Com us dèiem, ja el tenim entre nosaltres, és el Francesc Lledó del Quim Quima.
Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Què tal les sopes?
Jo no sé si els oients es van decantar per les sopes aquelles de Farigola,
tota la varietat de sopes que vam explicar la passada setmana.
Avui el Francesc, però, ens arriba un pelet sofisticat, eh?
De la humilitat de les sopes de Farigola de la setmana passada.
Avui entrem en el món del foie.
Un món elegant, com ja agrada dir el Francesc, sobretot.
Elegant, sí. Jo crec que és la paraula, no?
Perquè a part del glamour i de tota la...
Perquè hi ha certs productes a la cuina que tenen aquest glamour, no?
Que alguns tenen molt de mite, perquè després dius...
Sí, sí, sí, el xampany, no sé, hi ha productes que només pel nom ja tenen glamour.
I el foie, jo crec que és potser un d'ells dels camers, no?
Com les tòfones, eh?
I a més és un producte que a Catalunya en concret se'n consumeix quasi més que a França,
que és l'originari d'allà.
Ja veus.
I aquí se n'ha consumit molt i fa bastant de temps.
O sigui, no és una cosa, una moda nova, eh?
Sinó que ja fa un temps, home, no fa 60 anys,
però doncs fa 30 o 40 anys que se n'està consumint moltíssim, no?
Inclús hi ha producció, evidentment, a producció aquí a Catalunya de molta qualitat,
com Collbert, com Martí, com sembla que és.
Hi ha diverses empreses aquí a Catalunya fincades que produeixen uns foies d'una excel·lent qualitat, no?
I això fa que tinguem un preu assequible
i que puguem consumir aquest producte de gran qualitat a un preu molt raonable, no?
De totes maneres, amb aquesta generalització del consum de foie que s'ha fet també, cert,
i ara ho comentàvem abans d'iniciar aquest espai al matí de Tarragona Ràdio,
doncs ha provocat que no tothom sap tractar aquestes peces.
I a vegades vas a algun lloc, demanes foie,
pensant que menjaràs una cosa i després en menges una altra,
perquè la tècnica per treballar el foie a la cuina
és una tècnica molt exacta i molt depurada.
Es pot fracassar perfectament amb un foie.
Sí, sí.
El foie és un producte delicat, com dèiem, no?
És un producte que té un altíssim contingut amb greixos,
és un producte que li afecta molt la temperatura,
que li afecta molt la conservació,
que li afecta molt el procés de tant des que es mor el bitxo fins que ens el consumim,
l'ànec, no?
Doncs tot el que passi entremig li afecta moltíssim,
o sigui, és un producte tiquis-miquis, no?
De seguida li afecta tot.
Llavors és molt fàcil no arribar als nivells de qualitat
desitjats, no?, a l'hora de preparar aquest producte.
Per això jo avui volia parlar una miqueta d'això, no?,
una miqueta de tots els diferents tipus de fosc que hi ha
i unes preparacions que no es pugui fracassar tan fàcilment,
perquè, doncs, realment és bastant complicat de fer-ho bé,
fer-ho bé amb sols quins temes, amb altres és molt senzill, no?
Jo començaria a parlar una miqueta de l'origen,
l'origen d'aquest producte.
És un origen natural, després ja els romans ja van aprendre a embocar,
però, doncs...
Però abans diguem que els fos devien ser d'altres dimensions i d'altres característiques.
No, originàriament ja tenen aquesta atròfia, ja la tenen,
el que passa és que és una vegada l'any, a més,
i ara el que es fa és que sigui cada mes, no?
Bé, cada mes n'hi hagi fos, però...
S'endueix el tema, per dir-ho finament.
Sí, mireu, el que passa és que l'ànec i l'oca,
perquè no oblidem que hi ha els dos fos, el d'ànec i el d'oca,
el d'oca és molt més car, molt més bo també, molt més fi, molt més gros,
però, doncs, està pràcticament fora de mercat,
té uns preus molt alts i no se'n troba,
i, en canvi, el que es consumeix més és el d'ànec.
Llavors, originàriament això és una reserva energètica
que fa l'animal per poder emigrar.
O sigui, el que passa és que els animals passen l'estiu
als països més freds, del nord,
i s'alimenten de les herbes fresques
i tot el que ha sortit en aquell país, en aquelles èpoques.
Llavors, quan les nits s'han escurçant,
l'ànec detecta que s'acosta la tardor
i comença a alimentar-se, sobretot de mores,
hi ha espais naturals més del que hauria d'alimentar-se.
Fa una sobrealimentació ja de manera natural
i el que fa és acumular greixos a sota la pell i en el fetge.
Els de sota la pell són molt coneguts,
quan consumim un magret veiem aquella capa de greix
tan important que hi ha als voltants
o al costat de les cuixes dels confits,
o quan passa als confits ja s'ha fos.
Però llavors hi ha una còpia de reserves
per tal que, quan arriba el moment,
aquests animals alcen el vol i migren.
Aquestes migracions dels ànecs són molt llargues,
i necessiten molt de combustible, diguem-ne.
I aquest greix és el combustible
que els permet fer aquestes migracions
sense parar moltes vegades de milers de quilòmetres.
El foie, el greix que guarda el foie,
diguem-ne que és l'última reserva.
En el fetge guarda ja,
quan hi ha consumit el rest de greixos,
és quan ataca ja els greixos del foie
per consumir les últimes reserves
per arribar a destí.
Llavors, això amb cultivitat,
el que es fa és,
mitjançant uns cicles de llum
de les bombetes,
de les galliners,
o en aquest cas de les granges,
el que fan és primer engreixar els animals
i quan ja els tenen al seu punt,
el que fan és,
imiten aquest cicle de llum natural,
fent veure que s'acosta la tardor
i donen mores
a aquests animals.
Això fa que aquests animals
consumeixin molt,
perquè pensen que s'acosta la tardor,
consumeixin molt,
també hi ha unes qüestions de temperatura
i tal,
ells ja ho saben.
Fina perversió, no?
I llavors provoquen aquest fenomen natural
d'una manera artificial.
No és més que això.
També s'embocen a vegades
allò que se'ls dona el menjar a la boca directament,
que és una miqueta el tema que fan els romans,
perquè ells no coneixen aquest sistema de llums
i tot això,
però avui en dia amb el sistema de llums
i temperatures
s'aconsegueix fer-ho d'una manera molt natural.
Ja saps tu que aquest tema
és força controvertit, no?
Quan es parla d'animals,
s'han de menjar,
tot això és d'aquells temes delicats
que s'ha de passar de puntetes.
Però, en definitiva,
d'una acció de supervivència de l'animal,
nosaltres hem convertit una menja
que posem a la taula.
Per cert,
saps qui és una gran experta?
Ha fet llibres i m'atreviria a dir
que també és criadora.
La mare de Pascal Comellade,
aquest músic conegut internacionalment,
és una gran experta de Foix,
del sud de França,
a l'esor de Montpellier.
és una de les zones productores.
Doncs la mare d'aquest músic
es veu que és una de les cracs
del món del foix.
Ah, doncs no ho sabia.
És curiós, sí, sí.
No ho sabia.
Sí que és veritat
que és la zona del sud de França,
la part central, sobretot,
del sud de França
que es fa originàriament
aquest producte amb més quantitat
i d'on és més famós
amb d'on és més d'origen.
Després, també,
quan ja tenim l'animal,
diguem-ne,
ja sabem,
el que busquem ara
anem a comprar, no?
I llavors hi ha diferents qualitats,
d'acord?
Hi ha...
Els foix, en teoria,
s'han de viscerar amb calent.
Això què vol dir?
Doncs que s'ha de matar l'animal
i de seguida treure-li el fetge,
d'acord?
No es pot deixar refredar,
d'acord?
Perquè, si no,
doncs perd aquest...
els greixos
no queden tan incorporats
i després, a l'hora de coure,
ho deixen anar molt de greix,
d'acord?
En canvi,
d'aquesta manera,
s'ha demostrat que
si es viscera en calent,
si es treuen aquestes vísceres,
en aquest cas el foix,
amb l'animal encara calent,
recient mort,
doncs se conserva molt millor
les propietats d'aquest producte,
no?
Llavors, en teoria,
tots els foix haurien de ser viscerats en calent,
encara, doncs que no és així,
però doncs ja és un primer punt de qualitat,
que sigui viscerat en calent.
Després,
també és molt important
la manera de conservar-lo,
o sigui,
un foix viscerat en calent
de primera qualitat,
o sigui,
un extra que se'n diu,
si aquest foix l'emboliquem amb un paper,
que és amb un paper de parafina,
parafinat,
i el portem ja al consumidor,
seria la màxima qualitat,
d'acord?
Aquest seria el foix ideal,
el que aconseguim a alguns restaurants,
molt més car,
perquè ja en transport molt ràpid,
en aquest cas,
ja és tot un procés
que encareix molt el producte,
per la rapidesa,
per la delicadesa d'aquest producte.
Aquest,
en el comerç,
no es troba normalment,
a no ser que sigui per encàrrec.
Després,
hi ha la segona,
diguem-ne qualitat,
que també és molt bo,
que és l'envasat al buit,
que ara la majoria de foix,
el 99% dels foix
s'envasen en aquest sistema,
que el que es fa és,
doncs,
un cop tenim el foix ja viscerat,
s'errefreda i s'envasa.
Això dona una bona qualitat,
però no és exactament
la qualitat,
perquè el buit,
al treure l'aire,
doncs,
comprimim aquestes molècules
que formen el foix,
i el foix és tan delicat,
que només amb aquesta pressió,
trenquem les estructures
de les molècules de greix,
i quan el posem a coure
ens deixa anar molt més greix.
De dues maneres,
és una bona qualitat ja
per treballar-lo a casa,
perquè no n'hi ha cap més,
no trobarem el parafinat.
i, per últim,
hi ha el congelat.
El congelat, doncs,
és un foix que per treballar
amb terrines,
amb micuits,
amb coses així,
dona bons resultats,
però mai m'atreviria jo
a tocar una paella
amb un foix congelat.
O sigui,
una paella o el foc
directament amb un foix congelat,
perquè ens quedaria un desastre.
Però el congelat fresc,
no cuinat ja,
no pre-cuinat,
congelat fresc.
Estem parlant dels fetges,
el fetge de l'animal fresc,
viu sencer,
diguem-ne,
sense treballar.
Després, dintre dels foix,
sigui comercialitzat com sigui,
tenim tres categories,
que serien l'extra,
la primera i la segona.
Això depèn de la mida del fetge.
Els extras són fetges
que pesen al voltant de mig quilo,
són fetges molt grossos
i que són completament
nets de taques
i de cops i de res.
O sigui, són, diguem-ne,
la màxima qualitat.
Després venen les primeres,
que també han de ser
completament netes de taques i això,
però poden ser una miqueta més petites.
I després venen les segones,
que ja són d'una mida,
petita també,
com els extras,
però ja amb algun cop.
A vegades el viscerà,
doncs sense voler
se'l donar un cop
i es fa un blau.
Això és l'aspecte, diguem-ne,
que canvia per cal,
que és el gust
i després la preparació?
Depèn.
Sí, una mica sí,
perquè canvia el color del fetge.
Quan talles,
a dintre,
doncs hi pot haver
algun coàgul de sang,
hi pot haver
alguna cosa,
alguna trombosi,
que no facin
que la qualitat
sigui tan extraordinària
per fer segons quins preparats.
també sàpiguen,
el que volem fer
podem comprar
un o l'altre.
Què més?
al mercat també
jo hi ha una cosa
que observo
en els amics
i en la gent en general,
que hi ha també
un poc mal coneixement
dels noms
que agafen
els preparats de foie,
perquè tothom diu
vaig a comprar
foie gras,
o vaig a comprar
paté de foie,
o vaig a comprar
un bloc de foie,
i moltes vegades
no saben
què és això.
I jo m'agradaria
que quedés
una mica clar
perquè...
Sabeu el que comprem
i el que margem.
Sabeu el que comprem,
i exactament
quines qualitats comprem
i per què paguem
per aquelles qualitats,
o per què no ho hem de pagar.
Diguem-ne que
de preparats
hi hauria el foie fresc,
com hem parlat fins ara,
el fetge senzillament
fresc,
tret de l'animal
i el comerç.
Després hi hauria
també
les terrines de foie,
que serien
els foies sencers,
nets,
desnerviats,
ben nets i tal,
llavors posats
en una terrina
i cuits,
i llavors comercialitzats.
però és el foie sencer,
que està cuit.
No porta res més.
No porta res més.
No pot portar
sal,
sucre,
el que sigui,
algun aroma i tal,
però ha de ser el foie sencer,
els dos alveols del foie,
sencer,
sense trossejar,
peces grosses,
que quan el tallem
es veu el foie,
no és allò
dels trossets
o una pasta,
sinó que és el foie sencer,
cuit amb terrina,
que es pot comercialitzar.
Aquest seria,
diguem-ne,
la màxima qualitat
amb foies cuits,
el comerç.
Després ve el bloc de foie,
que el bloc de foie
serien trossos de foie sencers,
o sigui,
el foie sencer net
i viscerat i tal,
llavors moltes vegades
queden puntes,
queden trossos,
però segueixen sent
trossos sencers
que es posen tots
embotits en un tub,
o depèn de la forma
del comerç,
però tots junts
i es couen tots junts.
Això fa que s'enganxin,
per les mateixes propietats
del foie,
i que quedi també
una terrina,
com un preparat
de foie
d'una sola peça,
on se veuen
els blocs sencers.
També no és una textura
fina i llisa,
sinó que també es veuen
cada un dels blocs
que composen el foie.
Això seria
la segona categoria.
I per últim,
la tercera categoria
seria
el paté de foie,
que seria
una pasta
feta també
amb retalls,
que es tritura tot
i també es posa
en un tub
o es posa
en algun recipient
i es cou.
Però en aquest cas
hi ha una textura llisa,
que seria
el que coneixem
una miqueta més
en el comerç.
I per últim,
hi hauria el paté.
El paté,
en francès vol dir
pasta,
que el paté
el que pot ser
és que porti
una part de foie
i el resto de carn.
Per exemple,
el paté de canar
és carn d'ànec,
cuita
moltes vegades
en confit,
amb diferents tècniques,
depèn de la casa
que el faci,
depèn del paté,
i es barreja
amb una part de foie
per donar-li
cremositat i textura.
Però és un paté,
vol dir que és una pasta
de carn de l'animal
més
el foie.
També hi ha patés
de porc,
per exemple,
que es fan
amb fetge de porc
o amb fetge d'ànec,
també.
Patés de campanya,
patés de moltes coses,
però vol dir
que és una pasta,
o sigui,
no és foie.
Porta una part de fetge
per donar-li
melositat,
però ja no és un foie.
Per tant,
a vegades la confusió
estaria sobretot
entre l'última categoria
i l'anterior
que has dit.
Exacte.
que adquireix
aquesta forma
com de terrina
o com de porció
més petita,
ho podem confondre.
Quan ho posem a la boca
ja no ho confonem.
hi pot haver un micuit de foie
fet amb pasta de foie
o hi pot haver un paté de foie
fet amb pasta de foie
i carns del mateix animal
o d'altres animals.
Aquí potser sí que...
I el preu és completament diferent.
Clar,
si nosaltres agafem una cosa
que és 100% foie
o una cosa que aporta
un percentatge de foie,
a part que el gust,
les textures i les utilitats
són completament diferents...
A l'hora de pagar-ho
és la diferència
que ens farà veure
si és una cosa o una altra,
senzillament.
I escolta'm,
tot això què podríem fer?
Perquè clar,
el foie permet
tantes preparacions,
no?
Moltes,
moltes preparacions.
De totes maneres,
a casa,
doncs jo me limitaria
a unes quantes.
Home,
he portat una recepta
de terrina de foie
pels més atrevits,
no és fàcil de fer
però tampoc és tan complicada.
El que passa
és que porta fenya,
s'ha de conèixer
una miqueta el producte
i, bueno,
us ho explicaré
a veure què tal us surt.
Jo,
de totes maneres,
la manera més fàcil
i més bona
de consumir-lo a casa
per mi
és saltat.
Agafem un foie,
això sí que ha de ser
de molta qualitat,
ha de ser de l'envasat
al buit per amunt,
val?
A més,
ha de ser una extra,
categoria extra
o primeres,
perquè la mida
no és tan important
però sí que sigui
i que sigui molt fresc.
O sigui,
s'ha de consumir
entre els primers set dies
de matar-lo
perquè
perquè les estructures
que envolten
el greix
són unes membranes
que són molt delicades
i que al cap
de set dies
es degeneren,
es deterioren
i tendeixen
a trencar-se.
El foie segueix
sent molt bo
però
quan el posaríem
a la paella,
com en aquest cas,
bum,
ens deixaria anar
tot el greix
i d'una peça
que ens podria fer
100 grams
ens en quedarien
de foie la meitat
pràcticament,
o una miqueta més
però entre el 50%
o el 60%.
Això és un desastre
amb aquest tipus
de coccions.
Llavors,
ens han de fixar
en la data de envasat
o la data de caducitat
i llavors preguntar
al mateix botiga
i dir
escolta,
és clar,
he de fer
el foc a la paella
i necessito
que sigui molt fresc.
Llavors,
hauria d'estar
dintre d'aquests primers
set dies
per donar unes condicions
òptimes.
Llavors,
com el farem?
El primer que farem
és escalopar-lo,
tallar-lo a escalopes
d'un dit de gruix.
més o menys.
Aquestes escalopes
han de ser gruixudes
perquè si no
tampoc ens donarà
bon resultat.
I el que farem
és enfarinar-lo.
O sigui,
agafarem
la peça d'escalopa
de foie
ben freda
de la nevera
i la passarem
per farina
i l'expulsarem bé
que ens quedi
només la farina
que ens quedi enganxada.
Llavors,
amb una paella
ben calenta,
sense oli ni res,
només amb una miqueta
de sal
i un pols de pebre
li posarem
al damunt directament.
deixarem
que es faci la crosta.
La farina
el que fa
és ajudar
a sallar la superfície,
li fa una crosta
que fa
que no deixin
anar tant de greix
i ens quedi
més sucós
i més
cremós
per dintre.
és una cocció
superràpida
o sigui,
per exemple,
si això ho volem fer
a mi m'encanta
fer unes carxofes
saltejadetes
i llavors
acompanyar-les
amb un bon tall
de foie
al damunt
o un filet
fet a la brasa
i després
posar-hi aquest foie
saltejat
al damunt
o aquest foie
mateix
després
acompanyar-lo
amb una salsa
agra dolça
feta amb el mateix greix
del foie
de fruites
que poden ser pomes
poden ser cireres
poden ser taronges
La fruita,
les malmelades,
les compotes,
tot això
és ideal.
Tot això ajuda
a contrarrestar
una miqueta
aquesta potència
del foie.
Llavors el que farem
és,
quan ja tinguem
la crosta d'un cantó
el girem,
fem la crosta
a l'altre cantó,
el traiem damunt
d'un paper absorbent
i el consumim
immediatament.
Temps,
més o menys
per cada cara
són al voltant
d'un minut,
és molt ràpid,
un minut,
un minut i mig
per cantó.
I veureu què ens fa
la crosta,
també és important
la mida del foie,
si és més doble
estarà més temps,
hem de baixar
una miqueta més el foc,
però si baixem el foc
se'ns començarà a plorar,
ens començarà a deixar
anar el greix
i si és massa prim
se'ns cremarà,
se'ns assecarà,
també se'ns buidarà.
Per això la mida bona
és d'un dit
i fer aquesta cocció.
Veureu que així
queda molt bé,
és fàcil
i és molt bo.
També és bo
a l'últim moment
posar una miqueta
de salmalt,
donar alguna cosa
que ens doni textura
en aquesta cremositat,
en aquesta super cremositat
que té el foie,
donar-hi una textura cruixent,
algun tropezón
que hi trobem
i en aquest cas
la salmalt
hi va molt bé.
Què més?
Amb això una amanida
i ja fem, eh?
Sí, amb això
i una bona amanideta.
Mira,
us vaig a donar
una recepta
molt nostra,
molt d'aquí,
una miqueta
creada per mi,
diguem-ne,
però amb una base
molt nostra
que serien amb calçots.
Faríem una crema
de calçots i foie,
que està,
queda molt bona
i, bueno,
és una bona època
per fer-la.
També volia dir
que parlem del foie
avui
perquè és una
de les millors èpoques
per consumir-lo,
perquè el que és
gener,
el que és l'hivern,
gener, febrer
i principis de març
amb el fred
i la crisi
i tot això
de les ressaques
de Nadal
fa que donguin
unes excel·lents qualitats
perquè el foie
el portaran de greix
necessita
en baixes temperatures
i llavors
durant tot el cicle
doncs
no es troba
amb altres temperatures
i fa que es conservï
molt millor.
Després
baixen les ventes
en aquesta època
després de Nadal
que és una època
de gran consum
baixen les ventes
en canvi hi ha producció
per tant
els preus baixen
i és un bon moment
per consumir
aquest producte.
Llavors en aquest cas
amb la crema de calçots
el que farem
és comprar calçots
si algú
té accés
a un hort
que hi hagi calçots
van molt bé
els calçots
que es descarten
o sigui
els calçots
han de tenir
un diàmetre determinat
perquè es puguin consumir
amb calçotada
si són massa prims
no surt res
i si són massa dobles
se comencen a tronxar
i tampoc funcionen.
Llavors us trobareu
que si algú coneix
algun pagès
de calçots
ho haurà vist
que quan els cullen
els trien
i només se queden
els diàmetres correctes
i sobretot
els grossos
els prims
també es llancen
però n'hi ha pocs
però els grossos
els van llançant
i s'acumulen
unes muntanyes
de calçots grossos
que jo allà
el bas de tenim
i penso
quina llàstima
i llavors
és a partir d'aquí
que començo
a preparar coses
amb aquests calçots
aquest calçot
el problema que té
és que està una mica
tronxat
o sigui que
el centre del calçot
diguem-ne
que està creixent
una tija
dura
molt verda
molt sabrosa
perquè
està recient feta
però
tant la descartem
però comença a ser dura
sí
llavors el que farem
és netejar el calçot
com si fos un porro
i treure-li les arrels
i la cua
i llavors
amb la part central blanca
fins a la meitat
ho podem tallar normalment
a rodanxes
i de la meitat per amunt
l'hauríem d'obrir
de dalt a baix
i obrir les diferents capes
que fa
i en el centre
veurem la tija
que està dura
que la traiem
i la llancem
i ens quedem
amb aquestes capes obertes
llavors el que farem
és anar tallant
els calçots
d'aquesta manera
i amb un cassó
on vulgueu fer la crema
i tirarem
mantega
en aquest cas
com que
ho volem fer
amb foie
podem començar
directament amb foie
o sigui
en vez de mantega
o això
hi podem tirar directament
puntes de foie
trossos de foie
que tinguem
ja que ens actui
com el greix
perquè actui
com el greix
exacte
hi posarem
i amb el foc
molt suau
molt suau
deixarem que vagi plorant
aquest foie
i que se'ns vagi desfent
a la cassola
també anirem tirant
els calçots
a mi que els anirem tallats
i tot això
el sofregirem
sense que ens agafi gens de color
només és ofegar
que es diu
no sofregir
sinó ofegar
que se'ns estorvin
una miqueta
però que no agafin gens de color
salpabrem
i amb pica
ho tinguem tot ben ofegadet
el que farem és
posar-hi
jo hi poso
una part d'aigua
i l'altra part
hi poso
dos
tres parts de llet
i una part de nata
això què vol dir?
doncs que per exemple
si tiréssim
dos litres d'aigua
hi posaríem
un litre de llet
i mig litre de nata
més o menys
això ens faria
la proporció
que a mi m'agrada
per aquest preparat
amb això
també hi tirarem
unes patates
tallades
primetes
i ho deixarem
coure tot
al voltant
de tres quarts d'hora
perquè se'ns quedi
ben tubet
el calçot
i la patata
també ben tubeta
ho traiem del foc
ah
jo hi poso també
una miqueta
de nou moscada
ratllada
no massa
però donar-li un toc
llavors ho deixem
refredar
no cal que estigui molt fred
però ha d'estar
per sota dels 70 graus
75 graus
i em direu
per què?
doncs perquè si triturem
amb la crema calenta
la patata
fa una lligasson
que fa
com una textura
com a
desagradable
com a elàstica
en canvi
si triturem la patata
és com el puré de patates
si tu deixes de refredar
les patates
abans de fer el puré
queda molt millor
que no ha acabat de fer
que no ha acabat
de bullir les patates
que allò ens agafa
fer de textura
elàstica
doncs en aquest cas
fem el mateix
deixem refredar
i triturem
ben triturat
i ho passem
pel colador xinès
llavors
el que farem
és
això
guardar-ho a la nevera
i quan ho vulguem consumir
el que farem
és acalentar-ho
i quan ja estigui calent
hi tirarem
uns deuets de foie
deixarem
que es confiti
uns 5 minuts
a dintre els deuets de foie
i amb un túrmics
ho triturarem
tot ben triturat
que se'ns combini
bé el foie
amb la sopa
amb la crema
de calçots
i veureu que queda
increïble
li dona un toc
super elegant
una fina
molt agradable
una textura
i la crema
aquesta que està
espectacularment bona
aquesta dolça
del calçot
i tot això
queda molt bé
en aquest cas
tampoc no necessitem
grans quantitats de foie
perquè tingui aquest toc
especial
uns daus
uns daus de foie
i li dona una cosa
molt interessant
i molt bona
molt bé
ja veieu
passem de la cosa
més senzilla
territoris més sofisticats
de la cuina
avui amb el Francesc Lledó
del Quim Quima
que està preparant canvis
en el que és el restaurant
els va anunciant
fent campanya d'expectació
quan arribi el moment
però de totes maneres
diguem-ne
que el dia a dia
anar a dinar
anar a sopar
ho podeu fer
com sempre
no hi ha
i tant
i tant
de dimarts a dissabte
tota la setmana
fins al mes
el dia 1 de febrer
que fem vacances
descansarem 15 dies
també de la ràdio
i tornarem ja
amb les piles posades
em sembla que
quedem 18 o 19
de febrer
que és dijous
que serà el primer dia
que jo obro
i que vinc a la ràdio
i que ve a la ràdio
en paral·lel
doncs Francesc
aprofitarem aquests dies
que queden abans
de les teves vacances
més que merescudes
i ens retrobarem
la propera setmana
gràcies
ens trobem la setmana que ve
adeu siau
adeu