El matí de Tarragona Ràdio comença l'espai Eines.
Ja sabeu aquest espai que fem en col·laboració amb la CEPTA
i que té l'objectiu de difondre, de donar a conèixer
l'oferta formativa que tenim a Tarragona i a la seva àrea d'influència.
Estem ja enfilant la recta final del curs escolar.
És època de preinscripcions, per tant, si aquest espai té sentit i valor,
que sota el meu humill punt de vista el té tot el curs aquests dies,
potser més, perquè és aquells moments que els joves i fins i tot les famílies
encara dubten una mica de què faran del seu futur professional.
Esperem que des d'aquest espai, com a mínim, pugui ser una guia.
Un espai que us arriba, dèiem, amb la CEPTA,
però amb la coordinació imprescindible de Francesc Potau.
Bon dia, Francesc, ja et pots acostar un micro,
que ja he vist que te'l posaves lluny, com sempre, però no tan lliures.
Bon dia.
Avui, més que mai, estàs envoltat de dones, eh?
Avui dona gust, com sempre, i avui encara més.
Però fixa't, aquest fet físic,
que ara presentarem les nostres convidades,
posa en evidència una vegada més
que hi ha professions que són majoritàriament opcions de dones
i no pas d'homes.
Ara parlarem amb les convidades, i m'imagino que sí que hi ha nois
que estudien, però deuen ser gairebé anecdòtics, no?
Totes les professions que tenen cura de les persones
presenten aquesta tendència.
Avui, evidentment, parlant d'educació infantil,
com parlarem o com parlaran,
l'educació infantil està més basada
en el camp femení, no en el camp masculí.
Hi ha més alumnes que nois.
Una qüestió que després comentarem,
perquè l'altre dia, que era el Dia Internacional de la Infermeria,
parlàvem amb infermeres, des del punt de vista formatiu,
a la Universitat Rovira i Virgília,
infermeres professionals,
jo els hi comentava, home,
i impulsar perquè aquesta professió l'assumeixin també els nois,
que podria ser la de les nostres convidades d'avui.
Dèiem, és que, sota el nostre punt de vista,
no cal impulsar res.
Vull dir, es pot donar l'opció,
però si és una professió que majoritàriament la trien les dones,
doncs tampoc potser no cal forçar res, no?
Que cadascú pugui triar els ensenyaments.
Ja en parlarem d'això i del que convingui,
i ho fem, presentem a les alumnes,
a les alumnes que són la Raquel Muñoz i Cristina Colladón.
Raquel, Cristina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes.
La Cristina acaba en guany, no?
Sí.
És a dir, que amb una mica de sort ja,
a treballar ràpidament el curs que ve.
Esperem que sigui ràpidament.
Tant de bo que sigui així.
I en el cas de la Raquel, quin curs fas?
Primer.
Primer.
Encara, què tal ha anat?
Sí, encara falta tot.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Feu pràctiques amb nens?
Sí, sí, sí.
Vam començar des del març i encara fins al juny.
Doncs ara en parlarem també.
Molt bé.
Us vull presentar en dues de les professors
de l'IES, Vidal i Barraquer,
que imparteixen aquest cicle formatiu d'educació infantil
que pertany a la família professional de serveis socioculturals
i a la comunitat.
Són Àngels Delgado i Asun Martínez.
Àngels, Asun, molt bon dia.
Hola.
Hola, bon dia.
Benvingudes.
Les seves companyes, deien, són les mares d'aquest cicle.
Però no mares en el sentit filial,
sinó una miqueta com que teniu molta experiència,
molts anys impartint aquest cicle, o no?
Molts anys.
Sí, però en realitat tot el departament,
és un equip molt cohesionat,
que portem molts anys junts
i que treballem molt a gust i molt cohesionadament.
D'això no hi ha dubte que aquest tipus d'ensenyaments,
tots els ensenyaments i aquests s'han de treballar en equip,
però jo m'imagino que ho dèiem més en el sentit de veterania, segurament.
Sí, però ja dic que hi ha gent,
és que és un equip molt consolidat,
hi ha un tant per cent molt elevat dels companys del departament
que portem molts anys, molts.
Jo ara no tinc les dades perquè no pensava que sortiria aquest tema,
però portem 20 anys treballant.
I després s'han anat incorporant
i realment som un equip que s'integra molt bé la gent
i treballem.
Per tant, quasi que no podria dir que hi ha una diferència
entre la gent que portem molts anys i la gent que s'acaba d'integrar
perquè la veritat és que hi ha gent molt preparada.
Saps per què t'ho digui en el sentit, aquest de la veterania,
que vosaltres heu assistit a la formació de moltíssimes generacions
de professionals que ja fa temps que estan integrades en el món laboral.
Heu assistit a tots els canvis que s'han produït
en els ensenyaments professionals en general
i en la vostra especialitat en particular.
Per tant, teniu molta perspectiva del que és la formació
des d'aquest punt de vista, no?
Sí.
Doncs ja en parlarem també.
La perspectiva en l'àmbit professional, dues veteranes.
També no em digueu que no perquè ho sou.
Ja fa molts anys que us hi dediqueu a aquesta feina.
D'altra banda, una feina complexa.
No us penseu perquè una cosa és fer de mare a casa
i una altra cosa és ser una professional que té cura
i de l'educació dels nens i nenes en un àmbit de socialització,
que és molt diferent.
Saludem, doncs, Txari i Carmona.
Molt bon dia, Txari.
Hola, bon dia.
De l'Escola Bressol al Ninot i ens acompanya Marisol Larena.
Bon dia, Marisol.
Bon dia, bon dia.
Ella és de l'Escola Bressol en Valdufa.
Sí.
Fa temps que us dediqueu a aquesta tasca, eh?
Jo 30 i pico anys.
Imagina't, imagina't.
Doncs, alguns nens i nenes que has tingut,
si has pogut fer una mica el seguiment,
ja els has vist casats, no?, com dirien les àvies, no?
I pares que venen ara amb els seus fills.
És a dir, tens fills de nens i nenes que han estat amb tu.
Sí, sí.
Doncs això és com tenir una família de més a més.
Doncs sí.
Segurament.
Txari.
I també tenim estudiants, al Ninot tenim un estudiant, la Bàrbara,
que ha estat alumna a la llarga d'infant al Ninot.
I ara està fent les pràctiques amb la seva educadora,
la que va tenir d'educadora quan fetida.
Hi ha un endogami aquí?
Hi ha una endogàmia tremenda.
Si us sembla, expliquem primer que tot,
d'una manera així més o menys formal,
el que consisteix al cicle, és un cicle de grau superior,
la titulació amb la qual surten els alumnes,
un cop han acabat, són dos anys, no?
Sí.
Quina és la titulació?
Tècnic especialista en educació infantil.
L'espai on han de treballar exclusivament poden ser llars d'infants o hi ha altres àmbits?
Poden treballar, és un tècnic en educació i, per tant, poden treballar en qualsevol àmbit educatiu.
En l'àmbit formal, que serien les llars d'infants, en el CEIPS, fem de tècnic especialista,
col·laborant amb el professor o amb el mestre de P3,
i en l'àmbit no formal, en ludoteques, en espleis, en espais oberts...
En moix i lleure, no?
En moix i lleure, tot el que tingui que veu amb el moix i lleure.
També en totes les institucions que tenen a veure amb protecció de la infància,
en residències infantils...
Centres de menors...
En centres de menors, però de 0-6 anys, eh?
Sempre que hi hagi nens de 0-6 anys.
Centres d'acollida, més aviat, no?
I centres d'acollida o residències infantils, eh?
que tinguin nens de 0-6 anys.
Són dos anys, com dèiem, és un cicle de grau superior,
per tant, l'accés és des del batxillerat,
d'un cicle de grau mitjà amb un examen previ.
És aquest una mica l'itinerari?
Bueno, sí.
Prova d'accés o batxillerat.
I després poden continuar i anar cap a la universitat, no?
Sí.
Això ho deuen fer molts i moltes alumnes, no?
Pràcticament, quasi un 50%.
Entre un 40 i un 50, depèn dels anys.
Clar, tot requereix formació permanent,
però probablement aquest ofici molt més, no?
Bé, la formació permanent és una altra cosa a banda, no?
La formació permanent és la que fa la persona
que està ja incorporada i treballant
en un lloc de treball de l'especialitat professional.
I això que feien és continuar una formació inicial,
perquè en realitat a la universitat el que fan
és formació inicial de mestres, oi?
A veure, vosaltres en dieu crèdits, no?
De les assinatures, o mòduls.
No, ara ha canviat.
Francesc m'ho canvia en cada programa.
Sí, és que, bueno, per exemple, aquí tenim dues alumnes.
La Cristina, que és de segon, ha fet crèdits.
I la Raquel, que és de primer, està fent mòduls.
Bé, però és el mateix.
Canvia la nomenclatura, però el contingut és el mateix.
Sí, sí, hi ha alguns petits canvis,
però sí, ve a ser aproximadament el mateix.
I què es fa en aquests crèdits, o com heu dit això?
Mòduls professionals.
Què es fa, exactament?
A veure, tenim mòduls variats,
des de fent pràctica psicomotriu,
mòduls relacionats amb el desenvolupament cognitiu
i motor del nen, no?
Fent mòduls més pràctics.
Com el teu.
El meu, bueno, el meu potser és una mica...
Fem des de mòduls teòrics, més teòrics,
i hi ha d'altres que impliquen més participació
i més elaboració per part de l'alumne.
Com, diguem tu, Raquel,
ara a aquesta hora del matí,
què estaries fent?
Quina classe estaries fent?
Avui, dimarts, doncs, estaria...
Bueno, no, ara ve si hem sortit al pati, no?
A la hora del pati.
A la hora del pati.
Tenint en compte que he dut tractar amb nens,
això també podria ser una assignatura,
perquè a l'hora del pati pel docent és importantíssima, no?
És allà on has d'estar molt a la guait, no?
Sí, ara és d'11 i quart a tres quarts de dotze.
Després de pati, què toca?
Però abans haguéssim tingut tres hores amb l'Alsons i amb l'Àngels, precisament.
Deixem molt ben cognitiu-motriu,
que inclouia...
Doncs ara, en aquests últims mesos,
també visitàvem la llar d'infants del Ninot,
a veure en viu la classe de psicomotricitat.
I això feia en mig classe,
perquè com són moltes alumnes,
se dividia la classe,
llavors una meitat anava allà,
l'altra meitat ens quedaven fent classe aquí a l'institut.
També feia en pràctica psicomotriu,
i llavors després haguéssim tingut...
O sigui, ara estaríem a l'hora del pati,
i després haguéssim tingut amb l'Àngels didàctica,
de l'educació infantil.
Aquest és el que jo deia que era teòric.
No és només la cura en directe i l'educació dels nens,
sinó també la capacitat de poder planificar les dinàmiques de grup.
En un moment determinat pots assumir una responsabilitat en un centre,
i has de saber com afrontar tot això,
que no és poc, eh?
Déu-n'hi-do.
Ja ens ho diran les professionals,
el que és el dia a dia en una llar d'infants.
El crèdit de síntesi, molt important.
Abans comentàvem,
parlàvem del crèdit de síntesi dels alumnes de batxillerat,
per altres raons,
això és molt important,
perquè una miqueta ve a valorar molt la vostra feina
al llarg d'aquests dos anys, no?
El crèdit de síntesi de què ho has fet tu?
Nosaltres l'hem fet el dia de la família,
i una miqueta en aquest crèdit,
doncs, és incluir tots els crèdits que hem fet,
i llavors, doncs,
posar una miqueta, doncs,
els nostres coneixements.
Primer ja tenim la part que és més teòrica,
de tot el que seria l'anàlisi de Tarragona,
una miqueta més el marc teòric,
de les famílies,
i a partir d'aquí, doncs,
donar una miqueta de resposta
a aquestes famílies.
Llavors, doncs,
hem fet un cap de setmana
on volem que les famílies
hi hagi millor cohesió,
i tinguin activitats i tertúlies,
i d'això per poder una miqueta estar junts
i donar una miqueta a això, no?,
de que és molt important la família,
de que hi hagi cohesió,
i també una miqueta tractar...
Això repercuteix molt en els nens, després, clar.
Sí, i també hem volgut tractar una miqueta
tot el que és,
que avui en dia a Tarragona
hi ha moltes famílies
que són d'arreu del món,
que tenim moltes...
I llavors també,
doncs, reflectir això
i fer una miqueta
que la gent un ventall,
que coneixi altres cultures.
Important el que diu la Cristina,
perquè això, sobretot,
les que sou veteranes en l'àmbit del món laboral,
ha canviat moltíssim els...
No es parla d'un model de família,
es parla de models familiars.
Les famílies que podien portar els seus nens
a la llar d'infants fa 20 anys
no tenen res a veure amb les d'avui en dia.
No només parlem de famílies monoparentals,
podem parlar de famílies de parelles homosexuals,
famílies immigrades, famílies nuclears...
Hi ha tants models de família
i això també repercuteix
perquè hi ha tants nens diferents,
s'ha de fruit d'aquest ambient familiar.
Això fa que en els estudis també
esteu en permanent evolució.
I tant.
Sí, i tant.
Evolució i qüestionament de la teva feina.
Nosaltres, per exemple,
a la llar d'infants del Ninot,
que tenim moltes famílies nigeianes
o famílies marroquines,
tu t'has de posicionar
en el sentit que has de conèixer
una miqueta la cultura,
una mica,
per poder entendre coses.
Jo podria parlar aquí
de qüestions anecdòtiques,
que al final són anecdòtiques,
però que no ho són,
de dir,
per què aquests nens,
per exemple,
no em miren a la cara,
fins que no veiem
una persona de fora
que coneix la cultura
i et diu,
escolta,
és que aquesta canalla
la porten normalment
a l'esquena
i no tenen,
des de petit,
no tenen aquesta,
com ho fem aquí,
que parlen directament
a la cara,
la canalla.
Si tu ho entens
i quan ho saps
i ho entens,
tu ja podràs treballar
de dir,
d'acord,
molt bé,
però ara aquí treballarem
que aquest nen petit
em miri a la cara
quan li parlo,
per exemple.
Això que dius
com a nen és importantíssim.
Si no,
tu t'enfades,
dius,
què està passant aquí?
T'enfades amb el món
i no és un problema.
I el nen no té cap problema,
segurament.
I no és un problema.
És com el tema
de l'alimentació,
no?
Ara no tant,
però al principi
les primeres famílies
magrebins,
molta canalleta
a l'hora de dinar,
s'utilitzava molt les mans,
no?
Vull dir,
i clar,
tu t'has de posicionar
com a escola,
també,
de dir,
bé,
no?
I en la família,
de dir,
vale,
a casa potser
que continuen
amb la seva cultura
i les seves maneres de fer,
però aquí
hauran d'utilitzar
uns estris
perquè estan en un altre...
És una miqueta complicat,
eh?
Perquè et qüestionen molt
si l'estàs fent bé,
si l'estàs fent malament,
si hi ha respecte,
si no ho hi ha.
Jo penso que aquí
falta molt, eh?
Perquè,
no sé,
ara posant com a exemple,
em sembla que va ser
l'any passat
que van tenir
unes jornades
a la Diputació,
no?
Va venir una dona
d'Itàlia
i, per exemple,
allà diuen
que tenen
els ajuntaments,
tenen
persones
de diferents culturals
o una persona
conegida de tot
que és
un servei
que donen
a les escoles.
Per exemple,
si l'escola
té nens
d'aquest país,
d'aquí,
seria un mediador,
un mediador,
xari?
Però van a demanar
tota la informació
i està tot molt estricta
amb el que tu
et trobaràs a l'escola.
Clar,
això tu facilita't,
perquè tu vas allí,
és un servei
i et diuran,
mira,
les famílies de Nigèria
o les famílies del Congo,
les famílies de tal,
això,
això,
això.
I això ja és un element
que tu ja tens
previ.
I sembla ser que
ho tenim molt treballat.
I ens va cridar l'atenció.
això,
que si Marisol...
Sí,
va ser interessant.
Això,
Marisol,
tu has vist també el canvi,
eh?
Sí,
sí,
es nota molt
perquè als nostres barris
hi ha bastant gent de fora.
Però a banda
del que és
tota la població
nouvinguda,
també el model familiar.
Aquestes,
els àvies i àvies
que han assumit
una maternitat
i una paternitat
que no els tocava,
per exemple,
famílies monoparentals,
en fi,
que tot això vosaltres
veieu que un canvi
i els nens,
ni millor ni pitjor,
però sí tenen
unes dinàmiques
diferents,
no?
Això que dius tu
dels àvies i àvies
és un punt
que a mi em...
no sé,
ho tinc com molt sensible
perquè veig...
Doncs a mi també,
mira,
quan els veus pobres
que no poden anar
amb la seva ànima
arrossegant dues criatures...
Jo a vegades
em preocupa,
de vegades,
perquè...
O sigui,
veus que venen
àvies i àvies
molt convençudes
que volen fer això
i venen d'altres
que no...
que és el que els toca ara
perquè mira què farà
si els dos treballen
o si no treballen,
els he de donar un cop de mà
però ara no em puc marxar,
aniria,
no sé què...
Això fa una mica de cosa
com que penses...
En passat ha arribat
una etapa de la seva vida
que haurien de fer
unes altres activitats
i gaudir dels nets
però moments,
no contínuament,
no una obligació
i això s'està donant molt
avui dia
per la crisi,
per no la crisi,
per treballar tots dos,
per tot
i a mi m'ha preocupat una mica.
Una dinàmica social
que abans de la crisi
ja s'anava així també, eh?
Sí, també sempre
però potser si la gent
tenia un nivell econòmic més això,
suposo que les àvies
podien forçar una mica
i desmireu,
aquí vosaltres
hi ha altres sortides, no?
Per substituir
aquesta mena de conciliació
que ens volen fer passar
perquè, a veure,
el de la conciliació
és un...
Mira, ha sortit això ara
però és un tema també
que és com una...
Per mi és com una trampa.
Conciliar una vida laboral
familiar
amb un horari
que adequat als nens
és impossible.
Sí,
impossible en el sentit
que aquí hauria d'entrar
també la part
de les empreses.
O sigui,
les empreses
han de facilitar
que també...
O sigui,
que no sigui...
Una llar d'infants
no pot estar
moltíssimes hores obertes
perquè els nens,
perquè els pares
els deixarien
totes les hores
que tinguéssim
per concili.
Però és que la conciliació
hi ha tanta varietat
que no és...
Nosaltres estem per educar.
Igual que a l'escola,
mateix,
a l'escola
de...
A les escoles
d'escolar
i de...
Bueno, primària, sí,
en aquest cas
que ara s'ho diuen escoles,
doncs no estem per...
No és una infermeria,
no és una guarderia
de guardanents.
Llavors,
què passa?
Que la conciliació
d'adacte horaris
de tothom
és impossible.
Llavors,
és un problema social
que tant les empreses
com els...
Els hores,
els serveis,
haurien de...
S'ha de consensuar.
S'ha de consensuar
i buscar una manera
de...
que tot això
es combine.
que sigui flexible
l'horari d'una o de l'altra.
De quantes hores
pot passar?
El màxim que pot passar
un nen o una nena
en una llar d'infants
són 8 hores?
Mira,
és que...
Més no.
Sí.
És que és el raon...
És el que és una jornada laboral.
Jo aquí
vull fer una reflexió.
Quan una persona,
un adult,
està 8 hores al treball,
arriba a casa
i està mort.
Sí.
I els nens
estan 10 i 11 hores
perquè entren
abans de les 9
perquè hi ha servei
de guarderia
i surten després
en van a fer activitats
extraescolars
per prollongar
la jornada
i quan arriben a casa
han fet
moltes més hores
que han fet
els seus pares
treballant.
I això no ens adonem.
És una reflexió
personal
i és una reflexió
col·lectiva.
Personal perquè
hi haurà casos
molt determinats
però si fem
la reflexió personal
de realment
quantes hores
estem treballant
a la feina
són més de 8 hores
en general?
Nosaltres no.
dic en general
els treballadors
però fora de l'escola
hi haurà casos
hi haurà casos
jo he de dir una cosa
aquí per exemple
quan naltros
tenien l'horari
de 9 a 5
però bueno
som de l'Ajuntament
i va haver un moment
que van tenir
que posar l'horari
de guarderia
a les 8
i aquí és molt important
i jo ho dic
de cara al 3 jars
també
que s'ha de fer
un treball
com a escola
perquè potser
tu també nen
a la matricular
una família
i et diu
no
jo necessito
jo de 8 a 5
i tu li has de fer
la reflexió
has d'ajudar-li
a fer la reflexió
a la família
de dir
bueno
a quina hora surts
surts a les 3
a les 3 obrint
l'important jo penso
que és transmetre
que és molt bonic
disfrutar de la canalla
que tens
així de clar
jo és que ho veig
tan simple
com això
que es fan grans
de seguida
que es fan grans
de seguida
i que és una etapa
molt bonica
per tant
si tu fas aquesta reflexió
jo he de dir
per exemple
Caninot
que tenim obert
de 8 a 9
només
de 99 famílies
hi ha
sembla que són
2 o 3 nens
que fan l'horari
de 8 a 5
9 h
la resta
no
perquè
s'ha fet la reflexió
no és tractat
de
però això
hem de fer
nosaltres també
treballar una miqueta
la família
parlar-lo
de fer la reflexió
perquè jo sí que
jo penso
que aquesta
hora
de guarderia
entre cometa
ho tenen tot
a les escoles
quasi tot
l'important és
que les llars d'infants
poden tenir
aquesta flexibilitat
entre cometa
respectar molt
segons quin horari
d'horaris
i hi ha nens
que a les 3
i quan surten els pares
a les 3 marxen
i és important
perquè estiguin
a la seva família
perquè els has de tenir
fins a les 5
jo veig que el problema
és una mica més de fons
i m'aniria més
cap a l'inici
i l'inici és
que
les administracions
els oberts
i la societat
haurien d'assumir
molt clarament
que les llars d'infants
és una etapa educativa
llavors que allà
anem a educar nens
per tant
els nens
han d'estar
part de la seva educació
també és gaudir
dels seus pares
i d'altres coses
si la gent
tinguéssim la consciència
a tothom
que és un lloc
on se'n van educar
no aguarda un moment
perquè vaig a treballar
perquè he de fer un horari
perquè jo
allò ara el deixo
a mi me'l deixo
doncs això
ja no es donaria tant
perquè entendrien
per què
aquests nens
necessiten
un horari
més o menys
adequat
i després
doncs estar a casa
estar amb els pares
sortir
no sé
una sèrie de coses
jo per mi el problema
gairebé sempre
ho veig allà
social
és social
és de visió
de no entendre
perquè a veure
si te poden dir
escrit
està
sí
la normativa
i ara surt
però la societat
i la campanya
que es fa
d'això
no és aquesta
no és
està escrit
però no hi ha hagut
un canvi
no hi ha hagut un canvi
la gent continua dient
va
pel que feu
és igual
però quan pensen
d'anar a l'escola
no és ho mateix
no és ho mateix
anar a l'escola
és anar a l'escola
jo per tornar
una mica
al camp
de la formació
d'educador infantil
que és a la que venim
a parlar
volia
totes aquestes reflexions
que esteu fent
s'incorporen
també en la formació
i és una de les competències
que els educadors
han de construir
mentre que estan
amb nosaltres
el cicle
i una d'elles
és això
tenir
una
reflexionar
sobre la societat
en la que vivim
estar atents
als canvis
i poder
donar la resposta
que ajuda
als nens
i als llors famílies
a
tenir una vida
el millor possible
perquè
en definitiva
es tracta d'això
d'ajudar
la intervenció educativa
que és
el que tu ara
estaves
introduint
el tema
que estaves introduint
clar
quina diferència
hi ha
entre intervenir
educativament
o intervenir
assistencialment
això tu
ho parlaves
també
amb la Xari
que és molt diferent
ser mare
o molt diferent
bueno
hi ha una diferència
abismal
entre intervenir
educativament
o intervenir
i la diferència
està en l'educador
en la persona
que està actuant
i que s'estan plantejant
unes finalitats
que van més enllà
de l'assistència
a la malaltia
de l'assistència
a la higiene
de l'assistència
un educador
canvia bolquers
i està
clar que vol
que el nen
no se li irriti
el culet
no estigui
no estigui incòmode
clar que vol
això
però
ell no es queda
aturat allà
ell mira
l'educador
l'educadora
mira molt més enllà
i d'aquella activitat
conjunta
que està fent
amb el nen
que és
canviar-li
el bolquers
el que està
intentant
és que aquell nen
desenvolupi
se desenvolupi
globalment
totes les seves capacitats
totes les seves competències
que és una activitat
que li permetrà
establir
un millor vincle
amb ell
és una activitat
que li permetrà
conèixer més
el seu cos
és una activitat
que li permetrà
conèixer la diferència
dels elements externs
de l'aigua calenta
de l'aigua freda
i això és
la intervenció educativa
l'especificitat
que té aquesta intervenció educativa
és això
un educador
és un professional
que sap crear
contextos d'aprenentatge
i això
jo vull fer un incís
en la necessitat
de ser
persones creatives
perquè crear un context
d'aprenentatge
és pensar
imaginar
el que no existeix
t'has d'imaginar
aquell nen
que no sap
parlar
parlant
t'has d'imaginar
aquell nen
que no sap
caminar
caminant
t'has d'imaginar
aquell nen
i això
has de tenir
molta capacitat
i has de veure
totes les possibilitats
que hi ha
en una situació
i per veure
totes les possibilitats
que hi ha
en una situació
que poden ajudar
aquell nen
a desenvolupar
la seva personalitat
perquè es tracta
d'això
únicament
es tracta d'això
per poder
fer això
necessitem
tenir una ment oberta
i necessiteu
la formació
i el coneixement
i insistim
en aquesta idea
ser mare
no és el mateix
que ser una professional
de l'educació
en aquesta etapa
d'entrada
necessites
les eines
la tècnica
i un distanciament
raonable
emocional
que no et perdi
de vista
el que és
tota aquesta formació
l'aplicació
d'aquest aprenentatge
però quan parlàvem
de les famílies
veig que anem
dos mòduls
professionals
hi ha la intervenció
a les famílies
perquè quan parlava
la Marisol
d'educar
no eduqueu només
els nens
a través dels nens
parlàveu de famílies
immigrants
probablement
en moltes d'aquestes famílies
la seva relació
amb la societat
només la fan
a través del centre educatiu
del seu fill
per tant
vull dir que
s'educa
no només els nens
sinó al seu entorn
des de la llar d'infants
jo he de dir
una cosa
sobre el tema
de la família
i és que
jo dic així
no saben
el que es perden
a les escoles
d'infantil
de primària
amb tot el tema
que tenen
que si les famílies
han de col·laborar
la por
entre cometes
bueno por
a no deixar
l'entrada més
a les famílies
a l'escola
perquè una de les coses
que jo a mi personalment
m'agrada més
de la meva tasca
és el tema
del contacte
amb les famílies
per què?
perquè tu tens
posada unes expectatives
en aquell nen
potser passa
que aquesta família
no la veu
i quan te veu
una persona
de fora
com dic jo
que tu l'estàs dient
però que maco és
el fulanito
has vist
el que ha fet avui
li estàs creant
una expectativa
de ser
com ho veus
com ho veus
és que ho veig així
i això ajuda
aquesta família
a mantenir
un altre tipus
de contacte
veu el seu nen
d'una altra manera
inclús
perquè
tu intentes
sempre
la part
com més positiva
arriba un moment
en què hi ha tanta confiança
que tu pots entendre
que un dia
el nen vingui malament
perquè la mare
a lo millor
el pare
a l'entrada
t'ha explicat
doncs mira
sabent inclús
si estan aturats
si no ho estan
per mi això
a nivell personal
meu
com a persona
és molt més important
tot aquest contacte
que tens
com et venen a veure
quan marxen
quan vas pel carrer
i et venen
i t'agafen
i et fan un petó
com dic jo
les famílies
aquesta part
se la perden
a l'escola
però tornant
a la part educativa
també heu d'ensenyar
a les futures professionals
a resoldre
els conflictes
amb les famílies
no conflictes
que puguin tenir
diguem-ne
en el seu àmbit
més personal
sinó a veure
potser baixo
un terreny
així com a molt planer
però tots hem tingut
un nen
o una nena
que li han mossegat
a la llar d'infants
i això que podria ser
una anècdota
entre cometes
a vegades
esdevé
un problema
d'ordre públic
al centre
és veritat
això també
ho han d'aprendre
a resoldre
això és un altre
és que estem parlant
de les competències
un altre cop
hi ha una competència
hi ha
hi ha moltes competències
que han d'adquirir
que han de construir
elles
i ells
però hi ha una
que és la competència
personal
que és el saber
ser
i el saber estar
i aquesta
i això ho hem parlat
moltes vegades
els que estem aquí
amb l'Àngels
amb les alumnes
quasi que cada dia
ho parlem
amb l'Àngels
i amb elles
també
amb la Txari
i amb la Marisol
perquè treballem
molt juntes
això no ho hem explicat
però ja ho explicarem
fem molt treball
de les pràctiques
també m'imagino
de les alumnes
i més coses
ja en parlarem
ja en parlarem
fem moltes coses juntes
que estan relacionades
amb la formació
dels alumnes
i ara ja
m'he perdut
no, de fet
tenim les competències
ah, les competències
una de les competències
la competència
essencial
per a un educador
és saber ser i estar
aquesta és
la que ens sembla
i en això
estem d'acord
tots els que estem aquí
el Potau també
no ho hem parlat amb ell
però sé que
sé que està d'acord
també
és el ser i estar
i això què vol dir
és una persona
que ha de saber
escoltar els altres
ser, ha de poder
comprendre
respectuós
ha de ser respectuós
i això
però ha de tenir
un punt d'autoritat
també
aquí ve ara
és que ha de ser
una persona
que sap escoltar
i que sap
mantenir
la llei
i això vol dir
que sap mantenir
el límit
que sap dir
ha d'estar
un educador
té una tasca
dificilíssima
que és estar
lo suficientment
a prop del xiquet
o de l'alumne
perquè ell vegi
escolta
aquesta persona
i jo tenim
alguna cosa
en comú
i podem
fer coses junts
i me pot
ensenyar
alguna cosa
i estar
lo suficientment
lluny del nen
per poder
exigir
i per poder
també
oferir
un testimoni
de
de lo que
significa
créixer
personalment
créixer
intel·lectualment
créixer
i aquesta
aquesta distància
que s'ha d'estar
és un joc
hi ha alguns autors
que parlen
del joc
de les distàncies
d'estar a prop
però
a la vegada lluny
saber situar-te
en aquest
és el més difícil
i això s'ha de saber ser
s'ha de saber ser
i s'ha de saber estar
i això té molta a veure
per poder saber ser i estar
l'escolta
i el manteniment
i el manteniment de la llei
saber dir no
saber marcar
el límit
que és el veritable problema
que tenim avui
no només
a les llars d'infants
no només a les escoles
també als instituts
i en el món adult
perdona
i en el món adult
en l'àmbit laboral
a tot arreu
aquest de dir que no
i on són els límits
i determinades jerarquies
que s'han de contemplar
doncs és un problema
exacte
què diuen les futures professionals
de tot això
que s'està explicant aquí
a veure
heu pres apunts?
no que esteu tipes
de prendre apunts
però a veure
com veieu el panorama?
com us veieu
tu quan acabis
i tu al curs vinent?
com us veieu?
el primer dia de feina
el primer dia de feina
com us veieu?
bueno jo
a veure
jo l'estic esperant amb ganes
és això
és la meta
és la meta a la qual arribar
és el punt final
d'aquest projecte
en què hem engrescat
llavors
amb moltes ganes
i com fem pràctiques
doncs bueno
ben bé no és el mateix
perquè clar
depens d'això
d'una educadora
i moltes vegades
doncs aquest punt
no saps fins on fer
per no sobrepassar-la amb ella
i potser
que no quedar-te manco de fer
i que no diguin
que potser no tens iniciativa
i llavors
ni passar-te ni quedar-te curta
ni passar-te ni quedar-te curta
com recordes
el teu primer dia de pràctiques?
ah molt bé
molt bé
perquè a més
me van deixar triar
si en quina aula volia estar
i m'he agradat amb els espiritons
i llavors
estic a l'aula
d'una o dos
i molt bé
perquè bueno
bàsicament
això és
des del cariño
o sigui
molts de petons
molts d'abraçades
molt de jugar
molt de tirar-te al terra
i a mi
particularment
és el que m'agrada
és de feina
com moltes
però aquestes
que són una miqueta
de treballar
amb material sensible
si m'ho permeteu
t'han d'agradar
aquí no arribes
per casualitat
mira busca una opció laboral
aquesta
vaja
jo és que crec que
si no t'agrada el món
dels nens
i de l'educació
impossible dedicar-t'hi
tu recordes
el teu primer dia
de pràctiques
jo és que no vaig fer pràctiques
no vas fer pràctiques
no
jo les tenia convalidades
perquè jo
porto com 10 anys
treballant
una miqueta
en l'educació
estic d'auxiliar
d'educació especial
he treballat
en esplai
en l'experiència
en l'informal
i llavors
doncs
tinc la meva experiència
i jo
del meu futur
jo penso que
des del cicle
som molt preparats
perquè realment
treballem molt
el que estava dient
l'ASU
de tot el que és
l'atenció
amb les famílies
amb els nens
que realment
les escoles
Bressol
doncs
són educatives
i que tot el temps
que existeix
a l'escola Bressol
és educatiu
perquè els nens
de tot aquest temps
doncs
aprenen alguna cosa
i realment
jo penso que
tot los
bueno
en el meu cas
els crèdits
que ja no seran crèdits
doncs
ens
ens donen
molts coneixements
per després
impartir
aquesta professió
des d'això
des de tot el pràctic
també es realitzen
el que és molt
la de la psicomotricitat
les pràctiques
i tot això
fan que
jo penso
que sortim
bastant preparats
a l'hora
després
de poder
realitzar
tot això
i el més important
això una miqueta
que te canvia
la idea
d'educació
a mi
el més important
que em porto
del cicle
és que jo
he canviat
totalment
la meva idea
d'educació
suposo que
la que té
molta gent
que els educadors
ensenyen als nens
i des
quan hem acabat
aquest cicle
doncs
m'he d'acord
que realment
no som els educadors
els que ensenyem
sinó que els educadors
som una eina
un recurs
perquè els nens
perquè els sols
aprenguin
i els donem
tot això
perquè ells
es puguin convertir
en persones
que hi són
és una responsabilitat
perquè al cap
i a la fi
el contacte
que tenen les criatures
amb els educadors
amb els professors
i amb les famílies
depèn d'aquest contacte
i del que s'ofereixi
farem persones
més o menys en condicions
per tant
és una responsabilitat
jo diria
extraordinària
el que tu deies
és que si no
aquesta feina
és vocacional
jo per mi penso
que t'ha d'agradar
t'ha d'agradar
t'ha d'agradar
perquè
sí
perquè
bueno
perquè hi ha molta part
d'aquesta
d'emoció
de les emocions
de les teves
i dels nens
i tot el
no sé
jo és que m'he emocionat
m'he emocionat
amb el que ha dit ella
i és veritat
que la xarxa s'ha emocionat
perquè és que
diu la seva feina
que la coneixen
és una altra visió
perquè jo m'imagino
que molta
la gent que està sentint
ara el programa
dirà
bueno
s'està parlant d'educar
d'aprendre
com ho fan aquesta gent
com a la universitat
ara senta't aquí
i fes això
això
això
poseu deures
no
doncs és com ha dit
ella
una miqueta
el que fa l'educadora
és de
de reforç
per dir-lo
tu has de confiar
en les competències
del nen
aleshores
tu has de confiar
en que això
que està fent
imagineu-vos
no sé
la sala de psicomotricitat
que he insistit molt
que han de poder
donar un salt
d'un metro i pico
i tu dius
com un nen tan petit
tu has de confiar
tu has d'estar allà
per quan necessiti
l'ajuda
i facilitar
i facilitar
facilitar el material
material engrescador
utilitzem molt de material
a la llarga d'infants
de rebuig
com dient
que si ampolles
que si taps
que si claus
que si pinyes
que si peixines
vull dir
tot aquest tema
de descobriment
d'observació
d'experimentació
ara entra
ara no entra
ara puc
ara no puc
tu no has de
això no és una universitat
no
de dir
això ho fica per aquí
ara no senyor
tu has de deixar
i has de ser molt observadora
que és una altra competència
tu has d'observar molt
i has de saber
veure quan
aquell nen
t'està dient
ara necessito
una miqueta d'ajuda
ara retírate
però això m'ha agradat
molt
el que ha dit ella
perquè és una visió
completament diferent
de l'aprenentatge
i a més perquè
té una cosa
i té una cosa molt important
que potser també
les persones
no som suficients
conscients
en general
que aquesta edat
aquesta etapa
és la base
per mi és la base
del seu aprenentatge
del seu futur
és l'edat
en què més coses
s'aprèn
en més poc temps
en menys temps
és que aprèn
a parlar
a caminar
a fer un
diuen que la dels 0 a 3 anys
és realment el fonament
de la persona
després de tot l'altre
però això ja està més
que comprovat
de fet
va ser que
és que d'ahir
jo penso que
no se li dona el valor
que té això
sí que quan van a les escoles
de primària
o com es nota
que aquest nen
ha estat
amb una llar d'infants
ha vingut
sí que ho diuen
però
si tot
jo penso que
encara manca
el reconeixement
sense menys tenir ningú
a veure
ja sabem que
hi és una realitat
hi ha determinats
nivells educatius
que estan més prestigiats
socialment
però des del punt de vista
diguem-ne
real
està més que comprovat
que la tasca
que has desenvolupat
del 0 als 3
i després
tota la primària
realment
per això
el nom de la professió
és mestre
no professor
hauria de ser
mestre
que té unes connotacions
jo diria
com molt més
sense menys
tenia ningú
però com que socialment
està més prestigiat
a una altra etapa
potser que aprofitem
ni que sigui un raconet
per posar en valor
el que és fonamental
en el desenvolupament
dels nens
com està
la demanda laboral
el tema
es troben feina
la veritat
és que sí
la veritat
és que
jo he portat
l'Àngels
i jo
vam mirar
l'altre dia
espera que em posi
les ulleres
l'Àngels
també ho pot mirar
que també té ulleres
de les estadístiques
que tenim
del centre
que busquen feina
en principi
troben fàcilment
feina
una vegada que acaben
ara potser
començarà a estar
una miqueta més difícil
una situació molt general
però és a nivell general
que continuen estudiant
un 40,9%
agafen
potser una diplomatura
continuen estudiant
magisteri
o un altre
tipus d'estudis
que estudien
i treballen
alhora
un 4,54%
tenim
i que estan treballant
i que fan
els estudis
d'infantil
a la vegada
54,54%
i com esteu de places
és a dir
ara
el període
d'inscripcions
tot plegat
vull dir
podeu donar
resposta
a tota la demanda
de places
que teniu
que de gent fora
com altres cicles
tenim molta demanda
tenim molta demanda
aquí a Tarragona
perquè aquí teniu dos grups
o un grup
tenim un grup de matí
i un altre de tarda
llavors
fa tres anys
que fem
educació infantil
de tarda
però
el tenim
ple
o sigui
majoritàriament noies
sí
majoritàriament sí
o totes són noies
tenim un noi
un noi
un noi
un noi
un noi a primer
al matí
un noi a primer
a la tarda
un noi
un noi
dos nois
un de matí
un altre de tarda
de quin total
de noies
de trenta
trenta
alumnes
pobra
però
està molt ben cuidat
segur que el tracteu
molt bé
perquè
Déu-n'hi-do
però jo em sembla
que això és una qüestió
molt
bueno
sí que és real
però més de Tarragona
perquè tu te'n vas
a les llars d'infants
de l'Ajuntament
de Barcelona
i tenen bastants nois
més nois
però treballar
ja de la meva edat
i sí
tenen bastants nois
queden dos minuts
Francesc
jo només
una
s'ha pogut veure
que la relació
entre alumnat
professorat
i professionals
en el cicle
d'educació infantil
realment hi ha
una aliazón
perfecta
perfecta
i realment
maco
maco
això dona fruits
notables
no després
jo el que voldria dir
fer un petit homenatge
la formació professional
de Tarragona
sempre és una gran formació
professional
no perquè
evidentment que és així
no perquè
ho sigui dintre
però estem veient setmana
rere setmana
Francesc
en aquest programa
exactament
el Vidal i Barraquer
en quant al cicle
d'educació infantil
ve de
de Jardí Infància
Jardí Infància
en el seu moment
era pioner a Catalunya
i així
molts dels programes
i continguts educatius
de tota Catalunya
van sortir del Vidal i Barraquer
Vidal i Barraquer
va ser un dels primers
instituts a Catalunya
que tenia llarg d'infants
en el mateix institut
en el mateix institut
és a dir
que estava dedicat
a aquell llarg d'infants
pel propi professorat
i per l'entorn
del Vidal i Barraquer
per l'entorn del Vidal i Barraquer
vull fer un petit homenatge
i em puc m'ho permetre
recordar
la Glòria García
de Lucas
la Glòria García
de Lucas
quan vas pels passadissos
de l'institut
i veus les aules
d'educació infantil
el que ha dit
la Charo
d'utilitzar pitxines
pinyes i de tot
de tot
material educatiu
de tot
la Glòria Roig
la Ivonne
la Marta Oliac
i l'Isabel Gutiérrez
és a dir
totes les companyes
d'educació infantil
que realment
és una opinió
d'un equip docent
terriblement fóbulós
i l'Alícia Gamundi
i l'Alícia Gamundi
i recordar l'Alícia Gamundi
és amb nosaltres
molt bé
doncs amb aquest
magnífic catàleg
de noms
d'aquest equip
de professionals
docents
de l'equip
de professionals
de les llars d'infants
de Tarragona
que treballen
i a les quals
portem els nostres fills
i les futures
professionals
que els hi queden
no res
per inserir-se
en el món laboral
ja posent
el punt final
l'aquest espai
eines senyores
moltíssimes gràcies
de veritat
per haver vingut
i enhorabona
per la tasca
que desenvolupeu
gràcies
bon dia
gràcies
són les 12
les notícies
tornem immediatament
gràcies