Fins demà!
Sí, així és. A més, aquesta setmana
han anat molt bé de preu.
És bo per nosaltres, però...
Quan hi ha de preu un gadagans, de quin preu estem parlant?
Doncs mireu, ahir mateix
a la botiga, els gadagans de la quarta tria
estaven a 14 euros.
I us puc dir que estaven genials.
Jo em vaig comprar ahir,
em vaig comprar dues caixes
i em vaig menjar uns quants
per veure si eren bons.
Això s'ha de fer sempre, oi?
I de veritat que jo potser
entre la quarta i la tercera tria
són de les que més m'agraden, perquè són gustosos,
els disfrutes, és com menjar
pipes, diguem-ne, però grosses.
I escures, ja estàs una estoneta.
Els caps estan genials.
A la planxa, amb sal i pebren, a més,
que ara us ho explicaré com se fan.
Doncs és que, bueno, jo me'n devia menjar
no ho sé, 20 o 20...
Sí, clar, som petit, vas fent pum, pum, pum, pum.
Primer dius, això no m'ho menjaré.
Ostres, tu. És d'aquelles coses que no pararies,
perquè vas salivant, vas salivant, vas salivant
i no ho acabes mai, no?
És espectacular, a més, tan frescos,
allò del barco a la boca.
És que, no sé, l'únic que us puc dir
és fer-ho, fer-ho, perquè val la pena.
Doncs ho farem, però abans de començar
a cuinar-los, a veure, una breu referència,
ni que sigui, aquesta iniciativa,
recordem que abans,
la setmana abans que es fes el concurs de focs,
es va presentar en societat,
aquesta iniciativa dels restauradors
de la part alta, quan aquí a la ràdio
es va comentar, home, doncs és una aposta arriscada,
no sabem com anirà, però, a veure,
ho tirarem endavant.
Heu fet una inversió econòmica important,
tots els restaurants de la ciutat,
però ha sortit molt bé, esteu contents.
Sí, el dels focs estàs parlant.
Els focs.
Els focs, els focs.
A veure, els focs ha sigut una experiència,
per mi, eh, genial.
Vull dir, ha sigut alguna cosa...
A veure, jo, els que em coneixen una mica,
saben que fa molts anys, ja que estic aquí a Tarragona,
lluitant per la restauració,
pels meus negocis, evidentment,
i pel conjunt, perquè sabeu que soc una persona
molt col·lectivista i molt d'activitats
i de fer coses.
I des de Tarraco Taula, Lletres de Taula,
vull dir, tot això són iniciatives
que han anat creixent amb nosaltres
i que han costat molt de relar i d'arrencar.
En canvi, doncs, últimament,
sobretot el que és l'ARPA,
l'Associació de Restaurants de la Paralta,
doncs, evidentment, segur que hi té molt a veure,
doncs, la directiva d'aquesta associació,
el funcionament d'aquesta directiva,
però, doncs, en general, també tots els restauradors
ens hem ajuntat i ens hem ajuntat
per fer fenya, per fer coses,
no per a veure què passarà,
perquè, a veure,
hi ha vegades que estàs en una reunió
amb un col·lectiu
i uns ens mirem als altres,
no ho sé, amb una cosa, amb una certa...
Desconfiança, potser.
Si vols, desconfiança, no?
Però, doncs, no és el cas,
no és el cas,
jo no sé què ha passat en aquesta ciutat,
hi ha hagut una revolució,
i ens hem ajuntat gent molt diversa,
gent de fora, gent d'aquí,
gent de cartes cares,
gent de cartes barates,
amb un objectiu comú,
que és treballar junts
i promocionar aquesta ciutat
a nivell gastronòmic
i, evidentment,
promocionar-nos nosaltres, no?
I perquè això no deixa de ser un negoci, no?
Però, doncs,
el bonic,
i per això funciona,
perquè la part negoci
s'ha quedat molt a banda
i hem anat més a aquesta unió,
a aquest soroll,
a fer soroll
i a fer soroll de qualitat, no?
I tot això s'ha reflectit
en aquests focs,
en aquest sopar als focs
d'aquí del Passeig de les Palmeres,
que ens hem ajuntat
10 restauradors
de la part alta,
que hi ha hagut un nivell
increïble
d'associacionisme,
d'organització,
jo no he fet moltes de coses,
però en una organització com aquesta
no l'havia vist mai,
que funcionés de la manera
que ha funcionat,
tot ben estipulat,
tot, no ho sé,
ho direu a mi,
que vinc part de l'organització.
És molt important,
perquè després això
afecta el client,
afecta tot, no?,
a nivell de recollida,
a nivell d'higiene
de la ciutat,
és que cada dia
es reculli tot
sense problemes,
sense discussions,
una cosa,
de veritat,
que a nivell organitzatiu,
un dotze,
que dirien sobre deu.
Professionals, no?
Professionals tots.
Sí, sí, sí.
Després, a nivell nostre,
un ambient increïble,
ens hem fet molt amics tots,
hem trencat
algunes barreres
que eren fàcils de trencar,
però que,
si no s'hi posava una mica
de voluntat,
no es trencaven molt bé,
a nivell nostre,
a nivell intern de funcionament,
a nivell d'etapes,
a nivell de qualitat gastronòmica,
increïble,
vull dir,
hi ha hagut un nivell,
jo he quedat sorprès,
vull dir,
de deu restaurants
que érem allà,
cinc tapes cada un,
això vol dir,
cinquanta tapes,
a qual millor?
vull dir,
tenies problemes
per triar què volies menjar,
perquè tu passejaves per allí,
ho dic de veritat,
no ho dic per dir,
i si no,
pregunteu a la gent
qui hi ha estat,
perquè és el millor
pel carrer.
Nosaltres vam sortir
la primera nit,
en Josep Pardila hi va anar,
no sé com anirien la resta,
però la primera nit,
Déu-n'hi-do de gent,
i totes les persones,
tots els clients
amb qui va parlar
Josep Pardila,
no només els agradava,
sinó que estaven entusiasmats,
dient per què no s'havia fet això abans,
que quina meravella.
A mi m'ho dèiem molts clients,
clients que repetien nit rere nit,
dir, ostres,
amb aquest espai que tenim aquí a Tarragona,
i només s'aprofita avui,
no ho podeu deixar tot l'estiu.
I ho deia,
per què no es fa tot l'estiu
amb aquest xil·laut que hi ha aquí
i tot això, no?
Bé, moltes anècdotes d'aquest tipus,
i després,
per últim,
ressaltar això,
que el client,
que la persona que estava allí menjant,
estava entusiasmada,
estava desplaçada
en una altra òrbita,
semblava que no estiguessis
ni a Tarragona,
aquelles vistes que hi ha
podríem dir de l'abadia,
perquè això és quasi una abadia,
amb el fortiu de la reina
al davant i tot això.
I ara no només els focs,
que també eren increïbles veure-ho,
però era tot l'entorn.
No ho sé,
és una experiència que a nosaltres
ens ha servit de moltíssim
i és una experiència que repercutirà
seguríssim
amb l'espineta de Santa Tegla
que vam fer l'any passat,
que aquest any se repetirà,
però es repetirà...
L'any passat sortíem
amb una sabata i una espardenya,
diguem-ne,
entre cometes.
Va ser l'estrena de l'associació.
Va ser l'estrena
i aquest any, doncs,
ho farem molt més gran,
molt més ben fet.
Doncs ha estat un esforç,
però compensat amb Escreix
i amb totes aquestes coses
que han aparegut,
més enllà del que és
el tema de la restauració.
Ara, bona part dels restaurants
de la ciutat,
a través d'Essència,
aquesta altra associació,
doncs ens ofereixen
aquesta iniciativa
de posar èmfasi
en productes d'aquí de casa,
assequibles,
ara en aquests moments,
com el gadagant.
Cada restaurant
fa un o dos plats
o el que vulgui,
els posa la carta,
els va canviant,
si vol una mica
el seu criteri,
cadascú fa la seva,
però es comprometen
a tenir gadagants.
Tu què tens al teu restaurant?
Doncs mira,
jo preparo un plat
que vaig crear al Marlot
ja fa uns quants anys
i que no havia tornat a fer.
Em va agradar molt,
era un plat
que a la gent
li encantava també,
però a vegades
se't traspapelen
allò,
perds plats,
i a vegades
que els perds
no em facis dir per què.
I l'he recuperat.
És un plat
que són uns raviolis
de gadagants
amb tomàquet
i formatge fresc
amb una pasta cruixent.
Això és un plat
que de ravioli
té la forma
com sempre,
que sempre enganya
una miqueta.
De ravioli de pasta?
No, aquí està la història.
La pasta seria el gadagant.
Ah, molt bé.
És com una pasta,
però és el gadagant,
que és el que hem fet
a Ciutat.
Ara us ho explico
com ho fem.
I llavors porta gadagant,
porta aquesta farsa
amb formatge fresc,
tomàquet,
terbetes i tal,
un altre gadagant
al damunt,
fent com un bocata,
doncs un ravioli,
i a sota estan posats
damunt d'una base
d'un barco,
diguem-ne,
com un barquet
fet amb una pasta cruixent.
Oh, que boc.
I, bueno,
és un plat que el gadagant,
perquè el gadagant està cru,
el gadagant és,
us explico com ho fem això.
Ah, aquest ravioli el fas cru?
És com si fos un carpaccio?
Com un carpaccio.
Com un carpaccio.
L'únic que es fa
és que se li dona un toc
de calor
amb un soplete
o bé amb una salamandra
perquè canviï el color
de la part de dalt
per donar-li més gustos encara,
perquè sabeu que el gadagant cru
està boníssim,
té un gust,
el gadagant cuit
té un altre gust.
Llavors,
per ressaltar encara més gustos
del gadagant,
per disfrutar més
tot aquest ventall
de gustos
que ens pot oferir
aquest crustaci
tan increïble,
tan nostre,
doncs li dono aquest toc
a la part de dalt
per tenir aquesta mescla
de sabors.
Us explico com el fem.
És una tècnica
ja,
gràcies a Déu,
una mica vella.
Dic gràcies a Déu
perquè vol dir
que ja fa anys
que hem inventat coses.
És una tècnica
que jo crec
que va crear el Ferran,
el Ferran Adrià,
que deu fer ja uns 10 anys.
Jo recordo
potser ja fa anys
haver-ne parlat aquí,
que és la tècnica
aquella que els escarxem.
Ah, sí, sí, sí.
El que fem és,
en aquest cas
he comprat cada gang
de la quarta tria,
que a més estava preciosa
i amb una mida molt maca,
el netegem,
amb els caps i les closques
la guardem per fer
un caldo,
una americana
i tot això,
i amb les cues
agafem bosses de plàstic,
d'aquestes de...
Paper film també es pot fer,
però la bossa de plàstic
va millor,
d'aquesta transparent alimentària
de tota la vida.
Sí, aquelles que comprem
enrotllades
per posar els entrepans,
per exemple.
Exacte,
per allò, per exemple.
És un plàstic
més consistent
que el paper film.
Més consistent que el film,
exacte,
i llavors a l'hora
de treure el gadagang
del plàstic
és més fàcil.
i el que faig és
obro la bossa
per...
O sigui,
la bossa té
tres cantons tancats
i un d'obert,
no?
Doncs els dos cantons
tancats que toquen
a l'obert
els tallo
i llavors s'obre
com un llibre.
L'obro
i poso
quatre gadagangs,
tanco,
sencers...
Potes, cap, tot...
No, no, no,
nets,
el que és la cueneta,
però crua.
Les poso dintre
i tanco.
Llavors,
amb un caçó
o amb alguna cosa
que sigui pla,
però un caçó
va molt bé,
un caçó d'aquests
li dones un cop, pam,
i llavors se t'escarxa
i et queda rodonet.
És difícil d'escriure,
però a veure,
intensitat del cop,
què entenem per aquest cop
que li dones el gadagang?
Perquè, escolta...
Home,
no hem de trencar la fusta,
però no s'ha d'anar amb cuidado.
Amb ganes.
Amb ganes, sí.
Hem de pensar que l'hem de deixar
com un dibuix animat, no?
Exacte.
Com allò,
els dibuixes animats
que li cau al piano.
Ho has escrit molt bé, sí, sí.
Així l'hem de deixar, molt bé.
Penseu que un gadagang
arriba a agafar un diàmetre,
com ho diré,
doncs d'uns 7 centímetres,
7-8 centímetres,
un gadagang de la quarta tria.
O sigui,
us queden diàmetres
com un cul de got,
un got maco,
com un cul de got.
I amb una bossa
us n'hi caben 4.
Llavors,
el que sí que s'ha de fer
és a mesura que aneu escarxant
el congelador ràpid.
Amb la closca.
No, la closca no hi és.
És que no hi és la closca,
és veritat.
No,
està entre dues bosses,
o sigui que preu les bosses tova
i el congelador.
A veure,
anant al restaurant
tenim un abatidor
que el que fa és congelar immediatament
i llavors encara guanyes
molta més qualitat,
no?
Però doncs a casa no passa res.
Le poseu al congelador
amb un congelador
al de baix de tot,
l'últim calaix
i és de calaixos
i intenteu tenir-lo buit
per això només.
Després ja el podreu tornar a omplir.
Però buit per això.
I els aneu posant allà,
els aneu posant allà,
els aneu posant allà i se us congelaran.
I llavors,
quan estiguin durs,
veureu que obriu la bossa
i us queden les plaques rígides,
clar,
estan congelades rígides
i les podeu treure perfectament
d'entre les dues bosses.
I llavors,
a partir d'aquí,
doncs jo us he preparat dues propostes.
La primera,
la que jo faig,
que és buscar un bon formatge fresc.
Agafem un tomacó
i en aquest cas,
ara és l'època
que hi ha tomacons molt bons
i són més carnosos
que la tomaca,
que té més polpa.
Doncs agafem el tomacó
i el tallem a deuets petits.
Mida de 3-4 mil·límetres de cantó,
cubets petitons.
I el formatge també
i el barregem.
Fem com una macedònia,
diguem-ne,
de formatge i tomàquet
i llavors hi posem
una miqueta de julibert
i una miqueta de cibulet.
Ho barregem tot,
un bon raig de li d'oliva
i una gota,
però una gota de llimona.
No m'agrada que tingui gust de llimona,
però m'agrada
que li doni aquesta ràbia,
aquesta sillas i aquell toc,
aquella cosa que dius
ostres,
què porta això, no?
Això en podem fer
amb un bol petit,
amb un bol d'aquests d'esmorzar.
I podem fer la barreja
del tomàquet,
el formatge,
les herbes i tot això.
posem una miqueta de sal
i una miqueta de pebre
i llavors
el que podeu fer
baltros a casa
per fer via
aneu amb un colmado
d'aquests xinesos
i compreu la pasta
que es diu guantong.
És una pasta
que dóna molt bon resultat fregida,
fàcil de fer
i ve de preu.
Llavors,
aquesta pasta guantong
són unes fulles quadrades,
les partiu per la meitat
i us quedaran allargades.
Doncs fregiu dues
i amb aquestes dues fregides
que això...
Fregides normal.
A la fregidora...
Amb fregidora millor,
amb bany d'òlia
o amb paella
però doncs plena d'oli.
I llavors ens ho poseu
un paper d'aquests absorbents,
les dues guantongs
allà que s'assequin una miqueta
i quan ja estiguin
amb l'oli xupat
els poseu damunt del plat
i llavors ens poseu
tres raviolis d'aquests
de cadagangs
el damunt de la baraqueta.
O sigui,
un al començament,
un al mig
i l'altre al final.
Amb una cullereta
de cafè amb llet
hi poseu la farsa
al damunt
i llavors tapeu
amb un altre cadagang
damunt de cada ravioli.
Llavors hi poseu
per damunt de tot
sal granada,
sal maldon
o sal d'aquesta
grossa
i una miqueta
de pebre negre.
En aquest cas
hi va molt bé
el xeixuan
però doncs
amb un pebre negre
molt al moment
també hi va molt bé.
Un rajonet d'oli d'oliva
i llavors
amb el soplete
o bé
amb el forn
a gratinar
li passeu una més.
O sigui,
si poseu el forn a gratinar
m'hi poseu
la bandeja de dalt
a dalt de tot
els raviolis
que no toquin la resistència
però quasi
i li deixeu 10 segons.
A més que
cop de calor.
Veureu que el cadagang
passa de rosa transparent
a blanc
però no ha de ser tot blanc
ha de tenir un toc
un toc de blanc
i sobretot
res de color
res de gratinat
sinó només aquell toc de blanc
ho traieu
i a menjar.
Ah, increïble.
Què fem amb
jo diràs
oi aquesta dona
sempre estalviant
què fem amb els caps
i tot allò.
Doncs amb els caps
podeu fer aquella americana
que us he explicat
moltes vegades.
La congeleu
o si no també podeu fer
una crema freda
de gadagangs
lligada
que també n'hem parlat
alguna vegada
que és la bisque
que és la base
és l'americana
de gadagangs
o sigui aquell caldo
que fem
sofregint aquests caps
amb oli d'oliva
sal
això
ho flambegem
amb un brandi
o amb un ron
i després hi posem
la tomaca
la ceba
tot això
i ho mullem
deixem caure
uns 40 minuts
llavors ens ho colem
ben escarxadet
i ja tenim
el caldo
aquest caldo
si el bullim
amb uns 80 grams
no perdó
amb uns 50 grams
d'arròs
per litre
i deixem que es passi
de cocció l'arròs
o sigui
doncs
li deixem uns 25 minuts
bullint
després ho triturem
amb el túrmix
i ens queda una crema
com una bichissoise
de gadagangs
això ho podem congelar
per tenir-ho
o podem menjar fred
a l'estiu
allà un primer plat
primer plat
i de segon plat
fem els gadagangs
allà fresqueta
està boníssima
aquesta crema
molt bé
també ens pot anar
molt bé
aquesta crema
per posar
unes gotetes
i la fem una miqueta
espessa
damunt d'un gazpacho
o sigui tu fas un gazpacho
normal i corrent
i per donar-li
un trencat
un gust
i tires un rajolinet
d'això dintre
però que sigui una miqueta
espès
inclús a vegades
el pots ajudar
a lligar una miqueta
amb gelatina
perquè no es barregi
amb el gazpacho
llavors tu veus
i insectes
explota
aquell gust dels gadagangs
dintre del gazpacho
i també queda espectacular
amb un ajo blanco
amb qualsevol crema freda
barrejar-li un toc
d'això
també queda molt bé
i molt bo
és una altra manera
d'aprofitar-ho
també es pot fer una vinagreta
en pic tinguem la crema
aquesta feta
li afegeixes una miqueta
d'oli i vinagre
sal i pebre
remenes bé
i ho tires per damunt
d'una amanida
i està espectacular
també
doncs mira si podem aprofitar
tot això
i després com una salsa
per acompanyar un peix
o una salsa de gadagangs
per exemple
fas un llus
amb salsa de gadagangs
lluseta a la planxa
i això pel damunt
en plan salsa
també queda molt bo
o sigui que té
moltes utilitats
no llançarem res
però havíem fet
havíem escarxat
com molts gadagans
deies que podíem
amb aquesta preparació
fer el dinar
altres coses
el carpaccio
podem fer un carpaccio
ja el tenim preparat
o sigui l'únic que hem de fer
és treure un plat gran
maco
els carpaccios
s'han de vendre
per la vista
llavors ha de ser un plat
bonic
no un plat
el de sempre
sinó buscar aquell plat
que no fem servir mai
o aquella safata
que tenim allà al racó
i posar
totes aquestes rodonetes
de gadagangs
que tenim
a baix del cul del plat
si voleu
i queda molt bo
a mi m'hi agrada
posar-hi un rodonet
d'oli d'oliva abans
al cul
escampar-lo bé
amb els dits
que quedi ben escampadet
perquè no hi hagi
un xoll d'oli
sinó el just
perquè cobreixi
el cul de la safata
una miqueta sal i pebre
llavors al damunt
aquests gadagangs
que els cobreixin completament
i llavors
es pot acabar
de moltes maneres
aquest carpaccio
a mi de la manera
que més m'agrada
és el damunt
el vestim una miqueta més
encara
i agafem un foie
el tallem molt finet
i el tirem
com aquells encenalls
tirats pel damunt
del carpaccio
de gadagangs
amb una miqueta
de sal grossa
i un pebre aromàtic
i ja està
el gadagang amb el foie
lliga bé
boníssim
i si el deixes reposar
una miqueta
o sigui
si te'l menges de seguida
està bo també
però doncs
allò que prepares
i mentrestant
acabes de fer les coses
i ho portes
o sigui
que esperis 5 minutets
amb aquesta calor
que fa ara
el foie es font
i deixa anar
com un oli
i els carpaccios
no és més
que una carn crua
amb un oli al damunt
doncs això
te queda com a oliós
amb molt poc
vull dir
amb un oliós agradable
però amb aquell gust
del foie
està espectacular
espectacular
també el podem acabar
amb una barreja
de tomàquet
no gaire
una miqueta de tomàquet
una miqueta
de suc de llimona
i un bon raig
d'oli d'oliva verge
i si voleu
i va molt bé
amb el gadagang
la farigola
una miqueta de farigola
amb això
ho remenem tot
en un bol
o en un pot
d'aquests de marmalada
petits
ho sacsem bé
com si fessin una vinagreta
i ho tirem per damunt
d'aquell carpaccio
tal com ho teníem abans
sense el foie
i també és una
molt bona manera
de menjar
també queden boníssims
acompanyats
amb rúcula
o sigui
agafeu
llavors
queda més bé
posar una base
de rúcula
amb anideta
i amb oli d'oliva
sense vinagre
amb oli d'oliva
i podeu posar
unes gotes de llimona
aquí va molt bé
oli d'oliva
sal
pebre
i unes gotes de llimona
i al damunt
els gadagangs
i aneu agafant
les fulles de rúcula
plenes de gadagangs
que cauen
i també està espectacular
i molt d'estiu
molt fresquet
molt frescos
i fàcils de fer
i econòmics
perquè penseu que
el plat que hem parlat abans
són sis gadagangs
de la quarta tria
perquè són tres
tres raviolis
i tres
són sis gadagangs
de la quarta tria
formatge fresa
i la pasta guantunt
vull dir que se'ls surt
increïblement barato
d'una qualitat increïble
i saludables
plats molt saludables
fem alguns a la planxa?
sí
jo us volia explicar
n'hem parlat moltes vegades
de les coccions a la planxa
però potser de marisc
a la planxa
no n'hem parlat en concret
a mi m'agrada molt
que es quedi la sal
i el pebre
enganxat a la closca
i després
és allò que xupes
i està més bona la closca
que allò de dintre
doncs anem per aquí
anem a aconseguir això
això s'aconsegueix
agafant una planxa
si no teniu planxa a casa
i són d'aquelles
a vegades
senzilles
i això
quasi que us aconsello
millor una paella
una paella gran
això sí
necessitem mida
per treballar el gadagang
a la planxa
necessita que tingui
una certa mida
la posem al foc
i posem sal al cul
de la paella
i la deixem que s'acalenti
ben calenta
quan ja estigui ben calenta
hi posem
els gadagangs
al damunt
i tirem
un pols
de pebre negre
pel damunt
recent molt
i llavors
al damunt dels caps
només els caps
hi tirem un regionet
d'oli d'oliva verge
l'oli
l'oli
el que fa és accelerar
la cocció
del tros
que toca
llavors les cues
ens agrada
que estiguin
tant dretes
i cruetes
i el cap
accelerar-li un pla
més la cocció
perquè tingui aquell gust
del corall
allò que hi ha
canvia de color
i tot això
portant només l'oli
als caps
si poseu bé
els gadagangs
alineats
només cal fer un ratge
així
per damunt dels caps
això són
un minut
per aquest cantó
llavors
els sexem una miqueta
els girem tots
i tornem a posar una miqueta
de pebre pel damunt
i tornem a posar
un regionet d'oli
per damunt dels caps
un altre minut
i el plat
veureu que
l'oli
fa que se t'enganxi
el pebre
a la closca
i bueno
estan
que ni us ho explico
jo és que
el que deies
boníssimes
totes les preparacions
però aquestes tan bàsiques
quan el producte és bo
és el més espectacular
de tot
us vaig explicar també
uns de flambejats
amb whisky
ah molt bé
hi ha posats
el que faig és
agafo alls
pebre negre
i bitxo
i faig un sofregidet
a foc suau
perquè l'all
es crema de seguida
a foc suau
i deixar-lo
que es vagi sofregint
que vagi agafant
un palet de color
i es posi tou l'all
quan ja tinc el punt aquest
llavors agafem
una paella gran
de la mida
dels gadagangs
que vulguem coure
nosaltres el maso
hem arribat a fer
per 40-50 persones
i agafem una paella
de l'arròs
d'aquelles de metro
i pico de diàmetre
però doncs
amb un recipient adequat
sobretot
que no s'apilin massa
que estiguin tots
planets els gadagangs
i tirem aquest oli
a baix
i immediatament
que estigui calent
abans d'aquest recipient
i tirem els gadagangs
els fem com si els féssim
a la planxa
però damunt d'aquest oliet
els girem
i just abans
el moment de girar-los
abans de començar
la cocció de la segona cara
hi tirem un bon raig
de whisky
no cal que sigui
un gran whisky
un whisky d'aquests
un blend
normal i corrent
i mentre se cou
la segona cara
que es redueixin
una miqueta
i ja està
i a menjar
veureu que
ostres li dona un toc
una cosa especial
és d'aquells
que tenen sucre i et xupes els dits
és d'aquells que a més
una miqueta picant
això el picant
el gust de cadascú
però de veritat
que és una altra manera
fantàstica de menjar-se els gadagangs
Estava calculant jo
a quarts de dues
acabo el programa
avui no arribo al mercat
a buscar quatre gadagans
però em penso
que demà farem l'intent
perquè després
d'aquestes preparacions
Déu-n'hi-do
i s'ha d'aprofitar
perquè és ara el moment
és ara
és el moment
estan boníssims
és una cosa de la ciutat
i bueno
què més boem
i ja sabeu
que bona part dels restaurants
hi sortiu a sopar
o a dinar
aquesta setmana
segur que trobareu
a les cartes
dels restaurants
integrats a Essència
un plat
en aquest cas
el Quim Quima
trobaríeu aquests carpatxos
aquests raviolis
de gadagans
però a altres restaurants
hi haurà altres places
ben diferents
Francesc
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i per cert
com estem d'horaris
hi ha normalitat
al Quim Quima?
Sí, obrim de nits
ara
que estem en horari d'estiu
obrim totes les nits
exceptuant
aquesta setmana els focs
que hem hagut de tancar
però doncs
obrim totes les nits
de vuit
fins a onze i mitja
dotze
fins que marxen
que s'està molt bé
a la terrassa
la gent que s'està molt bé
a la terrassa
i allà estem treballant
no fa mà tanta calor
com jo em pensava
durant el dia
a la nit s'està bé
s'està força bé
Molt bé, doncs reserveu
perquè sobretot
tractant-se de la nit
doncs val la pena
Francesc Lledó
moltíssimes gràcies
A vosaltres
Fins la propera setmana
Fins la setmana que ve