Doncs preparem avui tonyina amb el francès senllador del Quim Quima.
Ja la trobem al mercat?
Sí, sí, sí.
Però dius la tonyina aquella grossa.
La grossa, la tonyina de veritat.
No la de veritat, la tonyina vermella.
La tonyina aquesta que els japonesos s'apirren per comprensa
i que, bueno, ens avui donen al Mediterrani.
Ens la compren a nosaltres, ells, no al mar del Japó i tot aquí?
És que la tonyina vermella només se troba aquí al Mediterrani
i es pesca amb l'encerclament i és una tonyina molt especial,
és de les millors del món.
Hi ha molta polèmica, la tonyina,
i amb la pesca de la tonyina i les limitacions.
En teoria, si no estic mal informat,
s'han restringit el comerç de la tonyina
perquè era un expoli, pràcticament.
Ells estan pagant barbaritats al quilo,
s'estan pagant cents d'euros al quilo
per una tonyina de qualitat i, clar, amb aquests preus...
Cent euros al quilo?
Sí, sí, i més, eh? I més, sí, sí, sí.
Allà és una...
Però, clar, pensa que aquesta tonyina...
Allà es paga, això, eh?
Sí, sí, aquí no.
Home, aquí no és per menjar-ne cada dia, però és més a sa quima.
Però ells l'agafen viva,
la seleccionen, la carreguen en un avión
i la porten cap allà.
O sigui, se la mengen el mateix dia,
això que hi ha milers de quilòmetres d'aquí allà...
Home, la despesa que té tot això de...
Clar, això és molt car.
Però per ells és el rei del peix, no?
És que la tonyina, de fet, menjar de crua...
Avui us proposaré bastantes coses crues
perquè anem de cara a l'estiu, també.
Però doncs la tonyina és un peix genial per menjar cru, no?
És un peix, a més, té aquell puntet de greix,
aquell greix també ric amb colesterol d'albò,
perquè ens entenguem...
Amb moltes proteïnes, també.
Amb moltes proteïnes, té de tot, no?
De veritat que és un peix fantàstic,
no cal que l'expliquem.
El que passa és que se n'ha enterat molta gent
i ara ja no és el mateix.
Els pescadors esportius, els pescadors professionals,
sempre és un d'aquells productes
que sempre ha estat envoltat de polèmica local,
però també, com tu bé deies, internacional.
Sí, sí.
Doncs ara últimament s'ha restringit aquest comerç,
o sigui, es pot pescar a la tonyina
i es pot comercialitzar a nivell local,
o sigui, a nivell d'Espanya i a comunitat europea,
no ho sé, potser sí, potser no ho sé a nivell d'Europa.
Però, des d'algú, no es pot exportar a la resta del món.
Així s'evita una miqueta aquest excés de comercialització
i intentarem que ens duri una miqueta més.
Però, de totes maneres, penseu que hi ha moltes tonyines,
es pesquen a l'encerclament, però es pesquen vives
i es porten en tancats a prop de la costa, baix al sud,
i se les alimenta durant uns mesos per fer-les grans.
Ja no tenen temps de créixer, vull dir, és trist.
Bé, com tot, eh?
No, és que l'explotació pasquera intensiva
que s'ha fet en les darreres dècades, aviam,
ja sabem que està produint.
Per això apostem tant per les piscifactories,
que és una manera de continuar menjant peix
i, si fóssim capaços de racionalitzar l'ús,
doncs tirar d'una i de l'altra
per poder mantenir un cert equilibri.
I també, a veure, hi ha moltes formes de piscifactoria, no?
I n'hi ha algunes de força interessants que, a més, creen espais naturals
i creen un peix de molta qualitat perquè no se'ls alimenta,
sinó que s'autoalimenten del...
Són piscifactories extensives, no intensives.
Clar, aquestes són en pinso, les intensives, i la cosa canvia.
Sí, canvia.
Però, doncs, les extensives,
primera que crees uns espais molt grans,
doncs la densitat d'animals per metre quadrat és molt baixa
perquè, doncs, han de viure del que hi ha, no?
Però això fa, doncs, crear espais naturals,
crear espais grans, crear, doncs, realment,
uns espais molt interessants, sobretot el cap aix del sud,
a les embocadoras del Guadalquivir n'hi ha alguna,
a prop de Doñana n'hi ha una de preciosa.
Al Madrava és una...
Sí, sí, sí, cap allà baix n'hi ha.
Són coses a tenir en compte i a explotar en el futur, no?
Però, doncs, si no, des de lloc, pescar així, salvatge,
doncs s'ha de controlar molt perquè, si no, se'ns acabarà.
Perquè, escolta, a veure,
quan, si jo vaig al mercat o a la peixateria
a comprar un bon tall de tonyina,
és d'aquí la tonyina que mengem o ens arriba de fora o...?
Ho has de preguntar, així, mirant...
No, no, jo no dic que m'amaguin informació,
però, generalment, la tonyina que podem comprar aquí a Tarragona
és propera a la costa o hi ha de tot?
Hi ha de tot, hi ha de tot.
Depèn del preu.
El preu moltes vegades ho marca, eh?
No és que a vegades diuen,
és que aquesta peixateria és molt cara.
No, a vegades no és que sigui cara,
és que tenen un producte d'aquí...
És que és el peix d'aquí o peix d'importació.
Exacte.
De tonyina, evidentment, hi ha la vermella,
que és més la d'aquí,
i després n'hi ha unes que són més clares,
que són un color més marrón o més...
Aquella fa panó.
Sí.
Aquella no et ve de gust de menjar-te'la,
la vermella sí, eh?
Sí.
Doncs això, la vermella, normalment, és d'aquí,
també depèn del pes,
però, doncs, si tu preguntes,
els professionals t'ho diran,
t'ho diran, doncs, bé, això és d'aquí,
això és d'allà,
i realment el gust canvia molt, canvia molt.
Ara també hi ha molt d'emperador,
que també és un cosí germà,
és un peix també que està en el tanto,
que també està molt explotat,
perquè la pesca deportiva de l'emperador
és molt important,
i, doncs, n'hi ha...
S'en pesca molt, també,
però, doncs, té les mateixes propietats,
o sigui, tot el que donem de receptes per tonyines
es pot fer també amb emperador.
Amb emperador.
Doncs, escolteu, a partir d'ara,
penseu que estem tractant un producte exquisit.
Una exquisitesa, sí.
Que estem tractant un producte,
bé, que no en mengem cada dia ni en menjarem,
i tal com està el panorama,
doncs, val la pena que el tractem bé,
i en cru, com tu bé deies,
és una gran manera de menjar la tonyina.
És una gran manera de menjar-la.
Primer, explicar una miqueta les peces
que podem treure de la tonyina,
perquè hi ha els lloms,
que és el que normalment sabem,
i després hi ha les ventresques i la cua.
El que és la cua,
la cua, al final de tot,
és una miqueta estirosa,
és una miqueta més nerviosa,
i aquesta part va bé a vegades
per tallar-la fineta,
per fer fregideta,
inclús pels nens, allò, rebussadeta,
una cosa així més cuita, més domèstica.
Per fer carpatshos i aquestes coses,
a mi m'encanta la ventresca,
perquè és la part més grassa,
la part més vetada,
porta unes vetes blanques.
I volta i volta en una planxa,
la ventresca ja és per morir-se.
Està espectacular.
I si no, doncs,
podem tallar-la fineta
i posar-la en un plat per fer un carpatsho.
En aquest cas, el que podríem fer
és tirar-hi unes gotes de vinagre de jerez
i deixar-la reposar amb una miqueta de pebre negre,
deixar-la reposar 10 minuts,
que se'ns cogui una miqueta amb aquest vinagre,
i llavors acabar-ho senzillament
amb un oli d'alfàbrega.
Podem agafar el fàbrega fresca,
la piquem amb un oli d'oliva
i l'hi tirem pel damunt
i senzillament així ja és espectacular.
Però la peça l'hem marinat senzill,
i després l'hem tallat?
No, el plat ja.
El plat, la tirem ja talladeta,
li tirem el vinagre,
la deixem reposar una miqueta,
el vinagre perquè s'escampi bé
i no vinagreixi amb un pinzell millor,
o sigui, agafem un pinzell,
el suquem amb un vinagre de jerez
i pintem la tonyina pel damunt
i la deixem una miqueta que se'ns cogui,
el vinagre el que fa és coure-la,
i després, però res, 5 minutets n'hi ha prou.
Mentre acabem d'acabar els altres plats,
doncs la pintem,
llavors hi posem això,
una miqueta d'oli d'oliva d'aquest
amb el fàbrega
i una miqueta de sal granada pel damunt
i ja està,
ja tenim un carpaccio de tonyina ben senzill.
Hi ha moltes variants,
ara que hi ha aquest tomacó de pera,
doncs aquest tomàquet de pera tallat a l'ullarc,
que és carnós i no té forats,
diguem-ne, que és carn macissa,
el podem pelar, si voleu,
allò per fer una miqueta més sofisticadet
i no trobar la pell,
i fer una base d'això,
el damunt posar-hi la tonyina,
tirar-hi aquest vinagre, deixar-lo reposar
i després acabar amb aquest oli d'alfabrega,
que també està molt bé.
Això es pot fer amb ventresca
o es pot fer amb llom.
Després, a mi una cosa que m'agrada molt
és el tàrtar,
un tàrtar de tonyina,
és fàcil de fer,
en un moment, això sí,
que siguin tonyines fresques,
val més comprar-la en un tallet petit
i comprar-la cada dia
o cada quanta vulgueu menjar.
Si no és una tonyina fresca,
però està en condicions,
millor volta i volta en una planxa.
Sí, sí, sí.
O fer-la, també,
si sense trassa,
podem fer un escabeig,
la podem coure.
Però amb un tall de tonyina
d'aquells grossos
és un escabeig,
és una llàstima,
amb les coetes i això.
Home, les tonyines petitetes
sí que van bé per l'escabeig.
Sí, el que passa és que
la tonyina,
tonyina,
està prohibida la pesca,
i per sota d'això
està prohibida la pesca.
No, vull dir que...
I allò que tenim...
Allò són bonítols.
Allò són bonítols.
Ah, d'acord.
Allò, si t'hi fixes,
la carn de dintre és grisa.
És més aixuta.
I és grisa.
Té un altre color,
no és vermella,
és d'un color gris,
allò és el bonítol.
És un cosí germà,
però no és la tonyina.
És el germà pobre.
És el germà pobre.
El germà pobre de la tonyina.
És una miqueta com el barat.
Com les famílies, no?
Que tots som germà pobre d'algú.
Sí, com la Catalunya Suc,
que som la Catalunya pobra, també, no?
Doncs el tàrter de tonyina,
el millor és fer-lo al moment,
a ganivet, tallat a ganivet,
ni picadores, ni màquines, res.
Baixar qualsevol tàrter, no?
Sí, la textura dels tàrters
millora molt amb el ganivet,
uns ganivets bons,
que tallin bé per no trinxar-la,
per no treure-li el suc,
sinó que es tracta de tallar-la.
Llavors, sempre que fem un tàrter,
el millor és fer talls finets ja d'entrada,
no pensar que,
perquè com que l'hem de picar,
podem fer un tall doble,
que després ja la picarem,
sinó, com menys vegades passem el ganivet
per damunt del producte,
més bo quedarà.
Per què?
Doncs perquè cada vegada que tallem,
si tallem bé, no passa gran cosa,
però cada vegada que passem el ganivet
per damunt, moltes vegades,
exprimim, escarxem una mica, no?
I això fa que els sucs vagin sortint
i ens quedaria molt més seca.
Llavors, si tenim el morro de tonyina,
el llom de tonyina maco,
li fem un tall ja finets,
com si ens hi havia de fer un carpatxo directament,
llavors el posem pla,
li fem unes tires,
com si féssim una...
uns cabells de tonyina
i després els girem
i fem uns daus ja directament,
això és una manipulació
molt suau del producte
i fa que els tàrters
quedin molt sucosos
i molt gustosos, no?
Llavors el podeu amanir com vulgueu,
els tàrters,
però en aquest cas,
a mi m'agrada poc amanir
perquè disfrutar d'aquest gust de la tonyina,
encara que sí una miqueta
perquè a vegades ho fem, no?
No estem acostumats
a la nostra cultura
a menjar el peix cru,
llavors necessitem l'ajuda
d'alguna cosa
per amagar una miqueta
aquest gust de peix cru, no?
Llavors,
jo senzillament hi poso ceba,
ara que és època de cebes tendres,
unes bones cebes tendres,
tallades finetes,
si voleu,
les podeu fer plorar primer
amb una miqueta de sal i vinagre,
aquestes cebes.
Posa'm algun vinagre en particular?
Aquí amb un bon vinagre de vi
hi farem, eh?
Perquè després el tàrtar
el podem rectificar
amb una mica de jerez,
amb una miqueta de fino.
o sigui,
jo el que faria
és posar les cebes
tallades amb una juliana
amb sal i vinagre,
les deixaria plorar
10-15 minuts,
després les rentem bé
i les piquem
i si voleu també
les podeu fer plorar
i hi ha picades,
però llavors
en 3-4 minuts
n'hi ha prou.
Perdó.
I llavors
ho barregem
amb aquesta tonyina
i hi ha picada.
a mi m'agrada també
posar una mica de pebrot,
inclús
si sou atrevits
una miqueta de bitxo
i va força bé,
és divertit,
és interessant
i unes gotes de soja
i en aquest cas
també unes gotes de vinagre,
però com que hi ha la ceba
i l'han passat pel vinagre
ja tindrà aquestes notes.
Hi posem poquet,
en tot cas.
Hi posem poquet.
Però la soja
sí que és present
als tàrtars.
Sí,
perquè li apuja el gust,
li dona
més gust
a les coses.
i aquí
aniria molt bé
també unes gotes
de manzanilla
o de fino
per donar-li una cosa
que dius
ostres,
què és això?
I llavors
li dona trempera
amb això.
I llavors
el posem al plat
i el podem acompanyar
en aquest cas
d'encurtit,
se pot acompanyar perfectament
amb unes tapres
o això,
però a mi
jo aquí faria
una olivada,
una olivada d'olives negres
amb una miqueta
de tomàquet ratllat,
jo faria
amb una olivada líquida
amb molt de salsa
per acompanyar
amb una bona amanida,
que aquesta olivada
també pot servir
per amanir
l'amanida.
També es pot acompanyar
amb mostassa,
mostassa antiga
també va molt bé
per aquest tàrtar.
D'aquella de gra?
Sí,
de la de gra,
també podem fer
una vinagreta
amb aquesta mostassa
o senzillament
una cullereta de cafè
al costat
i anar barrejant
i anar menjant.
Es pot acompanyar
amb pa torrat
també,
per anar fent
el cruixent
amb aquesta
ontuositat
de la tonyina.
també
aquest tàrtar
també ens pot anar
bé
per acompanyar
un gazpatxo.
O sigui,
podem tenir
un gazpatxo,
un got de gazpatxo
i llavors fer
unes torredetes
petitones
amb boletes
d'aquest tàrtar
i fer com a barquets
que surin
per damunt
del gazpatxo.
Allà el posem allà
el gazpatxo.
El podem posar
dintre del gazpatxo
i anar menjant
el gazpatxo
en lloc
d'aquells daus
típics de pa
o aquest abruñuàs
o aquesta macedònia
que posem
de verdures
a vegades
dintre del gazpatxo
es pot fer
o bé
amb daus
de tonyina
tal qual
o amb daus
de tonyina
marinats
prèviament
una mica marinats
o bé
amb aquestes torredetes
amb aquest tàrtar
que acabem d'explicar
també queden
genials.
Home,
se soluciona
i aquest tàrtar
com dèiem
sempre preparat
al moment.
El tàrtar
d'aquest tipus
el de carn
sí que a vegades
s'aconsella
amb temps
però no massa
tampoc
una miqueta
de repòs
li va bé
perquè s'ajunten
els aromes
però doncs
sempre
màxim
mitjoreta
i en el cas
de la tonyina
si el preparem
abans de dinar
just abans de dinar
i el servim
de segon plat
és fantàstic
i sempre reposant
en nevera
millor que estigui fresquet
i que no suqueixi
que no perdi propietats.
Carpatxos
tàrtars
en fi
més coses
amb cru
amb cru
bueno
què havia preparat
és que hi ha
jo sempre
soc un defensor
d'aquella tonyina seca
que s'està oblidant
de com el bacallà
ve a ser el que és
la mojama
sí
però és amb un altre tipus
de peix
sí
més o menys
però la mojama
és un embotit
i la tonyina seca
és com el bacallà sec
salat i deshidratat
com el xapadillo
de les Terres de l'Ebre
aniria més per aquí
sí
doncs amb la tonyina
també la pots comprar així
i fer
el que és
l'escaixada de bacallà
però substituint
el bacallà
per aquesta tonyina
és espectacular
és una passada de bo
és un gust
que molts us sorprendrà
la compra seca
a les peixateries
com el bacallà
a les botigues de pesca salada
la pots comprar perfectament
i llavors senzillament
totes les receptes
que coneguem
amb bacallà en cru
les podem fer
amb la tonyina aquesta
escaixada
una escaixada de tonyina
i és espectacular
amb romesco
amb les olivetes
i el tomàquet
i la ceba
de l'escaixada
com vulgueu
el mateix que faríem servir
pel bacallà
ho podríem fer servir
amb la tonyina
després també es pot
es pot treballar
talleta fineta
i fent
enrotllant-la
al voltant
de verdures
farcint-la
com uns canelons
com uns canelons
no ho sé
es pot fer
de mil maneres
es pot fer
un mil fulls
aquí sí que jo el passo
per un canton
només una mica
per la planxa
la talla és fineta
i llavors
amb la planxa
ben calenta
i tires la tonyina
al damunt
i ja la treus
o sigui
només que caigui
li deixes 5 segons
i la treus
perquè és molt fineta
llavors tinc al costat
un recipient
amb oli d'oliva
i la vas tirant dintre
la deixes reposar dintre
més que res perquè se refredi
l'alui està fred
se refredi
i s'impregni
de l'alui d'oliva
i després al mig
hi pots posar
el que vulguis
hi pots fer un saltejat
d'alls tendres
per exemple
hi pots posar
uns xampinyons
hi pots posar
quan és l'època
bolets
pots fer
una espècie de
com se diu això
d'escalibada
no d'escalibada
s'enfaina
una s'enfaina
però
no cal
massa reposada
cruixent
una s'enfaina
feta més xinesa
més saltejada
i també capes
d'aquesta tonyina
així
diguem-ne
que
assustada
amb aquesta s'enfaina
també assustada
és cruixent
és fresc
és molt bo
molt bo
també hi podem posar
al mig
amb la tonyina
hi va bé
també
capes
és una miqueta sorprenent
però també sorprèn
quan ho tastes
si agafes
alguna vegada
hem parlat
del meló
ara que és l'època
del meló
doncs agafes un meló
a la planxa
el talles a daus grossos
o la mateixa
tall de meló típic
li treus
la crosta verda
de baix
generosament
que no quedi res verd
i el poses sencer
a la planxa
a la planxa
ben calenta
amb sal i pebre
i li poses al damunt
que faci
que caramelitzin
els sucres del meló
el gires
el fas de l'altre cantó
i te'l poses al plat
llavors al damunt
el cobreixes
amb tonyina
tallada fineta
crua també
com un carpaccio
i també està espectacular
com un meló
amb tonyina
saps què pensava ara
com que la tonyina
més aviat és
tirant a rodona
el meló
en lloc de tallar-lo
d'aquesta manera
tallar-lo en rodó
també com a rodanxes
i fer-ho
i posar damunt
la tonyina
seria molt bo
aquest contrast
de cuit
amb el dolç
caramelitzat
amb la tonyina
també queda
molt bo
serà per idees
ara ens falta la tonyina
jo d'altres maneres
hi ha una manera que m'agrada molt
també de fer
que és tallar de daus grossos
i fer-te la planxa
deixar que faci la crosta de dalt
i que quedi completament crua de dins
i una miqueta de soja
i un palet de soja
o una salsa de tomàquet reduïda
i inclús a mi m'agrada
jo ho faig al restaurant
una miqueta de formatge al damunt
quin formatge l'hi poses?
un rul de cabra
o un formatge així fresc
que afongui
un formatge de pasta tova
que afongui al damunt
i també hi queda
força bé
una salsa que també hi queda molt bé
amb la tonyina
són els agredolces
i en aquest cas
us puc explicar una salsa
feta amb Coca-Cola
com a curiositat
la vam explicar potser alguna vegada
aquí no
jo una vegada vas explicar
un plat fet amb Coca-Cola
però no era una salsa
doncs això és molt senzill de fer
és una salsa molt senzilla de fer
i que és molt bona
que agafeu a casa
per exemple
dues cullerades soperes de sucre
les poseu en una paella
i les feu caramelitzar
quan agafin color
el caramel ha de ser un caramel marrón
no negre
marrón
llavors hi tirarem
per dues cullerades soperes de sucre
hi tirarem mig got de vinagre
i mig got de soja
de salsa de soja
ho deixarem reduir
quasi quasi completament
veureu que quan comença a bullir
fa una bombolla petitona i bull
i després se van fent grosses les bombolles
doncs quan tinguem les bombolles
ja una miqueta grossetes
ja està al punt
llavors per aquestes quantitats
que us he dit
hi tireu una llauna de Coca-Cola
i ho torneu a deixar reduir
fins que quedi
de Coca-Cola
te quedarà mig got
poca cosa
llavors aquesta salsa la traiem
i li tirem mantega
mantega normal i corrent
mantega com més bona millor
i anem remenant
fins que lligui la mantega
amb la salsa
i ja està
em costa imaginar el resultat
d'aquesta preparació
és raro
és raro però és espectacular
s'assembla alguna cosa
que en sigui familiar o no?
no
no
és una salsa agredolça
no no
curiosa eh
realment
amb la Coca-Cola i la mantega
sí
és curiós
és rara
però és espectacular
o sigui tu agafes un peix a la planxa
així una miqueta consistent
la tonyina
doncs aquesta tonyina que deies
dels daus
sí
inclús les sardines
les sardines que tenen un gust potent
les acabes amb aquesta salsa
així ratllada pel damunt
si està ben feta
té una densitat suficient
com per poder
quan està freda
com per poder dibuixar amb ella
que no s'escampa
sinó que aquell té un cert cos
i al·lucines
o sigui
no hi he posat pebre
una miqueta de pebre
un palet de sal
però no gaire penseu
que la soja ja és salada
eh
i aquest toc de pebre
i ja està
i amb això
veureu que
aquesta salsa
amb bistecs de la planxa
amb entrecots
amb tot
és una salsa que va bé amb tot
tens tonyina a la carta?
sí
sí
clar que sí
que els plats faig de tonyina?
faig els daus
els daus de tonyina
que és un clàssic ja a casa
i amb aquest
tal com havies dit
els de formatge que deies ara
amb el formatge de cabra
fem els gadagans
que ells vam explicar la setmana passada
que continuen els gadagans
en essència
en essència
als restaurants de Tarragona
sí
fins a finals de mes
en teoria
jo crec que ho deixaré tot l'estiu
si el preu ho permet
clar perquè Francesc
parlant amb altres companys
de l'associació Essència
és un atractiu més
sí
és a dir que
a poc a poc s'ha d'anar fent soroll
i s'ha d'anar fent coses
la gent diguem-ne
estan informats
escolta els camarlans
que sabem els gadagans
que ara és l'època
i tot això
sí
a veure
a poc a poc
és molt nou tot això
i com tots els començaments
són els començaments
però doncs s'ha d'anar fent
s'ha d'anar fent
s'ha d'anar fent soroll
ha de començar a sonar
i sobretot fora de Tarragona
també
perquè
aquesta
aquesta associació
doncs està una mica pensada
també
de cara a crear
una marca gastronòmica
a Tarragona
de cara a fora
a veure
no despreciem la gent d'aquí
però aquí ja ho coneixem
ja sabem el que tenim
però a fora
som molt desconeguts
a Tarragona
a nivell gastronòmic
i això és per crear una marca
per poder vendre-la una miqueta a fora
ens hem d'ampliar els mercats
continuem amb aquest horari d'estiu
que només obriu a les nits
totes les nits d'estiu
però doncs només a la nit
mira tenim una trucada
quasi que
no és que estiguem fora de temps
però estàvem acabant
però només faltaria
donem pas a aquesta trucada
molt bon dia
bon dia
amb qui parlem?
amb la Dolors
Dolors
a veure què ens expliques?
mira
és que no vaig anar l'altre dia
és que li volia
el tema de la Tugna
i no vaig quedar impressionada
vaig anar l'altre dia
a Ciutat Vella
a Barcelona
a Cipà
i vaig anar a un restaurant
encara no et puc dir el nom
perquè tinc una targeta
i vaig menjar
precisament
tonyina
arrebussada
arrebussada
amb sésam
ah sí
l'any negre
i la tonyina de dins
era tíbia
allò
tèbia
sí
mireu
una cosa excel·lent
boníssima
no te l'acabaves
és quan menges aquestes coses
que dius
ai
que es perllongui el moment
que no s'acabi mai
que no m'ho havia menjat mai
mai
mai
i així mai
la tonyina
mire
l'àvia
i nosaltres
ho fèiem amb sebre
i ella volta i volta
a la planxa
una miqueta d'all
sí
la tradició catalana
la cuiem normalment
no que sí
fem els escabeixos
fem allò
amb cebeta
com dius
sí
això
i també era bona
però mireu
m'ho vas encantant
i ara parla tu
d'això
dic
vai a dir-li
dona la sensació
d'olors
tal com la descrius
que era com a molt fineta
el paladar
no
no
sí
el paladar era molt fin
quan ho tallaves
era doble
la tonyina
sí
si no li diuen
quan la dolçó aquesta
la finor
a l'hora de menjar-la
sí
era finíssim
ja se li vaig preguntar
a aquella noia
em va dir que tenien
un cuiner
índio
i no sé què
em va dir
dic
bueno bueno bueno
però
a que no hi havia farina
el rebussat
és que no era el rebussat
no
ella deia
està rebussada
amb sèsam
perquè per fora
era el sèsam
però no estava frigida
ni rebussada
jo per mi
que estava
ni
bullida tampoc
no sé com dir-ho
escalfada
normalment l'hi explico
normalment el que es fa
és
ajuntar el sèsam
amb la tonyina
normalment
amb mel
o amb algun producte
sí
amb algun producte adhesiu
diguem-ne
i llavors
es passa per la planxa
es passa per la planxa
amb una planxa
no massa calenta
no
clar
perquè
és fèria
sí
perquè
al fer-la doble
el que fan és
primer li donen un cop de panxa fort
després la baixen
i li deixen que el calor penetri
però sense coure-la
i llavors la giren
la fan de l'altre cantó
i et queda
aquest sèsam torradet per fora
una miqueta caramelitzat
de la mel
o d'altres productes
que normalment se fa
i queden genials
jo no he tastat
sí
jo no he tastat
doncs
Dolors
tu que ja en tens de cuina
amb aquestes indicacions
que t'ha dit el Francesc
que t'hi pots atrevir
perfectament
sí
m'ho faré
perquè aquí
amb els nens
això no els hi puc donar
no dona
a casa teva
els nens macarrons
si ja van bé
a casa teva
això jo ho faré
a casa meva
i tant
és que em va agradar molt
molt bé
doncs
alhora bona
Francesc
que tu també expliques coses
molt bones
i la teva cuina
és boníssima
també
moltes gràcies
jo he vingut a dinar
també
jo ara faré vacances
fins a Santa Tegla
és l'últim programa
de Santa Tegla
faràs vacances
de ràdio
vacances de ràdio
de restaurant no
no restaurant treballo
de ràdio
de ràdio farà
unes setmanetes de vacances
com fa habitualment
normalment
el mes d'agost
no les faig
i setembre
sempre
com que hi ha
les festes
i tot això
doncs ja
enganxem
com tot a Tarragona
després de Santa Tegla
ja et veig per la Santa Tegla
et veig
jo hi he menjat
al teu costat
aquest any per Santa Tegla
tu a mi no el coneixes
però amb exemple
sí que el coneixes
sí
sí
perquè et porto peix
ah vale
aquí al final
hi ha unes connexions
a Tarragona
sempre passa
és petit
es coneixerem
bueno doncs
si no ens veiem al restaurant
per Santa Tegla
segur que aquest any
tornem a sortir
amb l'espineta
al carrer
amb carabolins
home
és que l'espineta
està de ser
sí
hi ha de ser
hi ha de ser
i aquest any
amb l'associació
de restaurants
a la para alta
segur que farem
un muntatge important
molt bé
jo vinc a menjar
jo sóc una fan
de Tarragona
i dic
que a mi
que m'agrada molt
però sóc una fan
de Tarragona
però penso que ningú
que cada dia
a Tarragona
a les festes
de Santa Tegla
cada dia
des de Can Rils
i plego
les 3 de la nit
i demà treballo
això és afició
això és afició
i força
Dolors
moltíssimes gràcies
per trucar
i bon estiu
adeu-siau
bon dia
que vagi molt bé
Francesc Lledó
del Quim Quima
moltíssimes gràcies
de veritat
per acompanyar-nos