Ja sabeu que al matí de Tarragona Ràdio cada dimecres
us oferim i ens oferim l'oportunitat de curar-nos en salut.
Una frase feta, estereotipada,
perquè en definitiva el que ens parla és de prevenció
i és el que intentem fer aquí cada dimecres
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Doctor Josep Marcadé, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut a això de la prevenció.
avui realment, diguem-ne, que pren un cert émfasi
perquè parlem de prevenció davant de l'obesitat infantil,
que és un problema greu en aquests moments.
Exacte, sí.
Som un dels països que estem a capdavanters a Europa
amb aquest problema i és un problema que repercuteix,
evidentment, en l'edat adulta i en una sèrie de malalties
que hem nombrat moltes vegades,
però que tenen una incidència important amb les malalties.
Per parlar-ne, ens acompanya la doctora Ana Maria Velasco.
ella és la CAP d'Alserveida Pediatria de la xarxa.
Doctora Velasco, molt bon dia.
Buenos días.
Gràcies per acompanyar-nos.
Obesitat infantil, obesitat, sobrepeso,
no tot és el mateix.
¿Cuándo tenemos que empezar a alarmarnos
porque podemos detectar un problema de obesidad infantil?
Sí, para hablar sobre obesidad infantil o sobrepeso,
utilizamos un índice que es el índice de masa corporal.
Cuando este índice de masa corporal está por encima del 85%,
hablamos de sobrepeso.
Y si el índice está por encima del 95%,
ya hablamos de obesidad.
La obesidad en los niños tiene mucha importancia
porque en ella interfieren muchos factores,
no solamente los factores genéticos,
sino también los medioambientales, culturales, sociales.
Y todos estos factores interactúan para que haya un depósito de grasa
en los niños generalmente a nivel subcutáneo
y a nivel de la adolescencia,
en la vida adulta,
a nivel de los tejidos intraabdominales.
Pero de todas maneras, estos depósitos de grasa
repercuten en la vida adulta
porque determina que haya mayor predisposición
a enfermedades cardiovasculares,
diabetes mellitus tipo 2
y también a que haya una resistencia a la insulina,
aumento de los triglicéridos,
de los lípidos a nivel sanguíneo
y todo esto repercute en una morbimortalidad
en la vida adulta y también en la senecto.
A veces la situación de sobrepeso, de obesidad en un adulto
no es más que el resultado de una larga experiencia,
no suele ser una cosa puntual que adquieres en la madurez,
sino que ya seguramente lo arrastras de por vida.
De todas maneras, yo ahora pienso,
un bebé que las madres, los padres, las abuelas,
que tiene que estar gordito, que tiene que estar hermoso,
¿a partir de qué momento el padre o la madre
no debe estar tan obsesionado con el peso?
porque el peso precisamente es una de las obsesiones de los padres
mientras los niños y las niñas tienen meses solamente.
Sí.
Es un peso amb més, ¿no?
Amb més, amb més.
Amb que pesi força.
Ai, que Rodanxonet, que és aquest nen i fa goig, no?
I dius, sí, ha de ser Rodanxonet i ha de fer goig
o ha de ser més escanyolidet?
A veure, com ho mesurem, això?
Jo crec que aquí és important...
És que aquesta criatura és de vida, menja molt.
Més de vida, menja molt.
Jo crec que en aquesta fase és important el control del pediatre,
i el consell del pediatre i de la infermera pediàtrica
dels centres d'atenció primària,
que han d'estar damunt del...
Vull dir que els pares han de complir amb les revisions
i són ells els que els han d'avisar, jo crec.
Però en general els nadons són grassonets, en general tots.
Sí.
En general, todos los niños tienen algo de acumulación de lípidos
a nivel de su tejido subcutáneo,
pero esto es parte de su metabolismo normal.
Y lo que decías antes es muy cierto.
Las abuelas y las madres están felices
porque el niño es rollizo, porque tiene mofletes
y esto es un signo de salud.
Pero no, lo importante es que el niño esté sano.
Y es a partir de los tres años en la cual la obesidad,
según estos índices que comentaba anteriormente,
según la relación del peso, la talla,
el índice de cintura-cadera,
el pie cutáneo-bicipital y tricipital,
todas estas mediciones nos determinan si hay obesidad.
Y a partir de los tres años es cuando la obesidad a largo plazo
nos puede determinar que haya obesidad en la vida adulta.
Y es cuando tenemos que estar muy cuidadosos
para ver cuáles son los factores que están determinando
en forma positiva que este niño sea obeso o obesa
y que tenemos que detectarlos para poder prevenir y modificar.
Claro, la predisposición genética existe como causa.
Sí.
¿Podemos modificar solamente con hábitos
que esa criatura en un futuro no sea obesa?
Le estamos planteando una vida de hábitos saludables,
pero que en muchos casos supone un gran sacrificio.
Exactamente.
Lo ven como una condena, ¿no?, ya desde que son pequeñitos.
Exactamente.
Por estudios que se han hecho, se ha visto que los progenitores,
si uno o los dos progenitores son obesos,
el niño tiene un alto riesgo de ser obeso.
¿Pero por qué?
Porque hay factores ambientales que están incidiendo en forma negativa
para que este niño tenga malos hábitos alimentarios.
Claro, sociales.
Sociales.
Son los ambientales, sociales, culturales,
los que determinan que ese niño tenga mayor predisposición a ser obeso.
Entonces, si tenemos factores genéticos,
pero modificamos los factores ambientales,
este niño va a poder ser un niño sano
y no tener sobrepeso ni obesidad.
¿Quién le niega a un niño un bollo de chocolate,
de estos de fabricación industrial?
Sistemáticamente no.
Pero ¿quién le niega a un niño determinados alimentos
con la presión que hay alrededor?
Y le digo, pues si es un niño, ¿no?
Le voy a amargar la vida.
Esto que parece tan simple en la vida cotidiana cuesta a las familias.
Claro.
Lo que pasa es que los buenos hábitos alimentarios
se están cambiando por otros hábitos debido a la forma de vida que llevamos.
Muchas de las madres trabajamos fuera,
entonces es más fácil en lugar de hacerle el bocata tradicional,
que es mucho más sano,
con el pan tradicional, el aceite de oliva,
pues recurrimos a la bollería industrial,
que es más dañina, que tiene muchas grasas,
que tiene muchos alimentos azucarados y carbonatados
que no son los más correctos.
Es más cómoda, ¿no?
Porque es comodidad.
Pero si nosotras mismas y la misma sociedad empezamos a volver a nuestros hábitos antiguos,
yo creo que podemos mejorar mucho todos estos factores de riesgo.
Incluso con hábitos saludables que se marca la pauta de la dieta familiar,
hay niños y niñas que aumentan de peso, que comen fuera de horas.
Se apunta también como un factor en determinadas edades de la infancia y de la adolescencia de obesidad,
la ansiedad propia del ambiente en el que vivimos todos, ¿no?
La ansiedad en muchos casos los niños y también adolescentes la materializan comiendo.
Claro.
Interfieren, como decía antes, muchos factores ambientales, ¿no?
La misma sociedad, el estrés a los que están sometidos los niños,
la adaptación en el colegio,
algunos factores psicosociales como, por ejemplo,
la autoestima, la autoconfianza, el saber aceptar su imagen corporal.
Entonces todos estos factores, si el niño no los puede manejar,
interfieren en forma negativa porque toda esa ansiedad la manifiestan comiendo.
¿El sexo también determina que una persona sea obesa?
¿Tienen más tendencia las mujeres que los hombres a la obesidad?
En la infancia es al contrario.
Los niños, los varones tienen más tendencia a la obesidad.
Y la edad también repercute.
Las niñas entre los 6 a los 9 años tienen mayor incidencia.
Y los niños entre los 9 y los 12 años.
Generalmente es en la edad prepuberal donde tienen mayor pico de incidencia
en la obesidad y el sobrepeso.
Y es ahí cuando a veces se produce un cambio milagroso
y quizá porque han cambiado los hábitos o por su propia fisiología,
si eran gorditos, pues dejan de serlo y al contrario.
Exactamente.
Y también interfiere la actividad física.
Si mejoramos los hábitos alimentarios y aumentamos la actividad física por lo menos más
de dos veces por semana, pues va a disminuir el riesgo de obesidad.
Clar, és una edad també que hi ha molts crios que comencen a fer esport al col·legi
i que s'apunten a un equip de bàsquet, a un equip de futbol i que llavors entren en una dinàmica
que els ajuda també a perdre pes i a normalitzar el pes, vaja.
Vosaltres ho sabeu per l'experiència de cada dia i d'atendre les famílies i tot plegat.
Jo intueixo que amb la quantitat d'informació, poc o molt,
tots sabem allò que el doctor Mercader molt encertadament cada setmana diu
feu exercici, no fumeu, mengeu bé.
Jo crec que ho sabem, les famílies sabemos exactamente
cómo tenemos que alimentarnos nosotros y a nuestros hijos.
Y sin embargo, la obesidad infantil cada vez es más elevada.
¿Qué está pasando?
No, però jo no estaria del tot d'acord amb que ho sabem.
No, per això us ho pregunto, que et dona la sensació.
Ho sap una part, diguéssim, una part de la societat, no?
Però hi ha una gran part de la societat que no, que està immersa en uns altres hàbits
i que no són conscients d'aquesta...
Que no saben que estan, diguem, que tenen un sobrepes perquè no mengem bé?
Bueno, però el sobrepes tampoc no li dóna la importància...
Jo crec que no són conscients que després, als 30 anys, als 35, als 40,
tindran problemes sabers, no?
Si ho sapiguessin, probablement prendrien mesures abans,
però no són conscients.
Clar.
No sé què penses tu.
El estudio en KIDS que se hizo aquí en España alrededor del 2002,
hizo un estudio sobre cuáles eran los hábitos alimentarios en la población entre los 2 y los 24 años
y cuál era la frecuencia de ingesta y del aporte calórico.
y se estudiaron muchas determinantes y se encontraron que los niños obesos tenían como antecedentes importantes,
eran madres con un bajo nivel sociocultural.
Entonces esto también influye porque si la madre no tiene conocimiento del daño que le está haciendo al niño
con la cantidad y la calidad de alimentos que le está aportando, pues nunca se va a enterar de lo que está haciendo.
A veces también se utiliza el alimento en forma de dulces, como premio, como estímulo, para calmar, ¿no?
Y eso no son los niños los que lo piden, sino los padres, seguramente, o la familia.
Si te portas bien te daré un trozo de chocolate.
Exactamente.
Que se pueden comer chocolate, pero con moderación también, ¿no?
Con moderación, sí.
Esto es habitual, ¿no?
Claro que sí.
Es una forma de recompensa que realmente no lo estamos haciendo bien y que desde ahí ya vamos influyendo en forma negativa en los hábitos.
Es prevención, es intentar evitar una problemática en el futuro, pero en el niño y en el adolescente el sobrepeso también le provoca causas directas en su presente.
Sí, no solamente las consecuencias en la salud, sino también psíquicas, porque disminuye su autoestima, su autoconfianza y disminuye también su rendimiento escolar por la imagen física distorsionada que tiene.
También hay aislamiento social y alteraciones en el comportamiento.
Esto lo ven en las consultas pediátricas.
Claro, claro que sí.
Y cuando llega un niño, una niña o un adolescente a la consulta con la familia y tiene este cuadro de obesidad, desde el punto de vista del pediatra o de la pediatra, ¿cómo se afronta? Porque no es fácil.
No es fácil. Lo ideal es que debe existir un grupo interdisciplinario de nutricionistas, psicológicos, médicos, deportólogos, con el fin de hacer un manejo integrado.
No solamente la parte nutricional, sino también la parte psicológica, que en estos niños es quizá la más importante.
Que ellos aprendan a aceptar su imagen corporal, a mantener su autoconfianza, su autoseguridad.
Y una vez que hayamos valorado todos estos factores que interfieren en su comportamiento, pues a través del apoyo psicológico, pues podemos ayudarlos en forma positiva.
Y tienes también que, claro, introducir una dieta, lógicamente.
Hay que, obviamente, con la nutricionista, unos hábitos alimentarios correctos, con el médico del deporte, introducirlo a una actividad deportiva por lo menos dos o tres veces por semana.
Claro, sobre el papel decimos, ahora vamos a cambiar los hábitos alimentarios.
Pero aquel niño y aquella familia cambiar hábitos equivale a dieta, palabra terrible y maldita.
Un niño o una niña de siete, ocho, nueve, diez, catorce, quince años, hacer una dieta, eso debe ser mortal, ¿no?
No, jo diria que més que una dieta és un canvi d'hàbits, ¿no?
Sí, però sona a dieta, a les famílies li sona a dieta, tu li pots dir canvi d'hàbits.
Jo crec que hi ha famílies, hi ha estructures familiars que, per exemple, la fruita no la toquen, no la toquen.
Vaja, jo coneixo per experiència personal, però jo crec que és un hàbit bastant extès que la fruita, per exemple, no la toquen.
I els postres són dolços, són pastissos i bolleries i coses així, formatges i tal, no?
I per tant, per exemple, això és una dieta, no?, un canvi cultural que va lligat molt als hàbits socials i culturals
d'introduir la fruita com un element essencial, no?
Hi ha una sèrie d'aliments que n'has de prendre unes dosis setmanals o diàries, no?, estàndards i obligades quasi,
per tindre una dieta saludable, no?, que això la doctora ens dirà més què és el que hem de menjar, no?
Però jo crec que més que una dieta és introduir uns hàbits.
Clar, tenir el coneixement del que necessita, el que gastem, perquè aquí quan, diguem-ne que els pares i les mares,
si hi ha aquesta determinació genètica, a vegades les famílies també tenen un sobrepès,
no li fan aquest canvi d'hàbits al nen o a la nena, ho ha de fer tota la família, pràcticament.
Toda la família.
Vull dir que és un compromís de tot l'entorn familiar, no només del nen o la nena,
no pot estar el nen o la nena a dieta, entre cometes, i els pares continuen menjant aquests productes
que no paguen, és una crueltat, a més a més, no?
Sí, tiene que ser toda la familia, porque claro, los niños son lo que aprenden de los adultos,
entonces, si cambian los hábitos de los padres, por ende el de los niños.
No ha de ser restrictiu, senzillament proporcionar els aliments, no?
Hay que comer de todo en forma equilibrada y correcta.
Que fàcil que sona.
Sí, és bonic.
És que així és tan fàcil.
Això està fet, home, està tirat, eh?
I fer exercici cada dia i ja està.
Ja està, i escolta, feliços com anissos.
No, no, de fet vull dir que aquella piràmide dels aliments clàssica es manté,
perquè per molts estudis que es facin, diguem-ne que els paràmetres del que hem de menjar cada dia
estan més que marcats, no?
I si no seguim això és perquè no ho volem, perquè aquesta informació sí que ja és certa.
Sí.
El que és preocupant és això, no?
És el que deia al començament, no?
Que em sembla que som el quart, doctora?
Somos el quart país de la Unió Europea.
De la Unió Europea amb més nivell d'obesitat infantil.
És la veritat, eh?
Després d'Itàlia, de Grècia, de Gran Bretaña, som els quarts.
I això es pot evitar?
Esto es.
I és una pena perquè som una societat que tenim debaixo del braço
el estigma de llevar el currículum de la dieta mediterrània,
que és una de les dietes més sanes del món,
i paradògicament estem en el quart lloc.
Entonces, és que tenim que canviar.
Ara, per això de les modes, hi ha qui diu que el que és els hàbits
i el menjar japonès, que diuen que és tan sa,
que està desplaçant a la dieta mediterrània aquí a Occident, no?
És curiós.
Sí, sí, això diuen, no?
Home, el menjar japonès té el defecte de que és massa salat,
de que és molt salat.
Això és un dels factors que feia que, per exemple,
els japonesos tinguin més càncer d'estómac
que no pas els nivells de càncer d'estómac.
S'han de trencar tòpics, eh?
Això és molt interessant, s'han de trencar tòpics.
Exacte.
Seguim apostant per la dieta mediterrània.
Sí, seguim.
Cereals, fruits secs, fruita, verdura, peix blau.
Sí.
L'oli cru.
L'oli cru.
L'oli cru.
Però, clar, a vegades també passa això,
quan la gent es posa a fer una dieta, un canvi d'hàbits.
Oli d'oliva, sí, sí, que és molt sa, i vinga, oli d'oliva.
És a dir, hidrats de carboni, cereals, sí, sí, molts cereals.
És a dir, no, no, com que és integral, m'entens?
És que és també un tema de proporció, no?
Sí, sí.
Perquè això també us trobeu, no?
Com que és integral, o és oli d'oliva, tira.
No, no, no.
Hay que tener en cuenta la densidad calórica que tienen todos los alimentos.
Hay que tomarlos con una frecuencia también moderada,
según la pirámide de los alimentos.
Y también hay que hacer ejercicio, complementarlo con la actividad física.
La famosa pirámide que fins i tot s'ensenya a les escoles,
a primària les tenen al seu llibre de naturals,
en la mària de socials, no, de naturals.
Aquesta pirámide és el que abans us comentava, és la clàssica.
Una base de fruita, verdura, cereals, i anem pujant.
La recordem una mica, si us sembla?
Sí, sí, sí.
És a dir que sembli obvi, eh?
No, jo crec que això, has nomenat això de l'escola i de la pirámide,
jo crec que l'escola és un bon lloc per combatre l'obesitat infantil.
Passa que ens trobem, com moltes vegades, en manca de finançament, no?
Vull dir que hi ha pocs recursos que podem destinar per dir que directament no en tenim cap
per anar a fer aquestes campanyes.
Ja s'ha fet experiències al col·legi de farmacèutics, als esmurses saludables,
ja fa temps que els han anat a revisar.
Però són experiències puntuals, no?
Per falta de diners, com sempre, clar, és llogic.
I això seria un bon lloc, jo crec que és un bon lloc per incidir, no?
Però d'una manera continuada, amb aquests dos hàbits.
Nos recordem la pirámide, com si fóssim a l'escola.
Vale.
No farà mal, eh?
En la base està el pan, la pasta, las patates i los cereales,
que se pueden tomar en cinco raciones al día.
En la parte superior, a diario, que hay que tomar los vegetales, las frutas,
tres raciones al día, en forma moderada, de leche, queso, yogur y el aceite de oliva.
y en forma ocasional, que es ya la parte superior de la pirámide,
las carnes rojas, los embotidos, la bollería, los dulces, las grasas y los cereales.
La bollería prohibida.
Ocasionalmente.
Saquemos la de la pirámide.
Ni diumenge podem fer-nos un extra, un cap a la setmana?
Al mes, una vez al mes.
Al mes? No és una mica exagerat?
Ui, ui, aquest home, ens vol posar en forma a tots, eh?
I el peix, quin lloc ocupa?
El peix està en dos o tres raciones al día.
Está en el segundo nivel de la pirámide.
A la setmana seria, no?
Sí, a la setmana.
El peix.
Per tant, la carpa vermella...
Ocasionalmente.
Ocasionalmente.
I resulta que en consumim molta, no?
Sí.
Sí, sí.
Perquè també és un producte, doncs, diguem-ne, que dona molts resultats
i ho pots cuinar de moltes maneres, segurament.
És possible.
Està molt introduït, no?
I llavors, doncs, hi ha un hàbit, no?
Hi ha un hàbit social de menjar carpa vermella.
I carps blanques, podem abusar-ne una mica més?
Sí, incluso el pollo, igual que el pescado.
Dos o más raciones.
Per tant, la nostra dieta setmanal s'hauria de basar fonamentalment
en hidrats de carboni, pasta, cereals, frites i verdures.
Sí, exactamente.
I carps blanques.
Clar, però allò amb la mentalitat de dir, no, és que això no té tall,
això no alimenta, no?
Exactament.
I l'entrecot ben cru.
Exacte.
A partir dels tres anys, doncs, fins als tres anys és el pediatra
qui anirà dient si el nen o la nena.
Si abans dels tres anys el pediatra detecta que el nen o la nena
té un pes per sobre del que seria desitjable,
comença a fer alguna acció o encara no pot fer res?
Intentamos explicar a las madres o de hacer una valoración
de cuáles son los hábitos que tiene el niño.
Porque si toma muchos productos de bollería,
muchos productos azucarados, los humos,
estos artificiales que tienen muchos azúcares,
pues hay que empezar a educar a la madre primero.
Els sucs, per exemple, embotellats.
Això hi ha de tendència, a més amb bona intenció,
un suc, d'aquests que això té, és com un refresc, no?
Claro, esto tiene muchos azúcares refinados.
Es conveniente darle mejor el zumo natural.
Clar, clar, això és evident.
Sí.
No, que deia que, clar, hi ha alguns casos,
per això dèiem-lo del pediatra,
però hi ha alguns casos en què l'obesitat
pot tindre una causa patològica, no?
Claro.
Però és el pediatra el que ha de detectar
quan a un nen se li ha de fer un estudi endocrinològic
per detectar alguna malaltia poc freqüent,
però que existeixen.
Però dins d'aquest percentatge d'obesitat infantil
deu ser els mínims.
És escas, molt escas.
Potser sembla una raresa,
però a l'altre extrem, i segurament hi ha pocs casos,
hi ha pares o mares, és com tot en aquesta vida,
que ens passem o ens quedem curts,
que potser endavant d'això,
o perquè per una tradició cultural i també tot plegat,
des de ben petit ets,
doncs si els pares són vegetarians, macrobiòtics,
fan aquest tipus d'aposta en la seva nutrició,
també ho introdueixen els nens.
Això és una mica arriscat a determinades edats?
Hem d'esperar que el nen o la nena
ja entri en una joventut,
en una maduresa fisiològica per entrar aquí?
Com bé que de petits facin aquesta piràmide clàssica?
No passa res si entren en aquest tipus de nutrició?
Pueden tenir alguns riscos de deficiències,
entonces, es que claro,
esto va con la cultura de cada familia.
Parlo des del punt de vista mèdica,
perquè després diguem-ne que cada família
ha de fer el que consideri.
Sí, pero puede tener riesgos de algunas deficiencias.
Claro, depende del nivel, dijéramos, de cumplimiento, ¿no?
Claro, si son vegetarianos puros,
por supuesto que va a tener algunos riesgos el niño.
Està clar que en l'edat adulta
hi ha aliments que no necessites,
hi ha nutrients que no necessites
i d'altres que no necessites en més gran quantitat
quan estàs fent el creixement, no?
Sí, hi ha les proteïnes, no?
I tal, llavors, doncs clar,
les proteïnes, el principal font són les carnes, la llet...
No, no, les carnes rojas.
I llavors, clar, la dieta aquesta,
si ets estricta i no beus ni llet, ni ous, ni carnes,
doncs és perillós, no?
Després hi ha aquests que fan a la mixta,
que és que prenen llet i mengen ous, no?
I altres que mengen peix, també, és que depèn...
I llavors, en funció d'això,
podríem establir el risc, no?
Sí.
Però una dieta estrictíssima i total
en quant a proteïnes,
això, doncs clar,
té el perill que el nen necessita proteïnes
en una quantitat.
És que abans comentàvem que tenim molta informació
i, sense dubtar, la tenim a vegades,
aquesta sola informació ens pot confondre una mica
també a les famílies.
De cop i volta resulta que no se'ls ha de donar,
no se'ls ha de donar als nens tanta llet
com els hi donem?
Perquè ara hi ha un estudi d'una universitat
que vés a saber on és,
que diu que la llet de vaca no és convenient
i millor que prenguin un altre tipus de llet vegetal.
Tot aquest tipus de coses també ens creu una mica
de confusió als pares quan estem alimentant
els nostres fills.
Jo crec que tenim que basar-nos també en la informació científica
i una informació ben realitzada.
En realitat, totes aquestes són modes també que salen.
Jo crec que fins que no salga un estudi definitiu,
ben fet, multicèntric,
que diga que la leche de vaca
per encima de tales cantidades
puede tener efectos perjudiciales en els nens,
doncs tenemos que seguir con nuestra conducta habitual.
Com podia posar un altre, que n'hi ha molts.
Que un niño debe recibir
por lo menos 500 mililitros de leche al día.
Entonces, hasta que no hayan otros estudios
científicamente comprobados,
pues tenemos que seguir con lo que se ha descubierto
hasta el momento.
Molt bé.
A mòdus de conclusió, doctora o doctor Mercader,
missatge final?
No, jo diria que, home,
que sensibilitzar la gent
de la importància que té la obesitat infantil,
perquè, doncs, és una herència
per l'endemà
i que, sobretot, doncs,
és important
no caure
i modificar, doncs,
els hàbits alimentaris
patològics
o anormals
que tenim
que es basen, sobretot,
en tot el que és
bolleria industrial
i tot el que està fet, doncs,
a base d'indústria,
tot el que és envasat i tal.
I tornar més
a tot el que és, doncs,
l'alimentació tradicional.
I de bo, doncs,
l'exercici.
L'exercici, doncs,
de manera habitual, eh?
No serveix el diumenge
anar a estragar-se,
sinó que s'ha de fer
d'una manera rutinària,
tres dies a la setmana,
com a mínim.
I que no se saltin
la classe de gimnàstica
del col·le, eh?
Que a vegades això també,
com que està grassoneta,
està grassoneta,
ja sabem això,
doncs,
anar amb compte.
No, res,
que se'ns ha girat feina,
però ja sabem
que d'això es tracta,
no?
Anar en vetllar
per la salut
i vetllar per la salut
també entra
en aquest gest quotidià
que és cuinar
tres o quatre vegades al dia.
Doctora Velasco,
doctor Marcadé,
un plaer com sempre.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
A la propera.