logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, és un tàndem inseparable, segurament, no?
Sí, jo li afegiria una tercera pota, que és el no fumar, no?
L'habitat del tabaquisme, que desgraciadament la nostra societat encara té un nivell de consum de tabac important,
que s'ha de rebaixar i que s'ha d'insistir en disminuir-lo.
A més a més, sembla ser que inclús hi ha un sector de la joventut, que són noies joves,
que s'incorporen cada cop més a l'hàbit del tabac, per desgràcia.
En certs sectors de la població, inclús, podria ser que estigués incrementant-se.
De fet, amb els estudis que hi ha sobre tabaquisme, sembla que hi ha com una corba,
és a dir, aquestes dones que s'incorporen joves als homes, i sembla que a partir de la maduresa,
per dir-ho al·legantment, cap als 50, comença el replantejament d'abandonar aquest hàbit, no?
Suposo que és quan li veiem les orelles al lloc.
Massa tard, ja, massa tard.
Massa tard, no em diguis això.
No em diguis això perquè mai està, eh?, per deixar el tabac.
L'exercici físic sembla que sigui el millor per prevenir qualsevol malaltia.
És una cosa de sentit comú.
Però si parlem de malalties cardiovasculars, això està més que estudiat.
Vull dir, no ho dieu per dir-ho als mitges.
No, no, està perfectament documentat.
Si, sí, jo, si vol, porto algunes dades.
Doncs sí, perquè a vegades són preuindicatives, eh?
Cal basar-les en l'evidència, basar-les en allò que està clarament contrastat amb milers de persones, no?
Sempre, a qualsevol nivell d'exercici, hi ha una, està associat a qualsevol nivell,
tant si vostè en fa poc com si en fa molt.
Però, a més, en fa, sí, tindrà menys malaltia cardiovascular.
Això és una cosa clarament demostrada.
En tots els grups de població.
Dona igual que siguis un nen, que siguis un adult, que siguis una persona gran.
Dona absolutament igual.
O sigui, la correlació és matemàtica.
I això, per això, evitam veure a vostè que sempre recomanem,
la major part dels metges, la inclusió de l'exercici a la vida habitual.
Sí, sí.
No hi ha cap dubte.
De fet, s'ha incorporat com un tractament més, no?
Això n'hem parlat en dies anteriors, a les consultes d'assistència primària.
Hi ha diverses campanyes a nivell de Catalunya,
però també a nivell d'altres comunitats autònomes.
I ara, precisament, baixàvem que una de les coses que estem fent des de la xarxa
és col·laborar amb el Ministeri de Sanitat Estatal
per tal de fer el pla director una miqueta de promoció de l'activitat física
com a prevenció de la malaltia cardiovascular.
Clar, el doctor Creus, abans de començar, deia
parlem per prevenir amb l'exercici físic.
No parlem després...
De la dieta.
I la dieta de l'arsenal terapèutic
que tindrem que aplicar
quan es manifestin els primers símptomes de malaltia cardiovascular.
Sí, perquè és que el que passa,
els que fem medicina clínica,
els que veiem els malalts quan estan hospitalitzats,
el que estem assistint realment és a un fracàs.
I estem assistint a un fracàs de l'educació,
a un fracàs general de la societat.
I a més a més, el que és pitjor,
bé, és pitjor, és igual de greu,
és que assistim a la part final d'una malaltia
que s'hagués pogut prevenir des de la infància.
I ara, això potser a l'Espanya als anys 40-50
no era possible,
però al món actual sí és possible
ja començar a fer prevenció des de l'escola.
Ara sí és possible ja,
i de fet els països que potser van una miqueta més avançats
que nosaltres ja ho estan fent.
Potser seria entrar en un terreny més filosòfic
que no pas mèdic,
però potser encara ens hem d'autoeducar
en la responsabilitat de la nostra pròpia salut.
És a dir, no responsabilitzar només els metges
que ens han de curar,
sinó nosaltres mateixos ser responsables
de la nostra salut
amb aquesta cura quotidiana des que som petits.
Potser aquesta cultura
que som responsables del nostre cos
nosaltres mateixos
no la tenim assimilada del tot.
És una feina col·lectiva.
Per això he de començar a l'escola,
perquè no és únicament el nen
que s'hagi d'anar educant
amb què ha de procurar nostre gras,
amb què ha de procurar nedar,
amb què ha de procurar fer exercici,
sinó que també és una feina dels polítics,
és una feina dels pares,
és una feina dels mestres,
i també és una feina dels mitjans de comunicació.
Però alguna cosa
devem estar fent malament.
I jo reconec que això és una idea
una mica personal.
Mai hi havien hagut tantes campanyes,
mai s'havien esmerçat tants esforços,
probablement se n'haurien d'esmerçar més,
però en referència anys enrere,
a les escoles,
a prevenir l'obesitat infantil,
a tot plegat,
i mai havien tingut uns nivells d'obesitat infantil
i de problemàtiques d'aquest tipus com ara.
És a dir,
hi ha una desproporció entre els mitjans i l'interès
que s'esmerça en educar-nos a la població
i el resultat que s'obté
perquè es disparen les estadístiques negatives.
La societat del benestar
i la societat del consum
pot més que totes aquestes campanyes.
I a tall d'exemple,
jo aig, per exemple,
vaig anar a sopar a casa uns amics
a veure el Barça,
al partit,
i...
Anaves amb el Barça, no?
M'imagino.
Aquella hora del vespre,
després del partit,
o sigui, quarts d'onze,
vam menjar per sopar,
persones adultes
i dintre d'un nivell...
I amb seny, se suposa.
Exacte.
Però ens vam posar a la taula per sopar
una truita de 12 ous,
érem 10,
i una truita de 12 ous de patata,
una altra truita d'espàrrecs,
una altra truita de pebrot,
i després una paella
de costella
i amb cigrons.
Imagina't això.
Ets conscient que estàs desvirtuant
els consells que dones cada setmana, no?
Jo vaig menjar poqueta quantitat,
però ho poso com a exemple
que a pesar de les campanyes,
doncs és difícil penetrar
amb aquesta societat del benestar que tenim.
I després de postres van treure Griegos,
llavors jo vaig dir,
home, els Griegos,
iogurts Griegos,
i que el iogurts Griegos aquest
és cremós,
porta colesterol també.
Ah, millor un desnatat, no?
Vull dir que
hi ha moltes campanyes,
però també és molt forta
la pressió
d'aquesta societat
benestant que tenim.
Perquè creieu que la informació,
la gent la tenim,
que el que ens convé
i el que no ens convé
per la salut?
Avui que la llegia,
per exemple,
un article que llegia,
no el tinc aquí,
però mira,
casualment el tenia a la taula,
de la Vanguardia,
parlava
que
el tipus de sucre
que tenen
els refrescos,
fins i tot
l'aig,
perquè aquest és un gran,
un altre gran problema,
el que és l'aig
és saludable
i està bé,
doncs es veu
que té
un tipus
de substància
o el que sigui
que impedeix
que es desenvolupin
determinades altres substàncies.
tot el que ens condemna
a tenir
una certa tendència
a l'obesitat.
És a dir,
anem ingerint
tota una sèrie de substàncies
en forma de refresc
o el que sigui
i a vegades
amb productes light
que després
tenen conseqüència
a mig i llarg termini.
Sí,
és així,
és així.
Pensa,
mira,
jo tinc aquí
una gràfica
que he tret
aquests dies
sobre
com va passant el temps,
els països
s'han desenvolupant
i cada cop
són més rics.
Estic parlant del món ric,
eh?
No estic parlant
encara del món pobre.
Hi ha altres països
que no tenen aquests problemes.
Conformes desenvolupen
les malalties cardiovasculars
i s'incrementen.
Llavors,
s'han donat en compte
d'això,
comencen les campanyes
i la inversió pública
en prevenció
de la malaltia.
Llavors es veu,
si senyora té raó,
es veu un descens
al cap d'un temps,
un descens
de les malalties
cardiovasculars,
concretament
i de les causes, eh?
Es veu un descens
de la hipertensió,
un descens
de l'hipercolesterolemia,
etcètera.
Però en canvi
hi ha dues coses
que a pesar
de la inversió
i de les campanyes
hi ha dos factors
que no tiren
mai enrere.
Un és l'obesitat,
que a pesar
que cada cop
hi ha més informació
i que cada cop
es desenvolupen
més diners en campanya
segueix incrementant-se
fins a uns punts alarmants,
sobretot l'infantil.
I l'altra cosa
és la diabetes tipo 2
perquè és conseqüència
de l'obesitat.
És a dir,
que venim d'una societat
que estem acostumats
fa 50, 60, 70 anys
a una certa privació,
no diré privació verdera,
una certa austeritat,
a una austeritat
ens desenvolupem,
anem amb un món
d'abundància
pel que no estem preparats.
Així de clar,
no estem preparats
per l'abundància,
intentem corregir-ho,
però no som capaços,
perquè el que deia
el Pep Mercader,
el consum,
el consum sobretot
d'aliments
que ja li diré després
molt poc saludables,
segueix pujant
l'índex d'obesitat.
I això està passant
actualment a Espanya
que estem agafant
paràmetres de conducta alimentària
com als Estats Units,
el qual és una equivocació
gravíssima.
Sí, perquè nosaltres
ja teníem una base alimentària
absolutament saludable
i boníssima.
Diuen que hi ha qui
associa a aquests estats
de percentatges
d'obesitat extraordinaris,
no tant a la falta
d'informació,
sinó als estats d'ansietat
en què viuen moltes persones
en aquest moment actual.
És producte de l'ansietat.
Sobretot jo diria
que té bastanta incidència
amb l'obesitat infantil
i juvenil.
Amb els grans jo crec
que va més lligat
amb els grans
a partir dels 60-65 anys,
que també hi ha
una progressiva
increment
de l'obesitat
en aquesta edat
ve més motivada
per la ingesta
desproporcionada
en relació
amb l'exercici físic
i perquè
es fa més sedentària,
la gent es fa més sedentària,
deixen de treballar,
s'aposenten més
i llavors
augmenten.
Quan parlem
de malalties cardiovasculars,
jo m'imagino
que el catàleg
és molt ampli
i la incidència
en funció
de grups de població
i gravetat
de les conseqüències
d'aquesta malaltia
també és ben diferent.
Les podríem descriure
una miqueta?
Surgi.
Mira,
el que s'haurien de recalcar
és que
quan veiem
la malaltia
cardiovascular
als clínics
estem veient
el final
o les conseqüències
finals
d'una malaltia
que és l'arterosclerosi,
que és l'envelliment
de les artèries.
Això és una patologia
molt freqüent
i arribaria a ser normal,
entre cometes,
a la mesura
que ens fem grans.
A partir de certa edat
tots tenim una tendència
i amb més vella
et fas
més intens.
Això ho tenen
extremadament accelerat
els diabètics,
la gent que s'hi pertence,
els fumadors
i els que tenen
xifres de colesterol
en sang elevades.
Aquests quatre grups
ho tenen
extremadament elevat
i ho veiem
a edats molt precoces.
Com ara?
Quines edats
podríem parlar?
Perfectament
amb 30 anys.
Amb 30 anys
en quadres
que per un envelliment
natural
de les artèries
es podria veure
al 70?
Prematur.
Per exemple.
És a dir,
que estem traient
40 anys
de qualitat de vida?
Dit així
o és massa radical?
Dir tan radical
estem traient
tants anys de vida
jo no diria això.
Qualitat de vida.
El que estem traient
segur
o el que està succeint
segur
és una pèrdua
horrorosa
de la qualitat de vida.
Perquè quan una persona
amb 40 o 45 anys
ja sigui perquè és un obes
i l'obesitat
la conduït a la diabetes
ja sigui perquè té
una hipertensió
maltractada
que per cert
milloraria
aquesta mateixa hipertensió
milloraria
en l'exercici físic i dieta
que això ja ho comentarem
si voleu.
assisteixes
a una cosa
com pot ser
una trombosi cerebral
amb una hemiplegia
o amb un infart de miocàrdia
que li deixen mig cor
disfuncional
clar
estàs veient un drama
i aquesta persona
els anys que li queda de vida
que a més a més
viurà menys que una altra
però el que és pitjor
és que els viurà
molt més malament
i depenent dels metges.
jo per això deia abans
que els 50 anys
encara que és una bona data
per deixar de fumar
però és massa tard
mai és tard
és massa tard
la deterioració
l'esclosicis com diu el doctor Creus
comença a partir dels 20 i pico anys
entre els 25 i els 30 anys
comença a generar-se
si a més hi afegeixes
aquests factors de risc
que hem comentat.
Això se'n van donar a compte
els nord-americans
a la guerra del Vietnam
que van començar a fer autòpsies seriades
els soldats morts
i se'n van donar a compte
que els xavals de 20 i pico d'ans
ja tenien heterometrosis.
I justament era per aquests hàbits
no?
Bueno
l'estil de vida nord-americà
és un estil cardiovascularment
molt poc saludable.
Ja veieu
si fóssim transparents
aniríem veient
com va evolucionar
negativament el nostre cos
podríem tenir una mica més
de control.
És preocupant
havíem plantejar-ho així
no és amb voluntat
han de ser alarmistes
però sí
potser que tots fem
una reflexió individual
i col·lectiva
de com hem d'anar
canviant aquests hàbits.
Què pot canviar
tot aquest quadre
que ens dibuixava
el fet de la pràctica
d'exercici físic
que no cal ser un fundista
ni fer mitges maratons.
No estem parlant d'això
segurament
perquè això espanta una mica
segons qui no?
No, no cal arribar.
Jo si vol
li dic
el que és evident
i documentat
sobre exercici físic
i salut
però són quatre coses
però millor
que les tinguem clares.
la primera
és que el sedentarisme
és a dir
el no fer exercici físic
està claríssim
que augmenta
la malaltia cardiovascular.
L'augmenta
d'una manera
molt clara
no li puc dir els percentatges
i a més a més
fa que es desenvolupi abans.
Pot arribar a ser
en etapes
que abans era impensable.
L'adolescència
per exemple.
Veieu problemes
cardiovasculars
a l'adolescència?
Se'n poden veure.
No dic un problema congènit
sinó a causa dels hàbits?
Jo no
perquè no soc pediatra
però sí que cada dia
estan els pediatres
diagnosticant més casos
de diabetes 2
en nens
que abans només es veien
en adults
que és una conseqüència
de l'excés de pes
i malalties
com increments
de colesterol
en nens.
Això era impensable
fa uns quants anys.
La següent cosa
que sabem segur
és que qualsevol increment
d'activitat física
qualsevol
dona igual
i t'aporta un benefici
si no cal
que sigui un entrenament
si un sedentari
comença a fer
rutinàriament
mitjoreta cada dia
de caminar
ràpid
no es tracta d'anar
a passejar
a veure per dos
de caminar ràpid
això sol
que no és gaire cosa
i ja li dona un benefici
si aquesta mateixa persona
no deixa de fer-ho
i progressivament
cada cop fa més activitat física
el benefici és major
i és major
en termes
de reducció
de malaltia cardiovascular
en el futur
és a dir
aquesta persona
viurà segurament
més temps
això també està demostrat
i el que està claríssim
és que el temps que visqui
el viurà millor
és a dir
el viurà
amb molta menys incidència
de malaltia cardiovascular
això són coses demostrades
clar
mitjoreta caminant
és un mínim
no hi ha dubte
caminant ràpid
ràpid
amb energia
amb ganes
pujar a les escales
ho hem dit moltes vegades
però clar
quant de temps diàriament
hauríem d'esmerçar
esmerçar
perdó
per fer
l'exercici
que cal
per tenir una bona salut
perquè
clar
podria
jo ja veig aquella senyora
que aixeca la mà
i diu
escolti
a veure
amb les jornades
de 16 i 18 hores
que porto
entre casa
família i tal
vostè vol que cuidi
la meva salut
amb una hora diària
en tindríem prou
per exemple
parlem des del sentit pràctic
i amb mitja
i amb mitja
i amb mitja
el sentit pràctic
li recomanaria
per exemple
l'home gran
que cada dia
se'n va a caminar
que no ho deixi mai
és a dir
que segueixi caminant
cada dia
si pot ser
mitja hora
rapidet
si pot ser
una hora
una hora
la senyora gran
que se'n va a nedar
3 dies a la setmana
doncs si pot ser
que hi vagi
cada dia
nedant
i quan abans es comenci
millor
però inclús gent gran
malalta
amb malalties
cardiovasculars
es beneficien
sempre de l'exercici físic
en termes
que viuran més temps
i el més important
recalco
que el temps
que viuran
viuran millor
i a més a més
s'han més feliços
perquè també està demostrat
que augmenta
el benestar psicològic
i l'autoestima
després d'una bona sessió
d'exercici físic
estàs de millor humor
això no pot negar ningú
la pròpia experiència
ja ens ho diu
això és així
això t'augmenta
l'autoestima
i per tant
també t'ajuda
a afrontar
la resta
de vida
quotidiana
la feina
la família
l'entorn social
d'una manera
més positiva
com a prevenció
però també
ho ha apuntat dues vegades
com a part del tractament
també
persones que ja se'ls ha diagnosticat
algun tipus de malaltia
cada dia està més clar
en els postinfarcts de miocardi
per exemple
que abans els teníem
molt de temps en repòs
doncs això s'ha acabat
ja
el postinfarct de miocardi
ja se'ls recomana
ja hi ha programes
d'exercici precoç
a partir de 15 o 20 dies
molts cardiòlegs
ja comencen a recomanar
exercici físic
inclús en gent amb insuficiència cardíaca
jo vaig estar comentant
amb un company nostre
amb el doctor Lluís Olivant
inclús en gent amb insuficiència cardíaca
que es recomana
ja també començar
exercici físic progressiu
perquè el benefici
és incontestable
és claríssim
ja recordo que el doctor Lluís Olivant
justament va venir a parlar
de la prova d'esforç
que es fa amb persones
que tenen aquest tipus de
i la doctora Bebià
que va vindre la setmana passada
ella ha sigut una de les que
han fet un programa
de rehabilitació
per malals cardiópates
que ho han fet
dintre del marc
d'un màster
en prescripció
d'exercici físic
que organitzem
conjuntament
a la Universitat de Lleida
i bueno
que tenim pendent
d'implementar
a la xarxa
potser dic una bajanada
però
ens podem passar
per defecte
però també
per excés
i això també
podria tenir el seu risc
o no?

hi ha una cosa
que és el sobreentrenament
que és un estat d'esgotament
com a conseqüència
de l'exercici
però això
se sol veure
amb persones joves
que fan
molt motivats
gent jove
molt motivada
i que fan
i que fan un esport
de competició
que no fan
que no fan els descansos
adequats
es pot veure
però
el tipus d'exercici
que jo m'estic referint
seria molt difícil
que li arribés
a produir
un estat de sobreentrenament
més
li diria inclús
que és pràcticament impossible
quin tipus d'exercici
fora el desitjable
és a dir
algú pot dir
no no
és que jo
escolta
passo
cada dia
faig una hora de musculació
o exercicis cardiovasculars
segurament que serien els adients
o faig aeròbic
o jugo a tenis
o nedo
vull dir
hi ha exercicis específics
o un tipus d'exercici
que sigui més adient
com a prevenció
de les malalties cardiovasculars
o tot l'exercici és bo

en principi
tot l'exercici és bo
sobretot l'exercici aeròbic
el que es fa
o un indès

no la musculació
no
jo el que recomanaria
a nivell de població
és primer el caminar
el que és fonamental
nedar
la bicicleta
també es pot recomanar perfectament
i la gent que els agradi esquiar
l'esquí de fons
per exemple
com a exercicis
en els que tu pots mantenir
una freqüència cardíaca determinada
durant un bon espai de temps
caminar i nedar
i la bicicleta
possiblement siguin els millors
perquè clar
perquè estan a l'abast de tothom
els aeròbics
els esteps
tot això que està tan de moda
als gimnasos
que és una intensitat
en un temps limitat
això és favorable
en una persona sana parlo
hi ha una persona que tingués problemes
ja no ho sé
sempre és beneficiós
sempre
el que passa és que
si el que pretens
és reduir
la incidència de malaltia cardiovascular
no és únicament
un entrenament
el que vas a buscar
vas a buscar
un serial d'entrenament
però també una pèrdua de pes
llavors en aquest sentit
seria millor
un exercici
no massa intens
i sostingut
l'organisme
quan li fas fer un exercici
de suau
a moderat
no crema
hidrats de carboni
per aconseguir energia
sinó que obté
l'energia
a través dels greixos
que és el que ens interessa
jo recomanaria un exercici
entre suau i moderat
i sostingut
cada dia
en mínim
30-35 minuts
i això li ensenyarà
cremar greixos
al seu organisme
mentre que l'exercici
de musculació
o l'exercici intens
el que crema
és hidrats de carboni
i això ho recuperem
això ho té
recomanat
amb una cola
ràpidament
per tant
comencem
a poc a poc
comencem
una bona caminada
una mica de bicicleta
després si podem
fer alguna cosa
d'estiraments
que també és interessant
una miqueta de tot
però incidint
sobretot
en l'exercici aeròbic
seria l'ideal
el doctor Creus
ha parlat
del caminar
i el nedar
que jo crec que són
els dos
més aconsellables
a nivell general
i mira
més econòmic
impossible
el caminar
realment
no necessitem
més que unes bones sabatilles
caminar a un ritme fort
és a dir
el caminar
com el que té pressa
com si vas a un lloc
i estàs perdent el tren
aquest seria el ritme
anar-se acostumant
amb això
també hem parlat
de dieta
del que hem de menjar
i el que no
també sabem
el que hem de menjar
però hi ha coses
que haurien d'estar
absolutament
no restringides
sinó prohibides
hi ha coses prohibides
es pot prohibir
alguna cosa
en aquesta vida
radicalment
els greixos
jo n'hi diré una
els greixos
els greixos saturats
els greixos saturats
i dint
posem-hi nom
els greixos saturats
posem-hi nom
els greixos saturats
què diu el doctor Mercader
que s'haurien de reduir
té tota la raó del món
s'haurien de reduir
moltíssim
però concretament
un tipus de greixos saturats
que es diuen
els greixos trans
que vostè els té
on són
a veure
si
en tots els ultracongelats
en tota la bulleria industrial
els ultracongelats
els ultracongelats
vostè veurà
grases trans
o el que és
la mateixa grases hidrogenades
a Califòrnia
i a Nova York
estan prohibides ja
perquè augmenten
la malaltia cardiovascular
d'una manera atroz
és a dir
inclús en poca quantitat
són tòxics
per les artèries

aquí a Espanya
no m'ha arribat
tant
això està etiquetat
vull dir
estan obligats
a especificar
greixos trans

però deixem que li digui
que això no es posa en la lupa
això no es posa en la lupa
als ulls
per desgràcia
no ho veurà
jo no sé com
s'ho pot permetre
és com la lletra petita
dels contractes
si veieu aquest tipus
de greixos
que hi posa
grases hidrogenades
o grases trans
i jo
això no ho recomanaria
mai a ningú
de menjar-ho mai
mai
és que ho estan retirant
de les escoles
als Estats Units
inclús de la restauració pública
tant a Nova York
com a Califòrnia
ha sortit publicat recentment
doncs ja es retira
d'aquest tipus de negocis
que realment és letal
i és
per desgràcia
és el que més mengen els nens
els nens mengen
molta ulleria industrial
molt de congelat
i pel tipus de vida
que està exportant
i pels menjadors escolars
se menja ultracongelat
que precisament
hi ha greixos trans
que són altament tòxics
i és un drama
i escolta
els menjadors escolars
és que els dietistes
això no ho saben
i ja sé que estic dient
una cosa molt lletja
i molt impopular
perquè tu fas una ronda
pels menjadors escolars
amb molt bon criteri
segur
doncs trobes que
no hi ha aliments
que siguin adients
i aquells menús
els signa un dietista
és que sembla que això
ningú ho diu
però això passa cada dia
sabem
una part comercial
una part diguéssim
de
però realment
hauria de ser així
com dius tu
vull dir que el dietista
hauria d'avallar més
per la qualitat
d'aquestos
d'aquestos
components
han d'estar firmats
per un dietista
però si tu intentes
que es faci una dieta
mediterrània
molt més saludable
tu ho trobaràs
amb el problema
amb el problema
de base
que és que hi ha un problema
de pressupost
és a dir
s'haurà de pagar
més per a menjador escolar
i hi ha moltíssima gent
que no està disposta
aquest tema
ho sé segur
perquè l'he mirat
sí, sí
no, no
és així
jo m'imagino
que molts pares i mares
que ens escolten
ho han vist
al centre escolar
on van els seus fills
perquè és una pràctica
generalitzada
aquí no estem assenyalant
a ningú
és una pràctica cultural
com dèiem
com altres hàbits
que podem tenir a casa
greixos trans
jo això m'ho apunto
i portaré una lupa
les etiquetes
com greixos trans
o greixos hidrogenados
hidrogenados
i tant
més verí
que no mengi mai
aquest tipus d'aliments
vinga
una altra verí
en tenim més

us trobarà també
les patates fregides
o no m'ho digui
això
és una altra de les coses
no em digui
que les patates fregides
de bossa també
és una altra de les lluites
que clar
mira que posa
posa grasses vegetales
bueno
però escolta'm
no faig més cas
i un 30%
de menys de grassa
Déu-n'hi-do
ara sí que m'ha donat
un disgust
ja veu
sí però és així
les patates fregides
de bossa
rebostaria industrial
tot aquest tipus
de productes
per tant allò
un tall de cançalada
ens farà menys mal
que aquest tipus
de productes
seguríssim
i tant
jo els deia
que especifiquessin
els productes
perquè diu el doctor
Mercader
tornarem la setmana que ve
a parlar
greixos saturats
i tots
bueno
doncs no menjaré
xoriço
no menjaré botifarra
no
no parlem d'això
que també s'ha de menjar
en moderació
m'imagino
per això hi ha hagut
amb el doctor Creus
perquè ell
concreta més
pot menjar
en moderació
per exemple
el que es recomana
és que els greixos saturats
que el total
de greixos
que mengem
que també hi inclou
el greix
que porta el peix
que és saludable
que el total
es representi
un 30%
de tot
l'aport calòric
però concretament
els saturats
i concretament
els trans
no haurien de passar
del 7%
i si em demanen
un consell
li diré
que dels trans
zero
zero
si la bolleria industrial
retiri-la
del seu repertori alimentari
i si pot ser
dels seus fills
això està claríssim
unes patates fregides
doncs ben talladetes
molt primetes
amb oli d'oliva
fregides a casa
això és una meravella
no li farà cap mal
aleshores els aperitius
els farem ara
a partir d'ara així
no posarem
les olives
i les olives
també són bones
i són arbequines més
no?
millor
és el que dèiem
ho sabem tot
però potser
la lletra petita
com els contractes
que diem ara
a fa un moment
cal llegir-la
ens queden moltes coses
segurament
però jo crec que ha estat
un bon toc d'atenció
hem après moltíssim
com sempre
i els agraïm molt
que hagin vingut avui
aquí a la ràdio
el doctor Carles Creu
que és el cap clínic
de Medicina Interna
de la xarxa
i el doctor Josep Marcadé
que espero que torni
la setmana que ve
si pot
i si no
doncs en un proper programa
moltes gràcies
Moltes gràcies