Un dijous més, comencem l'espai sobre cuina,
que ens porta el Francesc Lladó, del restaurant Quim i Quima.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
I anem ja fent el tastet de cara a Nadal.
Ara fèiem recontes, ens queden 3-4 programes
i ens hem de posar ja les piles
amb això de la preparació de l'àpat per Nadal,
per les festes, perquè hi ha un munt de coses que explicar.
Sí, sí. A veure, jo crec que val la pena
posar-s'hi en una mica de temps
i a l'hora, per exemple, de comprar els vins
que és el que parlarem avui, doncs val la pena ja deixar-ho fet,
que això no hi ha cap problema.
I després, en el proper programa, parlarem una miqueta
de les previsions de compra de cara a peix
i de cara a coses així.
I, bueno, com cada any anar adelantant
fins al dia de Nadal i poguessin menjar-ho tot.
Molt bé. Avui farem la part de vins.
Enològica.
Molt bé. La part de vins, de caves i tot això.
Abans, però, també volies fer un apunt sobre com parar la taula.
Sí. Bueno, cada any ho comentem una miqueta així pel damunt.
Bueno, és un dia especial, el dia de Nadal.
Jo crec que...
Però tu, quan dius Nadal, t'refereixes només al dia 25?
O podem fer un dia de reis?
El dia que es celebri cadascú.
Jo crec que hi ha un dia que, tradicionalment,
a la família se celebra, es menja junts
amb el màxim possible de membres de la família.
O el dia que et toca a casa teva, diguéssim.
Exacte. És aquell dia, jo crec.
El que s'ha de trencar de tot, no?
Avui és aquell dia.
Ja sigui religiós o no, jo crec que per molta gent és un costum,
per molta gent és una festa religiosa,
però jo crec que és un dia de trobada de família
i és un dia que val la pena, doncs...
Ja no és per quedar bé, ni per lluïr, sinó per disfrutar.
Per veure que la gent és important.
Quan pares una taula ben parada,
es pot veure de moltes maneres,
però quan és amb família i és amb amics i això,
quan hi poses tot el que tens,
no és per lluïr, sinó que és per donar-los importància
a la gent que tens assentada al teu voltant.
I això crec que és molt important.
Tu parlaves ara d'una cosa tan típica,
que és treure les estovalles de l'àvia o de la besàvia,
aquelles que guardem al calaix i que, home,
som tan boniques, però és que s'ha de fer servir.
S'han de fer servir, sí, sí.
És com el vi, el vi s'ha de veure,
les estovalles s'han de fer servir.
És que si no, per què les tenim?
Per tenir-les en un museu.
Museus ja en tenim, de museus.
El que hem de fer és cuidar-les.
Sempre aquestes estovalles, normalment, són fines,
són estovalles delicades.
El que hem de fer és a sota posar-hi un ule.
Agafem un ule.
Poguer ser un rus.
També es pot posar primer un ule
i després al damunt una roba que xupi,
perquè si posem només l'ule i ens caigués alguna cosa,
se'ns escamparia molt l'ataca.
En canvi, si a sota hi posem alguna cosa absorbent...
L'ule protegeix la taula, però no les estovalles.
Exacte.
Llavors, entre l'ule i l'estovalla hi hauríem de posar alguna cosa absorbent.
Si no tenim res més, un llençol una mica de doble,
o tipus tovallola, l'ideal és alguna cosa de rus,
o algun material, ja ens entenem, que sigui absorbent...
Sí, perquè d'altres es llencen coses, aquests dies.
Sí, sí, sí.
I llavors, damunt de tot, l'estovalla.
L'estovalla aquesta bonica, ben planxada,
que inclús se pot acabar de planxar damunt de la taula,
una vegada posada, perquè no quedin arrugues.
i després, doncs, buscar una miqueta tots els plats,
tots els coberts, totes les copes.
Mirar, doncs, que...
Si no ho tenim igual, perquè a vegades passa a les cases
que no estem preparats per assentar-nos tots en una taula,
que és el que passa a vegades o més.
Doncs intentar, doncs, els nens d'un color,
els grans d'un altre,
intentar que es vegi que hi ha hagut un carinyo a l'hora de fer-ho,
i que hi ha hagut una previsió,
i que hi ha hagut un respecte per aquests comensals
i que s'aniran a assentar i a disfrutar d'aquest dia, no?
Que encara es porta això de treure tots els plats, no?
El plat pla, el damunt, el fondo...
Sí, home, la manera de parar la taula
ha de ser d'acord amb l'àpat que hi hagi, no?
Vull dir, s'han de posar tants plats com plats anem a menjar,
o també, si n'hi ha molts,
a vegades és aconsellable posar una taula auxiliar al costat,
que també queda molt bonic, ben muntada també,
amb la seva estovalla,
i allí guardar-hi les coses i anar-ho traient.
No haver d'anar a fer viatges a la cuina,
sinó que es vegi...
Això dona un punt encara més de preparació, no?
Em penses, ostres, aquesta gent avui s'hi han matat.
Igual passa amb els coberts, no?,
que ja els tenim tots desplegats.
Exacte.
A vegades els coberts, si n'hi ha molts,
el nom de la taula poden molestar o no hi cabem,
doncs deixem-ne més els que haguem de fer servir
amb el primer o amb el primer i el segon plat,
i després anem agafant coberts d'aquesta taula auxiliar
i els anem posant.
El mateix diríem de les copes.
Les copes, bueno, depèn del que tinguem.
Sempre és aconsellable, per mi,
és preferible veure dos vins amb una mateixa copa,
si la copa és correcta,
que no pas treure copes, per mi, incorrectes, no?
Copes petites o copes de colors
o copes que no puguis disfrutar d'aquests vins
que aquest dia hem de disfrutar, no?
Llavors, jo prefereixo amb la mateixa copa
anar-me sabint diferents vins.
Si la copa és bona, que no això.
O, doncs, a vegades tenim copes antigues
que abans se feia, no?
Aquelles copes més triangulars
o aquelles copes de cristall
molt treballades que no es veu el contingut
o copes petites que no es pot ni...
no desenvolupen bé els aromes.
Doncs, a vegades, és millor tenir, doncs,
inclús, a veure, avui en dia hi ha copes...
Una copa estàndard d'aquestes grans.
Una copa estàndard molt econòmiques.
Hi ha copes molt econòmiques.
L'únic problema que tenen aquestes copes tan econòmiques
és que a vegades es trenquen de seguida.
però és que hi ha copes avui en dia
per dos euros, tres, dos euros justos.
Copes molt grans, molt boniques,
molt correctes, transparents completament,
que és el que van de ser.
I que encara que les trenquem aquell dia,
mira, l'abat sigui Déu, no passa res.
Però val més tenir una copa bona a la taula
que no quatre de dolentes, no?
Vaja, almenys és el que jo penso.
Per molta gent que siguem,
abandoneu els plats de plàstic, eh?
Ah, això sí.
No, aquest dia no toca.
Aquest dia per mi no toca.
Els tovallors de plàstic, res.
I seguirem amb el de les copes.
Si en tenim suficients, perdó,
el que farem és...
Es poden posar totes a la taula, si voleu.
Jo ho trobo excessiu a vegades.
Més de tres copes a la taula ho trobo excessiu.
També podem jugar amb el got.
El got d'aigua pot ser got.
O sigui, podem tenir les copes i el got de l'aigua.
No cal que sigui una altra cop a l'aigua,
si no en tenim prous, eh?
I després també,
si volem canviar de copa i en tenim prous en cada vi,
més de tres copes ho trobo excessiu.
Llavors ho podríem tenir en aquesta taula mateixa que dèiem,
d'ajut d'aquesta taula de pollo que hi ha a la mateixa sala.
Podríem tenir la resta de copes i anar-les canviant.
També és bo preveure tenir una glaçonera buida
per poder buidar el contingut de les copes
al moment de, si no les canviem sobretot,
de canviar de vi,
que algú no es vulgui acabar el vi que té,
encara que és millor acabar-se'l aquell dia.
Però doncs, bueno,
si algú no se'l vol acabar,
poder buidar i poder disfrutar del següent vi
amb una copa buida
i sense barrejar vins.
Això sí, no els barregeu mai els vins d'aquell dia.
No disfrutareu de cap dels vins ni res.
Vull dir, a part no queda bé,
però és igual.
L'important és disfrutar de cada vi aquell dia,
que poc o molt ens hi hem de matar tots una miqueta
en buscar el vi.
No cal que sigui car,
però sí buscat.
Una miqueta pensant en el menjar i tot això.
Doncs ja hem parat la taula,
tot això ho acabem de guarnir en un bon centro de taula,
que a més pot ser com més original millor.
Sí, però sobretot baixet.
Ha de ser baixet.
Espèlmes, què tal?
Perquè a mi m'han dit a vegades,
sí, però sense olor diuen,
si estàs a taula.
Sí, sí, sí.
L'espèlm ha de ser inodora
i a més va molt bé perquè treu el fum.
Si encara hi ha fumadors a les cases,
doncs treu el fum.
Però això sí, inodores.
I a poder ser primetes,
primetes, si voleu, una miqueta altes.
No passa res si són primetes.
I si són gordes, baixetes.
És molt important que els centros de taula siguin baixos,
perquè és molt desagradable tenir una persona al davant
i no veure-la,
perquè tens un cucurutxo de flors allà al mig.
M'entens?
Vull dir, ha de ser una cosa bonica,
però plana i escampada.
També es poden tirar trossos de vidre.
Es veuen unes boles de vidre i coses petxines.
Es poses pel damunt de la taula,
que també queden molt boniques,
acabant de decorar aquella taula.
Es poden posar flors seques,
es poden posar fulles,
es poden posar mil coses damunt de la taula també.
A més, directament damunt de la taula,
que també queden molt boniques.
Francesc, els plats,
el que és, per exemple,
m'imagino ara la sopera,
amb la sopa de galets i tal,
tot això deixem damunt la taula
o quan estàs servit s'aporta cap a la cuina?
Tu d'aquest partidari?
O amb aquesta taula d'auxiliar?
No, o sigui, un cop servit,
deixar-la damunt de la taula, sí,
o a la taula aquesta de poio
que tenim l'auxiliar.
Jo trobo, en família,
al ser en família,
trobo més bonic servir la sopa a la taula,
no a la taula d'auxiliar,
sinó a la taula.
Per què?
Perquè la persona que serveix
és part de la gent que està menjant.
O sigui, pot ser la mare,
pot ser l'àvia, pot ser el pare,
però sempre és algú dels que estan allà menjant.
No tenim un càmerer normalment aquell dia a casa, no?
Llavors trobo,
més que lleig,
trobo...
Servil.
Falta de carinyo
que estigui a banda d'aquelles persones
anant servint la sopa per a tothom.
És més xulo,
damunt de la taula,
en tot cas s'aparta el seu plat,
s'aposa la sopera alluntera a ell.
Això sí, de peu,
sempre és millor, més correcte.
I més fàcil.
Anant passant els plats
i anant servint de cara a la gent.
Ho trobo molt més bonic,
molt més correcte i molt més familiar.
I després ho deixem a llig.
Després deixem la sopera al mig
per qui vulgui repetir,
que no hi ha cap problema,
o el podem deixar a la taula auxiliar
si volem fer lloc
per després posar al mig de la taula,
per exemple,
si fem el típic caldo de galets
amb escorregut,
perdó,
doncs podem treure el caldo
i deixar lloc per l'escorregut,
aquella safata de pilota,
la safata d'ossos i embotits,
la safata de verdures,
deixar lloc a la taula
per posar tot això.
Però doncs sí, cap,
les taules com més plenes de menjar,
més generoses es veuen
i més boniques.
Sempre quan hi hagi una comoditat,
però doncs una taula buida de menjar,
a més amb els plats,
es veu poc generosa.
En canvi,
si hi ha menjar
i la gent pot picar,
invita més a parlar.
Una taula sense menjar
és una taula freda.
En canvi,
una taula plena de menjar
és una taula calenta,
és una taula amb emocions,
és una taula amb ganes,
és una taula molt més familiar.
Ai,
ja tindrem temps de parlar de menjar
que a mi se m'està fent la boca aigua.
Centrem-nos,
doncs,
ja que tenim la taula parada
i preparada,
amb el tema que ens portava avui
el Francesc,
el tema dels vins.
Els vins.
Tu deies,
han d'estar en coherència
amb el que farem,
fem tants plats
els dies aquells de festa
que normalment necessitem de tot,
un blanc,
un negre,
un de postres i cal.
Sí,
jo crec que és un dia difícil
pels rosats,
més que res pels tipus de menjar
que es fan.
Jo crec que el rosat
encaixa millor,
per exemple,
amb un fidan,
que hi ha normalment
menús més atrevits,
però aquests dies de Nadal,
de fet,
ja en parlarem,
però jo us faré
un menú clàssic
i un menú més modern,
ara pels pròxims programes,
però doncs,
és un dia,
jo avui he preparat
blancs,
negres,
caves
i dolços de postres.
I tu deies,
val la pena fixar-s'hi una mica
per a totes les butxaques,
no cal que siguin extra cars,
però si estiguen amb gust...
Amb carinyo.
Sobretot deixar-vos
aconsellat pels professionals,
la gent que hi entenc,
quan aneu a la botiga
a comprar,
aneu amb botigues
de professionals,
per mi és un vi
que no s'ha de comprar
en grans superfícies,
aquest dia,
és un vi que s'ha d'anar
en una bodega,
en una persona
que hi entengui
i que us aconselli
i dieu
quina gama de preus
teniu pensat,
o també podeu pensar
en un pressupost global
i llavors jugar
amb un vi més car
que un altre dia
no compraríeu
i ajustar-nos
potser més
amb un altre tipus de vi
i així aconseguir
una miqueta
ajustar-nos
al nostre pressupost
i disfrutar
d'aquests vins.
Però val la pena
tirar-s'hi amb temps,
no buscar-los
a l'últim moment
i sobretot
jo crec que no és un dia
per anar a comprar vins
en grans superfícies,
sinó per anar
a la botiga
del professional.
Vi blanc.
Vi blanc.
A veure,
jo primer que tots
he volgut treure
un vi una miqueta especial,
un vi d'un amic,
un vi
de la D.O. Catalunya,
un vi blanc
fet només
amb garnatxa blanca,
és un vi que es diu
Sentits,
és un vi que us pot costar
una mica de trobar
perquè és un vi
de molt baixa producció,
és un vi
seguint criteris ecològics,
no és un vi ecològic,
no té l'etiqueta
de vi ecològic
perquè ha de complir
una sèrie de requisits,
sobretot en quant a temps
i això,
però és un vi
seguint criteris ecològics,
és un vi blanc
de preu mig alt,
està entre 18 i 20 euros
l'ampolla,
però és un vi sorprenent,
és un vi que per un dia
de Nadal
pot anar de meravella
perquè aquest
és una garnatxa
lleugerament oxidada
que el que fa
és donar-nos notes
de plàtan,
de compota del barcoc,
alguna cosa de flors,
criscentems...
Ah, muchacho,
així té un punt dolçot...
Més que dolçot
és un tuós,
és un vi
molt agradable
amb boca,
lleugerament cítric
amb una bona acidesa...
No seria potser
per fer peix, eh?
No, bueno, sí,
clar que sí
que també ens hi pot anar
bé amb el peix
però jo l'estic pensant
molt pel caldo,
és un vi que ens anirà
molt bé amb el caldo.
Perquè pel caldo
recomanem més aviat
un blanc,
un blanc,
com dius tu,
de caràcter.
Sí, un blanc amb caràcter,
un blanc amb barrica,
també pot anar bé
un negre vell,
un negre vell
que no sigui jove
perquè ens doni
més aquestes notes
més afinades,
però doncs
aquest blanc
ens pot anar perfecte,
a més és un blanc
sorprenent,
és per mi
un dels màxims exponents
d'encarnatge blanc
que he tastat,
és un vi
realment molt sorprenent.
Sentits.
Sentits.
Seguint una miqueta
per aquí,
per casa nostra,
m'agradaria
anar a la conca
de Barberà
i parlar del
Zé Foraster Blanc.
És un vi que m'ha sorprès,
és un vi econòmic,
és un vi entre 6 i 10 euros
i que porta
garnatge
macabeu i xardoner.
És un vi jove,
però ha passat per fusta,
està fermentat en barrica
i tal,
i també li dona
aquesta ontuositat,
aquesta complexitat.
És un vi que
a preu qualitat
està fantàstic,
és un vi que el podeu
trobar fàcilment
i que ens donarà notes
una miqueta fumades,
una miqueta de pa
fornejat,
aquelles notes de llevat,
una miqueta mantacós,
fantàstic també
pel caldo de Nadal,
amb una miqueta
de poma verda
de la mateixa xardoner
i és un vi llarg,
persistent,
és un vi també
fantàstic
per acompanyar
aquests primers plats.
Josep Foraster,
que estan en parables,
eh?
Sí, sí, sí.
Amb blancs no ho coneixia.
Doncs aquest és
el primer blanc que treuen
i és de veritat
que fantàstic,
molt bé
i molt bé de preu.
Després m'agradaria
anar a la Terra Alta,
també el Mas d'en Pol,
el Javier Clue,
un clàssic,
un geni
dels vins de la zona,
eh?
Que té el Mas d'en Pol Blanc,
que és un vi econòmic
també
i que ens donarà
moltíssima fruita,
és un vi jove en aquest cas,
eh?
No estem parlant de fustes,
sinó de cítrics,
de fruites,
de flors, eh?
És un vi que no et deixin diferent,
sobretot en nas,
et fa un atac
aromàtic
molt interessant,
sense ser els aromàtics
típics, aquells de
jagostramines i això,
sinó aromàtics
més mediterranis,
eh?
I que, bueno,
en aquest cas són garnatxa blanca
també,
amb una mica de chardonnay,
cabernet sovignon i muscat,
ai,
sovignon blanc,
perdó,
i muscat,
que el sovignon blanc i el muscat
és el que li donen
aquestes notes més florals,
més fruitoses,
més de raïm.
Aquest pel que dius
és més lleugir,
més fresc,
per qui no vulgui...
Sí, lleugir aquest amb una bona amanida
que no hi hagués massa vinagre,
eh?
Amb uns entrants aquests de peix,
d'anar de fàbula
i que farem país amb ell,
perquè és d'aquí,
és de la Terra Alta,
eh?
Bé, d'aquí al costat.
Sí, sí, sí.
Després també,
amb D.O. Tarragona,
podríem parlar del Puig Rodó Xarelu,
una veritat autòctona,
la Xarelu molt...
molt...
que comença a ser molt apreciada,
una de les que fem el cave,
eh?
I que també seria un vi
en aquesta línia,
de la frescor, eh?
És un vi també molt floral,
amb fruites blanques,
equilibrat llarg també.
És un vi entre 5 i 7 euros,
és un vi molt econòmic també
i que ens pot quedar molt bé
i podem fer Tarragona,
en aquest cas,
és de la nostra...
Està bé perquè a vegades,
quan veiem aquests preus,
pensem,
això no ha de ser gaire bo.
Bueno, sí, sí, sí.
I sí, no té per què, eh?
No té per què.
Si els vins estan ben fets,
dintre de cada gama,
clar,
l'enòleg el que està cobrant
és l'enòleg Unrat,
és el que posa dins.
Si tu tens un vi fet
amb un raïm jove,
però ben fet,
doncs pots cobrar.
Ho veurà tu,
ara,
si el vi és d'una vinya molt vella,
que té poca producció,
que ha hagut d'envellir molt de temps,
clar,
això té uns costos afegits
que lògicament fan que el vi
sigui més car.
Què més?
Seguim al Penedès,
Finca dels Camps,
jo crec que és un clàssic,
jo crec que el recomano cada any.
Per amistat, sí,
però també per qualitat, eh?
Jo crec que és un gran vi,
és un macabeu,
l'altra varietat del cabe,
hem parlat abans del xerelo,
ara del macabeu.
És un macabeu 100%
del Geneventura,
del Finca dels Camps.
Un vi també,
preu qualitat molt bo,
12-16 euros aproximadament,
i també aquest està
entre la frescor dels cítrics
i el fonoll
i les flors blanques
i també la mica de fusta,
la mica làctica
d'haver passat amb barrica.
O sigui,
aquest és un vi
amb un preu mig-baix
i que ens pot aguantar
tant els entrants com el caldo.
O sigui,
ens dona les notres fresques
i després ens dona
aquesta golositat
i aquesta ontuositat
típica de la fusta
per aguantar bé amb el caldo.
Si feu entrants i caldo,
doncs ja és això.
Exacte,
també,
si som colla,
a la taula,
sempre és millor dos vins
que un,
per anar variant.
Si som pocs,
val més un de bo
i que ens aguanti.
Que aguanti.
Més coses.
Una de les meves zones preferides,
m'ho permetreu,
que és Ries Baixes,
és,
bueno,
sí,
és igual,
o Rosal,
el que és Albarino,
la zona d'O Rosal,
un gran vi,
per mi un clàssic,
és el Terras Gaudes,
un Albarino
amb una mica de Caño Blanco
i l'Oreiro,
és un vi també no massa car,
entre 15 i 20 euros,
però és una meravella,
és un vi floral,
cítric,
és un vi aquest sí,
per peix,
peix,
peix,
peix,
i aquests entrants
tan bullits
com aquell peix de,
encara que fos una miqueta pesat,
és un vi que allaugerirà el plat,
amb el caldo no l'hi veig tant,
és un vi que no veig tant amb el caldo.
Un altre vi que m'agrada molt
i per donar una nota una miqueta diferent en blancs,
hi ha l'R.1,
R.1 Blanco,
és un vi de la Rioja,
fet amb viure i malvasia,
és un vi que té unes notes
una miqueta de fusta,
perquè està fermentat amb barrica
i que ens donen unes notes
lleugerament fumades,
una miqueta d'herba suau,
herba recientallada,
fruiteta blanca,
és un vi fresquet, complex,
però ja amb una estructura,
és un vi que ens aguantarà perfectament el caldo i el peix,
seria un vi també per posar en els dos plats.
Ui, i només estem pels blancs, eh?
I només estem pels blancs,
encara me'n queda un,
jo, és un dia, com dèiem abans,
per trencar vidre,
i per trencar vidre,
si volem sortir fora d'Espanya,
per mi,
i parlem de blancs,
per mi ens n'han d'anar a la Borgonya,
ens n'han d'anar a la Borgonya,
i hem d'obrir una botella de Chardonnay de la Borgonya,
i per mi, doncs,
ja llavors ja depèn,
aquí sí que podeu començar
a partir dels 40 euros
fins a on vulgueu, eh?
Vull dir,
us podeu gastar el que vulgueu
amb un vi d'aquesta zona.
Home, a mi m'agrada molt
Poligny Montreixet,
m'agrada molt...
Busqueu vins,
per exemple,
ja aquí a Tarragona,
doncs,
es pot trobar un productor
que es diu Mestre Michelot,
que és Domain Mestre Michelot,
fa Mercè,
fa Poligny Montreixet,
fa vins de la zona més típica,
i té, doncs,
primer cruç,
té grans cruç,
té diferents tipus de vins,
i que estan a un preu molt interessant.
És un bon dia
per beure's un bon xardoner,
sobretot si la pilota està trufada,
si la pilota del caldo està trufada,
llavors ja és quasi, quasi...
Obligatòria.
...imprescindible.
Sí, és un vi...
Bueno,
què us he d'explicar
dels xardoners de la Borgonya?
És la cuna dels xardoners,
són vins amb molta complexitat,
són vins molt interessants,
i són vins amb molta evolució en taula,
són vins que jo aconsello de cantar,
perquè, doncs,
tenen una forta evolució
en copa i en taula,
i que, bueno,
amb el caldo són espectaculars,
espectaculars.
Això que has dit del caldo
en serveix també per l'escorregut?
Ah, sí.
O sigui, tots aquests blancs
per l'escorregut aguanten.
Sí, sí, sí,
el gust és el mateix de tot això.
Anem pels negres?
Ui, anem pels negres, sí.
Anem pels negres.
A veure, sí que anem.
Mireu,
negres,
jo també,
com abans hem fet preus,
ja veieu que no me'n vaig
molt de preus en cap,
en aquest cas,
jo començaria per un
que m'encanta,
per tot també,
per amistat,
per qualitat,
però sempre primer la qualitat,
també,
en aquest cas,
és un vi que es diu Jaspi,
que és de la D.O. Montsant.
És un vi
senzillament espectacular.
Jaspi?
Jaspi, sí.
És un vi
que el fa el Toni Coca,
un anòleg
molt conegut
dintre del món,
treballa per moltes bodegues,
però en aquest cas
és la seva pròpia,
és el vi que fa per ell
dintre de la seva bodega.
és el vi més econòmic
que fa
i és un vi
que el podeu trobar
a la botiga
al voltant de...
allà o està al voltant
dels 9 euros,
11, 12,
entre 9 i 12 euros
i és un vi jove,
però passat per fusta,
amb fustes de molta qualitat,
és un copatge de garnatge,
cavernet,
carinyena,
o si,
o samsó,
com vulgueu dir-li,
i ull de llebre
i que ens dona
molta elegància.
Tot i ser un vi
d'aquest preu
que us estic parlant,
té una elegància brutal
perquè té una fusta
present,
però molt ben integrada,
conservant perfectament
la seva fruita de fons,
és un vi que agradarà a tothom,
sobretot si teniu invitats
de fora,
de Catalunya,
que no siguin molt apassionats
pels nostres vins directament
i els hi voleu introduir
la nostra regió,
doncs és un vi ideal
perquè és un vi,
tot i ser jove,
envellit,
ben fet,
no és tànic,
és rodó,
és un vi
per l'edat preu
fantàstic.
Jaspi.
Jaspi.
Són fàcils de trobar,
de moment,
tots els que ens estàs dient.
Aquest sí,
aquest és fàcil de trobar.
Un altre,
a mi m'agrada,
jo,
com veureu,
tirem cap a casa amb tot,
en aquest cas,
parlarem de Costes del Segre,
és un vi també
que fa molts anys
que està al mercat
i potser no molt,
molt, molt conegut,
però que sí,
que Déu-n'hi-do,
que és el Castell del Remei,
1780.
És un vi,
doncs,
en la línia del jaspi,
però amb una gamma,
diguem-ne,
de preu més alta.
És un vi que estem parlant
entre 22 i 27 euros.
És un vi,
doncs,
també amb fruita present,
però també arrodonit.
No és un vi que ataqui el paladar,
que sigui tànic,
sinó amb una fusta,
també molt ben integrada,
molt ben arrodonida.
i és un vi normalment
que trobarem,
el jaspi trobarem
al mercat
ara mateix,
doncs,
2009,
m'assimple que està
ara mateix al mercat,
no sé,
2008,
2009,
no ho sé ara exactament.
En canvi,
Castell del Remei
ens n'aniríem una mica
més enrere.
La collita que està
ara mateix al mercat
deu ser 2007,
2006,
d'acord?
Són vins una miqueta més,
al ser més envellits,
doncs,
hi ha amb notes
més d'evolució,
més,
no ho sé,
diferents,
no?
El que vulgueu.
però és un vi també
amb una gama de preus
ja més alta.
Si volem un priorat,
però un priorat
per tenir invitats
i que no marxin corrents,
a veure,
que no ho haig de dir això,
perquè és que a més
no és així,
vull dir,
els teus priorats
són boníssims,
però hi ha gent que,
oi,
sobretot si tenim gent de fora,
són molt forts,
són molt tànics,
no sé què,
no sé quantos,
quan...
Quan hi ha de tot, eh?
Quan hi ha de tot,
i a part és que
si els deixem envellir
aquests vins
són fantàstics,
són fabulosos,
inclús a vegades
que va bé que siguin així,
no?
Cada vi té la seva personalitat.
Però, bueno,
un priorat d'aquests,
ja t'entenc,
allò per a tots els gustos,
per a tots els paladars.
Exacte, però si volem un priorat
per a tots els paladars
i amb un preu interessant,
jo aquest any
us recomanaria
un mas de masos,
un mas de masos
de Cava Fonts Usó,
és també un vi
que fa molts anys
que està al mercat,
actualment hi deu haver
2001-2002
al mercat,
imagineu,
o sigui,
és un vi
que la política de la bodega
és treure,
o sigui,
envellir-lo ells
i després treure-lo al mercat,
jo crec que no hi ha
cap més priorat al mercat
avui en dia
amb aquestes anyades
i clar,
això fa que tingui
ja una bona evolució
en botella
i que sigui un vi
superinteressant
per disfrutar.
A més,
és un vi
que el podeu trobar
entre 34-40 euros,
o sigui,
per ser un priorat
d'alta gamma
no és gens car,
ni molt menys,
i que, bueno,
es pot disfrutar
perfectament
tant amb el caldo
com amb el segon
de carn
o amb el que vulgueu.
És un vi
amb una molt bona evolució,
amb unes motetes
molt lleugeres de fusta,
amb molta fruita present
i és un vi
fàcil de veure
i és un vi
per enamorar
el priorat
de qualsevol persona.
Què més?
Ja he de dir allò,
dic tirant,
fent negres
segur que
es compren molt cap a casa.
Hem de sortir
de casa,
jo m'aniria a Toro,
m'aniria
amb un clàssic,
amb un clàssic
de 33-40 euros
que seria el Pintia,
és un vi
de Toro,
un vi
que us he de dir
del Pintia,
és un vi
amb personalitat,
és un vi
amb cos
i és un vi
fàcil de veure
també,
tot i tenint
personalitat i cos,
és un vi
molt arrodó,
molt ben fet
i és un vi
que trobarem
fàcilment
aquí a Tarragona.
Pel que els hi ha
d'això també,
a vegades també
és interessant
pensant,
si som tots
de casa,
doncs perquè som de casa
per anar a ensenyar coses
i si tenim gent
de fora,
buscar un vi
de la zona
on és un dels invitats,
convidats,
sí que sí que et quedes
estupendo,
i llavors,
a part,
l'introdueixes més
en el àpat.
Per últim,
m'agradaria parlar
d'un vi
que he tastat fa poc
i que em va sorprendre
pel seu preu
i per la seva qualitat,
que és de les bodegues
Ramírez de Ganuza,
de la Rioja,
que són unes grandíssimes bodegues,
fan uns vins increïbles,
i en aquest cas,
presentar
o recomanar
el Fincas de Ganuza.
És un vi nou,
és un vi,
doncs,
que han elaborat
en una gama mitja,
que el podeu trobar
a la botiga
al voltant dels 18-25 euros,
és un temprenillo,
100%,
i és un vi també
d'aquest nivell
que estem parlant
per Nadal,
amb una bona estructura,
molt elegant en boca,
molt ben integrada
la fusteta,
és un vi d'aquests
que ajuden
a disfrutar
de l'àpat
i que volen copa,
és un vi d'aquests
que també volen,
tots aquests vins
que han parlat,
volen decantació,
perquè són vins
amb una certa...
I a més,
la decantació
també vesteix,
la taula,
també...
És bonic,
és bonic,
i a part que realment
funciona,
realment,
si fixeu,
de la primera copa
a l'última,
veureu que el vi
ha canviat de gust
i això és meravellós.
I s'ha de decantar
una hora abans,
per exemple?
No,
a veure,
això depèn del vi,
això depèn del vi.
Si són vins molt vells,
millor no decantar-los,
si són molt vells,
no decantar-los,
en general,
o sigui,
hauríem de parlar vi per vi,
però en general
no decantar-los.
Per què?
Perquè porten molt de temps
tancats dintre la botella
i si de cop i volta
els donem un xupito
d'oxigen així a l'obèstia,
els oxidarem
i els farem malbé,
els despullaran,
quedaran fets caldo.
Si són vins de...
Molt vells,
vull dir vins de més de 20 anys,
mai,
mai decantar-los,
salvo uns roses excepcions.
Depèn de les zones,
també,
depèn del tipus de vi,
i clar,
és que generalitzar
sempre és dolent.
Però bé,
més o menys
ens podem guiar per aquí.
quasi sempre també decantar-los.
Inclús hi ha vins joves
que va bé decantar-los,
també.
Depèn.
De fet,
amb la decantació
només fareu mal
en aquests vins tan vells.
Amb el reste de vins
es poden decantar tots,
no fareu mal.
Així també traiem el decantador
que a vegades el tenim oblidat.
Exacte,
és una bona manera de...
I si no,
al mercat hi ha decantadors
baratíssims també.
Per dos euros,
dos,
no,
però si deu euros o així,
ja podeu trobar decantadors
més que correctes,
perquè al fi al cap
el decantador
no és perquè sigui molt maco,
sinó per la funció que fa en el vi
de sobretot
d'oxigenar-lo,
perquè abans també
era per separar els poços,
no,
aquelles restes
que queden a baix
del cul de la botella,
però de fet,
bueno,
cada vegada també de la zona
també n'hi ha,
hi ha molts vins
que encara en tenen.
El que hem de fer
és oxigenar
i separar aquests poços.
Això amb els negres,
els blancs els recomanem
de posar en una covitera?
No,
si els hem tingut a la nevera
abans de servir-los
n'hi ha prou,
perquè si no,
si estan existent
parlant de blancs
molt bons
o bons,
si els servem
excessivament freds
no disfrutarem
de tots els seus aromes.
Servir la primera copa freda
sí,
perquè potser ve més de gust,
potser t'esperes un blanc
allò fresquet,
bum,
oh,
que bé,
però després amb el mateix menjar
i tot hi ha...
Clar,
el menjar calent
i allò tan fred
tot ser content.
No,
i a part la boca,
la seva sensibilitat
comença a partir dels 10 graus,
comencen a notar
bé els gustos.
Fins als 7 se noten,
de 7 per avall
no es nota res,
o sigui,
s'han de servir,
a partir de 7,
per mi al voltant dels 10
i alguns,
inclús més amunt,
alguns vins blancs
s'han de servir
a 14,
15 graus,
depèn de si és de molta qualitat,
per exemple,
un Borgonya
d'un gran cru
o un primer cru
de la Borgonya,
un xardonnay,
doncs servir-lo a menys
per mi de 13,
14 graus
seria quasi,
quasi un pecat.
Ai,
que hem de tenir en compte
moltíssimes coses.
Francesc,
jo et diria
que ens queden 5 minuts,
què et sembla si fem caves?
I deixem els vins de postres
pel dia que toquem postres?
Molt bé,
llavors ja fem el pack dolç.
Caves i xampanys,
un tema difícil,
perquè n'hi ha molts
i molt bons,
llavors aquí sí que vull fer
una passada de puntetes,
perquè jo crec que
és de les coses
que més hi entenem,
en general,
vull dir,
jo crec que és de les coses
que tothom
s'hi fixa més.
Amb el vi,
moltes vegades
comprem el més barat
o comprem el que hi ha
o comprem el no sé què,
en canvi amb el cave,
jo no sé per què,
però hi ha l'acostum
de buscar-lo,
de tenir la marca preferida,
de tenir...
El cave tothom coneix una marca,
tothom busca alguna cosa,
pel que sigui,
pel preu,
però tothom té un...
Quan parles de cave,
tothom té un cave al cap.
En canvi,
en vi,
digue'm un nom d'un vi,
en canvi,
digue'm un nom d'un cave,
bum,
i te'l diuen de seguida la gent.
És curiós,
ho tenim molt a la sang
el tema dels caves,
llavors potser és el tema
més fàcil a la taula
de cara a tots vosaltres
que sou els que la parareu
i els que la disfrutareu.
Donar quatre consells.
Primer,
així com a cave econòmic,
qualitat,
preu bo,
i assequible,
i tal,
i tot,
i bum,
i el que jo dono
de cave de la casa,
que jo trobo que és un cave excel·lent
pel preu que té,
és un reventós i blanc.
La casa reventós i blanc,
un clàssic dintre del món dels caves,
fa un cave que es diu Areu,
que en botiga deu estar
al voltant dels 9 euros,
una cosa així,
més o menys,
euro munt, euro ball,
i que té una qualitat preu boníssima.
O sigui,
és un cave
amb tots els ets i uts
per disfrutar-lo molt bé
dintre d'una taula.
Si volem pujar una miqueta més,
ens en podem anar
a l'Agustí d'Orello Barrí,
que jo amb l'Agustí
sabeu tots que
és una persona
amb la que li tinc molt de carinyo
i que treballen molt i molt bé,
i aquí va trencar una miqueta estructures
dintre del món del cave,
afegint-hi aquestes notes de fusta,
aquestes notes de maduresa,
en passar una part del vi
que després fan el cave
per barrica.
Això li dona una complexitat
i una diferència important.
Cave amb barrica?
Sí.
O sigui,
el cave es fa amb diversos vins
on s'ajunten
i després es fa
la segona fermentació en botella.
Es fa la primera fermentació
a fora de la botella
per fer el vi
i llavors aquell vi
es posa en botella
i es fa la segona fermentació en botella.
Doncs un dels vins
que formen aquest cave, ha passat per barrica
i li dona unes notes especials
molt interessants amb aquest cave
i per últim
un monstre dels caves
per mi, com molts
però se n'han de dir un
i fa temps que no el tasto
però el recordo com a excepcional
el requeredor brut de bruts
és un gran cave
és un cave ja al voltant dels 35 euros
potser porai porai
ja n'hi ha en els tiros
és un cave ja amb notes
ja de torrats
d'evolució làctic
vull dir, és un cave
un brunatur amb tots els exiuts
i per aguantar qualsevol tempestat
és un gran cave
m'estàs parlant sempre de caves bruts
en els tres casos
i d'aquí millor no sortir
home no, sí, per què no?
amb els postres un cave dolç està fantàstic
per exemple el gran mona de postres
que és un gran reserva, és espectacular
i amb els torrons
per mi molt millor que qualsevol dolç
perquè ens ajudarà a tirar avall els torrons
perquè si amb el torron que és dolç
i afegim una cosa dolça
costa una miqueta de tirar
en canvi jo per exemple
un dels vins que recomanarem
seran els amontilladors
perquè no són dolços
i ens ajudaran a tirar avall
o els rancis perquè no són dolços
que també hi podem posar un dolç
el gust de cadascú
no, però tu dic en el sentit
si anem de cava
millor semis, res de res
no, home, un semi
és que no sé si n'hi ha ja
ni siquiera
igual ja no, eh
hi ha bruts
hi ha bruts natures
i després hi ha els dolços
que s'estan tornant a posar de moda
que aquests van molt bé
doncs amb els postres
amb els postres
no es poden anar molt bé
una altra cave
que et volia comentar
abans d'acabar
amb un rosat
ah sí
un cave rosat
que també ens pot anar molt bé
amb un aperitiu
és fantàstic
fantàstic
que per rebre la gent
original
nota de color
bueno, ho té tot
i pels postres
també pot anar força bé
sobretot amb fruita
si fem fruita i torrons
o torrons i fruita
doncs amb una cosa
amb la fruita fantàstica
un cave rosat
un Pere Ventura
copatge d'onor rosat
un cave al voltant dels 20 euros
20-20 iscaig
espectacular
senzillament espectacular
una bombolla increïble
i amb una fruitositat
i un gust
molt lograts
xampany
xampany
que val la pena
clar que sí
a veure, val la pena
sí, tot val la pena
clar que sí
tot val la pena
si ho volem provar un dia
doncs provem
clar, també
per què no
el que passa és que
els preus dels xampany
es disparen bastant
i més que això
que a vegades veiem xampany
i diem
oh sí, sí, sí, perfecte
i no
potser no tots
els que no tot
el que hi posa xampany
és que a vegades
els xampany més coneguts
no m'agrada parlar malament
de ningú
per això no diré noms
però no són els més bons
i estem pagant molt més
doncs, quin recomanaria?
home, jo per exemple
com a xampany
barato
i boníssim
De La Mot
és una segona marca
de Salon
Salon és el xampany
que us vull recomanar
com a bo
De La Mot
és un xampany
que el fan
el brut
i fan el blanc de blancs
o sigui, fan
diguem-ne
el copatge normal
amb una miqueta
de Pinot Noir
i el blanc de blancs
fet només amb Chardonnay
que és espectacular
i és un xampany
que el podeu trobar
al voltant dels 30 euros
i és de veritat
que no té res a envejar
bueno, li dona 10 patades
a moltíssims dels coneguts
que valdran una miqueta més
però 10
no una, 10
i té tot el xampany
totes les característiques típiques
aquells torradets
aquell pa torrat
aquella untuositat
aquella bombolla integrada
ho té tot
i tenim un molt bon preu
doncs perfecte
De La Mot
escolta, recomanem el xampany
també per postres?
sí, clar que sí
tant d'aperitiu
com de postres
jo jugaria en aquest cas
en el dia de Nadal
un treure
o el cap o el xampany
amb l'aperitiu
i l'altre
pels postres
molt bé
n'en tinc dos més
encara així ràpids
el Bollinger Especial Cuber
com a preu mig
al voltant dels 50 euros
un cava del James Bond
un cava conegut
però molt bo
molt bona qualitat
molt ben fet
o sigui
és dels coneguts
però que tenen nom per alguna cosa
i per últim
qui es vulgui gastar
al voltant dels 250 euros
en una botella
mira aquest ja no mal apuntó
un que es diu Salon
que a més és un blanc de blancs
és un cava
ai
és un xampany
complicat
és un xampany vi
jo diria que és un vi
xampany
ara és
és espectacular
però doncs
si no
per la gent
per la gent més de xampany xampany
que se'n vagin al crux
que se'n vagin al cristal
que són xampany d'aquest preu o més
però són més xampany
aquest seria un xampany
doncs per algú
que vulgui tastar
algú diferent
és un xampany
que només se treu
dos o tres vegades
cada deu anys
només se seleccionen
aquestes anyades
i el rest ho val
de la mot
per això dic
que el de la mot
és un xampany espectacular
amb un preu molt bo
Déu-n'hi-do
jo he pres notes
espero que vosaltres també
i si no podeu reescoltar
aquest programa de cuina
el dissabte al matí
a partir de les 11
i si no per internet
per internet
també el tenim penjat
Francesc
lletó del restaurant Quim i Quima
per ser
simplement un esment al final
per dir-vos
que al Quim i Quima
encara els hi queda lloc
per si voleu fer
la vostra reserva
de menús de grup
no tenim cada dia
totes les setmanes plenes
ni molt menys
hi ha dies punta
que estan plens
però encara hi ha llocs
per si a algú li ve de gust
fer aquests sopars d'empresa
de grups
els tenim al voltant
dels 30 euros
30 i escaig d'euros
estem donant
força sopars
i la gent està quedant
recorda'ns el telèfon
del Quim i Quima
977 25
2121
pel qui vulgui informar-se
i si no a la plana web
teniu els menús
ho teniu tot
els preus
tot
Francesc
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve