Ja la tenim aquí entre nosaltres. És la nostra epidemióloga, Cinta Daufí. Molt bon dia.
Bon dia.
Es visquin a cada felicitat se'n posa cada cop que véns.
Bé, perquè ens ho passem molt bé.
Ens ho passem bé. I jo crec que el principal, ja sabeu, ho diem molt,
en aquest espai Salut en Xarxa no busqueu respostes.
En tot cas, el que modestament es pretén és donar-vos tota una sèrie d'ítems,
després cadascú, que faci el seu procés.
Diguem-ne, aturar-nos a pensar una miqueta en aquelles coses que a vegades no hi pensem
i no encertem la solució.
Podríem dir que avui la pretensió és parlar d'obesitat.
És un problema mèdic, és un problema social.
Què és exactament? Aquest és el punt de partida.
Després ja sabeu que podem derivar cap a moltes coses,
perquè de fet tot està interrelacionat a la nostra vida.
Tot. Com que nosaltres tenim un concepte, partim sempre ho diem,
d'un concepte de salut molt global, molt holístic,
de fet tot està relacionat amb tot.
Bé, la realitat i el món que ens envolta és complex.
És una gran xarxa en la que tots ens movem.
i a vegades massa foradada.
Bé, sí.
Em comentaves que parlaríem d'això arrel d'una notícia que vas sentir per la ràdio.
Un dia vaig sentir una notícia per la ràdio que a mi, ping, se me va dir,
ja hi som, ja hi som.
Se me va encendre la llumeta.
I vaig començar a pensar en parlar d'això per la ràdio.
Vaig sentir una notícia que parlava que a Vall d'Hebron,
a l'Hospital de Vall d'Hebron, havien posat en marxa un mètode,
vull dir, hi havia una unitat d'obesitat infantil,
i havien posat en marxa tot un programa i un projecte
que ells dient que era pioner, que donava tan bons resultats i tot això.
I jo, entre mi, vaig pensar, ja hi som.
Ja estem.
Ja estem, una altra vegada, intentant donar respostes senzilles
o respostes mèdiques a problemes socials i a problemes complexos.
I penso que...
És la dinàmica habitual, no?
Sí, sí.
És la manera com funciona la nostra societat actual, el nostre món.
I arrel de tot això, i després, ara m'hi jugaria el que fos,
que d'aquí no res, ja tots els hospitals tindran les seues unitats d'obesitat,
tant tot d'experts i tècnics que treballaran molt a nivell individual,
medicalitzant molt el problema,
culpabilitzant a les mares d'aquestes pobres criatures,
i, bueno, i una vegada més ens estem equivocant.
Perquè, a veure, jo el que vull avui és compartir les meves reflexions
al voltant de tot això amb els oients, no?
I davant de la qüestió si l'obesitat és un problema mèdic
o un problema social...
No és un problema de menjar, més al compte, eh?
No, no, no. Ara ho anirem explicant.
Les conseqüències poden ser l'obesitat, però el problema no és menjar, més al compte.
Jo afirmo que l'epidèmia, l'actual obesitat epidèmica que patim,
és un problema, bàsicament, socioeconòmic.
I que no és tant una malaltia com un símptoma.
Un símptoma d'una societat disfuncional.
I que, evidentment, ja sabem moltes vegades que s'ha d'anar a l'arrel del problema.
No val a tractar els símptomes.
S'ha de tractar les causes de les malalties.
I un cop més ens estem equivocant.
Estem i estarem evocant, perquè, bueno, ja us podeu imaginar
que hi ha tot d'equips i d'unitats de recerca sobre el tema de l'obesitat
des de l'aspecte més bio, més biològic, més estrictament biològic.
Que si entrem ja en l'estètic ens perdem.
Bé, atenció que l'obesitat no és un problema estètic, ni molt menys.
És molt més seriós que això, eh?
Mireu, quan parlem de l'obesitat com un problema real de salut pública
als països desenvolupats, estem parlant d'un problema relativament recent.
Vull dir que s'ha anat desenvolupant i que ha anat creixent
durant els últims 20 o 30 anys.
Fa 30 anys l'obesitat no era un problema de salut pública,
i el sobrepès.
Avui en dia, als països desenvolupats,
l'obesitat realment és el principal problema de salut pública.
El principal problema que compromet la salut i la qualitat de vida
dels seus habitants i que compromet també la viabilitat del sistema sanitari.
Perquè una població amb uns índexs d'obesitats alts
comporta uns costos sanitaris i socials impressionants.
Imagina la quantitat de casos de diabetis que s'incrementen
de problemes coronaris arrel justament d'aquest excés de pes.
Ja ho diem, que no és un problema estètic.
L'obesitat és un factor de risc per a moltes, moltíssimes malalties.
De fet, les persones obeses tenen una esperança de vida més curta
i tenen més patologies i es moren més que les persones amb un pes,
amb un normo pes.
Però fixa't, Cinta, que quina perversió,
que moltes vegades persones que tenen aquest problema d'obesitat
i les que no ho tenen o tenen un sobrepes és que el meu és una malaltia.
A veure, sí que hi ha una predisposició lògicament genètica,
teniu un excés de pes, però aquests nivells de persones obeses
en percentatge que tenim ara són pròpies d'uns hàbits de vida,
no individuals, sinó col·lectius.
No culpabilitzem a ningú, sinó col·lectivament com a societat.
No, perquè això és el més fàcil.
És l'estratègia de culpabilitzar a la víctima.
Dir no, no, tot això és culpa d'ells, que tal i qual.
Bueno, anem a pams, perquè el problema és bastant més complex.
Ha de ser molt curós amb això, eh?
Mireu, fins fa poc temps consideràvem que...
Bé, si voleu donarem les dades en les que se situa l'estat espanyol,
les de Catalunya són semblants,
tot i que hi ha diferències entre comunitats autònomes.
L'estat espanyol, a part, ha sigut un fenomen que ha crescut ràpidament.
Per això es parla d'obesitat epidèmica,
vull dir perquè ha començat a augmentar molt i molt de pressa.
Penseu que amb adults estem en un 14,5% d'obesos.
Això és molt.
Sí, és molt.
I un 38,5% de sobrepès.
Com la qual, vindríem a dir...
Si ho sumes, vaja, gairebé la meitat de la població té un pes excessiu.
No adequat, no saludable.
I, sobretot, augmenta més a mesura que augmenta l'edat,
més en gent gran.
Però més preocupant que això
és el ràpid augment de l'obesitat i el sobrepès en nens.
Penseu que avui en dia estem a un 13...
Sembla que és un 13,5% de la població infantil és obesa.
Això és una barbaritat.
Bé, com estem comparativament amb la resta de països de la Unió Europea?
No ens comparem amb els Estats Units perquè allò ja és...
No, no, ja diguem-ne que s'han passat de voltes.
Però bé, tot allà, ara.
Doncs mireu, així com, per exemple,
respecte a la prevalença d'obesitat en adults,
estem en una posició intermèdia
respecte als països de la Unió Europea,
voldríem països que tenen encara taxes...
Ens hem incorporat més tard, no?
Sí.
Respecte a l'obesitat infantil,
som dels capdavanters.
Juntament amb Grècia, Malta i no sé si tal.
És a dir, curiosament,
els autors de l'estudi diuen,
curiosament, els països que han sofert
una transformació més radical
en les seves estructures
i en les seves modes de vida tradicionals.
Que la gent ha tingut més diner
i que ha volgut, doncs, accedir a determinats productes.
Sí.
Un dels autors d'un dels articles que he contestat,
perquè, a part, diuen,
això fins ara ens pensàvem que era un problema
de països rics, de països desenvolupats.
Doncs no.
Tot un seguit de països que estan en transició
a ser països desenvolupats,
la Xina, Brasil,
països de l'est d'Europa,
comencen a tenir també unes taxes
d'obesitat preocupants.
i els països subdesenvolupats,
les èlits, és a dir,
les classes que estan adoptant uns modes de vida occidentals,
també comencen a tenir problemes d'obesitat important.
Llavors, l'autor,
un dels autors de l'estudi ja diu, clar,
diu, tots aquests països que han estat
coca-colonisats,
coca-colonisats,
és a dir,
la Coca-Cola i el McDonald's,
tots aquests països que han anat adquirint
un modo de vida occidental,
no sé com podríem classificar aquest tipus de societats
neoliberals, postindustrials,
clar,
aquest tipus de societat
porta com a efecte secundari
la generació de l'obesitat.
Estem parlant d'un ambient,
això també,
he trobat diverses paraules que m'han agradat,
això de coca-colonisats,
i una altra expressió que també m'ha agradat molt
i que parlava un dietista,
que tot just dia que,
que diu, mireu,
bebim en unes societats,
o en uns ambients obesogènics.
Què vol dir això?
Obesogènico,
generadors de obesitats.
hem creat una societat generadora d'obesitat
i és una cosa intrínsec
al modo de viure de les societats occidentals.
No és només un canvi de dieta que ha anat acompanyant,
sinó un canvi de modus de vida.
No, no, no, moltes coses més.
Ha sigut realment la manera en què vivim,
la manera en què ens alimentem,
la manera en què ens traslladem,
la manera en què treballem,
la manera en què disfrutem de l'oci,
la manera en què s'estructuren les famílies,
tot això ha comportat uns canvis
que fan que avui...
El disseny de la ciutat,
s'han viure fora de la ciutat,
que forçosament està traslladat en vehicle...
Quin tipus de ciutats han dissenyat per aquí,
ara li comentava a la Iolanda,
un llibre molt interessant
que ens ha arribat a la regidoria,
que es diu
Hàgan sitio, por favor,
la reintroducció de la infància en la ciutat,
i planteja, clar,
quines ciutats hem construït,
per aquí,
qui les ocupa,
és que realment les ciutats avui en dia són hostils,
els nens s'han de criar en cautivitat.
No n'hi ha prou amb fer parcs,
no és això.
No, no és això tampoc.
Els nens s'han de criar en cautivitat,
perquè realment...
Sembla que siguin reserves,
com les reserves animals als parcs.
Els carrers han esdevingut un mitjà hostil,
i, clar,
quan els nens s'hi queden tancats a casa,
perquè no poden sortir a jugar al carrer,
perquè és perillós,
a quin altre tipus de comunitat accedeixen,
a la comunitat virtual?
Mireu, repassant una miqueta,
jo he dit,
el problema de la obesitat
no és un problema mèdic,
és un problema eminentment social i socioeconòmic.
I, evidentment,
si les causes d'un problema són socials i socioeconòmiques,
les solucions han de venir per aquesta via.
Tot el que féssim medicalitzant el problema
serà posar pedaços.
Repassem una miqueta
quines serien les causes socials
o alguns elements que ens poden fer entendre,
perquè la nostra actual manera de viure
genera societats obeses.
El que us comentava en aquest sentit,
parlaríem que aquest augment de l'obesitat,
tant en adults com en infants,
és un símptoma
que aquesta societat no acaba de funcionar
com hauria de funcionar.
Un símptoma bastant alarmant.
I darrere de tot això,
si anem estirant del fil,
surten moltes altres coses.
Per exemple,
les estructures familiars.
Pensem el que era l'estructura familiar fa 30 anys.
El pare, la mare i els nens.
La mare se quedava a casa
anant a comprar i fent el dinar.
gairebé tothom dinava
i sopava a casa.
Migdia i nit, sí, sí.
Con lo cual,
no només era l'acte de...
Era la transmissió d'uns certs hàbits
i d'una certa manera d'entendre.
I pensem ara
quanta gent menja
i sopa cada dia a casa.
A sopar encara,
però a dinar a poques cases, eh?
Pensem
quin control tenen avui en dia els pares
sobre el que mengen els seus fills,
tant a casa com a fora de casa.
Cap ni un,
perquè els menjadors escolars,
i aquí ha sortit més d'una vegada
en espais de salut,
obeixen a criteris
moltes vegades econòmics
i no pas dietètics.
En això tampoc estic dient jo ara,
diu, sí,
ara què han de fer les dones?
Torna a casa?
No.
A fer el dinar per a la família?
No, però és evident,
i aquí entraríem...
És un esforç de tothom.
Clar, perquè les dones
s'han incorporat al mercat laboral,
però l'esforç que han fet els homes
per compensar això
no ha anat paral·lel.
Pensem
amb lo difícil que resulta avui en dia
compatibilitzar la vida laboral
i la vida familiar.
Pensem
en el temps
dels que disposen els pares
per sortir a passejar
amb els seus fills
o portar-los al parc
a jugar
o anar a fer esport
amb ells.
Del temps que disposem
per adquirir...
I a part això
els economistes diuen
mireu,
la gent sempre fa un balanç
cost-benefici.
I resulta que
en termes econòmics
és més econòmic
menjar fora de casa
per a una família
que treballen
el pare i la mare
que no
haver d'anar a comprar
menjars saludables
en temps
i en diners.
Clar,
s'opta sempre
per el més senzill.
A part,
també hi ha estudis
que demostren
que els aliments,
si tu optes
per fer una dieta
realment saludable,
bé,
les fruites,
les verdures,
els aliments
realment
recomanats,
comparat amb altres aliments,
són més cars.
hi ha una oferta.
La fruita i la verdura
és molt més cara
proporcionalment
que altres aliments,
més assequibles
i en principi
que a més a més
no necessiten elaboració.
Pensem en tot el desenvolupament
de la indústria alimentària,
tota la gran oferta
impressionant
que tenim,
adreçada especialment
als nens i als joves,
d'aquest tipus d'esnacs,
de begudes ensucrades,
són unes grans responsables,
vol dir,
les begudes,
els refrescos ensucrats.
L'altre dia
sortia un article
a La Vanguardia,
jo no soc una experta,
vaig entendre
i no utilitzaré
ni un dels termes
que em preaven
però que deien
que els refrescos ensucrats,
independentment
del tipus d'adulcorant
que portin
ni que no sigui sucre
ni que els prenguem lights,
que prendre un refresc
no passa res,
però presos
de manera continuada
durant molts anys
com una beguda,
com podem prendre
ara tu i jo
un got d'aigua,
prendre un refresc,
que això creava
un trastorn
en el nostre metabolismo
i per molt que féssim dieta,
diguem que havien creat
una miqueta la màquina
de fer-nos més gordos,
per dir-ho plenerament.
Això és el que ha fet plantejar,
això no sé,
també una polèmica
als Estats Units
de gravar amb impostos
aquest tipus de begudes
ja que són responsables
de la mateixa manera
que es grava el tabac.
Que graven l'alcohol
i el tabac
doncs grava això també.
O els fabricants
se comprometen
a disminuir
els sucres
que porten aquestes begudes
o bueno...
Que jo sempre no entrarem
en una polèmica
perquè ja sabem
en del tabac
em penso que tots tenim
claríssim com és
però jo el que no entenc
és per què
s'obliga
als fabricants
a determinades coses
com el tabac.
Entenc que s'obligui
a posar que és mortal
i després
quan s'ha comprovat
que hi ha determinats productes
greixos saturats
que són evidentment mortals
i que són causa
no només d'obesitat
sinó a vegades
de malalties molt més greus
per què no poses
si et menges
aquest producte X
estàs posant en perill
la teva vida
igual que en una
capsa de cigarretes
Bueno
con la indústria alimentària
hemos topado
que és una indústria
poderosíssima
això també
bueno
que és el que preval
l'interès econòmic
També ho eren
les tabaqueres
també
indústries potents
i al final
s'ha aconseguit
i bueno
poquet a poquet
i després
també feu un altre exercici
intenteu posar-vos un dia
davant la tele
i mireu
amb els programes infantils
quan se fan els programes infantils
mireu la publicitat
que es fa
del tipus d'aliments
que es publiciten
i que es donen als nens
bueno
com l'homàs
de l'homàs
Però si nosaltres
cauríem a la temptació
perdó
i som adults
com n'ha de caure
un nen o una nena
Un nen
Més coses
respecte a la manera
com mengem
ha quedat claríssim
que hem adoptat
patrons de consum
molt diferents
als que harem
i hem de dir
que per desgràcia
el que es coneixia
com a dieta mediterrània
pràcticament
no existeix
és una cosa que
si repasséssim
la manera
de menjar
els països
de la conca mediterrània
avui en dia
això diríem
que és una cosa
és experiència nostra
propera
no es pot generalitzar
però tu t'has fixat
la quantitat
de botigues
de fruita i verdura
que s'han obertat
a Tarragona
els últims 4-5 anys
a mi em sembla fantàstic
no, no, que ho dic
que aquí
no sé
en el nostre entorn
més immediat
sembla que continuem
apostant per la fruita
i la verdura
però en canvi
ha augmentat molt
el consum
de productes animals
de carn
és fàcil
de cuinar ràpid
penseu que una dieta
una dieta mediterrània
el que s'entenia
per una dieta mediterrània
se consumia carn
un cop o dos a la setmana
dos com a molt
un cop o dos a la setmana
penseu ara
quantes cases hi ha
en què es menja
vull dir llavors
un menjar
podria ser un plat de llegum
i una amanida
i això és una menjada
saludable
saludable
i es primava més
el peix
sobre la carn
i clar
penseu ara
si voleu això
un dia ho farem
un dia vaig estar
vaig estar consultant
un
bueno
per coses de feina
un projecte
que proposava
implantar
dieta mediterrània
als menjadors escolars
menjadors escolars
agafem un
és que el patró
ahir
en un menjador escolar
qualsevol
podries trobar
de primer plat
lasanya
i de segon plat
llom
però atenció
tampoc és que els menjadors escolars
siguin molt diferents
del que fem nosaltres a casa
no és el que veia ser el mateix
però un dia si voleu
ho comentarem
perquè veieu realment
que lluny
estem
a la majoria de les cases
de fer el que realment
era la dieta mediterrània
aquí
algun dia
no sé si algun dia
ho havíem comentat
que el que han fet
a nivell cultural
perquè tot això
d'aquesta manera
de menjar
era un bé cultural
també de les nostres societats
és com si haguéssim agafat
l'amfiteatre romà
l'haguéssim tirat a terra
i damunt
haguéssim construït
un McDonald's
tot això
que a nivell
de patrimoni
material
m'ho sembla
una barbaritat
és el que han fet
a nivell
d'aquest patrimoni
intangible
més coses
parlem una miqueta
de com mengem
però parlem també
de com ens movem
és el pitjor
hi ha alguns autors
que diuen
que el gran problema
que és gairebé
més important
tot el tema
del sedentarisme
amb el tema
de l'actual epidèmia
d'obesitat
que el tema
de la dieta
perquè també
curiosament
la població
perquè la gent
no és que no ho sàpiga
la gent no ho sap perfectament
tots ho sabem
quins són els aliments saludables
els ens ho saben
a l'escola
se'ls explica
no és que no ho sapiguem
però clar
per fer una certa conducta
per dur a terme
una certa conducta
com seria
clar
i entra el saber
i entra el voler
i entra el poder
la motivació
i el tenir la capacitat
de
clar
si vivim rodejats
de tot un seguit
d'estímuls
que ens inciten
a menjar
i a comportar-nos
d'una determinada manera
realment
encara que els coneixements
teòrics els tinguéssim
és molt difícil
bé
què passa
respecte a la manera
com ens movem
doncs bé
penseu
en la manera
com ens movem
tant en el nostre
temps d'oci
com per anar a la feina
com mentre treballem
com mentre ens divertim
tot això
com mentre ens movem
per dins de la ciutat
com comentàvem abans
clar
és que abans
tot això
té molt que veure
també
en com estan dissenyades
les nostres ciutats
no sé si he comentat
que dius
bueno
no això és una epidèmia
però no està distribuïda
de manera homogènia
ni
ni
amb tots els sexes
ni amb tots
les classes socials
ni amb tots els àmbits
és a dir
que hi ha una gran diferència
entre rural i urbà
bàsicament
és un problema
més de societats rurals
que de societats urbanes
el tema
de
de l'obesitat
i adevant
també
que
més freqüent
amb les classes
més desfavorides
això sempre els toca
al rebre
amb tot
ja ho hem comentat
moltes vegades
que el principal determinant
de la salut
és la situació socioeconòmica
sí
vivim en una societat
terriblement
tecnificada
on gairebé
no ens cal
fer cap esforç
al mínim
al mínim
només movem
el dit
de manejar
el ratolí
no?
i el dit
que fem servir
per apretar
l'ascensor
i tot això
clar
tot això
ens ha comportat
una ciutat
una societat
eminentment
sedentària
i
un dels grans
també
un dels autors
d'un dels articles
que he consultat
diu
clar
quin és
un dels grans
factors
que ha influït
en tot això
la televisió
hi ha una relació
directa
entre
el consum
d'hores
de televisió
i la prevalença
d'obesitat
sobretot
amb els nens
no sé quina és la mitjana
de consum
de televisió
cada dia
però tenint en compte
que si treballes
8-10 hores diàries
tens una sèrie
d'obligacions
i davant de la televisió
passes 3 hores
realment temps per moure
no et queda
no et queda
i en el cas dels nens
hi ha tot el tema
de les hores
que es passen
davant la televisió
la televisió
la Nintendo
l'ordenador
clar
no només
és una estona
perquè clar
tots tenim la imatge
de sentats davant la tele
menjant alguna cosa
sinó que
a part els nens
estan exposats
a tota una sèrie
de missatges publicitaris
que bueno
que els publiciten
tot aquest tipus
de menjars
d'snacs
de begudes
i tot això
algú pot pensar
però fer això
no és dolent
no és dolent
aïlladament
però si és sistemàtic
un dia
i un dia
i un mes
i un any
i un altre
al final
doncs
clar
i això
mireu
això sí que no és una opinió
vull dir
això està documentat
a més hores de televisió
vull dir
si tu agafes el país
X
mitjana d'hores
de televisió per nen
això correlaciona
perfectament
amb la taxa d'obesitat infantil
i de l'IMF
clar
a més hores d'inactivitat
més possibilitat
d'estar sentat
davant la tele menjant
és a dir això
què podríem fer
per lluitar contra
l'obesitat infantil
en un minut
ho podem dir
traieu les teles
sí mira
per això
com que té un minut
diu traieu les teles
traieu l'ordinador
i els nens aniran al carrer
i davant de tot això
sí
davant de tot això
que entenem
bueno podríem parlar
vol dir
que seria molt interessant
tot el tema
del disseny
de les ciutats
vol dir
quin tipus de ciutats
s'han dissenyat
per aquí
quina resposta
llavors
resposta des de la comunitat
científica o social
davant de l'obesitat
hem de descobrir
la pastilla
de l'obesitat
aquest és l'objectiu
de moment
és a dir
o fer grans unitats
de
és a dir
una vegada més
en lloc de qüestionar-nos
a fons
dir bueno escolteu
quin tipus de món
hem construït
quin tipus de societat
estem vivint
voleu dir que no hauríem
de canviar una miqueta
però clar
això és molt complicat
qüestionar-se la manera
de viure
avui fem bledes
i anem caminant a casa
com a mínim avui
per la mala consciència
no res de mala consciència
per favor
cintada ho fi
moltíssimes gràcies
com sempre un plaer
si no hi ha novetat
ens retrobem d'aquí un mes
molt bé
adeu-siau bon dia
la una a les notícies