Felip Caudet, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens escolta.
Com estem?
Bé, bé, bé, bé.
Tanto d'aquests vents, que no són gaire sants.
No?
No.
A mi el venia m'agrada, però representa que neteja l'ambient, no?
Sí, de neteja, neteja.
S'emporta moltes coses, però pel cos resulta una miqueta agressiu,
sobretot pel tema muscular,
que és temporada, sobretot, de patir tortícolis, bloquejos, espasmes musculars,
vull dir, se'n veuen força ara.
És que aquests dies estem notant i ja estarem notant,
jo crec que el canvi de temps ja, aquest impàs cap a l'hivern,
que jo crec que arribarà, la tardor durarà una setmana, meteorològicament parlant,
i després ja reentrarà l'hivern ja.
Pels xinesos, pel calendari xines, ja hi som, a l'hivern.
Sí?
Imagina't, sí, sí.
I és el canvi aquest de temperatura, de temps,
doncs que, bueno, va fent les seves...
va tenint influència en el cos.
Avui no parlem d'això, però, si vols un dia ja parlarem
de com afecta el canvi d'estació en el cos.
Ho deixem per quan ja estiguem entrant en un altre canvi d'estació,
perquè ara ja estem acabant-lo.
Ara ja està.
Felip, avui ens parlaràs sobre l'educació postural.
Sí.
Ja que la setmana passada i l'altra vam dedicar tres sessions
a parlar sobre els problemes que pot tenir l'esquena,
podem fer molt per prevenir-lo si tenim una bona higiene postural.
Sí, i val la pena que en parlem d'això,
perquè moltes vegades hi ha conceptes que són una miqueta equivocats.
Parlem de la postura.
Sí.
I parlem de la postura, Núria, es pot contemplar des de dos aspectes.
Un és el que és l'actitud postural,
que això ens portaria o ens faria referència a la comunicació emocional,
és a dir, el que transmetem amb el nostre cos
i fins i tot a com el nostre cos està estructurat en funció de les emocions que hem viscut.
Ah, actitud postural.
Actitud postural.
L'altra qüestió és el que es diu la postura adquirida.
La postura adquirida parlaria d'aquest aspecte molt més físic
i seria el derivat de les nostres feines,
de la nostra activitat esportiva,
fins i tot de les nostres malalties,
és a dir, com el cos s'ha anat constituint,
constituint, en base en aquestes circumstàncies.
És a dir, la postura és el sumatori de l'actitud postural
i de la postura adquirida.
Això és important.
Pesa més una que l'altra?
Pesa més una que l'altra.
O depèn de la persona i del nen.
Et diria més aviat que depèn de la persona.
Hi ha persones en què l'actitud postural...
Ai, perdó, que la postura està molt condicionada per l'actitud postural.
És a dir, és fàcil, per exemple, quan a algú li dóna una mala notícia,
observar com l'actitud postural s'incrementa,
com aquesta persona típica i tòpicament es recull,
és a dir, es corba cap endavant.
Això ho veurem vist quan ho veiem amb una persona trista,
si l'hem de definir, la definirem amb el cap-cot,
amb l'esquena en forma de corba.
I al contrari, quan veiem algú que està extremadament content,
el que veiem és una postura d'expansió,
amb els braços oberts, gesticulat molt,
canvia molt, les emocions fan canviar molt,
la fan canviar molt en el moment,
però s'ha de dir que les persones,
com que en el nostre desenvolupament compta molt les relacions humanes,
doncs anem gravant i anem imprimint una petjada postural.
Una altra cosa després que també deu comptar
és aquella que es passa vuit hores de la feina amb una postura concreta
i clar, vuit hores marquen, no?
I aquí sí que la postura adquirida...
Correcte, aquí seria l'aspecte aquest adquirit.
I un exemple molt clar és la gent, per exemple,
que treballa amb ordinadors
o treballa amb taules de despatx en les que ha d'escriure.
Hi ha una sèrie d'acomodacions
que la seva postura fa bàsicament per poder ser eficaços en què?
Doncs a l'escriure a l'ordinador
o a poder llegir allò que tenen endavant.
O en treballs en cadena, treballs en fàbriques.
O les feines repetitives,
també és una altra situació en la que és molt flagrant.
Però pensa que li passa a tothom això.
Sí.
Sembla més flagrant amb gent que fa postures mantingudes moltes hores,
però no se'n salva ningú.
Tothom tenim una postura adquirida
i que penseu que hi té molt a veure
amb el que vivim i el que sentim.
Per on vols començar?
Pels problemes que pot donar tot plegat
per les patologies que ens podem trobar?
Vull aclarir-vos una cosa molt important
i penso que seria el profit més gran
d'avui, del programa d'avui.
És entendre per què tenim una postura
i no en tenim una altra.
Això és molt important.
Clar, clar, clar.
I sobretot per erradicar costums
com els de molt sovint passa.
Sobretot les mares o els pares,
cap als nanos,
les frases aquestes lapidàries de
posa't dret, posa't dret.
Sí, és veritat.
Seu bé a taula, no el seu dret a taula.
Seu bé, clar.
Mira, el seu bé a taula
l'hauríem d'esborrar una miqueta del cap.
Per què?
Perquè, a veure, els nens,
en el seu desenvolupament,
amb la seva ànsia de creixement,
ja tenen un moviment propi.
El nen necessita constantment,
perquè ell busca aquesta comoditat,
canviar de postura.
Llavors, al nen, com més li dius
seu també, pitjor és,
perquè el nen més ganes tindrà de moure's.
Perquè, de fet, aquests moviments,
aquestes postures estranyes
que fem a vegades,
és que el cos s'acomoda, no?
Tu em vas parlar un dia
dels principis del cos
a l'hora de fer una postura.
Que li sigui fàcil,
que li sigui còmoda.
Vull dir, no, no,
si seiem d'una manera determinada,
no és perquè sí.
No és perquè sí.
És perquè el cos,
on ja té unes estructures
que ens ho demana així.
Correcte, i això són els principis.
Molt bé, fes referència a això.
Els principis és important
que els tinguem en compte
perquè ens explicaran
el que us volia dir.
Per què tenim una postura
i no tenim una altra.
Mireu, els tres principis
de la postura són,
el primer és l'equilibri.
És a dir, la nostra postura
sempre estarà condicionada
a mantenir-nos d'empeus,
que puguem mantenir
la bipedestació
o que puguem mantenir
la sedestació,
és a dir,
puguem estar asseguts.
Per això requerim
que hi hagi un equilibri.
I les parts implicades,
els músculs implicats,
les estructures,
siguin als braços,
siguin a les cames,
s'han d'organitzar
per poder permetre
l'estar de peu.
D'acord?
Llavors, una cosa és
que el cos sigui dolorós,
que el cos d'això
doncs representi
doncs patiment.
Però el cos no ho entén.
El cos el que vol
és que estiguis dret,
que puguis mantenir
aquest equilibri.
Principi postural número 1,
l'equilibri.
Principi 2,
importantíssim,
i aquest és el del confort,
la comoditat.
És a dir,
quan li diem al nano
posa't dret
o seu-te bé,
el que passa és que el nano,
el que està buscant
és la comoditat.
No és que vulgui
asseure's malament,
no és que vulgui
despenjar-se cap endavant,
és que no té més remei,
perquè perquè no li faci mal
a alguna cosa,
per trobar-se confortable,
ell busca postures
que moltes vegades
nosaltres...
I parlem de la gent jove
en el sentit
que s'estan desenvolupant
i possiblement en aquell moment
tenen una estructura
més desenvolupada que l'altra
i per tant,
doncs, bueno,
el cos els diu...
Hi ha un creixement,
en principi ha de ser simètric
el creixement,
però que va a batzegades,
no creixem contínuament,
creixem en el que popularment
dèiem abans estirades,
llavors,
en aquests períodes
és on hi ha més incomoditat,
però llavors penseu
que la postura
el que busca és
la comoditat,
que no vol dir
que quasi amb l'estètica
o amb la seure bé
que tenim en ment
quan pensem
en una postura bonica.
I el tercer aspecte
que és important
és l'aspecte de l'economia,
és a dir,
el cos
no gasta energia
en coses superfles,
és a dir,
ens acomodem a estar
asseguts d'una manera
perquè no representa
un esforç.
O a fer un moviment,
a vegades
fem un moviment malament.
I el fem,
bàsicament,
per no gastar,
és a dir,
perquè el nostre cos
no gasti energia
en tot això.
Llavors,
corregir una postura,
i això ens porta
a la dels nanos,
és molt important,
això que diré,
i atenció a les mares
perquè això us pot ajudar
molt a que el nano
s'assegui
de manera confortable
per ell a la taula,
és un detall
que ens passa
desapercebuts
però és molt més important
i no només
les mames que tenen nens
que s'asseuen a la taula,
sinó,
per exemple,
tots aquests nens,
i és molt important
el que diré,
tots aquests nens
que es dediquen,
que van a classes,
per exemple,
de piano,
això és molt important
perquè el piano,
els instrumentistes
sabreu que
s'assegueu
en unes banquetes
que no s'adapten,
tenen l'alçada
que tenen
i t'aguantes.
El nen ha de fer esforços
per arribar
als pedals de baix.
I se'ls obliga
a mantenir una postura
molt recta,
extremadament recta
per dedicar-te professionalment.
Un dia parlarem
de música i postura
perquè és una cosa
molt maca
i molt interessant.
És bellíssima.
Llavors,
tornem a això.
Un recurs
que les mames
podeu fer a casa
perquè els nens
s'hi sentin còmodes
a la postura
que tenen a taula.
I això farà també
que aquella necessitat
de moviment
que tenen es calmi
perquè el nen
se sentirà còmode.
Un detall tan important
és que si a casa
feu servir
cadires d'adult,
cadires estàndard,
que no estan adaptades
al nano,
heu de procurar
que els peus
del nano
estiguin recolzats.
Què vol dir?
Que no quedin penjant.
El quedar penjant
obliga el nano
sobretot
a estar molt endavant
a la taula,
a despenjar-se
damunt del plat,
bàsicament.
I després
que dóna
més joc
a la kinèsis,
dóna més joc
al moviment
del nano.
Una cosa tan senzilla
com buscar-vos
alguna caixa,
buscar-vos
uns llibres,
és a dir,
alguna cosa que pugui donar
que el nano pugui estar assegut
a la cadira
i a la vegada tingui els peus
tocant el terra.
Tocant el terra
però recolzats
però amb un angle
de 90 graus.
Sí,
sí,
que sigui una alçada
que el nano no se senti incòmodo.
Clar.
Aquesta petita variació
penseu que pot canviar
molt,
molt al dia a dia
a les taules,
a les famílies
a l'hora del menjar.
Però penseu que també
això,
això és posar-li
circumstàncies
en aquella postura.
Una altra cosa
és que la postura
del nano
o la postura
de l'adult
requerís
algunes altres mesures.
Llavors aquí
hem de buscar
altres solucions.
Quines són les solucions
a una postura
i també és molt interessant
això,
el concepte que dirà ara.
No hi ha
ni males postures
ni bones postures.
No.
Això és un concepte erroni
totalment.
No és una...
A la postura
no li podem carregar
tot el pes
de estar bé
o estar malament.
És absurd
perquè
hi ha tantes postures
com persones hi ha al món.
Llavors,
la idea d'una postura
una postura
òptima,
una postura
que podríem considerar
que facilita
el moviment,
que no provoca dolor,
és aquestes precisament
les que no provoquen
disfuncions,
les que no provoquen
ningun tipus de patologia.
L'hauríem de valorar
en aquest sentit,
la postura.
No l'hauríem de valorar
en un sentit estètic.
I sovint ho fem
en aquest sentit.
Una evidència
són les cadires.
Mireu,
si observeu totes
les cadires
que tenim al voltant,
les cadires
no estan pensades
per tenir una bona postura.
O, perdó,
per tenir una postura
òptima.
O grata pel cos.
Al contrari,
són cadires
normalment
que són planes
en la seva base
on ens asseiem.
Aquesta plenúria
el que provoca
moltes vegades
és que la pelvis
es mogui cap endarrere
o es mogui
excessivament cap endavant,
no troba un equilibri.
I en canvi,
per exemple,
podríeu tindre cadires
òptimes
per la postura
amb una cosa
tan senzilla
com posar
unes petites alces.
Aquí,
el llistint de telèfons
a vegades
ens pot ajudar
a les potes
del darrere.
Per què
les potes
del darrere?
Les potes
del darrere
el que faran
és que la cadira
faci una miqueta
de baixada.
Aquesta miqueta
de baixada,
quan nosaltres
ens asseguem
que en primera instància
ens semblarà
que és raro,
és incòmode,
se me cagui de lliscar.
Ha de ser només
una miqueta,
uns graus,
no hem de pensar
que sigui suficient
per relliscar.
El que farà
és que no li queda
més remei al cos
i a la pelvis
de girar,
és a dir,
nosaltres diem
la retroversió,
és a dir,
anar una mica
endarrere
i el que fa
a fi de comptes
és estabilitzar
tota l'esquena,
fa que la pelvis
estigui al lloc
on ha d'estar.
Això serveix també
per quan estàs a l'oficina,
per la feina,
l'aquella gent
que es passa tant
de temps assegur.
Correcte,
penseu que
els fabricants
de cadires
no hi pensen,
només pensen
en el bonic,
és molt curiós.
Hi ha altres qüestions
que altres aplicacions
ergonòmiques
en les cadires
potser se centren més
en la part de l'esquena,
no tant en la part del seient.
És una mica absurd
perquè si li donem
una bona base
a aquesta esquena,
la resta
estarà en bones condicions.
És així de fàcil.
Llavors,
és buscar una condició
en el lloc
on ens asseiem,
no en el lloc
on ens recolzem.
Llavors,
les pitjors cadires
podríem dir
són aquestes
que tenen
la part del davant
més aixecada
que la part del darrere,
que la baixada
fa al revés.
Aquestes n'hi ha molt típicament,
avui en dia se'n veuen
i la gent del disseny
doncs sembla
que s'hi entestien
fer-les així,
però per l'esquena
no són gaire òptimes.
Llavors,
pels nanos a taula
recordeu,
una alça,
i pels nanos del piano
també una alça.
N'hi ha ara,
s'estan fent uns prototips,
en aquest cas a França,
que estan mirant-s-hi molt
i comencen a funcionar,
comencen a funcionar
com per que el nen
se senti còmodo.
Què hi ha de...
Digues, digues.
No, t'anava a dir...
Què pot fer un adult
que ho hem deixat penjat així?
Sí, sí.
És a dir,
clar,
una cosa és modificar l'espai,
modificar les circumstàncies
que ens envolten,
que això ho podem provar.
Si resulta
que aquestes modificacions
ens quallen bé
amb la nostra postura,
perfecte.
Possiblement
tindrem una bona salut postural
i una bona salut
en quant a l'esquena.
Hem de patir una mica
per saber que estem
redreçant la postura
o que ho estem fent bé
no ens ha d'estranyar
si ens fa una mica de mal
l'esquena
els primers dies.
Més que els primers dies,
els primers moments
passarà.
Però sabeu per què passarà?
És curiós això.
Que, clar,
és musculatura
que està acostumada
a treballar
concèntrica,
a treballar
comprimida,
apretada.
I ara,
quan vosaltres l'hi feu,
la reposicioneu posturalment,
és fàcil
que el que esteu fent,
i és el que és interessant,
és estirar la postura,
estirar aquesta musculatura.
Llavors,
elles queixen una miqueta
perquè no està acostumada.
Sí,
però els que ho experimenteu,
aquestes peters modificacions
a la cadira,
veureu
que és un dolor
que és diferent
el dolor de
em fa mal.
És una molèstia,
perquè a fi de comptes
és una molèstia d'estirament.
Llavors,
quan es normalitza
aquesta situació,
deixa de molestar.
Hem parlat
de la postura
molt a l'engròs,
Felip,
has quedat un munt de coses.
Sempre ens queden coses.
I una de les qüestions
potser més interessants
que és l'actitud postural,
que és aquesta postura
que adoptem
per qüestions emocionals.
Correcte,
aquest és un terreny
amplíssim,
no?
I em queda per dir una cosa,
que això sí que l'hauria d'apuntar,
és a dir,
ja us ho he dit,
hem parlat
de com l'entorn pot canviar
per adaptar-se
a la nostra postura,
però és l'altre
que podeu fer vosaltres,
amb el vostre propi cos.
Llavors,
aquí entrem
en el tema
de les reeducacions posturals.
Hi ha tècniques
com el mètode Meziers,
com la reeducació postural global,
com l'antigimnàstica,
endigimnàstia,
perdó,
que faciliten
que coneixeu,
que conegueu el vostre cos,
que el pugueu reconèixer
i que d'aquesta manera
després el pugueu
readaptar
a situacions
més vantatgoses
per vosaltres.
Sí,
perquè igual
com les qüestions emocionals
influeixen en la postura,
modificant la postura
podem modificar les emocions.
També,
també podria ser un camí
en aquest sentit,
ja no només per això,
sinó també pel fet
implícit
de tenir patiments
o dolors.
O fins i tot
deies que amb una bona
reeducació postural
podem arribar a créixer
a uns centímetres.
Sí,
no és normalment
el camí més buscat,
avui en dia es comença,
però hi ha aquest aspecte estètic
que també es pot tenir en compte.
Moltes vegades
la gent pateix
o es lamenta
de la seva panxeta
i potser no és que està gras,
és que simplement
el que té és una postura
despenjada,
que és molt habitual això,
i es pot arreglar.
Mira,
els fem fer un exercici.
Mireu-vos el mirall,
home,
que es mirin el mirall,
passant pel carrer
per un aparador
o amb un mirall
d'aquells de dalt-baix
i fixeu-vos en la vostra postura,
poseu-vos de perfil,
a veure com teniu l'esquena,
fixeu-vos en la vostra postura
aquesta setmana.
Sí,
i si podem,
en parlem la setmana que ve també.
Sí?
Sí.
Segona part?
Segona part.
Feliz Caurent,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.