És dimecres, per tant, ja sabeu que després de les 11 del matí
ens curem en salut, en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla.
Saludem el doctor Josep Marcadé. Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Avui ve acompanyat amb la doctora Sheila Ruiz.
Doctora Ruiz, molt bon dia.
Hola, bons dies.
Benvinguda. No és la primera vegada que ens acompanya.
Ara feia en memòria i recordàvem que la doctora Ruiz
ja va venir una vegada per parlar d'hepatitis.
Avui el que volem posar damunt la taula
són les malalties respiratòries cròniques.
i no és que haguem parlat de dades ni res
però fent una mica de memòria
jo recordo que alguna vegada hem comentat en aquest mateix espai
que aquest tipus de malalties en general
tenen una incidència important en la població, no?
Sí, sí, sí. Són malalties amb molta incidència.
De fet, és una de les principals causes, jo diria, d'incapacitat
amb la gent, sobretot a partir d'una determinada edat
i que tenen unes repercussions importants
amb el tema laboral també de baixes
i d'una repercussió també econòmica també amb la societat.
Condicionen moltíssim la vida d'aquestes persones
i el seu entorn, com a totes les malalties cròniques, segurament.
Exacte.
És un titular molt ampli, malalties cròniques respiratòries,
i hi ha d'haver-hi un bon catàleg, m'imagino.
Sí, sí que hi ha diversos tipus, potser la més conocida és l'asma,
perquè tots coneixem a algú amb asma,
els pacients poc, ja ells mateixos sabran qui són,
per això hi ha que recordar que moltes malalties d'aquestes
tenen un factor que és el tabac,
és un factor important, molt desencadenant,
d'aquestes malalties cròniques.
El tabac n'és una, és obvi?
Això està claríssim, aquesta és la més important en aquests moments.
Potser hi va haver una època
on no es vigilava tant amb els ambients laborals,
on hi havia factors laborals importants,
amb determinades feines que es feien,
sobretot gent que treballava a la mina,
gent que treballava amb amiant,
amb materials que eren nocius,
però jo crec que ara es vigila molt
i es té molta precaució en aquest tipus,
i per tant el tabac s'ha convertit
en el principal enemic de les malalties respiratòries cròniques.
Aquest n'és un, però segurament hi ha d'altres també
que poden provocar aquest tipus de malalties.
La contaminació, també, per exemple,
la combustió d'alguns gases,
i després un factor genètic.
Perquè suposo que hi ha més persones predisposades
que no pas unes altres a matí d'aquest tipus de malalties.
Sí, sobretot, bueno,
en relació a l'asma hi ha un factor genètic important,
i després per els productes al que el pacient
té alergia o és un asma alèrgica.
Sí, sí, clar, això és igual que les malalties vasculars també,
que diem, doncs bé, el colesterol, el tabac,
tot això són factors que influeixen,
però en molts casos hi ha un factor genètic
de la pròpia persona
que el fa més predisposat
a patir una determinada malaltia.
Factors genètics, en alguns casos,
es comencen a estudiar ara
i en altres hi estan més estudiats.
Home, això fa pensar, sobretot,
perquè sovint sentim parlant
nens o joves adolescents
que pateixen aquest tipus de malalties.
Lògicament, no han tingut prou experiència vital,
si parlem de nens, sobretot,
per tenir contacte amb el tabac
o altres factors contaminants.
Per tant, aquí estem parlant
d'una motivació genètica, fonamentalment.
Sí, sí.
Sí, sobre todo, bueno,
niños jóvenes con enfermedades crónicas,
pues sería el asma más relacionado.
Hay un factor genético
y un factor alérgico,
que es el que es desencadenante.
I com es manifesten?
Pues es, digamos,
una obstrucción que hay al paso del aire
y dan dificultad para respirar,
fatiga, sensación de ahogo
y tos, fundamentalmente,
tos y espectoración.
A partir de quines edats
podem pensar que aquella criatura
té un problema respiratori crònic?
Pues, a ver,
yo creo que a partir de los ocho o diez años,
ya de, digamos,
que tenemos menos experiencia
en niños y adolescentes,
pero para pensar ya en algo crónico,
a partir de los diez años.
La doctora no es dedica als nens
i la seva especialitat és medicina interna,
que es dedica més als adults,
però sí, diguéssim que el criteri o el requisit de crònic
requereix que hi hagi una història prèvia,
i per tant, doncs clar,
no pots dir que amb el primer atac d'asma
doncs un crió ja sigui un malalt crònic,
sinó que necessita una història prèvia.
Quan parlem de crònica,
lògicament ja és una malaltia
que és com una condemna
i s'han d'utilitzar aquest terme,
però és per tota la vida.
Jo m'imagino que hi ha quadres asmàtics
i malalties respiratòries
que sí que tenen cura
i que no són cròniques.
Home, jo diria que potser la que té més cura
és l'asma,
perquè la resta,
amb el que ha dit la doctora
de la malaltia pulmonar obstructiva crònica,
que és l'EPOC,
Enfermedat Pulmonar Obstructiva Crònica,
que es diu en castellà,
doncs aquesta no té marxa enrere.
El que pots fer és que no avanci.
que s'estabilitzi
i que no avanci,
però curar-te no et cures.
Per explicar-ho així d'una manera gràfica,
el pulmó vindria a ser com una esponja,
que quan entra aire s'expandeix
i quan surt l'aire es redueix.
I aquesta elasticitat,
en aquests casos,
és el que el pulmó perd.
perd aquesta elasticitat
i per tant perd aquesta capacitat
d'agafar aire
i de treure'l
com es fa normalment.
Diguem-ne que tenim un pacient estàndard
que pateix la malaltia
de manera crònica.
Com és la seva vida?
De quina manera
l'invalida la seva vida normal?
Com es manifesten els símptomes?
I després entrem ja
a veure si no curar-la,
com a mínim millorar la seva qualitat de vida.
Un adult,
una persona adulta
que pateixi aquesta malaltia,
com és el seu dia a dia
amb aquesta limitació?
La limitació al principi
és poca.
Cuanto més limitada
és com més temps
que la persona
amb aquesta malaltia.
Passa de fer una vida normal
a tenir una dificultat
per fer certs exercicis
o fins i tot la vida diària
segons gràcia d'afectació.
no poden
per sensació d'ahogo,
de fatiga,
les cuesta respirar.
A més has de fer un llit?
Sí.
Això podria dificultar?
Sí,
hi ha diferents grados.
Un grado que és
quan una persona
sube una cuesta,
fa un exercici extra,
però,
digamos,
suave,
i el grado més severo
és quan ja dificulta
la seva actividad diària.
Incluso
limpiar els platos,
qualsevol exercici
domèstic,
inclús ja el peor,
és fins i tot en repòs.
Clar,
que a vegades ho diem
una persona que fa un gest
que no té més
i m'ofego,
m'ofego,
i dius,
però com es pot ofegar
si amb això que ha fet
no hi ha tant de problema,
no?
Sí,
perquè això és,
com hem dit abans,
és crònico
i no és reversible.
En el cas este de l'época
és una enfermedad
que no és reversible.
Entonces,
va a més,
se puede prevenir,
sobre todo
está muy relacionado
con el tabaco.
Sense fumar.
Dejar de fumar
des de presiditio.
Tabaco activo y passivo,
que això és un dels motius
pels quals,
bueno,
hi ha l'altre
que és el càncer de pulmó,
però aquest seria,
en volum,
seria més important aquest,
no?
I és un dels motius
pels quals
les campanyes
anti-tabac,
els llocs públics,
per evitar que,
a pesar que tu no fumis,
els altres te facin fumar.
Perquè ara entres amunt.
Sabés la incidència
que el fumador passiu
també es veu afectat.
Això també és que ha estudiat,
vull dir,
que no és una cosa
propagandística,
eh?
Sí, sí.
De totes maneres,
amb això que dieu
que és molt invalidant
en la seva vida quotidiana,
pot provocar una baixa laboral?
La persona pot arribar
a un punt
que no pugui anar
ni a la feina?
És a dir,
que es quedi la seva vida
limitada,
quedar-se a casa
sense fer cap moviment?
Estem parlant
d'aquest punt tan radical?
Sí, sí, sí.
Doncs déu-n'hi-do.
Sí, sí,
hi ha diferents nivells
i les evolucions
són diferents
en funció dels factors
desencadenants
que existeixin,
no?
Hi ha persones
que tenen més factors
que altres
i hi ha persones
que tenen també
un cos més fort
per afrontar
la malaltia
que altres, no?
Llavors,
l'evolució
és diferent
segons els casos.
I es donen
per brots,
per un atac
de forma sobtada?
Sí,
sobretot hi ha
aguditzacions
con infeccions respiratòries.
Se pueden empeorar
los síntomas
ya de base
que tiene el enfermo.
Síntomas de base
como dificultad
que hemos hecho
para respirar,
tos y espectralación.
Y esto puede agudizarse
en determinadas circunstancias.
Pues estos enfermos
también tienen más predisposición
a coger infecciones respiratòries
o neumonías.
Entonces,
a más,
a más,
empeora
su calidad de vida.
A sempre és dels grups
que recomaneu
que es vacunin
quan arriben
les epidèmies de grip,
no?
Sí, sí.
Són els que estan obligats
o que estan recomanats,
vaja a vacunar-se
i, a més,
jo crec que
la majoria
són conscients d'això.
Vull dir que
el bronqui
perd la seva funció
i diguéssim
que dintre del bronqui
hi ha com unes escombres
que treuen
la porqueria cap fora,
el moc,
i que treuen
els microbis,
no?
I llavors,
quan el bronqui
no fa aquesta funció
de treure el moc
i els microbis
i la porqueria del pulmó,
és molt més fàcil
que aquest microbi
entri
i es quedi allà dintre
i llavors creixi
i provoqui,
doncs,
infeccions.
En un cas extrem
necessiten hospitalització
i podria tenir
conseqüències greus?
Un atac important
en aquestes persones
de la malaltia pulmonar
obstructiva crònica?
Cogido a tiempo,
no,
se puede llegar
a controlar
este episodio
y luego
pues pueden volver a casa
y seguir como estaban.
Pero es importante
cogerla a tiempo
y poner el tratamiento
adecuado y correcto.
parlem de tratamientos,
porque sí,
que té problemes respiratoris, d'anar amb l'inhalador aquell ràpidament,
això no sé si encara funciona o no funciona.
A vegades s'ha dit també que pot tenir una certa contradicció
si no es fa un ús correcte, perquè amb els arsenals terapèutics
que tenim, a vegades amb els medicaments no fem l'ús correcte
ni que estiguin prescrits pel metge.
Per tant, avui en dia, una persona que pateix aquesta malaltia,
quina seria la seva rutina des del punt de vista de tractament?
Sempre hay que hacer caso al consejo médico, como has dicho.
No podemos abusar de estos sprays que son broncodilatadores,
que es para bronquios expanda, pero también tienen efectos secundarios.
Siempre hay que hacer un uso referente a lo que dice el médico.
Pero sí, estos pacientes necesitan habitualmente y de forma diaria
broncodilatadores, sprays, hay diferentes tipos
y se ponen los que el paciente requiere según el estado de enfermedad
que tiene avanzado.
Y luego también en la fase final o última, cuando el paciente está avanzado,
también hace falta oxígeno domiciliario.
Estos enfermos también pueden llegar a tener oxígeno en casa.
Per tant, serien els inhaladors, hi ha algun tipus de tractament més?
Perquè, clar, això dels inhaladors no sé quan se senten que no poden respirar,
però en el dia a dia...
Jo diria que abans dels inhaladors, que és el tractament fonamental,
jo crec que existeixen també una sèrie de requisits, normes, hàbits,
que crec que són molt beneficiosos per a aquests malalts,
que és que hi hagi una bona ventilació de la casa,
que no estiguin amb ambients contaminats,
que això també seria un tractament, contaminats pel fum del tabac
o per altres fums, que estiguin amb ambients que estiguin ben airejats,
que no estiguin obesos, perquè l'obesitat és un factor
que fa que no puguis moure la caixa torácica amb la mateixa facilitat
que si estàs prim, quan estàs prim, t'és més fàcil fer la respiració abdominal,
baixar el diafragma cap baix, en canvi, quan estàs obert i tens una pressió intraabdominal,
és molt més difícil respirar, i per tant això és una altra de les coses que facilita...
L'estar obert impideix la bona respiració, i l'estar amb un pes normal
favoreix la bona ventilació, per tant, aquests dos serien dos factors, jo crec, importants.
El líquid, que seria bo que es begués molta aigua per fluidificar bé les segregacions
i perquè el pulmò estigués ben hidratat, i després vindrien tots els inhaladors,
que diu la doctora, que dintre dels inhaladors hi ha diversos tipus,
uns que són broncodilatadors, que dilaten el bronqui, uns altres que són antiinflamatoris,
que baixen la inflamació quan hi ha inflamació, però en tot cas això ha de ser el metge
que ha de determinar en cada fase quin és el broncodilatador que li va millor
amb aquell pacient determinat.
En el camp de la recerca i la investigació, totes les malalties,
i sobretot les que tenen una incidència important en la població,
s'intenta fer recerca, anar avançant en aquest sentit, diguem-ne,
que avanços més enllà del que és el tractament farmacològic no s'han fet gaires, no?
No, no. En aquestes malalties, no.
El tractament, diguem-ne, sí que va avançant,
però és molt parell al que hacía hace unos años,
no hay cosas nuevas.
I les que són aquestes malalties que es manifesten a través de les al·lèrgies,
parlem de que és crònic si vius en el lloc on tens aquells factors alergènics,
però, diguem-ne, posant-ho així de manera molt planera,
allò típic a Tarragona, que tothom és al·lérgic al polen,
un percentatge de la població és al·lérgic al polen,
això què? No sé si és llegenda urbana o és cert?
S'ha dit tota la vida, no?
No, bé, aquí, a més, el tema del por, també,
que quan descarreguen determinats cereals,
doncs provoquen una pols...
Sí.
Amb allò que deia el doctor Mercader,
buscar un altre ambient, si no hi haguessin aquells factors alergènics,
aquesta persona podria deixar de patir aquesta malaltia crònica?
Sí.
El asma és una enfermedad crònica,
però és reversible i millora molt quan et al·lejas
de la causa que et dona l'alergia.
Llavors, si saps què et dona l'alergia,
doncs el polen, com tu has dit,
o determinat producte,
al al·lejarte d'això hi ha una important mejoria.
Llavors, això es recomana, clar,
una vegada que coneix la persona a qui és al·lérgica,
doncs intentar evitar-la o al·lejar-se d'això.
Jo imagino que, a més, és una malaltia
que deu crear un estrès important en el pacient, no?
Aquella sensació d'ofec,
tot i que coneguis la teva malaltia
i sàpigues com actuar,
a la llarga aquest estrès també
doncs deu causar un altre problemes col·laterals, no?
La pròpia malaltia.
Sí, bueno, és lo más incapacitant,
és la mayor angústia que puede tener una persona,
sensación de ahogo y de no poder respirar.
Luego también estas enfermedades crónicas,
ya en la edad adulta y en relación a la época que hemos dicho,
pues lleva muchas comorbilidades asociadas
pues por la falta de oxígeno, por ejemplo, no?
pues cardiopatía isquémica,
osteoporosis, también por los tratamientos,
o sea que llevan más enfermedades
acompañadas de la mano, muchas de ellas.
No fumar, ja ho ha dit el doctor Mercadessa,
l'he oblidat, però com que ho dirà,
tard o d'hora ja m'avanço jo,
exercici i dieta.
Exacte.
I dieta saludable.
És com un mantra en aquest espai, això.
L'altra cosa que m'he deixat abans
quan he dit una sèrie de mesures
és la rehabilitació respiratòria.
Dintre de la rehabilitació,
que tothom té al cap el tema de la rehabilitació,
quan te trenques un braç o te trenques una cama
o tens artrosis,
hi ha el que és la rehabilitació respiratòria
que t'ensenyen com has de respirar
i com has de morir la caixa toràcica
i com has de morir l'abdomen
i què has de fer per respirar millor.
Que de fet aquest tipus d'aprenentatge
l'hauríem de fer tots, no?
Independentment de que tinguem una malaltia o no,
perquè respirem fatal, pel que t'inventés.
Sí, sí, és una...
Sobretot aquests els hindús,
el tema de la respiració
ho tenen molt en compte, no?
Quan es fan iogues i totes aquestes pràctiques,
és un tema important,
el tema de respirar correctament
i de fer-te conscient de com respires
i saber com respires.
Per tant, a veure,
és això, arsenal terapèutic,
per una banda, farmacològic,
prevenció, sobretot,
a l'hospital en l'últim terme.
Que hi ha un circuit, també,
si parlem a la xarxa,
un circuit, diguem-ne,
que hi ha la persona que...
Bueno, són malalts
que els atenen a Medicina Interna,
que per això, doncs,
clar, està aquí la doctora Ruiz.
Clar, que ja estan allà,
diguem-ne, que ja sabeu
alguna vegada algun pacient
que us deu visitar més d'una vegada
a través d'urgències,
ja li coneixeu la història clínica,
per tant, ja sabeu
què heu d'aplicar en cada moment.
Habitualment són malalts repetitius.
Sí, sí, ja...
Són enfermedades cròniques
que s'aguditzen con mucha freqüència
i requieren ingress hospitalario.
Quan estan estables,
doncs no,
se puede hacer un control ambulatorio,
bé en nuestras consultas
o bé en el médico de cabecera.
Debe ser, doctora,
deu ser el motiu més important,
potser, d'ingress que teniu a la planta,
no?,
a les regoditzacions
dels malalts respiratoris.
Sí, perquè, bueno,
també és, diguem-ne,
que es considera
la enfermedad pulmonar crònica
és la quarta enfermedad crònica
més freqüent en prevalència,
no?,
seguida de la hipertensió,
de los dolores lumbars,
doncs és la cuarta enfermedad
més freqüent,
per tant,
tot és un motiu freqüent
d'ingressos
i, sobretot,
quan hi ha canvies
de temperatura,
quan els fríos
tan intensos...
Ara són dies horribles,
no?,
per les persones
que pateixen aquesta malaltia,
aquest fred.
Sí, sí, sí.
Això ho notan molt.
Notan molt,
augmenten les infeccions respiratòries,
tenen més predisposició
i conlleva ingressos.
En fi, doncs,
ho hem conegut una mica més.
que a l'envolta segurament
els ha sonat disortadament familiar
tot això que ens ha explicat avui
la doctora Ruiz
i el doctor Mercader,
que els agraïm moltíssim,
com sempre,
que hàgim vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, us ho dones.
Gràcies, un bon dia.