Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre té una causa, però...
Sí, sempre hi ha alguna raó.
El que passa és que no vol dir que la sapiguem.
És important matitzar-ho perquè molta gent pateix atacs d'angoixa i ben bé no sap per què els passa.
És a dir, potser no és un fenomen conscient que es remeta a situacions més aviat del psiquisme.
No sempre és així, però sovint passa, sobretot quan no se sap la raó.
Llavors és quan s'han de buscar un tipus de solucions també molt específiques.
Què seria el paradigma, l'exemple perfecte de malaltia psicosomàtica?
Allò que té una arrel psicològica i que desencadena amb tot un seguit de repercussions en el cos?
O té diverses causes?
Té diverses causes.
El que passa és que el comportament pot ser aquest.
El comportament pot ser que una alteració psicològica, una alteració de tipus emocional,
que és la més comuna i la més corrent,
doncs es transporti a simptomatologia en el cos.
D'acord?
I aquesta simptomatologia és molt comuna i molt típica.
Però en vols començar parlant? Per causes o per símptomes en el cos?
Primer descrivim-ho perquè potser algú que ens escolta dirà
a mi em passa això.
Llavors pot saber que ha de buscar una solució.
Doncs mira, els símptomes més comuns de l'angoixa, els més habituals,
a nivell físic, són el que és...
La primera és la taquicàrdia.
Se t'accelera el ritme cardíac.
Notes que el cor batega més fort i més ràpid, no?
L'altra és la taquipnea.
La taquipnea és que va acompanyada de la taquicàrdia.
La taquipnea vol dir que hi ha una respiració que també és més ràpida,
sol ser més superficial.
I com una sensació d'ofec?
A conseqüència d'això...
Ja ho veus que això és una espècie de cadena de coses, eh?
A conseqüència d'això, sol venir aquesta sensació d'ofec.
De vegades també hi ha una sensació de pressió a la zona cordial, al pit.
De vegades també pot passar fins que la persona comenci a suar,
que es posi blanc, que es posi rígid.
Són els més comuns, però després n'hi ha de més profuns.
Per exemple, l'insomni també pot estar en aquesta línia.
No vol dir que necessàriament l'alteració del son vingui d'un estat d'angoixa,
però pot venir, d'acord?
Llavors aquí hi ha d'entrenament tota la dimensió del que és els pensaments,
per exemple, obsessius.
Gent que li dóna moltes voltes a les coses.
I quan això, us ho dic, quan el sistema es desborda,
perquè ja no ho suporta, és quan la cataloguem d'angoixa.
Per tant, seria tota aquesta simptomatologia, a més, com a tota junta, eh?
Sí, sol la venia en grup.
No sol un símptoma és el que defineix la situació.
Si teniu insomni només, al principi...
O que el cor, per exemple, s'acceleri de manera sobtada,
tampoc pot ser catalogat d'angoixa, això.
Perquè poden haver altres raons de tipus cardíac o neurològiques
que facin que doni aquesta situació.
Si normalment és un sumatori.
És un sumatori.
I el que hem d'anar a veure és, ara, si vols en parlem,
és d'on pot venir això.
Clar.
Aquest sumatori.
Doncs mira el que et deia...
Com és que ens passa això?
I per què el cos reacciona d'aquesta manera?
Deies tu que és com una alerta?
El per què és perquè és una resposta.
El que passa és que quan és desmesurada i descontrolada,
ja és el problema, també.
Per tant, sempre serà alguna cosa que s'activarà a raó d'alguna cosa.
Això ja ho dèiem al principi.
Raons.
Doncs les raons les podem trobar en tres àmbits.
Els podem trobar a l'àmbit psíquic, és a dir, mental,
i aquí entren totes les fòbies, les pors, els trastorns obsessius,
l'estrès posttraumàtic.
Això pot originar que el cos es delati d'aquesta manera.
Després, una gran causa, ja et deia també,
són els trastorns emocionals.
Situacions d'impacte emocional,
un disgust gran,
un ensurt també inesperat,
doncs pot fer precisament que el cos també
ho tramiti d'aquesta manera.
I l'última causa seria, a més a més, la física.
Situacions continuades de sol·licitació del cos,
de demanar-li un rendiment molt alt, pot acabar.
Normalment aquest tipus d'angoixa és la que més popular entenem
quan parlem de l'estrès.
Estic molt estret a la feina i en sec que algú comença a dir,
o comença a patir, per desgràcia,
doncs això, episodis d'aquests dispars,
que en fi de comptes, Núria,
tot això, tots aquests símptomes que dèiem,
de l'acceleració del ritme cardíac,
de la respiració ràpida,
de l'UFEC, de la pressió al pit, de les suors,
tot això, a fi de comptes,
el responsable primer de tot això
és el sistema nerviós.
Però el sistema nerviós,
entès com a què?
Com a estructura pròpia del cos,
que gestiona totes les connexions nervioses.
No ho entenem, dic el mateix,
perquè tu me l'has dit moltes vegades,
val la pena recordar-ho, no entès com a nervis.
No, no és un estat nerviós, atenció,
no, parlem del sistema nerviós.
El sistema nerviós, Núria,
podríem fer un paral·lelisme
una mica que és el cablejat del cos,
és a dir, per on passa la corrent dels nervis
i fa que el cos faci funcions,
que ningú ho malentengui,
que és molt habitual aquest error.
És habitual tenir episodis d'angoixa
temps després que hagi arribat la causa?
Vull dir, en situació d'estrès,
m'imagino que el cos va aguantant,
se li demana, se li exigeixi,
vas aguantant, vas aguantant, vas aguantant.
Un dia, quan ja ha passat tot,
petes i dius, i d'on me ve això, per què ara?
Aquí està.
Normalment, normalment,
l'angoixa associada a alguna cosa
que ha passat de manera sobtada,
aquesta ja és fàcil de resoldre,
almenys de vincular la raó, no?
He tingut això, doncs he tingut un ensurt
i m'ha agafat un atac d'angoixa,
o he viscut una situació molt estressant emocionalment,
i doncs el meu cos s'ha disparat.
Però també es dona, i molt habitual,
que sigui a posteriori del que vivim.
Moltes vegades els humans tenim, curiosament,
formes molt variades i molt diverses,
l'ament és això,
d'assumir, de poder enfrontar les situacions.
I una molt habitual és emmagatzemar,
és a dir, contenir, ser contenidors.
Això és una actitud molt habitual.
I dic actitud perquè arriba un moment
que ja no és una cosa inconscient,
sinó moltes vegades és volguda.
En aquest moment no puc perdre l'equilibri,
en aquest moment he de controlar la situació.
molt sovint la gent es comporta com a grans contenidors
i quan aparentment baixa el seu estat de control,
típic, s'ha acabat aquell episodi,
aquella temporada que la feina ha sigut molt difícil,
doncs comencen a sortir de manera imprevista,
i de manera aparentment inconexa,
el que passa és que sempre hem d'anar a buscar una miqueta més enllà,
els episodis d'angoixa.
És habitual també que les persones
que han patit una episodià d'angoixa
la vagin repetint o no?
Sí, amb l'angoixa s'ha de trencar amb l'angoixa.
Quan les raons són, per exemple,
de tipus psíquic, de tipus mental,
llavors s'ha de buscar alguna terapèutica,
ja sigui psicològica o psiquiàtrica,
que permeti trencar amb aquesta cadena de producció.
Per què?
Quan és psíquica o mental,
es donaria el fet que la persona
pateix el seu trastorn
i, a conseqüència, s'activa.
Llavors, o es trenca amb el trastorn,
o és a dir, o es tracta el trastorn,
o allò seguirà apareixent.
Trastorn que, quan parlem això psicològic o psíquicament,
estem parlant, bàsicament, de trastorns obsessius.
Trastorns obsessius, el que et deia abans,
ho hem trobat amb les fòbies, amb les pors.
Sí, valgo.
Amb les fòbies és molt típic, no?
Aquella persona que té por a les alçades
i que s'exposa i se li dispara el sistema.
A més, suposo que una cosa alimenta l'altra,
vull dir que és la por, la fòbia que tens,
que et dispara l'angoixa i l'angoixa que et fa encara tenir més fòbia?
No té per què.
Al contrari, el problema és que la gent que pateix fòbies
pateixen les dues coses.
Han d'aguantar, han de patir
el que és el fenomen de la pròpia por
i el fenomen de l'angoixa.
Que a vegades, ja t'ho dic, a vegades no van sincròniques,
a vegades no van una darrere l'altra.
Es pot donar el cas, és molt habitual que vinguin a posteriori.
Que vinguin...
I les angoixes relacionades amb això, amb l'estrès,
per entendre'ns també, com dius tu,
s'ha de trencar la dinàmica per assegurar-te que no et torni a passar.
Correcte.
És a dir, un detall que no hem dit
és que aquesta angoixa es pot generar
de manera autogenerativa,
és a dir, la persona té aquest mecanisme de gestió
davant del que viu,
o pot ser que l'extern sigui el que li provoca.
És diferent una autoreacció
que una reacció d'origen extern.
Doncs, sigui com sigui,
hem d'entendre que és conseqüència de...
Per tant, tractar només l'angoixa
sempre és una mica anar coixos, en aquest sentit.
Està bé tratar-la, però hem de tractar també l'origen.
Per què passa això?
Per què?
Bàsicament perquè si no tractem l'origen
tornarà a patir símptomes
i moltes vegades hi ha estratègies terapèutiques
que el que busquen és només tapar una sèrie de símptomes.
I què passa?
Que el cos és molt intel·ligent
i se'n busca uns altres.
D'acord.
I no et surten aquí, però et surten allà.
Ara no se m'accelera el cor,
però ara tinc un insomni que no puc dormir
i no hi ha manera d'agafar el son.
O em desperto només a mitja nit contínuament, per exemple.
O em surt una reacció al·lèrgica.
Sí.
Les reaccions d'aquest tipus ja no s'entenen
dins el quadre de l'angoixa.
D'acord.
És a dir, però que perfectament seria un altre mecanisme
que tindria el cos.
De somatitzar, no?
I penseu que això que estem parlant avui
ja recordo l'any passat o fa dos anys
vam dedicar un programa a l'estrès
i ja en parlàvem.
Això a fin de comptes és el que s'amaga darrere
és el que popularment entenem com a estrès.
Ràpidament ara parlem de les solucions,
del que podem fer.
Hi ha persones més propenses a patir angoixa que d'altres?
Hi ha persones que per l'estructura psíquica
ho porten més fàcilment al terreny de patir aquests símptomes.
O sigui, n'hi ha de gent que sí que fàcilment
ho expressa d'aquesta manera.
Què podem fer?
Se m'acut que hi ha remeis preventius,
però també hi ha remeis de xoc, no?
Que en aquell moment estem a taquicàrdics
i ho hem de parar d'alguna manera.
Havíem de mirar el que et deia, els orígens.
Llavors, per exemple, si tenim una qüestió
que és més aviat d'un ordre psíquic, mental,
la que causa l'angoixa,
el que hauríem d'enfocar és un títol de tractament
psicoterapèutic, el psicòleg,
o en el cas farmacològic, amb el psiquiatre.
Això és una opció a tenir en compte.
Però sempre val la pena buscar, insisteixo,
la raó original per poder tractar-ho amb aquesta actitud.
Després, si se'n va al terreny més emocional,
l'angoixa, llavors tenim altres estratègies.
I atenció, perquè aquí estem distingint
entre terreny psíquic i terreny emocional.
Per tant, terreny psíquic, pensaments obsessius,
per exemple, terreny emocional,
he tingut un xoc, un trauma concret
o una situació difícil.
No, una actitud victimista, per exemple.
Per exemple, és diferent.
Que et porta a un patiment o a la sobreprotecció,
les emocions que pugui desencadenar,
doncs és aquest àmbit.
Doncs en aquest cas, tindríem altres estratègies.
Hi ha més lights en el sentit farmacològic,
que serien, per exemple, un remei com les flors de bac,
és completament vàlid.
Quan el trastorn és de caire emocional,
i insisteixo,
doncs seria molt adequat tractar-ho d'aquesta manera.
O, per exemple, en aquest sentit,
també ens podria ajudar molt l'acupuntura.
Seria una eina, tenint en compte.
L'acupuntura es trobaria a cavall de tractar
en aquest sentit emocional,
i també en el sentit, sobretot, físic.
Quan l'estrès sigui de tipus físic,
és a dir, l'estrès i l'angoixa, en conseqüència,
siguin de tipus físic,
doncs això, he tingut una temporada de feina
de molt alt rendiment,
d'una molta intensitat,
doncs llavors podem servir estratègies com l'acupuntura,
o els massatges, per exemple,
o, per exemple, una cosa molt interessant
i molt ràpida que relaxa moltíssim en aquest àmbit,
són els bannys, els bannys calentets dels peus.
Ah, però dels peus, només?
Sí, sí, no és broma.
Fer bannys calents dels peus
el que farà és relaxar tot el sistema, de cop.
No cal ja ni que ens posem a tota la banyera, eh?
Clar, no, no cal d'haver del drac.
Però és important el matís,
que estem parlant quan l'estrès és de tipus físic.
Clar.
Si jo tinc angoixa,
perquè tinc un estrès de tipus mental,
un estrès psíquic, el que dèiem,
que em banyin els peus,
home, ho afavorirà, però poca cosa.
D'acord?
Si jo us podria ser una estratègia,
bàsicament, per la sintomatologia d'aquesta angoixa,
però no per la raó, eh?
Això que la gent que ens escolta que ho tingui clar,
que ningú solucionarà un problema psíquic a través dels peus.
En un moment, en el punt calent de l'angoixa,
amb aquesta tachicàrdia,
amb la respiració accelerada i tot això,
hi ha algun remei en directe que ens pugui ajudar?
Sí, bàsicament la respiració.
Això es pot controlar.
El primer símptoma que se'ns...
Bueno, controlar.
Se pot intentar controlar, eh?
X, a treballar, a practicar.
Això és molt important, eh?
Que no és una cosa d'un dia.
Sí, perquè a vegades tu notes que et ve, no?
M'estic començant a sentir malament.
El que pateix episodis d'angoixa,
el que ha de fer és practicar prèviament
tècniques de relaxació o de respiració.
Per què?
Perquè quan s'hi trobi immers,
pugui controlar-les o pugui minimitzar-les.
Una de molt senzilla, per exemple, és...
Són dues opcions, us dono.
Una és fer respiracions profundes,
intentar, com que la tendència del cos serà
serà accelerar la respiració,
nosaltres el que intentarem és frenar-la una mica,
fent-la una miqueta més profunda.
Això és una.
I l'altra és intentar controlar el temps respiratori.
Què vol dir?
Doncs mireu, si nosaltres tenim dues fases,
inspiració entre l'aire,
expiració sobre l'aire,
doncs intentar que seguin iguales.
Per exemple, tres segons d'entrar
i tres segons de sortir.
Tres segons d'entrar,
és a dir, intentar,
fins i tot ho podeu fer d'una manera molt fàcil,
que us pot ajudar mentalment,
és imaginar un quadrat, d'acord?
Imagineu que a cada costat del quadrat
són tres segons de respiració,
o quatre segons.
D'aquesta manera el que farem és equilibrar la respiració.
Això pot ser una eina d'atac,
de recurs ràpid quan ens hi trobem, eh?
Però sempre hem de pensar,
qui pateix episodis d'angoixa,
se'ls ha de cuidar, se'ls ha de tractar.
Això és important.
Per tant, el metge,
el fisioterapeuta,
la cujuntosa,
és a dir, busqueu una solució,
no penseu que el cos ja s'ho passarà,
que el cos sap solucionar coses,
però no totes.
Hi ha coses més arrelades del que ens pensem.
Correcte.
Darrers minuts, alguna cosa afegit?
Sí, una altra cosa, mira,
molt interessant.
La gent que pateix aquests episodis,
doncs val la pena que es cuidi l'alimentació.
Bàsicament,
perquè en funció si ens cuidem l'alimentació,
podem aconseguir
que el cos li costi més o li costi menys,
o que el sistema nerviós estigui més irritat o menys,
més relaxat.
Si volem relaxar el sistema nerviós,
mireu,
verdures,
llegums,
fulla verda,
i sobretot,
i molt interessant per la gent que pateix angoixa i nervis,
germinats.
Ah.
Germinats aporten molta vitamina B,
i per tant el sistema nerviós estarà més tranquil·let.
Ens apuntem,
hem de dedicar un programa,
jo diria,
a parlar de gastronomia,
anava a dir no,
de dieta,
de debò alimentació.
Sí, sí, sí.
Ho farem.
Ho farem.
que heu dit moltíssimes gràcies,
i fins dimarts vinent.
Gràcies a vosaltres.