Aquí estem, al matí de Tarragona Ràdio,
com cada setmana, com cada dimarts,
fem l'espai Eines,
amb el suport de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona
i amb la voluntat, cada setmana,
i aquesta és la tercera temporada
de fomentar, de donar a conèixer tots els cicles formatius,
tot el món amplíssim de la formació professional
que hi ha a les comarques de Tarragona.
Avui el protagonisme és per l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils
i tenim, també, com és habitual, cada dimarts,
un ampli ventell de convidats.
Ens acompanya, com cada setmana, Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
I avui, com que el protagonisme és per l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Cambrils,
ens acompanya la directora del centre, la Carme Dú.
Carme, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim tres alumnes que, a més, representen molt bé
el tema del que volem parlar.
Són alumnes, estudiants, que un cop que han acabat els seus estudis
principals de formació professional,
han decidit, han optat per continuar estudiant,
per continuar la seva formació,
deixant, segurament, en un segon terme, el tema laboral.
Així que tenim tres exemples, que són el Macià Palau.
Ell és de Tarragona, té 25 anys,
ha estudiat Història a la Universitat de Rovira i Bergili
i ara estudia Restauració.
Macià, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Aran Montaner,
ell és de Flix, té 22 anys,
va estudiar hostaleria i ara està estudiant Turisme.
Aran també, bon dia.
Bon dia, Ricard.
I el tercer convidat és Roger Margalef,
ell és del Parelló, té 20 anys,
ha estudiat Cuina i Serveis i ara estudia Restauració.
Roger, també, molt bon dia.
Bon dia.
Doncs, hem sintetitzat de manera molt concreta,
hem dit de manera molt sintètica,
el perfil d'aquests tres estudiants,
perquè avui, Francesc, com dèiem,
el que volem parlar és de gent, d'alumnes, d'estudiants,
que s'estan formant,
que han fet uns estudis mínims, per dir-ho d'alguna manera,
però que volen conduir a formar-se, no?
Exactament, exactament.
Avui ens acompanya a l'Escola d'Hostaleria.
L'Escola d'Hostaleria, com a centre de formació professional,
igual com els altres instituts de formació professional,
en ells mateixos s'imparteixen uns títols professionals.
Aquests títols professionals parteixen de l'estudi,
de l'aprenentatge d'un cicle formatiu,
sigui grau mitjà o grau superior.
Llavors, els oients, evidentment,
entendran que a l'hora d'estudiar aquell cicle,
sigui mitjà o superior,
amb aquell títol, què es dona?
Què representa aquell títol?
Aquest títol representa un camp, un camp de treball,
un lloc de treball, una activitat professional determinada,
també implica una qualificació professional.
Avui per avui, importantíssim,
a l'estat de la Unió Europea,
tot professional se li demana una qualificació professional.
Que aquella qualificació professional
va unida amb una competència professional.
És a dir, qualsevol alumne,
sigui de l'Escola d'Hostaleria,
sigui d'un Com de Rius, d'un Vidal i Barraquer,
sigui del perfil professional que sigui,
obté un títol, aquell que estudia,
i aquell títol li dona la qualificació, una competència.
El treure's el títol, això no vol dir
que llavors ja hi hagi acabat,
que és el que ens porta avui.
És a dir, tenim una sèrie d'alumnes
que han estudiat uns cicles,
que aquell cicle per ells no és suficient,
i llavors fan la seva currícula.
Aquest és el tema que ha tret l'Escola d'Hostaleria.
Carme, per què heu triat d'alguna manera
també portar-nos aquí a la ràdio
el perfil d'aquests estudiants?
És majoritari o no?
O són una minoria?
No, no, no és una minoria, són molts.
Tu has dit abans uns estudis mínims,
mínims sí, però jo no utilitzaria
aquest concepte de mínims,
perquè sí que són uns estudis finals, no?
Tinc el Roger aquí al costat,
que ell ha fet cuina i serveis,
té dos títols ja,
a part que ells també tenen,
perquè l'Aran també,
i el Macià ve de història.
Però no és que sigui mínim.
Una capacitat, una qualificació ja la tenen,
tal com ens diu el francès,
però són conscients
que l'empresariat avui en dia
el que demana és unes persones molt qualificades,
molt preparades.
Aleshores, el fet de passar per l'escola,
ells són un exemple,
però no és la minoria.
Tenim molts alumnes que fa molts anys que són a l'escola.
La veritat és que sí,
perquè fan un cicle i després en fan un altre,
i en fan un altre,
i després són de grau mig,
fan la prova d'accés,
van a grau superior,
no volem marxar mai de casa nostra,
es veu que s'està molt bé allà.
Però la finalitat és aquesta,
ells compaginen d'alguna manera
el món del treball amb els estudis,
i el mateix empresariat,
i abans ho estava comentant també el Roger,
que diu que el mateix empresariat ens anima,
ja ens coneix,
ens té en compte,
ens demana quan ens necessita,
però ens anima a que continuem formant-nos.
I fixeu-vos que nosaltres a l'escola
oferim una distribució extraordinària,
que és cuina i serveis.
Cuina són dos anys,
serveis són dos anys,
i en canvi es fa conjuntament,
amb tres anys tens els dos títols,
i això ens ho van donar
perquè teníem el recolzament
de tot l'empresariat.
Cambres de comerç,
Federació d'Associacions d'Empresaris,
Associacions d'Empresaris,
cada vegada més necessitem
una persona qualificada,
i que un moment donat
fes-me això,
i que sàpigui respondre
a unes necessitats d'un públic
determinant,
que sabem que el turisme,
tota la nostra,
tant l'hoteleria com el turisme,
és un servei immediat.
No pots guardar-ho per demà,
el que et sobra.
Anem a conèixer, doncs,
una mica més el perfil
dels nostres tres alumnes convidats.
Avui jo he explicat
de manera molt sintètica
el seu currículum,
però, en fi,
ara, per exemple,
el Macià ens podrà explicar
que ell ve d'història,
tu vas estudiar història
a l'AU Rubir i Virgili.
Sí, no ho vaig acabar.
I com vas anar a parar
a l'escola d'hostaleria?
Vas tenir un camí de xip?
Vas pensar,
això no és el meu
i vull fer una altra cosa?
No, sinó, bueno,
vaig començar història
bastant animat,
vulguem fer antropologia,
però, bueno,
a mesura que estàs a la universitat,
vas veient que les vies...
O sigui,
el món laboral que t'espera
és molt petit,
vull dir,
història és acabar sent
professor d'institut
o si t'estudies i treballes
doncs pots arribar a la càtedra,
però això és més difícil,
tot i que tinc algun company
que ho està fent
i ho està malent,
però ho porten amb ganes
i jo, la veritat,
el de professor
és que ho veia,
no ho veia,
no ho veia per mi,
la veritat.
Tot i que alguns pares
més m'espitjaven a fer-ho,
de dir,
va, no siguis tonto,
no, no,
ja ho vull canviar
i la cuina
és una cosa
que sempre m'ha agradat,
ma mare sempre m'ha ensenyat
a cuinar
des de ben petitet,
a casa sempre fem alguna cosa,
tot i que arribes a l'escola
i ho has de trencar tot
i vaig arribar
volguem fer cuina
i vaig anar a apuntar-me
i, bueno,
vaig demanar la plaça de cuina,
em va dir que estava ple
i em van donar
l'opció de restauració.
Em vaig mirar el full,
l'inscripció,
les assignatures,
quin era el món
poder accedir
i vaig dir,
ostres, això,
anava molt en relació
justament amb la feina
que estava,
que tenia llavors
i vaig dir,
doncs això m'agrada
i em vaig quedar.
I en quin punt estàs
dels estudis?
Ara estic a segon de restauració
i en principi
no estudiarem res més.
Ja per incorporar-nos
al món laboral.
Has tingut alguna experiència
de totes maneres
ja laboral
en aquest camp?
Sí, sí, sí.
He estat a l'estiu,
he estat a Torre d'en Barra
treballant de cambrer
i ara estic d'extres
a Salou.
I satisfet?
Molt.
I es poden compaginar
les dues coses?
Perfectament.
Perfectament.
Sí, jo volia dir,
perquè has comentat
d'aquell bé d'història,
al centre nostre
tenim molts alumnes
que venen d'història.
El que no era tan normal
és que els d'història
vinguessin a hoteleria.
Els d'història
anaven a turisme.
Tradicionalment
hem tingut bastants
llicenciats en història
i aleshores
es troben,
com deia
ara el Macià,
molt laboral meu,
què faig?
i pensàvem,
bueno,
amb un cicle formatiu
de grau superior
de turisme,
sobretot el GIAT,
doncs em pot permetre
fer de guia,
de guia turístic,
amb tots els coneixements
que ja porto,
ara agafo la banda
professional
o la part professional
i puc fer de guia turístic
i així tenim bastants alumnes.
Però aquest any,
per primera vegada,
que sàpiga ara mateix
en tenim dos.
Un altre,
que també està llicenciat
en història
i també està en restauració.
Que curiós.
Ja no passen només a turisme,
sinó que també van cap a hoteleria.
L'Aran Montaner,
com dèiem,
ell,
tu has estudiat hosteleria
i ara estàs fent turisme.
Sí.
I què tal l'experiència?
Explica'ns més coses
de la teva trajectòria
del teu currículum.
Doncs tot va començar
quan vaig acabar l'ESO.
Tenia intencions de fer cuina,
sempre m'ha agradat
i em va tirar més
l'opció de fer batxillerat
perquè vaig veure una cosa bàsica.
Sense batxillerat
vaig pensar,
no,
potser no arribo a cap lloc.
Vaig acabar batxillerat,
vaig fer selectivitat
i tenia molt clar,
havent fet selectivitat
que faria un cicle superior.
Després ja van vindre
els problemes de Lleida
per proximitat,
Can Brils,
vaig preferir Can Brils
i ja quan vaig conèixer
Can Brils,
l'entorn,
totes les persones
que he conegut,
moltes de molt importants
i ja m'he quedat aquí.
Vaig acabar restauració
i va vindre el dilema.
Què faig?
Segui això estudiant,
no segui això estudiant,
me poso a treballar.
havent fet pràctiques,
m'ha agradat l'experiència,
però vaig dir
tinc 21 anys,
preferixo acabar d'estudiar.
Encara que tinc ganes,
estudio.
Quines diferències
per a la gent que ens està escoltant,
que clar,
és d'un ampli ventall,
quines diferències hi ha entre
el que has estudiat,
del que ja tens el títol,
i el que estàs estudiant ara?
Perquè parles de restauració
i ara de turisme.
Allotjament.
Allotjament.
Quines diferències hi ha?
O explica'ns una mica
les característiques
d'uns s'estudis i d'altres?
Restauració és més aviat
una mescla entre cuina i sala.
Vas més orientat
cap a o cap de cuina
o cap de sala.
Metre,
perquè m'entenguis.
I allotjament
és més per a recepció,
bugaderia,
cap de reserves.
Són dos mons
completament diferents,
però que a l'hora
m'han agradat.
He estat de pràctiques
en restaurant,
he estat de pràctiques d'hotel
i l'ambient que hi ha en un hotel
també m'ha agradat,
de veritat.
És a dir,
que ja tens experiència laboral
en els dos camps?
Sí, de pràctiques.
De pràctiques.
i treballar.
I bé,
satisfactori?
Estàs content?
Algunes vegades millor que altres,
però sí.
Sempre passa.
I es pot fer compatible
això mentre estàs estudiant?
Sí, sí.
Sí,
el que volia dir
és que fixa't
que ell va cap al món de l'hotel.
L'hotel és molt gran
i molt ampli.
Aleshores,
hi ha diferents possibilitats,
però la restauració
és un cap de cuina
o un cap de sala.
Majoritàriament ara
són cap de sala,
tot i que a partir del curs
vinent amb l'Aloe
tenim diferenciat
el cap de cuina
i el cap de sala.
Es faran dos restauracions diferents.
Amb l'Aloe
era un sol,
però fixa't que ell
s'està formant
per anar a parar
a l'hotel.
que té més possibilitats.
Hi ha diferents tipus d'empreses,
però esclar,
ella amb la formació
que té,
que obtindrà,
és un futur candidat
per estar treballant
amb un càrrec
de responsabilitat
dins d'un hotel.
Aquest és el cas
de l'Aran Montaner.
Com dèiem,
el Roger Margalef
ha estudiat
cuina i serveis,
que ara la Carme
ja ens deia
que eren com dos títols
en un,
o a veure,
millor dit,
dos títols,
però que els has pogut
fer en tres anys,
si no m'equivoco,
i ara estàs fent restauració.
Estàs estudiant restauració.
Dos anys.
Què tal?
Explica'ns més coses.
Perfecte, perfecte.
O sigui,
vaig començar,
vaig acabar l'ESO,
vaig mirar d'intentar
de fer el batxillerat.
Les meves idees
eren diferents,
o sigui,
em va costar molt,
no estudiava.
I bueno,
em dic,
doncs,
vaig a treballar.
I vaig tenir la sort
que vaig anar a un restaurant.
I sempre m'havia agradat
la cuina,
de petitet.
I bueno,
i ell em van ensenyar
els valors
que tenia
la sala,
la cuina,
i bueno,
i al final m'he decantat
per la sala.
i bueno,
vaig fer cuina i serveis
perquè encara
no estava molt convençut
del que volia fer.
I no res,
va sortir molt bé,
he anat a bons llocs,
estic molt content.
Vaig anar
al Via Veneto
de Barcelona,
vaig començar
els 100 salts,
que no té,
també és molt important
per mi,
o sigui,
és el principi
i pot ser el final
perquè encara estic
retraballant.
I després vaig anar
al Bulli.
i bueno,
ara he volgut
anar
millorant
i estic fent
restauració.
És la part
més administrativa
i crec
que un professional
sempre es té
a reciclar
i sempre
té
d'anar
prosperant
professionalment.
Això sempre.
I he tingut la sort
que els restaurants
on he estat
ho han tingut
en compte.
I bueno,
aquí estem.
has de dir que tu vas
començar a estudiar
però primer passant
per un restaurant,
et va entrar el cuquet
fent pràctiques,
bé, pràctiques,
treballant un estiu
temporalment
en un restaurant.
I bueno,
vaig estar dos anys
en temporades
i el primer any
ja vaig anar
a l'Escola de Hotelleria
de Turisme
de Cambrils.
I bueno,
allí vaig veure
que hi havia
un ventall
molt ampli.
O sigui que
la gent es pensa
que ser cambrer
és passar plats
i la veritat
és que
és un ventall
tan ampli
de la sommelieria,
de...
hi ha moltes coses
i la gent
no s'hi ho imagina.
Però bueno,
i bueno,
estem així.
Estic molt content.
Això que planteja
ara el Roger
em fa pensar,
si creieu,
ja que parlava
del tema dels cambrers,
sí que una feina
com aquesta de cambrers
de servir
en una sala,
en un establiment
de restauració,
és una cosa
molt menys tínquida
per la gent.
Sí.
Molt poc valorada
o gens valorada.
És normal
perquè
ara està en el meu
dels cuiners
però també és normal
perquè
si hi ha bons cuiners
i passen els plats
als cambrers
sense titulació
són més barats.
Bueno,
doncs ara
hi ha molts restaurants
que sí que encara
contemplen
la figura
del cambrer
per sobre de tot,
com pot ser
el Via Beneto,
el Fradacalí de Madrid,
doncs aquests
tenen d'estar titulats
molt ben preparats
i
fem moltes coses
sobre del seu lloc,
o sigui,
que és normal.
Carme,
què anaves a dir?
Anava a dir alguna cosa
i ara m'he despistat.
Digues, digues.
Jo el que afegint
el que diu ell...
Aquest que parles
és el Macià,
ho dic perquè
el que ens siguin escoltant.
Tenim el Roger,
el Macià i l'Aran.
Macià.
A veure,
el que passa
que poder aquí
a Tarragona,
Camp de Tarragona,
Costa Daurada,
estem habituats
al turisme de masses
i molts estudiants,
molts,
que fan a l'estiu
necessito quartos,
vaig a treballar
de cambrer
perquè, bueno,
sí que és una jornada
completíssima,
no és completíssima,
per mi és completíssima
perquè són moltes hores.
Dura,
digue-ho també.
Dura perquè,
sobretot,
sobretot si és això,
si vas a un restaurant
de batalla,
que és,
jo és un recomandaria
anar al primer de tots,
que has d'aprendre
a treballar i a moure't,
després ja pots anar
pujant a poc a poc,
vull dir,
jo he tingut la sort també
que d'estiu
d'estar en un restaurant,
no de cinc forquilles,
però on es cuidava
molt el detall,
el servei,
on es cuidava
molt el detall
del plat,
t'adones compte
que no és el mateix.
Servir a 350 estrangers,
que volen paelles
i te passes l'estiu
servint paelles,
que no tenir un tracte
més acurat,
que això ja és
més complicat.
Això és el que dona
l'escola.
La base fonamental
que necessites
per anar a treballar
a qualsevol lloc
és la base
que et dona l'escola.
A partir d'allí,
espavila't,
corre,
aprèn,
adapta't
i fes el que tinguis
que fer
perquè no t'ho donarà
ningú
si no ets tu
que ho vols aprendre.
I tu creus
que hi ha molta gent d'aquí
que pensa,
menys té
la feina dels cambrers
perquè està acostumada
als 350 estrangers,
al restaurant de l'Espai
i és que no pas
a un de més qualitat,
no?
Si la menys té,
això vol dir
que no sap valorar
la feina dels altres
i per tant
que pensi el que vulgui.
Vull dir,
jo com a professional
que vull ser
de la restauració
i com ha dit l'Aran,
perquè el meu camp
la restauració
és que és amplíssim,
com hem dit,
pots anar a cuina,
pots anar a sala
o te'n pots quedar
de directe d'elements
i beudes,
que és una posició
més administrativa,
ho has de saber,
ho has de saber,
ho has de saber controlar,
has de saber...
Director d'elements
i beudes?
Sí,
això és el que ens hem repetit.
Què és això?
Explica aquesta terminologia.
Això és una figura
que existeix
a grans restaurants,
grans hotels
i una mica engloba
el que seria
el cap de compres,
el cap de vendes,
amb una mica la comptabilitat,
una mica intentar aglutinar
tot el que té a veure
amb la restauració
a un restaurant d'un hotel
i intentar
que ho porti
una única persona.
Des de
que es necessita
el peix,
la carn,
fins a com s'ha de dur
a terme un servei,
com s'ha d'organitzar
la cuina
i tota la feina
que ve després
de comptar vales,
quin benefici
i intrets,
si hi ha hagut poca gent,
si hi ha hagut molta gent,
tot això
que és com ha dit,
com per exemple,
lligant una mica
amb l'Udalaran,
amb la recepció,
el cap de restauració,
ha d'estar alerta,
ha d'estar en contacte
amb els de recepció
perquè si un client
de l'hotel
l'ha gastat al bar,
doncs saber,
ostres,
que ha gastat al bar,
se n'ha de dir,
almenys és el que estic veient,
és una figura
que es mou
per tot el que sigui
aliments i begudes
d'un hotel
o d'un restaurant
i ho ha de saber
que he controlat,
portar-ho molt al dia,
molt,
això sobretot
és una cosa
que ens ha fet
una professora
que ens ho ha fet
entre el cap,
que s'ha de portar
molt al dia
perquè són números
i a la que estàs
tres hores fent números
ja se t'enva al cap.
Vull dir,
això...
Clar,
és que dels vostres comentaris,
clar,
del que heu dit fins ara,
esteu estudiant també
qüestions relacionades
amb això,
amb administrar
un establiment
hoteler
o de restauració,
esteu fent gairebé
estudis
encaminats a una certa,
no sé si dir-ne
gerència,
no?,
o administració
d'un establiment,
no?
I el bo que té,
per exemple,
almenys per mi,
no sé si pels meus companys,
però sortint com a...
sortint amb el títol
de grau superior
o tècnica en restauració,
vull dir,
el camp,
o sigui,
el teu món laboral
és molt ampli,
perquè jo,
per exemple,
personalment,
m'agradaria anar a un hotel,
perquè és per on m'estan preparant
i és on crec que millor
puc desenvolupar
tot el que he estudiat,
però si no,
l'última opció,
sempre queda muntar un restaurant,
perquè entre
el màrqueting que fem,
l'administració
d'un establiment de restauració,
entre el que ens han donat de cuina,
entre el que ens han donat de sala,
vull dir,
ja tens les nocions,
tens una base
per sàpiguer-ho fer,
vull dir,
llavors,
clar,
per tu,
per nosaltres el món laboral
ja és,
per mi,
personalment,
el món laboral
és molt ampli.
Ja que estem en aquesta línia,
ara amb tu,
per exemple,
explica'ns algunes de les assignatures,
algunes de les matèries
que has estudiat
en el curs passat
o que s'estudien ara,
per fer-nos també una idea.
Del curs de restauració,
jo crec que el més genèric de tots
és l'assignatura que fem
amb la senyora Rosa Casanova,
que es diu
Administració i Direcció
d'Establiments de Restauració,
que és el que està explicant el Macià,
és portar la comptabilitat,
fer els balanços,
tot això.
I de recepció,
bueno,
recepció a llotjament,
m'hi quedaria també
amb recepció,
comptabilitat,
que també és molt important,
molt important.
I t'ajuda més o menys
a veure com has de portar-ho
en un futur.
Però enllaçant el que ha dit Macià
i enllaçant el que ha dit Roger,
sortint de restauració,
jo he après moltíssim,
això ho reconeixo,
però no estic suficientment preparat
com per portar un restaurant,
portar un hotel,
he d'estudiar bastant.
És a dir,
tu reconeixes que amb la teva formació actual
no podries ser el director
d'un establiment hotel o d'un restaurant.
Et falta?
Jo també diria que falta experiència,
també.
Falta experiència,
també.
Falta experiència,
també.
Ja, ja,
però com que veig que van molt encaminats,
en el teu cas,
claríssim, no?
T'agradaria això.
Sí, sí, sí.
Per això estàs estudiant?
L'experiència ho és tot,
a dir.
Carme,
què anaves a dir?
Sí.
Has recuperat el fil,
aquell que havíem perdut?
Abans,
quan parlàvem del prestigi,
del cambrer,
hem de dir que quan va,
o voldria remarcar una mica,
que quan va començar l'escola
era l'any 83.
L'any 83,
el metre era un senyor.
Qui no ho era?
Era el cuiner.
Encara,
en aquell moment,
no?
Hem de pensar que teníem,
no hi havia encara
tota aquella balanxa,
diguem-ho així,
de gran quantitat de persones
que venien a Salou.
Hi havia molts hotels,
però no té comparació
amb els hotels que hi ha ara.
I el servei que es donava
era un servei una mica
més personalitzat.
Els llocs,
els restaurants,
es feien plats
davant del client,
era un senyor al metre,
i es beneia molt,
perquè era el que es veia.
Arrel d'aquí s'ha anat,
diríem,
perfeccionant,
modernitzant,
tecnificant,
la feina del cuiner,
i el cuiner cada vegada
ha sortit més fora.
I hem tingut la sort
dels grans puntals
que tenim a Catalunya,
que ens han beneficiat
a tots.
Aleshores,
doncs,
és clar,
representa que
la cuina
ha anat pujant
i la sala
potser s'ha quedat
una miqueta així.
Però tots aquests grans cuiners,
i això és el que ha dit el Roger,
ells,
si fan una molt bona feina
a la cuina,
volen tenir algú a la sala
que sàpigui treure
tot el màxim profit
d'aquesta feina.
Malament aniríem,
si faim grans plats...
Aleshores,
és una mica lligant
amb el que han anat
dient tots
i el que anava dient
el Macià.
Una cosa és un turisme
de masses
que venen aquí,
tenen la pensió complerta
i que paguen
un preu determinat,
molt ajustat,
i l'altra és
tota la gran restauració,
que és un ventall
que nosaltres
és el que estem potenciant
i s'està treballant molt
en el sentit
d'aconseguir
un turisme
de qualitat.
Potser no és
renyit amb l'altre,
però hem de tenir
un turisme de qualitat.
I tots aquests nois
i noies
el que estan fent
és treballar
per poder ser
grans professionals.
Amb el que deia l'Aran,
clar,
l'Aran té 22 anys,
ell en té 20,
el Roger,
el Macià,
perquè ja ha passat
per la universitat.
Té una experiència,
diríem que li ha donat
d'alguna manera
a la vida,
que ells dos,
l'Aran i el Roger,
els hi falta encara.
Ells passen
per l'escola,
aprenen moltes coses,
però saben
que sempre els diem
que quan surten
de l'escola
el que han de fer
és anar
a treballar,
a conèixer món
i a partir d'aquí,
diríem,
iniciar la seva carrer
professional.
Poden arribar
a ser grans professionals,
però seria absurd
pensar que una persona
amb 22 anys
avui en dia
s'ha de muntar
un establiment.
És absurd.
El que ha de fer
és,
si t'agrada això,
créixer
amb la teva professió
i arribarà
a ser un gran professional.
el Roger abans
ens comentava
quan ha fet
una mica
de currículum
que havia estat
treballant
al Via Veneto,
un restaurant de prestigi
de Barcelona
i al Bulli.
En fi,
aquest ja no cal
en gaires presentacions.
Pregunta,
ho has fet
amb convenis
de pràctiques
amb l'escola
o no?
És que t'has buscat
tu la vida
i has pogut...
Des de l'escola.
Des de l'escola.
Hem donat l'oportunitat
i la confiança
d'escola.
Estic molt content
en l'escola
i, bueno,
m'han mirat
d'aprofitar-ho
i suposo
que sí que ho he aprofitat.
Escolta,
hi treballen
uns restaurants
aquests
de tant de prestigi?
Què suposa?
Suposa
treballar molt dur,
molta tensió,
però, bueno...
Molta tensió?
Molta tensió.
Per què?
Perquè
tens molta responsabilitat.
Tu també,
encara que siguis
un jove estudiant
de l'escola
et donen
molta responsabilitat.
Clar, clar, clar.
Allí,
entri qui entri,
tindrà la mateixa responsabilitat.
O sigui,
és això.
O sigui,
o sigui,
no,
ja no estaria allà.
Quan un entra allà,
ja sap que
tothom és igual,
que té la mateixa responsabilitat.
Potser no és així,
però, bueno,
que el mateix restaurant
també té la dona.
Al Bulli, per exemple,
què vas fer?
Vaig estar de sala.
Jo vaig a l'àrea de sala
i vaig estar de cambrer
i vam anar rotant
i, bueno,
molt bé.
L'experiència?
Impressional.
És un festival.
És un festival cada dia.
Cada dia és diferent.
El que és un festival?
La cuina,
el menjar,
els clients?
El servei,
els clients,
els clients
es suposen a tu,
es deixen aconsellar,
és diferent.
Ara,
en què ara vas a dir?
No,
que jo li dono tota la raó al Roger.
A mi també l'escola
em va donar l'oportunitat
d'estar al Bulli
i és,
és que és una cosa
que no es pot explicar.
Allí és un restaurant,
50 persones menjant
i tot va enllaçat,
tot és un rellotge,
tot ha d'anar
al mil·límetre calculat.
I vulguis o no,
jo he tingut l'experiència
d'estar en un restaurant així
i en un hotel
on servien menjar
a 600 persones,
perdó.
I hi ha molta diferència.
Són dos estils diferents
de treballar,
són diferents tensions
i...
És el que diu ell,
és un festival.
Quant de temps vas estar al Bulli?
Jo vaig estar un mes.
Un mes?
Un mes.
I què?
Atremolaven les cames
o no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No pots dir que no,
perquè a part d'això
veus a persones
que potser no veuràs
en la vida,
serveixes a persones
que les veus a la tele
i penses
aquest és famós,
jo estic aquí al poble,
arriba un punt
en què li estàs servint un plat
i segons a quines persones veus,
segons quina estimació
o quina admiració li tens,
te fa estar més nerviós o no.
Això està claríssim.
I en una experiència
com la vostra en el Bulli,
jo remarco segurament
aquest restaurant
perquè en fi,
no deixa de ser emblemàtic
i tothom sap qui és Ferranadellà
i el que suposa aquest restaurant,
però gent tan jove com vosaltres,
n'hi havia altres companys
o el vostre fet
és bastant excepcional?
No, sí,
jo per exemple,
en el meu cas
vam sortir
de primer de restauració,
van ser les pràctiques de primer,
teníem escollir
entre cuina i sala
i ens vam decantar
pel Bulli,
volíem provar l'experiència
i vam anar
a quatre companys de classe
i més o menys
estàvem entre els 19
i els 24 anys
i bé bé,
se veia molta gent
en experiència,
això està clar.
I allí veus persones,
lo bo que té aquest restaurant
és que veus persones
de tot el món,
veus persones del Japó,
persones americanes,
veus de tot.
I acabes formant una família
i vulguis o no,
ho vas veient tot.
Què tal els idiomes?
Els idiomes?
Estic en procés.
En sé defensar,
en francès i en anglès,
però m'agradaria saber-ne més,
això també és veritat.
És fonamental,
no?
És fonamental.
Per la vostra formació,
no?
Perquè no és el mateix,
insistim,
servir 500 espais
en un restaurant,
en un xiringuito estrangers
que més o menys
es pot entendre
de qualsevol manera
que en un restaurant
o en un hotel de...
És imprescindible.
No,
i que,
per exemple,
ara que has tret
el tema dels idiomes
i lligant amb el servei,
vull dir,
no és el mateix
que tu serveixis una paella
i et preguntin
què és,
i dius paella,
que ja tinguis...
Pels ingredients un plat,
no?
O que tu mateix
ja siguis tu mateix
en el servei
i que expliquis
doncs no,
això és un plat
que està fet així
amb aquests ingredients,
amb aquesta cocció,
que llavors
el turista
o l'estranger
ja ho veu
d'una altra manera,
ja és diferent,
ja ha canviat alguna cosa.
Vull dir,
jo,
tenir les dues experiències
de cambrer
i de cuina
tan juntes,
vull dir,
estar a l'estiu de cambrer
i ara a cuina
ho veig,
vull dir,
la cuina es treballa
d'una manera
molt diferent
a la sala
i a les sales
això,
vull dir,
són petits detalls
que van fent
tot el detall sencer,
vull dir,
la cura que tens
al client
crec que és
el més important
i el tòpic
que es diu
que has d'aguantar
els clients
és que
la feina
cara al client
és molt pesada,
però no és molt pesada
depèn de tu,
perquè si tu
ja tens una actitud
de ser amable,
de respondre
i de poder
una mica
de això,
de tenir cura
dels petits detalls
de les coses,
ja no,
ja no hi haurà ningú
que es queixi,
vull dir,
hi ha gust per queixar
perquè li has fet
un entrecot
li has fet massa cru
o li has fet massa,
són queixes,
però hi ha la queixa
d'un marxant enfadat
o ja no passen,
vull dir,
quan dones qualitat
hi ha molts maldecaps
que et treus del damunt.
Roser?
Però igualment crec
que un cuiner
ha de ser cambrer,
o sigui,
es ha de posar
en lloc del cambrer,
ha de tenir
els coneixements bàsics
de cambrer.
Explica'ns això,
què vols dir?
Com vols dir
que un cuiner
ha de ser un cambrer?
Un cuiner
ha de ser un cambrer
i un cambrer ha de ser un cuiner.
Això des d'escola
es fa,
o sigui,
quan un fa cuinar
fa unes hores de cambrer
i quan un fa sala
fa unes hores de cuiner.
Un cambrer
ha de saber
què és un marxant l'aven,
ha de saber
com es fa
un plat,
un altre.
Un marxant l'aven
és un guisat
que es fa
amb una reducció de vi,
per exemple.
Però ha de saber
també com ser un cambrer,
com ser un cuiner,
ha de ser un equip unit,
sense un equip unit
i això passa
en molts restaurants
que no estan units.
Per això
crec que és important.
I bueno,
el que estem fent nosaltres,
cap de restauració,
també seria
portar
l'equativitat
entre sala
i la cuina.
Això també
jo crec que és fonamental
en un restaurant
i un hotel.
I bueno,
suposo que...
Què has dit?
Què has volgut dir
amb l'equativitat?
Equativitat.
que estiguin
coordinats.
Coordinats.
Exactament.
És allò que dèieu
de la...
El mateix criteri...
L'exemple que heu posat
que el del bulli
és com un rellotge,
una maquinària
perfecta.
És perfecte.
Entre cuina i la sala
és perfecte.
Queden a tot
lligats.
Digues, Carme.
Tradicionalment,
la cuina i...
Els cambrers
i els cuiners
sempre es barallen.
Es barallaven.
No, i es barallen.
i es barallen, però...
Això és com entre
els periodistes
que estem en aquesta banda
i els companys tècnics
que estan a l'altra.
Però això és perquè...
Que a vegades ens barallem,
tot i que ara no em fan cas.
L'hoteleria,
a veure,
l'escola és de l'any 83
i tots aquests estudis
d'hoteleria i turisme
són d'aquesta època.
Podríem dir
a partir de l'any 80.
Abans no existien.
Què vol dir això?
Que una persona
que era un metre
o que era un cuiner,
un xef,
s'havia hagut de formar
al seu lloc de treball.
Però qui es formava per una cosa
no es formava per l'altra.
I el que venia a dir el Roger
o el que volia dir el Roger
és que sempre s'ha de conèixer
exactament tota l'atenció
i la importància
que té el cuiner i el cambrer.
Si coneixen una cosa
i coneixen l'altra
és molt més fàcil entendre's.
Saps els problemes
que hi ha a la cuina
i el cuiner sap
els problemes que hi ha a la sala.
La realitat
de dos mons
que són molt diferents
i que són complementaris.
I ara,
a pesar que ells diguin
que sempre es barallen,
no hi ha aquesta...
És que tradicionalment
sí que hi havia baralles fortes
entre la cuina i la sala
perquè un s'ha format a la cuina
i l'altre s'ha format a la sala.
Tensions en passen a la cuina
i tensions en passen a la sala.
Però el de la sala
no havia viscut les de la cuina.
Això, la formació,
ens dona aquesta possibilitat
que és necessari.
Hem de conèixer les dos.
El Francesc Potacom
sempre està prenent apunts.
A veure,
què vols comentar, Francesc?
Jo volia comentar el següent.
Varios punts.
crec que molt importants
per l'audiència,
per l'audiència que ens segueix,
l'audiència jove,
les famílies i les empreses.
Una,
l'escola d'hostaleria
és una escola especialitzada,
molt especialitzada,
amb un camp professional
que és el que ens toca a nosaltres de prop,
que és el turisme.
Importantíssim.
Importantíssim per nosaltres
i per treure bons perfils professionals
i gent, com heu vist,
amb qualificació professional.
Un tema.
dos,
els que ens estan parlant
tenen 20, 21, 22 anys.
Amb una edat,
amb una edat que ja han passat
per unes pràctiques professionals,
com ha dit la senyora Duc,
fora de les pràctiques que han fet,
evidentment que els hi falta experiència,
sí que els hi falta experiència,
però amb l'edat que tenen
han passat per uns llocs de treball
que, déu-n'hi-do,
és un punt també importantíssim.
un altre punt
és que el dimarts passat
teníem en aquesta taula
empresaris de Repsol,
de Dou,
tota la petroquímica aquí representada,
i no petroquímica,
de mecànica,
d'electrònica, etcètera, etcètera.
I què hi havia?
Una extra unió
entre el que és empresa
i el que és formació.
Què estem veient aquí?
Tres joves de 20, 21 anys,
22,
que gràcies a un esforç d'una escola,
d'un centre de formació,
neix una relació,
una relació entre empresa i formació.
que això dona
que l'alumne que hi va
evidentment gaudeix d'aquelles pràctiques
que pel seu futur
és realment important.
Això són temes
que crec que l'audiència
ho capta
i ho veu
i veu l'importància que té.
Però jo amb aquests futurs professionals
que tenim a aquesta taula
els preguntaria
quan van a un restaurant,
quan van a un hotel
i veuen que hi ha
un servei
amb un nivell determinat
que ells ja veuen perfectament
quin nivell tenen
i veuen que, per exemple,
la majoria
aquí a Tarragona no passa
perquè crec que,
m'explicaré,
en el sector de l'alimentació,
cadenes franquiciades
de fast food,
de menjar ràpid,
aquí a Tarragona
en tenim per poc.
Aquí, gràcies a Déu,
tenim una restauració,
un hotel,
un autònom,
una empresa
que porta el seu restaurant
al seu hotel.
No són cadenes franquiciades.
Passa a Barcelona
i tot,
la majoria són cadenes franquiciades
amb un perfil professional,
i no m'ho vull allargar més,
d'immigració.
Quan vosaltres,
futurs professionals,
aneu i veieu
aquell immigrant que s'està servint,
podeu valorar
si ho fa bé o fa malament.
No té per què fer-ho malament.
Però,
passen per l'escola d'hostaleria,
tenen una titulació
com la vostra?
És una pregunta
que em faig.
Jo el que puc dir
és que
a partir que he començat
a estudiar restauració,
recepció,
te'n dones molt compte
dels fallos que hi ha,
de les característiques
que hi ha als serveis.
Havent estudiat tu,
penses
jo ho faria així,
a mi no m'ho han ensenyat així,
així ho faig jo.
Saps el que li vull dir?
Més o menys?
Aquí com...
Hi ha una professora
que repeteix un nom,
la senyora Rosa Casanovas,
que sempre ens ho diu.
Diu,
quan sortiu d'aquí,
sereu els pitjors clients que hi ha.
Diu,
per què veureu això malament,
això d'aquesta manera.
Jo ho veig,
a veure,
no sóc expert ni molt menys,
però és el que diu ell,
vas a un restaurant,
vas a un hotel,
i tot el que t'han ensenyat a tu,
que no te'n dones compte,
perquè no te'n dones compte
que ho estàs aprenent,
però te'n dones...
Ho veu, no?
Ostres,
això...
Aquí ha servit per l'esquerra,
aquí no...
de posar-te el cobert que tocava,
i respecte als immigrants,
a veure,
tots,
suposo que tots coneixem
que les franquícies
busquen economitzar
els costos de personal,
sempre és més barat
tenir una persona sense estudis
que unes estudis,
per tant nosaltres el que hem de fer
no és proposar-nos
aquests llocs de treball,
sinó anar cap a altres
que sí que ens exigeixen,
com ha dit el Roger.
Nosaltres ens preparen
d'una manera
que anar a un McDonald's
o anar a un Foster's Hollywood,
doncs,
podria ser,
en un moment de mala època,
doncs,
no et dic que no,
però nosaltres estem preparats
per anar a bons llocs.
Vull dir,
el nostre objectiu és
moure'ns pel món,
veure'm un,
i millorar professionalment,
i anar a accedir a llocs
de categoria.
Jo igualment crec que,
si tu vas a un fast food,
tu t'has de posar
a la pell de l'altre,
perquè nosaltres som cambrers,
i ells també ho són,
encara que no tinguin
tants coneixements,
posar-te en lloc de l'altre
i saber que no tenen
tantes bases
i que tu ja vas allí
sabent que et serviran així.
Tu no tens de ser
tan meticulós.
Si tu vas a
la Caïn de Madrid,
si és tan meticulós,
li dius
i et farà quedar
com un nen petit,
perquè et dirà
no,
aquí ho fem així,
per això,
per això.
O sigui,
tens de ser conseqüent
amb el lloc que vas
i amb el servei
que et donaran.
O sigui,
és així això.
Però al fil del que esteu parlant,
jo crec que sou conscients
els tres
que amb més formació
podeu aspirar
a treballar
a millors llocs
i que, per tant,
aquest sector
de persones
que treballen
sense la formació
no és per vosaltres
un problema
o una competència
de geial,
si podem parlar així.
No.
És a dir,
perquè aspireu
en un altre sector
i en un altre fragment,
podríem dir,
o franja laboral,
no?
Però jo crec
que en això
també hem de dir
que crec
que estem
els tres d'acord
que no estem
ni molt menys
despreciant
un servei
del fast food
ni...
Simplement
són dos mons diferents,
dos maneres
de servir,
dos maneres
d'elaborar
les coses,
que és molt diferent.
I es mereixen un respecte.
Sí, sí, està clar.
Estan treballant molt dur
i...
I normal...
I...
El qui balla
ja ho sap.
El que passa
és que el Francesc
ha utilitzat
l'expressió fast food
o el que passa
que això també
a vegades
podia utilitzar-se
en altres sectors
més amplis,
no només el fast food,
que restaurants
de més qualitat
també el servei
és, diguem-ne,
regular.
A l'alta hoteleria...
O manifestament
millorable, no?
Exactament.
Digues, digues, Roger.
A l'alta hoteleria
normalment
hi ha bons professionals.
Normalment.
i si no
ja n'hi haurien
els clients
que ho tinguin
en compte.
O sigui,
el client
és el que mara.
Sempre.
Vosaltres heu optat
per estudiar
preferentment
i deixar el tema laboral
en segon terme.
No teniu en cap cas
la sensació
o el remordiment
en algun moment
de dir
i si estic deixant
escapar un tren
professional?
No.
No.
No.
No.
No, en cap moment.
Jo preferixo
abans
acabant de formar bé
que no fiquem
el món laboral
i després
que me pugui
o no me pugui agradar
però sé que després
me costarà molt més
tornar a estudiar
tornar a enganxar
el fil d'estudiar
i la rutina
d'estudiar
exàmens
treballs.
I no sé per això
sinó que
avui en dia
jo no sé si va ser
a la universitat
quan va tocar llegir-ho
no sé on
vaig llegir
que les empreses
avui dia
no busquen tant
el noi
o la noia a dia
de tota excel·lència
i de tot
matrícules d'honor
sinó que busquen
un perfil de persona
més oberta
més capaç
de treballar en grup
i sobretot
més especialitzada.
Vull dir
clar
estem
o el que es veu
que estem en un món
que cada dia
has de ser més especialista
més expert
en tot.
Vull dir
ho has d'intentar
dominar tot
perquè avui dia
què et demanen
per anar a treballar
el català
la informàtica
el carnet de conduir
vull dir
ja et demanen
uns requisits
que
que si no tens
ja no cal
ni que et molestis
a anar-hi.
Però com ha dit
la senyora Duc abans
el més normal
és que
que
que sigui normal
el
el
estar
en un restaurant
i que
i
i estar estudiant
és el més normal
del món
o sigui
un restaurant
ja li va bé
això
jo
vaig estar
al Via Veneto
i ells em van proposar
quedar-me
però jo els vaig dir
que
clar
allí
si vas a un restaurant
t'estanques
ets el millor
el millor cambrer del món
però estàs allí
i t'estanques
si tu
sempre vas millorant
i mires de ser millor
te tens d'anar reciclant
no només
la nostra família professional
que és
hosteleria
sinó els mateixos peluquers
sempre estan fent cursos
per reciclar-se
doncs nosaltres igual
és això
i els empresaris
amb els que heu parlat
quan heu tingut els vostres caps
allà on heu fet pràctiques
us han animat
a
a seguir estudiant
o més aviat
us han volgut
entre cometes
fitxar
perquè forméssiu part
ja de la plantilla
us heu trobat
en situacions com aquesta
ara?
jo no
jo sempre m'he trobat
en que
jo primer m'he pensat
en estudiar
sí que m'han proposat
quedar-me
sí que m'ho han proposat
però
jo sempre he pensat
que
haig de seguir estudiant
i quan els has dit que no
no t'han mirat així
com vol dir
ho han entès
ho han entès
perquè crec que és una
és una proposta de futur
perquè
tot el que estudis
el saber no ocupa lloc
això està molt clar
i
i no sé
és això
que
tu vas estudiant
vas millorant
vas aprenent
vas retocant
i perfilant
Francesc
es queden dos minuts
creieu que el sector
de l'hostaleria
és un sector
d'on actualment
encara hi ha demanda
professional
sí
es paga bé
depèn on vagis
depèn de molt
el lloc
depèn de molt
l'amo
vull dir
és veritat
que hi ha molt de
sento la paraula
però molt de lladre
que hi ha
encara d'explorar
d'explotar-te
i fer totes les hores
del món
per dos duros
i n'hi ha que no
n'hi ha que
t'assegurarà
et farà el teu contracte
les teves hores
amb el teu dia de festa
i et pagarà
el que toqui
com es sol dir
per conveni
i has de ser molt conscient
on vas a treballar
per això dic
que a vegades
pots anar a acabar
on fas fut
perquè ho necessites
però a poc a poc
vull dir
a mesura que van sortint ofertes
anar pujant
i anar
n'hi ha que et venen prestigi
i n'hi ha que et venen
diners
jo crec que
és esta diferència
estrella Michelin o no
n'hi ha que et venen prestigi
i d'allí
pots anar avançant
però també
és una manera de formar-te
jo crec que és això
Carme
que acabem
jo només el que volia dir
referent a la intervenció
que ha fet el francès abans
que parlava
d'aquí Tarragona
tenim
una oferta
de restauració
força variada
i bastant
diríem
correcta
és perquè
l'escola està aquí
des de l'any 83
tots aquests restaurants
de Tarragona
els podria anomenar tots
s'està penjant les medalles
mira deixeu-me dir
tots aquests
tots han sortit de l'escola
jo a nivell de medalla
que deies tu
ho lligo amb el que he dit abans
empresa
l'operelló
que l'amig Aran
Montaner
no
l'amig Roger
el del Parelló
l'amig Roger Margarit
de l'operelló
pràctiques
ascensals
restaurant del Parelló
aneu al restaurant
o és un restaurant
olé
carai
doncs amb aquesta recomanació
ens quedem
acabem aquest espai
com sempre
tan interessant
perquè ens dona a conèixer
doncs això
la realitat
del món de la formació
professional
dels cicles formatius
amb les experiències
en aquest cas
de tres estudiants
de l'escola d'hostaleria
i turisme de Cambrils
que han vingut
acompanyats
de la directora del centre
la Carme Duc
i també
com cada dimarts
hem tingut
hem comptat amb la presència
del francès Putau
especialment
doncs
el nostre agraïment
al Macià Palau
a l'Aran Montaner
i al Roger Margalefa
tots tres
molta sort
que us vagin molt bé
als estudis
i a la vida professional
moltes gràcies
i gràcies també
a la Carme Duc
i al francès Putau
gràcies
gràcies
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
agir
a夜
a