Ara sí que podem començar ja parlant seriosament de vins.
Doncs sí, a veure, quan s'acosta a l'estiu a tothom li ve de gust això,
una terrasseta, moltes vegades una amanideta, un peix o una cosa lleugera
i un vi lleuger.
Però escolta, també un vinet blanc com una alternativa a la cervesa
o altre tipus de lloc al migdia, abans allò han de prendre un refresc,
un vinet blanc, també ve de gust, no?
Jo crec que sí, sí, sí, a veure, si estàs assentat, diguem-ne,
per mi és millor copa que la cervesa.
Si estàs dret, i ens entenem una miqueta, no?
La copa de peu dret, de barra, doncs la cervesa és més adient, potser, no?
Però la copa d'assentat, allà amb una terrasseta i tal,
una bona copa de vi blanc, jo crec que és genial i que, a més,
s'enten molt bé i que pot acompanyar molt bé algun aperitiu
d'aquests que fem normalment també amb una terrassa, no?
Els vins blancs el que tenen és que, com que serveixen a menor temperatura
en general que els vins negres, doncs ja són més frescos també
de temperatura d'entrada, no?
Però, a més, moltes vegades són una miqueta més àcids i més cítrics,
amb aromes més cítrics, florals, afruitats,
i això també fa, doncs, que a l'estiu entrin molt millor, no?
I per això, doncs, tant les bodegues com els restaurants,
com tothom, doncs a l'estiu acostumem a ampliar aquesta oferta
de vins blancs a les nostres cartes,
i inclús aquest any, doncs, hi ha bons preus i vins de molta qualitat,
com ja vam veure amb la D.O. Tarragona,
doncs amb les altres D.O.s que tenim aquí a la província
i, evidentment, amb tots els vins d'Espanya i del món,
hi ha molt bons preus de vins i es poden disfrutar
de molt bona qualitat amb vins blancs.
Podríem anomenar-ne alguns, segurament,
però també recorda que hem de regalar aquest llibre,
hem de preguntar alguna cosa als oients?
Sí, bueno, encara que jo ho aniré dient,
potser serà una pregunta,
però, doncs, que ens diguin, no ho sé,
una varietat de raïm autòctona.
Una varietat, molt bé, una varietat de raïm autòctona
amb la qual s'elaborin els vins blancs.
Ens pideu trucar en qualsevol moment.
Si ens escolteu, jo les diré, però, doncs,
que sigui autòctona, que sigui típica
d'alguna D.O. de Catalunya, catalana.
Doncs, escolta, el ventall de possibilitats és ampli,
per tant, ens truqueu al 977-2447-67
i el llibre d'Arola editors dels Canapés
a l'abast de tothom de Salvador Aimany és vostre.
Una varietat autòctona,
quan parlem del territori en general,
amb la qual s'elabori el vi blanc.
Ens truqueu i teniu el llibre.
Molt bé, doncs, vaig a començar una miqueta
les D.O.s que tenim aquí a la província de Tarragona,
allò d'escombrar cap a casa, que se'n diu,
doncs, potser la més coneguda
i la més tradicional dintre del món dels vins blancs
és Penedès, eh?
La zona del Penedès, que a nosaltres
a la província ens toca per el que és el cantó del Vendrell,
eh?
És una zona molt coneguda amb vins blancs
i molt assentada, amb molta fama, ja,
a nivell mundial, eh?
Fan uns vins blancs molt equilibrats,
amb molta varietat,
o sigui, hi ha des de vins molt aromàtics
a vins més secs, eh?
Vins més minerals
i sobretot molta qualitat,
perquè tenen molta experiència.
D'allí també elaboren molt de reïm blanc
per fer el cava, eh?
Amb les típiques varietats
macabeu, xarelo i parellada,
però últimament inclús s'estan vinificant
aquestes varietats en blanc,
diguem-ne, no amb escumor,
sinó en blanc o en cava,
i estem tenint grates sorpreses
amb la qualitat d'aquests raïms
vinificats per separat.
Potser la primera que es va començar
a vinificar així per separat
va ser el macabeu, eh?
Que és una miqueta la viure,
que n'hi diuen a la Rioja,
que serien els blancs típics de la Rioja.
Doncs aquí n'hi diem macabeu
i, doncs, el Penedès,
inclús aquí al Montsant,
i això s'està treballant
amb uns resultats excel·lents.
És una varietat
que el que fa és donar-nos mineralitat,
ens reflexa bastant
les característiques de la terra,
sense donar-nos
una molta, molta floralitat.
Ens donen notes cítriques,
però més aviat de pells de llimona
i això,
però, doncs,
no és aquella varietat
tan floral i tan espectacular
com altres que també parlarem.
Tenim una trucada.
Sí, sí, hem de parlar amb algú
que ràpidament ja ens pot comentar
alguna de les varietats autòctones.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Roser Santamaria.
Què tal, Roser? Com va tot?
Bé.
T'agrada el vi blanc?
Sí.
Més que el negre
o tot el vi en general?
Més igual, més igual.
És igual.
Molt bé.
És de les nostres.
És de les nostres.
Molt bé, Roser,
doncs digue'ns alguna varietat autòctona.
El macabeu.
El macabeu.
El macabeu.
Molt bé, molt bé.
Doncs fixa't,
així de fàcil,
ja tens el llibre de Canapés
de Salvador Arimany,
d'Arola Editors,
el tens aquí a la ràdio
i una mica en la mesura del possible
el mateix que li deia amb el David,
si és possible que el vinguessis a buscar
entre les 10 del matí
i la 1 del migdia, d'acord?
Sí, bé, gràcies.
Gràcies a tu per trucar, Roser.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
El macabeu és de les varietats
més conegudes i populars,
és veritat.
Doncs molt bé.
Doncs la macabeu,
com us deia,
la podem trobar en moltes zones
de la nostra província
i és potser de les més arrelades.
Jo us donaré un exemple d'un vi
que, doncs, per raons,
per moltes raons,
d'amistat,
de sentimentals
i de qualitat, sobretot,
doncs m'agrada molt
que és la finca dels camps
del Genèventura,
de la zona del Penedès,
del Vendrell,
que és una monovariotal
de macabeu,
un vi amb ja molta tradició.
La primera collita
va ser any 98,
que el Jordi,
el meu germà,
va fer el primer...
va ajudar,
ell no va fer res,
però, doncs,
va ajudar,
va col·laborar amb aquests amics
a fer aquell copatge
i, bueno,
és un vi, doncs,
que ja fa molts anys
que està al mercat.
Jo he tingut l'ocasió
de fer cates verticals,
això vol dir, doncs,
tastar una botella de cadenyada
des de l'any 98
i estan espectaculars.
És un vi que ha aguantat
el pas dels anys,
increïble,
perquè té una bona acidesa
i, evidentment,
té una evoluciona,
és un vi que va evolucionant
amb el temps,
però amb una fruita
i amb unes característiques
impressionants.
L'evolució del vi blanc
és molt diferent
a l'evolució
que pot fer el vi negre,
no?
o no?
A veure...
O diguem-ne
que com homes i dones
envelleixen
de manera diferent.
Sí,
i, a més,
com homes i dones
envelleixen
a trobar-se,
no?
Sí.
És bonica,
aquesta comparació.
Sí, sí, sí.
Jo he vist
algun reportatge
que diuen
que el caràcter
de l'home
i de la dona
són bastant diferents
en molts aspectes
i que amb l'edat
se van trobant,
no?
O sigui,
la dona tendeix més
cap al caràcter de l'home
i l'home tendeix més
cap al caràcter de la dona
fins que s'arriben a trobar,
no?
Amb els vins passa el mateix.
El vi negre evoluciona
cap al vi blanc
amb els anys
i el vi blanc
evoluciona cap a vi negre
amb els anys.
Què vol dir això?
Doncs que el vi negre
va perdent color,
va perdent
tots els entusiasmants,
la vivacitat aquesta,
no?
Sí,
i tots els colors,
tota la matèria colorant
va oxidant
i va tendint
a aclarir-se
i el vi blanc
amb els anys
es va oxidant
i es va enfusquint,
va agafant color
i al final
si tinguéssim
un vi blanc
i un vi negre
de molts anys
podrien ser
pràcticament iguals,
seria molt difícil
de diferenciar-los,
no?
Seguim amb les varietats,
m'acabeu,
hem parlat,
el xarelo.
El xarelo
és una varietat
que es beneficia
sola des de fa poc,
fa relativament poc,
segur que hi ha alguna bodega
que fa molts anys
que la vinifica,
però que està al mercat
entrant així amb força
fa relativament poc temps.
Era una varietat
que es considerava menor,
que s'ha fet servir
per fer el cava
i que ha sorprès,
almenys a mi també,
el resultat
que dona
la vinificada
sola.
Inclús
vinificada
amb les seves mares,
o sigui,
amb vinificacions
més complexes
que necessiten
raïms i varietats
amb més decors
i amb més personalitat.
doncs un bon exemple
està
en el vi
de l'Adernats
de la cooperativa
de Nulles,
tenen un fermentat
amb barrica.
Aquest és molt bo
de l'Adernats.
Està molt bo,
està molt ben fet
i està molt bé de preu,
és un vi
molt econòmic
per ser
un vi de segona classe,
diguem-ne,
hi ha els joves
i després hi ha
aquests una miqueta
com si hi ha un criança
en blanc,
que de fet és un criança
perquè ha passat
per barrica
i donen resultats
excel·lents.
Inclús
amb cava
s'estan fent experiments
de fer caves
amb monovarietals
o pujant els percentatges
de xarel·lus
perquè diuen
que permeten
envelliments
molt més llargs.
Jo fa
un parell d'anys
vaig estar
en una cata
de gramona
i vam tastar
coses molt interessants
amb envelliments
prolongats
de xarel·lus
i realment
és una varietat
a seguir
i a tenir
molt en compte.
I quina és la varietat?
Ja sé que és una pregunta
molt bàsica,
però quina és la varietat
que dona
el vi blanc
allò més sec
que el xardoner?
Més sec?
A veure,
de les nostres
jo diria que la garnatxa.
La garnatxa.
La garnatxa
és la varietat
per mi
que agafa millor
el terra
i que agafa millor
la personalitat
dels terrenys.
Una molt macabeu,
però la garnatxa
té un procés
d'oxidació
molt ràpid,
és un raïm difícil
de vinificar
per aquest problema,
perquè s'oxida
molt ràpidament.
Però,
si estan ben fets,
a mi em dona
uns resultats excel·lents.
Jo,
les garnatxes
de la terra alta
són espectaculars,
són uns vins
amb una personalitat
i una manera
de fer.
Jo,
per exemple,
el mas d'en Pol
del Seller Clua,
un terra alta
fet amb garnatxa,
xardonnay,
sovignon blanc
i moscat,
ens dona
unes notes
molt interessants
que ens reflexen
molt bé
el terreny.
Sembla que et passeigis
per allà
i vegis
aquells terrenys.
Les garnatxes,
però,
per exemple,
hi ha la de Tària,
també,
que és un vi
de la terra alta
que també es reflexa
molt bé
i molt sec,
però s'ha d'anar
al tanto
amb els envelliments,
amb les anyades,
no és un vi
que es pugui comprar
cegues
així com així,
sinó que
s'ha de conèixer
cada anyada
i s'ha de conèixer
cada vi.
Clar,
perquè un blanc jove
amb garnatxa
no és el mateix
que un blanc
que hi ha
una miqueta
en reserva.
Exacte,
un blanc jove amb garnatxa
normalment ens podem trobar
poques sorpreses
perquè la joventut
ho admet moltes coses,
també com en els homes,
com en les persones.
Som com el vi francès.
És que és així.
O el vi és com nosaltres.
Però,
doncs,
quan ja parlem
de vins
de una miqueta
de dos,
tres,
quatre anys,
s'han de conèixer
una miqueta
les garnatxes
perquè
tenen aquesta tendència
a oxidar-se.
Tant és així
que
amb les negres
també es fan vins
de quedença oxidativa
molt interessants,
com el banyuls
i com vins
del que és
la Catalunya Nord.
A part de les garnatxes,
hi ha també
altres varietats
no molt conegudes
però que es fan servir
interessantment,
com el sobirat parent
o el pensal blanc,
que són varietats,
per exemple,
el que és el pensal
que incorpora l'acústic,
també un vi
d'un bon amic
d'aquí del Montsant,
un vi blanc
perquè l'acústic
potser és més conegut
al negre,
però el blanc
és espectacular,
també és un vi
amb un preu mig,
un preu mig,
amb bodega,
no ho sé,
s'ha de trobar
al voltant dels 9 euros,
9-10 euros,
però és un vi
amb una expressió
increïble també,
amb una complexitat
i molt ben fet,
és un vi
per acompanyar
un àpat
una miqueta
ja consistent,
tot i ser un vi
jove,
és un vi
doncs un 2009,
és un vi jove,
però té una certa complexitat
i una molt bona estructura,
el saber fer
d'una bona casa
i d'un bon anòleg.
A mi també m'ha sorprès
de la Conca de Barberà,
que és una D.O.
que se'n parla poc també,
el Josep Foraster,
Blanc Selecció,
és un vi
que el vaig tastar
per primera vegada
l'any passat
i que em va sorprendre.
És un vi
que està fet
amb garnatxa blanca,
macabeu i xardoner,
vull dir,
són tres varietats
molt nostres,
la xardoner,
diguem-ne que és forània,
però ja quasi que no ho és,
és catalana d'adopció
perquè fa molts anys
que està a casa
i que han aconseguit
una estructura
molt interessant
i molt important
amb un vi
amb un preu també
molt interessant.
És un vi que està,
suposo que a les botigues
al voltant dels 8-9 euros també,
però és un vi també
amb unes certes notes
de frescor,
de llimon,
amb una bona acidesa,
però amb estructura
i amb moltes coses
al darrere.
Després,
no voldria oblidar,
altres varietats
com aquesta,
com la xardoner,
que hem comentat ara,
que són molt clàssiques,
són varietats
procedents
de la Burgonya
francesa
i que és una varietat
que s'ha adaptat
força bé
a casa nostra
amb totes les D.O.s
i que són varietats
que permeten
aquest envelliment
i aquesta
criança,
diguem-ne,
amb les seves mares,
amb les seves lies,
que es diu en castellà,
i tot aquest
batonatge
i aquesta manera
de fer
amb tots els restes
de vinificació
del vi blanc.
Fan que quedi
vins més untuosos
i elegants,
inclús
moltes vegades
fan la malolàctica,
coses que els donen
notes de nata,
de mantega
i que van molt bé
per acompanyar
plats de carn,
inclús de carn blanca
o de carn vermella
sense massa salsa,
doncs un ànec
o això van molt bé,
són vins que aguanten
força bé.
En aquest cas,
dintre de la D.O.
Tarragona
tenim el Moller Xardone,
que és un clàssic
també
de casa nostra
amb una bona
relació
qualitat-preu.
I una altra varietat
també molt nostra,
però molt mediterrània
en general,
és la moscat,
la moscatell
de Alexandria.
És aquella persona
típica que diu
jo vull un vi
molt
diuen un vi dolç,
no és veritat
que sigui dolç,
però que sigui dolçet,
no?
Però no és veritat
que sigui dolç,
és sec,
o sigui,
si tu mires analíticament
en un laboratori
els nivells de sucre
són els mateixos
que dels altres vins.
Però el paladar
és diferent.
El paladar
del mosquatell
és com si et posessis
aquell mosquatell,
aquell raïm
a la boca
i et dona aquesta nota
de fruita,
de raïm.
I el contrast
és la dolçor
amb la sequetat
d'altra banda
és un contrast
ben curiós.
N'hi ha molts
de vins al mercat,
doncs ara mateix
doncs a mi em ve
el Clos Berenys Moscat,
un monovarietal,
el Muller
també té del moscat,
hi ha bastantes
bodegues
que estan
benificant amb sol
i moltes
que li afegeixen
a les seves
benificacions
per donar-li
aquest toc
fruital,
aquest toc
brutalment
de raïm
en els vins.
Doncs la persona
que busqui
que sigui per exemple
un enamorat
del jagostraminer,
tot i que les notes
són diferents
però que agradin
aquestes notes
tan espectacularment
afruitades.
El jagostraminer
és molt sec,
molt sec,
molt sec.
Depèn,
hi ha jagostraminer
molt dolços,
és que depèn
de com se benifiquin,
no?
El jagostraminer
per exemple
és una veritat forània
originària de l'Alsàcia,
de la zona
del ring,
no?
El que són
els bosques,
les muntanyes
aquelles que toquen
ja a Alemanya,
perquè de fet
hi ha una
alçàcia a Alemanya,
és on hi ha
el Parlament Europeu
i tot això,
doncs allí
és originari
el que és
el riesling,
el pinot gris
i el jagostraminer.
El jagostraminer
és la nota
de cata típica
i si no us
equivocareu,
és l'itxís,
és aquella
fruita dels xinos,
té aquell gust
de l'itxís
i inclús
de roses,
és molt,
molt,
molt espectacularment
notòries,
no?
I es pot
vinificar
sec,
supersec,
però clar,
amb aquestes notes
sembla que sigui dolç
o es pot
vinificar en dolç,
però realment
dolç,
eh?
Es poden fer vins
molt dolços
amb jagostraminer.
tenim una altra trucada
ja gairebé
per acabar,
donem pas,
hola,
bon dia.
Hola,
Iolanda,
Francesc,
bon dia.
Hola,
com estàs?
Bé,
no et trucava,
per el llibre,
que ja el tinc.
No,
m'imagino que trucaves
per col·laborar
perquè ho fas sovint,
això,
i ens agrada moltíssim,
digues.
M'encanta.
Mira,
trucava per dir-li
al francès
que una dita
que diuen
de dues varietats
de ceps,
no sé si els coneixerà,
que es diuen
picapoll
i carinyena,
ceps de poca mena.
Sí,
són dos negres,
eh, però.
Exactament.
I resulta
que el picapoll
era un raïm allargat
per fer les passes,
per fer les passes
aquestes
que s'assequen.
Perdó,
el picapoll és blanc,
ara m'equivocava,
el picapoll és blanc
i el carinyena és negre,
que el carinyena,
aquí no ens ho deixen dir,
i li hem de dir samsó.
No ens deixen dir-li carinyena.
El tema de les d'ós,
això és molt...
I la varietat del muscat
és un raïm molt gros
que és el que s'utilitza
per fer
les famoses guindes
a morujo.
Ah,
sí,
sí,
sí.
Aquest és el muscat.
Molt bé,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Jo t'he trobat
això del picapoll
i carinyena,
ceps de poca mena,
que és una dita
que es diu molt...
No la coneixia.
Ceps de poca mena,
però escolta,
el seu profit
s'ha tret,
al llarg de la història.
De les coses modestes
s'entreuen coses molt grans
a vegades,
també és cert.
I si vols tastar
aquesta varietat
vinificada,
que jo sàpiga,
només la fa una bodega
que és Abadal,
les bodegues Abadal
de la zona central
de Catalunya
fan Abadal picapoll.
Vinifiquen en blanc
un vi interessant,
molt interessant
amb aquesta varietat.
És un vi molt suau,
no té un preu massa car
i és un vi curiós
per tastar aquesta varietat.
Molt bé.
Moltes gràcies, Mar.
Molt vinga, Iolanda.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies, Mar.
Jo aquesta varietat
picapoll no la coneixia,
l'he conegut ara.
Estem pràcticament
fora de temps
i ja sabeu
que des d'aquest espai
quan parlem
de temes gastronòmics
en de vins
no ho fem
per un sentit patriòtic,
sinó perquè realment
creiem,
apostem en els vins de casa,
els vins de la D.O.,
Montsana,
Terra Alta,
vins magnífics,
tots,
o Tarragona naturalment,
però els blancs
últimament
que estan
agradant moltíssim
són els blancs
dels costells del Segre.
Sí.
Molt bons.
Els costells del Segre
tenen un clima
una miqueta més fred,
és una miqueta
com
el que és
Conca de Barberà,
estan
per dalt
podríem dir que es toquen
i tenen un clima
una miqueta més fred,
una miqueta més d'alçada
i aquest afrascó
els dona acidesa,
els dona més
vivesa els vins
i si realment
s'estan fent coses
molt interessants.
Igual que en Priorat,
en Priorats blancs
que són poc coneguts,
si usaran els vins
molt minerals,
amb molta personalitat,
també són
superinteressants.
I no voldria acabar
el programa
de parlar de vins blancs
sense mencionar
com a mínim
l'Alberinho,
que per mi és el rei
dels vins blancs.
Tenim un gran vi
a Espanya
i si fos dels francesos
seria el millor del món,
però com que és nostre
doncs només és un gran vi
que el fan molt bé
i molt bo
i a més tenim
el Verdejo
del que és Rueda,
tenim el Godello
de la zona de Val d'Horras,
o sigui,
tenim grans vins blancs
sense oblidar
vins divertits
com els procedents
del Palomino Fino
de la zona de Jerez
que fan,
doncs a part dels Jereces,
fan vins frescos
molt interessants
per veure així
nits d'estiu.
Teresa Leora
ens perdonarà,
però és que tenim
una altra trucada,
l'última ja
i acabem el temps de cuina.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Amb la Dolors,
que potser.
Dolors, endavant,
quan vulgui pot intervenir.
jo a més li volia dir
al Francesc
que parlant dels vins blancs,
a mi, personalment,
vull fer referència
del vi,
la sort,
que és blanc,
del marroig,
de la cooperativa,
que és
super de bo.
Sí, sí, sí.
És un Monsant...
I això és el Priorat,
bueno,
del Monsant, sí, sí.
Monsant, sí, clar.
Sí, sí, sí.
És un Monsant
que a més porta
una miqueta de garnatxa,
si no m'equivoco,
no que sí?
perquè jo la garnatxa
trobo que és la mare del vi.
Sí, sí, sí.
És que mira,
abans, quan jo era petita,
el meu avi feia vi a casa
i bevien vi de garnatxa sol,
és que era un negre allò,
tallat,
que tallava,
boníssim.
Sí, sí.
M'agrada ho dir,
sí, fort.
Sí, sí, sí.
I les garnatxes,
com he dit abans,
agafen molt bé
la personalitat del terreny
i en zones amb molta personalitat,
com és el Monsant i Priorat,
jo trobo que és una gran varietat
per fer vins blancs
i en concret les sorts
fan vi blancs,
és veritat,
molt bo.
El que passa és que hi ha
tantes bodegues
que no es poden dir totes,
no?,
en un programa,
però sí que és ben bo.
Clar, ja m'ho penso,
clar,
per això he volgut trucar
per reivindicar això.
La garnatxa.
I, Dolors,
quan parlava,
jo m'imagino
que a vostè li passava igual,
per a mi em venia
com al paladar
una mena de salibera,
no?,
de recordar aquella furtó.
Per cert,
molt ràpidament,
Dolors,
què estem preparant avui
per la canalla?
Ah!
M'heia recordat
que treballa en un menjador escolar.
I tant,
que me'n recordo.
Avui tinc sopa de caldo
i peix a la planxa
amb carabassó
i pesos saltejats.
Els pesos saltejats,
com que als nens
no els agraden massa,
els faig així
una miqueta de ceba
i pernilet.
Que bé que dinen al col·le
on treballa la Dolors Sabaté,
els nens i nens, eh?
I no té problemes
amb el peix al col·le?
No, gent,
aquest peix
ho faig a la planxa
i sense espines ni res
i és boníssim.
I ja t'hi poso
així una miqueta
en all i julivert picat sempre
i l'oli del damunt
el tiro una miqueta
així pel damunt
i queda boníssim.
La Dolors se la sap totes
perquè mengi la canalla.
Home, clar.
Dolors Sabaté,
moltíssimes gràcies,
molt amable per trucar-nos.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies a vosaltres, adéu.
També amb el Francesc Lledó
del Quim Quima
en aquest espai.
Aquests dies de Terracó Viva
reservem si volem venir
al restaurant,
sobretot a la nit?
Què et sembla?
Sí, home,
a les nits sempre és millor.
Sempre és millor fer-ho.
A les nits sempre és millor trucar,
eh?
I, bueno,
perquè sobretot la terrasseta
ja està oberta,
ja hem obert la terrassa
i doncs està començant
a fer molt bon temps
per disfrutar de les nits
a la terrasseta.
Francesc,
moltíssimes gràcies,
de veritat.
A vosaltres.
Fins la propera setmana.
Fins la setmana que ve.