?
Que, per exemple, jo, ahir, amb la Júlia, ens vam enfadar perquè vaig veure una cosa,
una regla d'una amiga meva, que l'havia perdut, que era la mateixa,
i la Júlia va dir que era d'una altra i ens vam enfadar.
No us vau posar d'acord. La Júlia, que està al teu costat, no una altra, Júlia.
Sí.
Però ho vau arreglar?
Sí.
Aquí està. Doncs ens quedarem...
Donarem la paraula ara a la Emma i després entrarem en això que has dit,
que és molt important, perquè heu treballat molt el perdó, l'autocrítica,
i això és molt important i podem aprendre molt del que heu fet a classe Emma.
Doncs, per exemple, si ara dos nenes que són amigues meves
i aquelles dos nenes no són discorses i amigues,
llavors potser es barallen amb mi o es barallen entre les dues i fan...
I és un liu, eh?
És un liu.
I escolti, quan t'hi trobes en això, què fas?
Doncs li dic, tindrem que ser totes amigues,
perquè deixar tres apartades i totes amiguetes així juntetes i les altres mirant-nos,
doncs tindrem que ser totes amigues.
Però és difícil, eh?
Tu em penso que ets de les que deu posar una mica d'ordre, no?
Quan s'esbolota el galliner, arriba l'Emma i diu,
eh, xiquetes, prou de tonteries i anem a gaudir de l'amistat, no?
La cosa deu anar per aquí.
Lluís.
Jo tinc un amic que es diu Sergio,
que a vegades s'enbaranyo amb ell, però després som amics.
Vosaltres creieu que vosaltres sou bons amics amb els vostres amics, Ignasi?
Molt.
Molt. Tu ets un bon amic.
Sí.
Tu et veu un amic i pels amics què arribaries a fer? Tot?
Tot no.
No uns passeig-hi, eh?
Quasi tot.
Però no només jugar, estaries disposat a fer més coses.
Sí.
Has regalat-li la teva play?
No.
No cal, perquè segur que en té una ja.
A veure, a veure, una cosa ser amics i una altra, eh?
Pablo, volies comentar, no?
A veure, la Mònica, tu ets una bona amiga dels teus amics?
A vegades sí, a vegades no, perquè a vegades m'enfado amb ells i...
Però a veure que t'enfadis no vol dir que no siguis una bona amiga.
Ja.
Però també es deuen enfadar amb tu.
A vegades.
A vegades.
El Pablo és una bona amiga, la Mònica?
Molt.
Molt.
Mònica, el Pablo és un bon amic?
Us coneixeu fa temps?
Home, quan érem molt petits.
Imagina't.
Ens coneixem.
Ja que anàveu a P3 o P4?
No.
No.
Abans i tot?
Quan no estàvem al col·le.
No sé, són una amistat de molt de temps.
És una amistat ja més que consolidada.
També a vegades ens barallem, però després...
Ho acabem.
Rumiem una mica el que hem fet i ens perdonem.
I escolta, i quan us baralleu, normalment, per quines coses us baralleu?
Si es pot explicar.
Jo us pregunto coses, però si no voleu contestar alguna de les coses, tranquil·lament no les contesteu, eh?
Quan us baralleu, per quin motiu és?
Per coses que són tonteries.
Per les coses importants...
Que si sempre són tonteries.
Com ara, podem posar un exemple? Us veu un exemple al cap? No ho sé.
Per un llapis.
Un llapis.
Què pot passar? Aquest llapis, deixa-l'aquí, o és meu, o no és meu?
No, per exemple, se cau al terra i diu...
Ah, aquest llapis és meu.
I diu l'altre, no, és meu.
I llavors ja...
I ja està, ja està.
Ja comencem.
I escolta, i per coses importants, per aquestes no us baralleu?
No.
Sou capaços de parlar-les?
Sí.
I creieu que té molta importància que us baralleu per coses com un llapis i així?
No.
No, però mai ens hem barallat per uns llapis.
No, no, ho posem com a exemple.
Com tu deies, Mònica, us rumieu i parleu.
I us costa molt demanar disculpes?
Si som amics de fa molt de temps, no.
I teniu la sensació que quan us enfadeu i us demaneu disculpes, torneu a ser amics?
No els amics d'abans, sinó encara més amics?
Sí.
A vegades sí.
A vegades.
Lluís.
Doncs mira, el Lluís ho acaba de meditar, això que anava a dir, i contesta l'Emma.
Doncs és com si ara una amiga meva se baralla amb mi perquè, per exemple, diu
ara aniré amb tu a una parella a fer una cosa de gimnàcia.
I després em diu
Ai no, que era una broma, vaia amb la Júlia.
I et quedes penjada.
I em quedo penjada.
Home, això no es fa.
I després, a mi em passa que li dic
Home, a mi no m'agrada perquè et sents a tu,
et estàs enfadant a te mateixa i estàs perdent a una amiga
i l'amiga potser no et perdona després.
Clar, perquè en aquest cas és ella qui t'ha de demanar perdó.
Les coses com siguin.
Tu has d'estar disposada a perdonar, però potser qui no ha actuat bé és ella,
que s'ha compromès que aniria de parella amb tu i després diu que no.
I generalment demana perdó a les amigues o...?
Sempre que ens parellem, sempre em demana perdó.
És que sempre és així.
Va, però potser és un costum.
Mònica.
Que això que ha dit la Emma li ha passat una o dues vegades.
Això de les parelles i tal.
Sí.
T'hauràs de buscar una parella fixa perquè això no et passi.
Sí, quan li va passar això la primera vegada, jo li vaig dir
si vols vas amb mi i vam ajudar.
I bueno, ho juntes la mar de bé, no?
Us agrada fer gimnàstica?
Sí.
Què us agrada fer? Què feu a gimnàstica?
Doncs ahir vam fer com amb la pilota,
teníem que xutar-la per la part de baix i xutar-la i donar-li a la paret
i anem com una fila i l'altra xutava.
I si s'acabava, llavors teníem que començar una altra i així.
Va, i bé, no? Divertit.
Era com una fila.
Ah, distret.
I després teníem que passar-nos la pilota també així i és el que va passar.
Que eren grups de dos i el José Vicente, que és el profe, va dir de quatre
i nosaltres algunes el pensàvem de dos i vam fer de quatre.
I dos nenes no tenien grup.
I llavors la Selena, que és una altra nena, me va dir
vols que vagi amb nosaltres?
I jo li vaig dir, sí, però una més una perquè llavors és un grup de set.
I ha de ser de quatre, no?
I era de quatre.
I diu, i diu, i s'ho va d'anar, i s'ho diu al José Vicente
i José Vicente diu, o li dones la pilota o juguen totes.
I a mi, llavors a mi, jo li vaig dir, us dono la pilota i jo no jugo.
Perquè jo he dit una cosa i el profe s'ha ficat de la part contrària i llavors...
El profe doncs va veure que hi havia allà un conflicte i ell va mirar de resoldre-ho.
Però escolta, tot es va arreglar?
No, perquè encara...
Encara queda una miqueta de cosa.
La Selena encara me diu, ai no sé què i ai no sé quantos i se me fica així cada dia.
Doncs mira, Selena, poseu-vos d'acord.
És que no val la pena.
O que no, Emma?
A veure, jo crec que un cop passi el cap de setmana, la Selena s'ho pensa a tu també.
i la resta de comès i el dilluns fer veure que no ha passat res i tan amigues.
Sí.
I ja parlarem amb la Natàlia, que parli amb el José Vicente, perquè aquestes coses...
Cristina.
Per exemple, si una nena té un álbum i diu que regala una a la Júlia i una altra a la Emma,
i una vol la pegatina, una pegatina i l'altra la mateixa pegatina, i es barallen...
Clar, i sempre s'ha d'anar prenent partit, o per un o per un altre.
Aquest és un dels problemes que diem abans que es pot crear.
Pablo?
Jo, per exemple, tinc molts amics i amigues,
i quan m'haver de gust jugar amb uns altres amics i els altres no els veig,
m'assento malament perquè penso, no sé, que perdria molts amics.
I llavors dic, va, juguem tots junts, i així no hi ha problemes.
Clar, perquè als amics i a les amigues els expliqueu coses, perquè dèieu, confiança,
penso que ha estat la Cristina, no ho recordo bé, que guardin secrets.
Als amics i a les amigues els expliqueu coses que no expliqueu als pares i a les mares?
Sí.
Sí, no?
Sí.
Per això està bé, no?
No.
No està bé?
No està bé.
Depèn del que sigui.
Home, és que clar, aquesta intimitat, els amics són els amics i els pares són els pares, segurament.
No ho sé, jo pregunto.
Brian?
Doncs que hem dit, bueno, el que ha dit el Pablo, bueno, d'un altre tema.
Sí, sí, sí, perfectament, ho podem recuperar, clar.
A més, a mi em va passar un dia en el col·legi, que el Pau i jo érem amics molt, molt, molt.
I llavors jugàvem a una cosa i com jo volia jugar a una altra cosa, vaig marxar i vaig jugar a una altra.
Ja et vas enfadar i et vas donar a una altra que era un conegut, com si diguéssim.
I el vaig conegut i vam parlar per tot, no?
I li vaig dir, ah, el Pau va dir, yo quiero ese amigo que tiene el Brian, yo quiero ese...
Bueno, però potser no se'n recorda, eh, Pau?
No, escoltes, aigua passada, eh?
Aquí ho comentem com a exemple, però això està superat ja, i tant, que ningú s'enfadi ara.
M'ha de treure l'amic i li vaig dir, eh, els amics no tenen preu.
I és veritat, clar, i és una...
L'amistat no té preu.
Després farem una sèrie de refrancs que heu preparat també, Ignasi,
perquè a més hem de parlar d'una experiència que vau tenir molt xula,
d'amic invisible, que m'agradaria comentar-la, Ignasi.
Jo, avui tinc una festa de compleans,
i vam, amb la que em va convidar,
i el Pau, el Pau que ha dit ell,
li vam dir una broma.
Li va fer una broma.
Li vam fer una broma petita.
I després ens va dir, no es convido.
I després li vam dir perdó,
i ens va convidar.
És a dir, la broma, que per vosaltres era petita,
a ella no li va fer cap gràcia,
i va dir, ara no veniu al meu cumple.
Us va costar demanar-li perdó?
No.
No.
Marc.
Doncs que, a primer o així,
el Pau i jo eren molt amics,
i un dia va passar que...
El Pau és el famós del col·le, eh, pel que veig.
És l'estrella mediàtica.
Oh, Pau, tens una biografia intensa, digues, Marc.
Ell volia jugar a una cosa,
i jo li vaig dir que jo no volia jugar a aquella cosa,
perquè a ell els agraden els bakugans i aquestes coses,
que es peguen, però de broma ja...
Ja, ja, ja, ja sé que sí.
Doncs, vaig anar a jugar a una altra cosa,
torno al cap d'un rato,
perquè estaven jugant a una altra cosa diferent,
i em va dir...
No, te has ido, ya no puedes jugar.
Tot això s'ha d'anar esmenant, no?, dia a dia.
I vosaltres creieu que aquestes coses,
quan hi ha aquests problemes,
aquests problemes, entre cometes,
aquests incidents,
els heu d'arreglar vosaltres sols,
o ha de venir algun adult a arreglar-ho?
Qui ho ha d'arreglar, això?
Nosaltres.
Vosaltres sols.
Mònica, si no, si el caurà el braç, pobra.
Digues.
Jo vull dir d'una...
d'un tema d'abans.
Ah, sí, sí, sí, endavant.
Que hi ha un nen a la nostra classe...
No critiquem gent que no estigui.
Ho dir perquè, clar, no es poden defensar,
això seria molt injust, no?
A més, escoltaríem una versió.
Que aquests vacugans que diuen...
Que això a les noies no us agrada gens.
No.
No, no molt.
Ja, ja.
Doncs, que tenir...
A mi, res.
Digue-ho, Mònica.
Doncs, un nen
li va regalar un vacugan
a un altre.
Llavors, a l'altre, com no el volia,
li va donar un altre.
I van perdre temps de classe
per desfer un lliu
de regalar...
Perquè tu m'has donat,
jo t'ho he donat a tu,
però era per tu
i tu li has donat un altre i no era per un altre
i ja l'hem liat, com un culebron.
La professora li diu
que no regali res més,
però l'un altre dia,
una altra vegada.
Mira, generós que és el noi,
què hi farem, Emma?
Doncs és el que ha dit l'Ignasi
de la brometa, no?
Però qui fa la broma,
quan li fan la broma a ell,
el que ha fet la broma
li dóna gràcia.
Però potser...
I qui la rep, no?
El que li ha rep la broma
no li agrada.
I abans diu,
pues ahora no soy tu amigo.
O se enfada molt
i fan una cosa que...
I està liada.
Què arribeu a les mans?
En general, no dic vosaltres.
Quan us baralleu amb els amics?
A vegades?
Sí.
A vegades.
A vegades.
Digues, Pablo.
És el tema passat.
Bueno, que...
Un amic ha de ser com un abric
que te protegeix sempre
de les coses dolentes.
I de vegades s'ha de respallar,
de vegades s'ha d'expulsar una mica,
també, no?
Quan les coses que fan no estan bé.
Brian.
A veure, aquest micro
que s'ha mogut cap allà, cap aquí.
El que has dit dels refrancs,
doncs...
d'amics pocs i bons.
Molt bé.
Doncs vinga,
hem obert la veda dels refrancs,
més refrancs,
que en teniu tots uns quants.
Com que tots en teniu,
fem l'ordre,
comencem per aquí
i en fem tota la taula
i així tots podreu dir els refrancs.
D'acord?
Vinga, comencem.
El Lluís.
Sí.
Que és un
que diu
l'amistat no té preu.
Molt bé.
Pablo?
És millor tenir bons amics
que mil de dolents.
Poquets i bons,
vaja, eh?
Com tota la vida.
L'amistat no té preu.
No té preu.
És gratis.
Qui té un amic
té una mina.
Té una mina
més que d'or.
De diamants,
segurament.
Brian.
Com més amics,
més clars.
Marc.
Un amic
és com un trèvol,
és difícil de trobar
i dona bona sort.
Júlia.
La Júlia
s'ha deixat el refrany
per aquí
perquè a més
com que s'han repetit
uns quants
era el que ella ja tenia.
La Cristina
dirà un altre refrany.
D'amics pocs i bons.
Emma?
Qui serà amic del pobret
en el cel
tindrà gran dret.
Oi que bonic
i la Júlia
que ja l'ha trobat.
L'amistat no té preu.
Sí senyora.
Amistat per interès
no dona
perquè no és.
Molt bé.
L'amistat no té preu
l'heu dit uns quants.
vol dir que l'amistat
és gratis?
No,
s'ha de aconseguir.
S'ha de treballar molt,
no?
Però els amics
no es compren.
No es compren.
No en té un preu material
però no és gratis
ni de bon tros.
Algú vol dir
algun refrany més
que vull parlar
de l'experiència?
Vinga, Brian.
D'amics?
No.
Qui té un amic
té una mica.
Marc?
Una mina.
Una mina.
De diner i d'amistat
la meitat de la meitat.
Sí,
està bé, eh?
Vinga,
la Carla.
El que busca un amic
sense defectes
es queda sense amics.
Efectivament,
perquè no existim
les persones sense defectes.
No n'hi ha de persones
sense defectes.
Emma?
Els amics
es poden comptar
amb els dits d'una mà.
Un parell més
i passem a una altra cosa.
Brian,
estàs inspirat, eh,
amb els refranys?
Més val un bon amic
que 100 parents.
100 parents.
Lluís?
Qui té un bon amic
té un bon abric.
Escolteu,
la majoria dels vostres amics
i amigues són del col·le?
Sí.
Sí.
Sí, sí, sí.
Sí, però...
Molt bons amics.
Quasi tots.
I fora del col·le
us veieu?
Sí.
A vegades.
Feu coses també?
Molt.
A vegades.
A setmana.
A mi m'ha explicat la Natàlia
que, clar,
dins de l'aventura de la vida
aquí fem una xerradeta,
i això és una petita mostra
del que es treballa a l'aula.
És una tertúlia
que fem entre nosaltres
però heu treballat
molt i de valent
i per fer aquesta experiència
de l'amistat
us va proposar
fer allò de l'amic invisible
que generalment es fa per Nadal
però havíeu de fer
regal a l'amic o a l'amiga invisible
tranquils que tots parlareu.
És que em sap greu
perquè us veig als braços
i us dic, pobrets,
després diuen unes agulletes
i parlareu tots.
Doncs em va explicar la Natàlia
que havíeu de fer
un regal a l'amic o amiga invisible
però havia de ser
un regal fet per vosaltres,
reciclat.
Per tant, parlem d'aquests regals, Lluís.
Jo vaig fer un tòtem
que ho vaig fer
amb els papers
amb els rotllos aquells
ho vaig pegar
i ho vaig fer amb cola.
Un tòtem
i després ho vas pintar
o així
i a qui li vas regalar?
A un nen de la meva clàssica
Joan Maiol.
I li va agradar?
Sí.
Perfecte.
Pablo?
Jo vaig fer un posallà de pisús
que vaig fer una rodona de cartolina
i el dels rotllos de paper
del lavabo.
Ho vaig pintar
i li vaig posar decoracions.
Li vaig regalar
a una nena de la meva classe
que a Giugiting
i també li havíem de fer un dibuix
i darrere
posar-li les qualitats bones.
Ah, molt bé.
I quines qualitats
vas posar d'aquesta noia
si te'n recordes?
No me'n recordo.
Però en debo tenir moltes segurament.
Ignasi,
tu què vas fer?
Bé,
parlaré
d'una altra
de la meva classe
que es diu David Calvo
que va fer
com
un instrument de
de música
de música
de
molt gran
d'així
que hi havia com arròs
i que feies així
és a dir,
que era xulo, xulo
molt gran
amb plumes
amb cordes
i la Carla
què va fer?
Vaig fer
amb paper i cola
un
què era?
A veure,
paper,
paper normal
de diari
i així
allò
i amb cola blanca
vaig posar
quatre
quatre fulls de paper
quatre fulls de paper
i tots posats
en cola
damunt
i després ho vaig fer
otra vez
i encara
i es va secar
i ho vaig pintar
amb brosa
i amb lila
que bonic, no?
i era
i era un
un quadre?
no
què era?
un
doncs en recordem?
no
no, però escolta
sí que te'n deus
recordar qui li vas regalar
sí
aquí
a la Júlia
la Júlia
i li va agradar
sí
i vas posar les qualitats
sí
també
i te'n recordes
de les qualitats?
no
una, clar, és que en tenen moltes de qualitats
els vostres amics
Brian, què vas fer?
jo vaig fer com un
posa tovallons
a la Naís
és molt bona amiga
amb mi
i
li vaig fer un pingüí molt gros
que xulo
i amb què ho vas fer?
amb què ho vas fer?
fet de farina
sal
i aigua
i ho vaig barrejar
van fer la forma
i ho van pintar
i van fer el pingüí que t'he dit
en blanc, blau i groc
i
com
sí
un posa tovallons
amb una marieta
i una fulla
que bonic
lila
verd
i negre
en vermell
li devia agradar molt
sí
perquè es veu molt aparent
aquest regal
i li vaig posar
algú d'un
cotofluix
i
després
no sé
ma mare
m'ho va ensenyar
i
i tenia
i no tenia
la va tancar
i la va embolicar
i sol tenia
cotó
i llavors
quan ho va obrir
estava tot ple
de com
fulles
i tot això
va ser tota una sorpresa
perquè no només el regal
sinó tot l'embolcall
Marc
a tu què vas fer?
a mi m'agradaria
parlar d'un amic
i
que
això com ha dit
l'Ignasi
em va fer
un instrument de música
molt xulo
que m'ha agradat molt
i encara el tinc
el tindré sempre
i qui te'l va fer?
te'l recordes?
el David Calvo
el David
molt bé
i va posar les qualitats
que considera
que tens tu com a amic
sí
i recordes
que va posar?
va ficar
que era intel·ligent
que podria ser
el meu amic
encara que no ho és
bueno
doncs
qüestió de temps
de moment
tu ja tens un record
per tota la vida
del David
que jo vaig
agafar un bric de llet
el vaig forrar de paper
i li vaig ficar purpurina
per al damunt
i era una cartera
que era per la Juliana
i li va agradar la Juliana?
sí, li va agradar molt
això crec
i la Júlia
i la Júlia què va fer?
jo vaig fer un pingüí
que és una guardiola
la vaig
la vaig fer
amb paper i cola
així que de fort
la vaig pintar
vaig fer un forat
al tap
i li vaig posar caramels
el vaig embolicar
i li va agradar molt
i què va fer la Cristina?
jo
a mi
em vaig
jo vaig fer
un per posar llapis
amb el rotllo
de paper
del lavabo
i amb el tap
de la mantequilla
i vaig posar
lo de la mantequilla
a sota
i lo del rotllo
de paper
amunt
i
vaig posar el nom
que era Helena
i ho vaig decorar
amb color rosa
i purpurina
i a mi
em vaig
a mi la Juliana
em va
em va fer
un
un
una caixa
una caixa d'or
de
per guardar
joies
ui un joies
que bonic
no?
sí
un joies
que va quedar bé
va agradar
sí
Emma
doncs
a mi
a mi
em van fer
un got
de plàstic
i amb els palets
del gelat
el van pintar
amb rotuladors
a mi
m'ho van fer
jo
i vam ficar
com sobreven els pals
un tros
vam ficar
com
cartolina
o paper
sí
sí
una base
i allà damunt
un paper
no?
també
amb forats
per posar
el espai
de dents
i tu recordes
el que posava
de les teves qualitats?
com eres
o com ets?
que
sóc una nena intel·ligent
que jugo
molt bé
a futbol
que sóc
molt guapa
jo a futbol
no t'hi vaig jugar
que ets intel·ligent
i guapa
com la resta
dels teus companys
és evident
salta a la vista
i tu
què vas fer?
doncs jo
a un nen
que se deia
Xavier
li vaig fer
que li agrada
molt el futbol
li vaig fer
una pirota
però
amb arroz
i els globus
els anava ficant
i de dos colors
de
de blau
i blanc
perquè
com és de l'espanyol
oh
de l'espanyol
un pericú
bé
bé
tu també ets
de l'espanyol
molt bé
i la meva germana
me va ajudar
i amb un cartró
amb un cartró
li va fer una caixa
i
li va ficar allí
la bola
la pilota
i jo
vaig ficar una piruleta
ah molt bé
mira molt complet
i li va agradar molt
la piruleta
molt bé
Mònica
a mi em van regalar
com
era com una caixeta
de diamants
però no es podia obrir
però els diamants
no eren de veritat
uff
quin susto
perquè
entre el joller d'or
i el bric carterador
i el teu de diamants
i com se les gasten
al Sant Domènec
i
jo li vaig fer
a un amic
a un amic meu
que es diu
Miguel Ángel
una marioneta
vaig posar
dos
dos boles
de ping-pong
ah
per fer el cap
no
per l'ull
ah
llavors la vas fer
gran
sí
la meva mare
va obrir
el mitjó
va posar
ah clar
el mitjó
les boles dins
no
les boles fora
que hi ha d'avui
vale vale
i aleshores posaves
oh quina gran idea
la meva mare
li va tallar
el que és
on t'arriben
els dits
el peu
li van posar
una
com un vestit
o un arbre
no
una velleta
d'aquestes
la va retellar
i la va cosir
jo mentrestant
estava tallant
l'Anna
per fer-li el cabell
i vam
la meva àvia
li va cosir
tres botons
perquè si no es queia
la Mònica
la seva mare
i l'àvia
tota una nissega
d'artistes
pel que veig
i
i
i va quedar molt bé
i una corbata
que era
molt bé
li va agradar no
sí
ja m'imagino
ho porta
cada dia al col·legi
i avui no ho sé
i a qui li vas regalar
com es diu
el Miguel Ángel
el Miguel Ángel
i està encantat
de la vida
s'està acabant el temps
gairebé no ho tenim
el Marc
vol comentar alguna cosa
que no m'estranya
que la Emma
li fiquessin
que és molt bona
en futbol
perquè a mi
per poc
em fica un gol
des de mig camp
ets bona
jugant a futbol
Emma
per això
et volen de parella
i tot això
Cristina
jo també soc bona
també ets bona al futbol
us agrada jugar al futbol
noia
sí
sí
a mi m'agrada molt
el futbol
i a tu Ignasi
també t'agrada el futbol
un
m'agrada el futbol
i dos
jugo al nàstic
jugues al nàstic
ja
doncs
jo amb el nàstic
en fi
deixem-ho córrer
Brian
sí però escolta
arriba a los corazones
sempre això
eh Ignasi
Brian
a mi
m'apassiona el futbol
perquè
bueno
també
es pot aconseguir amics
al futbol
el futbol
és molt bo
per tenir amics
i
per tenir més d'un
pots tenir fins a 10 més
no?
i
i també
si te la passes
i a l'amic
no te coneix
i li passes amb ell
dirà
molt bona jugada
però si li dones
un cop de peu
o no li passes bé
també et pots crear un enemic
i és quan
hem d'aplicar tot això
que heu treballat
a l'escola
i li dic
per exemple
és que
mira
l'altre estava al mig
i no podia passar-te
i li ha passat
amb l'altre
hem d'acaballar
nois
noies
a mi em sap molt de greu
perquè jo estic
fantàsticament bé
però hem d'anar
Mònica
molt així de petit
així de petit
el que hagis de dir
curtet
curtet
que és molt tard
que a mi m'agrada jugar al bàsquet
i jugar amb un equip
que es diu Saco
ah
el Saco jugues
molt bé
nois i noies
ha anat bé això de l'aventura de la vida
creieu que
el tema de l'amistat
creieu que ara
el teniu més clar
que és
no més fàcil
sí
superbé
molt fàcil
molt bé
claríssim
jo no sé si
heu demanat una cançó
per acabar
i
el Lluís
el Lluís Comas
no té preu
perquè
l'ha trobat
l'ha trobat
a veure
d'un en un
o trieu
jo vull que feu una presentació
abans me l'heu cantat vosaltres
espero que ara la canteu també
aquests que la canten de debò
que facin
feu un karaoke guai
perquè canteu molt bé
i us la sabeu sencera
a veure
a veure
tu mateix
Lluís
com es diu
la cançó
doncs vinga
a veure
la Emma va
és de la sèrie
de Petito Feo
i la
i la
cançó es diu
Les Divines
doncs que
comencen a sonar
les divines
és a dir
la cançó es diu
Les Divines
o elles són
les divines
no
el títol de la cançó
és Les Divines
i qui ho canta
un grup que es diu
Petito Feo
les divines
aquí mandan las divines
porque somos gasolina
gasolina de verdad
Nosotros saben que manda el school
porque nosotros somos gente cool
gente que siente
con sangre caliente
que quiere hacerse oír
sea como sea
aquí no entras feas
para que lo veas
te voy a mostrar
mira esta fea
aquí hay otra fea
aquí no puede entrar
No hay paz a esta esquina
aquí mandan las divines
hoy somos gasolina
gasolina de verdad
Nosotras bailamos bien
no
dan, dan
y mucho gas
lo que pide tu corazón
Johan, Johan
aquí te vamos a dar
las divines
las divinas
las divinas
si las villas
vamos a estar
pura fea
fuera fea
para ustedes no hay lugar
No hay paz a esta esquina
aquí mandan las divines
porque somos gasolina
gasolina de verdad
gasolina de verdad
No hay paz a esta esquina
Ui, ui, ui, les divines
i aquesta més anava acompanyada d'una mica de ball, em penso, no?
Luis, Pablo, Ignasi, Carla, Brian, Marc, Julia, Cristina, Emma, Mònica, moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer
fins al proper programa
perquè segurament ens podem trobar en qualsevol altre moment
i moltíssimes gràcies per ensenyar-nos tantes coses
Natàlia, un plaer fins la propera
els alumnes de tercer de primària del col·legi Sant Domènec
i deixeu-me que doni les gràcies com sempre
Marisa i Francis
que al peu del canó cada divendres no parlen
però estan aquí sense ells
fora impossible també l'experiència de l'aventura de la vida
Bueno, vull dir que ens quedem amb la...
A veure, ara m'heu d'ensenyar a ballar-la
perquè veig que té una coreografia
Nadie porta a les pesquilles
i quan no hi vivirà
perquè somo gasolina
gasolina de verdad
gasolina de verdad
gasolina de verdad
Aquest divendres, més esports a Tarragona Ràdio
A les 8 del vespre, com cada dia
el sempre n'estic amb tota l'actualitat grana
i a partir de les 9, des del pavelló municipal del Serrallo
l'emoció de la Lliga ha de cor
amb el partit Sevindústria Club Bàsquet Arragona
Baloncesto León
Una transmissió que...