Matí de dimecres, així que ens conem en salut
com és habitual aquest dia de la setmana
amb aquest espai que fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla.
Com és habitual també cada setmana, saludem el doctor Josep Mercader,
ell és el director assistencial de la xarxa.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui ve, com sempre, molt ben acompanyat.
Avui l'acompanya Rosalena Álvarez.
Ella és infermera d'atenció primària.
Ella treballa al CAP de Llevant, a la Vall de la Rebassada,
un CAP que gestiona la xarxa de Santa Tegla.
Rosalena, també, molt bon dia.
Bon dia.
Avui, doctor Mercader ha vingut amb la Rosalena Álvarez
perquè avui parlarem de la diabetes, no?
Avui parlarem de la diabetes una miqueta amb motiu
que el diumenge que ve és el Dia Mundial de la Diabetes
amb un lema, això és una activitat que es promou
des de l'Organització Mundial de la Salut
i la Federació Internacional de Diabetes,
amb el lema de Diabetes, Educació i Prevenció.
És un lema que s'ha posat fins l'any 2013,
abans es feia un lema cada any, ara es fa un lema per diversos anys
i, doncs, bé, perquè s'ha volgut incidir o es vol incidir molt
en el tema de l'educació i la prevenció de la diabetes.
Què és la diabetes?
Des de la xarxa...
Bé, la diabetes és una malaltia endocrinològica
que, bàsicament, consisteix en una alteració del metabolismo del sucre
i hi ha un increment o la xifra de glucosa en sang,
de la sucre en la sang, és més elevada del que seria aconsellable.
Bàsicament hi ha dos tipus, el tipus 1 i el tipus 2,
per fer una diferenciació molt important, així, gran.
La diabetes tipus 1 és la que està produïda per un dèficit d'insulina.
La insulina és la substància que, d'alguna manera, metabolitza el sucre
i ajuda dintre el cos a metabolitzar el sucre
i fa que, doncs, es metabolitzi i s'elimini.
Amb els diabetis tipus 1, les persones que tenen diabetis tipus 1,
que és una diabetis que apareix de jove,
no existeix aquesta insulina o es produeix en poca quantitat
i llavors això fa que s'acumuli el sucre.
I després hi ha la diabetes tipus 2,
que la diabetes tipus 2 apareix més de gran
i és una diabetis que té altres motius
i un altre tipus de funcionament que la tipus 1.
La tipus 2, bàsicament,
hi ha insulina però no funciona bé.
Hi ha una resistència al funcionament normal de la insulina
motivada per diferents factors de risc, ara parlarem,
i que fa que no es metabolitzi bé el sucre
i llavors, doncs, s'acumuli la sucre.
L'acumulació de sucre en sang
dur una sèrie d'alteracions dintre les artèries
i dintre els òrgans del cos
que produeix una sèrie de complicacions.
I això fa...
Les complicacions de la diabetes són el que genera una gran morbilitat
perquè hi ha molta gent que està afectada per diabetes.
es calcula que aproximadament al món hi ha uns 380 milions de persones
afectades de diabetes i amb unes conseqüències sociosanitàries molt importants
perquè, doncs, té unes conseqüències amb complicacions
que generen una gran despesa sanitària i un gran volum de treball sanitari.
vull dir que la diabetes provoca afectació del cor, dels ronyons, del cervell,
de molts òrgans i moltes complicacions.
I després, doncs, les famílies amb persones afectades per diabetes també,
doncs, bueno, també tenen que...
tenen una afectació psicològica important,
doncs, perquè han d'adequar les seves conductes de vida a la seva malaltia, no?
Perquè, a més, els tractaments són permanents, no?
El tractament que necessita la persona diabètica...
Els tractaments, un cop tan diagnosticats de diabetes,
és un tractament per tota la vida.
Per tota la vida.
Que pot ser que sigui un tractament sense medicació, no?
Però, diguéssim que els hàbits,
les conductes que has d'establir per controlar la diabetes
o per evitar aquest aparecle de diabetes han de ser per tota la vida.
Hi ha molta població, doncs, també, clar,
ha dit una xifra a nivell mundial,
aleshores, hi ha un tant percent de la població del nostre país,
de la nostra ciutat, és a dir, del nostre entorn,
que té diabetes?
Sí, sí, sí, és una malaltia molt extesa, molt extesa.
De la xifra exacta, a mi això de la xifra no és que m'agradin gaire.
No, però hi ha un tant percent de la població significativa.
És un tant percent significatiu de diabetes tipus 2,
més que de la tipus 1, eh?
Aquesta que apareix a partir dels 40 i pico d'anys,
molt relacionada amb el sobrepes,
amb la inactivitat física,
amb els altres factors de risc,
i que, bueno, que apareix a partir dels 40-50 anys,
i que el començament,
el començament d'aquesta diabetes tipus 2,
en molts casos no dona símptomes.
I això fa...
És que li anava a preguntar, precisament...
I això fa que evolucioni, a vegades, silentment.
I que el propi pacient no se n'adoni fins que potser ha passat un temps considerable.
Exacte, exacte.
Amb la gent, hi ha molta gent que es troba bé, no?
Jo tinc un cas d'un conegut meu que ja fa 4 anys li vaig dir,
ets diabètic?
Perquè li van trobar en dues ocasions una xifra de glosèmia per damunt de lo normal.
I li vaig dir, ets diabètic?
A partir d'ara has de fer,
t'has de mentalitzar que has de fer vida de diabètic, no?
Amb una sèrie d'hàbits que han d'anar adquirint les persones que tenen aquesta malaltia.
I bueno, no em va fer cas perquè ell es trobava bé.
I em deia, ara ja tinc el sucre normal.
I clar, el tindre el sucre normal no vol dir que no siguis diabètic.
Això és com el que beu i diu, ara ja no bec.
No, tu ets bevedor perquè si tornes a beure t'ho n'has de tindre.
I bueno, aquesta persona ara ja és diabètica amb unes xifres més importants de sucre.
ara ja ha de fer tractament amb pastilles, no? Comprimits.
Però hi ha algun primer símptoma, doctor, que indiqui que aquella persona pot tenir diabetes?
Bueno, hi ha una sèrie de símptomes d'alarma.
La diabetes pot donar molts símptomes, no?
Però jo diria que uns símptomes d'alarma, els més reconeguts,
serien, per exemple, la poliúria, que és la necessitat d'orinar freqüent.
dit en termes poliúria, però la necessitat d'orinar freqüent.
La set excessiva, que seria la polidípsia, no?
Tindre que beure excessivament.
Tindre molta gana, tindre que sempre menjar.
La pèrdua de per repentina també és un signe d'alarma.
De pes.
Sí, la pèrdua de per repentina i sense cap justificació aparent.
També és un signe d'alarma que ens ha de fer pensar en l'amplut possible debut d'una diabetes.
Un cansanci extrem també, una estènia molt marcada.
També pot ser un símptoma d'alerta.
I després ja n'hi ha molts altres, com són els formiguejos a braços i cames,
vòmits i dolor abdominal tampoc inexplicable.
Hi ha molts símptomes, que clar, ha de ser el metge o ha de ser l'equip sanitari el que ha de fer la investigació.
Poden ser molt variats, realment.
Sí.
No cal que siguin, evidentment, tots alhora, sinó que poden ser alguns d'aquests que has mentat.
Rosa Alvarez, com es pot prevenir la diabetes?
La diabetes, en principi, amb uns bons hàbits saludables, que serien una alimentació equilibrada.
Primer, la típica dieta mediterrània.
Després seria l'hàbit de l'activitat física.
És a dir, realitzar exercici de forma regular.
Evitar factors de risc, com per exemple el tabac.
El tabaquisme provoca, o sigui, és un factor de risc a nivell cardiovascular.
Evitar el sobrepes.
L'excés de pes, l'obesitat, provoca moltes malalties.
I una és aquesta, una altra.
Sí.
I el consum moderat d'alcohol.
Llavors, controlant tots aquests aspectes, es pot prevenir la diabetes i altres malalties associades a la diabetes.
És a dir, una dieta equilibrada, una dieta mediterrània i un exercici, una vida saludable, contribueixen a prevenir-ho.
Tot i així, pregunto, en un centre d'atenció primària, en el dia a dia, us podeu trobar amb persones que se'n diagnostica diabetes i que realment et diuen,
jo he fet sempre una vida molt saludable, o això és pràcticament impossible, que ho puguin justificar, sí?
No, pot ser, sí, perquè com que està relacionat amb el pàncreas, amb la fabricació d'insulina, o sigui, es pot prevenir, però això no et ho garanteix.
Però sempre tens menys risc de tenir una diabetes, de desenvolupar-la, si tens uns hàbits adequats.
I aleshores, a partir del que hem comentat amb el doctor també, és a dir, tenim dos tipus de diabetes, no?
Bàsicament, això sí.
Aleshores, es diagnostica quin és el tractament bàsic en general que ha de fer un malalt de diabetes tipus 2?
Quins són els tractaments que es fan?
Bueno, parlem de dos tipus de tractaments. Sempre hi ha el tractament farmacològic i el no farmacològic.
Dins del tractament farmacològic dependrà del tipus de diabetes que té.
Pot ser antidiabètics orals o insulina, en funció de com estiguin els seus nivells de sucre a la sang.
I l'altre tractament farmacològic sempre és la dieta, que parlem d'una alimentació, o sigui, quan parlem de dieta,
no volem mitificar el diabètic com que ha de ser un... o sigui, fer una dieta estricta, antisocial,
sinó que la dieta del diabètic sempre partint d'una alimentació equilibrada, ajustant 6 grups d'aliments.
Llavors, per una part seria l'alimentació, una altra seria l'activitat física,
perquè això, amb l'activitat física, amb l'exercici, ajudem a controlar els nivells de sucre a la sang.
I després, en el cas de sobrepes, donar una dieta hipocalòrica per reduir el pes.
En el cas de fumar, si el pacient fuma, sempre s'aconsella deixar el seu consum.
S'aconsella només, o es prohibeix directament?
A veure, es prohibeix. Amb el tema de prohibir, nosaltres aconsellem,
i és el pacient el que decideix, o sigui, nosaltres no podem obligar al pacient,
nosaltres, la nostra funció és informar i ajudar el pacient.
Llavors, és el pacient que realment decideix, ell té un cert grau de responsabilitat,
o sigui, nosaltres no podem anar darrere.
Hem d'informar del que és adequat, del que no.
I és el pacient el que decideix, en aquest aspecte.
I un altre aspecte seria el consum moderat d'alcohol.
Millor, si no es veu, no aconsellem el que es begui en moderació,
però en el cas de que es begui, sí, fer-ho de forma moderada.
Està bé sobre tot el que comentaves de la dieta.
Clar, si la persona no té sobrepes, la dieta no ha de ser, tu has dit,
no ha de ser una dieta antisocial.
Ho dic perquè segurament hi ha molta gent que quan veu el diabètic
pensa que el principal problema que té és menjar coses molt poc habituals.
Tenir una dieta molt, molt, molt estricta.
Tampoc ha de ser així si aquell pacient no té sobrepes.
No, en principi el diabètic el que ha de tenir un cotxe
és l'aliminació dels aliments d'absorció ràpida,
que contenen sucres d'absorció ràpida,
com poden ser el sucre, begudes com la Coca-Cola, la Fanta,
begudes ensucrades...
I després, a nivell d'hidrats de carboni,
sí que s'ha de fer un ajustament.
És a dir, jo sempre dic que l'exemple,
els diabètics, jo us hi dic, per exemple,
un diumenge que teniu, per exemple, una paella,
doncs no heu de menjar un plat diferent.
Heu de menjar la vostra part de paella que us toca.
I a part, per compensar, feu-vos una bona avenida,
però no un plat a part.
Perquè el menjar és social, és socialibilitzar
i el que no volem fer és que quedi apartat.
No, però això està bé el que expliques,
perquè, precisament, potser en generacions anteriors
sí que es veia molt el diabètic com una persona,
això, que menjava a part i que havia de tenir
unes dietes molt restrictives.
I això demostra, amb aquest exemple que has posat,
que, en fi, no calen els extrems, no?
Unes bledes, el diabètic i els altres.
Clar, tot depèn del cas.
Parlem del diabètic, clar, aquí hauríem de mirar
que si és un diabètic, aquest també associat a una hipertensió
o a una dislipèmia, clar,
ja hi ha coses que fan més restrictiva la dieta.
Però, en principi, les restriccions,
o sigui, són les restriccions que abans he esmentat
dels sucres i dels hidrats de carboni.
I qüestions bàsiques també, preguntes bàsiques.
Els tractaments farmacològics que comentaves abans
han de ser per tota la vida?
Sempre igual?
Sí, en principi, sí.
Un cop estan instaurats, sí.
Perquè el que fan és ajudar.
Sí, no canvia.
Ara, que no m'equivoqui, doctor Macaré,
però, en principi, el que fan...
No, van en relació també amb el conjunt d'altres mesures que prens.
Perquè si tu estàs fent una dieta...
No estàs fent dieta, necessitaràs uns fàrmacs
amb un determinat nombre.
Si estàs fent una dieta molt estricta,
potser et podran reduir aquells fàrmacs, no?
Però, en el cas que facis una dieta bona,
o sigui, que estiguis dintre d'alguna aconsellable,
facis l'exercici adequat,
els fàrmacs que necessites són, ja per sempre,
els que necessites en una situació d'aquestes, no?
I la vida d'aquestes persones, en general,
la vida quotidiana es pot desenvolupar més enllà d'això,
de que ha de seguir aquests tractaments i aquesta dieta,
doncs, físicament es pot desenvolupar sense cap problema?
Sí, a veure, en principi, sí.
Sí, sí.
No hi ha cap distinció, o sigui, no...
A veure, el fet de tindre diabetes implica uns canvis,
uns certs canvis, però no que t'hagis de tancar.
O sigui, ets una persona més, no...
Sí, jo crec que pots fer una vida normal, absolutament normal, no?
El que sí que és molt important,
és tot el que ha estat dient ara la Rosalena,
de temes de prevenció, de temes de dieta,
que és el que incideix aquest Dia Mundial de la Diabetes, no?
Amb l'educació, amb l'educació.
Jo crec que l'educació de tres nivells,
de tres nivells l'educació.
L'educació del professional sanitari,
que s'ha de conscienciar de la importància d'aquesta patologia,
i que té un rol en el descobriment precoç de la malaltia,
vull dir que el metge de capçalera,
quan li ve una persona obesa,
amb una cintura ampla,
amb una sèrie de factors de risc,
o que té un historial previ
de malalts diabètics a la consulta,
ha de buscar,
i ha de fer aquest exercici de buscar
la diabetes,
perquè encara no ha presentat cap símptoma,
però aquella persona és una persona
que té molts números de tindre-ho.
Segona, és una educació també pels governs
i per les institucions,
perquè l'educació és el millor mecanisme
per evitar complicacions posteriors,
vull dir,
fer actes com aquests que fem nosaltres,
que fem aquestes xerrades
sobre temes d'actualitat,
obertes al públic,
perquè la gent pugui conscienciar-se
de com s'ha de viure
i quins perills té el no fer el que se li diu.
i tercera,
educació pels malalts diabètics,
perquè molts no coneixen
el que és la diabetes,
no coneixen com afrontar-la
i no coneixen com afrontar
les complicacions de la diabetes.
I llavors jo crec que és molt important
aquesta educació,
permanent, constant,
a base d'actes,
a base de campanyes,
a base d'activitats.
Ara les comentarem,
les que organitza específicament
la xarxa de Sant de Tecla
per aquests dies,
però recuperant també
una de les qüestions que ha comentat
doctor Mercader
de les possibles complicacions.
Són realment moltes
i molts diabètics,
doncs això,
poden tenir altres conseqüències,
esdevenir altres patologies
més enllà de...
Sí,
la principal,
a veure,
la principal complicació,
per resumir-la,
amb una...
la sucre amb sang excessiva,
genera una sèrie
de canvis metabòlics
a dintre de les artèries,
que són les tuberies
que circulen pel nostre cos,
que provoca
un deteriorament prematur
d'aquestes artèries.
O sigui,
que si l'artèria té una...
un perímetre de 10,
doncs amb la diabetes
aquest perímetre
es redueix
molt significativament
i molt més ràpidament
que en una persona normal.
I llavors això,
porta una sèrie de conseqüències.
Jo diria que les més importants
o les més freqüents
seria la retinopatia diabètica,
per això els diabètics
s'han de vigilar molt
també la seva retina,
amb revisions anuals
o bianuals,
en funció de les recomanacions
de l'oftalmòleg,
perquè és un dels motius
de ceguesa importants
que existeixen.
L'afectació
a les artèries renals
i les artèries renals
el que fan, doncs,
és deixar de funcionar el ronyó
i llavors
et porten a una insuficiència
renal
crònica
i a la diàlisi.
Molts dels malalts
que estan en diàlisi
són conseqüència
d'una diabetes.
I patologia
coronària.
Jo diria que el cor,
també,
les artèries coronàries,
es deterioren
molt més ràpidament
i et porten, doncs,
a un infart
amb molta més facilitat
que amb una persona
que no pateixi diabetes.
jo diria que
aquests tres
potser serien
els tres grups
més importants
i quan dic
que estan
afectant
les artèries,
per descomptat
poden afectar
tot tipus d'artèries.
Els diabètics
tenen molta més facilitat
també
per tindre problemes
a les artèries
perifèriques,
a les artèries
que van cap a les cames.
Són les típiques persones
que s'han de parar
perquè els iclaudica
l'artèria aquella,
no arriba
suficient sang
i llavors
també tenen problemes
d'amputacions,
etcètera,
perquè no arriba
el suficient sang
als extrems
de les cames.
Vull dir que són
patologies
i conseqüències
molt importants
d'un mal control
de la diabetes.
Molt bé,
doncs,
a veure,
parlem d'aquestes activitats
que heu preparat
des de la xarxa.
Què organitzeu?
Molt bé,
doncs,
durant aquest any,
com que el Dia Mundial
de la Diabetes
cau en diumenge,
vam decidir
a nivell d'equip
celebrar-ho
durant un dia de la setmana
i aquest any,
en comptes de fer una xerrada
com vam fer l'any anterior,
hem decidit fer
tres xerrades
dedicades a la població.
La primera,
bueno,
en principi,
aquestes xerrades
van dirigides
a tota la població
en general
i després
l'última xerrada
que és la del peu diabètic
va dirigida
a la població
ja diagnosticada
de diabetes.
Seran tres xerrades,
el primer taller
el farem
el dia 16 de novembre,
serà la presentació
del cicle
de xerrades
dins de la campanya
prenguem el control
de la diabetes,
es parlarà una miqueta
sobre el Dia Mundial
de la Diabetes,
què és el que és,
o sigui,
què és aquest dia
i l'importància
de la prevenció
de la malaltia
en quant a hàbits
saludables.
Després de fer
una miqueta
de presentació
i com a activitat
pràctica,
farem una caminata
de mitja hora
per la zona de Llevant
per fomentar
una miqueta
la pràctica
de l'exercici físic.
És a dir,
parlareu
del que estem parlant
aquí,
en aquest programa
i després
ho posareu en pràctica
fent una
activitat física.
Una passejada.
El que sí,
bueno,
us recordo
que si es que vingueu
de portar roba
i calçats còmodes,
una gorra
i una ampolleta d'aigua.
Perquè a quina hora
ho feu, això?
L'horari
de totes les xerrades
és de dos quarts
de quatre
a dos quarts
de cinc
i es farà a l'aula
de formació
que hi ha al cap llevant.
Ja posarem un cartell
per informar la gent
quan arribi
cap a on s'ha de dirigir.
Dos quarts de quatre,
dos quarts de cinc,
per tant la passejada
seria això,
a partir de dos quarts
de cinc de la tarda,
potser?
Serà metja hora.
Sí, serà metja hora.
Molt bé.
Què més?
El segon taller
serà un taller teòric pràctic
sobre l'alimentació
i l'hem posat
com a nom
Mengem bé
per cuidar-nos.
Aquí parlarem
de la importància
d'una alimentació equilibrada
i després de l'alimentació
en la diabetes
i altres associats
com pot ser, per exemple,
o sigui,
l'alimentació equilibrada
i modificacions
en el cas de la diabetes
i modificacions
en el cas, per exemple,
d'una hipertensió
o d'un sobrepès.
Però seran generalitats.
I després farem
una miqueta de taller
en quant a combinació
d'aliments
i racions d'hidrats
de carboni
perquè la gent visualitzi
més o menys les quantitats
perquè no és el mateix dir
has de menjar 40 grams de pa
que vegi
que són 40 grams de pa
que és un got de llet.
O sigui,
serà per visualitzar
una miqueta
que la gent
visualitzi
les quantitats.
Sí, sí.
Donar-li també
aquest toc pràctic
al que s'haurà explicat
prèviament.
Sí.
I l'últim taller
serà el dia 30 de novembre
i serà un taller teòric
sobre la cura dels peus.
Tens cura dels teus peus
i aquí en parlarem
de la importància
de la cura dels peus
en la diabetes
i com hem de tindre cura
dels nostres peus
en cas de diabetes.
I què li passen
als peus
expressament
als diabètics?
És el que ha parlat
que ha comentat abans
el doctor Marcader
amb el tema
de la neuropatia diabètica
que s'ha de vigilar molt
perquè hi pot haver
un problema
de circulatori
de sensibilitat
i els peus
són els
que estan
en aquest cas
més afectats.
Llavors
s'ha de prevenir
molt
o sigui
s'ha de prevenir
una bona higiene
una bona hidratació
i en segons quins casos
doncs
quan hi ha un peu de risc
doncs
la inspecció
de forma regular
perquè
a la llarga
o sigui
quan hi ha un problema
de neuropatia
o de sensibilitat
la persona amb diabetes
el que perd
és la sensibilitat
als peus.
Llavors
no és raro
per exemple
que la persona
no se n'adoni
i realment
tingui una ferida
al peu
perquè no nota
el dolor
no té sensibilitat
llavors de vegades
està venint a la consulta
amb una
o amb una úlcera important
que no se n'ha adonat
que tenien
i la porten
des de fa
dos setmanes
o un mes
perquè no
han tingut cura
d'aquest peu
per això la prevenció.
Aquesta activitat
aquest tercer taller
ja deies que era
especialment ja
per a persones
diagnosticades
amb diabetes.
Sí
i en partirà
més a més
la companya
encarregada
que fa
la consulta
del peu diabètic
que pot ser
la veritat
és que pot ser
molt interessant
tots tres
en principi
tots tres
seran molt interessants.
Podem arribar a la conclusió
que els peus
serien també
una part del cos
de les més sensibles
a aquelles persones
que ja tenen
diagnosticades
la diabetes.
Totes
tenen
cert risc
de complicacions
i totes
s'han de cuidar
el que passa
que per exemple
és el que comentava
el doctor Mercader
tenim
el tema
de la complicació
de la ceguera
a llarg plaç
sí que es controla
el nivell
de prova
com una prova
es fa de fons d'ull
a nivell
d'ophthalmologia
perquè és una cosa
que el metge
o la infermera
s'encarrega
que la persona
faci
però el tema
de peu diabètic
és la persona
mateixa
que s'ha d'atur
responsabilitzar
d'aquesta cura
d'estar pendent.
A la xarxa
teniu bàsicament
les persones
que tenen diabetes
ja tenen una edat
o no
i també hi ha
molta gent jove
que se li
diagnostica
amb una edat
doncs
en fi
hi ha gent jove
amb diabetes
tipus 1
insulin independent
però generalment
nosaltres atenció primària
generalment veiem
la diabetes tipus 2
perquè la insulin independent
generalment
la porta més
a nivell
l'especialista
l'endocrino
Homes i dones
de manera similars
al nombre?
Aquí no hi ha
no hi ha un gènere
més afectat
A nivell de consulta
diria que és igual
a nivell d'estadística
no podria dir
no ho sé
Però pel que veieu
en el consultori
si fa no fa
és igual
Sí
Doctor Mercader
alguna cosa més?
No, no
jo crec que
ho hem deixat ben clar
que la prevenció
de la diabetes
i de les complicacions
és molt important
l'educació
l'educació que es doni
des del govern
des de les institucions
com la nostra
que intentem posar
el nostre
gra de sorra
en aquest tema
i des dels professionals
sanitaris
doncs bueno
metges i infermeres
que han de treballar
en aquest tema
amb la conscienciació
de la persona
que és diabètica
i que ha de
sometre's
bueno
doncs una sèrie
de pautes
de conducta
que el duran
el control
de la malaltia
i per tant
la prevenció
de totes aquestes
complicacions
les activitats
aquests tres tallers
que hem comentat
cal que les persones
interessades
facin algun tipus
d'inscripció prèvia
o simplement
adreçar-se
al lloc i l'hora
que hem comentat
en principi
és que vinguin
directament
sí
s'han obertes a tothom
sí
això seran
els dimarts
16
23
i 30
de novembre
si no m'equivoco
a dos quarts
a quatre de la tarda
a l'aula de formació
del cap de llevant
correcte?
sí
tres tallers
tres activitats
que organitza
la xarxa de Santa Tecla
per celebrar
per commemorar
el dia mundial
de la diabetes
que serà
aquest proper
diumenge
14 de novembre
d'això n'hem parlat
avui amb el doctor
Josep Mercader
i amb Rosalena Álvarez
que és infermera
d'atenció primària
del cap de llevant
de la xarxa
a tots dos
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
doctor Mercader
fins la propera setmana
gràcies
la propera
bon dia
gràcies