Aquesta sintonia ens recorda que aquest espai del matí
de Tarragona Ràdio resta reservat naturalment
al nostre cuiner Francesc Lledó.
Encara de vacances, tornarà la propera setmana,
però el que sí que hem decidit és omplir-lo
amb diferents elements gastronòmics.
I avui ens sintonia amb el calendari és dijous gràs
i ja sabeu que des de primera hora del matí
probablement algú de vosaltres hagi tastat ja
la coca de llardons d'enguany o la botifarra d'un...
Josep Pardilas segur que sí, ho ha fet.
Hola, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina fresqueta que fa la Rambla, no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Home, ara estem just aquí davant de les Tresianis
i aquí encara fa caloreta.
Vull dir que encara s'està força bé, toca el sol.
Home, jo m'han quedat les mans gelades abans quan estàvem a la T11.
Allà sí que m'han quedat una mica les menjades.
És que el tema de la T11, molt important, molt transcendent,
però més agraït al moment d'ara, no?
I tant, i tant.
Segurament per tu.
Perquè com sempre aquí el que ens agrada a nosaltres
és anar a veure llocs on hi hagi menjar,
on hi hagi aquesta cultura gastronòmica que ens agrada tant.
I pensa que li hem de donar les gràcies
perquè ens han acompanyat fins i tot,
han vingut ràpid per acompanyar-nos.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom que no m'he preguntat.
Vicenç Bardolet.
Home, Vicenç Bardolet, clar.
El senyor que més sap de Botifarra 2 de Tarragona.
El senyor que més sap de la Botifarra 2 de Tarragona.
Què tal, com estem?
Ai, bé, molt bé, molt bé.
Et corro una miqueta, no?
Bé, no, al temps ja sabem el que passa.
Sí, no?
Què tal?
Quantes recions hi ha?
Que ho sap, vostè?
Sí, avui hi ha unes 1.900 recions.
No ho n'hi do.
Avui, divendres a la tarda,
o sigui, demà a la tarda al mercat, 1.900 més.
1.900 més.
Sí, i llavors hi ha sobre les que es van repartir en el xarró,
total fan unes 5.000 recions, una cosa així.
Per què agrada tant aquest menjar per carnaval?
No ho sabria dir-ho.
El que sí sé és que és una botifarra que és molt bona,
perquè, a veure, sí, és greixosa,
perquè porta molt d'ou,
però és molt suau de paladar
perquè porta molt poc més pebre.
porta menys pebre del normal.
Per tant, és més suaveta.
És més suau, sí.
Els crius els agrada molt.
No noten mai el picant i els hi entran molt bé.
I els crius poden menjar els ous que vulguin,
vull dir, no tenen cap problema.
La botifarra d'ou, tot tu, Jovanda, t'agrada o no?
A mi m'agrada molt.
Sí.
Molt, molt, molt, i tant.
És boníssima.
A més, és d'aquelles coses estacionals
que com que les mengem només per aquestes dates,
tot i que es pot trobar tot l'any,
doncs fa més gràcia, no?
Clar, clar.
I és la Canceladaria Verdubet
qui cada any, doncs, organitza juntament
amb el gremi de xercoteries de les comarques.
Sí, el gremi de Canceladés
li vaig proposar la idea fa molts anys darrere,
em van dir endavant, tirem-ho.
Jo tinc el suport del gremi,
el gremi suporta econòmicament el cos de la degustació
i, bueno, algú havia de fer la feina,
em va tocar a mi
i, bueno, feia molt degust i encantat, eh?
Quants anys feia?
Ostres, no ho sé,
però jo calculo que 12, 13 o 14 anys ja segur.
Déu-n'hi-do, eh?
Haurem de buscar-ho
i així tindrem també els anys, no?
Perquè tu ets de celebrar el Carnaval,
t'agrada el Carnaval
o més t'agrada per això,
per la part gastronòmica que té?
No, no, a mi m'agrada el Carnaval sempre.
A veure, he participat en rues,
he participat en la comissió del Carnaval de Torredembarra
fa una vintena d'anys darrere
quan residia en aquella zona
i el Carnaval m'agrada.
Jo soc dels que em dispresso cada any a la parada
i fa molts anys que em dispresso al mercat
cada any el divendres i el dijabte de Carnaval
perquè m'agrada.
Això com sempre, eh?
La tradició del Carnaval.
Sí, sí, sí, sí.
A més a més, com dèiem,
la degustació és gratuïta,
per tant, aquí no para de venir gent, eh?
Vull dir, això a la gent li agrada molt.
És el que ens interessa.
Vull dir, quan vàrem proposar
de donar a conèixer la botifarra d'ou
com a producte típic del Carnaval del dijous gras,
dijous gras és avui,
vàrem decidir fer una degustació gratuïta
perquè la gent poguéssim fer el tast de la botifarra d'ou
en totes les degustacions de tothom, de tothom.
Tothom pugui tastar la botifarra d'ou,
saber quina mena de producte és
i llavors, doncs, si, bueno,
si hi hauria un consum durant tot l'any,
doncs hi haurà un consum durant tot l'any.
I per què relacionem aquest producte amb el Carnaval?
Perquè fa molts anys, molts anys, molts anys darrere,
no sabria exactament ara les dades,
si era sobre el segle XVIII o segle XIX, no ho sé.
Es començava a fer el que era tradició del dijous gras.
Era un dia que es feia nàpat una mica pujat de calories,
utilitzant totes les parts més grasses del port,
cansalades, papada, careta, orella,
tot això s'esofregia,
es posava en una cassola de test,
s'hi trencaven ous, es remenava tot i es ficava al forn,
fins que quedava una espècie de coca cruixenta
per la part de dalt i tova per la part de baix.
I això s'acostumava a fer llavors amb un baranar popular
que moltes vegades abans les empreses també convidaven,
l'empresari convidaven aquest baranar amb els seus treballadors,
i era una festa una mica, doncs, com de carrer.
La gent sortia de casa,
anaven a determinats llocs de ciutat,
com aquí a Tarragona s'utilitzaven a anar al Llorito,
anar als quatre garrofers,
i es feia un baranar popular,
vull dir, un baranar de copiós.
I també es portaven truites de botifarra,
que es fan botifarra blanca i negra sofregida empapada,
i a vegades hi ha qui hi posa també fasolets.
Bueno, doncs aquest baranar
era com l'últim àpat gras
que es feia abans d'entrar a la cuaresma.
I era una mica la part gastronòmica de disbauja
del que seria el carnaval.
Per tant, per allò que diuen,
per carnaval tot s'hi va,
hi ha un dijous gras encara més, eh?
El dijous gras és el dia en què hem de fer l'afartament.
A veure, jo sé de Can Saladés de Barcelona
que tenen menús de caldos grassos,
tipus xerró, de macarrons...
Macarrons enllardats era un plat molt típic,
que era simplement macarrons amb tonyina i llarb,
tot barrejat.
Un macarró d'aquests que quan t'acabes de menjar,
no sé si pots anar a treballar...
Una setmana no t'aixeques casa.
No crec que puguis anar a treballar per la tarda, no?
De fet, són productes que avui en dia
amb les dietes que hi ha no lliguen,
però bueno, un cop a l'any no fa mal
i un tas petitet tampoc.
A més, és un tas petitet amb una mica de pa,
vull dir que no és escatimar, aquí no passa res,
en un tallet petit.
Que va, que va, al contrari.
A més a més, jo he de fer una cosa.
Avui, per exemple, voldreu fer un sopar bo.
Agafeu una botifarradou freda,
fresqueta de nevera, freda,
talletes rodanxetes,
una mica de pa amb tomàquet i una copa de cava
i a mi, qui em digui que això no li entra avui bé per sopar,
no sé, però és millor que entra.
Ja tenim, doncs, el sopar de déjous gras.
Sí, sí, per què no?
Acompanyat d'un bon cava fred o un vi blanc fred
que no et trenqui el gust,
que et doni la dolçor que et dona l'ou,
perquè si fotem un vi negre
ens matarà completament el sabor, no?
I molt bé, molt bé.
I d'apostes la coca de llardons?
Evidentment, la coca de llardons no pot faltar.
Jo soc dels coca de llardons,
soc dels que m'agraden la coca de llardons,
m'agraden els llardons també,
i sí, sí, per què no?
Doncs moltíssimes grans per haver-nos acompanyat,
que l'hem tret de la parada de la cançeria de Verdouet
ens ha volgut acompanyar, doncs, per explicar-nos això,
d'on ve aquesta tradició de la botifarra d'ou
i que per molts anys ens trobem aquí
amb aquest tast, amb aquesta degustació.
Jo, en nom del Gremi de Cançeradets,
és el que més desitjo, que cada any continuem aquesta festa,
cada any puguem estar col·laborant amb l'Ajuntament
i poder degustar amb tothom de Tarragona
el nostre producte, que el fem amb molt de carinyo.
Per cert, ja per cas, n'hi ha més o més?
Molt menys que l'any passat.
Més, més.
Més, eh?
L'any passat es va acabar d'una manera així com molt sobtada
i jo em vaig quedar una mica així com cor pres,
perquè, hòstia, no, no, no pot ser, n'hem de fer més,
n'hem de fer més, n'hi ha més, n'hi ha més.
Per si de cas, és més àl·le prevenir que curar.
Sí, sí, sí, el que volem és arribar a tothom.
Molt bé, gràcies i bon dia.
A vostès, molt bon dia.
El Vicenç Bardolet és la persona, diguem-ne,
carismàtica i emblemàtica del dijous grans,
cada any, a més a més, amb moltíssima amabilitat,
no només atent els mitjans, sinó que és el que deia,
si aneu a la parada, el veureu disfressat amb ell
i amb tots els empleats, tots estan tematitzats.
Bona part de les parades del Mercat Central es disfressen
perquè tradicionalment també fan una mica de concurs.
I havíem d'agrair, eh?,
a banda que hagi vingut, perquè estava allà a la parada
i van trucar, home, a veure si pots venir,
que allà hi ha a Tarragona Ràdio i cap aquí ha vingut.
Però com dèiem, mira, per sopar podem fer això
unes llesquetes de pa amb tomàquet,
amb aquest botí ferradou i de postres
hem de menjar la coca de llardons.
Fan bona cara, fan bona cara.
Fan molt bona cara, molt bona cara, eh?
Què tal, com estem?
Molt bé, molt bé, aquí venent coques.
Com va la venda?
De moment anem bé, la veritat,
sembla que encara que hi hagi crisi,
sembla que la gent s'ha començat a animar
i, bueno, tenim bon moviment de gent.
És un euro.
Un euro, què dirà el soci?
Eh? Vull dir que no és massa tampoc.
No, no.
Amb la crisi no hem pujat preus ni hem baixat,
sempre al mateix preu.
Perquè normalment quantes n'acostumeu a vendre?
Vull dir, se'n venen moltíssimes,
heu fet previsió en guany de portar-ne menys
per això de la crisi o no veus que t'hi maten recursos?
Vinga.
Normalment són entre 1.000-1.500 que sempre agafem
i, a veure, l'any passat em van sobrar,
però esperem aquest any que,
amb el bon temps que hi ha, el solet i tal,
la gent s'animi i acabi de gastar-les,
totes les que tenim encara.
Són de la Colla de la Bota.
Quants anys fa que altres esteu aquí al peu del canó?
Doncs fa molts anys, la veritat.
És una de les comparses que hi ha més velles
i estem ara fa 29 anys que sortim.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, sí, sí, la veritat.
Aquest també et deus disfessar per carnaval
i tota la història, eh?
Carnaval, avui comencem ja amb la colla,
les coques, dissabte carnaval
i el dimarts a l'enterro de la sardina,
que és quan realment ens ho passem molt bé
per tot Tarragona, bueno,
el ritual que fem cada any.
I a tu t'agrada la coca de llardons
o de veure tantes i ja no...
No, no, la veritat que estan molt bones, eh?
I l'any passat les vaig provar
i me van agradar.
I ja, aquest any, m'estic atipant bastant.
Molt bé.
La coca i la botifarra, la veritat...
La gràcia és atipar-se, no?
Jo me n'emportaré unes quantes pa a la ràdio.
Doncs sí, perquè ja t'havien fet la comanda,
no t'ho hem pagat,
però a veure, escolta, un euro
ja te'l tornarem quan vinguis a la ràdio.
Molt bé.
Moltes gràcies, eh?
De res, a vosaltres.
Doncs la colla i la bota
realment tenen tants anys i tanta tradició
com la recuperació del carnaval
a la ciutat de Tarragona,
que ara fa 30 anys, doncs imagina't,
va ser de les colles
de les comparses pioneres.
Pet, portes uns dijous macos, eh?
La setmana passada te'n vas anar
al Centre Cívic de Sant Peri i Sant Pau,
vas menjar cipi amb patates,
pebrots del piquillo farcits de bacallà,
el romesco amb l'escarola,
i avui...
Segur que has tastat la botifarra i les coques.
Oh, i tant.
A la coca encara no,
ara la tastarem, la coca.
Ara la tastarem.
Doncs et deixarem que tastis la coca,
perquè d'aquí uns moments
el que tenim intenció
és de conversar justament
amb un dels artifacts
del primer curs de cuina
del Centre Cívic de Sant Peri i Sant Pau,
la cuina de supervivència a casa.
Ens havíem quedat amb Javier Fabra,
que és qui imparteix aquest curs.
De moment no podem contactar amb ell,
però mirarem d'intentar-ho
en els pròxims minuts.
De fet, el curs comença el dia 17
i a tall de previsió.
Volíem conversar amb ell,
sobretot pensant que algú de vosaltres
que ens esteu escoltant
estigueu interessats a jugar
entre cometes
i en el sentit més positiu de la paraula
amb la cuina tradicional i l'actual.
No sé si és possible,
sembla que no és possible,
de totes maneres,
Josep, sí que podem recordar els oients,
tu què vas ser-hi a la presentació,
que en principi són cursos oberts a tothom,
que no cal tenir un nivell culinari extraordinari
ni de bon tros.
No, no, no.
Són cursos,
aquest es diu curs de supervivència a casa,
per tant són coses bàsiques
per intentar defensar-se mínimament a la cuina,
no és ni molt menys per professionals.
Està donat,
els professors són professionals,
però sí que la gent que hi va
pot ser qualsevol.
Nosaltres la setmana passada
vam anar a la presentació,
però vaja,
ja ho veieu que a més a més
als espais de cuina
ja estem fent menús,
a més a més us hem donat un menú per sopar avui.
Tu soparàs botifarradous o no,
Jovanda?
Saps que,
a veure,
jo soparé i espero
baranar o dinar botifarradou.
I coca de llardons.
I coca de llardons,
no ho perdono.
El que passa que seguir la tradició
fil per randa,
això vol dir que avui,
Josep,
tot seria tossino,
tot seria grafort,
no sé, eh?
És el que deia el Vicenç,
un cop avall no fa mal.
Doncs vinga,
anem pensant que dinem avui,
d'acord?
Molt bé.
Vinga,
ens retrobem aquí una estoneta a la ràdio.
Perfecte,
fins ara.
Gràcies, Josep.
Per cert,
en referència a aquests cursos
dels tallers de cuina,
no hem pogut parlar
i ho lamentem moltíssim
perquè havíem quedat justament
amb Xavier Fabra per parlar-ne,
però en fi,
que sapigueu que comença el dia 17,
que el preu del curs és de 46 euros
i que després vindran altres cursos,
com per exemple
el curs monogràfic de cuina de l'arròs,
el David Soler,
del Barquet de Tarragona,
prou conegut,
faré un curs d'arròs
que ja sabeu vosaltres
que té la mà trencada
per als arròsos
i altres menjars,
com ara el peix,
també farà un curs monogràfic
de cuina del peix.
A través de l'OMAC
podeu tenir més informació,
us podeu inscriure
i fins i tot
al mateix Centre Cívic
de Sant Pere i Sant Pau.
4 minuts,
dos quarts de 12.