i del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Això és com a l'escola, no és apuesto,
però jo el saludo igualment i a veure si arriba a la cadira.
Enric Garriga, bon dia.
Bon dia, Gil.
És que avui barregem uns quants...
uns quants idiomes, unes quantes llengües.
Sí, però tots són de la mateixa família.
Com que de la mateixa família?
Tots surten del llatí.
Ah, molt bé.
M'agrada Tarragona Viva.
Ah, clar.
Ja saps, m'agrada tematitzar la cosa.
Sí que és veritat, i ho fas sovint,
i he de reconèixer que no ho fas gens malament.
I avui, com que estem a Tarragona Viva,
hem de parlar del llatí,
però també he saludat en romanès.
I perquè hem saludat en romanès?
El romanès també és una llengua que ve del llatí.
Ho sabràs més endavant,
quan ademem a parlar de novetats editorials.
I tu que ets filòleg,
que és cert que els catalans i els romanesos,
lingüísticament parlant,
tenen més capacitat per entendre's,
perquè són llengües que tenen una similitud
i són properes i tot això.
Jo no...
Jo trobo que sí.
Home, com a mínim, a mi, no sé,
entre entendre'm un romanès que en parli un romanès
i un rus que en parli un rus,
entendré abans el romanès.
Sí, segurament hi haurà...
No, diguem, ja si agafo un xinès o un japonès.
No, no, aleshores ja no entenem res.
O agafem el mandinga o l'ordú, o coses d'aquestes.
Ja és més complicat.
Tot això, molt més,
i naturalment una arrencada musical,
com és habitual, aquí hi ha un quart de català,
amb Filippo Landini.
Aprofitarem que avui fa vent
i farem com fa tota la gent.
Seguirem sense pensar el corrent.
Aprofitarem que som normals
i ens amagarem fora al carrer.
Fa de veure que no ens hem vist mai.
I sé que un dia qualsevol
sóc capaç de sagrestar el sol.
M'entraveixo fet que no es pot
i faig que sempre...
Filippo Landini, avui l'Enric s'ha tematitzat, però al 100%.
Títol de la cançó?
Un dimecres qualsevol.
Ara anava a la tornada.
Ara anava a la tornada.
Sí, senyor, que ara deia Un dimecres qualsevol.
Ho faig bonic i, apa, has de trepejar...
Puja.
Ara ho veig.
Un dimecres qualsevol.
És un disc que es diu
Farem revolucions, en plural.
Sí, i és el segon disc de Filippo Landini,
que es van fer famosos
a l'història passat de TV3
amb la cançó del Viula,
que era del seu primer disc.
Però abans que fos famós a TV3,
aquí ja l'havíem posat, aquest disc.
Sí, però ja saps que si no saps per la tele...
És igual, però nosaltres ja el sabíem i el coneixíem.
Doncs bé, ja n'han tret un altre,
ara fa poquets mesos,
a principis d'enguany.
I el posem no només perquè
és un dimecres qualsevol avui,
sinó perquè aquest dissabte,
un dissabte qualsevol,
però no, aquest, el 29 de maig,
actuen a Tarragona, presentant el disc.
Actuen a Tarragona?
Sí, a la sala Alcau, a les 10 de la nit,
val 5 euros, no és cap ruïna.
La setmana vinent actua Mishima,
per cert, ja en parlarem.
Doncs ja saps quina música posarem
la setmana que ve.
Que tocarà la setmana que ve.
Filippo Landini, el tornem a escoltar
en acabar aquest quart de català,
que comença ressuscitant o rescatant un tema
que no estava mort ni de bon tros,
sinó que estava allà latent
amb moltes negociacions, amb modificacions.
Estem parlant del projecte de llei de cinema.
Ara sembla que sí,
que arriba a la recta final
amb modificacions importants.
Té alguna cosa a veure
amb aquell projecte primigènic
que va despertar tanta polèmica?
Home, doncs algunes coses conservaran
i altres s'hauran esmenat, segurament, no?
Sí, sí, a veure,
com que és un tema que no és nou
i que des del gener d'enguany
que n'hem anat parlant
cada vegada que hi havia una novetat
lleugerament destacable,
doncs, bé, ara la novetat és
que el projecte de llei ja ha passat,
ja ha estat aprovat
per la Comissió de Política Cultural del Parlament,
i ja està a la recta final,
que vol dir que es preveu
que a finals del mes de juny
s'aprovi, encara que sigui
amb el caràcter d'urgència,
perquè és una d'aquelles lleis
que el govern català
vol aprovar abans que s'acabi la legislatura,
perquè si no s'aprova
abans que s'acabi la legislatura,
potser no s'arribarà a aprovar mai.
Canvia ara, a més a més,
hi ha consens entre tots els partits,
més o menys, potser sempre n'hi ha algun que no,
però el tripartit i Convergència
estan d'acord i, per tant,
ja tenen majoria sobrada
per fer-ho anar endavant.
Els canvis substancials
són dos o tres,
però la resta es manté igual.
Els canvis substancials
i importants
que s'han negociat,
hi havia 208 esmenes
a la llei,
s'han debatut totes
en aquesta comissió,
ja s'han posat d'acord,
i els canvis més importants
són, per una banda,
la supressió
de l'impost de doblatge.
i, primerament,
la llei per un impost de doblatge
l'han suprimit.
I després...
Era una de les coses
que els empresaris...
Sí.
Home, els hi feia pupa.
Els empresaris
continuen en peu de guerra,
continuen emetent
aquells anuncis
catastrofistes,
apocalíptics
a la majoria de cinemes,
abans de començar la ciutat,
emeten un anuncio.
L'impost pel doblatge
no l'han de pagar?
No.
I després,
l'altra cosa
que va a favor dels empresaris
i que s'han posat d'acord
els polítics
és que aquell termini
que hi havia
per a complir la paritat lingüística,
que el 50% de les còpies
es tinguin l'any...
Doncs, en principi,
eren 5 anys,
l'han ampliat a 7.
De tant,
la cosa s'allarga.
Després, evidentment...
I d'aquí 7 anys
vens a saber
si existeix el cinema,
el català,
nosaltres o què?
Sí, bé,
totes aquestes cosetes
estan per aquí,
entremig.
Després,
també hi ha...
Això són els dos principals canvis.
Després,
també,
aquest,
el punt aquest
dels 7 anys
i no 5,
també té a veure
amb el fet que
des de la Generalitat
impulsarà acords
socials i distribuïdors
i exhibidors
per a aplicar la llei
i, doncs,
també per a facilitar
la digitalització del cinema.
És a dir,
cada vegada més
les sales
s'estan digitalitzant
i el fet
de tenir la cosa digitalitzada
en principi
va a favor
de la plurilingüisticitat
de la cosa.
Ara això sí.
Això sí,
me l'acabo d'inventar.
Això sí.
La llengua
és quelcom viu.
Sí,
encara que sigui antiga.
Ja hi parlarem
després del lletí.
El que dèiem,
ja m'he fet
un lapsus.
No, sóc jo,
perdona,
esculpant.
Lapsus és un lletinisme,
el lapsus.
Doncs això,
perquè una pel·lícula,
puguem veure
en diferents idees,
si està en suport digital
és molt fàcil,
això és com els DVDs.
Ara,
hi ha una cosa prèvia,
s'ha de doblar la pel·lícula
perquè la còpia digital
inclogui el que no ha de quedar,
que és un dels temes.
Però bé,
de moment la cosa està així.
Suposo
que a finals de temporada
encara no ho tindrem aprovat
perquè acabarem abans de Sant Joan
i això es preveu a finals de juny,
ves que no ho vagin aprovar
l'últim dia de juny
perquè no es digui
abans de començar l'estiu.
Però de moment la cosa va així.
Ja sabeu que aquest és un espai
de l'actualitat de la llengua,
però a vegades
l'Enric apunta informacions
que jo no sé si són notícia,
com ara aquesta
que les institucions europees
no responen en català
a les cartes dels ciutadans.
no sé per què no em sorprèn.
Doncs t'hauria de sorprendre.
M'hauria de sorprendre.
Perquè, sí,
en els últims anys,
des del 2002 fins ara,
fins al 2009,
el govern de l'estat espanyol
ha anat fent negociacions
amb els diferents organismes europeus,
administratius i polítics europeus,
perquè,
no perquè el català sigui oficial,
que això no ho ha demanat mai l'estat espanyol,
i si no ho demana,
no ho serà.
Ho ha de demanar,
però no ho demana.
I també hi ha la condició prèvia
a la Unió Europea
perquè un idioma sigui oficial,
que un estat,
ho ha de demanar un estat
on sigui oficial.
I, esclar,
el català no és oficial
a tot l'estat espanyol,
només ho és a un oest.
A Catalunya.
Per tant,
aquí hi ha una mica de problema.
Però bé,
doncs han fet una sèrie d'acords
així tipus pedaç,
perquè,
com a mínim,
puguem adreçar-nos-hi
per escrit en català
i ens contestin en català
una sèrie d'organismes.
Bé,
doncs hi ha un col·lectiu
que es diu
Horitzó Europa
que han fet la prova.
Han fet la prova.
Anem a tocar la pera.
Han enviat en català cartes.
Que no tenien cap interès
d'enviar res,
perquè no necessitaven res
de la Unió Europea,
però era per comprovar.
Era per comprovar
si es compleix o no.
Llavors van enviar,
això de l'últim trimestre
de l'any passat,
van estar enviant cartes.
El mes de desembre
van enviar cartes
a set organismes europeus
enviant les cartes en català
i preguntant
a cada institució
li preguntaven
quin és l'estat d'aplicació
dels acords administratius
signats entre aquest organisme
en qüestió
i Espanya
sobre l'ús del català.
Bé,
ells han preguntat
això a la mateixa pregunta
a set organismes.
Resultat,
n'hi ha que n'hi han contestat.
Per exemple.
Ni en català ni en castellà.
Ni en cap idioma.
Enric,
és greu que no et contestin
quan t'han dit
que et contestarien en català,
però que no et contestin
ni en anglès,
ni en castellà ni en res,
ja dius a mà.
I a més a més,
hi ha una normativa...
Les institucions europees, eh?
Hi ha la normativa comunitària
que saps que els europeus
amb les normes són molt estrictes
i les compleixen
quasi sempre menys
les que afecten el català
pel que es veu.
Hi ha una normativa comunitària
que diu
que els ciutadans
han d'obtenir resposta
en 15 dies laborables
de qualsevol petició
que adreixin a la Unió Europea.
Doncs ara t'explicaré.
Mira,
la Comissió Europea,
el Comitè de Regions,
no han contestat.
El Tribunal de Justícia Europeu
ha contestat,
però en castellà.
El Comitè Econòmic i Social
ha contestat en francès.
És a dir,
a més a més,
a la llengua que volen.
El que els hi ha donat la gana, fan.
Ja ho sé,
amb el funcionari de torn,
segons del país que sigui.
I després,
només hi ha les cartes
del defensor del poble
que han tingut resposta en català,
però d'aquella manera,
perquè la resposta
no ha vingut directament
d'aquests organismes,
sinó que ha vingut
traduïda
des de la Secretaria
de Política Lingüística.
És a dir,
que la van contestar
com van voler
i la Secretaria Política Lingüística
la traduit al català.
Sí.
Bé,
la cosa resumitament
és aquesta.
És molt embolicat, eh?
Sí, bé,
doncs mira,
així està la cosa.
Molt complexa,
molt complexa.
Però de moment
és un treball de camp
que han fet aquests
cics de l'horitzó Europa
i el resultat
ha estat aquest.
Home, aquest tipus de coses...
Hi ha moltes cosetes a dir,
però bé,
deixem-les aquí
perquè la cosa
està com està.
Són necessàries, Enric,
perquè a vegades
parles per parla
i dius això,
que no et contesten
del Parlament Europeu.
Això ho diràs,
tu no, no,
això està constatat
i provat
perquè hi ha una gent
que ho ha posat a prova
i realment
aquest ha estat d'experiència.
I aquest ha sigut el resultat.
Un altre internacional avui.
El PEN català
denuncia a l'ONU
que la justícia
emergina el català a Catalunya.
Bé,
això,
que no hagi venit mai a judici,
per sort per nosaltres,
però el PEN Club
és un òrgan selecte,
en aquest cas,
d'escriptors,
són escriptors
i és un organisme...
Mai deixi com a britànic, eh?
És que és una cosa
d'origen britànic,
però s'ha internacionalitzat
i a molts països
hi ha la versió local del PEN.
Doncs el PEN català
ha fet un informe
de quatre pàgines
i l'ha adreçat a l'ONU
i l'han presentat
i l'han acceptat a l'ONU
perquè l'han tramitat
a través del PEN Club Internacional
i bé,
aquest informe
doncs el que es posa
són
això que acabem de dir,
que el català
està margellat a la justícia
fins i tot
d'aquí de Catalunya
i llavors doncs bé,
l'informe inclouen
les estadístiques
sobre l'ús del català
limitadíssim,
l'ús del català
a les sentències,
en els judicis orals
i altres actes
i documents judicials,
etcètera, etcètera,
i acaben amb unes recomanacions
a l'ONU
i als organismes internacionals
perquè tinguin en compte
la nostra terrible situació
que ens conculquen
els drets lingüístics.
Mira,
resumidament,
el d'any 2004
només un 1,2%
de sentències
van ser en català,
ho trec de l'informe,
de l'informe presentat,
i l'any 2005
n'hi va haver un 21%,
ja està.
I després,
per exemple,
l'estadística global
diu que el 74,5%
dels judicis
es fan en castellà
i només el 25,5%
es fan en català.
En canvi,
si tu no parles ni català
ni en castellà,
suposent que ets un immigrant
i te jutgen,
doncs tu pots tenir dret
a un intèrpret
perquè no hagis de declarar
ni en castellà.
Aquesta qüestió
l'hem tractat
des de tots els punts de vista
a un quart de català
i a altres espais
del matí de Tarragona Ràdio.
De fet,
enguany hem parlat
d'aquesta tasca
del voluntariat lingüístic
que s'està fent
a l'àmbit de la justícia,
molt destacat,
i a vegades
són moltes les raons
que s'integren
en aquesta,
diguem-ne,
disfunció
que no es pugui
ser atès
des de la justícia
en català.
A vegades
es posa per sobre
que l'advocat
el que vol
és guanyar el cas
i sí
per no tenir problemes
amb el jutge,
és a dir,
que després s'argumenta
tot un seguit de coses
que fa
que aquests resultats
que no visquem
una situació de normalitat
en l'àmbit de la justícia.
Doncs no,
que és una cosa
molt injusta.
Fem una petita pausa
i parlem de novetats
editorials
i informàtiques.
Doncs la pausa
l'hem fet així,
en silenci,
com diguem
calla,
que fem una mica
de reflexió
de tot això.
Pot ets de repetar?
Perdona,
ja sé el que em faltava.
Pot ets de repetar?
Els romanès
em penso que no es voteu
per molt filòleg que siguis,
eh?
Bé,
la fonètica
la tinc una mica fluixa
però ho estic practicant.
Escolta,
justament parlem
de viure a Catalunya,
aprenc català
des del romanès.
Això que m'has posat aquí
al meu bonic coordinador,
jo he de fer alguna cosa?
Dono el play?
Sí,
dono el play
a veure si sona.
Molt bé.
Si us plau.
Porro.
Gràcies.
Si us plau.
Molt somesc.
Moltes gràcies.
Mucho més frumós.
De res.
Pentro anímic.
Disculpi.
M'ho excusat.
Excusate.
És allò que dèiem
entre italià,
català...
Doncs sí,
mira,
t'explico.
Ja,
pausem,
pausem això.
Però després ho posem
una miqueta més
que a mi aquestes coses
m'agraden,
ja ho saps.
Després podíem posar
aquells dies de la setmana
i tot això.
Ara la pausa.
Mira,
explico.
El llibre
Viure a Catalunya
aprenem català
des del romanès
és el tercer de la col·lecció
i a més ja els vam anar posant aquí.
Tenia un de xinès.
Sí, exacte.
El primer que va sortir
va ser el del xinès,
després va sortir el de l'àrab
i ara,
fa poques setmanes o mesos,
si he dit pocs més,
vull dir un o dos,
ha sortit
Aprenem en català
des del romanès.
es tracta de llibres
pensats per això,
perquè la població immigrant
pugui accedir més fàcilment
a la nostra llengua.
Aquests llibres van amb un CD,
que és el que hem posat aquí,
en què hi ha el contingut del llibre
en paper,
doncs el tenim allà
en forma d'arxius
i podem practicar
de moltes maneres.
Per exemple,
per un romanès,
ell escolta com es diu això en català
i ho entén
perquè té el llibre al davant
i perquè a més a més
després immediatament ve en romanès.
després a l'hora de fer les pràctiques
també hi ha un...
Primer hi ha el repàs
de les parauletes,
també hi ha diàlegs breus
i tal
de cada un dels àmbits temàtics
típics d'aquests llibres
i primer ho pots escoltar
i després hi ha la part d'escolta
i repeteixi.
Llavors,
t'ho diuen,
hi ha un espai en silenci
perquè tu puguis repetir,
etcètera.
I nosaltres ho fem al revés,
com que en català ja ho sabem,
escoltem a veure com es diu en romanès
i ja és el que jo he practicat abans
quan he dit
bones i guà
és bon dia en romanès.
El tema de la pronunciació,
la fonètica no és fàcil,
és que n'he practicat gaire encara.
No, no,
no dic que no ho facis molt bé.
Per mi,
jo ho trobo una mica complexa,
la fonètica, eh?
Bé,
té alguns detallets.
Hem de saber,
si dic una cosa
de tipus lingüístic,
el romanès
és del mateix grup
de llengües romàniques
de l'italià,
que són els que fan el plural amb i.
Clar.
i a més a més són veïns geogràficament,
de manera que
si tu xamporreixes una mica l'italià
i entens,
o l'entens una mica,
doncs te n'adones de les similituds.
Per exemple...
Escusati és una de les paraules
que he sentit abans.
Clar,
per exemple,
o saps com es diu,
les persones es diu womini.
Womini.
Que en italià és womini,
womini,
els homes,
però en el sentit genèric,
gramatical de la cosa
que vol dir el plural de les persones.
I doncs n'hi ha moltes d'aquestes coses,
per exemple,
bona tarda és bona sera.
Ja veus.
Que s'assembla molt a l'italià.
Moltíssim.
Bé, llavors,
si tu saps català,
saps castellà,
i a més xamporreixes una mica l'italià,
pots entendre,
el que em deies al principi,
pots entendre bastant un romanès que et parli.
Bé,
doncs,
aquest és el llibre.
És material que teniu al centre, no?
Sí, sí,
això se n'han fet 10.000,
10.000 exemplars,
que són el llibre,
que és gruixudet,
amb el CD,
i s'han distribuït
a les entitats i agents
que treballen amb romanesos,
les de nova immigració,
això s'ha fet des de la Secretaria Política Lingüística
i la Secretaria de la Immigració,
i s'ha repartit també
a tots els centres de normalització lingüística,
a les biblioteques públiques,
a les escoles, etcètera.
Llavors,
hi ha tres apartats,
que són el de,
primer,
un apartat d'informació bàsica
sobre la llengua i la societat,
en general,
i sempre amb el disc també veies tot això
en català i en romanès.
Després hi ha l'apartat de materials
per a l'acolliment lingüístic,
que hi ha 10 lliçons de català inicial,
en què hi ha tots els temes de la vida quotidiana,
i, a més del vocabulari,
hi ha diàlegs breus per a això.
No, bon dia,
un quilo de taronja,
tot aquest tipus de cosetes
i els vocabularis relacionats.
I després hi ha un altre apartat,
hi ha una mica més avançat,
que és el que comencem a parlar,
en què tot aquest vocabulari
es posa en sòlfa
amb diàlegs una mica més complexos
i una miqueta més llargs.
Molt bé.
Deixem, doncs,
aquesta publicació.
A través dels diferents serveis
de política lingüística,
doncs,
podeu trobar aquest material
si teniu interès a aprendre romanès
o doneu conèixer el català.
a ciutadans romanesos
que viuen aquí a Catalunya.
Jo anava a passar el Nyiguinyogui ja,
és que se'ns tira el temps a sobre.
Només un parell de punts.
Les pròximes que sortiran
d'aquesta col·lecció
són la del Berber i la de l'Urdu.
Les portaràs, no?
Quan arribin, doncs...
Molt bé.
Ara, que em sembla
que ens costarà una miqueta més.
Una miqueta més que el romanès.
Costarà una miqueta més.
Doncs vinga,
donem pas al Nyiguinyogui.
No entenc res.
No et preocupis.
No et preocupis.
Això és una música romana.
Com que estem a Tarracoviva...
Clar, i és per la sintonia
aquella de Kikopí de la Serra,
del Blasfamari.
He tingut un lapsus,
que és un llatinisme.
Lapsus és una paraula...
I m'he oblidat el disc.
I l'utilitzem ara, veus?
Aquesta no...
Com aquesta, n'hi ha moltíssimes.
Perquè, mira, paraules de moda,
com, per exemple,
a l'agenda política internacional,
l'agenda és un llatinisme,
a l'agenda política internacional
hi ha, per exemple, el dèficit.
Dèficit és llatí.
També és llatí.
L'estem practicant moltíssim,
últimament, el llatí.
I després,
què podem dir?
La cosa...
La crisi està...
Estem arribant a extrems.
Estem inextremis,
alguna mica de parlant.
Inextremis, dèficit, lapsus.
Un altre tema de moda,
els referèndums estan de moda.
de referèndum és un altre llatinisme.
En tens uns quants, eh?
Sí, sí.
El pequet a minuta,
no importa gaire.
Vox Populi.
Mira, Vox Populi,
el tema de l'avinguda del Malcovitz de Tragona
és Vox Populi,
el dèficit que ha provoca.
Inextremis,
com van aprovar els crèdits
en aquest ple extraordinari,
ha passat dilluns,
inextremis.
I després ara l'estat diu
que ha sigut un lapsus.
Un lapsus.
Lapsus legislatiu,
que es van equivocar.
Ai, què faríem sense els romans?
Eh?
Doncs,
tot això,
tot això està...
tot això...
Ah, i és un dels grups de moda,
Manel,
una cançó de moda
que fins i tot...
Manel no és llatí.
No, Manel no,
però la cançó que es diu
Captatio Benevolentie,
sí,
que a més a més
és la cançó que utilitza el Guardiola
per motivar els jugadors
i tot això.
És una altra,
Captatio Benevolentie
és captar la benevolència.
El Beni, vidi, vinti
és el que va dir el Malcovitz,
com va venir aquí,
va dir,
ja me l'hem butxecat,
Beni, vidi, vinti.
I el nom plus ultra,
el Cava de Codorniu,
és el no va més,
nom plus ultra.
Tot això són llatinismes.
Les ratios,
les ratios,
si hi ha quòrum es pot aprovar
i si no n'hi ha no,
eh?
I el sumum és...
El sumum de tot, ja.
El sumum de tot.
Hauríem de donar un ultimàtum.
Algú hauríem de donar un ultimàtum.
I després,
mira,
fins i tot els anglesos
utilitzen allò del AM i PM,
no és altra cosa
que el antimeridiem,
que vol dir abans,
el migdia,
i el postmeridiem,
que és després del migdia.
Això fins i tot els anglesos.
Si n'hi dia,
això no té remei,
sense data.
Bé,
tot això són llatinismes
que encara estan vius.
Hem dit que el català urbanès
venen del llatí,
però no només això,
sinó que encara hi ha moltes paraules
tal qual llatines
que les utilitzem.
Amb tots els respectes,
quin descans que ha parat la música.
Bueno,
ja saps que el lliguiñogui
ha de punxar una mica.
Hem posat aquesta música incisiva.
Hi ha alguna cosa
que ara en aquests moments
no m'acaba de fer sentir còmode.
I era aquesta música,
ho sento, Enric,
i és boníssima, però...
No, és una pallissa.
Dixem-ho així,
és una pallissa.
Estic a punt del rigor,
mortis.
Mira.
Ad-doc.
Ad-doc.
Nosaltres vam estudiar llatí al col.
Sí, sí.
I a més,
jo vaig estudiar a la universitat,
vaig tenir de professor
el Josep Maria Escolar Toset,
i quan anàvem a la universitat,
no, ja,
posteriorment va publicar...
Aquest senyor és el que ha fet
el diccionari.
Sí.
Diccionari de llatinismes
i expressions clàssiques,
que el va fer el Josep Maria Escolar Toset,
professor de la Universitat
Rode Virgili,
de clàssiques.
Aquest diccionari
és el que diu, eh?
Té tres blocs.
Primer,
un bloc que són
expressions llatines
que s'han catalanitzat.
Després,
expressions llatines literals
que sovint no sabem què volen dir.
Agenda,
ja sabem què vol dir,
seria el primer grup.
El Cine Dia,
aquest ja sabem què vol dir.
Un col·laborador d'aquesta casa,
l'advocat Víctor Roca,
jo recordo que una vegada
va explicar una anècdota
que li va passar
amb un detingut,
que va dir
que li apliquessin
el Corpus Christi
en lloc de la Béas Corpus.
Ho dir per aquell lloc
que a vegades utilitzem el llatí
i no s'havien fet.
Mira,
justament l'àmbit judicial
i la llenguatge jurídic
està ple,
entre altres coses,
perquè el dret nostre
és hereu del dret romà
i la gent que estudia dret
té una assignatura
que és dret romà
i se l'han de ser de feia pa.
Aquell detingut
volia que li apliquessin
el Corpus Christi
i no la Béas Corpus.
Això és l'extremunció.
O el Harry Krishna.
Ja es veia perdut,
es veia perdut.
Bé,
doncs en aquest diccionari
hi ha això
i la tercera part
són les expressions catalanes
procedents del llatí.
Aquest diccionari
estava editat
primerament
a la col·lecció
Edicions 72,
col·lecció
o el cangur diccionaris
amb el número 235
però em sembla que està exhaurit.
Això era de l'any 97
però el mateix llibre
es va tornar a publicar
en aquest cas ara per proa
l'any 2000
s'ha publicat en guany
l'ha reeditat proa
el mateix diccionari
però actualitzat.
El Josep Maria Escolar
l'ha actualitzat
no he tingut accés a com és
no l'he pogut tocar
però el del cangur
sí que l'havia tingut a les mans
però no és l'únic
va ser el primer
però no l'únic
perquè resulta
que també n'hi ha un altre
molt interessant
i molt complementari
que és el diccionari
de locucions
i frases llatines
aquest cas
l'ha publicat
en Ciclopet Catalana
dins de la col·lecció
de diccionaris
al Calidoscopi
es va publicar l'any 2001
i és això
diccionari de locucions
i frases fetes llatines
l'autor és Antoni Peris
i bé
doncs aquí hi ha
coses d'aquestes
que hem dit
les frases cèlebres
sobre la realitat del dia
sobre el pas inexorable
del temps
o visunt
sobre l'amistat
de determinats costums
també les frasiologies jurídiques
allò que dèiem
molta terminologia jurídica
les argumentacions filosòfiques
com el cogito ergo sum
aforismes mèdics
ara no se m'han acut cap
i jocs de paraules
doncs d'això
rigor mortis
el rigor mortis
bé
sí, és mèdic
això és veritat
és mèdic també
i bé
i a més a més
hi ha també
en aquest llibre
en aquest diccionari
hi ha una selecció
d'expressions catalanes
d'origen clàssic
bíblic o litúrgic
que s'utilitzen habitualment
segurament
moltes de les que hem dit ara
i també
per anar bé
hi ha un índex d'autors
i de noms
i de paraules
per trobar-ho tot
interessant
i molt adient
per aquests dies de Terracoviva
l'altre dia
amb el Magí Saritjol
ja comentàvem
la possibilitat
en properes edicions
de fer com un petit llibret
molt petitet
tipus així com això
del romanès i el català
però català
llatí, llatí i català
Duralex
això que ara diu
Duralex això és un got de vidre
sí, però el Zapatero
ara no s'ho treu de la boca
aquesta
Duralex, Setlex
la llei és molt dura
però és la llei
perquè la crisi
el dèficit
estem en una situació
inextremis
Ja està, ja està
Enric
el llatí serveix per tot
és un comodí extraordinari
i quan no saps què dir
era com el supercalifragilístico
espialidoso
que deia la peli de Disney
quan no sàpigues què dir
doncs deixa anar
una paraula
una expressió latina
quedes com una persona
de cultura
i no has dit res
Enric, gràcies
fins la propera setmana
que vagi molt bé
una altra cançó, no?
Sí, posem l'última
sí, és veritat
la cançó
se li ha acumulat la feina
acabem amb un SOS
SOS de Filippo Landini
que ens salvi
de tot això
d'aquesta crisi
Gràcies
mena, adeu-siau
SOS
Ha començat
la guerra preventiva
entre tots dos
Jo en el meu continent
o en el teu golf
Comença la batalla
Han començat
els àtecs selectius
de precaució
La tijera d'entrar
a les teves vols
I jo buscant
les armes adequades
Per aire, terra i mar
guirant tot l'armament
Sobre totes les ciutats
Sobre els nostres soldats
No, no, no, no
que criden SOS
No, no, no, no, no, no
Si es plau, veniu de pressa
Aquí no guanyarà ningú, que no tenim defensa.
Uou, uou, uou, uou...
Uou, uou, uou, uou...
S.O.S.A.
Ha començat el degoteix de víctimes constants,
les incursions d'atterreny enemic,
la propagada bruta entre tu i jo.
Per aire, terra i mar,
cuiden tot l'armament
sobre totes les ciutats,
sobre els nostres soldats.
No, no, no, que criden S.O.S.
Sisplau, veniu de pressa,
que aquí no guanyarà ningú.
S.O.S.A.
Que criden S.O.S.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
que aquí no guanyarà ningú.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
S.O.S.A.
Gràcies.