Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Sí, sí, ja ho podeu fer.
Ens hi aveixen amb unes mans a l'esquena ja fent massatge.
I aquí els seus ais pobres són molt més intensos i molt més sovint.
De por, no? De dolor, realment.
L'esquena és una...
Per què fa tant de mal l'esquena i per tants llocs diferents?
Ai, primer hem de pensar per què ens fa...
És bona la pregunta, molt interessant això de...
Per què en tant llocs diferents?
Doncs mireu, l'esquena, quan fem servir la paraula esquena,
parlem en general de tota una estructura,
però l'esquena la podem dividir en parts.
D'acord?
Les famoses cervicals, les dorsals, les lumbars i el sacre.
I aquestes parts poden patir,
encara que us he de dir que...
Encara que tinguem un trastorn en una d'aquestes parts,
a fi de comptes totes hi són responsables una mica.
Poden patir, podem patir localment, Núria,
però serà la resta de parts que té l'esquena
la que respondrà a mantenir aquella situació
o a intentar superar-la.
Quan falla una part perquè ens fa mal,
és l'altra que ha de compensar.
Correcte, he de pensar que, per exemple,
és molt comú, trastorns a nivell lumbar
acabin fent que si nosaltres no podem moure aquella zona lumbar,
doncs a l'esquena, per exemple, per moure's,
no li queda més remei que forçar les cervicals.
Clar.
I si no hi posem remei ràpid,
acabarem també amb les cervicals malament.
i un cop les cervicals es deien espatllades.
És cert, el sistema se pot anar atrapant tot.
En principi, el cos, que és molt intel·ligent,
té mecanismes d'adaptació, que es diu,
és a dir, de supervivència davant del que li demanem.
Altra dia en parlàvem de l'estrès,
doncs quan li demanem moviment al cos,
les restes s'han d'adaptar, d'acord?
A vegades aquestes adaptacions no són tan grates com ens semblen.
Exemple, si jo se m'ocorreix carregar un pes important,
agafar, acotxar-me per agafar un pes important del terra,
és fàcil que en aquell precis instant
posi en risc alguna de les estructures de l'esquena.
Per exemple, estructures de tipus nerviós.
Una real nerviosa, un nervi.
Pots dir, sí, en lloc d'agafar el pes com hauria de ser normal,
combinant l'efecte, la força de les cames,
si ho forcem tota l'esquena...
Fent la grua, que es diu.
Clar, què passarà?
Que el cos es queixarà,
llavors el cos no sabrà diferenciar
si nosaltres ens hem fet mal de veritat,
hem fet una lesió,
o hem estat a punt.
Però el que sí que farà
és activar aquests mecanismes d'adaptació que et deia.
I el més normal
és que faci un espasme muscular,
una reacció dels músculs,
i ens quedem enganxats, bloquejats.
Ara entrarem més al detall.
A Baledica obrim línies telefòniques
i si teniu alguna pregunta per fer-li al Felip
sobre l'esquena, que és el tema d'avui,
truqueu-nos al 977-24-47-67.
977-24-47-67.
I és que l'esquena,
amb tota la seva llargària i amplitud,
és una de les parts més importants
que carrega més pes
i que és responsable de pes, de moviment,
és crucial.
És l'eix central del cos.
Com a eix central,
li toca organitzar,
si més no,
el moviment que tenim en el cos.
ho fa ajudat,
ho fa en cooperació amb les extremitats,
i ho fa amb el que li diem les cintures,
la cintura pèlvica i la cintura escapular.
L'escapular no és gaire coneguda,
és la cintura que hi ha entre espatlla i espatlla,
entre ombro i ombro,
ho direm així perquè tothom ho entengui.
Coajudat amb aquestes estructures,
ens permet el moviment.
I hem de dir una cosa molt curiosa, Núria,
la forma de l'esquena
és derivada del fet que els humans anem de peu,
que caminem.
Les vestis que van a quatre potes
la tenen en una altra forma.
Nosaltres tenim una sèrie de corbes
que són naturals,
però sempre pensades
per poder mantenir la vipa d'estació,
per poder mantenir-nos d'empeus.
Això és molt important.
Això porta a pensar
que hi ha lesions de l'esquena
que són congènites,
que venen per l'estructura mateixa
de la nostra esquena
des que naixem
o tal com ens formem,
i que per tant aquí estaríem parlant
d'una reeducació postural,
potser seria el que cal fer.
Això és un altre aspecte diferent.
El congènit és complex de modificar.
Hem de veure realment
fins a quin punt és modificable.
S'hauria de determinar
si és congènit o si és una lesió.
Però les més comunes,
també s'ha de dir,
no són pas les congènites,
sinó són les lesions adquirides.
Quin tipus de lesions
podem tenir a veure a l'esquena?
Això és molt interessant també.
Entendreu que l'esquena
l'hauríem de contemplar
en tres aspectes diferents.
una cosa és
les qüestions òssies,
les vèrtebres.
Podríem dir l'esquelet pròpiament,
el que dona
la forma de l'esquena.
El que més aviat
la forma no és la paraula,
és el que dona
el sostén
de l'esquena.
Això és l'aspecte òssi.
Hi ha unes patologies
que poden estar en aquest terreny,
per exemple,
tot el que siguin
patologies articulars,
artrosis,
artritis,
o fins i tot
excrescències
i creixements
que tenen aquests ossos
i que poden arribar
a provocar dolors
en altres estructures.
Això és un aspecte a l'oci.
Un altre aspecte a contemplar,
l'aspecte muscular.
L'aspecte muscular
de l'esquena
és el que donaria
moviment
en aquesta estructura
de sosteniment
que hem dit
que eren els ossos.
Llavors,
els músculs
solen ser la causa
més habitual
de patiment en l'esquena,
la més comuna.
També s'ha de dir
que normalment
és la més comuna,
però la menys preocupant.
La que té
més fàcil solució.
Més fàcil solució,
normalment,
en fisioterapi
tenim forces eines
per poder
guarir aquest aspecte,
però a la vegada
perquè és un teixit
que,
igual que entra
en un estat patològic,
també hi surt fàcilment
per la seva natura.
I l'últim aspecte
que hem de contemplar
en patologia a l'esquena
és el que són
les estructures
de tipus nerviós.
Aquí no ho hem dit,
però penseu
que el disseny
de la columna,
el disseny
d'aquesta estructura òsia
que dèiem al principi,
està pensada,
bàsicament,
a part de perdonar
un eix central
al cos,
per protegir
la prolongació
del sistema nerviós central,
per protegir
el que li diem
la mèdula espinal.
Llavors,
la mèdula espinal
baixa
per tota la columna
i es distribueix
i es distribueix
per la resta del cos
a través dels nervis
que sortiran
per petits espais
que quedaran
entre vèrtebre
i vèrtebre.
Això és molt important,
aquest concepte,
perquè segurament
molta gent
vinculem
molts problemes
d'esquena
al que li passa
als famosos
discos intervertebrals.
l'heu sentit parlar,
això, Núria?
Sí, sí, sí.
Els discos intervertebrals
són una estructura
que es fan de coixir
entre vèrtebre i vèrtebre,
però aquests discos
es poden fer molt bé,
de vegades
per un fet traumàtic
o de vegades
per un fet progressiu,
pot passar també.
Llavors,
què els passa?
Aquests discos
moltes vegades
al fer-se molt bé
també es desplacen
lleugerament
en alguna de les seves parts
cap a fora.
Si es desplacen
una miqueta
tenim el que es diu
una protusió,
que és una miqueta
se surt al disc.
I si es desplaça molt,
si surt molt,
tenim el que és una hèrnia,
que potser això
no ha sentit parlar.
I tant, moltes vegades.
Què passa?
Quan el disc ha sortit
i produeix
és en si una hèrnia,
el problema és que
comprimeix possiblement
algun nervi.
Llavors,
aquí ve el problema
de les hèrnies discals.
És a dir,
que la compressió del nervi
dona un dolor gran
i un dolor irradiat
o una pèrdua de sensibilitat
cap a un altre lloc.
Llavors,
recordem,
patologies
poden ser dels ossos,
poden ser dels músculs,
i poden ser
dels nervis vinculats.
Entrem en les dels músculs?
Sí.
Si et sembla,
perquè després,
clar,
o entrem a parlar
de 15 remeis
i podem aplicar així
fàcilment a l'esquena.
Semacut,
per qüestions musculars,
calor directament,
com a remei
allò de teràpia de xoc,
després,
clar,
el seu és anar a visitar
un professional
com un Felip,
un fisioterapeuta.
Observem,
primer val la pena
definir el múscul,
perquè així podrem saber
quina solució té.
Pensa que el múscul,
l'úrria,
és una estructura
de caràcter esponjós,
gairebé,
però més fibrosa,
i que conté
molta sang.
I a més,
té una gran
capacitat
de contraures.
Aquesta és la gran virtut
i la gran funció
del múscul,
contraures.
I el contraure
ens permet el moviment.
Què passa?
La patologia normalment
del múscul,
la típica i tòpica,
que podrien ser
la tensió muscular,
portada en un grau
una mica més gran
la hipertonia
i portat en un grau
molt més gran
ja és les famoses
contractures,
que és un nom popular,
no és el tècnic
i d'una altra manera,
però seria
un estat en què
el múscul està
en contracció constant.
Que això ens passarà molt
en petita mesura
ara quan vingui el fred.
Que encongirem
els músculs
de l'esquena,
no us hi heu fixat
que anem tots
com encongits?
Ens passa amb el fred,
però ens passa sempre.
És a dir,
ens passa també
quan ens estressem,
ens passa quan ens espantem,
ens passa quan ens enfadem.
Sí, quan ens espantem
és veritat,
hi ha com un
de l'esquena, no?
Sempre que hi ha
un
un estímul
de tipus emocional,
sempre hi ha una resposta
de tipus muscular,
sempre.
Sí,
i que es concentra
a l'esquena,
i possiblement
a la part de la cervical.
És molt típic
que sigui a l'esquena,
però tornem a les solucions
que tu deies.
L'escalfor,
mireu,
el múscul,
l'escalfor
sempre l'agrairà
en principi,
perquè al ser un teixit,
ja he dit,
esponjós,
un teixit,
però ni passa sang,
quan posem escalfor
el que fem és afavorir
la circulació
de la sang allà damunt.
Fins aquí molt bé.
És a dir,
si jo tinc un múscul carregat,
un múscul tens,
doncs l'escalfor
el que farà
és relaxar les fibres.
Però tant,
perquè si jo el que tinc
és un múscul inflamat,
que és molt diferent,
si li poso escalfor,
al contrari,
estaré afavorint
la inflamació.
La inflamació,
recordeu,
els que en seguiu
aquests anys
a la tarda,
ja n'hem parlat una vegada,
la inflamació és un procés
a fi de comptes
de gestió de defensa
que té el propi cos
davant d'un succés.
Hi ha una alliberació química,
i hi ha un aïllament,
d'acord?
Llavors,
si posem calor,
estem afavorint
tota aquesta química.
I com sabem,
doncs,
si tenim inflamació muscular o no?
Home,
l'apunt que fes tu,
del professional,
és l'ideal
per valorar això.
Però sempre teniu
el proper error.
És així de clar.
Si us fa més mal,
és que a més malament.
No, no,
és molt fàcil.
És a dir,
si jo em poso escalfor
en un múscul
i resulta que aquell múscul
està inflamat,
molt ràpid ho notaré.
Al cap d'uns 3-4 minuts,
començar a notar-me incòmode
en aquella calor.
Ostres,
em fa mal,
em molesta.
A part,
una inflamació,
es pot notar
perquè la pell
se't posa vermella?
O no?
Un dels signes inflamatoris,
quan és superficial,
és això,
és el color vermellet,
l'envermelliment,
que podríem veure,
però no...
No és a fer ara.
No podem estar segurs.
Llavors,
el proper error,
a veure,
en principi,
si la cosa no és molt greu,
doncs només serà assumir
aquella molèstia,
aquell augment de la molèstia
que ha generat el calor.
Quan el traieu,
al cap d'una estona
es normalitzarà...
És que recomanem
a 100% això,
anar amb un professional
o un fisioterapeuta
que determinarà
el que s'ha de fer,
però,
clar,
jo penso en aquella situació
de parar el cop,
de dir bé,
he d'arribar fins a la consulta
del fisioterapeuta,
no?
Correcte.
Tipo,
m'agafa aquella tortícolis
tonta
que et quedes enganxada
del coll
i no pots girar el coll.
Hi ha alguna mesura
allò pal·liativa directa?
La més encertada
és l'escalfor.
Escalfor directament?
A pesar de que,
parlem d'això
de la inflamació,
sempre és la més indicada.
I llavors hi ha
xinotxà
no cap a veure el professional.
De vegades hi ha gent
que es pensa
que és el fred.
El fred ens remet
a un altre tipus
de patologia,
a lesions,
per exemple,
de traumàtiques,
quan jo em dono
un cop important,
quan jo m'esquinço,
quan em trenco,
llavors sí que el fred
para tot aquell torrent.
Això et passa molt
amb els músculs
de les cames,
no?
Això és més comú
en altres llocs.
Però a l'esquena
eviteu,
perquè el fred
provoca també
a nivell de sistema nerviós
també provoca
un altre comportament
diferent,
que el que fa
és encongir el músculo,
és a dir,
contraure'l.
Per tant,
l'escalfor
sempre haurà de ser
un recurs
a primeres
o a priori
a tenir en compte.
Què ens farà
el fisioterapeuta
o l'especialista?
Què ens ha d'avaluar
per decidir
si un tractament
o un altre?
Perquè aquí
parlaríem
de massatges,
parlaríem
d'acupuntura,
parlaríem
de les tècniques.
Això és molt important
també,
és molt interessant
perquè de vegades
hi ha conceptes
populars
una mica erronis.
I no és anar al massatgista,
és anar al fisioterapeuta
perquè...
No, clar,
no tenim només
una qüestió
de una càrrega muscular,
tenim un problema
al múscul,
ja,
tenim una patologia,
per tant,
ha de ser treballat
pel professional adequat.
Però,
què vinc a dir?
El primer que farà
el fisioterapeuta
en el cas
és valorar
com està aquest múscul,
si està inflamat
o no ho està,
perquè, per exemple,
un múscul inflamat,
si se li fa un massatge
empitjorarà.
El primer que s'ha de fer
és que la inflamació baixi.
Correcte,
llavors hi ha altres mesures.
De vegades
són mesures tèrmiques,
a vegades fins i tot
el fisioterapeuta
i en consulta
això és una mica diferent
que el que podeu fer a casa.
Es fan servir
temperatures fredes,
es fan servir
temperatures calentes,
però no les tingueu en compte
el que es fa a la consulta.
Allí el professional
sap el que està fent
i en els terminis
exactes que està fent.
Llavors,
a casa no és el mateix
posar-se la mateixa escalfol
perquè no li s'entrarà igual,
podeu estar segurs.
Llavors,
si és una inflamació,
per exemple,
el més interessant
serà fer un estirament
en comptes de fer un massatge.
No s'arregla tot amb massatges,
això és important
tenir-ho en compte.
No,
t'ho dic perquè
qui més qui menys
coneix un amic
que fa massatges
i que ha fet un curset
de massatges.
Atenció,
compte.
I a les cases
també la gent
fa molt de massatge
i a veure...
I el massatge està molt bé
però no per a finalitats
terapèutiques,
el massatge d'aquest tipus.
Mireu,
una norma
que us pot servir
pels que se'l feu a casa
el massatge
o pels que se'l fa un conegut
que no és professional,
doncs sempre serà
que un massatge
no ho ha de ser mai dolorós.
Això és un concepte
molt antic.
Antic i caduc.
Només podrà ser
una mica molest
i ja apunto
una mica molest
en el cas
que algú que sap
el que està fent
ho estigui manipulant
i sàpiga
amb quina intenció
ho està fent.
Però de per ser
no té que fer mal.
Aquest concepte
que els massatges
han de fer mal
això ens l'hauríem
de treure del cap.
Això ja no funciona així.
Això s'entenia abans
també per una qüestió
gairebé històrica.
que el món del massatge
venia
venia
casat
del món esportiu.
Per tant,
els que es feien massatges
abans
eren els esportistes,
gent que muscularment
suportava treballs
molt forts.
Però això ha portat
a la gent del carrer,
al ciutadà
que pateix,
no li servirà de gaire
que li facin un massatge
més fort
del que pateix
ja
per solucionar-li
al contrari.
Per tant,
serà el professional,
el fisioterapeuta
qui decidirà
a l'abast
de la lesió
al grau
i llavors
aplica un tractament
o un altre
que a vegades passa
pel massatge,
a vegades per l'acupuntura.
Tot això,
parlant de patologia muscular
que és la que avui
estem tractant
bàsicament.
jo quasi que no sortiria
d'aquí,
si vols un altre dia
et fem l'esquena
segona part.
Sí,
perquè és interessant
perquè hi ha molt de patiment,
sobretot a nivell
que et deia,
quan són estructures nervioses
les que hi ha
tocades
i fins i tot
els enfocs que es fan
un ha d'estar
ben assessorat
a l'hora d'escollir.
El que sí que et vull
preguntar és que
així ràpidament
ja per tancar la secció,
a nivell preventiu
podem fer coses
per evitar lesions musculars.
Per exemple,
reforçar
altre tipus de musculatura,
fer-nos
periòdicament
doncs
algun massatge,
ara sí,
preventiu.
Alguna teràpia,
diguem-ho així,
perquè llavors el professional
veurà.
Però,
mireu,
això és un concepte
interessant,
Núria,
el que treus,
que és el del reforçament muscular.
Mireu,
i això és una reflexió
que molta gent
s'hauria de fer,
perquè és molt comú
aquest concepte.
La musculatura
de l'esquena
és una musculatura
que pel disseny
que té
és una musculatura
bàsicament
postural.
Què vol dir això?
Que la seva intenció
primera
és mantenir-nos
el que deia abans,
d'en peus.
D'en peus
o que quan estem a la cadira
puguem aguantar
estar asseguts a la cadira.
Això què vol dir?
Vol dir que són músculs
que ja són forts.
En poquíssims casos,
en molt pocs casos,
en malalties
d'ordre neurològic,
d'acord,
o musculars,
infeccioses,
bueno,
en situacions molt concretes
i molt poc presents
en la població,
s'ha de dir,
doncs realment
hi ha una debilitat muscular.
Llavors,
els músculs de l'esquena
és musculatura
no per fer-la forta,
és musculatura
per estirar-la
perquè tingui salut.
A mi hem de procurar
sempre estirar
més que potenciar.
Perquè no ens ha de servir
el múscul de l'esquena
per carregar pès.
Aquí,
aquí queda el concepte.
i a vegades un pensa
si tinc una esquena forta
doncs no em farà mal.
No és veritat.
Molt sovint,
com més forta està l'esquena,
més gran és el dolor.
El que sí que podem fer
és potenciar
la musculatura de les cames
per poder aixecar
aquest pes
amb la força de les cames.
Correcte.
Quan parlem de potenciació,
s'ha de ser molt exactes.
Molt exactes
amb el que s'està treballant.
I llavors,
per això,
que no es pot generalitzar,
hem d'enfortir l'esquena.
Això és un concepte
que té tants matisos
que hauria de passar
un segon terme.
Ai, Felip,
que em sembla
que el que passarà
a segona part
serà l'esquena,
que necessitem
una altra sessió
perquè ens falta parlar
dels músculs,
de l'afectació dels nervis també.
Dels nervis i dels ossos,
hem de parlar.
Felip Caudet,
moltíssimes gràcies
i fins dimarts que ve.
Gràcies a vosaltres.