Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Doncs sí, efectivament, comença un quart de català,
ja acompanyat d'Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut.
Com sempre, obrim aquest espai fent equilibris que no és fàcil, no?
Doncs no.
Són equilibris, això? És l'equilibrista.
Però no me fotràs mai més.
Ah.
I no és que l'Enric es mostri irrespetuós amb servidora,
és que la cançó es diu així, no me fotràs mai més.
És que es diu així.
I fixa't que no me fotràs mai més,
perquè és un grup mallorquí que es diu l'equilibriste,
així com si fos en francès, però canten tot en català.
És un grup amb aquesta sonoritat, aquest estil indi,
i el disc es diu
Què en saps tu de bicicletes i parafangos?
Déu-n'hi-do, escoltem-me una mica.
I el lema del disc és
La vida de l'artista és la vida de l'equilibrista,
que és una frase extreta d'una cançó de Kitsch del grup.
I és un disquet recent, més o menys?
Sí, sí, és de finals de l'any passat
i com que enguany hem parlat poc de les Illes Balears
perquè tenen prou merder polític i de corrupció i tot això,
lingüísticament no n'hem parlat gaire.
Alguna cosa hi ha hagut, però aquí no n'hem parlat gaire
i doncs què menys que abans d'acabar la temporada
que posar algun grup mallorquí destacable i interessant per a mi,
com a mínim, com aquest.
Escoltem-me una mica, al final escoltarem un altre tema.
Indi, indi, eh?
Sí, sí, i tot és amb un estil de ciutat.
És un grup que no desentonirà gens ni a un Primavera Sound,
ni a un Benicàssim...
No, no, perfectament.
En tronca perfectament amb aquesta onda.
Molt bonic, clar, l'escoltarem també per acabar la secció d'avui,
que el Centre de Normalització Lingüística,
que estan acabant el curs i que, a més a més,
estan de trasllat també, tot jornada, vinga.
Sí, és el caos de final de curs.
Com esteu allà?
De moment encara estem a l'antiga audiència,
però a finals d'aquest mes, de fet, el trasllat ja ha començat,
ja hi ha el magatzem i material que ja el tenim,
el nou local, que on deu ser aquest nou local?
Doncs és a l'antiga Facultat de Químiques,
aquí a la plaça Embrera de Tàrraco.
L'any que ve, quan hagi de venir per aquí a la primera temporada,
escolta'm, podré sortir a les 12 i 3 minuts i arribar a temps.
O per la finestra, tirem cable?
Oh sí.
Pots fer-ho des d'allà?
Ho farem amb un walkie-talkie.
Sí, sí, no estaria malament.
No caldrà ni la mòbil amb el walkie-talkie,
o cridant pel qualsevol com un megàfon.
També, seria una altra opció.
Doncs això, a partir del juliol ja estarem...
A finals de mes tancarem de cara al públic,
perquè tenim moltes coses per traslladar,
mobiliari, informàtic i tot això,
i estarem una temporadeta sense aparèixer en públic,
com si diguéssim,
durant el mes de juliol haurem d'instal·lar-nos,
i sobretot una cosa complexa és la instal·lació de tot el sistema informàtic,
que avui en dia depenem molt dels ordinadors i això.
Durant l'estiu feu cursos, feu coses per fer-ho activitats?
Normalment sí, però en guany no en farem per això, clar, és que...
Doncs hagueu de fer un parèntesi en guany.
Ara encara som allí,
encara hem d'acabar l'acte de fi de curs i tot això,
ara l'explicarem,
però, esclar, tenim ja les coses a mitges,
estem a mitges empantanagats,
i la cosa ja es comença a complicar una mica,
per, diguem, treballar amb normalitat.
Molt bé, l'acte de fi de curs serà el dia 21.
Sí, aquí, atenció, l'acte de fi de curs serà el dia 21,
dilluns que ve, a les 6 de la tarda,
i serà l'última vegada que el farem allà a l'antiga audiència,
a la sala d'actes,
ja era condicionat, ho recordo,
perquè fa uns anys ho fèiem en un altre lloc,
que era la sala d'actes de l'Ajuntament,
i ens torràvem i suàvem de mala manera.
Ja ho recordo, hi ha algun acte d'aquests, sí, sí.
Sí, a més tu hi havies participat algun any
quan fèiem el concurs de cartes de mort i de desamor,
que les llegia, mirant els premis a l'acte de fi de curs.
Que bonic, eh?
Molt bonic, sí, senyor.
Aquest concurs ja no el fem.
Ja veus.
Perquè ho ves, és culpa meva.
No, no, no, si tu vas a estar molt bé.
Vas fer un retret ara, que no es fa des...
No, no, no és cap retret.
És simplement que les coses que viuen els últims anys
estem fent un altre tipus d'acte final de curs,
que és que fem lectures políglotes, multilingües.
I funciona molt bé, eh?
Sí, i en guany, com que resulta que en guany
és el centenari del naixement de Màrius Torres,
nascut a Lleida i, per tant, a Lleida,
s'acomemora bastant, bastant això,
tot l'any és l'any Màrius Torres a Lleida,
des de l'Ajuntament, i atenció,
al Centre de Normalització Lingüística de Lleida
han fet un llibret, que es veu que ja en fan un cada any,
que es diu L'Escata de Drac,
és el número 6 de la col·lecció,
i en aquest cas el dediquen a Màrius Torres,
en què hi ha una mica d'explicació del personatge i tal,
i la participació al Centre de Normalització Lingüística
és que el llibre presenta 3 poemes de Màrius Torres,
que són molt lluny d'aquí,
Presència i Això és la joia,
i cadascun d'aquests poemes està traduït
en diverses llengües, que em sembla que en són 16.
Estan traduïts l'anglès, l'àrab, el bambara,
el búlgar, el castellà, el basc, el francès,
el fula, que no sé quin és,
el gallec, el penjavi, el polonès, portugués...
Quin idioma? Jo perquè tampoc no sé quin és.
La llengua fula.
A veure si ho trobem, mentre tu ho vas explicant.
Si diem llengua fula, l'idioma deu ser ful.
Com que no tens l'ordinador operatiu amb el trasllat ara.
No tinc res, no sé res, que és això del ful.
Ho hauria mirat, però no ho sé.
El penjavi deia, el polonès, portugués, romanès, rus,
ucraïnès i wolof, totes aquestes llengües,
doncs de totes aquestes llengües,
una bona part en tenim alumnes,
les traduccions les han fet els alumnes del Centre de Normalització de Lleida.
Dels poemes? Sí, a cada una d'aquestes llengües.
Nosaltres, els nostres alumnes
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
doncs hi haurà una sèrie d'alumnes
que participaran en la lectura d'un d'aquestes poemes,
que és
Això és la joia,
i concretament tenim disponibles
les versions, vull dir, tenim gent
que les farà en les següents llengües,
en castellà, en àrab, en basc, en francès,
en gallec, en polonès, en portugués,
en romanès i en ucraïnès.
Doncs crec que ho tinc això.
Mira, la llengua
fula és una llengua
d'Àfrica Occidental,
parlada per l'ètnia fula,
que va des del Senegal fins a les Camaroes
i al Sudán.
La parlen, poca broma,
entre 10 i 16 milions de persones
i té estatut de llengua oficial
a Mauritània, al Senegal, a Màlia,
a Guinea, a Burkina, a Faso, a Níger,
a Nigèria i a Camaroes.
És normal que hagin fet la traducció,
perquè hi ha moltes persones d'aquests països
visquent a Catalunya.
Doncs mira, a mi m'ha agafat
amb el peu canviat
i no en tenia constància.
No, a mi tampoc jo,
com a llengua fula,
tampoc no havia sentit.
Mira, entre 10 i 16 milions de persones,
aviam.
Sí, són bastants més que nosaltres.
Bastants més que nosaltres,
però també en el context africà,
que són bastant més habitants,
hi ha més africans que catalans.
I bastantes més llengües a Àfrica.
Moltes més, eh?
Hi ha una varietat dinòstica.
No sé si hi ha més llengües a Àfrica que a Europa.
No ho sé, però n'hi ha moltes, eh?
I totes molt actives, a més a més.
Doncs ja sabem alguna cosa més, tots plegats.
La llengua fula,
que es parla en tots aquests països que m'has mentat.
Més coses.
Més coses.
Canviem de tema.
Parlem de menjar.
Que bé.
Capítol dedicat a Francesc Lledó.
Molt bé.
Plats a la carta.
Plats a la carta.
Atenció, el platz a la carta era un web
que en el seu moment ja vam explicar
que era allò de fer-se cartes.
Però ara,
des de la Sagradia Política Lingüística
s'ha habilitat tot un bloc,
un espai web,
dintre de la web desencat,
aneu a la web desencat i poseu platz a la carta,
i us sortirà el pack
de webs i de serveis de llengua,
diguem-ne,
i de coses que hi ha
per treballar en català en l'àmbit de la restauració.
Dèiem, primer hi ha el web del platz a la carta,
que és un web per a crear cartes i menús,
que inclou una base de lèxic
i de plats ja de centenars de plats
que tenen tota una terminologia
que s'aplega al TENCAT
en el que és el diccionari en línia,
plats a la carta es diu també així,
a la web del TENCAT,
www.termcat.cat,
busqueu els diccionaris,
i hi ha aquest diccionari en línia amb els plats
que conté ni més ni menys que 7.462 denominacions
de plats i pecudes en català.
A més a més,
aquest web,
el web de plats a la carta
i aquest diccionari en línia,
que van lligats,
et permeten,
tu fas la teva carta del teu restaurant en català,
amb moltes d'allò,
però després dius,
en quins idiomes l'he d'imprimir
perquè tinc clientela d'una sèrie de països.
Ah, doncs bé.
Tu la tries i te l'amundes en català,
però la pots imprimir en català,
castellà, anglès, francès, italià i alemany.
En llengua fulana?
No.
Això no.
Això és una mica complicat, de moment.
No, no, però ja està bé, home.
En aquest pack de webs i de serveis
també hi ha la informació sobre el programa Profit,
que és el programa de restauració
que s'orienta al personal
que treballa en el món de la restauració.
Són cursos de reciclatge
o de formació interal
i en els quals,
des dels centres de normalització lingüística,
hi fem, diguem,
el que seria el bloc de coses d'aquestes de llengua
que els poden ser utils.
Jo, quan vaig a fer aquestes sessions de Profit,
els explico que hi ha aquest web del Plaç a la Carta,
que hi havia pintat,
però la pròxima hora que hi hagi anar
hi explicaré tot el pack que tenim aquí.
Home, i és un accés facilíssim, eh?
A més, està bé perquè està tot molt ben posat
i molt accessible tot amb el seu enllaç.
Després hi ha també informació
sobre la campanya Oberts al Català
que fan des de la Confederació de Comerç de Catalunya,
dedicada a la restauració de l'estradaria.
Hi ha una cosa nova, molt interessant,
que segur que el francès llegador
se la mirarà en detall,
que és lagastroteca.cat.
I això és un portal web
per a difusió de gastronomia catalana
i està organitzat per comarques,
per tipus de plats,
per tipus de productes,
tot molt gràfic,
amb moltes imatges i moltes explicacions,
i llavors jo vaig fer una mica de recerca
sobre el Tarragonès, per exemple.
I del Tarragonès, doncs,
productes propis de la comarca.
És molt ben presentada, eh?
Molt ben presentada.
Tot molt visual, amb molta imatge.
Productes propis de la comarca del Tarragonès.
N'hi ha, doncs, des de la Cervesa Rosita
fins als escamarlans de la costa nostra,
els vins de denominació d'horizontadaona,
la salsa de romesco, coses d'aquestes.
A veure, a veure, a veure si això fa gràcia.
Això li agrada.
Ja ho veig.
Ja li comença a venir aigua a la boca.
Sí, veus?
També pots fer un partit de producte.
La coca amb ou,
l'avellana,
home, l'avellana,
el peix blau de Tarragona,
la botifarra de Cordé.
On fan la botifarra de Cordé?
Doncs no ho sé,
però ho fan aquí a la comarca.
Sí, sí, no, és que fixa't-hi.
Vivim aquí, som d'aquí,
hi ha les galetes Maginet,
la coca de Parafort, naturalment,
el pebrot de la Riera,
però la botifarra de Cordé,
això ho hem d'investigar.
Aquí ens ha interessat això.
Després també pots fer-ho
per tipus de producte,
condiments, fruites,
fleca i preciceria,
llets, formatges,
pa i peix, etcètera, etcètera.
També podem fer una recerca,
mira, codonyat,
per aquí.
Oh, que bonic, eh?
Aquesta web és molt bonica,
i que no siguis professional de la publicitat.
Oh, però és que, a més a més,
per comprar,
també tens una sèrie de...
Jo tot ho he fet
per la comarca del Tarragonès,
la recerca es pot fer
per qualsevol comarca, eh?
Per comprar,
llavors tens pel territori
una sèrie,
aquí em sembla que 18 o 20,
de llocs on pots comprar
tots aquests productes
tradicionals, artesanals,
amb denominació d'origen, etcètera.
També per tipus d'establiments,
agrobotigues,
distribuïdors,
elaboradors, artesans,
fires de menjar,
cooperatives, mercats...
També hi ha una sèrie de restaurants
on pots trobar
tots aquests productes
tradicionals,
típics i propis
de la cuina local,
de la comarca,
en aquest cas, eh?
També n'hi ha mitja dotzena.
També per receptes,
centenars de receptes,
també classificats,
si vols, per exemple,
per tipus de receptes
o per productes, eh?
Bolets i caravols,
carns, llegums,
postres i dolços,
peix i maris,
sopes i cremes,
amanides i plats freds,
etcètera, etcètera.
També per productes,
doncs,
però d'alfabètic,
tot a l'alfabat de productes.
I, fins i tot,
una agenda
amb fires gastronòmiques
i trobades gastronòmiques
i cursets d'aquests
de tas de vins
i tot això.
Gastroteca.cat, eh?
Ho apunteu?
Gastroteca.cat.
Jo crec que al franjellador
li interessarà molt.
Segurament ja ho deu conèixer.
Sí, però és el que tu dius
per professionals
però també per particulars, eh?
Clar, si tu dius
anem a fer una ruta gastronòmica,
doncs, vinga,
t'agafes el gastroteca
i dius, a veure,
fires,
tenim alguna fira a prop?
Sí.
Ai, també un apartat
de notícies d'actualitat.
També hi ha receptes,
hi ha moltíssimes coses.
Hi ha tot un apartat
d'actualitat,
hi ha entrevistes
amb cuiners,
amb gastrònoms,
etcètera,
una cosa estupenda.
I l'agenda,
i vinga,
i de tot.
Molt bé,
parlem de cinema, Enric?
T'ha agafat gana?
Molta.
i ganes de posar-la
a preferits
a l'ordinador, eh?
Doncs mira,
no és que sigui
molt gastronòmicament
potent la cosa,
però ara podíem parlar
de crispetes.
Crispetes,
anem al cinema, doncs.
Anem al cinema.
Són bones,
però amb la categoria gastronòmica
no sé on me'n quedaria.
Però fan set.
Fan set, sí.
I al cine fan soroll.
I segons quines pel·lícules
és una murga.
Això no menjar,
no menjar al cinema,
és que és un debat molt obert encara.
És una cosa difícil.
Bé, total,
què és això de les crispetes?
Ja ho sabem,
però per què en parlem?
Perquè des de la plataforma
han engegat una campanya
que es diu
Volem Crispetes.
I de què pot anar
una campanya de la plataforma
que es digui
Volem Crispetes?
Àngel i Quà.
Àngel i Quà.
Doncs mira,
Volem Crispetes és això.
Té una adreça web pròpia,
si aneu a la plataforma
l'hi trobareu de seguir l'enllaç,
però si voleu anar directament
a la campanya
és les tres ve dobles
volemcrispetes.cat.
I és una,
com dèiem,
és una campanya
que el que vol és
evidenciar la situació
de desigualtat
que mateixa el català al cinema,
sí,
el comparem amb altres llengües similars,
etcètera,
ja tenen coses
d'aquell informe
que tenen els del plataforma
que es diu
l'estudi sobre les pràctiques
i les legislacions
en torn de la llengua catalana,
no,
en torn de la llengua
al cinema
en diversos països europeus,
Quebec i Catalunya.
Llavors aquí estudien
amb aquest estudi
que ja em van parlar un dia,
estudien la legislació lingüística
pel que fa al cinema
del Quebec,
Finlàndia,
Estònia,
Letònia,
Lituània,
Suïssa,
Dinamarca i Bèlgica.
i la conclusió era
que de tots aquests països i idiomes...
Jo recordo que se'n sortien prou bé,
no?
Sí.
Sobretot amb les pel·lis subtitulades.
Sí,
la majoria de països d'aquests
tenen legislat,
fins i tot encara que siguin
minúries lingüístiques,
tenen dret a veure les pel·lícules
en la seva llengua.
Doncs bé,
resulta que de tots aquests països i llengües
el català,
que per nombre de parlants
és la quarta llengua
de totes les que es parlen
en aquests països,
doncs és l'única
de totes aquestes llengües
que sent oficial
en el seu país
no té cap legislació
que l'empari
en el sentit de promoure-la
i obligar que el cinema
es presenti al públic
en aquestes llengües.
Com sabem,
hi ha la...
en tràmit,
hi ha la llei aquella del cinema
i la campanya,
doncs bé,
és de conscienciació,
donen arguments,
tot això ho podeu llegir allí,
de fet són coses
que hem anat comentant
tota la temporada
de les campanyes
de la plataforma sobre el cine
i també el tema de la llei.
Hi ha una novetat.
el PP havia demanat,
el PP,
el Parlament de Catalunya,
havia demanat
que el Consell de Garanties Estatutàries
es pronunciés sobre
si el projecte de llei
era o no
s'adequava
i respectava
el que preveu
l'Estatut de Catalunya
i la Constitució.
I la conclusió és que sí.
I com que és que sí,
per tant,
les alegacions del PP...
Amb les seves moratòries,
amb tot això que ja han parlat,
però vaja,
que tira endavant.
Això, de moment,
aquest tràmit ha fet
que s'endarrereixi una mica
i això,
que s'havia d'aprovar
el 30 de juny,
probablement serà
durant la primera quinzena de juleu,
l'últim ple de la Cambra Catalana
abans de l'estiu,
serà el ple
en què això podria anar
ja a aprovació definitiva.
Molt bé,
això pel que fa actualitat,
fem una petita pausa
i avui toca
nyigui-nyogui.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
I avui tenim nyigui-nyogui doble,
per tant, Enric,
em de...
Fabià, no t'interromperé,
al mínim.
Doncs vinga,
ho explicarem així
pel damunt del Quico i de la Serra
i el seu blasfemari
ple de renecs i paraulotes.
Tenim...
Que tant ens agraden, a vegades.
Doncs com que és de repertori lèxic,
parlarem...
Com que és en català,
es poden dir.
I està en el diccionari.
Clar.
En molts diccionaris,
alguns dels quals ara comentarem,
perquè dintre del món del nyigui-nyogui
una dels tipus de coses que parlem
són d'aquestes coses estranyes de la llengua,
com són els refrans,
les frases fetes,
i avui toca parlar d'una cosa encara més rara.
Les onomatopeies i les interjeccions.
Sí, onomatopeies i interjeccions.
I això és...
Hi ha onomatopeia,
és una paraula que sembla gruixuda.
Sí, però no, és allò de...
Uau.
Ui.
Uau.
Rinc.
Ai.
M'has fet mal.
Aquest tipus de coses...
Ai, en català i en castellà no són iguals.
No, ni en anglès ni en francès.
Però atenció,
aquí tenim dos lingüistes,
un que es diu Manuel Riera Eures,
que és assessora lingüística de Televisió de Catalunya,
i un altre que es diu Margarida Sant Jaume,
que és assessora lingüística del Parlament de Catalunya.
Ells dos ja fa temps havien fet
un primer diccionari sobre el tema,
i ara han fet un nou diccionari actualitzat,
millorat i tal i tal,
que es diu així,
diccionari d'onomatopeies i altres interseccions,
que publica Eumo Editorial,
té 288 pàgines,
i què conté?
Doncs conté més de mil entrades d'onomatopeies
i d'altres interseccions.
Però no només això,
sinó que a més a més hi ha les equivalències,
i aquí encara és més difícil la cosa,
en anglès, en espanyol i en francès.
La qual cosa demostra allò que tu deies,
que no les onomatopeies són iguals en tots els idiomes.
No, no ho són, i a més...
Un gos britànic, no sé com diria...
Doncs mira, casualment...
Aquí a Catalunya...
Tu puc dir?
Què dius?
Uau.
Tu puc dir?
Mira, amb la informació de la web de l'Eumo,
hi ha unes pàgines,
unes quantes pàgines de mostra,
perquè et facis una idea de què va.
Hi ha una part de l'introducció
en què explica moltes cosetes que no cal explicar.
Sí, però anem a les coses pràctiques.
Coses pràctiques.
Que és més divertit.
D'exemples de pàgines,
precisament tenim la del bup-bup,
que és el que fan els gossos catalans.
Els catalans fan bup-bup?
Sí, o simplement bup.
Doncs jo feia...
Jo deia guau, igual.
Perquè tu ho deies en castellà.
Ja, deia guau en castellà.
Guau, guau, guau era en castellà.
Perquè jo interpretava un gos castellà.
Sí, probablement.
Aquest era el tema.
Però ara, si vull parafrasejar un gos català
i de dir bup-bu.
Sí, i si vols fer un gos francès,
pots dir guaf-guaf.
Ah, els gossos franceses fan guaf-guaf.
O guaf-guaf.
Aquest guaf-guaf es pot escriure de diverses maneres.
O guau-guà també es pot escriure de diverses maneres.
I si ets un gos anglès, diràs ruf-ruf.
O diràs ruf-ruf.
O diràs buu-buu.
O diràs guaf-guaf-guaf.
És a dir, que els gossos britànics
saben més dialectes.
Sí, sí.
Tenen varietat dialectal.
Entenen una de molt rara que jo no havia sentit,
que és barc.
Aquests que són anglosos...
Hi ha gossos que fan barc.
Potser és quan es fan un rotet dels gossos anglosos,
després del te fan barc.
Bubu, d'acord.
Bubu en català, guau-guau en castellà.
Bubu...
Com era? En francès?
Guaf-guaf.
I guaf-guaf en anglès.
No has llegit mai algun tintín o algun d'aquests...
Sí, és veritat, eh?
En francès, doncs si hi hagués...
Quina tonteria.
L'ideàfic es fa guaf-guaf.
Tens alguna altra monomatopella per aquí?
Sí, també tenim les de les explosions.
Tenim el bum!
Peta diferent en cada llengua.
Es veu que sí.
Bueno, és que també ja fan una diferència
entre els diferents tipus d'explosió.
Una mateixa monomatopella pot voler dir moltes coses.
Clar.
Aleshores, el bum d'entrada és soroll, això segur.
El del soroll de tronar és bum,
o també pot ser brum, eh?
I llavors en cada idioma té sons diferents,
en català, en castellà, en anglès i en francès.
En català com és el bum, bum?
Bum o brum.
Brum.
Després hi ha, en castellà és el bang,
o el bum, o el crac o el crash.
No, perdó, això és en anglès.
El crash.
Bum, crac o crash.
Clar, són diferents tipus de sorolls, eh?
I en francès?
En francès és bum, br-rum, o crac o brum.
I en castellà, doncs crac, cras, brum, brum.
Però després hi ha altres tipus de bums.
d'una explosió, el soroll del bombo,
del bombo musical, pum, pum, també.
Doncs no sona igual un bombo català
que un bombo frances.
Divertit i curiosíssim, eh?
Sempre ens porta alguna sorpresa, l'Enric.
La veritat és que...
I mira, i parlant de francesos,
en tenim un de molt interessant,
també editat per Pinyà,
per l'editorial Trabucaire,
que és la mateixa que edita
aquell diccionari de renecs i paraulotes
que vam parlar del Pere Verdaguer.
De vegades quan ja vam parlar del Pere Verdaguer
i un diccionari molt divertit també
de renecs i paraulotes.
Doncs aquest editorial
n'ha tret d'altres de llibres d'aquests
i un de bastant recent
és un del Gerard Jaquet.
Què es diu?
Sí, el cantant rossellonès,
que es veu que entre les seves activitats
fa un programa de locutor de ràdio,
a Ràdio Franz Bleu Roussillon,
i fa unes càpsules lingüístiques
en què comenta curiositats del rossellonès.
Llavors, d'aquestes fitxes que fa ell,
n'ha fet un diccionari amb dos volums
i un CD, amb exemples que es poden escoltar,
en què fa això,
explica i comenta,
i a més amb exemples catxondos i graciosos,
uns quants centenars d'expressions típiques
del rossellonès,
del català rossellonès.
També hi ha una altra part en què parla
de les catalanades
que conté el Francesc que parlen en aquella zona,
però no és el mateix.
És curiós, interessant,
i es veu que a més a més està feta amb bastant d'humor.
I una altra publicació que ens portes avui
és de l'Olga Covell,
es diu Els parles de la Ribera d'Ebre.
Exacte.
Sí, aquest és un llibre,
tant d'aquests dels límits del català
en el sentit del joc de la llengua,
però sí d'aquell altre estil que és els dialectes.
Doncs bé, l'Olga Covell és una xica del meu gremi
que la seva tesi doctoral la va basar
en el parlar de la Palma d'Ebre,
que és el seu poble,
i després va decidir ampliar el treball de camp
i el treball sociolingüístic,
i fent-ne un treball sociolingüístic i dialectològic,
i ha fet un llibre que és
Els parlars de la Ribera d'Ebre,
que es va presentar a mitjans de maig
al seu mateix poble,
l'ha dirigit Pere Navarro, etc.
El nostre Pere Navarro?
Sí, el nostre Pere Navarro
de la Universitat i de les Dames i Vells,
i que a més a més vull dir,
ell és un gran especialista en dialectologia
i en sap moltíssim,
i per tant qualsevol treball de dialectologia
avui en dia passa per les mans.
Jo recordo que estava fent ell un
sobre la parla de Cambrils,
no sé com el tindrà,
perquè aquests treballs són llargs,
aquests treballs de recepta.
Mira, només direm dos detallats
del gruix d'aquest treball de l'Olga Covells,
que diu que ha fet...
El llibre conté 1.091 mapes lingüístics
i ha fet unes 15 hores d'enregistrament
a cada poble de la comarca.
Tots els pobles de la comarca
han fet centenars d'entrevistes,
d'enquestes,
i al final el resultat és el llibre
i 1.091 mapes lingüístics.
Us havíem dit que avui hi havia nyiguinyogui doble,
posem-li una música pròpia a la segona part.
és l'innovi de la Carme Covell Kit.
Escolti.
Escolta, senyora,
escolta, senyora,
escolti, senyora,
escolta, senyora,
escolta, senyora,
escolta, senyora,
escolta, senyora,
escolta, senyora,
escolta.
Escolto, l'escolto.
T'ha quedat clar, no?
Escolta que ve el Nyiguinyogui.
Aquesta serà la sintonia del Nyiguinyogui per la pròxima temporada.
Veus que bonica una estrena avui?
Sí.
No ens estem de res.
Perquè m'avanço.
Perquè m'avanço.
Perquè ja ho sàpigues i tinguis temps de païr-la.
Doncs bé, aquesta serà la sintonia de la pròxima temporada
perquè tothom escolti quan vingui el Nyiguinyogui.
I aquest, com que és així una cançó més rabiosa,
és l'apartat en què ens dedicarem a fer sang i fetge
d'algunes coses que n'hi ha per llogar i cadires
per no dir una altra cosa que fa més pudor.
Per exemple?
Per exemple, els problemes que ha tingut la Guàrdia Civil
i l'Audiència Nacional Espanyola amb el tema del cas Pretoria,
que es veu que no saben gaire els idiomes
i han tingut enormes dificultats i han comès enormes desastres.
Aquí se li ha acudit fer un sumari en valencià, en català o en el que sigui.
No, no, ells l'han fet en castellà, però esclar,
les escoltes telefòniques i la documentació són en català.
I sobretot a l'hora de transcriure les converses telefòniques
s'han fet uns desastres importants amb els noms de les persones.
Però això és molt greu, perquè clar, això és una...
Per exemple, Macià a la Vedra arriba a sortir com a Macià al Vedra
o com a Macià a la Vedra,
que és una, com tothom sap, la Macià a la Vedra és una masia d'aquestes...
A veure, és un tema seriós, però no em negaràs que és tan absurd que...
Sí, sí, és que és impressionant.
Per exemple, el senyor Bartomeu Muñoz, a vegades és Bartomeu, a vegades és Bartolomé.
Santa Coloma de Gramenet i Sant Déu de Llavaneres
tan aviat són Santa Coloma com són Santa Paloma i Sant Andrés.
Ah, però això pot crear molts problemes després a l'hora d'apariciar
i d'anar a fer tot el procediment, no?
Sí, clar, saps que n'hi havia un que es deia Luis D'Andrés García
que el coneixien com a Luigi,
doncs en aquest altre li posen Luigi, amb C-H,
perquè clar, en castellà com s'escriu Luigi, amb C-H, eh?
O el Felip Puig, que s'acaba dient Poli Puig.
Poli Puig.
Poli Puig, el boxejador, el potro...
El Poli Díaz, el potro de Vallecas.
El potro de Santaco, per exemple, eh?
Però què...
Sí, sí.
I el Maresme...
Això m'estic quedant molt parada, eh?
El Maresme, que és la comarca on passen aquestes coses,
acaba convertint-se en Marc-Semé.
Com si fos una comarca...
Ara ens hem tornat exquisits i estupendos aquí al Maresme.
I el poble del Ripollet acaba convertint en Grimpoyer.
El Grimpoyer.
En Grimpoyer.
I n'hi havia un dels traductors que sabia una mica de coses
i se'n va adonar que...
No calia saber-ne molt, eh?
No, se'n va descobrir que això de Curcó,
i ho va posar entre parèntesis perquè quedés clar,
és como gussano, bicho que va comiendo.
I va traduir Curcó, i el parèntesis al costat,
gussano, bicho que va comiendo,
perquè es veu que n'hi havia algú que deia que tal,
era un Curcó, etcètera, etcètera.
Després, no sé com ho hauran fet amb la documentació
que han demanat a Antorra.
Això té un llibre.
Quan passi tot el procediment i fem les coses
i intentem que es facin bé.
Això té un llibre, eh?
Hi ha un llibre del Pep Blai que es diu Operatòria.
Doncs escolta, que faci una anexa.
Tots aquests personatges hi surten,
però allí també estan dissimulats i canviats els nous.
Que faci un anexa amb aquesta última notícia.
Ui, ui, de veritat, eh?
I escolta, què passa amb la L geminada?
Espera't, aquí la cosa és...
Últimament tinc molts problemes amb el corrector del català.
Avui estem parlant de la llengua paranormal que som nosaltres,
perquè a nosaltres es veu que això no som ningú.
I el català és una llengua rara, desconeguda,
i a més a més xunga i punyetera.
I no és cirílica, eh?
No, no, però és xunga i punyetera,
perquè té aquests problemes, eh?
A l'Audiència Nacional els hi dóna tots aquests problemes,
però no només aquí,
sinó que és que a l'altra banda de l'Atlàntic
també tenen problemes amb això.
Resulta que la nostra bonica L geminada,
tan característica nostra,
està sent un problema internacional a internet.
Per què?
Hi ha una empresa catalana
que es dedica a l'energia solar i tot això,
eh?
Que es diu Wattpik,
i es dedica això a sistemes d'energia solar,
que, clar, en el seu lema
hi apareix la paraula intel·ligent,
i com que en català s'escriu amb L geminada,
però els ordinadors, els sistemes informàtics
no reconeixen la L geminada.
No reconeixen, no, no.
Posen com una roba, a vegades.
Clar, clar, quan tens una prova amb L geminada,
el corrector consideren que en són dues.
Doncs bé, a partir d'aquí,
els senyors d'Intel,
l'Intel del fabricant de processadors
d'allà de Califòrnia,
han posat pegues
perquè aquesta empresa s'està internacionalitzant
i ha presentat la patent de la seva marca.
És el que passa una mica amb la enya del castellà.
Sí, sí.
Que tenen molts problemes també.
Doncs, en el cas de la L geminada,
ells han presentat la patent a Austràlia, Europa i Estats Units,
i, clar, de moment,
l'empresa Intel ha recorregut el procés
que els concedeixin la patent,
perquè pensen que la L geminada,
com que queda separada
i llavors la primera part és només Intel,
pensen que aquesta empresa es vol aprofitar
de la marca Intel Internacional.
Ja on hi va.
I això ells diuen,
diu, nosaltres ja sabem que el català existeix
i que això és una lletra,
però, clar, no tothom ho sap
i això pot induir errors
i la clientela nostra,
doncs, clar, això ens pot fer mal econòmicament.
De moment,
la Secretaria Política Lingüística
ja ha pres cartes en el tema
i està fent gestions
perquè, a veure,
la nostra llengua és oficial
i la nostra autografia també.
Clar, i és la que és.
I els de Califòrnia
que s'ho mengin amb patates.
Doncs això amb taronges,
que diuen que en fan moltes allà.
Enric, acabem amb música
amb un altre tema de l'equilibrista,
aquest grup indi de les Illes,
que ens has posat.
Sí, acabarem amb una cançó
que havia de ser
No és un adeu,
pensant,
però, doncs,
la canviem
i serà una de Grins i Arena,
que parla d'això,
dels grans i l'arena.
Escolta, ens retrobem proper dimecres,
serà Vigília de Sant Joan, eh?
Quin programa més bonic que farem, no?
quart de català i serà l'última de la temporada.
Ja veus, he fit de pus.
De quart de català, eh?
No de la...
De Rebetlla serà la primera de l'estiu.
La primera i serà ben bona.
Gràcies, Enric. Adéu-siau.
Dimecres més.
Com
ha de fer-te no sóc
encara que tu em facis
befa,
befa,
que em facis
tu.
Que no
puc
canviar de parell,
i serà la primera de l'estiu.
Sóc focable de Grins i Arena,
Grins i Arena,
Grins i Arena,
no n'estic blau.
no n'estic blau.
Si no ho faig, no m'estic morallant,
però si ho faig, xxxt, també.
és que
És que un món independent
que no serà fàcil d'entendre.
Tant, tant, tant, fàcil no serà.
Que no puc canviar de pare.
Soc un câble de grins llena.
Vista en el estic blanc.
Si no faig, bé, m'estic molt allà.
Però si ho faig, també.
Fins demà!