Ja ho tenim tot a punt amb el Francesc de Lleudo del Quim Quimam
per cuinar amb roses, Francesc, una mica tematitzant, eh?, la setmana.
Sí, sí, sí, avui, ahir al vespre, després del servei,
normalment quan arribo a casa que em preparo el programa,
doncs pensava demà de què podem parlar, de què podem parlar.
I, clar, pensant en Sant Jordi i tot això, doncs vaig pensar les roses,
que, a més, és un element molt, molt, molt arrelat
en la cultura gastronòmica, jo diria, europea,
perquè, doncs, ja ve dels romans i dels grecs
i que s'està perdent, que és un element que a la cuina està desapareixent.
Potser perquè l'ingredient també està desapareixent, una miqueta,
ara n'en parlarem, però no totes les roses serveixen per cuinar.
L'arrosa industrial, com si diguéssim, no ens serveix.
A banda que, clar, la conreien posant-hi molts productes
perquè se les mantinguin maques i tot plegat,
doncs no és l'arrosa que té els aromes.
No és comestible, exacte, no és comestible i no té aromes.
Si fixeu, la rosa Sant Jordi, si la lorel, no fa olor.
A vegades els hi posen, doncs, uns pulveritzadors,
però no és el mateix.
Anem millorant, diguem-ne, al revés, ja ho estic dient amb ironia.
Però l'arrosa que serveix per cuinar és la que tenim al jardí o a la torreta.
Aquesta sí que la cultivem nosaltres.
La que de tota la vida, la que hem tingut a les torretes, a casa...
Bueno, anava a dir en parcs, però no hem d'anar pels parcs arrencant les roses.
La que és la rosa cultivada, que la veiem créixer,
que aquesta sí que és molt aromàtica i que aquesta sí que ens dona resultats excel·lents a la cuina.
Clar, és que quan parlem de cuina amb roses no parlem de textures, parlem d'aromes.
Aromes.
I tu deies, home, s'està perdent.
Potser és que no tenim assimilada aquesta cultura.
El que pot aportar l'aroma d'una rosa a un plat determinat
és el mateix que podria aportar la canyella o qualsevol altra espècie
que utilitzem habitualment, no?
A veure, antigament s'ha fet l'aigua de roses, que era un ingredient per cuinar.
Sobretot a la cultura ara està molt arrelat tot això.
Es fan servir molt aquests tipus d'aromes.
La mel amb l'aigua de roses s'utilitza molt.
Sí, sí, sí, i es segueix fent servir, no?
I inclús ja, ara no recordo com s'hi diu, ara me'cate en blanc,
hi ha un ingredient que no deixa de ser una essència de roses,
que es fa servir molt allà baix també, i aquí s'havia fet servir molt.
Però doncs jo crec que per aquesta industrialització dels nostres jardins i parcs i tot,
que no hi ha espai per cultivar res, han desaparegut els rosers de les cases.
La majoria, qui té un roser?
Jo ara mateix no recordo, no sé de ningú que tingui un roser a casa seva,
no sé que visquin amb un xalet, i pocs xalets també he vist amb roses, no?
Perquè saps per què, entre altres coses, perquè necessiten temps i dedicació.
Sí, la rosa és delicadeta, penseu que en el món de la vinya es planten rosers...
Has de podar-la en un moment determinat, has de tenir molta cura.
En el món de la vinya, al cap de les tires de vinya,
s'ha planta en cada cinc o sis tires, s'ha planta un roser.
I és perquè el roser és tan delicat que detecta les malalties abans que la vinya.
Llavors, quan veiem el roser que està potxo, és que el tanto que aquesta vinya té alguna cosa.
Fixa't, perquè jo ara no sé com es diu en català,
però la rosa, per exemple, quan el roser és quan surt la cochinilla aquella,
que és horrorosa, que la deixa fatal i has de tirar el sofre, tot aquest tipus de coses.
Clar, és...
S'ha de cuidar, s'ha de cuidar, és delicat.
No sabia jo això de les vinyes, que plantaven els rosers per detectar les malalties.
És un detector ecològic, diguem-ne, que s'ha fet servir tota la vida i que segueix fent servir
i que està molt extès, sobretot a casa nostra, a les zones del Priorat i Montsant i això,
i que a la Rioja també es fa servir molt. És un detector natural.
Abans d'entrar en matèria, què et sembla?
Recordem que tenim aquest llibre per regalar, que heu de trucar al 977-2447-67,
i avui el que podríem convidar els oients és que ens diguin alguna aplicació que hagin fet o que farien.
Amb roses, sí.
Amb roses.
Sí.
Si algú ens truca...
Encara que no sigui de cuina o que parlin d'alguna cosa important dintre del món de la rosa.
D'acord.
Que ens diguin alguna cosa.
Qualsevol cosa, qualsevol pista, al voltant del món de les roses,
ens truqueu al 977-2447-67.
Ha estat la primera persona que ho faci i s'endú aquest llibre que n'apés a l'abast de tothom,
de Salvador Arimany, d'Arola Editors.
Jo no m'agradaria acabar, o acabar, encara acabem de començar,
però no m'agradaria deixar aquest programa sense dir una cosa de les roses,
que a mi, no ho sé, és d'aquells records infantils que tens clavats al cervell, no?
Jo soc de Reus, el concurs de roses del Centre Lectura.
Per favor, això ha fet història més enllà de Reus, eh?
Sí, és una d'aquelles coses que...
Un concurs nacional, venien cultivadors de roses de tot el món, pràcticament.
Una d'aquelles coses que crec que s'han de veure una vegada a la vida és com la Meca, no?
És una d'aquelles coses espectaculars que tenim aquí a la vora
i que a mi, doncs, m'ha tenen marcat una miqueta, no?
És l'emblema de la ciutat de Reus, també, eh?
I, bueno, és un element, com ara veureu, amb el que es poden fer plats excel·lents.
Doncs vinga, a veure, què és el primer que hem de fer?
Buscar una rosa, això ja ho hem explicat ara a la introducció,
que no sigui una rosa industrial comprada de floristeria,
sinó una rosa cultivada a casa.
Rosa de jardí, d'amics nostres, de qui sigui.
Preferència al color, determina l'aroma o és igual?
No, aroma, busquem aroma.
El color ens pot donar, doncs, per exemple, en el primer cas que vull fer una amanida,
ens pot donar diversió, diguem-ne, entre cometes, a l'amanida,
ens pot donar més color a l'amanida.
No sóc tan expert com per dir, doncs, la millor les grogues, no sé on,
perquè, clar, de veritats d'arròs n'hi ha moltes,
doncs són més aromàtiques que les no sé què, que segur que és així.
Però, doncs, no hi arribo tan lluny, sinó que, senzillament,
una bona rosa que faci bona olor, ens la mengem, que ja està molt bona.
Dos recomanacions.
Primera, si hem de cuinar amb roses, hi ha dues maneres de cuinar amb roses.
Una és amb la rosa cuita o treballant amb extracte,
que explicaré una miqueta com fer-lo,
i l'altra és amb la rosa fresca, amb el pètal,
que aquí sí que entra una mica la textura de la rosa.
En aquest cas ha de ser molt, molt, molt fresca,
perquè la rosa es penseix ràpidament, sobretot a l'hora per menjar.
Llavors, doncs, hem de calcular el dia que tindrem les roses,
per això és una mica complicat,
però, doncs, jo crec que és un gran, gran menjar de diumenge,
o un gran menjar de temporada, de dir, ostres, avui farem alguna cosa amb roses...
I la loretta que farà la taula.
Sí, jo crec que val molt la pena.
Ens transportarà a temps passats, també, i a temps futurs,
perquè, ara ho dèiem, Ferran Adrià, no?,
cuina de futur, doncs, també és una cuina de passat.
És una miqueta un element de cuina que no crec que es perdi,
sobretot dintre la cuina professional,
jo crec que els seguirem fent servir.
La primera proposta és una amanida, com sempre,
les amanides amb aquest tipus de productes són genials.
L'amanida la podem fer amb moltes flors,
amb moltes flors comestibles, si vols, un altre dia farem un programa de flors en general,
però avui m'agradaria parlar concretament de la rosa,
llavors he preparat una amanida,
de maduixes i roses.
També és època de maduixes i jo crec que ens combinen molt bé.
En aquest cas, per fer l'amanida, farem servir Izeberg,
o l'enciam aquest que no té gust, diguem-ne,
perquè li donarem protagonisme al gust delicat de les roses i les maduixes.
Si aquí hi poséssim enciams amars i això...
Busquem volum i textura, no busquem sabor.
Exacte, aquí busquem com una pasta, com un arròs,
per donar-li volum i textura i frescor
amb aquest gust que li estem buscant a la rosa.
Llavors, aquest jo crec que és l'enciam ideal.
En aquest cas, el que farem és tallar-lo amb Juliana.
Aquests enciams són rodons i el partim per la meitat
i després la meitat la pugem damunt de la fusta i el tallem a tires,
així, paral·leles, i ens quedaran com uns fils,
com unes tallarines fetes d'aquest enciam.
Les remenem amb la mà bé per trencar, perquè si no queden molt ben posades,
per donar-los volum i les posem en un plat fondo.
Llavors, agafarem roses i anous.
En aquest cas, maduixes i anous.
Les maduixes tallades per la meitat, grosses,
i les anous, com us agradi, poden ser senceres
o poden ser posades dintre d'un drap i passarem un curró pel damunt
per trencar-les una miqueta, com vulgueu també.
Llavors, en aquest cas, la maduixa la passarem amb calent,
farem una vianeta calenta, les gàstriques típiques,
que sempre parlo jo,
o sigui que farem la paella, una miqueta de sal, una miqueta de pebre
i una miqueta d'oli d'oliva verge,
i quan estigui calenteta hi tirarem les maduixes i les anous.
Els donem dos tons, però en aquest cas dos tons,
si no la maduixa es posa molt tova de seguida,
i tirarem una miqueta d'unes gotetes de vinagre,
deixarem reduir un segon,
treurem del foc,
i llavors hi afegim les roses,
però no totes,
o sigui, hi afegirem la meitat de les roses
i l'oli d'oliva verge.
Ho remenem i ho deixem reposar uns 10-15 minuts,
perquè la rosa, els aromes,
si heu llegit el perfum,
un gran llibre, per cert,
sabreu que els aromes s'extrauen
a través de matèries grasses o alcohols.
Llavors, en aquest cas,
l'aroma d'aquestes roses que hem posat a la vinagreta
serà l'oli d'oliva,
el que s'encarregarà d'extraure'l de la pròpia flor.
Llavors, un cop això reposat,
agafarem els altres pètals que teníem guardats,
l'altra meitat dels pètals de rosa,
els barrejarem...
Perdona, Francesc, estem fent un plat, per exemple,
per a quatre persones que hi posaríem un parell de roses?
Per a quatre persones en aquesta amanida, sí,
dues roses, una dintre de la salsa
i l'altra fora.
Dues roses maquetes.
La rosa, encara que estigui esclatada,
és bona també.
Això també ho podeu aprofitar,
perquè a vegades veiem aquelles esclatades
que diem, va, llancem-la,
perquè ja està.
Si estan esclatades,
són bones per menjar, també.
Doncs, com deia,
tenim els enciams i tirem l'altra rosa,
l'altra pètals de l'altra rosa,
i pel damunt aquesta vinagreta
que hem fet amb les maduixes,
les enous i l'altra rosa.
I ja està,
hi ha menjar.
Ja està, com qui no fa res,
ja veus un plat bonic de festa.
Bonic de festa,
aromàtic,
molt aromàtic,
i jo trobo que boníssim
el paladar de textura,
les maduixes,
la rosa,
l'enciam aquest,
jo crec que és un plat
que podeu provar de fer-lo,
que us agradarà.
Encara sou a temps
de posar un roser al balcó
i aprofitar aquest estiu
i de tant en tant
fer una amanida de roses
com la que ens proposa el Francesc,
què més podríem fer amb les roses?
Mireu,
una altra cosa que a mi m'agrada molt
amb les flors en general
i amb les roses en particular
és acompanyar cremes.
O sigui,
en vez dels típics crostons,
i si fem règim,
doncs millor encara,
doncs posar-hi unes flors,
uns pètals.
En aquest cas,
jo us proposo
una crema de carabasses i roses.
Fem una fruita d'hivern,
que encara,
doncs ja estem a la primavera,
però doncs
encara no estem amb...
Els calçots ja són tard,
però una crema de calçots
amb roses seria fantàstica.
una bichissoise,
també us pot quedar molt bé,
però doncs jo us proposo
la crema de carabassa
per fer-ho una miqueta diferent
i perquè els colors m'encanten.
El color que queda al final
amb la crema de carabassa,
amb les roses al damunt,
queda molt bonic.
Et sembla que expliquem
la crema de carabassa amb roses
després de donar pas
a aquesta trucada
que acaba d'arribar.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem, sisplau?
Amb la Margarita.
Què tal, Margarita?
Margarita, què més?
Margarita Caballé.
Què tal, Margarita?
Com va el matí?
Doncs bé,
aquí escoltant-se a vosaltres.
Molt bé, doncs moltes gràcies
per fer-ho.
Jo tinc una confitura de roses.
Molt bé.
Ens la podria explicar
com la fa, Margarita?
Doncs mira,
225 grams de rosa vermella
o rosada,
un i mig,
un quilo i mig de sucre,
tres i mig gotes d'aigua,
gots d'aigua, perdona,
i tres cullerades de suc de limona.
Molt bé.
Molt bé.
Llavors,
si tu tens sort
de tindre un jardí,
pots agafar les roses
a primera hora
del matí
abans que surti el sol,
que elles estan humides
doncs
de tota la nit.
Que mantenen la rosada
i això els dona més
més aroma.
I què més fem després?
Llavors, tot això,
amb l'aigua,
es bull
i quan estigui
tot ben fred,
ja s'hi posa
el sucre.
Anem remenant
sense tapar
i quan ja estigui tot ben fet
es pot apagar
el foc.
Es posa la llimona
i tot això.
Molt bé, molt bé.
i escolti,
miqueta marmelada
que se la pren
amb unes torradetes
al matí per esmorzar
o com ho fa això?
Sí,
doncs, bueno,
és com un tipus
marmelada,
doncs a l'hora d'esmorzar
o a la tarda
si fas un cafetó.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Mésquetes de pa
torrat
i jo
i queden molt bé.
Molt bé.
Vostè la fa
aquesta marmelada?
L'he fet un cop.
L'he fet un cop.
I va sortir bé, no?
Un cop sol,
sí, la veritat.
I va sortir bé.
Ara ja no tinc jardí
i la veritat
ja no em sembla
tan bé, saps?
Clar, clar, clar.
Però bé,
ja tenim la recepta.
Tenia una parcel·la
i ho podia fer molt bé
perquè tenia
uns rosers molt macos.
Molt bé, molt bé.
Doncs moltes gràcies
per la seva recepta.
Moltíssimes gràcies, eh?
Ho provarem,
ho provarem.
I Margarita,
té el llibre aquí a la ràdio
que se l'ha guanyat, eh?
Amb mèrits.
El llibre de Canapés
a l'abast de tothom
el pot venir a buscar
aquí a la ràdio
quan vulgui, d'acord?
T'ha de venir a la ràdio
o demà l'estan.
Aquí a la ràdio, millor, eh?
El tindrà aquí a la ràdio
el llibre.
Moltes gràcies, Margarita.
Molt bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Que tingueu un bon dia
de Sant Jordi.
Igualment.
Igualment.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.
Doncs, escolta, molt bé.
Saps que pensava ara
que tu deies com se la menja?
Tu que ets una gran amant
del foie,
el foie que l'acompanyem
a vegades amb confitura.
És un foie amb confitura de roses.
Espectacular.
És una combinació perfecta,
més enllà de les fruites vermelles
que fem servir.
Sí, sí.
Amb aquesta confitura
que ha explicat la Margarita,
sensacional, eh?
Pot estar molt bé, molt bé.
Molt bé.
Ara, 225, ha dit?
De grans de roses.
De roses.
Són moltes roses, eh?
Moltes roses, eh?
S'han d'aconseguir moltes roses.
Tenir bons amics, eh?
Has de tenir un roser gegant.
I això també és important,
això que diu cada senyora,
la capacitat aromàtica d'una flor
que varia durant el dia, eh?
I això de collir-les a primera hora...
Abans que toqui el sol.
Abans que toqui el sol.
Això també ho recordo del perfum,
del llibre, que també ho parla.
Això també fa aquest comentari
d'acollir les flors a primera hora del matí.
És veritat, eh?
No hi havia caigut, no me'n recordava.
És un bon dato d'aquesta senyora,
d'aquest oient, eh?
Que es mereix aquest llibre
més que de sobres.
I tant, i tant.
Ens ha donat una recepta
que no coneixíem.
Anem a fer la crema de carvassa.
La fem com la de sempre.
Com la de sempre, eh?
Com la de sempre.
No té més secret.
La podem fer amb una base de mantega
o oli d'oliva, com vulgueu.
Senzillament ofeguem una miqueta de ceba,
la caravassa,
i si voleu posar una mica de patata,
però jo en aquest cas no n'hi posaria.
A més faria ceba i caravassa,
ofegadeta, foc suau,
només que ens agafi gust, no color.
I llavors, doncs, la mullem.
També ja sabeu que jo sempre dono
àmplia varietat de coses per mullar.
Pot ser amb nata, amb llet, amb caldo,
amb aigua o amb una combinació
de les que vulgueu.
Tot depèn, doncs, de la quantitat
de cremositat que li vulgueu donar amb la nata
o de lleugeresa que li vulgueu donar amb una aigua
o amb un caldo.
La deixem bullir,
hi posem una miqueta de nou moscada,
jo en aquest cas no n'hi posaria,
perquè com que va amb roses,
en aquest cas el que faria
és afegir-hi una miqueta d'essència de roses
o uns pètals de roses directament,
i la deixeu coure fins que estigui ben cuita
la caravassa ben tova.
La triturem,
millor passada per un passapurès,
però doncs no passa res amb un túrmix,
en aquest cas, com que no hi ha patata,
ens quedarà molt bé.
I ja està, ja tenim la crema feta
amb un color molt bonic,
ens queden uns colors caravasses espectaculars,
i tan senzillament que agafar els pètals de rosa
i tirar-los pel damunt després a l'hora de menjar.
Frescos, que inclús pot quedar xulo,
allò un plat al mig de la taula
amb els pètals de rosa i una cullera,
o unes pinces,
i que els posis com aquell que s'hi posa crostons de pa,
que fèiem tradicionalment,
doncs posar-hi aquests pètals de rosa.
Queda boníssima també.
I mira, és senzill, no té cap misteri,
és un plat econòmic,
i és un plat original.
I parlaves de fer vi amb pètals de rosa?
Sí, el rossàtum,
és un vi que també l'han fet,
també l'he preparat jo fa anys ja que ho vaig provar.
Aquí a Tarragona hi havia,
érem dos o tres que el fèiem,
i és un vi que per fer-lo legalment,
diguem-ne, tradicionalment,
el que es fa és passar-hi tres vegades pètals de rosa,
o sigui, s'agafa el vi,
s'hi posen pètals de rosa,
es deixa macerar entre 15 dies,
uns 15 dies,
10-15 dies,
s'acola,
s'ha tornat a posar pètals de rosa,
es torna a deixar macerar,
es torna a colar,
i s'hi tornen a posar pètals de rosa.
Perquè el fonamental és a quin vi,
diríem quina varietat?
Un vi negre.
Tan se val?
Sí, home,
tan se val no.
Tan se val no.
No dic en...
Un vi d'aquí, a veure, penseu que...
No dic en quant a qualitat,
sinó en quant a varietat,
no ho sé.
No, però, home,
penseu que això és una recepta romana.
Aquests no tenien D.O.
Perquè ens diuen no,
però podem veure,
i a ell els agradava molt,
era un vi molt bo.
Llavors, si pensem una miqueta
en el tipus de vi que tenien els romans,
podem veure quin tipus de vi necessitem.
Primer, un vi jove.
No pot ser un vi amb fusta...
No feien grans receptes.
Exacte.
Ha de ser un vi jove.
Les varietats de garnatge
donen aquestes notes de maduixes
i tot això que ens pot anar de meravella.
amb aquests dos ingredients,
que sigui econòmic,
que tampoc cal que sigui...
Penseu que és un vi que el fem malbé entre cometes,
o sigui, l'afegiria coses,
el manipulem...
I que no ho faríem cada dia,
seria per una curiositat, no?
Però de veritat que queda boníssim,
és una curiositat molt curiosa,
de veritat que sí que està molt bo.
I a més,
en el món de la cuina,
si després cuineu amb aquest vi,
els resultats són espectaculars.
Jo ho he provat
i és una passada.
Fer un conill amb caragols,
per exemple,
amb una miqueta de vi negre,
amb una reducció de vi negre de roses...
Ah, clar,
que parles d'utilitzar-lo per cuina
i no tant per beure.
També,
també es pot utilitzar per beure,
de les dues maneres.
De les dues maneres,
inclús,
si fas un plat cuinat amb roses,
d'aquests que hem parlat,
o encara me'n queden un o dos a la butxaca,
per explicar,
també acompanyar-lo amb aquest vi,
doncs,
que me queda espectacular, no?
Molt bé.
T'he explicat ràpidament
un ingredient bàsic a la cuina,
que és la mantega,
i com aromatitzar-la amb roses.
Per tenir mantega de roses a la nevera,
i a partir d'aquí podem fer galetes,
podem fer,
doncs,
un peix a la planxa amb un toc,
per exemple,
fem un llenguado a la planxa
i posem allò recintet de la planxa,
una...
una...
com si veu això?
Una nou.
una nou de mantega al damunt,
i mentre el portem a la taula se'ns fon,
queda espectacular.
Mireu,
la mantega de roses es fa,
agafem aproximadament un quilo de...
bé,
fem-ho poquetes quantitats,
250 grams de mantega,
necessitaríem aquí,
en aquest cas,
aproximadament uns 150 grams de pètals de rosa,
entre bastanta rosa,
hi posarem aigua,
doncs,
per aquests 250 grams,
aproximadament tres quarts o un litre d'aigua,
no té més importància,
l'aigua no la farem servir,
però és un element que ens ajudarà,
bueno, sí que la farem servir després,
però bueno,
ara ho veureu.
I una miqueta de sal,
això ho posem a foc molt suau,
i que ens vagi bullint,
almenys durant un parell d'horetes,
anant bullint a foc molt suau,
molt suau,
molt suau.
L'aigua el que fa és que no se'ns passi de temperatura
la mantequilla,
no se'ns cremi,
és només per això l'aigua.
En pic tinguem,
hagi passat aquestes dues hores,
ho colem,
i el que quedi el col·lador ho llancem,
el que són les roses van a la brossa,
i llavors ens posem en un tàper,
en un plàstic,
el que hagi quedat,
que serà mantega i aigua.
Ho deixem a la nevera,
i l'endemà veureu que la mantega se'ns haurà pres,
a dalt ens haurà quedat una pastilla de mantega,
i a sota haurà quedat l'aigua de roses.
L'aigua la podem fer servir per cuinar,
per fer algun d'aquests plats que hem parlat,
i la mantega també,
però embolicada amb un paper film i ben cuidada,
ens pot aguantar la nevera perfectament molts dies,
perquè no té suero,
i ens pot aguantar molts dies
per anar fent cosetes amb aquesta mantega.
Jo veig sobretot això que deies,
de fer alguna carn o algun peix a la planxa
i posar-li aquell puntet de mantega.
Déu-n'hi-do, eh?
El vi, la mantega,
l'amanida,
la crema de carbassa,
no sé si ens deixem alguna cosa més.
Jo volia proposar-vos així molt ràpidament,
només perquè ho tingueu en compte,
que és molt fàcil,
una sopa de pinya amb fruits vermells i roses,
un postre.
Senzillament és agafar la pinya,
triturar-la amb el túrmix,
afegir-hi fruits vermells frescos,
en aquest cas m'agradarien gers,
m'agradarien coses així,
una miqueta de tot, no?
Aranyons, sí, una miqueta d'això,
i uns pètals de rosa, només.
Això deixar-ho reposar a la nevera
almenys una hora,
perquè les roses deixin anar el seu aroma
i a menjar.
És ben senzilla també i ben interessant.
A veure, si teniu temps i rosers,
és un menú de Sant Jordi
realment molt nostradet, eh?
Cuina amb pètals de rosa,
de totes maneres no només Sant Jordi,
perquè de fet totes aquestes receptes
són molt adients per l'estiu,
són plats d'estiu una mica originals
i escolta que val la pena.
I de cap de setmana, eh?
I per aprofitar aquests rosers,
que a vegades, si els cuidem amb carinyo,
doncs sap greu després llançar-les,
aquestes roses,
doncs és una manera d'aprofitar-les.
I tant que sí.
Francesc Lledó sempre aprofita moltíssim el temps.
Amb tu com l'aprofiteu el Quim?
Quim, alguna novetat?
Destacar a banda del dia a dia del restaurant?
Doncs aquesta setmana no, encara no.
Normal, normalitat absoluta,
vull dir, fem els menús,
preparant, preparant coses, cuinant.
Bueno, vam canviar una miqueta la carta
i vam fer uns calamars farcits
amb ceba i tomàquet,
que és un plat tradicional nostre
que per cert han quedat molt bons
i doncs vaig acabar l'altre dia
i ja els he posat nous la carta.
Tinc tonyina, que no està a la carta,
però doncs he comprat tonyina
d'aquí del Mediterrani,
d'aquí de Tarragona,
de Torre d'en Barra en concret,
i doncs és d'aquella vermella espectacular,
plat nou a la carta,
coses del dia a dia
i d'anar tirant fins a aquest Sant Jordi,
per aquest Sant Jordi
pugueu oferir una bona qualitat als clients.
Doncs és bo saber que tens tonyina
al restaurant que va molt buscada.
Francesc Lleodó del Quim Quima,
com sempre, moltíssimes gràcies.
Bon dia, bona diada de Sant Jordi.
Igualment a tothom.
Que vagi molt bé.
Adeu-siau.
Bon dia.