Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i un altre plat que va fer el Xavier Lluà, que ens va...
Potser que eren uns pebrots farcits de brandada,
o alguna cosa així.
Sí, molt bé, perfecte.
Me'n recordo perquè ell ho va dir ell.
Ho va dir.
Doncs, si et sembla, escoltarem una mica
quines són les receptes aquestes que vam cuinar
ahir al Centre Cívic de Sant Perí i Sant Pau.
Xavier, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
A part de la sípia amb patates que cuinarà l'alcalde,
heu fet altres pa, alguna cosa més per picar, també, eh?
Sí, hem fet una escarola amb romesco
i uns pebrots amb brandada de bacallà,
que és el que estic fent ara mateix, els estic farcint.
Tens-ho amb les mans una mica, eh?
Vaja, de preparar-ho tot, eh?
Totes plenes d'oli i aquí farcint amb la mànega
i, bueno, està sent molt interessant.
Aquí cadascú ens hem repartit una mica la feina
i una mica ens hem assegurat que hi hagi,
com en principi som vina a dinar,
doncs que hi hagi per tothom una mica de cada cosa, no?
Molt fàcil de fer aquest plat o què?
Aquest de la brandada és superfàcil
i a més és d'aquells que es diuen que és molt resultant, no?
No hi ha gaire feina i després sempre quedes molt bé.
Quina és una mica la recepta?
Doncs, bueno, necessitem uns pebrots del piquillo,
i després la brandada de bacallà
és com una beixamel que li afegim bacallà.
Supersenzill, no?
Doncs el que fas és una sabeta,
amb oli i una mica de mantega,
poses el bacallà,
el deixes un parell de minuts
i després afegeixes una cullera de farina
i després la llet una mica calenta
i fas la beixamel, no?
I amb això la deixes a la nevera fins que està ben freda
i ja està.
I només has de farcir...
Bé, normalment hi ha gent que,
si el pebrot no és molt bo,
el pots saltejar una mica amb una mica de sucre,
perquè si és una mica amargant,
amb el sucre compensa.
Queda més bon.
Queda més bon.
Però bé, si són molt bons, no cal.
I aquests són molt bons o no?
Aquests no els he provat,
per això m'he assegurat i ho he fet,
això del sucre, per si de cas no...
Això és allò, aquella reducció que tens allà,
amb aquella olla.
Sí, sí, és allò amb una mica d'all
i una mica de sucre
i en un moment.
Alcalde, bon dia.
Bon dia, molt bon dia.
La recepta és seva?
La recepta ara mateix és un mix
entre la del Xàber, la de l'Àngel i meva,
sí, efectivament.
Perquè el Xàber,
a part de fer algunes coses diferents,
li posa i vinc bàsicament pimentón
i alguna cosa més.
Jo poso nyora, bàsicament,
i l'Àngel hi posa romesco
i com que és més tarragoní tot plegat,
doncs avui hem decidit fer-ho
a base de posar romesco.
Perquè va escollir vostè la recepta per fer-la avui,
va escollir vostè el plat.
Jo vaig dir que m'agradaria fer la sípia amb patates,
a més és un plat molt típic d'aquí,
i perquè allò a casa meva diuen que queda bé,
no sé si avui quedarà bé o no.
I ara està remenant les patates, eh?
Sí, sí, sí.
I què ha fet fins ara?
Fins ara he netejat la sípia del tel aquell que té,
allò que dona aquest aspecte de brut,
que com que a més a més no porto les ulleres de prop,
ho havia de fer per tacte,
així és que no sé com de netes hauran quedat,
però vaja, espero que bastant bé.
I la resta, doncs, entre tots ho fem tot,
però jo bàsicament avui faig d'autor intel·lectual i de pinxa, eh?
De pinxa, eh?
Bàsicament.
Perquè ara quin és el següent pas?
Ara el següent pas serà posar la sípia,
un cop tallada, no sé si què la fem,
més val en rodatges, no?
No, perquè aquesta sípia, saps?
Més val fer-la en rodatges perquè a tacos no és...
Sí, sí, perquè és molt petita.
És de Tarragona i els de Tarragona són petitetes.
I així, llavors, amb tires, no?, amb tiretes.
I un cop tallat, suposo que ho barregem ja tot aquí dins, eh?
Ho barregem perquè agafi, exacte, perquè agafi el gust tot plegat,
perquè es faci una mica sofregit prèviament, una mica sofregit.
No sé si...
Vi no tenim al final, no?
Sí, sí.
Tenim vi.
També hi posa vi.
També hi posem una vi.
Una mica quin és el toc que li donarà l'alcalde?
És a dir, una mica quin és el toc de la seva recepta?
El que hem decidit entre els tres, que és el romesco final,
i la gràcia és posar-li una mica de vi abans i que se la pori
perquè agafi gust després del sofregit i abans de posar-li el brou.
Doncs després ho tastarem.
I després ho vam tastar.
Bé, bé.
El sofregit de ceba, tomàquet, tot això, les patates...
Tot barregeret amb les patates, quan ja estan força fetes, hi tirem la sípia.
I després de les patates va tirar la sípia i el caldo.
I el caldo.
Molt bé.
I tot barregeret i el suquet va quedar molt bo.
I després en tirar el romesco també.
També.
Vull dir, amb tot el suquet i realment va quedar molt bo.
Ho hem de felicitar perquè la recepta va quedar molt bona.
I com dèiem, era l'excusa per presentar aquests cursets de cuina.
Se'n faran tres de moment ja preparats i encara n'hi ha altres que estan en preparació.
Per exemple, el primer, que començarà ja el 17 de febrer,
és cuina de supervivència a casa,
a càrrec de Xavier Fabra del restaurant Quinta Forca, de Nulles.
N'hi ha un altre que és curs monogràfic de cuina de l'arròs
i un altre monogràfic de cuina del peix.
N'hi ha, doncs, de cases regionals, per a nens, de nutrició, de tas de vins, tas de cervesa,
tots ells a preus molt econòmics.
Molt bé.
I on podeu entrar a tarragona.cat i allà veure'ls.
Si et sembla, escoltem la Montse Vargas,
que és la coordinadora del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau,
que ens explicarà una miqueta, doncs, quina és aquesta iniciativa.
Montse Vargas, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui hem fet la preparació aquesta, la inauguració dels cursets de cuina.
Explica una mica en què consistirà, com s'hi pot apuntar la gent,
vaja, una mica quin serà el programa d'aquests cursets.
Bueno, empezamos a hacer el taller.
El taller tiene una historia.
Hace dos anys, con la concejal responsable de centros típicos,
entonces, la Begoña Floría, estuvimos en Vitoria
y estuvimos viendo un taller
y comentamos que sería muy interesante hacerlo aquí en Tarragona.
Aquí en Sant Pere i Sant Pau teníamos un espacio que no se utilizaba,
que eran unos vestuarios y, bueno, pues, nos han hecho el proyecto
y al final tenemos nuestro taller.
El taller está pensado, pues, para hacer cursos de cocina tradicional,
de cocina innovadora, de monográficos, de peix, de arroces, de bacalao, de chocolate.
Bueno, hay mil cosas en la cocina.
Y también lo queremos enfocar un poco para una mejor nutrición
de los niños y los adultos que vienen al centro.
Queremos también que dentro de campañas de aprender a cocinar para gente
que no son de nuestra cultura, que están cuidando a nuestros enfermos,
nuestras personas mayores, aprendan la cocina mediterránea,
para que hayan talleres y cursos del Servicio Municipal de Ocupación sobre cocina.
O sea, un poco está abierto a todos y para todos,
para poder mejorar todo lo que se refiere a nuestra alimentación
y también, por qué no, darnos el gusto de saber cocinar, ¿no?
I és el primer any que os feu, doncs.
Sí, sí, sí, acabamos de terminar las obras, limpiar y empezar.
Per tant, pràcticamente, hem estrenado la cuina.
Sí, sí.
Hem estrenado.
La cocina se ha estrenado hoy, ¿eh?
O sea, la cocina hoy se ha estrenado.
Es la primera vez.
Bueno, ya habéis visto que hemos tenido algún que otro problemilla
con cocina de inducción, no la sabemos manejar.
Todos estos aparatos, pues, hay que hacer como un máster
para saber cómo funciona.
Y todavía no lo hemos hecho.
O sea, que hoy hemos empezado.
¿Y sabeu si hay mucha gente ya interesada en participar en estos cursets?
Me acaban de decir, porque hoy mismo se ha puesto ya en la web de l'Ajuntament,
se va uno a centros cívicos,
y ahí está el pequeño programa que tenemos hecho para salir a trabajar ahora.
Ya me han dicho que hay cuatro personas inscritas.
Y acabamos de abrirlo, ¿eh?
O sea, ahora mismo...
A bon ritme, per tant.
Sí, sí, sí.
Yo espero que se nos llene y que haya lista de espera
y que podamos hacer más adelante más cursos.
Montse, Montse, moltes gràcies i que vagi bé.
Gràcies a vosotros.
No sé si ets tu un dels que s'ha apuntat ja.
No, de moment encara no.
De moment no, eh?
T'ho estàs pensant.
De moment encara no.
Tu cuines bé.
Bueno.
Em defensa, sí.
Bueno, em defensa una miqueta.
No sé si veu malament, però almenys jo m'ho menjo.
I menges cada dia, no?
Sí.
Cap problema.
Jo m'ho menjo.
I aquí estic.
L'alcalde, com veieu, ha fet el seu plat, el Sipi amb patates,
i després li van voler preguntar una mica si ell té afició a això de la cuina.
Fins i tot diu que per cuinar es posa música a la cuina,
vull dir que té tota una indumentària per posar-se a cuinar un plat.
Bon dia.
Molt bon dia.
Ja hem cuinat, ja hem tastat la Sepi,
ja hem tastat el plat que ha cuinat vostè avui, vaja.
Sí, Sipi estofada amb patates i romesco de Tarragona.
l'he fet jo, però m'han ajudat molt l'Àngel Jiménez i el Xaver Allués.
És molt fan de la cuina o no?
Sí, m'agrada molt cuinar.
Òbviament no tinc massa temps per fer-ho,
però de seguida que puc, els caps de setmana que puc,
i algun dia excepcional ho faig,
i m'agrada molt sobretot la cuina tradicional,
la dels estofats, la dels fricandors, la dels rostits,
la dels peixos cuinats amb poques virgueries aquestes modernes,
i realment és molt agraït,
perquè passes dues hores o tres divertidetes a la cuina,
poses una mica de música,
i si a més a més, modestament, et surt mínimament bé,
doncs tens la satisfacció que tothom t'ho agraeix.
I quin és el seu plat estrella?
Aquest.
Sí?
Aquest?
Sí, sí.
El que passa és que jo li afegeixo unes mandonguilletes petites de magra
que fan el contrapunt en el plat,
i la salsa em queda una mica més lligada i densa,
però bàsicament és aquest que, insisteixo, és molt agraït,
perquè, clar, els productes també eren molt bons,
era sípia de Tarragona, patates de Prades, oli de siurana,
en fi, tot plegat, era un plat exquisit.
Tot de la terra.
A més a més, avui m'ho comentàvem abans
que hem estrenat la cuina d'aquest centre cívic
per començar a fer aquests cursets.
Avui m'estrenat aquesta cuina.
Sí, era una demanda de molts col·lectius,
també era una possibilitat, perquè és un centre cívic que ho permetia,
una cuina que és cuina i alhora taller,
és a dir, per tant, aula,
on molts col·lectius podran venir a fer cursos
a preus pràcticament simbòlics,
i ara ja tenen programats cursos
per diversos col·lectius,
per nens i nenes del Club dels Tarragonins,
per gent que cuina i que viu sola,
per gent gran, cursos amb continguts nutricionals,
i després altres col·lectius,
per exemple, de migrants que volen aprendre cuina mediterrània
o cuina tarragonina,
fins i tot col·lectius que necessiten receptes especials,
tipus diabètics, celíacs,
o altres malalties associades a l'alimentació,
que necessiten un espai per poder cuinar
i alhora ensenyar i aprendre.
A més, ens ha acompanyat el Xavier Llué,
i per m'ho comentar, és molt seguidor del seu bloc,
el Cocinero Fiel.
Jo soc un fan, soc un fan perquè s'aprèn molt,
no vull fer publicitat,
bé, com que no es guanya la vida amb això,
ho podem fer,
el seu bloc es diu El Cocinero Fiel,
i realment és un bloc que a més té 6 milions,
ha tingut 6 milions d'entrades des que es viu,
amb uns vídeos molt didàctics,
i amb una cuina que es pot fer a casa,
perquè no hi ha ingredients aquells estranyíssims
de flor, de maracullà,
la salda fumada de no sé on,
no, no, són tot productes bàsics
que podem tenir a qualsevol cuina,
i realment els resultats són fantàstics.
Jo he après molt amb ell
i em diverteixo molt, a més a més.
Alcaldre, gràcies.
A vostès.
Xavier Llué,
realment un nom important,
dins del món de la gastronomia
a través de la xarxa.
I el que demà ara ens ho explicarà ja per acabar,
ràpidament,
interessant, eh?
Enguany li publicen un llibre,
Planeta, poca broma,
Planeta,
per tant es distribuirà una gran tirada
a tot l'estat,
i després que farà un programa fins i tot
a Canal Cocina,
perquè li van donar un premi
al millor vídeo-bloc de difusió de cuina.
Escoltem-lo.
Xavier, bon dia de nou.
Hola, què tal?
Avui has ajudat a fer aquest plat amb l'alcalde,
amb el ministro d'aquests cursets de cuina.
No sé quina creus que és la importància
de fer cursets d'aquest tipus.
Per mi, bueno,
hi ha una part que és molt important,
que és la de l'afició,
no?,
que fa una cosa que és sana
i fer-ho un hobby, no?,
i d'altra banda,
també hi ha un component de dietètica, no?,
que comença a haver una generació
que ja no ha vist cuinar, no?,
que només ha vist treure congelats de la nevera
i que ja no coneix el que és la cuina de mercat, no?,
i per mi, doncs,
aquests cursos que estan,
que a més tenen preus molt assequibles,
crec que són una oportunitat molt bona
perquè la gent recuperi la cuina, no?,
que a més també hi ha una idea
que necessites molt de temps
i això no és veritat, no?,
amb 20-25 minuts pots fer-te alguna cosa bastant decent.
Parles d'afició
i precisament és el que tu ets un aficionat amb això,
tot i que en saps molt, no?,
vull dir, ets una afició per tu.
Sí, no, jo de fet he après a internet, no?,
abans deia, no?,
a la meva època d'estudiant em vaig espavilar i tal,
però realment on he après és,
doncs, compartint receptes a internet,
pujant-les a YouTube
i gràcies als comentaris, no?,
que inclús jo pujo coses que no em surten bé, no?,
i en el moment que jo dic
això no m'ha sortit o no m'ha agradat,
com ho feu vosaltres?,
llavors al costat de la recepta
es fa una comunitat
que encara,
o si soc jo el que té el dubte,
doncs hi ha gent que contesta
i si hi ha una altra persona que té el dubte
també el pot compartir,
si jo sé la solució,
però si no soc jo,
doncs com al voltant de la recepta
hi ha una comunitat,
tothom aporta la seva, no?
El teu blog té moltíssimes visites,
jo no sé si t'esperaves realment
que fos tan visitat que guanyessis tants premis.
No, home, no, això era...
De fet se'm va acudir un dia a fer un vídeo
i el primer va tenir bastant d'èxit
i, bueno, vaig començar a fer un...
a la setmana i fins ara,
la veritat és que és tot una sorpresa
i molt agradable, a més.
I tu prens encara com una afició
o ja és alguna cosa diferent, ja?
Bueno, com m'agrada molt
i m'ho passo molt bé,
doncs si hi ha oportunitats
de generar ingressos
per dedicar-me'hi més, no?
Doncs les estic aprofitant, no?
I l'any passat ja va representar
el 20% dels meus ingressos
i encara no té...
i no és un rotllo professional,
però, clar, si jo...
doncs em puc pagar els ingredients,
doncs em faré més, no?
Perquè tu vols que es converteixi
en alguna cosa professional
o ja t'està bé tal com està ara?
Jo crec que la frontera
entre lo professional i no lo professional...
és a dir, si jo puc fer més
necessitaré el temps
i el temps el substituiré
de coses de la feina, no?
I si ho he de substituir, doncs...
Però, bueno, l'estil, la fórmula
i tot això no canviarà.
El que canviarà és que ho podré fer més
perquè generar ingressos, no?
Hi ha algun projecte entre mans?
Partint endavant més al Cocinero Fieb?
Hi ha alguna cosa...
Bueno, el dia 13, Planeta,
em publica un llibre
que, bueno, que és que hem fet...
doncs en els últims mesos
hem fet les fotos
i ara estem fent...
doncs ja és la segona correcció
i, bueno, amb això estic molt content
perquè és una col·lecció
que a més la posen a totes les llibreries
i és com...
la cosa més gran que farem guany, suposo.
Home, diuen que s'ha de fer un llibre a la vida, no?
Perquè ja el tens fet.
Sí, ara ja...
Jo tinc una filla, plantaré l'arbre i ja estarà.
Ja tindràs tot fet, ja.
Ja em podré morir.
Doncs, Javier, moltíssimes gràcies i molta sort.
Gràcies a vosaltres.
Hola, vamos con este clásico.
Escalopes a la milanesa.
Lo primero que vamos a hacer es batir un huevo
con un pellizco de sal
y un chorrito de aceite.
És magnífic.
Jo em quedaria escoltant-ho i mirant-ho
perquè aquí estem, mentre sona,
el que és un fragment d'un dels vídeos
del Cocinerofil de Xaver,
ho estem contemplant.
Mira, mira, mira com fa la remossadeta,
amb l'ou, el parrallat...
amb el parrallat...
Entreu-hi, entreu-hi, entreu-hi.
Cocinerofil.com, eh?
Perquè, a més, receptes,
les primeres que venien a mi,
el risotto en foie,
l'escalop a la milanesa,
que és el que escoltàvem ara,
les mandonguilles al curri,
els pebrots farcits de bacallà,
receptes tradicionals...
I, a més, té unes mans, aquest home, cuinant.
Una passada.
I, a més, n'hi ha moltíssims vídeos,
vull dir, està molt bé, està molt bé.
Doncs, fantàstica la iniciativa
del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
i una estona curiosa, diferent,
que va compartir, Josep Ardila,
amb altres companys també
i amb els protagonistes,
que eren el Xàver, naturalment, l'alcalde,
i tots els cuiners
que seran els encarregats
d'impartir aquests cursos.
Josep Ardila, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Fins després.
Són ara dos quarts de 12,
tres minuts, una petita pausa
i obrim el temps de Tarragona 2016.