Fins demà!
Fins demà!
Que et quedes amb les ganes, però tot arribarà, hi ha més edicions.
Ara tinc una enveja, ara que m'ho moro.
Ja ho sé, de la verda, a més a més.
Perquè l'enveja no és ni bona ni dolenta, l'enveja és enveja.
És directe.
Home, enveja, però també expectativa.
I això ho sabem des d'aquest espai que venen molts aventurers
a explicar-nos tot allò que fan,
que si se'n van a l'Atlas a fer una ruta en solitari,
i dius, home, això, jo parlo per mi, tu, que ets més esportista,
dius, això jo no ho faré mai, però que m'ho expliquin,
una miqueta ho comparteixes i en gaudeixes, no?,
que és la gràcia que té de poder explicar als oients, també.
De totes maneres, jo et diré que he fet totes les coses,
la majoria de les que he fet, han estat organitzades
i amb grans, diguéssim, organitzadors,
amb gent que fa events esportius de primer nivell,
i moltes vegades jo també penso que el risc o la major aventura
moltes vegades és quan vas sol, eh?
Vull dir, travessar l'Atlas sol amb una bicicleta
o amb un 4x4, a vegades pot ser molt més complicat
que no per fer una Titan o alguna altra cursa, eh?
L'Artur ha estat al dàcar, ja ho sabeu,
i el que parlem avui diuen que és la Titan Desert,
que és el dàcar de bicicleta.
Jo no sé si és una definició que els nostres convidats d'avui
estarien d'acord, però és el que es diu.
És la Titan Desert, una de les proves extremes
realment que es fa amb bicicleta,
i avui tenim la sort de tenir diferents representants
que aniran a aquesta cursa que comença el cap de setmana.
Ahir en parlàvem també d'aquest programa
arrel de la roda de premsa de presentació
que vam fer un dels equips amateurs,
com a ells els hi agrada dir,
perquè, clar, poden haver-hi esportistes professionals
que participin en aquesta cursa,
però també està obert amateurs.
Què vol dir amateurs?
Persones que tenen la seva vida, la seva feina,
però que no s'hi dediquen a l'esport.
és el cas de Rafa Olivier.
Rafa Llatzen, molt bon dia a tots dos.
Hola, molt bon dia.
Benvinguts.
Ja fa temps que vosaltres practiqueu esport,
sobretot esquí, tots dos.
Sí, sí.
Apenes ens coneixíem,
i en canvi ja compartíem la passió per l'esquí.
Vosaltres, tu ja has fet la cursa, Rafa.
Sí, hola, bon dia.
Jo ja la vaig fer el 2007,
i vivint l'experiència,
jo m'hi dedicava bastant,
vinc del món de l'esport com a ensenyant,
i del món de, com has dit, en particular.
I el 2007, quan la vam fer,
amb el Rafa ens vam conèixer,
perquè ell, com a alternativa a l'esquí a l'estiu,
per preparar-se físicament,
agafava la bicicleta,
sortíem els dimarts,
i li vaig dir,
vostè, un dia hauríem de fer la tita en tots dos,
perquè jo crec que és un repte molt interessant per a tu.
Home, reptes, Rafa, en el teu cas,
tu has estat esportista paralímpic,
perquè a tu et falta una cama.
Sí, sí.
Dels genolls...
Tinc 46 anys,
i els 16 anys d'un càncer
vaig prendre la cama dreta.
I has practicat esport pràcticament sempre,
esquí, sobretot.
Sí, sí.
M'apassionava abans,
ho vaig reenganxar,
vaig estar 11 anys a l'equip paralímpic,
i dintre de l'equip paralímpic
vaig aprendre,
perquè ho feien altres equips,
vam veure que era interessant.
Vaig aprendre a anar amb bicicleta per això,
vull dir,
em vaig engrescar la bicicleta,
que és el que ara m'ha quedat,
com a afició propera,
que disfrutes aquí el dia a dia a Tarragona,
amb el paisatge que tenim,
amb amics,
i ara amb fills ja també,
vull dir que és la il·lusió que tenia,
i així es compleix.
Tu ets metge de professió,
sí, soc metge de la escola.
T'hi dediques a la medicina,
i aviam,
si hi ha, diguem-ne,
uns circuits
per a persones que puguin tenir,
doncs, alguna discapacitat,
o no,
no sé si dic discapacitat,
perquè això és molt relatiu,
però, per exemple,
deies que eres esportista paralímpic,
i vas i et proposes aquest repte,
que és una prova extrema,
diguem-ne,
per a persones que en principi
no han de tenir cap handicap.
Físic, físic, eh?
Podria dir que ho fa més bonic,
la gent ho pensaria més valent,
jo diria que tècnicament
ho fa més interessant,
vull dir,
jo podria dir que el Rafa i jo
el que fem és ensenyar una miqueta,
per a ell,
el que gaudim moltes vegades
amb el dia a dia que disfrutem,
perquè només em sortia el dia a dia
i amb la seva ajuda,
i d'altres amics,
a vegades que també sortim,
i de pedalades que l'altre dia
vam coincidir amb l'altre grup
per aquí a la zona,
he anat millorant tècnicament,
i llavors el tema és provar-ho,
no?
I quan digui interessant,
vol dir que hi ha més factors tècnics
que s'ha de tindre en compte,
de resistència,
de tracció,
d'equilibri,
i també amb normalitat,
vull dir que el Rafa
no li he de demostrar res,
el meu entorn proper,
jo crec que tampoc,
i no ho dic amb rancor ni amb enyorança,
sinó que disfruto molt del dia a dia així.
Jo tu mateix,
de fet és a veure si la podem acabar,
aquest seria el repte,
acabar-la,
que no és poc.
No,
s'ha de dosificar,
amb cos i ànima,
amb mente,
i hi ha tries de coses
que la gent quan et veu de fora,
els que estan aquí
tots són grans ciclistes,
ara els presentarem,
i passa una mica com l'esquí,
alcançant molt
i et veu en una cama,
diu,
no,
això no és el doble,
això és diferent,
no?
Doncs és una miqueta el mateix.
No,
la definició és bé,
no és el doble,
és diferent,
és un altre plantejament,
però l'objectiu és comú.
Ara,
la meva vida fa molts anys
que és així
i així me la plantejo,
vull dir,
tampoc s'ha de buscar
grans universitats.
Hi ha una àmplia representació
de les comarques de Tarragona
en aquesta Titan Desert,
no oblidem que hi ha
l'equip de Tarragona 2017,
que ja en parlàvem l'altre dia,
Amigos Estarloa
i Miquel Àngel Iglesias,
professionals,
són professionals,
podríem dir-ho.
Ens acompanya Manel Chivite,
bon dia Manel.
Bon dia.
Tu també aniràs
a la Titan Desert?
Sí, sí.
És la primera vegada?
És la primera vegada, sí.
També primer.
Els altres convidats d'avui
ja han estat a la Titan Desert.
Bé,
jo no he estat mai.
Tu no has estat,
tu ets el Ricard Cabastany
i tu ets l'Enric...
Vidri.
Vidri.
Tu sí que has estat.
Jo vaig estar
en l'edició de...
Us acostem una miqueta, sisplau?
Jo vaig estar
en l'edició del 2009.
L'any passat vaig fer equip
amb els de Serral un any més.
Bé,
una altra experiència
per repetir aquest any.
Del BTT Serral?
Sí.
I la teva és la teva primera vegada?
Sí, és la meva primera vegada.
A veure,
de bon rotllo, eh?
Som bastant més joves
que nosaltres.
Dic nosaltres,
ja veieu que soc
una persona educada
i que mantinc
una certa cortesia.
Preparació física,
joventut,
resistència,
diguem-ne que
es compensa
amb experiència
i amb un distanciament
a vegades
de les emocions
que és tan important
quan es corre
una cursa extrema?
Evidentment que sí,
has dit i has donat el clau.
En totes les proves
de resistència,
diguem-ne que
l'explosivitat
que tenen els joves,
les velocitats
que adquireixen els joves,
els que són més veteranos,
es transformen
amb més paciència,
amb més capacitat
de sacrifici
i queda, evidentment,
equilibrada
la balança.
Evidentment,
jo amb aquests joves
els desitjo el millor,
els hem vist
entrenar i treballar
i la veritat
és que es mereixen
estar allà
on han d'estar
que és al davant.
Nosaltres
els recollirem
des d'alradera,
no sé què si tenen un problema,
com ja portarem
motxilles,
camis i tal,
si ja han de fer alguna cosa,
però evidentment,
segurament,
els veurem
que ens passen cada dia
ens donen molts ànims.
Molt bé,
ja que hem fet
les presentacions,
expliquem una miqueta
aquesta prova,
és molt extrema,
estem parlant
d'una mitjana
de 100 quilòmetres diaris
en ple desert del Marroc,
poca broma,
amb unes temperatures
també extremes
entre el dia i la nit,
amb uns desnivells
acumulats
realment extraordinaris,
perquè no explica
una mica els oients
en què consisteix
i com és la prova
entre tots,
una mica anem construint
l'itinerari
i les característiques.
Bé,
la prova
consta
de 5 etapes
i
de les 5 etapes
anem a parlar
una mica
de cada etapa,
com diria.
La primera etapa
consta
d'uns 80 i pocs quilòmetres
i
només sortir
hi ha uns 3 quilòmetres
de dunes,
que diguem
que pensem
que han fet això
per donar-li
una mica
d'espectacle,
perquè hi haurà
bastanta gent
mirant-ho,
no?
A partir d'allí,
bueno,
doncs ens queden uns...
Peu, eh,
però les dunes...
Ah, no, no,
les dunes
s'haurien de fer peu.
És el que anava a dir
jo des de la ignorància
dic,
calla que faré el ridícul
i no ho preguntaré,
com pots anar
amb bicicleta
per les dunes?
Bueno, ja...
Es pot, no?
No, es pot.
Això a Yolanda
és per fer la foto.
Clar, això és per fer la foto.
Hi ha algun equip
que, bueno,
vaig estar parlant amb ells
i em van dir
que no ens podien dir com,
però que havien ideat
un sistema
per desinflar molt
els pneumàtics
i perquè no sortissin
els pneumàtics de puesto
que podien fer,
bueno,
per guanyar algun temps.
És molt complicat
i jo crec que són...
L'Enric diu que no
m'alcaba això, eh?
Són estratègies.
A veure, a veure, Enric,
tu què has estat?
A veure, l'any passat
l'etapa d'una
és arena
i si estàs 3 km per l'arena
és inviable
poder pedalar.
L'única manera
que pots fer
és bici al coll
i que més ajudeu-me
i que corre més guanyes.
Ja, si vas a la platja
a provar
acabes caminant
al costat de la bici.
Rafa, tu ho vas comprovar això
quan vas estar fa dos anys?
A veure, nosaltres
el que facis més de pressa a peu
millor fer-ho a peu
que amb bicicleta.
Bicicleta, malgastes moltes energies
intentant traccionar amb la bicicleta
i veus que un al costat teu
passa a peu i et saluda.
Con lo cual, val la pena...
Fareu molts amis vosaltres, eh?
Pel que dius,
tu també ho saludarà.
L'únic és tapar-se una mica
els peus
amb algun tipus
que cada un té la seva...
Els carpins.
Els carpins
o els seus inclús mitjons foradats
perquè no t'entrenes massa sorra
i no t'has d'aparar sovint
a treure't de les sabates.
És l'únic.
Quin patir, eh?
Però al final
tots tindrem que acabar
traient-nos les sabates
i l'arena i tot
perquè si no els rossaments
ens poden passar a factura.
Aquesta és una altra...
Digues,
em penso que volies afegir
alguna cosa en aquest sentit, no?
L'equipament
que heu de preparar.
Jo m'imagino
que ha de ser tot nou de trinca
perquè no és el mateix
les sortides que feu aquí
pujar-se a l'hi tot això
que en el desert.
No, no.
A vegades és el més bau
que la...
No?
La prova
i així estic una mica
de les sabates
bastant donades
per no tenir rossadures
i així.
La teoria
que el que ja funciona
continua fent-ho
doncs és el que ja estem...
a la bicicleta.
Amb quina bicicleta aneu?
La que utilitzeu normalment?
Sí, sí.
La que utilitzeu normalment
que ja la tens a la mida,
tot.
No mires de variar
res dels entrenors,
vaja.
I quan arribes allí
ho fiques tot igual
que has entrenat
i a rodar
per no tindre molèsties.
A veure,
vosaltres heu d'estar
aquest cap de setmana
es va primer a Madrid
i de Madrid
ja se surt cap al Marroc.
Una miqueta
quin és el timing?
A veure.
Llavors nosaltres
arribem al Marroc
llavors des en...
Quin dia?
Quin dia comença?
El diumenge.
El diumenge.
Dia 2 arribem a Marroc
exactament a Errachidia
i allí desempaquetem
les bicicletes
que prèviament fa 10 dies
vam enviar
amb tot l'equip
de supervivència
que utilitzarem.
Hem de muntar individualment
totes les bicicletes,
passar les verificacions tècniques
perquè han de tindre
unes característiques
que ara tampoc explicarem
mínimes
per poder passar
i a partir d'allí
elles dormen allà
i nosaltres
ja començar-nos
a mentalitzar
del que ens espera.
El moment d'unes
que deia el Manel
és l'endemà, el dilluns.
Sí,
la primera etapa
com ell comença
és pràcticament de sortida
es fa aquesta etapa de dunes
i el rest del recorregut
fins arribar als 80-90 quilòmetres
és una etapa
una etapa jo diria plana
que dius
quan és plana
dius
hòstia que bé
i en canvi
és una etapa trampa
perquè nosaltres
els que l'hem fet
t'obliga a rodar moltíssim
i generalment
no saps per què
si és per als organitzadors
o perquè
el temps d'allà
t'indica
tens sempre el vent de cara
tu
no el tenim mai d'esquenes
llavors has d'entrar
a fer relleus
i fer relleus
vol dir anar
a més velocitat
de la que tu voldries anar
i això el tercer dia
et passa a factura
amb la qual cosa
la primera etapa
que dius
hòstia és plana
i en el cas nostre concret
que anem amb el Rafa
amb una cama sol
preferim etapes de muntanya
a les que sí que has de pedalar
molt empujada
però després tens
una mitja horeta de baixada
que pots descansar
en canvi
una etapa plana
t'obliga
a les 8 hores
que calculem diàries
nosaltres de pedalar
a estar pedalant
tota l'estona
8 hores diàries
a l'hora de descansar
de plegar
vull dir
vos instaleu
en campaments
que ja heu organitzat
cadascú pel seu compte
es busca la vida
perquè gran
aquest tipus de proves
hi ha de tot
l'organització
en munta els campaments
els campaments base
allà és on hi ha
tot
des dels serveis mèdics
mecànics
metges
allà ho tenim tot
i com no
allà on dormirem
allà ens munten cada dia
cada equip
té la seva jaima
i allà
ens espera
tot
cada dia
a l'arribada
el tema de l'equip
és molt important
perquè
anar amb qualsevol
de parella
a una cursa així
no sé
has de conèixer molt
o és igual
és que clar
bueno realment
hi ha moltes maneres
no és sortir de costellada
el cap de setmana
és que aquí hi ha molts nivells
no
d'equips
hi ha els nivells
professionals
hi ha els nivells
que van
els equips
que volen guanyar
la prova
o que volen estar
entre els tres
millors equips
i llavors hi ha els equips
amics
i llavors hi ha els que
els que
els que fem equip
però que no
coneixem massa
qui és l'altre
que
amb el que ens toca
fer equip
no
llavors clar
en el cas dels Rafes
jo crec que ells
aniran junts
perquè
se coneixen
entrenen junts
i bueno
i és una aventura
en el cas
dels de Serral
no sé quina estratègia
tindran
cada un té
una estratègia
diferent
jo crec
és una
tal com hem dit
hi ha molts factors
hi ha molt diferents maneres
d'enfocar la carrera
és una cursa individual
jo crec que els equips
són una miqueta
doncs
que en el cas dels Rafes
com comentaven
acabant una miqueta
la seva finalitat
és acabar-la
els que anem una miqueta
volem anar a córrer
doncs
intentarem
intentarem
és individual
si em sumes el temps
els dos equips
no només es planteja
es pot plantejar
com una experiència esportiva
però també una experiència
vital
personal
o una experiència
exclusivament esportiva
que t'aportarà alguna cosa més
però no és l'objectiu
és el que diu
el Manel
també
que les motivacions
són diverses
són diferents
per exemple
amb un equip
que hi hagi
una persona
un líder
que vagi a guanyar
la cursa
no a nivell d'equip
sinó a nivell individual
el que li interessarà
és tirar molt
però també
si els que van
darrere seu
del mateix equip
també poden fer
un bon temps
l'ajudaran
a que el conjunt
d'equip
quedi molt ben classificat
de fet
jo crec que
els equips
sempre hi ha
els escuderos
que diem
els que van ajudar
el number one
però això
sempre és parlant
de
quan ja vols
professionalitzar
molt més
la cursa
Estic veient
fotografies diverses
de la web
oficial
i hi ha una
quan diu
vuelven les dunes
realment és impressionant
perquè es veuen
les dunes
del desert
del Marroquí
tres bicicletes
allà
amb els colorins
dels mallots
i la veritat
és que dius
t'has de sentir
tan sumament
no sé si estrany
o diferent
enmig del desert
perquè clar
allò no és com
la volta ciclista
a Espanya
veus passar un ciclista
després
jo què sé
al cap d'una hora
o de 20 minuts
veus passar una altra
costa imaginar-s'ho
és el bonic
és el factor aquest
evidentment com ha dit el Manel
no ens podem oblidar
que això és una cursa
i és una competició
o sigui
està establert
com una competició
nosaltres farem
la nostra competició
però allí
el que volen
i el que vol l'organització
és que hi hagi algú que guanyi
i és molt semblant
a allò del Descartes
Dallonses
ha dit al principi
de l'entrevista
que anar sol
o anar en grup
o sigui
el bo que té
aquesta cura
l'Artur
perdona l'Artur
jo el meu
sempre
sempre
i llavors
la diferència
és que aquí
tu has dit
menys en una etapa
que li diuen
l'etapa marató
o sigui
el que és l'allotjament
pels participants
no et dic que sigui
de lujo
però és quasi
et diré que quasi més
perquè com tenim
les jaimes ben obertes
que un
s'ho pot prendre malament
és que passarà aire
els que ens ho prenem bé
és que des del llit
que tindrà la Jaima
veuré la lluna plena
al mig del reservat
com el qual hem de ser romàntics
també
però que sapiguem
que les condicions
són extremes
però la seguretat
i que ens podem perdre
10 minuts
una hora
al cap d'una hora i mitja
tenim 3 helicòpters
o una moto
o un cotxe
que ens està esperant allí
tot així que l'orientació
que també és una pràctica
que a més cada cop
està agafant més embranzida
entre la gent
com a pràctica esportiva
l'orientació
és una base fonamental
per aquesta prova
per molts helicòpters
que no hi hagi
a veure
s'exigeix que sàpigues
allò llegir
l'espírit aventurer
existeix
com el París de Car
diria que és una miqueta
més light
perquè clar
les velocitats
que pots agafar
amb una moto
o amb un cotxe
és molt més gran
que la que pots arribar
a agafar amb bicicleta
per tant
sempre et trobaràs gent
del mateix nivell
i et serà molt més difícil
perdre't
l'organització
et dona roadbooks
i a part et dona uns punts
GPS
amb els quals
tu te pots guiar
o sigui que
quasi bé tothom
jo penso
que anirem amb GPS
i anirem amb roadbook
encara que jo crec que
la gent que té
això ja no és el que era
això ja no és el que era
jo vull matisar-ho
és que saps què passa
que
amb el món de la bici
igual com amb la moto
hi ha altres
altres modalitats
que ja requereixen una miqueta
d'orientació
o ja
o la moto en si
les curses de moto
de muntanya en si
ja estan basades
en buscar
ni que sigui un senyal
de color vermell
que et marca
dreta a esquerra
ja està
una miqueta
la filosofia és aquesta
amb la bici
és diferent
els que van amb bici
realment
això de
la seva preocupació
diguéssim
l'equip serral
la seva preocupació
serà
no pinxar
no caure
i anar
tota l'estona
perquè ells
entrenen cada dia
100 quilòmetres
vull dir
no és un problema
per ells
el seu problema
és anar
al màxim ritme
tota l'estona
i no tenir cap problema
tècnic
o mecànic
diguéssim
llavors la navegació
els hi fa molta nosa
llavors això
l'organització
ho va veure
ja el primer any
i el que l'organització vol
com qualsevol
l'organitzador
és tenir molt de públic
i que la cursa
sigui
molt puntera
que ja ho és
i ha limitat
bastant
el tema de navegació
llavors
els de davant
una miqueta
em penso
que no naveguen massa
ja
com que sempre
hi ha un cotxe
que va per davant
i allà hi ha una rodera
el que va darrere
d'aquell va a l'altre
i uns se segueixen els altres
i les fulles
no les passen
això
tu que ho vas veure
l'any passat
com diu l'Artur
jo el que és un GPS
no em vaig portar
ni aquest any
no tornaré
ni em portaré
el llibre de ruta
que ells t'adonen
és molt elemental
el podries seguir
però jo normalment
sempre el tenia
a l'última pàgina
on hi havia el mapa
i els avituallaments
on podia veure aigua
i totes les etapes
les vaig fer així
per afegir una mica
l'aventura
l'organització dona uns punts GPS
almenys fins
als anys que jo vaig estar
i els punts GPS
bàsicament és
on has d'arribar
ells et demanen
uns punts de pas
que has de passar obligatoriament
per on vagis
el roadbook
et donen unes pistes
perquè tu segueixes
però si tu
tens la capacitat de navegació
o ets suficientment expert
i fas una línia recta
i creus
que pots arribar
amb línia recta
des de l'últim punt
de pas obligatori
al següent punt
de pas obligatori
i t'estalvies 4 quilòmetres
doncs pots guanyar la cursa
el pas és que
al final
tots ens tornem cromodons
jo si fos
elit
i tingués el temps
segur que me la jugaria
perquè m'agrada molt
la navegació
i me la intentaria arribar
nosaltres evidentment
anirem seguint
la pols
que van deixant al davant
i ja en tindrem prou
amb això
però què
perdonar-li aquest ingredient
que també és interessant
tindre present
amb això
i així també
donem un ingredient
també d'aventura
que hi ha gent
que se la juga
jo me la vaig jugar
i em vaig perdre
Rafa
el component d'aventura
que aquí tots
que si anem a guanyar
que si portem
l'aventura
aquesta cosa
en el desert
sempre és un mite
cadascú planteja
el seu nivell
amb la seva expectativa
abans parlàveu
clar
dius el material
això és com informàtica
si va bé no ho toquis
parlava de les dunes
bueno
amb un dia nubulat
m'he fet tres vegades
caminant
amb camp ortopèdica
a la platja llarga
vull dir
que cadascú
entrena el que pot
i el que veu
que pot fallar
qualsevol recurs
t'ajuda
heu parlat d'esport
amb equip
jo penso que qualsevol esport
l'esquí no és
de contacte físic
quan té un nivell
determinat
assumir-ho sol
no pots
o millor dit
els recursos són millors
si hi ha un bagatge
de grup
jo he anat amb amics
abans
quan anava massa ben bicicleta
que parlaven
que canviava molt
jo els canvis
en bicicleta
i bueno
cadascú ho fa
jo vaig amb motor
de dos temps
llavors
les marxes
les ajusto molt
què vol dir això
doncs jo li dono la raó
penso que el GPS
jo no he anat mai
no és vital
per res
amb aquesta cara de cursa
i en canvi a mi
em pot portar
un component
de dosificació
hi ha 3 o 4 passos
que el Rafa
no ho dirà
per respecte a mi
l'altre Rafa
però que
no tenim clar
que pugui passar
jo també sé que
la tracció
em condiciona
molt més
que els deves
què hagués encarregat
de nou jo
doncs
en 46 anys
hagués encarregat
una esquena nova
però
tires per internet
i no en donen
cap marca de bicicleta
això ho hem de petit
però vull dir que
en conjunt
el concepte de sort
existeix
però també
hi ha recursos
que a vegades
per alguns
són llunyans
i que uns altres
els saben
un entrenador francès
em va dir
un campió
és el que sabe
lo que ha de hacer
esté donde esté
jo el primer dia
jo el primer dia
no el vaig entendre
i després
vaig veure com gent
arriba a una estació
d'esquí nova
i sap on glaçarà
o la corba
trició
i on t'estarà
llavors també
no sé per què
veus gent
que l'admires
perquè te parla
del concepte de sort
però ells
tenen un feeling
amb una intuïció
i llavors
en aquest sentit
potser ho veiem
molt al límit
jo
qualsevol recurs
és bona ajuda
en aquest cas
jo puc dir
que al final
per iniciativa
on PEN també
vam preparar GPS
per la meva dosificació
perdoneu
que personalitza
amb un objectiu concret
no com un concepte
general de guia
i també per un avís
de les dificultats
a partir d'aquí
la psicologia
de cadascú fa
el nen equip
jo tinc que
públicament reconèixer
la generositat del Rafa
en el sentit
que hi depenc
he vist que hi ha
gent amb guies ciegos
doncs en aquest cas
encara que no ho sembli
des de fora
la meva dependència
és molt més gran
i això que no hi ha
contacte físic
i bueno
però el concepte d'esport
que té el Rafa
és un concepte
molt diferent
el que es pot tenir
quan es va a la competició
per això entenem perfectament
això que estàs dient ara
per cert que m'agradaria
acunyar el terme
del Manel
que ha dit
els Rafas
us podem dir els Rafas?
quan ens referim
és que m'ha agradat molt
i dic
quan parlem de vosaltres
que esteu en plena cursa
com van els Rafas?
Rafa no vol que ho digui
el seu Rafa
per origen italià
va amb dos Fs
llavors jo m'ha dit Rafa 2
ell no vol que ho digui
ell és Rafa 1
estem discutint
des de la naval
qui és Rafa 1
i Rafa 2
evidentment el protagonista
i encara no heu arribat
a l'acord
jo crec que podria quedar
d'acord avui
el protagonista
tu tens dues Fs
tu ets el dos
l'Artur ara ho ha decidit
com que té dues Fs
ells dos i tu
ja us hem tret el problema
l'estat de la història
és el Rafa 1
que és el que...
si no ens en sortirem
no ens en sortirem
jo dic que no ens coneixíem
ens coneixíem de vista
per una raó del seu germà
que havíem estudiat junts
per les pistes
i d'esquí
és una casualitat
fa uns anys
em vaig traslladar a viure
perquè treballava abans
a Tarragona
em vam trobar pel bosc
sona romàntic
però és la veritat
em va preguntar
què feia aquí
dic jo és que ara visco aquí
vam anar coincidint
resulta que els dos
són bastant familiars
resulta que
la feina va per davant
i escolta
l'altre dia ens va demanar
el grup sanguini
tenim dels més raros
i tenim el mateix grup sanguini
doncs
ja ho acabo les de dir
ànimes bessones
escolta
només afegíem el tema
de gelat res al desert
no
no
ja portarem
ja portarem la samarreta
que ens motivarà
el suficient
mira Rafa gelat
exacte
jo només dir del Rafa
i perdoneu si insisteixo
amb el tema seu
dir-vos els pros i els contres
que a mi em van fer convèncer
perquè ja
no deixa de ser una responsabilitat
el dia de convèncer una mica
a fer una aventura d'aquest tipus
i amb dret
tenim la bona aquí
te'l portarem sencer
però una de les coses positives
que té el Rafa
és la capacitat
de sacrifici
la capacitat
de voler
acceptar reptes
pel davant
o sigui
han passat dos anys
ja des que ho vam dir
amb broma
ell se'n va fotre a riure
i aquest hivern
em va dir
Rafa per què no ho fem
a mi em va sobtar
jo me n'havia oblidat
d'aquesta història
i jo sabia
que quan em digués que sí
és que el repte
estava allà formulat
perquè pogués ser possible
evidentment
té unes mancances
i una de les més fonamentales
ho ha dit
és l'atracció
i el fet que vagi
amb una cama
i la capacitat d'entreno
que tenim nosaltres
per la feina i família
és la que és
i amb una cama
la velocitat mitja
serà la que serà
estem parlant
de 14-18 km h
amb el pla
amb la qual cosa
a partir d'allí
nosaltres ja tenim plantejat
i evidentment
que quedi molt clar
que nosaltres
en el nostre nivell
estarem anant
al mateix impuls
i al mateix nivell
que els que estan a l'EL
el que voleu és acabar
i si acabeu
això ja és assolir el repte
però al 100%
i jo afegeixo la puntilla
i així ens posem
una mica de pressió
que si acabem
que acabarem
no ho farem
els últims
això ja
això ja és fantàstic
vosaltres aneu a guanyar
a fer un bon
vas a acabar-la
no l'he fet mai
o potser estàs
super entrenat
i arribes d'allí
la calor
no l'aguantes
i bueno
és una dintre
tot ser sorpresa
exacte
són moltes condicions
extremes
que hi haurà
l'estat físic
o potser
el tercer dia
no estàs acostumat
amb aquella calor
i no ho saps mai
i segurament
que si
no tingués una cosa
el Rafa
que si ara mateix
li donessi
tingués la cama
que li falte
psicològicament
i amb una condició extrema
ens passaria la mà
per la cara
seguríssim
perquè n'ha passat
de més magres
que naltros
i naltros
en una situació extrema
tot és molt bonic
per naltros
i no tindrem
sí
però a part
que tens
que estar fort
i anar
amb una bona
equipació
amb un bon entrenament
també
hi ha una altra cosa
que és que
a part que tens
que tindre
una força de voluntat
molt important
i que deu
el seu nivell
hi ha uns altres factors
com poden ser
els factors físics
que són incontrolables
per exemple
una petita
arrossadura
jo què sé
a la cama
o a l'ombro
o ves a sapiguer
qualsevol petita úlcera
és que et pot
per molt fort que estiguis
és que
et pot fastidiar
l'excursió
jo amb això
per la manera
que et digui
vaig coincidir
vaig fer
la marató de sables
fa uns anys
es queda un minut i mig
va que bé
i vaig coincidir
a la Jaima
amb els que van guanyar
l'equip espanyol
van guanyar
en aquella edició
i deia
què fas
per
per no tindre
feridures
diu
entrenar
fas el callo
i contra més entrenes
més callo
per si de cas
no oblideu tirites
indispensables
i portar olis
i me pentones
i patir molt
i patir molt
sobretot
per aquest patiment
és un patiment
és un altre patiment
no és el patiment
aquell de la vida
el patiment de les por
és diferent
Artur
l'endorfina
que segrega
tots els que estem aquí
fa que tots aquests mals
i tot aquestes mancances
i tot aquest moment donat
puntual
nervis
o estrès
desapareixi
i és una
disfrutada tremenda
podem comptar
amb vosaltres
quan torneu?
i tant
vindreu a explicar l'experiència?
sisplau
veniu a explicar-ho
ja que no podem anar
com a mínim
compartiu-la
no?
tindríeu que fer un programa
més llarg
ja ho he vist
ja ho he vist
hem dedicat mitja hora
però Déu-n'hi-do
se'ns ha fet curr
ja ho sabíem
que això passaria
ja hi podeu comptar
doncs aquí us tindrem
esteu convidats naturalment
i us desitjo
us desitgem tots plegats
el millor
i sobretot que sigui una experiència
que transcendeixi
a la vostra vida
que això és el més important de tot
moltíssimes gràcies
i molta sort al desert del Marroc
adeu-siau
és la una
les notícies
el més opció