Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut una setmana moguda bé, gairebé com totes,
el francès en particular, el Quim Quima també,
perquè en el marc del festival de Dixi
és dels restaurants, dels poquets,
que a partir d'aquesta nit i al llarg del cap de setmana
us poden oferir sopar amb Dixi.
Sí, sí, sí, això és una delícia, de veritat,
és molt divertit, inclús per nantros,
que estem, per mi en concret, que estic a la cuina,
però és que t'animes,
és que sents aquella música tan divertida, tan animada,
que estan tocant allà en viu, allà fora,
i tu estàs a la cuina cuinant
i és que no pots parar de molt el cul,
Jo t'imagino amb el cullerot picant a les tapes
de les cassoles i les coses mentre vas cuinant,
és que t'imagino, eh?
Les mans les tens bastant ocupades treballant,
perquè és un dia que hi ha molta feina,
però el cor se te'n va, se te'n va.
Posi un band de sonora en directe mentre treballes.
Això que no soc ballador, però és que hi ha coses
que no es poden evitar, quan la música és bona,
l'ambient és bo i se te'n va, se te'n va sol.
I escolta, Francesc, ja la setmana passada
comentàvem als oients que els de demà i de dissat,
en principi ho tenies tot ple, avui encara queda alguna taula?
Per dissabte tenim ple ja, només ens queda per avui.
Per avui.
O sigui, divendres i dissabte tenim ple,
a no ser que hi hagi alguna anul·lació d'última hora,
ho dic perquè si us voleu acostar
el mateix divendres a la nit, el mateix dissabte a la nit,
sense reserva i voleu mirar,
però en principi ara mateix està ple,
si no anulen res, i només queden taules per avui.
Molt bé.
Per avui, que és el primer dia,
i em sembla que, com comentàveu abans,
que som l'únic restaurant que ho fem en dijous,
perquè n'hi ha molts que fan divendres,
sabte i diumenge,
i n'altres vam sol·licitar de fer-ho dijous
per començar una miqueta abans
i començar ja a ambientar-nos,
i així ho fem, i de fet avui tenim molta gent hi ha,
i suposo que serà una magnífica entrada de festival,
i el que hem fet ha sigut,
per tots tres dies hem muntat un menú,
per no complicar-nos la vida,
perquè el que volem és que la gent disfruti de la música
i de l'ambient,
i el que volem és que el restaurant,
doncs, fes-ho el millor possible, no?
Llavors, si en un dia així,
que arriba tothom a l'hora,
perquè tothom arriba just abans que toqui la música, no?
i has de servir a tothom una carta,
és molt difícil.
Llavors hem fet un menú,
un menú que és un pica-pica,
de primera els donem tres cosetes per picar,
i de segon triaran entre un bacallà,
el bacallà famós de la catedral que faig,
i un carrer de xai,
i després també triaran entre postres,
entre tres postres,
o sigui que és un menú que per 30 euros tens tot.
Tot, entre tot,
el vi, tot.
El cafè, el vi, l'IVA, tot.
I la música.
I la música.
La música en directe.
Jo crec que és una nit que va bé a sentar-se
i deixar-se'n dur per aquestes sensacions tan boniques, no?
Doncs la veritat és que sí.
Per cert,
les jornades del bacallà ja s'han acabat?
Ja s'han acabat, sí.
Les vam fer la setmana passada.
Jo vaig disfrutar molt a la cuina.
No va ser un gran èxit de públic, la veritat,
i sobretot entre setmana,
el cap de setmana doncs se va...
Però, bueno,
és la primera vegada que ho faig,
suposo que és poc conegut,
perquè clar,
és la primera vegada que ho faig,
però doncs,
bueno,
jo vaig disfrutar fent plats que feien uns que no feien,
empadrats,
fent xatós,
fent romescos,
fent moltes coses,
la coca de bacallà,
i molts plats s'han quedat a la carta, no?
Ah, molt bé.
I doncs els podrem seguir disfrutant
durant tot l'estiu.
No és en forma de jornades del bacallà,
però podem continuar gaudint del bacallà.
Sí, ara mateix potser en tinc 4 o 5 plats de bacallà a la carta.
Molt bé.
I a tot plegat,
com sempre,
amb la mirada posada en tot el que es cou
a un nivell nacional i internacional,
en aquest cas,
que se celebrava la Fira Alimentària,
que déu-n'hi-do la quantitat d'informació que aboca
i el ressò mediàtic que té, no?
Sí, sí.
Home,
és una de les millors fires d'alimentació del món,
la millor del sud d'Europa,
i em sembla que d'Europa,
i evidentment d'Espanya, no?
És una fira que és bianual
i que, bueno,
a mi jo no me la perdo mai,
jo aquest any l'he vist molt, molt, molt, molt de passada,
perquè normalment hi passo dos o tres dies,
el que passa és que coincida amb el Festival de Dixi
i hi ha molta feina al restaurant
i només hi vaig poder anar dilluns,
i a més dilluns hi havia un altre acte paral·lel,
que ara en parlaré també,
i llavors fa que, bueno,
a una fira tan gran no puguis veure res, pràcticament, no?
A més per acreditar-te hi havia dues hores de cua.
Imagina.
Per acreditar-te, per poder entrar,
i clar, vull dir, és una cosa que necessites temps,
que necessites temps que, de fet, la gent que hi va,
això es passa dos, tres, quatre dies,
i tot i amb això van per Fenya,
van a veure el que necessiten,
perquè és una fira que ocupa tots els pavellons de Montjuïc,
més els pavellons de la Gran Via, no?
I a més, com te deia,
hi ha un acte paral·lel que fa un distribuïdor molt amic meu,
que vam estudiar,
jo vaig estudiar al costat de la seva botigueta,
el Quim Vila,
que s'ha fet una institució,
jo crec que és l'acte de vins,
un dels més importants d'Espanya, avui per avui,
de Catalunya per suposat,
i el que fa és presentar tot el seu catàleg,
tota la seva distribució,
no des de ser un acte comercial, privat,
però és tan extens i tan conegut
que és pràcticament una fira dintre en si mateix.
En paral·lel, no?
En paral·lel, sí, sí, sí.
Home, és un dia que et trobes a tothom.
És a dir, música...
Es diu música al vi.
Música al vi.
Perquè, bueno, perquè no t'ho sé dir,
però doncs el que es tracta d'això,
és agafen la llotja de Barcelona,
l'antiga llotja que està al Passeig Colón,
em sembla que és allò,
a la plaça...
Bueno, tocant l'estació de França,
un edifici antic, preciós,
enorme,
i allí dintre,
doncs el que fa és agafar unes taules,
i en cada bodega de les que ell treballa,
els hi posa una taula,
i aquestes bodegues porten el vi.
I llavors tu l'entrada durant una copa,
i pots anar tastant tots els vins que vulguis
d'allí dintre,
i et trobes l'amo de la bodega darrere de la taula.
O sigui, no és que hi hagi un subordinat,
sinó que hi havia el Telmo Rodríguez,
hi havia l'Àlvaro Palacios,
hi havia gent importantíssima...
Amb vins d'arreu de l'Estat.
D'arreu de l'Estat i inclús d'arreu del món.
Hi havia vins de Xile,
hi havia vins de França, evidentment,
hi havia vins d'Itàlia,
hi havia vins de molts i molts llocs,
inclús hi havia aiguardents,
hi havia destil·lats tipus whisky,
hi havia conyacs, armanyacs, grapes...
Home, és un punt de trobada de tota la professió, pràcticament.
És increïble.
Jo també sempre ho dic que quan vas allà,
vas, evidentment, a tastar aquests vins,
sobretot les novetats, les anyades noves,
que tot són anyades noves,
però també vas a trobar-te amb els amics,
a trobar-te amb tota la gent del sector,
amb gent que t'agrada veure,
que t'agrada...
Doncs vam trobar, per exemple,
amb el Pitu Roca,
que evidentment no s'ho perd, aquestes coses,
te trobes amb gent, no ho sé,
amb professors d'aquella universitat,
te trobes amb companys xomeliers de Girona,
de Barcelona,
gent que ens veiem una vegada cada dos anys, no?
I sempre se n'aprenen moltes coses, a més a més.
Molt, molt, perquè a més estàs tastant
allí, davant,
amb gent i comentant, no?
I comentant aquest...
Ostres, doncs això, m'assembla així, m'assembla aixà, eh?
I de veritat que és una experiència brutal.
Per acabar-ho d'arreglar,
el Quim el que fa és tancar el Sutton,
la discoteca Sutton de Barcelona,
i tota la nit estem invitats a seguir la festa amb vins.
O sigui, amb tots els vins que hi havia allí,
en vez dels típics gin tònics i això,
doncs es passen tots els vins,
cables, champanys...
Agafeu les ampolles de vi i van totes cap allà.
Totes cap al Sutton.
I, bueno, és de veritat que és una cosa molt, molt bonica.
Jo al Sutton no hi he pogut anar,
de fet, n'he estat un parell de vegades,
però, doncs, és molt bonic
i n'aprens moltíssim,
te retrobes amb gent,
parles amb gent molt interessant,
amb gent que normalment, doncs jo, per exemple,
el senyor Tèlmo Rodríguez no l'havia conegut mai,
vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo,
doncs sempre contactes
i, a més, per acabar-ho d'arreglar aquest any,
el Quim va fer una presentació dels seus formatges,
que també és importador de formatges,
d'un madurador de formatges que hi ha a Toulouse,
i, bueno, vam dinar a base de formatges, no?,
un tot de formatges francesos impressionants,
molt bons,
amb una selecció de pans i tot això,
i amb els vins que hi havia,
o sigui, que va ser un dia rodó.
Jo m'imagino ara que és allò que, ja ho sabem,
i a més és ben cert que, dius,
la feina en el món de la cuina de l'hostaleria
és molt dura, però és allò,
si no fos per aquests ratets,
perquè aquests ratets realment són extraordinaris.
De tota aquesta experiència,
jo crec que ens pots compartir alguns vins,
algunes coses que vas tastar, no?
Sí, mireu,
he fet una miqueta així pel damunt,
perquè és que, clar, són tantes coses,
però coses que he de destacar
o he de mencionar,
doncs, per exemple, Alacant,
de la Déu Alacant,
amb els seus monestrells,
hi havia el Saquer,
una bodega tenint compte,
una bodega que la podeu buscar,
que fa coses molt interessants amb monestrell,
fa, doncs, vins joves,
vins amb criança,
inclús vins dolçús.
La Déu Alacant no és molt coneguda.
No, no és molt coneguda,
i en canvi és una Déu que fa grans vins,
per exemple,
el meu gran defensat,
tothom tenim com una,
com t'ho diria jo,
no és un objectiu,
però, doncs, jo dintre del món del vi,
jo soc defensor del fondillón.
És un vi que n'hem parlat aquí alguna vegada,
un vi ranci,
que es fa precisament en aquesta zona,
Alacant,
i precisament en aquesta varietat,
amb un estrell, no?
És un vi que, com havíem parlat,
Lluís XV ja el va demanar abans de morir,
i tal,
doncs en aquesta zona,
és en aquesta zona precisament
que es fa aquest vi,
no?
I és una zona desconeguda,
però que fan uns vins excel·lents.
I és un vi a provar,
alça què?
Si us cau per les mans,
del Bierzo confirmar el Pitacum,
està en un bon moment,
de la Déu Cava,
jo a mi em va sorprendre molt,
que ja és un Cava conegut,
però doncs jo no l'havia tastat
amb aquest nivell tan que em va agradar tant,
que és l'Origan,
és un Cava que m'ha sorprès,
em va agradar molt,
l'Origan,
sí, L'Origan,
notes de torrats,
me va agradar molt,
me va sorprendre,
també hi havia Reventors i Blancs
i Recaredo,
amb uns nivells altíssims,
Custés del Segre,
doncs amb la seva línia Cèrboles,
sobretot l'Estrats,
és impressionant,
és un vi d'una Déu petita,
però amb una qualitat enorme,
i seguint a la seva línia,
tant Castell del Remei com Tomàs Cusiner,
amb uns vins excel·lents,
amb uns bons preus,
vins per tocar,
i que els tenim aquí al costat,
i que val la pena,
inclús bodegues per visitar,
si us poseu en contacte amb elles,
no crec que tinguin massa problemes
per deixar-vos-les veure,
són gent molt maca,
i els teniu aquí al costat,
direcció a l'Espluga,
cap a Custés del Segre,
cap aquí dalt,
vull dir que ho tenim a prop,
i són molt maques totes.
Van arrelant els vins de Custés del Segre,
perquè són d'una qualitat extraordinària,
no?
Sí, sí,
tenen una qualitat increïble,
hi ha bodegues,
hi ha professionals boníssims,
i realment són vins per disfrutar,
a bons preus,
que és l'interessant, no?
Una mica com la Déu Montsant,
en relació a preu qualitat, oi?
Sí, sí, sí,
una miqueta en aquesta línia,
amb vins completament diferents,
però doncs sí,
amb aquesta línia de qualitat,
i de bon sàpiguer,
i de fer les coses ben fetes, no?
Després hi havia una botella de l'Empordà,
també,
Masia Serra,
amb uns productes de Tramuntana,
excel·lents,
me'n van agradar molt,
però amb Tramuntana,
són productes potents,
i que no et deixen indiferent.
Després,
em va agradar també poder tastar,
i altres vegades segur que hi era,
però jo no ho havia vist,
vins de la Déu Jerez,
que jo sé que soc un apassionat
dels vins generosos,
d'allà baix d'Andalusia,
i estaven ben representats
amb l'Ustau,
que per mi és el gegant
dels vins d'allà de qualitat,
no de producció,
sinó de qualitat,
i l'equipo Navazos,
que presenta vins
que es diuen La Bota,
que aquesta gent el que fa
és un grup d'amics,
sumeriers,
entesos,
que el que fan
és comprar botes sueltes,
ostres,
aquesta bota m'agrada,
aquesta m'agrada,
aquesta m'agrada,
les compren,
i les embotellen
i les venen.
O sigui,
ells no produeixen,
sinó que el que fan
és anar a les bodegues
que produeixen,
tastar,
i dir, ostres,
aquesta ha quedat meravellosa,
me la quedo,
i embotellen aquesta selecció,
diguem-ne,
que són uns seleccionadors
de botes
de les bodegues de Jerez.
Impressionant el que fan,
impressionant,
de veritat,
que és per tornar
a descobrir aquests vins
més que recomanat,
vull dir,
a més,
amb uns formatges,
amb uns fruits secs,
en qualsevol moment,
i ara que anem de cara
al bon temps,
encara més.
De la D.O. Montsant,
destacar la bona salut
de l'Aurona,
encara que hi ha hagut
compres,
ventes i gestions
pel mig,
però estem seguint
amb una línia
de vins interessant.
De Galícia,
que són els meus vins
del cor,
diguem-ne,
em va sorprendre
Sortes,
un albarinyo
fabulós,
superben fet,
molt elegant,
amb una bona acidesa,
però també
amb molta fruita,
amb una miqueta de...
És un vi d'aquests,
un albarinyo
fermentat en barric,
d'aquests que els donen
un tuositat,
una mica de color,
un vi que el coneixia,
però que aquesta última
anyada,
diguem-ne,
em va sorprès,
em va encantar.
De la mateixa D.O.
Terres Gaudes,
un clàssic,
jo recordo el meu germà,
quan es va casar,
ja li vam fer donar,
doncs aquest vi
per la boda.
És un vi ja que té...
És un clàssic,
és un clàssic,
però és fabulós,
fabulós.
De Ribeiro,
l'Emilio Rojo
s'està convertint
en un clàssic,
espectacular,
com un vi
tan desprestigiat
i tan barato
com era el Ribeiro,
es poden fer
tantes meravelles
com fa Emilio Rojo,
amb la treixadura,
que és una varietat
amb la que majoritàriament
treballa amb aquest vi,
encara que n'hi ha d'altres,
però majoritàriament
està fet amb treixadura,
però la tracta
amb una elegància,
i amb una sinceritat
i amb una senzillesa
que desmunten,
de veritat,
que val la pena
tastar Emilio Rojo
Ribeiro.
Després,
en una zona clàssica
de Ribeiro del Duero,
doncs vam tastar
també els grans clàssics,
entre ells el Pingus,
vam tenir ocasió
de tastar Pingus,
vam tastar Flor de Pingus,
vam tastar
Pago de Carrovejas,
Emilio Moro,
Estrales,
Zepa XXI
i Dominio de Atatua,
que és el nou Numàntia,
que són el senyor Eguren,
és un bodeguer molt potent
de la Rioja,
que feien...
De la Rioja a la Besa,
no?
De la Rioja a la Besa,
que feien,
a Ribeiro del Duero,
feien...
No, perdó,
això ho estic dient malament ara.
Sí, no,
això ho feia a Toro,
a Toro,
a Ribeiro del Duero,
que feien el vi que es deia Numàntia,
que se'l va quedar a Louis Vuitton,
s'han quedat a aquestes bodegues,
i ells han comprat...
S'han quedat la meitat de les finques
i han tret una marca nova,
no?
Aquesta gent estan...
A la Rioja són els que fan el Sant Vicente,
els que fan el Bosque,
el Puntido,
són uns vins de gran qualitat,
fets amb bull de llebre,
amb el raïm típic d'allà,
i que tant en un lloc com en un altre,
quan un bodeguer és bo,
quan el sistema és bo,
quan la gent la sap
i tenen bones finques,
es pot fer vi bo...
No, i això es veu que es ve en una part,
lògicament a grans empreses,
que no cal que siguin de vips,
com el cas de Louis Vuitton,
però després conserven
i continuen fent un nou patrimoni.
En aquest cas,
Louis Vuitton ha apostat fort
pel món del vi,
s'ha quedat tot el que és
la macro marca Moixendon,
amb tots els seus derivats,
s'està apostant molt fort
aquesta marca comercial pel vi,
o sigui, ha entrat a sac,
al món del vi s'està quedant
el millor que pugui comprar,
tant d'Espanya com de França,
estan entrant molt fort.
De la Rioja també,
Abel Mendoza,
un amic,
ja,
almenys jo l'hi considero,
ens coneixem poc,
la veritat,
però doncs vaig disfrutar tant
en aquella visita
que vam comentar aquí,
que doncs m'ha encantat
retrobar-lo
i tornar a tastar,
sobretot testeu,
no s'ho perdeu,
els seus blancs.
Fa uns negres espectaculars,
això ja no cal dir-ho,
fa un selecció personal negre
que és una meravella,
però el que sorprèn,
ja que busquem coses noves,
són els blancs,
fa una garnatxa blanca espectacular,
fa un viure molt interessant,
fa coses molt, molt xules
a la Rioja en blancs,
que és diferent,
que és interessant.
Vam poder tastar també
a les bodegues Contador,
vam tastar al Predicador,
vam tastar a la vinya,
vam tastar molts vins
de la Casa Contador,
que jo desconeixia
fins a aquest viatge
que vam fer al juny,
però que a partir de llavors
el segueixo de prop
perquè realment són espectaculars,
són vins,
el Contador en concret
és un 100
en el senyor Parker,
o sigui,
està entre els millors vins del món
i realment
el vaig tastar
i té una complexitat,
una fruita
i dintre d'una maduresa
és un vi
increïble,
increïble.
I em agrada
que aquí a Espanya
i a la Rioja en concret
se facin vins
d'aquest nivell,
no?
També hi havia Remelluri,
després no podia faltar
el Priorat
amb l'Ujibot,
amb el Pedro Cabanillas
d'aquí de la URB,
amb l'Àlvaro Palacios,
evidentment,
Clos Erasmus,
un monstre
dintre dels vins
del Priorat.
Es va poder tastar
tots aquests vins
i, bueno,
Clos Erasmus,
com sempre,
és un vi
que el trobo
increïble,
és un vi
completament diferent,
és un vi
que està criat,
normalment.
Normalment,
els vins
aquí al Priorat
el que fem
és envellir-los
amb botes
de roure
de 225 litres.
La mida
de la bota
diràs
quina importància
té,
doncs molta,
perquè la proporció
entre parets
i vi,
o sigui,
per exemple,
amb una bota
de 200...
És una concentració.
Exacte,
225 litres
hi ha una proporció
de fusta
molt elevada
contra vi.
En canvi,
si ho fas
amb botes
de 500,
de 1.000 litres,
hi ha més vi
i menys fusta,
llavors la maduració
és diferent.
Ells maduren
amb botes grans
i donen una maduració
completament diferent
al vi
i li donen
les qualitats
completament diferents
i suposo que altres coses,
les finques,
moltes coses influeixen,
però aquelles
és una cosa important
que fan del Clos Erasmus
un vi interessant
i diferent,
no?
També de la Deotoro,
Pintia,
Sant Roman,
grans noms,
grans vins,
molt en línia.
Jo crec que amb la crisi
la gent s'ha afinat més,
ha buscat més qualitat.
Però és una llàstima
perquè,
fixa't,
el catàleg
ja has fet
només una aproximació
de grans vins,
però grans vins
excel·lents
que pot haver-hi
i justament
els productors,
els distribuïdors
estan fent
un esforç importantíssim
per posar en valor
tot aquest producte,
però és un moment
molt difícil
pel sector.
Una de les raons
és la davallada
del consum.
Sí,
que han fet
la crisi econòmica
general,
però que hi ha hagut
una davallada
del consum.
del consum,
a veure,
hi ha una davallada
important del consum
en restaurants,
per la baixa
de Fenya,
que hem tingut tots
o quasi tots,
i perquè la gent
ha baixat també
el que gasta
amb vi.
En canvi,
sí que és veritat
que hi ha una lleugera
remonte de consum
a casa,
o sigui,
la gent està bevint
una miqueta més de vi
a casa,
però que un no compensa
l'altre.
Però sí que és veritat
que el marge,
el que gasta
la gent amb vi
de promigua
ha baixat força
i llavors hi ha vins
que costen molt més
de sortir
i la producció
també està en augment,
vull dir,
cada dia hi ha
bodegues noves,
cada dia hi ha coses noves.
Com se solucionarà això?
Doncs no ho sé,
però jo el que veig
és un moviment
cap a la qualitat,
jo el que veig
és un moviment
en general
cap a fer les coses
ben fetes
i cap a buscar
vins econòmics,
també,
o sigui,
hi ha bodegues
que estan traient
vins econòmics
amb molt bona qualitat
i això també jo crec
que també està bé,
jo crec que aquesta crisi
dintre de tot el dolent
ens posarà les coses
al seu lloc,
moltes d'elles
i jo crec que
alguna cosa positiva
no traurem segur,
seguríssim.
De moment gaudim
del que tenim
i d'aquesta orientació
perquè de fet
el francès ha deixat anar
tot un reguitzell
de noms,
alguns d'ells segurament
ens són familiars
i altres val la pena
de descobrir-los,
doncs com dius
hi ha alguns
que són a saquílves
d'altres que ja sabem
que és d'un cert preu
però també ho podem
doncs reservar
per un moment especial
de la nostra vida
que pot estar
acompanyat
per un bon vi.
Home,
jo crec que és bàsic,
no?
Accentuar,
perquè no és de ser
un accent,
no?
Però accentuar
aquell moment
amb una gran botella
de vi
és la guinda
que dirien els castellans
i tampoc cal que sigui
molt car
però que sigui
aquell vi
que agrada
en aquell moment,
no?
Sigui persona,
sigui grup,
sigui el que sigui,
però és molt important.
Deixa'm anar
que has d'afinar
els instruments,
els de la cuina
i els altres segurament.
Hem preparat tot el de cuina,
no m'agradaria marxar
sense parlar
una miqueta així
pel damunt
dels vins
de les Illes Balears,
estaven ben representats
també,
cosa bona,
a mi m'encanta,
en sabeu que sóc un foròfode
dels vins de les Illes
i sobretot un vi
de la terra
perquè no tenen ni idea,
un vi de la terra
de Formentera
que es deia
Cap de Barberia,
un vi econòmic
i interessant
per tastar també.
Cap de Barberia.
Cap de Barberia.
Curiós.
Un nom bonic.
No sé si serà fàcil trobar-lo.
No crec que sigui difícil
perquè el Quim
és un monstre distribuint
i aquí a Tarragona
el reparteixen molta gent.
Vull dir que
inclús si no el tenen
i realment
esteu interessants
en tastar-lo,
demanant-lo,
el tindran
perquè tenen distribució.
Doncs prenem bona nota
i t'agraïm,
com sempre,
Francesc,
que comparteixis
tot el que vas aprenent
pel món de la gastronomia
i el món dels vins
ho comparteixis amb nosaltres
aquí cada dijous
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies i bon festival.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.