No parlarem d'albarcocs avui, en tot cas els anirem tastant aquests albarcocs que ens ha portat una oient a la Dora Rioja,
però sí que parlarem de cireres, i està claríssim perquè hem de parlar avui de cireres.
El francès també és un entusiasta de les cireres, de les coques amb cireres,
i quin és el dia que hem de menjar coca amb cireres, francès?
Per corpus.
Per corpus. Avui és corpus, per tant avui és el dia, a més et coincideix amb el dia del programa.
Sí, cada any, cada any, sempre és el dijous, no?
Aquest dijous és...
I què farem amb les cireres avui, francès?
Doncs, a veure, així una miqueta molt diferent, diguem-ne, farem un pastís de xocolata amb cireres, molt diferent, no crec que l'heu menjat mai,
i llavors m'agradaria fer també un roast beef amb cireres i una sopa freda, un tipus gazpacho, un gazpacho de cireres.
Per tant, dolç i salat, eh? Les dues besants.
Sempre intento fer les dues coses.
Deixa'm recordar als oients que avui també, avui també us obsequiarem amb un llibre magnífic d'Arola Editors,
es tracta de Canapés a l'abast de tothom, de Salvador Arimany, amb fotografies de Josep Borrell García Pons,
un llibre d'aquests de cuina, d'edicions Arola, la veritat és que és magnífic d'aquells de tapa dura,
amb unes fotografies extraordinàries, el francès també el té, eh?
I mira, aquí pasta xul, has vist? Pasta xul amb salat, que això que hem fet moltes vegades amb el francès.
Doncs bé, el cas és que si voleu aconseguir aquest exemplar, com cada setmana, només cal que ens truqueu al 977 24 47 67,
això sí, heu de fer una petita aportació avui en forma de recepta, podria ser, francès?
Sí, a mi m'agradaria que m'expliquéssiu, alguna cosa que féssiu amb cireres que no sigui la marmelada,
perquè la marmelada és una cosa ja molt normal, però doncs alguna cosa,
m'agradaria que si fos alguna cosa salada millor, perquè és menys usual, però doncs el que vulgueu,
el que vulgueu fet amb cireres que no sigui una marmelada.
Doncs vinga, alguna preparació amb cireres que no sigui marmelada, si és dolcet tampoc no passa res.
No passa res.
Però que no sigui marmelada, que n'hem parlat moltes vegades, truqueu al 977 24 47 67 i el llibre és vostre, ja ho sabeu així de fàcil.
Corpus, cireres, les coques amb cireres, que bones, però no les farem, les comprem fetes?
No, millor comprar-les fetes, perquè tots sabeu que la pasta que era de brioix,
doncs és una pasta una miqueta professional, és una pasta que es treballa millor en quantitats grans,
en màquines, i per fer-la a casa es pot fer, no hi ha res que no es pugui fer i queda boníssima,
però doncs millor comprar-les, millor comprar-les, que també els pastissers facin el seu agost,
facin el seu negoci a l'agost, a veure, per a veure, una coca de cireres no ho fa l'agost.
Però no, però són d'aquells moments bonics de tancar-se la pastisseria artesana.
És allò de sortir del col·le, jo recordo, sortir del col·le a les 5 de la tarda,
en aquella època sortíem a les 6 del col·le, i passar per davant de la pastisseria
i comprar aquella coca d'encideres que ja t'alimentaven a més de veure-la.
Doncs fixa-t'hi que tens raó, jo hi ha dues dijous, anava a dir, i dues coques que no perdono.
Una és la del dijous gras, de carnaval, la coca de llardons,
i una altra, la coca de cireres, de corpus.
Anant-nos la coca de dijous gras, a Reus, almenys el fem una coca d'ou,
que estava boníssima, que tenia l'ou pel damunt,
i jo la recordo com a, oh, també boníssima aquella coca.
En fi, escolta, comencem, has començat pel postre,
però quasi que comencem amb la sopa freda.
Tenim trucada, em diu el Lluís.
Ah, doncs donem pas a la trucada i després ja començarem a cuinar.
Bon dia.
Hola, Yolanda, buenos días.
Amb qui parlem?
Conxita Moreno.
Hola, Conxita, com va tot?
Bien, mira, que estava escuchando lo de las cerezas, buenos días.
Y un día llamé para el caldo, y hoy llamo para lo de las cerezas,
perquè jo hago un postre també de cerezas.
Ah, muy bien, pues venga.
A ver, com hem de fer-ho això, Conxita?
És un flan, i entonces pones a fer el caramelo,
i quan s'ha enfriat, entonces coges los brioches,
i los partes muy finitos, i los pones encima del azúcar, no?
I la cereza, muy pequeñita, cortada, una capa de cereza i otra de brioches,
otra de cereza, y termino con otra de brioches.
Y luego pues salgo el flan muy caliente, le pongo,
y ya cuando está frío le meto en la nevera,
y es una tarta exquisita, eh?
Pues eso es entre pudin y flan, ¿no?
Está muy bien.
Queda como una tarta.
Sí, pero por encima le tiras, o sea, el brioche es el malindru,
que le díamos aquí, ¿no?
Mira, sí, el brioche, lo compro en la pastelería.
Y lo que le tiras encima dices que es un flan cocido ya.
Sí, un flan que hago, o sea, y perdona que diga la marca,
No, no, a flan de este industrial ya.
El que mejor me sale es el mandarín, eh?
Sí, vale, vale.
Y ya cuando está hirviendo, bueno, le vas removiendo,
le echas azúcar como es normal al flan.
Claro, le echas la crema, la crema esta del flan sobre...
Exacto, y lo echas encima de todo esto y lo dejas que se fríe bien.
En cuanto está de frío, lo metes en la nevera y luego pues le vacías en una fuente
y es como una tarta, pero exquisita.
Muy rica, muy rica.
A mi familia le gusta mucho.
¿Le pones muchas cerezas, Conchita?
Bueno, pues tú sabes que eso es...
Porque claro, ahora porque hay cerezas,
pero en invierno la tengo que hacer con cerezas confitadas.
Claro.
Porque no...
Y entonces picadita, muy picadita,
para que luego no notes tú el sabor ese tan dulzón, ¿no?
Sí, sí, sí.
Pero os lo prometo que está exquisita.
Conchita, farás moltes aquesta setmana
para endulcir una mica el panorama astiquero, ¿no?
Pues sí, mi cuñada cuando viene siempre dice
¡Hace el flan ese que tú haces!
Pues muy bien, me ha chocado lo del flan
porque si fuera un flan normal queda espeso
y entonces el brioche no lo chuparía, ¿no?
Sí, sí, le chupa perfectamente.
Pero claro, al ser un flan mandarín,
que es un flan que no lleva huevos,
un flan que va ligado con gelatina...
Es barato y es fácil de hacer.
No, y que es muy líquido, absorbe bien
y luego cuaja con la gelatina, claro.
El brioche le quitas la parte de abajo
que sabes que es hasta más dura
y entonces le quitas la de abajo muy finita,
se la cortas y le vas cortando el otro finito
y vas rellenando todo el molde
y queda la más de bien, ¿eh?
Muy bien, muy bien.
Vale, pues...
Conchita, tens el llibre aquí a la ràdio, ¿eh?
Vine a la buscar, que está muy bien.
Muchas gracias.
Un saludo para los dos, ¿eh?
A tu per trucar-nos.
Gràcies.
Adiós, adiós.
Adiós.
Adiós, adiós.
No, és fantàstic això, no ho havia...
Sí, sí, sí.
I és fàcil, és d'aquella...
Aquella és buina bàsica.
Sí, no l'havia vist mai en una recepta semblant.
Sobretot m'ha xocat perquè quan m'ha dit la recepta
dic, hòstia, ara aquí tires un flam calent
i com xuperà el brioche, perquè no ho entenia.
Clar, però més que la massa de flam més espessa
amb els ous, el que ve a ser és com una crema, no?
Com una crema anglesa, una cosa així, no tant.
És que ni això, perquè el flam mandarín
té aquell gust...
La gelatina i el gust a la vainilla.
Sí, però és la gelatina.
Llavors no té gens d'espessor en líquid, en calent.
És la gelatina que quan se refreda
agafa l'estructura aquella gelatinosa.
I llavors, esclar, li permet tot el líquid
xupar bé amb els malindros.
Una passada de cada vegada.
Ho tastarem, eh?
I tant, Conxita, ja pots comptar
que ho farem, aquest flam o pastís, en tot cas.
No comencem pel pastís, sinó, si et sembla,
per la sopa freda?
Vinga, comencem per la sopa freda.
Sí, vinga.
Comencem pel gazpatxo de cilleres.
És un gazpatxo que per una miqueta no defenya.
Per què?
Doncs perquè hem de treure el pinyol de les cilleres.
I doncs això és una miqueta entretingut, però no massa.
Si teniu una maquineta d'aquelles,
que són com unes alicates, eh?
Per tant, cric, cric, cric, cric, cric.
Per despinyolar les olives.
Per despinyolar les olives.
Doncs en aquest cas, les cilleres.
Les de les cilleres, normalment,
són unes maquinetes que a dalt tenen com un burxoc
i a baix un forat, no?
Doncs el forat està obert, d'acord?
El de cilleres, si són especials per cilleres.
Per què?
Hi pots passar el mànec de la cillereta.
perquè sabeu que les cilleres porten mànec moltes vegades.
Doncs passes el mànec pel forat i despinyoles.
I et surt el pinyol amb el mànec.
Molt bé.
D'acord?
Llavors, més o menys es diríem mig quilo de tomàquets.
Això ho estic calculant per uns 4 o 5 persones, eh?
O 6.
Mig quilo de tomàquets, 400 grams de cilleres i una poma.
Després farem servir vinagre, oli, pebre i sal,
el típic del gazpacho.
És tan senzill com despinyolar les cilleres, eh?
Agafarem la poma i li traurem el cor, amb pell i tot.
I de la tomàqueta l'únic que farem és rentar-la ben neta, eh?
I treure-li, doncs, el caputxo aquell verd de dalt de tot.
Llavors, el que farem primer que res és triturar les tomàquets amb el túrmics,
però sense passar-nos molt,
perquè m'agrada que la pell quedi una miqueta sencera, eh?
Llavors, ens ho passem pel colador xinès, eh?
Les tomàquets sols, estic parlant, eh?
Jo els despatxos sempre els començo així,
perquè de la tomàqueta vull treure i les llavors i la pell
i aprofitar tota l'aigua i la polpa, val?
Però no vull trencar les llavors.
Llavors, ens ho trituro un poquet, eh?
I ja separo les pells i les llavors amb el colador xinès.
Ja tinc la, diguem-ne, la sopa, el suc de tomàqueta preparat.
Llavors, allà dintre hi tiro les cilleres i la poma amb pell i tot tallada a trossos.
Llavors, això sí que ho trituro ben triturat ja a dintre del tomàquet, val?
I si amb l'aparell que trituro té prou potència, ja no passo ni pel xinès, val?
Perquè m'agrada que hi hagi tota la pell de la tomàquet,
ai de la poma i de les cilleres.
Si, per exemple, si és el cas d'una termomix o així,
no cal passar-ho ja pel xinès.
Si es fa amb un túrmix casolà,
normalment millor passar-ho pel xinès perquè quedi més fi després i més elegant.
De totes maneres, ajudeu-vos perquè passi la màxima quantitat de pell,
la màxima quantitat de vitamines possibles.
I ja està.
Jo tenim el gazpatxo, no és que el rectificar de pebre, de sal, de vinagre i d'oli,
però jo quan hi tiro l'oli també monto una miqueta.
Li tiro amb el túrmix...
Emulsiones una miqueta.
Emulsiona una miqueta.
Em canvia el color, diguem-ne que se m'aclareix una mica l'emulsionar,
t'aclareix el color del gazpatxo,
però li dóna un gust, per mi, més rodó, més aromàtic,
amb menys oli d'oliva té més gust d'oli d'oliva,
i introduir-li l'aire dintre del preparat.
I ja està.
Això es pot acompanyar perfectament amb unes fulles, amb unes endívies.
Per exemple, podeu agafar unes endívies,
que tenen aquell toc amargo, aquest gazpatxo queda bastant dolcet,
doncs hi podeu agafar unes endivies tallades llargues
i com si fossin torredetes anar-lo sucant i anar menjant,
també queda molt bo, una manera diferent de menjar-se aquest gazpatxo i molt sa.
Molt de l'època que estem, també.
Després m'agradaria, no sé si anem directament cap a la xocolata,
amb el ròsbi, vols dir que no podem fer una mica de...
El ròsbi fem una passada així, vinga, agafem.
En aquest cas es faria amb un ròsbi de diumenge,
Per què? Doncs perquè el faríem amb filet.
Amb filet.
El faríem amb filet.
Per no complicar-nos la vida, perquè la cirera és una mica delicada,
la fruita en general, i no vol masses maceracions molt llargues.
Ni coccions llargues.
Ni coccions llargues, en res d'això.
Llavors amb el filet és un bon element per fer això.
A més el filet és més sutil de gust, no és tan potent,
com altres peces que són més bones per fer ròsbi,
però en aquest cas anar amb una fruita ens anirà millor.
Llavors el que farem serà agafar el filet,
i com sempre primer s'ha de marinar.
Quan hem de fer un ròsbi, el primer que hem de fer és marinar el filet.
I al final amb què el marinarem?
Doncs agafarem unes rodànxes de ceba i les cireres,
que les cireres les agafarem, les li traurem al pinyol,
i posarem el filet en un recipient petit,
el més petit possible, que s'adapti a la forma del filet,
més que res perquè no hi hagi espais i haguem de gastar moltes coses.
I l'enterrarem literalment amb una capeta de ceba,
no cal massa grossa,
i amb cireres, literalment, enterrat amb cireres.
Per exemple, si estem parlant d'un filet sencer,
que són grossos, penseu que un filet sencer amb ròsbif,
no podeu menjar entre 12 i 15 persones.
Imagina't.
Vull dir que hi ha fenya, 12, 15, ho heu dit bé.
A veure, no, potser 8, 10, sí, unes 12, 10-12 persones.
Doncs l'enterrarem de cireres i li tirarem un bon raig de vi blanc.
També pot ser cava, no passa res, cava o vi blanc.
Fins que el cobreixi tot, d'acord?
I això ho deixarem reposar entre 12 i 24 hores a la nevera,
amb una miqueta de pebre i unes fulletes de llorer.
ho deixarem que reposi, i llavors l'endemà el que farem és daurar,
bueno, separarem per un cantor els líquids,
per l'altre cantor els sòlids, que són les cireres i la ceba,
i per l'altre cantor el filet.
Llavors agafarem el filet, el daurarem per fora amb una paella gran,
perdó, amb una miqueta de mantega,
amb les fruites va millor mantega,
en aquest cas no farem servir oli d'oliva, farem servir mantega,
el daurarem per fora, que ens agafi color,
i llavors el posarem en una safata de forn,
i el posarem al forn.
Mentrestant se va coient a fora, amb aquella mateixa safata,
hi posarem la ceba i les cireres,
i li donarem dos toms per donar-li una miqueta de color.
Quan ja tinguin el color,
ho tirarem per damunt del filet que tenim al forn,
junt amb el vi blanc,
i ho deixarem acabar de coure.
Quina temperatura, quin temps ha d'estar el forn?
Doncs, normalment és entre mitja hora i tres quarts,
més aviat mitja hora,
però l'ideal, perquè això no se sap mai,
perquè depèn del gruix del filet i del pes del filet,
llavors el millor és un termòmetre,
o sigui, és punxar-lo,
i que al centre de la peça no t'arribi als 40 graus,
ha d'estar al voltant dels 38-39 graus.
Si no teniu això,
doncs ho punxeu en un ganivet,
punxeu en un ganivet fins al centre,
espereu tres segons perquè agafi temperatura,
i traieu el ganivet ràpid i se'l poseu al llavi.
Si noteu el ganivet fred és que li falta.
Si el noteu calent s'ha passat.
L'ha de trobar a la temperatura del llavi.
El llavi el tenim a 36-37 graus.
Per tant, ha d'estar més aviat tevi,
tirant un palet calent,
però més aviat tevi.
Si es quedeu curs, amb un rasbif no passa res.
Sempre li podeu donar un últim cop a l'últim moment,
però si ens passem, ja no.
Sí, perquè després la cocció continua,
per molt que tanquis el forn ja.
Sí, després ja, no, el que hem de fer és,
quan ja el tinguem al punt,
jo el que faig sempre és embolicar-lo
amb un paper d'alumini,
ben embolicat, i deixar-lo damunt del forn.
Ja fora del forn,
perquè si no se'ns seguia la cocció i se'ns passaria.
Manté l'escalfor, però s'atura la cocció.
Exacte, s'atura la cocció i es relaxa.
Un rasbif recent fet,
no se us acudeixi tallar-lo mai,
perquè al moment de tallar-lo us anirà sang gran
i us caurà tot el suc i us quedarà sec.
Ha de reposar com a mínim mitja hora,
un rasbif, després de fer-lo.
Llavors, bé, un pic l'ho traguem,
ens quedarà a la safata del forn
un suquet molt agradable,
amb la ceba, les cideres,
això, si voleu, el podem rectificar,
el podeu servir tal qual, amb això pel damunt,
o rectificar-lo amb una cassola,
el posaríem en una cassola,
i llavors hi tiraríem una miqueta de caldo
per allargar-lo una miqueta,
li faríem arrencar el bull,
ho trituraríem ben triturat
i a mi m'agrada tastar-lo,
a veure com està de sucre, d'això,
però normalment, en el cas de les cideres,
ens quedarà bastant dolç
i tiraríem unes gotes,
gotes, no s'ha ni de notar,
de vinagre,
unes gotes de soja,
de soja...
Salsa de soja.
Salsa de soja, eh?
I ja està rectificat de sal i de pebre,
ja està.
Ens quedarà un color marrón,
marrón vermellós, però marrón, eh?
I, bueno, ja veureu que té un gust de cideres i està...
El gust és molt potent,
per tant ho notarem.
Però està molt bo, molt bo.
Vinga, i ara el moment estel·lar,
el pastís de xocolata amb cideres.
Mireu,
tinguem els albercocs aquí davant,
no podem fer amb albercocs, eh?
Aquest pastís i queda...
Que ens està costant, eh?
Queda boníssim, queda boníssim.
S'està costant de no agafar-ne uns quants.
Mireu,
també farem el mateix avui,
desossarem les cideres,
traurem els pinyols, eh?
I agafarem les cideres
amb una miqueta de mantega
i una miqueta de sucre
i els donarem un tomb de paella, un tomb.
L'únic que volem és caramelitzar,
o sigui, fondre la mantega i el sucre,
que se'ns empapin les cideres
i ens quedin un palet més toves de lo normal,
un palet de més.
Però només carrega que tot aquest sucre
i la mantega
ens emboliquin bé les cideres, d'acord?
Això vol dir
entre 3 i 5 minuts al foc,
allò dos tomets i fora.
I hem de ser prudents amb la mantega, no?
No cal passar-hi.
Una miqueta,
només és per donar-li,
per fer-la córrer una miqueta a la sucre i ja està.
Llavors,
ens agafarem el motllo,
en farem el pastís,
en aquest cas queden molt bé els pastissos rodons,
agafarem el motllo,
en farem aquest pastís
i posarem a baix de tot,
i podeu no posar-hi res de pasta,
diguem-ne, si voleu,
el podeu fer sense res,
o el podeu fer amb un full punxat,
amb una pasta de full punxada,
amb una pasta bril,
alguna pasta,
però molt fineta,
que no pugi.
I si voleu fer sense res,
senzillament hi posaríem
un paper siliconat
o sulfuritzat,
d'aquests que no s'enganxen.
I tirarem les cireres pel damunt,
si és de pasta,
l'haurem cuit primer,
l'haurem cuit en blanc,
que se'n diu,
o sigui,
la pasta ja cuita,
punxada perquè no pugi,
i ja està.
I cuita i ja està.
I si no hi ha res,
doncs el paper,
i tirarem les cireres pel damunt.
Ens han de cobrir tot el cul
del motllo,
del motllo que farem servir.
I ens han de sobrar
doncs la meitat,
més o menys,
o una miqueta menys de la meitat.
Llavors,
ens agafarem
400 grams de nata
i 400 grams
de xocolata negra.
La xocolata negra potent.
La nata líquida?
Nata líquida,
nata de paramuntar.
Agafem els 400 i els 400,
la xocolata tallada petitona,
la posem dintre de la nata,
amb un bol que pugui anar al microones,
li posarem al microones.
Li donarem,
per aquestes quantitats,
uns dos minuts i mig de microones.
veureu que s'acalenta una miqueta
i es font la xocolata
dintre de la nata.
Ho remenem,
anem remenant,
fins que ens quedi tot lligat.
O sigui,
la nata se'ns fa una trufa.
Se'ns quedarà...
Primer queda com a tallat,
la nata i la xocolata,
però després se lliga,
se lliga, se lliga,
sense cap problema.
Lligada,
després a treure-la del microones.
No anar traient i portant...
No, en aquest cas no cal.
Allò és per temperar la xocolata.
Molt bé.
No, en aquest cas són dos minuts i mig,
més o menys,
i ho traiem,
remenem bé,
remenem bé
i a veure que se'ns lliga
com si fos una xocolata desfeta aquesta,
una miqueta més espès.
Llavors,
necessitarem dos ous,
que separarem,
els clarificarem,
que se'n diu,
separarem les clares dels robells
i uns 200 grams de sucre.
Llavors,
amuntarem les clares
amb una part de la sucre,
fins a punt de neu,
i després blanquejarem els robells
amb la resta de la sucre,
fins que quedi ben escumosos.
Llavors,
amb un bol ho barrejarem tot.
Com ho farem?
Doncs mira,
agafarem.
Primer que res,
la xocolata
i la nata que en fos,
que ja és com una xocolata desfeta,
la tirarem en aquest bol.
Remenarem una mica
perquè ens baixi la temperatura.
Ha d'estar tèvia,
aquesta xocolata,
perquè en aquests dos minuts i mig
de forn,
de microones,
haurà arribat als 37,
38 graus,
s'haurà fos,
però després,
al tirar el bol,
se'ns refredarà una miqueta.
Si està una miqueta tèvia,
no passa res,
i tirem els robells,
muntats,
blanquejats,
al damunt.
Remenem ben amb cuidado,
d'aquella manera,
allò anant girant el bol
i amb la pala
anant incorporant
a poc a poc
per no trencar l'aire
que té el preparat.
I llavors,
amb dos cops,
hi afegirem les clares
també muntades,
ben incorporades.
Perdó,
des del començament,
m'he deixat les cireres
amb la xocolata,
amb el primer pas,
quan tinguem la xocolata
i la nata dintre el bol,
hi tirem les cireres ja.
Hi tirarem
aquella altra meitat
de cireres
que havíem reservat
o una miqueta menys,
les tirarem allà dintre també.
Llavors,
hi tirarem els robells,
barrejarem
i tirarem la meitat
de les clares,
barrejarem
i l'altra meitat
de les clares
i barrejarem.
Tot seguit,
molt ràpidament ja,
tirarem tot aquest preparat
dintre del motlle
i ho posarem al forn.
El forn ha d'estar,
el forn l'ha de tenir ja posat
a 250 graus
i llavors...
Al màxim,
pràcticament.
i llavors,
quan hi poseu el pastís
el baixareu
a 200,
val?
Poguer ser sense ventilador
i amb el forc a baix,
val?
La part de baix
i el pastís del mig per amunt,
d'acord?
La part de dalt també
ha d'estar en marxa.
No,
ha pogut ser baix sol,
baix sol.
Si voleu els dos,
també,
però doncs ha pogut ser
la sola,
que se'n diu,
a baix sol,
val?
Llavors,
el baixarem,
quan l'hi hem posat
el baixarem a 200
i ens posarem
un relògic per ai
5 minuts,
val?
I al cap de 5 minuts
el baixarem a 140 graus,
val?
Encara més.
Baixarem més avall
sense obrir el forn,
eh?
És important
no obrir el forn
en aquest pastís.
El baixarem a 140 graus
i el deixarem
3 quarts d'hora,
val?
O sigui,
primer 5 minuts
o 200,
primer,
millor dit,
precalentem el forn
a 250,
posem el pastís
i baixem a 200,
el deixem 5 minuts
i després
baixem al forn
a 140
durant 3 quarts d'hora.
Ja està.
Veureu que quan traieu
el pastís del forn
és gran i bonic
i veureu que
al cap darrer
de 30 segons
se baixa,
diréu,
ai,
ja me l'he fracassat.
No,
no és veritat.
Ja veureu,
testeu-lo que està boníssim.
És un pastís
que s'ha de deixar
a reposar una miqueta,
és millor,
doncs,
a la nevera inclús,
clar,
recient tret del forn,
estarà molt calent,
se trenca,
és un pastís.
Però un cop refredat
val la pena posar-lo a la nevera.
Un cop refredat
val la pena posar-lo a la nevera,
que reposi una miqueta,
que les cideres
s'integrin
amb tota la massa aquesta
i, doncs,
fer-lo del dematí
pel vespre
molt millor.
Fixeu-se
que no té farina.
O sigui,
pel tema de salir aquí...
Com a molt la pasta,
però si no li haguessin fet la pasta
seria com un mus.
Per això us dic,
si seria una moscuita
o un sofler fred,
una cosa així.
M'has deixat sense paraules,
com sempre.
Francesc Lledó
del Quim Quimà,
avui homenatge
en dijous de Corpus,
homenatge a les cideres,
no podia ser d'una altra forma.
Com anem pel Quim Quimà?
Què estem fent ara?
Doncs,
ara mateix,
arreglant la terrassa ja,
perquè, doncs,
hi ha l'hem obert
i, doncs,
sempre hi ha
les plantetes aquí,
les plantetes allà,
preparant-ho,
preparant-ho tot,
doncs,
perquè a partir de Sant Joan,
que hi som ja,
quasi,
a tocar,
doncs,
canviem horari d'estiu,
que obrem totes les nits,
totes les nits d'estiu,
es podrà sopar al Quim Quimà
i als mitdies,
doncs,
no sé que sigui per encàrrec,
alguna taula,
algun grup,
doncs,
tancarem i farem una miqueta
més de vida de família,
però encara això,
encara falta
dues o tres setmanes,
per Sant Joan.
Fins que acabi el curs,
aquí ja fem els cicles
de Sant Joan a Santa Tecla,
de Santa Tecla,
en fi,
és així,
i de moment ja sabeu
si voleu sobretot sopar
a la terrassa,
reserveu perquè
la terrassa és molt llaminera,
crida molt l'atenció.
Sí, sí, sí.
Una cosa,
el pastís aquest que us he donat,
si a la base m'hi poseu
uns albercocs
en vez de cileres,
aquests que ha portat
oberts per la mitad
sense el pinyol
amb la mantega
i la sucre
a la base del pastís
i després m'ho feu
amb cileres el pastís,
espectacular.
És a dir,
podem barrejar les dues frites aquí.
I tant, i tant.
Una última recomanació,
Francesc,
moltíssimes gràcies
i ens retrobem al programa de Jouz.
Fins ja us que veus.
Gràcies.