I ara sí, com que de dimarts, els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
els dediquem a parlar sobre la nostra salut amb tot un especialista,
fisioterapeuta, especialista en teràpies naturals i complementàries.
Felit Gaudet, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens escolta.
Què tal, els panellets?
Bé, bé.
Ens mengem molts.
Els justos.
Els panellets s'han de menjar amb mesura.
Sí, bé, clar, això sempre es diu.
Un dia parlarem de la dieta, que a tu t'agrada molt curar a través dels aliments.
Sí, sí, un dia parlarem de la dieta també és molt important,
és un aspecte que no podem oblidar, i a més perquè ho fem cada dia.
Un dia, fins i tot, Núria, portarem algú especialitzat i tot.
Avui, però, el tema és rematar, tancar, el tema de l'esquena,
i és que l'esquena dóna molt de ciutat.
Començàvem la setmana passada parlant-ne sobre les afectacions musculars,
però també hi ha altres elements que intervenen en el fet del mal d'esquena,
diguem-ho així, afectació òssia als ossos i els nervis.
No té res a veure amb els panellets, eh?
O per la part del sucre, sí?
No, no té res a veure amb els panellets.
En principi, si ens fa mal l'esquena, no és culpa d'haver menjant massa panellets.
O no hauries de menjar molts, eh?, perquè et fes mal a l'esquena.
Dèiem que la manera més... bé, l'afectació més fàcil de guarir pel que fa al mal d'esquena és la muscular.
Ja quan entrem en tema d'ossos i de nervis, la cosa ja és una mica més complicada i seria, no?
Sí, quan parlem de tema d'ossos, és a dir, quan parlem d'algun tipus d'afectació d'alguna estructura òssia que comprèn l'esquena,
parlem de processos que siguin o ja de debut, és a dir, congenits, de naixement,
o parlem de processos que s'han anat fent al llarg dels anys, normalment.
És a dir, algun tipus de malformació, algun tipus de degeneració que l'os ha patit.
Perquè trencament...
Sí, les fractures també. Les fractures també és un grup de patologia.
El que passa és que, com que no és tan comuna, doncs normalment no era l'objecte de parlar-ne avui, no?
Però les fractures també és una possibilitat en quant a lesió òssia.
Molt sovint, sobretot gent que pateix osteoporosis, que pateix descalcificació de la pròpia massa de les vèrtebres,
doncs a vegades fa aplastaments espontanis, és a dir, la pròpia vèrtebra es trenca, clac, i això és bastant dolorós.
Però a veure, ja partiríem de l'osteoporosis, com dius tu, que ja és una d'aquestes afectacions degeneratives.
Correcte. L'osteoporosi és una situació patològica caracteritzada perquè l'os no fixa la calç.
Nosaltres, al llarg de la vida, des que naixem fins que ens morim, constantment el nostre sistema oci de tot el cos allibera,
és un reservori, és un reservori de calç, d'acord?
I al igual que és un reservori, es constitueix a si mateix per ser l'estructura que dona sostén al cos.
Doncs aquest reservori es va fent servir quan es necessita.
Hi ha unes hormones que es detecten precisament si el cos ni fa falta de calci, per altres funcions,
el sistema nerviós fa servir calci, per exemple, i això es viatjarà a través de la sang.
I, doncs, dona el treu, el treu d'aquests ossos.
I igual que el treu, n'ha d'anar posant.
Què passa? Quan ens fem grans, normalment aquest procés de recaptació,
és a dir, de fixació del calç, és el que és difícil.
Es complica. A vegades és una qüestió d'absorció,
a vegades és una qüestió que les hormones implicades no acaben de fer la feina.
O sigui, el problema amb el calci no és tant que no n'entri,
tu ja pots menjar aliments que porten calci, sinó la seva fixació.
Correcte, que es quedi el lloc on s'hauria quedat,
i en el cas, les vèrtebres, és un lloc.
Normalment, per exemple, per saber que algú,
si té prou calci a nivell oci, es fa a l'ocasió de la densiometria,
es diu, una prova radiològica en la que es valora
quina densitat, quina quantitat de calci té que en lloc.
I un lloc normal per valorar aquesta densitat és l'esquena.
Són les últimes vèrtebres, l'últim lombar,
perquè és la vèrtebra més grossa i més...
que carrega més pes, més voluminosa.
I després també la pelvis també es fa servir com a referència.
Ara que dius això, suposo que hi ha parts de l'esquena
en què a nivell oci, parlem dels ossos,
i després entrarem en el tema dels nervis,
parts de l'esquena que són més sensibles
pel fet que carreguen més pes que d'altres.
Correcte.
No sé si hi ha persones també més proclius a tenir problemes osses.
No, hauríem de pensar que quan parlem que s'alteren aquests ossos,
aquestes vèrtebres, realment el que s'està alterant
són les articulacions entre les vèrtebres.
El que hi ha entremig?
No, no, el fet en si que cada peça òsia,
cada vèrtre està en contacte amb la següent,
amb la de sota i amb la de sobre.
Llavors, els punts de contacte, això són les articulacions.
Moltes vegades són aquestes superfícies articulatòries
les que es fan malbé,
són les que donen patiment a nivell oci a la columna.
Pel fet que s'erosionen?
Es gasten, es pot ser, com tu dius, s'erosionen,
i llavors què passa? El cos fa una resposta.
Aquestes articulacions, com totes les articulacions del cos,
tenen una cobertura, que és el cartíl·lec.
Això potser ho heu sentit, que és força comú.
És una cobertura pensada perquè hi hagi un bon lliscament
dins l'articulació.
Ah, el cartíl·lec és el que recobreix,
com una membrana blanca que recobreix...
L'apunt de contacte, justament el lloc
per on es tocaran un os amb l'altre.
Això és el cartíl·lec.
Llavors, es sol gastar, es pot gastar,
es pot gastar per una hiperfunció, normalment,
perquè es fa servir massa.
Què vol dir fer servir massa a un cartíl·lec?
Vol dir que una articulació
la fem treballar excessivament.
Carregant tipés, la fent mala postura.
I al llarg dels anys,
doncs allò es va gastant.
Llavors, quan es gasta, què fa el cos?
La resposta que té el cos és fabricar,
quan ja vas gastant aquella capa de cartíl·lec,
quan toques l'os, allò és un estímul
perquè el cos fabriqui més os.
D'aquí que les artrosis,
ja no només de l'esquena, de tots els llocs,
es caracteritzen perquè l'articulació creix,
guanya volum.
Però d'os, no de cartíl·lec,
que sigui l'adequat.
Sí, això és el problema.
Perquè l'os no llisca.
Llavors, al crear os,
aquell propi os acaba sent una estructura
que acaba molestant allí.
Allí no hauria de ser-hi.
Llavors, comencen a haver pinçaments en un altre lloc,
comencen a haver compressions d'algun espai nerviós
i comencem a queixar-nos.
I aquí és on entren en contacte els problemes ossis
amb els problemes nerviosos?
És una de les possibilitats.
És una de les possibilitats
perquè en podem tindre de problemes
del sistema nerviós a l'esquena
que no són propis o derivats
només de la situació dels ossos.
Llavors cal dir que aquesta situació dels ossos
és una cosa que es guanya amb els anys.
No és una qüestió d'un dia.
Home, un pot tindre el que es diu
un procés artrític, una artritis,
que seria un problema articulatori a l'esquena,
en aquest cas, perquè parlem de l'esquena, insisteixo,
però de tipus agut, de tipus inflamatori,
i no necessàriament guanyat amb els anys.
Hi ha malalties que comporten,
malalties immunològiques,
que comporten també irritacions d'aquestes articulacions
i un dolor bastant gran.
Però una caiguda, un accident,
també podria provocar un procés artrític.
S'ha de tenir en compte, sí.
Què passa?
Això, al llarg dels anys, amb els anys, amb els anys,
a base de repetir o a base de mantenir una situació,
es converteix en un procés crònic.
Llavors ja deixem de dir-li artritis,
normalment, per dir-li artrosis.
La diferència és que l'artritis és una inflamació en si,
l'origen pot ser multifactorial,
i en l'artrosis hi ha una degeneració.
S'ha fet mal bé l'os,
s'ha fet mal bé l'articulació,
que és el que s'ha fet mal bé realment.
Doncs això vol dir que si estem parlant de processos degeneratius,
el que hem de fer és cuidar-nos des de...
Correcte, hem de cuidar-los.
Contínuament.
És a dir, remei en si a l'artrosis no en tenim.
No en tenim a dia d'avui.
Tenim pel dolor.
Tenim per tapar el dolor,
tenim per millorar la funció,
però en si el procés d'artrosis avui en dia no es pot,
no tenim una manera.
La manera que més s'aproxima a una curació,
i podríem discutir-ho,
és la quirúrgica.
És a dir, posem una pròtesis,
on s'hagi fet mal,
a l'esquena això no se sol fer,
parlo ara d'artrosis en altres llocs,
i que substitueixi aquella funció,
aquella peça que estava feta malbé.
Però a l'esquena insisteixo en que no és l'habitual.
Llavors no tenim una manera d'avui,
però sí que tenim alguna cosa,
que és com cuidar-ho.
Cuidar-ho per què?
Perquè no es faci malbé tan ràpid.
Mireu.
Com ho fem?
L'única cosa que manté que l'artrosis no vagi endavant
és el moure's.
Fer servir aquella articulació,
en aquest cas l'esquena.
Doncs la gent, per exemple,
que fa una mica de gimnàsia,
la gent que fa una mica de natació,
la gent que fa equagim,
la gent que fa activitat
en què implica moure l'esquena,
evitarà que aquesta artrosis vagi a més.
De manera lleugera, eh?
De manera suau.
El detall aquest és molt important, Lúria.
Per això recomanem la natació i qualsevol...
Sí, l'equagim.
A mi m'agrada molt a la gent que pateix artrosis a l'esquena
que facin equagim,
que és gimnàsia dins de l'aigua.
És un medi que evita que les articulacions pateixin
i afavoreix el moviment.
Això és fantàstic.
Llavors vull que la gent es quedi també amb el detall
que tu deies, de manera suau.
Per què?
Perquè mireu,
si l'articulació la fem funcionar de manera suau,
tranquils,
l'artrosis no anirà endavant.
Ara,
si l'articulació la forcem,
si la fem treballar fent força,
portant pesos,
llavors empitjorarem l'artrosis.
Perquè es fa una idea,
fer funcionar l'articulació seria caminar
a peu pla
i en canvi,
forçar l'articulació seria pujar unes escales.
En el cas de l'esquena,
doncs fer una gimnàcia dins de l'aigua
seria moure les articulacions
i per tant evitar l'artrosis
o que avanci l'artrosis,
però en canvi,
carregar de bosses i anar a fer la compra carregats
en comptes de portar un carret,
doncs seria fer molt bé l'esquena
perquè ja hauria de treballar molt més.
O fer la feina de casa.
O fer accessos.
Perquè hi ha molta gent gran que diu
escolta,
jo ja em moc,
jo ja faig exercici que ja em moc,
que vaig fent els vidres,
que vaig passant la mopa.
Això no és el mateix.
No.
Això és molt important
perquè l'activitat,
això és important aquest detall,
perquè moltes vegades
quan es pregunten,
algú ensulta,
vostè fa activitat física,
o sí, jo feia molta feina,
o jo treballo molt a casa,
o fora de casa,
no cal que sigui,
la feina de casa.
Una cosa és la feina,
tingueu-ho en compte.
I l'altra cosa és l'exercici físic.
L'exercici físic
és una activitat regulada,
freqüent,
és a dir que vosaltres sabeu
quant de temps li dediqueu,
quantes vegades a la setmana li dediqueu,
i amb uns objectius molt clars.
I per tant amb una sèrie de moviments
que ja estan pensats
per facilitar
el que volem cuidar del cos.
Correcte.
No ara he d'estirar més el braç
perquè no arribo al vidre.
Clar,
normalment quan es fan
algun tipus d'activitat
per ajudar en aquests ossos,
ja és una activitat
que busca ser simètrica,
que busca ser equilibrada,
és a dir,
no descompensada,
com seria això,
doncs faig les finestres
de tota la casa
i els faig amb els mateix braç,
això és una veritat.
Es fa,
però a tall dels músculs,
dels tendons i dels ossos,
doncs hi ha molt de patiment.
Un cop ja tenim l'artrosi,
per tant ja tenim aquest dolor
d'esquena
que ve dels ossos,
crònic,
com podem pal·liar el dolor?
Quines tècniques hi ha?
Em sembla que aquí
l'acupuntura hi té molt a dir.
Llavors, per exemple,
tenim tècniques
que són molt idònies
en aquest sentit,
que una és l'acupuntura,
perquè és una tècnica
que combatrà aquest dolor
i pel cos
no tindrà un cost elevat.
És a dir,
no hi haurem de ficar cap fàrmac,
els fàrmacs van bé,
però hem de saber
que els excessos
tampoc són bons.
Llavors,
tenim una manera
de guarir-ho
sense que el cos
tampoc rebregar-lo gaire,
de manera que el cos
tampoc es queixi gaire.
L'acupuntura
és una estratègia.
Altres estratègies,
doncs també mireu
l'escalfuret.
L'altre dia
ho parlàvem del calor.
El calor,
en aquest cas,
és molt miraculós.
El que passa
és que hem de vigilar,
perquè recordem
el que vam dir l'altre dia,
si posem calor
en un territori
que està inflamat,
encara ho inflamarem més.
Llavors,
l'artrosi
és una malaltia
que no és inflamatòria
de per se,
però pot tindre
un comportament
episodic
d'inflamació.
Llavors,
quan jo a mi se m'unfla
l'articulació,
quan se'm posa
vermelleta,
quan se'm posa calenta,
eviteu posar calor.
Però quan no és així,
quan teniu aquella artrosi
que el problema
que dona normalment és
m'aixeco al matí
i em costa incorporar-me
i quan ja fa 10 minuts
ja sembla
que torno a engegar.
Ja estàs escalfat,
sí.
És que volia calor.
Doncs aquella
és la típica artrosi
que vol calor.
Vol calor
i la forma de calor,
doncs,
des de la dutxeta calenteta
fins a l'esterilla elèctrica,
la posar a aigua calenta,
per una última afectació
de l'esquena
pel que fa als ossos,
ossos a columna desviada
i en aquest sentit
aquella tècnica
que consisteix,
no sé què és l'osteopatia,
que consisteix
en fer crac
i recol·locar-te la...
Bueno,
n'hi ha diverses,
hi ha l'osteopatia,
hi ha la quiropràctica,
d'acord?
Això també,
bueno,
s'ha de dir
que això és una manera
d'entendre-ho,
no és una manera
que tota la comunitat científica
comparteixi.
També s'ha de dir.
És una tècnica
que ve d'Estats Units,
l'osteopatia i la quiropràctica
neixen dels Estats Units,
ens arriben a casa
i defensen...
L'osteopatia és una mica
més complerta
en el sentit
que té unes branques
diferents d'exercici,
no només
el que es diu
l'osteopatia estructural.
L'estructural és això
que estigues dient tu,
manipular l'articulació
per recentrar-la,
perquè torni a funcionar,
perquè torni a tindre moviment.
Quan allò et diuen,
quan ens expliquen
que l'esquena
se surt de puesto,
ho diem així
perquè ho entengueu,
però és a dir,
que se subluxa,
això és la paraula tècnica.
Això ben bé
és a mitges,
això està força discutit,
d'acord?
Perquè, clar,
què sentim nosaltres
quan ens fan la manipulació?
Crec que es posa a lloc
alguna cosa,
dona aquesta sensació.
Sí, de tornar a encaixar.
Clar, correcte,
i el que ha passat realment
és que hi ha hagut un frec
entre l'articulació
i bàsicament el que hem fet
és donar-li moviment,
hem restaurat el moviment.
Allò estava encallat,
per fer una idea,
i ara es mou.
Llavors l'impat
és aquest soroll,
més que tindre alguna cosa
fora de lloc,
que això és un concepte
que a vegades
ho fem servir molt popularment,
però penseu que
si teniu alguna cosa
fora de lloc
és preocupant
i molt dolorós.
No és el que acostuma a ser.
Llavors,
aquestes terapèutiques,
com l'osteopatia,
com la biopràtica,
doncs el que intenten és
que sempre hi hagi
moviment en aquestes vèrtebres,
que no quedin bloquejades
i que això doni salut
a la resta del cos.
És a dir,
això evitarà
que hi hagi incompressions,
per exemple,
a nivell del sistema nervió,
de les arrels que surten.
Llavors,
una terapèutica
que tindre en compte
no a tothom li encaixa,
perquè no a tothom li agrada.
Depèn de l'afectació
i és veritat
que t'agradi,
no?
Hi ha gent
que li fa pànic
i és normal,
heu de pensar
que això
no us ho deixeu fer
per qualsevol,
heu de fer-ho
en mans de professionals.
Evidentment.
Això sempre,
això és indiscutible,
allò que
hi ha un veí
que cura l'espatllat
i que t'agafa
i crac, crac, crac,
que deien abans popularment
es deia molt això,
no?
Doncs això
millor que ho eviteu,
perquè té riscos,
té riscos.
En mans de professionals
ja no en té.
També seria interessant
acompanyar-ho després,
no deixar-ho només aquí
amb aquesta recol·locació,
amb aquest removiment,
sinó acompanyar-ho
d'unes tècniques...
Que, per exemple,
anessin dirigides al múscul,
perquè, clar,
avui ja ens embranquem
a parlar
de què podia ser això,
no?
Però per què
queden bloquejats
aquests ossos?
Per què queden
aquests vèrtebres
amb aquestes posicions
que no acaben
d'afluir
el moviment?
Doncs mireu,
sovint el responsable real
de tot allò
és la musculatura,
que ativa
en excés
o que ativa
de manera descompensada
i acaba bloquejant
el sistema.
Llavors,
aquesta és la manera,
quan tu comentaves això,
Núria,
de les manipulacions
a l'esquena
que fan els osteòpats
o que fan els quiropràctics,
però, per exemple,
des del camp de la fisioteràpia,
normalment el que es fa
és anar cap al múscul
en comptes de cap a l'os.
I és a través de l'os,
ai,
a través del múscul,
disculpeu,
restablim el moviment de l'os.
Són dos aspectes,
diferents.
Podem anar de l'os
al múscul
o del múscul a l'os.
Però, en tot cas,
no quedar-nos només amb l'os, eh?
Clar, seria interessant
que després de...
Si es fan manipulacions vertebrals,
doncs que també hi hagués
un treball al múscul.
Seria bo,
perquè ho acompanyaria.
Ens hem quedat sense temps
per parlar dels nervis.
Ho hem pogut parlar dels nervis.
Escolta,
vols que parlem dels nervis,
encara que no sigui la setmana vinent,
quan sigui,
perquè, a més,
hi ha enxamplant-los
més enllà del que és l'esquena?
Parlarem dels nervis.
Del sistema nerviós.
Sí, clar,
és que aquí,
quan fem servir la paraula nervis,
tothom es pensa,
potser,
que parlem d'un estat nerviós,
no?
De sentir-se angoixat,
de sentir-te...
Això ja en vam parlar un altre dia.
Doncs parlem dels nervis,
del cablejat del cos,
quan vulguis.
Doncs quan vulguis,
ho fem.
Felip Cauda,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.