Francesc Lledó, com dèiem,
va ser un dels sommeliers,
un dels experts, que aquesta setmana
va ser dimarts, no, Francesc?
Dimarts, dimarts al matí.
El matí, a Sassalades, a la Facultat d'Enologia,
us van posar amb els vostres panells,
les vostres tauletes i els vostres vins.
Jo no recordo quants vins ens va dir la Montse Nadal,
que vam parlar amb ella.
Potser que fóssiu 40 persones o 40 vins.
Em surt el número 40, però no recordo.
Aproximadament vam tastar 30 i escaig vins cada grup.
Hi havia dos grups.
O sigui, un grup vam començar amb blancs secs,
després vam seguir amb rosats,
després negres joves,
i després rancis,
aquests vins tan típics nostres.
I l'altre grup feia blancs aromàtics,
negres amb criança
i dolços.
Llavors, més o menys,
no arribava als 40,
al voltant dels 40 vins cada grup,
amb tandes de 5 o 6 vins,
es tastaven els 5 o 6 vins,
es descansava res,
dos o tres minuts,
es tastaven els altres,
després es feia una miqueta de descans,
ja d'uns 20 minutets,
i després seguim amb l'altra tanda.
A veure,
el ritme molt bé,
jo és de les cates que he disfrutat més,
en quant al ritme,
en quant a clar,
va estar molt bé.
Quants vas haver de tastar, tu?
Això, al voltant dels 40 vins.
40.
Al voltant dels 40 vins.
m'han sorprendre,
cada any hi ha més qualitat
dintre d'aquests vins,
perquè quan fas la cata,
valores cada qualitat del vi,
tant la vista,
com l'olfacte,
com el gust.
Com va dir la monça,
l'harmonia?
L'harmonia,
molt important.
Al final,
l'harmonia,
feies una valoració en general del vi,
i hi havia un apartat que deia
que si un vi tenia defectes,
doncs ja no entraves a valorar-lo,
sinó senzillament el descartaves
com a defectuós, no?
Cada any hi ha menys d'aquests vins
que entrin al concurs.
Quin percentatge pot haver-hi
de vins defectuós?
En el meu cas,
que jo el descartés,
potser de tots els vins que vaig tastar,
potser em vaig descartar 4 o 5.
Ah, doncs molt bé, no?
No és...
I, tot i amb això,
també són sempre...
Per això són vàrius els del jurat,
perquè els descartem
amb criteris objectius, evidentment,
però també subjectius,
perquè som nosaltres els que tastem, no?
Perquè, per exemple,
doncs jo hi va haver un vi
que no em va agradar en concret,
que jo estic segur
que a molta gent li hauria agradat.
Era un vi amb records
d'aquells de la Rioja Clàssica,
que jo trobo que en alguns aspectes
aquest record, doncs,
aquella olor de Botavella,
una miqueta de Brett,
de Brett Alomices,
doncs a mi el descarto com a defecte,
però aquí pot haver gent
que li pugui agradar, no?
Em crida l'atenció això que dius,
perquè lògicament
els que feu aquest tipus de cates
a concurs sou experts,
sou persones formades
en el món de l'anologia,
i lògicament teniu les eines
i les tècniques
per poder ser el màxim objectiu.
Però ni en els vins,
ni en res a la vida
es pot ser mai objectiu.
Som subjectius 100%,
el que podem ser és honestos,
però objectius mai.
com us ho feu realment per dir
trobo que aquest vi està ben fet,
però és que a mi no m'agrada.
Això que acabes de dir ara, no?
Per exemple.
A veure, és que hi ha uns criteris
objectius molt clars, no?
Però després hi ha la teva percepció personal, no?
I després hi ha la part de percepció
en quant a valorar, no?
Que hi compta?
Sí, clar que sí.
Primer fas un anàlisi
objectiu del vi, no?
Mira el color.
Per exemple,
estàs tastant un vi blanc jove.
Doncs si té notes carabasses,
malament.
Vull dir, ja no pot ser un vi jove,
té oxidació, no?
Clar.
Ja, objectivament,
estem parlant objectivament en aquest cas.
Després, olores, no?
Si no fa cap olor,
malament també, no?
Ha de tenir una olor,
sigui la que sigui.
Després dintre d'aquest olor
mires que no hi hagi defectes,
doncs perquè ens entenguem tots
que no tinguin notes de vinagre,
que no tinguin notes de ranci,
val?
O sigui, objectivament valores això.
Això es pot valorar.
I després, a nivell de gust,
doncs te'l poses a la boca
i mires, doncs,
que no tingui amarks,
que no s'hagi colat raspa,
que tingui gust,
que notis que tens un vi a la boca,
val?
O sigui, objectivament
serien aquests els paràmetres,
més o menys,
perquè ens entenguem així
una miqueta planerament.
Però després,
a partir d'aquí,
doncs,
ja entrem a valorar
aquell color groc,
si és més bonic o menys bonic,
pel vi que estem tastant,
que si els aromes
són més interessants
o menys interessants,
encara que també hi ha
una part objectiva dintre d'aquí,
per exemple,
un vi blanc
que tingui un aroma molt marcat,
no serà tan interessant
com un vi blanc
que en tingui tres aromes
molt marcats, no?
Però fixa't que,
això,
és experiència personal,
però crec que pot aportar
alguna cosa,
perquè el Francesc
ens ho podrà explicar.
El meu bodeguero,
és a dir,
el senyor on jo compro el vi,
no és que jo tingui una bodega
ni de bon tros,
m'explicava l'altre dia,
li preguntava
per un chardonnay blanc
i parlàvem dels preus,
dels blancs,
que a vegades,
doncs,
pujen més que els negres,
segons com,
i m'explicava que és que,
clar,
un vi blanc,
diguem-ne que si no està ben fet,
se li nota més el defecte
que no pas un de negre.
Sí,
pot ser,
pot ser,
sí,
o sigui,
en general,
el vi blanc és més fàcil
de valorar i de tastar
que el negre.
És com a més delicat, també, no?
Sí,
sí,
això és...
Sí,
és més despullat,
diguem-ne,
no té,
el no participar a la pell,
tant,
perquè hi participa,
però doncs,
el no participar tant a la pell
dintre de l'elaboració del raïm,
estem perdent una part
d'aquest producte,
mare,
diguem-ne,
del raïm,
amb la qual cosa li donen
més senzillesa al vi,
en general,
estem parlant,
estem generalitzant.
El vi negre,
tot el contrari,
fa la fermentació amb les pells,
amb la qual cosa
incorporem una part molt important
i molt carregada
de polifenols
i de substàncies
que intervenen després
amb el vi.
És més fàcil que ens amagui
alguna cosa negativa,
el negre més que el blanc.
Sí,
o també ens pot donar
més complexitats positives,
vull dir,
és més complex,
el vi negre en general
és més complex,
a més,
les intensitats
a nivell de tenicitat,
a nivell de polifenol,
són més elevades
i llavors també
costen més
de valorar.
Normalment
és molt més fàcil
de valorar un vi blanc
que un vi negre.
I justament
perquè els catadors
pugueu tenir
una evolució
més o menys
coordinada
o harmoniosa
en la cata,
quin ordre es fa?
Normalment
sempre comences
mirant el vi,
evidentment.
Em refereixo a tipus de vi,
comenceu amb dolços,
comenceu amb...
No,
normalment se comença
per blancs joves,
el típic,
el que faria amb tothom.
Normalment
començaries amb blancs joves,
nàpat.
Sí,
sí, sí, sí.
Començaries amb blancs,
per intensitats,
perquè la boca
no passi d'una cosa
molt forta
a una cosa suau,
que llavors la boca
no hauries de descansar
una mica
per netejar
i posar-la al seu lloc
una altra vegada.
De dos maneres,
també hi ha una anècdota
curiosa
quan tastes un vi,
que és que
el primer vi,
inclús a vegades el segon,
val la pena tornar-hi
perquè
no tenen el mateix,
no estan dintre
el mateix pertó de criteris
que el de la resta,
perquè
començar una cata
sempre tens la boca
despullada
i es sorprèn
amb qualsevol cosa
que li posis,
no?
Llavors,
sempre val la pena
fer, doncs,
la primera tanda
de 5 vins,
per exemple,
tastes l'1,
el 2,
el 3,
el 4 i el 5
i quan arribes al 5
tornar a l'1
perquè aquest 1
estava una miqueta
fora de joc
en comparació
amb la resta,
no?
Però, doncs,
bàsicament és això,
comencem blancs,
rosats, negres,
en què tornen normalment
i normalment
de més joves
a més criança.
Normalment van així
i sempre els dolços
i rancis
i coses així
pel final.
És que ara hi penso
que d'aquí no res
el mes de maig
es farà a la Rambla
la Fira de la Deo Tarragona,
una cita magnífica
que tenim aquí
a la ciutat
i anirem
a degustar els vins.
Potser que seguíssim
també aquesta seqüència?
Sí, home,
és el millor.
Jo sempre agafem...
Perquè a vegades el gai,
mira, clar,
ja anirem cap a aquesta bodega,
potser millor seguir
aquesta seqüència.
Sí, a veure,
jo ho recomano això.
Nantos, per exemple,
jo en faig moltes de cates
a més amb fires...
Això no és cata,
és tast,
però també val la pena
fer-ho així.
Sí, sí.
Doncs,
Nantos, per exemple,
ara hi va haver
l'alimentària,
doncs el que fem
és al dematí
anem pels estants
i tastem blancs.
Moltes bodegues
tenen blanc,
rosat i negre
o blanc i negre
i jo crec que
no t'has de posar
l'estant i tastar
tots els seus vins,
sinó si realment
vols fer un tast
una miqueta llarg,
si no,
potser no es vols
tastar aquella bodega
i ho fas i punto,
però si vols fer un tast
en aquest cas
que són 15,
16 i 17 de maig
que hi ha a la fira
de la D.O.,
doncs jo faria
una primera passada
per tots els estants
en blancs
i després una segona passada
amb els vins negres.
Notareu que
es tasta millor,
es tasta millor,
et prepares millor,
de dues maneres
amb un tast tan llarg
amb tanta varietat de vins,
jo sempre dic
que l'únic que pots,
quan no és assentat,
quan no és ben fet,
si ho fas ben fet
no hi ha problema,
però així pel carrer
i així,
jo sempre dic
que el que et pots fer
una idea
dels vins
que t'agradaran,
que t'agradaria
tastar un altre dia
i tornar-los a tastar
amb tranquil·litat,
o sigui,
aquestes fires
el que pots fer
és això,
és valorar,
dir,
ostres,
aquesta bodega,
per exemple,
jo a una bodega
que em va sorprendre,
a veure si la trobo
per aquí,
no me'n recordo
ara,
la cooperativa Unió,
Rodunyà,
l'agrícola de Rodunyà,
van presentar coses
que em van sorprendre molt,
només van quedar
segons
amb vins rosats,
que ja està molt bé,
però també
amb negres joves
i amb vins així,
hi havia coses
molt interessants.
Surt la marca
amb la qual es comercialitza,
un cop es dona
el nom de la bodega
o la cooperativa guanyadora.
Migjorn,
es diu aquest,
en aquest cas
el guany rosat
que va quedar segon
es deia migjorn.
Destacant en general
la qualitat
d'aquests vins rosats
de l'ADO,
uns vins excel·lents,
inclús jo
hi posaria dos categories,
encara que no hi són
dintre del concurs,
però hi posaria
dues categories
ben diferenciades
dintre dels vins rosats,
els més lleugers
i afruitats
i els més complexos
i amb cos,
no?
Perquè,
doncs,
per fer un aperitiu,
per exemple,
un vi rosat lleuger
amb molta cirera,
amb molta maduixa,
seria superinteressant
i un vi
amb més estructura
i més cos
per acompanyar amb bacallà,
per exemple,
també és excel·lent
un vi rosat,
no?
I aquí dintre,
doncs,
dels que vam tastar
n'hi havia
de molt i molt,
de veritat,
molt interessants
d'aquests vins rosats,
tant els de vins pedró
que va ser el guanyador,
era un vi
amb una mica més estructura,
com aquest migjorn
que em va encantar,
un vi amb una fruita...
Vins pedró
que és de bràfim,
no?
Sí,
jo crec que sí,
Vins pedró
és de bràfim,
sí,
sí.
Són els que fan elipsis,
són uns clàssics
dintre de l'elaboració,
dintre dels guanyadors
d'aquest concurs.
Tres premis ha tingut
vins pedró.
Vins pedró,
tres premis,
sí,
tres premis.
La bodega
que també és un clàssic
ja dintre de la D.O.
i que guanya moltes coses
i aquest any més que mai
ha sigut muller,
muller en aquest any...
Cada any.
Sí,
normalment però
sempre està
en el seu xardoner
que és espectacular,
amb el seu blanc xardoner
i normalment està a cap baix
amb els vins de licor
i vins perquè són
una meravella,
no?
Però doncs aquest any
s'ha colat també,
s'ha colat
amb...
En el bon sentit.
Efecte dintre dels vins negres,
el negre criant-se,
doncs,
pòrpores en concret,
s'ha colat amb el segon premi,
vull dir que s'ha posat
en molts llocs,
inclús amb aquest moscat
que va sorprendre,
aquest moscat sec
que va quedar primer
dintre dels vins aromàtics,
un vi relativament nou
dintre de la firma,
dintre del que fan ells
i que, doncs,
una vegada més
els seus blancs
amb aquest moscat
reforcen
la categoria
d'aquesta bodega
instal·lada a Reus
actualment,
amb origen aquí
a Tarragona,
al Carre Real,
fa uns anys,
no?
També m'agradaria
destacar
els vins
de la cooperativa
de Bràfim
i els vins
a mi em va encantar,
bé,
de Bràfim
tenim
el primer premi,
el Puig Rodó
amb el Xarelo,
aquesta varietat
busqueu-la,
és una varietat
molt nostra,
molt típica,
però que s'està
benificant
per separat,
amb una gran qualitat
dintre de la D.O.,
molt bona qualitat,
tant a Bràfim
com a Nulles
com a Vila Rodona,
s'estan fent vins
molt interessants
amb monovarietals
i en aquest cas
el Puig Rodó
del 2009
va guanyar
el primer premi
amb vins
secs.
Són vins
potser una miqueta
més difícils,
entre cometes,
d'apreciar
perquè no tenen
aquell
mosquatell,
no?
Aquella fruita
que, bum,
de seguida
te fa
que sigui
gulós,
no?
Però en canvi
són vins
que, ostres,
acompanyen molt millor
segons quins plats,
no?
Una carn blanca
tipus pollastre
o inclús
amb salsetes
així amb una miqueta
lleugeres,
coses a la planxa,
peixos,
eh?
Acompanyen molt i molt bé
i jo diria que
cansen menys
perquè tant,
a vegades la fruita
és molt, molt, molt
agradable,
la boca,
aquí també n'hi ha
molta de fruita,
però vull dir
aquesta fruitositat,
aquesta fruita verge,
aquest raïm amb boca
que dona el mosquatell,
doncs a vegades
també amaga
potser una miqueta més
la complexitat del vi,
no?
I en aquest cas
els xarel·los
s'han de seguir
tant d'aquí
com del Penedès,
s'estan fent coses
molt i molt interessants,
inclús fermentats amb barrica,
inclús envellits,
són vins que estan
començant a provar
d'envellir,
inclús amb caves
s'estan fent,
s'estan pujant
els percentatges
de xarel·los
dintre dels caves
i estan envellits
molt bé,
estan fent coses
molt interessants
amb aquesta varietat.
No la parlem de vista
perquè és una varietat nostra.
Donarà a parlar, no?
Jo crec que sí,
a la llarga,
quan passem
totes aquestes crisis,
totes aquestes coses
que els bodegueros
també aprofiten
per fer coses noves,
no?
que això,
doncs,
dintre de lo dolent que és,
doncs,
va bé també
per innovar.
Estan sortint coses
molt interessants
en aquesta línia,
no?
Què més?
Clos Berencs,
una bodega
d'aquí de la cartera
de Salou,
de Reus a Salou,
també ha entrat
en el món
dels premis,
que no hi havia estat
almenys l'edició passada.
En quin vi?
Amb un vi de mosquatell,
també,
amb un vi aromàtic,
també molt interessant
i que,
bé,
amb el senyor Bach,
que ha sigut client nostre
molts anys
i tenim una bona amistat
i felicitar-los des d'aquí també
per aquest nou vi
i per allò ben fet
de les coses,
no?
Sempre és interessant
que les coses
se facin bé.
Després sortiran
més excel·lentment
o menys excel·lentment,
però malament
no hi sortiran,
no?
Llavors ja depèn una miqueta
de la terra,
del que tinguis,
perquè, clar,
miracles tampoc
se'n poden fer,
no?
Però, doncs,
que les coses
se facin bé,
això sempre és d'agrair,
és allò que sempre diem,
no?
Les coses ben fetes
no tenen fronteres,
no?
Doncs en aquest cas
s'està veient,
s'està veient.
Els rosants
els hem comentat,
els negres joves,
doncs,
com molts anys
elipsis,
eh?
Un gran vi
de Dodegues Pedró
i
ha entrat
com a negre jove,
que tampoc hi era
l'any passat,
no estaven dintre
de cap premi,
la Unió Cooperativa,
la Cooperativa Unió,
sí, sí.
ha entrat
amb aquest
rouret de negre,
un vi jove
també molt interessant,
molt afruitat,
eh?
En aquest cas,
els negres joves
també hi havia
força vins interessants
no només d'aquests dos premiats,
sinó que el nivell
a mi em va tocar tastar-los,
o sigui que puc dir
que jo diria
que un 45%,
50% dels vins
que es van presentar
eren interessants.
Això està molt bé,
eh?
Això vol dir
que la deòs espavila.
En quant als negres
en criança,
en aquest cas
tenim el Muller
i vins Pedró
una altra vegada
amb el Crinell
de vins Pedró
i el...
El Crinell ha guanyat
molts anys.
i el Pòrpore, sí.
I amb el Crinell
és un dels vins
que s'ha comercialitzat
molt bé
als restaurants de Tarragona,
els trobem gairebé
a totes les cartes.
I són vins
que estan bé de preu.
I Lipsis també.
I Lipsis també.
Són vins que
els podeu consumir tranquil·lament
perquè teniu
una relació
qualitat preu
espectacular,
són de casa,
vull dir,
són vins a potenciar.
I jo destacaria
com a la meva sorpresa
i a més
que és una de les coses
que m'encanten,
els vins rancis
de la cooperativa
de Vilarrodona
va presentar
un vins rancis
que jo el vaig trobar
espectacular.
O sigui,
a part dels mullers
que són molt bons
i molt ben fets,
ells han presentat
una alternativa
jo diria
que més jove,
no ho sé,
no ho sé exactament
perquè no es posa
a les etiquetes
i no he estat
a la cooperativa
de Vilarrodona,
intentaré anar-hi
perquè veient el que fan
és un dels viatges
entre cometes
dels desplaçaments
que vull fer.
Són desplaçaments
de crisi
que estem aquí al costat.
I va presentar
un rancis
que em va enamorar,
em va encantar.
Era un rancis suau,
no un rancis molt potent,
però amb molta estructura
i amb un gust
de fruits secs
especialment de nous,
de nous fresques,
de nous trencades,
increïble,
increïble,
amb una sudositat,
amb una untuositat,
amb un color molt bonic,
un vi per tastar,
compreu-lo,
és un vi per tastar-lo.
i la mistela
no la vaig tastar,
però torna a ser
de la cooperativa
de Vilarrodona,
o sigui,
tornem a estar
dintre d'aquesta línia
de vins que fan
i diuen que va ser molt bon.
Jo no la vaig tastar
perquè no estava
en aquest grup de tas,
però doncs
la tinc pendent,
la compraré
perquè la vull tastar.
Són dos tipus de vins
que m'agraden moltíssim,
tant el rancis
com les misteles,
i que les misteles
a més les podeu acompanyar
perfectament,
com hem dit alguna vegada,
en formatges forts,
amb formatges tipus
Roquefort,
tipus Cabrales,
o inclús
amb formatges
que tinguin
molta estructura.
Ajuden molt
a tirar avall.
I els rancis,
que us haig de dir,
n'hem begut tota la vida,
n'estem bevent poc,
ara una altra vegada,
ha baixat el consum
de vi rancis.
jo des d'aquí,
jo des d'aquí m'agradaria
pujar-lo,
m'agradaria promocionar-lo
perquè és un clàssic,
és una cosa que pràcticament
només se fa a Tarragona
i que doncs si no ho conservem
entre tots es podria perdre.
I crec que si això ho tinguessin
els francesos,
el vendrien com una cosa increïble,
com una cosa exclusiva
i amb uns preus importants.
Jo crec que hem de defensar
aquests vins rancis,
aquells fruits secs crus
que es consumien,
que són superbons
pel colesterol,
amb aquesta copeta de vi rancis,
jo crec que és un gran final d'àpat.
Doncs és una bona manera
de promocionar-ho,
sobretot coneixent
quin és tot el kit potencial
i aquests vins,
que els podrem tastar,
no aquests, lògicament,
però sí,
d'aquestes bodegues
a la Fira de la D.O.
I després també
adelantar-vos com a primícia
que aquests dies,
el 15, 16 i 17 de maig,
estic preparant un menú
maridat juntament amb els de la...
col·laborant amb els de la D.O. de Tarragona.
He agafat els primers premis
de cada categoria
i he preparat un menú
per tastar tots aquests vins...
El Quim Quima.
El Quim Quima.
Tots aquests vins,
tots ells,
un menú degustació
amb tots els vins,
cada vi amb un plat diferent
i maridant-los.
Els plats els estàs rumiant encara?
Els tinc bastant madurs.
La setmana vinent
ja podem començar a parlar?
La setmana que ve
no podrem començar a parlar.
Perquè faltarà poquet
i val la pena
que sabem què ens espera.
Jo crec que sí,
val la pena.
A més,
m'he pogut ajustar molt
amb el preu
perquè la D.O. ha col·laborat
i és un menú
amb molts plats,
vull dir,
si hi ha 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 categories,
doncs hi haurà 9 plats,
9 maneres
de tastar aquest vi
amb un preu de 30 euros
amb tot inclòs
i podreu tastar
aquestes 9 menjars
amb aquests 9 vins maridats.
Això ho farem divendres,
dia 15 a dinar i a sopar,
dissabte a dinar i a sopar
i inclús diumenge
obriré aquell diumenge a dinar.
Coincidint amb la D.O. Tarragona?
Coincidint amb la Fira de la D.O.
Doncs això el Quim Quima,
però no només fan això,
el Quim Quima
podem anar qualsevol dia
tret dels diumenges,
que el francès
els dedica a la família.
Descansem amb la família.
Cosa que està molt bé
perquè això de la conciliació,
doncs també ho has tingut present
tota la vida,
per tu no és nou.
Sí, sí, sí.
Francesc Lledó del Quim Quima,
que bé que sempre ens acompanyi,
que estigui al dia
del món de la gastronomia
i també del món dels vins
i sobretot amb aquesta mirada
sempre tan directa
sobre els productes
que es fan a casa.
Un plaer, com sempre,
Francesc,
que ens retrobem la propera setmana.
Ens retrobem la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.