Ja el tenim entre nosaltres,
Francesc Lledó, del Quim Quima, bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
A veure, jo no sé si els oients van seguir els teus consells
de preparar aquell sopar,
amb aquell rebre els amics, amb les gambes, les carxofes.
Jo estic segura que si ho van fer van triomfar, eh?
Home, jo crec que sí, jo crec que no era complicat.
I sobretot, jo, ja sabeu, ja em coneixeu els que en seguiu el programa,
que jo el que m'agrada és que la gent participi de la cuina,
de la rebuda, del benestar, del bon rotllo d'un sopar,
que sobretot si és a casa, que sigui una cosa molt íntima
i molt familiar, encara que no sigui amb família,
sinó que siguin amics o amb coneguts.
Però doncs sempre aquesta calidesa,
aquella benvinguda mediterrània, no?
Aquella cosa llatina, jo crec que és imprescindible.
Fa just d'una setmana que fèiem a l'espai de cuina amb el Francesc
a la plaça del Rei.
Avui ja tornem en una setmana laboral
des dels estudis de l'Avinguda Roma.
I ja sabeu que els dies previs,
el dia de Sant Jordi, el matí de Tarragona Ràdio
i el Ja Tardàs, us regalem cada dia
un llibre de diferents temàtiques,
tots amb un nexe comú.
Llibres fets a casa, de molta qualitat,
fets a Tarragona, d'Arola Editors.
I avui, aprofitant el temps de cuina,
us en regalem aquest magnífic volum de tapadura
amb unes fotografies magnífiques
de Josep Borrell García Pons,
que és un llibre de receptes
del més que conegut Salvador Arimany
sobre canapés a l'abast de tothom.
Com el podeu aconseguir?
Doncs mireu, avui el Francesc ens parlarà de pasta fresca
i l'únic que heu de fer és trucar al 977 24 47 67
i donar-nos alguna recepta que podríem preparar amb pasta fresca.
Amb pasta fresca, sí.
Però és diferent, eh?
Sí.
A veure, és que jo precisament avui volia començar
explicant com fer aquesta pasta,
com fer-la a casa,
sense cap eina o amb eines.
Fer-la, fer-la.
Fer-la, fer-la.
Fer-la, fer-la.
Que és senzill, és senzill,
no és complicat,
l'únic que aquestes coses porten una mica de feina,
una mica de temps,
o no, si tenim les eines adequades, no?
Llavors ja depèn una miqueta, doncs,
de la infraestructura culinària que tinguem a casa,
però avui en dia hi ha màquines que ens faciliten molt la feina
per fer, en aquest cas, la pasta.
Pels inventors de la pasta segur que no teníem màquines
i se la van inventar i tot, eh?
Però es pot fer a mà perfectament, eh?
Penseu que a nivell europeu és d'origen italià,
però a nivell mundial, diguem-ne,
la pasta ve de la Xina,
se la van inventar els xinesos,
com, bueno, estem recuperant aquest país, no?
Que, doncs, fins ara havia anat molt a la seva bola,
però s'està integrant rapidíssimament en la societat mundial
i, doncs, reivindicar aquesta pasta d'ells, no?
Que és un invent d'ells,
que originàriament, doncs, s'ha fet ja també amb farina,
però també es feia amb arròs,
amb farines de diferents cereals,
que podria ser...
Però continuen fent amb la pasta d'arròs,
és molt característica encara.
Exacte, pot ser amb arròs, pot ser amb blat,
pot ser amb molts cereals.
L'important és partir d'una farina,
afegir-hi un líquid,
que pot ser senzillament aigua,
i ja està.
I amb això fer una pasta, treballar-la, estirar-la,
sacar-la o no,
i menjar-se-la.
Això, la base de la pasta és aquesta, no?
Però, doncs, anem a concretar una miqueta,
a fer-ne una casa fàcil,
i que surti.
Doncs vinga, a veure, què necessitem?
Mireu, ara estem.
Doncs, primer que res,
jo us vaig a dir,
hi ha mil maneres, com sempre, de fer les coses,
jo us en vaig a dir una.
necessitaríem,
per fer més un quilo i escaig de pasta,
un quilo de farina força,
ja comencem amb un nom raro,
encara que els seguidors del programa el coneixen,
però, doncs, què vol dir farina força?
Doncs, és la farina que es fa servir per fer el pa.
O sigui, què vol dir això?
Doncs, que l'anem a comprar amb un forn de pa,
els diurem,
escolti, em pot vendre un quilo de farina,
sisplau, de farina força.
O bé, avui en dia ja,
a les botigues n'hi podem trobar,
farina força d'aquesta per fer el pa.
però, encara, doncs,
costa una miqueta,
potser és anar al forn.
L'hauríem de buscar.
Sí, és anar al forn,
que es facin ells el pa
i demanar-los un quilo de farina de força.
Ells ja saben el que és.
És diferent de la pastelera,
de la que fem servir.
Perquè ja porta una mica del llevat o...?
No, és la quantitat de...
de gra d'1,
la quantitat de...
Depèn de la zona,
del gra que es fa servir.
Ja té característiques diferents.
Les farines no és tan senzillament com força i fluixa,
sinó que hi ha unes graduacions,
uns números,
però això ja seria anar molt al fons de les coses.
És senzillament una farina
que el que fa és agafar més nervi.
És una farina que quan la treballes
agafa molt de nervi, molt de cos,
perquè ens entenguem,
per fer una cosa òptica,
si jo faig dos boles,
amb aigua i farina,
una amb farina pastelera
i una amb farina força,
les treballo durant 10 minuts,
per exemple,
les amasso ben amassades,
la de farina pastelera l'estiro,
agafo la bola,
l'agafo al costat de la bola
amb la mà,
amb cada mà,
estiro
i faré com un xiclet,
que el vaig estirant
i quan el deixi,
tornarà poquet,
es quedarà allà damunt
pràcticament com l'he deixat d'estirada.
Amb la farina força faig el mateix,
l'amasso durant 10 minuts,
el mateix,
estiro
i quan la deixi,
tornarà,
se'n congirà,
té molta més elasticitat,
té molt més de cos.
Això per la pasta és important.
És important
i li dona rigidesa,
que això fa també
que sigui més difícil de treballar,
vull dir,
cada farina en el seu moment
hi ha moltes receptes
que es fan amb farina de plat d'ú
que encara és una miqueta més forta,
depèn,
però doncs
comencem,
no ens compliquem la vida,
anem a un forn,
demanem un quilo de farina
i cap a casa.
Llavors,
un cop a casa,
què farem?
Doncs mireu,
necessitarem 10 ous,
10 ous sencers,
10 cullerades soperes
d'oli d'oliva verge
i una miqueta de sal.
Això seria el bàsic.
Com ho fem?
Doncs si no tenim res més,
damunt de la taula
fem el volcà típic,
fem una muntanyeta
amb el quilo de farina,
fem un forat a la part de dalt
i tirem els ous
i tirem les 10 cullerades soperes
d'oli d'oliva.
La miqueta de sal
i llavors tanquem el volcà
amb la faldilla de la muntanya
que ha fet,
l'anem tancant
i fins a tenir una massa.
Doncs com quan fem massa de pa
o de pizza.
Del que sigui,
sí, exacte.
Llavors això ho anem treballant,
això sí,
la pasta vol estar molt treballada.
Per això deia
que si hi ha màquines que ens ajudin
farem més via.
Per exemple,
si tenim una amassadora,
un robot d'aquests de cuina
que ens amassi,
doncs molt millor.
El que sí que us aconsello
és que si ho feu amb robot,
per les mires dels robots de cuina
que corren pel món,
feu mig quilo de massa només.
En tot cas,
feu mig quilo i mig quilo.
Perquè si no,
se la carregareu.
És una massa dura,
és una massa seca,
bastant seca
i que agafa molt de cos.
Aquesta farina de força
agafa molt de nervi.
Perquè aquí no hi posarem
cap altre líquid
que no sigui l'oli.
No, en principi no.
En principi amb això
ja queda bé.
A vegades s'ha de rectificar
d'aigua,
depenent de la humitat ambiental,
d'algun espron.
En principi,
amb aquests ingredients
ja ens agafarà
la textura necessària
per fer la pasta.
Dic això perquè
s'ha de treballar molt.
O sigui,
si ho fem a mà,
hem d'estar ben bé
un quart d'hora
amassant,
amassant aquesta pasta
perquè ens s'unifiqui bé,
perquè agafi el cos necessari
i la uniformitat necessària
perquè ens quedi una pasta
de qualitat.
Com hem d'amassar?
Doncs,
amb un rodilló,
no,
sinó a mà
i es tracta d'estirar la massa
en dues direccions,
amb la mà
i llavors doblegar,
i apretar
per la part de damunt.
O sigui,
dobleguem i apretem,
dobleguem i apretem
i anem com si anéssim
cregolant la massa
de manera que
vagi fent sempre
una part,
diguem-ne,
rodona
per la part de fora.
O sigui,
no es tracta d'estirar
i plegar.
És aquest moviment
que tenim ja interioritzat
quan fem el pa,
és el mateix.
ara això sí,
insisteixo,
ben treballat.
Un cop tinguem
la massa ja treballada,
ben treballada,
l'han de deixar reposar
10-15 minuts
o 20 minuts
a la nevera,
tapadeta amb un paper,
ai,
amb un drap humit.
No per res,
no és una massa
que hagi de llevar,
sinó perquè
el nervi
que haurà agafat
la farina força
al treballar-la
ens impedirà estirar-la.
Si nosaltres intentem
ara aquesta massa
amb picle
que hem treballat
estirar-la,
veureu que és impossible,
o sigui,
és allò de l'efecte xiclet,
estirem,
i torna,
estirem i torna,
és impossible.
Llavors,
perquè es relaxi
la massa,
seria aquesta la paraula exacta,
doncs la deixarem reposar,
que es relaxi
i llavors la podrem estirar
amb tranquil·litat.
a l'hora d'estirar la massa
ho podem fer tranquil·lament
damunt de la taula,
amb un rodet,
o amb una botella,
si no en tenim més,
però ja seria molt pica-piedra,
però doncs també es pot fer,
però doncs amb un rodet
d'aquests de pasteleria,
estirar la massa ben fina,
el més fina que puguem.
Es costarà una mica,
no?
Si la deixem reposar bé,
no.
Si la deixem reposar bé
i ho fem amb trossos petits,
no pretengueu agafar el quilo
o el mig quilo
que heu fet de massa
i estirar-lo a l'hora.
Agafem porcions?
Agafar porcions petites,
amb el ganivet,
o no cal que talli,
amb una pala o amb el que sigui,
es talla un tros de la massa
i s'estiren individualment.
Intenteu no disfrutar,
entre cometes,
estirant-la.
A veure què vull dir,
amb això de disfrutar.
O sigui,
cada moviment que fem
damunt de la massa
ha de servir per estirar-la.
No anem allà amunt i avall,
amunt i avall,
a veure què passa.
No, no,
sinó apretar
i estirar fort,
i que hi ha reaccions
a la massa i s'estiri,
perquè si la maregem molt
tornarà a agafar l'esticitat
i tornarà a ser impossible
d'estirar-la.
O sigui,
per anar bé,
aquesta massa
amb 6-7 cops de corró
hauria d'estar estirada.
Lentament i amb força.
Exacte.
L'ideal és
agafar aquell trosset
que tenim que hem tallat,
escarxar-lo,
agafar el corró
amb les mans
i escarxar el trosset
fins que els dits
ens toquin a terra.
O sigui,
nosaltres tenim el corró agafat,
la mà al voltant del corró,
per tant,
hi ha un espai
que és el gruix del dit
que és el que ens permet
estirar, no?
Doncs anem apretant
fins que els dits
ens toquin a terra.
Això ens donarà un gruix
més o menys d'un centímetre
d'aquest tros
que hem tallat.
Un cop tinguem aquest gruix
és punxar pel mig
i apretar-me fort amunt,
i després punxar pel mig
i apretar-me fort avall.
Girem la massa
i tornem a fer el mateix,
del mig cap dalt
i del mig cap baix,
apretar-me fort.
Així,
amb unes sis vegades
hauríem de tenir
un gruix més o menys
de mil·límetre i mig,
dos mil·límetres,
que seria un gruix
correcte per la pasta.
Inclús un mil·límetre
estaria bé,
però a mà
és més difícil.
Si ja tenim
aquest gruix fet,
el que podem fer
és
enfarinar bé,
perquè no se'ns enganxi,
pel damunt i per sota,
la taula,
tot ben enfarinat.
si se'ns ha acabat
la farina força
ho podem fer
amb farina fluixa,
el tema d'enfarinar
no hi ha problema
i si no
podem seguir treballant
amb farina força.
Seguim parlant
que no tenim res,
llavors tenim aquí
una massa
més o menys
rectangular
i hem de fer pasta.
Com ho fem?
Doncs,
bé,
primer decidim
quina pasta fem,
amb aquest format
podem fer
espaguetis,
podem fer tallarines
i podem fer
canelons,
lasanya
o podem fer
raviolis.
són les pastes
que ens fometen.
Totes les pastes
que siguin foradades
no es poden fer
a mà.
O sigui,
tot el que són
macarrons,
colzes,
fideus foradats...
No cal,
tampoc.
No es poden fer a mà
perquè necessitem
una embutidora
que ens doni
aquest forat
del mig.
El més fàcil,
per la primera vegada,
pel material que tenim
i tot,
quina és?
La tallarina.
I us ho vaig explicar.
Llavors és tan fàcil
com tenim aquest rectangle,
hi ha estiradet,
finet i tot,
el que farem és
enrotllar-lo
com si fos un cigarr.
Però per anar bé,
primer dobleguem
per la meitat
i després,
partint de la part
doblegada,
el caragulem
com si féssim un cigarr.
En pic el tinguem
caragulat sense apretar.
O sigui,
no apretem fort
perquè allò se'ns ajuntarà,
sinó simplement
caragulat amb compte.
I llavors,
amb un ganivet,
anem tallant rodanxes
com si fos
aquest braç de gitano
que ens haurà quedat.
Doncs anem tallant
rodanxes finetes
del gruix
de la tallarina.
I no esperem,
o sigui,
tallem un parell
i agafem la punteta
de l'extrem
d'aquesta tallarina
i estirem així cap dalt.
I no cal ni aguantar-lo,
o sigui,
i la llancem
damunt de la taula.
I el sostre
ple de tallarines
aquell dia,
el sostre de la cuina.
Val més no esmorzar gaire
però no tenir massa força
i agafar un nivell
adequat
d'alçada
per aquesta tallarina.
Però és important
tallar dues tallarines
i estirar-les així
i deixar-les caure
damunt de la taula.
Anar tallant
i anar estirant
i anar tirant.
I veureu que
us sortiran
unes tallarines xulíssimes
i molt sueltes.
Es fa molta alegria
preparar això, eh?
A continuació,
senzillament,
aquesta pasta
la podeu guardar
a la nevera
no més de 24 hores
en condicions normals
tal com estem fent
parlem així
24 hores.
Si la voleu guardar
més temps
l'ideal és escaldar-la
que no coure-la
sinó escaldar-la
agafar aigua bullint
sempre,
en aquest cas,
pastes fresques
un litre d'aigua
per cada 100 grams
de pasta
amb bastanta sal
que sigui una miqueta saladeta
i llavors
hi podeu tirar
una fulleta de llorer
si voleu també
o més coses
i escaldar-la.
Escaldar-la
que vol dir
tirar la pasta
i esperar
un minut
aproximadament
bullint
fort
i treure-la
a refredar-la
i a la nevera.
Llavors sí que ens pot aguantar
4-5 dies més
a la nevera.
Si la fem servir
en aquell mateix moment
el tema de la cocció
és com les pastes fresques
que comprem?
Més ràpida.
Menys de 3 minuts, doncs?
Sí,
al voltant dels 3-4 minuts.
3-4 minuts
és l'adequat.
I la mateixa tècnica.
La mateixa tècnica.
Sí, el que passa
que és bo
que des del moment
que barregem
la farina amb els ous
i l'oli
i tot això
fins que la comencem
a bullir
hagin passat
un mínim
de 2-3 hores
durant tot el procés.
Més igual
on reposi
però un mínim
de 2-3 hores.
Per què?
Doncs perquè
la farina
no farinegi.
O sigui que
durant aquest temps
la barreja
de la farina
amb l'ou
i l'oli
i l'aigua
si n'hi posem
la sal
i això fa que
la farina
s'unifiqui
diguem-ne
comenci una petita digestió
comenci una petita evolució
i faci que no farinegi
i que sigui
un producte diferent
que sigui
doncs
ja una pasta.
Doncs ara caldria preparar
una salsa
però encara parlarem
d'altres aplicacions
de la pasta.
Jo us recordo
que si ens truqueu
ara
però ha de ser ara
el 977-24-47-67
i ens doneu alguna recepta
alguna salseta
que li podríem fer
aquesta pasta
jo us regalo
el llibre
Canapés
a l'abast de tothom
de Salvador Arimany
d'Arola Editors
un llibre magnífic
que realment
aquest Sant Jordi
seguint
aquesta línia
de la Ràdio de la Ciutat
que cada dia
us regala
un llibre
fet a Tarragona
per a Arola Editors
però m'heu de trucar
ara
el 977-24-47-67
fem aquest tipus de pasta
però
fem raviolis
per exemple?
Mireu, sí
a mi
una de les coses
més resultones
a casa
sobretot
si feu la pasta
tan artesana
perquè
ara
he explicat
com estirar la mà
però
hi ha unes màquines
al mercat
que són molt barates
estan al voltant
de 15-20 euros
que són manuals
però que van de meravella
que és una estiradora
de pasta
que és com
dos rodets
un contra l'altre
i després
porta uns suplements
per tallar espaguetis
per tallar
són unes màquines
de ferro
que no s'han de rentar
mai
és una miqueta
una porcada
però mai
han de tocar l'aigua
o sigui
si compreu aquestes màquines
quan les acabeu
de fer servir
amb un pinzell
compreu un pinzell
només per això
i amb un pinzell
s'ha de rentar
ben neta
ben expulsada
però no s'han de rentar
amb aigua
perquè s'occiden
són de ferro
i es fan molt bé
llavors sempre és
expulsar-les bé
passar-hi un drapet
que estiguin netes
que no hi hagi ni res
però doncs
no passar-hi ni aigua
ni sabó
aquestes màquines
són molt econòmiques
i ens permeten
estirar la pasta
amb una manivella
i van de meravella
llavors aquí sí que hi ha
ens surten els tallarines
ens surten
tenim més varietat
d'històries
però si no tenim màquina
el més resultor
i a més que és espectacularment bo
són els raviolis
els raviolis
són tan senzills de fer
com
agafem aquestes masses
que hem estirat
abans de tallar-la
abans d'enrotllar el puro
sinó que tenim el rectangle
aquell primer
fem un sofregit
del que vulgueu
mireu agafar
per exemple
una escudella
el que us hagi sobrat
de l'escudella
saltejadet
amb uns allets
l'escorregut
m'estic referint
saltejadet al foc
amb uns allets
una miqueta d'oliva
feu com
com un
si fos
com ni diu allò
allò que fan
a Girona
com un trinxat
com un trinxat
ve a ser com un trinxat
doncs això
senzillament
així ben saltejadet
posat dintre de la pasta
com a farça
està espectacular
evidentment podeu fer
farces expressament
amb espinacs
amb espinacs
amb verdures
amb carn
amb peix
el que vulgueu
però llavors
com fem els raviolis
doncs mireu
posem aquesta placa
que hem dit
damunt de la taula
n'han d'estirar una altra
igual
de la mateixa mida
llavors
agafarem un pinzell
un pinzell net
i ous
agafem un parell d'ous
o un ou
moltes vegades n'hi haurà prou
depèn dels raviolis
que heu de fer
i el batem
com si féssim una truita
i agafem
primer decidim
quina mida
de raviolis
volem fer
si els fem a casa
fem-los grossets
que eren molt bons
si els fem molt petits
doncs ens costaran
de manipular
l'ideal a casa
és una tassa de cafè
la mida d'una tassa de cafè
o inclús de tallat
una miqueta més gran
és un ravioli perfecte
per fer a casa
a més ens anirà bé
com a motlla
ara us explicaré
com ho podem fer
llavors
si decidim
què és aquesta la mida
la de tassa de cafè
agafarem
amb una cullereta
de cafè amb llet
i anirem fent
muntanyetes
damunt de la
base
aquesta rectangular
de pasta
que tenim
damunt de la taula
amb la separació
una miqueta més
que la tasseta de cafè
anem fent muntanyetes
anem fent muntanyetes
i quan tinguem
les muntanyetes
totes fetes
agafarem el pinzell
i sucant-lo
amb aquell ou batut
pintarem
tota la quadrícula
intermitja
que ens ha quedat
al mig de les muntanyetes
perquè s'enganxi
després a l'altra pasta
o sigui
tenim les muntanyetes
l'espai del mig
el pintem amb l'ou
i un cop fet això
agafem
amb el corró
que m'ha estirat la pasta
i enrotllem
l'altre que tenim
l'altre rectangle
de la mateixa mida
l'enrotllem
al mateix corró
i llavors
el presentem
que la punta
que ens penja
d'enrotllar-lo
coincideixi
amb la punta
de la pasta
que tenim damunt
de la taula
i desenrotllem
damunt
de la pasta
tapant-la
tot totalment
un cop fet això
amb la mà
amb els dits
anirem marcant
les muntanyetes
perquè clar
la pasta
ens agafarà
la forma
de les muntanyetes
de la farsa
que teníem
els anem marcant
per més que res
per saber què en són
i llavors
amb una tassa
de cafè
de cap per avall
anem apretant
damunt
de cada muntanyeta
de manera que
ens soldi
ens apreti
ens soldi
els diferents raviolis
un cop soldats
un cop apretada
la tassa
aquí sí que podem apretar bé
un cop apretada
la tassa
damunt de cada ravioli
amb un tallador
d'aquells de pizza
d'aquelles rodes
que corren
senzillament
passant-la
per la quadrícula
tallarem
les peces
de raviolis
individuals
ja les tenim
a veure
i a l'hora
d'escaldar-los
de bullir-los
no se'ns obrirà
amb l'ou
segur que ens aguantarà
no cal fer
com fem per exemple
amb les empenedilles
allò que marquem
amb la forquilla
o alguna cosa
no cal
aquí se'ns enganxarà bé
amb l'ou
i a l'hora d'apretar
com que m'ha apretat
amb la tassa
allò fa que s'unifiquin
i queden completament soldades
sempre hi pot haver
alguna que rebenti
alguna cosa
però doncs
queden perfectes
i fàcils
i escolta
què li podem fer
per exemple
hem fet
aquests raviolis
amb l'escorregut
del caldo
quina salseta
li podem posar aquí
home
amb un escorregut
a veure
amb un escorregut
esclar
espinacs
verdures
sí que hi ha
cremes de llet
i tot això ja està bé
però amb això
no sé què li combinaria
home
pot anar molt bé
una cançalada
d'aquestes fresques
una bona cançalada
de porc fresca
virada
saltejadeta
i senzillament
doncs
fer com una carbonara
amb aquesta
amb aquesta cançalada
pensar una miqueta
amb el trinxat
que el trinxat
se consumeix
amb cançalada virada
o si també
a veure
si també és un trinxat
també hi podria anar
molt bé
una salsa
de tipus
romesco tallat
amb fred
o sigui
si volem consumir
aquests raviolis
només escaldats
i deixats de refredar
i doncs
al damunt
tirar-hi
un romesco tallat
ric amb avellanes
i tot això
també hi pot anar molt bé
a veure
que a més
un trinxat
estic pensant
amb els gustos
i tot això
també
hi pot anar
de meravella
una crema
d'una visca
de marisc
també
per exemple
amb la carn
amb la carn
si fem mar i muntanya
que podria ser
doncs
ara que encara
hi ha alguna galera
ja estem de baixa
però encara
encara podem
aferrar-nos-hi
fer una
com una americana
fer una crema de galeres
en vam parlar l'altre dia
lligar-la amb arròs
donar-li una miqueta cos
i doncs
posar els raviolis al plat
i tirar pel damunt
aquesta crema de galeres
també seria una altra manera
de consumir-lo
no ho sé
és que en podem fer
mil de coses
amb aquests raviolis
doncs
hi ha moltíssimes possibilitats
no hi ha dubte
a veure
que tremolin
les botigues
que venen farina
i els forts de pa
perquè aquest cap de setmana
encara el cap de setmana
jo crec que
exauriran les existències
gairebé fora de temps
però en fi
li donarem
que s'arriba
aquesta trucada
que pot aconseguir
aquest llibre
molt bon dia
ei
holanda francès
bon dia
hola què tal
Marc
molt bé
dóna'ns una recepta
rapideta de pasta
que estem fora de temps
doncs mira
això mateix que ha fet
el francès
el que està molt bo
així els raviolis
és amb
amb
s'enfaina de verdures
ah sí
tomàquet
pebrot vermell
carabassó
virginia
però ho dius com a farcit
o com a salsa
com a farcit
o com a salsa
no com a salsa
com a salsa
molt bé
i després
ho presentem
amb una miqueta
d'ofabre de fresca
i al damunt
s'aposa
carpaccio de crustó
de cançalada fresca
ben torredet
molt bé
doncs no li falta detall
aquest plat
i a més la pasta
l'hem fet a casa
i és pasta fresca
com ens han ensenyat el francès
tu has fet mai pasta fresca
Marc?
no
jo és que tampoc
però em penso
que ho provaré
aquest cap de setmana
proveu
home si teniu un robot
per fer la barreja primera
és molt més fàcil
però doncs si no
val la pena
jo la primera pasta fresca
evidentment la vaig fer
a l'escola d'hostaleria
jo vaig estudiar a la Hoffman
a Barcelona
i va quedar bé a tothom
vull dir que
i vam disfrutar molt fent-la
és de veritat
que és molt bonic
no és difícil
doncs ho provarem
Marc moltíssimes gràcies
i mira t'has guanyat
el llibre aquest
de Canapets Magnífic
de Salvador Arimaint
el tens aquí a la ràdio
d'acord?
moltes gràcies Joana
a tu per trucar-nos
molt bon dia
vinga adeu-siau
adeu-siau
doncs jo em penso
que sí que faré
els raviolis aquests
ja veurem de què els farceixo
i espero no fracassar
ja ho explicarem
i els oients
que tant de bo
que ho expliquin també
la propera setmana