Encara que és un dia d'aquests de semifesta, el dia del pont,
nosaltres no hem volgut renunciar a cuidar la nostra salut
i hem enredat en el bon sentit de la paraula en Felip Caudet,
que torna a ser aquí per arreglar-nos com a mínim els problemes que tinguem als peus.
Felip, bon dia.
Bon dia, i escolta, jo encantat que m'enredis tu.
Saps què passa? Que ens vam quedar com a mitges la setmana passada
parlant dels peus, de la seva problemàtica, de les sabates més adequades
i els problemes que poden donar el calçat mal triat.
I avui teníem ganes de continuar, no podem esperar 15 dies.
Perfecte, perfecte, és important.
Detectàvem tres problemes pel que fa al calçat.
La setmana passada ens parlaves de triar una bona forma de calçat,
evitar les puntes, per tant, triar una bona alçada,
ni molt alt ni molt pla, uns 3-4 centímetres de taló,
i triar un bon material, pell, tant per al que fa la sabata en si com a la sola,
per allò de descarregar l'electricitat estàtica.
Es veus que un bon resum.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I així entrem en matèria.
Perfecte, perfecte, ens has posat en situació.
Però jo l'altre dia m'he quedat amb les ganes d'explicar-te, Núria,
amb quatre punts que val la pena que les mares tingueu
per comprar els calçats pels nanos.
És molt important també aquesta primera fase de la vida perquè el peu s'està formant, no?
Correcte.
Llavors hem d'anar molt més en compte.
Aquí està, aquí està.
És a dir, mentre el nano...
Això també és una cosa molt curiosa.
Mentre el nano no camina, no camina d'en peus,
sabeu que els nanos tenen totes unes fases.
primer el rastrejar, després el gateig i després ja es posaran de peu.
I és molt interessant que els nanos passin per aquestes fases.
A vegades les mames els fa molt content.
Hòstia, que bé, el meu xiquet, que ràpid ha posat-se a caminar.
Doncs és molt més interessant que el nano segueixi tots aquests processos.
Per què?
Perquè aquestes fases, la del rastrejar, el de gatejar i la d'en peus,
comportaran també una sèrie de creixements a nivell neurològic, a nivell cerebral,
a nivell de l'equilibri, a nivell de funcions del sistema nerviós.
Llavors és interessant que els nanos passin per aquestes fases.
No correu tampoc en agafar el nano i es posi de peu.
Perquè a fi de comptes el córrer, en posar-los d'en peus,
força excessivament el cos, quan a vegades potser no és el moment,
potser cal esperar una miqueta més.
Llavors és important.
Un detall, en la primera fase,
quan el nano encara no planta el peu a terra,
perquè no camina d'en peus...
Aquí tot s'hi val?
Aquí millor que no n'hi posem de sabates.
Mira què et dic, Núria.
No.
Aquí sempre hi ha el pensament aquell de les sabatetes del nano, no?
Bé, però aquí hi ha aquelles sabates que tenen la sola que no res.
Que no estan pensades per caminar aquelles sabates.
Clar, clar, clar, clar.
Però no t'ho dic en aquest sentit.
O sigui, protegir la temperatura del peu és molt bo.
Llavors els nanos sempre uns bons mitjons.
Els nanos petits, eh?
Els que portem amb els carrets que encara no caminen, insisteixo.
Però no els lligueu el peu.
En aquesta fase, el nen, el peu s'està desenvolupant,
s'està consolidant, òsciament, articularment.
Llavors, és interessantíssim que tingui una llibertat.
Veureu molts de nens que s'agafen el peu, fins i tot se'l mosseguen,
se'l xupen, no?
És a dir, arriben perquè...
Amb aquella flexibilitat.
Sí, sí, sí.
Doncs ja és bo perquè el nen s'està descobrint, com a tal.
Però per la salut del peu val la pena no lligar-li.
Això és interessant.
Llavors, quan ja passem a que el nano ja comença a posar el peu en terra,
ja comença, passa del gateig, passa a la bipedestació, està de peu.
Llavors, aquí és quan ens hem de començar a preocupar per les sabates.
Ho dic perquè fins al moment que la gent no es preocupi gaire.
Jo sé que a vegades els avis li compren les sabatetes i li fa molta il·lusió.
però és molt més sa que el nano no tingui el peu lligat, que el tingui lliure.
Llavors, quan comencem, insisteixo, a caminar,
és quan ens han de començar a preocupar les sabates.
I no només ens haurien de preocupar al començar a caminar,
sinó que d'aquell moment ens hauria de preocupar per tota la vida.
Coses a tindre en compte, les mames que vulguin comprar sabates pels nanos
ja quan comencen a fer-les servir.
Doncs mireu, la Núria apuntava al principi i ens recordava
el que l'altre dia vam parlar de la forma.
Doncs jo us vull dir que la forma d'una sabata pels nanos
ha de ser una forma en què la punta permeti moviment dels dits.
D'acord?
Llavors, n'hi ha sempre més aviat sabates amples per la punta.
Això és interessant.
D'acord?
Els dits, i sobretot amb els nens, no poden anar comprimits.
És interessant.
Una altra cosa, mirar amb unes sabates.
Doncs mireu, ens interessa que hi haguin unes parts,
i concretament la part posterior, la part del darrere,
de la sabata, que sigui reforçadeta.
A vegades veurem sabatetes que tenen un altre forro de pell
que li han posat, que li han cosit.
I és interessant que estigui reforçat tant per dins com per fora,
per la part del darrere.
Per què? Diràs.
La raó és que d'aquesta manera el que fem és estabilitzar
l'articulació del turmell.
Li donem un suport.
Li donem un suport extra.
Per tant, que no siguin molt baixetes,
que quedi el turmell cobert i recolzat.
La idea és que quedi, sobretot, recolzadet.
Tampoc no podem comprar sabates molt altes.
Perquè hem de pensar que el nano,
en aquest moment en què comença a caminar,
doncs està buscant l'estabilitat.
Llavors, no li hem de posar ni massa difícil,
ni massa, massa, massa fàcil,
perquè tindrem un altre problema,
que és el que dèiem del peu pla.
Llavors, l'alçada és una alçada que, per suposat,
no es pot semblar en res a la dels adults.
Parlem d'un centímetre, dos centímetres,
parlem de poquet.
Tampoc pla, pla, però un palet molt poquet,
molt poquet.
La idea que us recordava ara
és la idea de reforçament,
que el calçat sigui un calçat estable
i no pas tou per la part de darrere.
Després, les soles.
Amb els nanos, més que mai,
és on n'hauríeu d'invertir,
amb soles de cuir.
És a dir, amb sabatetes d'aquestes que són clàssiques.
Per què? Perquè descarregaran.
L'altre dia vam comentar-lo de l'energia estàtica.
L'energia estàtica, la gran preocupació que ens ha de generar
és que genera sobretot molt de cansament.
Genera fatiga.
Llavors, si la podem estalviar, si la podem descarregar,
doncs és perfecta.
Unes soles de cuir, unes sabates que tinguin la sola de cuir,
són les idònies.
Perquè és un teixit natural, que no és un teixit aïllant,
en aquest sentit.
Això és interessant.
Més coses, més coses.
Que han de pesar molt, que hem d'anar en compte amb el pes.
No, no.
Les sabates millor que siguin lleugeretes,
que no es representin un esforç gran.
Per suposat, el poc taló que hem dit que havia de tindre,
d'acord?
Hem dit un centímetre, molt estiradors, molt estirar.
I seria ja molt...
És que sobretot que sigui un taló recte.
No talons d'aquests que fan cunya ni que fan coses estranyes.
Taló recte.
Hem d'anar estabilitat, insisteixo.
I això és el que ens ha de preocupar.
I l'últim aspecte important a tenir en compte en unes sabates,
en un nen, sobretot, és que no siguin apretades.
Que no apretin.
Una cosa és d'anar estabilitat i l'altra cosa és prema.
Jo no sé si he sentit parlar mai, Núria,
havia una antiga tradició en països com la Xina,
en què es creia que el peu bonic era el peu petit.
Sí, és veritat.
Llavors, clar, se'ls sometia a pobres,
se les vendava, les nenes sobretot,
perquè era una qüestió estètica femenina,
se les vendava fins a l'extrem de no deixar desenvolupar el peu.
Clar, imagina't els dolors que devia generar allò.
Doncs hem d'evitar una situació així.
Hem d'evitar.
El nen ha d'estar molt còmode amb les sabates.
Si el nen es queixa de les sabates,
les hem de revisar, les hem de canviar.
O les hem de canviar o s'ho hem de repensar.
I aquí és el tema dels nens als adults.
Abans, el pas intermig, eh?
Les bambes.
Oh, tema delicadíssim.
Molt bé, Núria.
Perfecte.
Perquè, a més, hi ha una franja d'edat, no?
Correcte.
Que hi ha un fanatisme per les bambes.
Importantíssim.
Mireu, les bambes,
això els fabricants de bambes em tancaran a la presó.
Les bambes només les haurien de fer servir quan fem esport.
El que passa és que avui en dia tampoc és així,
en el sentit que hi ha bambes urbanes, eh?
Hi ha bambes ja pensades per...
Sí, però el problema dels dissenys aquests de les bambes urbanes
és que no segueixen criteris saludables tampoc.
Perquè les bambes urbanes aquestes solen ser de sola baixa,
de sola plana més aviat.
I molt fineta.
Llavors, clar, acaba sent un problema també pel peu.
i el que us deia del taló.
Explica't com és que tenim problemes amb les bambes,
que dius que només s'han de fer servir per esport.
Les bambes és un calçat que està pensat i està dissenyat
per facilitar els esforços físics.
Jo corro, jo vaig darrere d'una pilota, jo xuto...
D'acord?
Una activitat intensa.
I llavors, la manera de facilitar aquesta activitat
és fabricar calçats que siguin elàstics,
que siguin tous, que siguin fins i tot...
que provoquin perdó, que provoquin un cert esmorteïment.
Aquestes famoses càmeres d'aire.
D'acord?
Llavors, és específic per l'activitat.
Què passa?
Si jo porto bambes en un moment en què no faig activitat física,
i això pot ser doncs el meu dia a dia,
anar a l'escola, tornar de l'escola,
és a dir, poca cosa més, potser al pati sí que correré,
però per la mitja hora que tindré al pati,
quan jo me les poso, o en jo, quan els nanos se les posen
en activitats que no són esportives,
el que estan fent és que la musculatura del peu deixi de treballar.
I què tenim com a resultant?
Doncs mireu, l'ús de bambes en moments en què no es fa activitat física
afavoreix el peu pla.
Un peu pla després derivarà en problemes a l'esquena, possiblement.
Molt, molt possiblement, gairebé segur.
A part dels propis implícits del peu,
que seran dolors, que serà una poca actitud per a l'activitat intensa.
Llavors, les bambes només per fer esport.
I si escolliu bambes, atenció, això és important.
Si escolliu bambes per fer esport, que siguin d'aquestes per fer esport.
No pas això que el Núria comentava ara de les bambes urbanes,
perquè no són òptimes, no són bones llavors,
perquè són massa planes, perquè no estan pensades per esmorteïr.
Llavors, hauríem de ser molt conscients
que cada calçat ha de ser adequat per a l'activitat que fem.
És com anar a la muntanya.
Si anem a la muntanya és molt normal que ens posem unes botes de muntanya,
que és un calçat resistent, estable,
que sí que pesa més, però protegeix més.
Però si anem pel carrer no hem de portar botes de muntanya,
perquè l'asfalt no està pensat...
O en l'asfalt? La sabata, la gota, no està pensada per anar per l'asfalt.
Això és important.
Llavors, passem a l'adult,
perquè, a fi de comptes, aquest nen ja ha crescut,
i s'ha fet un jove, i d'aquest jove s'ha fet un adult.
Llavors, els adults,
el que més, una norma que ens hauria de preocupar
quan anem a comprar sabates,
jo sé que l'estètica prima, avui en dia.
Però és que avui en dia hi ha tanta, tanta, tanta oferta
que podem trobar estètica i qualitat, eh?
Sí, sí, si la podem trobar combinada, perfecte.
Però, coses que hem de tenir en compte
és quan anem a comprar les sabates.
Al principi n'hem parlat
de què tenc en compte per les sabates per nens,
doncs per adults van en la mateixa línia,
el que passa és que hem de tindre altres pensaments
encara més presents.
Per exemple, si unes sabates,
quan anem a la botiga, ens fan mal,
o ens molesten,
que ningú se les compri.
Oh, ja es donaran.
No, no, no, deixeu-vos estar.
La sabata ha de ser còmode des d'un bon moment.
Per què?
Perquè hi ha molts reixits que no cedeixen tant com ens pensem.
O de vegades hi ha molèsties o dolors
que per molt que cedeixi la sabata no cediran,
sinó perquè moltes vegades ven implícites
amb la forma que té la sabata
en relació al nostre peu.
Així que, si fan mal, no les compreu.
Primera.
Primera nota a tenir en compte.
Segona nota.
Necessitem sabates que siguin transpirables,
que el peu pugui respirar bé.
Ara hi ha marques que tenen tot un disseny
que permet...
Sí, facilita.
Permet que la...
El problema és que el peu és una estructura
del reste del cos que també suar.
I el suar i el anar tan tancat com anem normalment
té facilitat perquè si
bacteries i fons s'instal·lin.
D'acord?
Llavors imagineu-se,
si combinem bacteries, fons, suor
i tot tancat,
allò es fa una maceració
i el resultant que tenim moltes vegades
és, per exemple, un olor de peus terrible.
Aquí tenen molt a dir els mitjons de cotó, no?
Aquí té a veure molt el mitjó
i la sabata pròpiament.
Sí, sí, sí.
Sabates, com més sintètiques seran,
com més de plàstic seran,
i avui, per desgràcia,
el mercat està ple de calçats d'aquest tipus,
doncs menys transpira el peu.
Per tant, més possibilitat de proliferar fons
i que facin olor.
Claríssim.
Un altre aspecte important,
la flexibilitat de la sabata.
A veure,
una sabata mai, mai s'ha d'adaptar al peu.
Ai, perdó, si ara ho diré malament.
Un peu no s'ha d'adaptar mai a la sabata,
si no és la sabata que s'ha d'adaptar al peu.
Això tingueu en compte.
A ser una segona pell.
Sí, és així de clar.
És a dir,
no procureu que per molt que us haurà d'una sabata,
escolta, si no us va viure el vostre peu,
oblideu-la, perquè serà un martiri a molts nivells.
No només pel peu, sinó possiblement per l'esquena o pel cap.
Més coses.
La sabata no ens ha d'apretar.
Si ens apreten en algun sentit,
dificultarà la circulació de la sang.
I això és un problema en els adults,
sobretot perquè podem acabar tenint verius
per unes sabates que ens apreten moltíssim.
I has de pensar que el peu, Núria,
al llarg del dia, com totes les estructures del cos,
pateix un canvi de forma.
Llavors, normalment, si comparem un peu al dematí
amb un peu a la tarda,
parlem de quasi entre un 30 i un 40% de guany de volum.
Sí, sí, sí.
El peu s'umfle.
Això es nota molt a l'estiu, eh?
Però tot per què?
Perquè reté líquids.
Com que és una estructura que està molt avall,
està en directe contacte amb el terra,
doncs penseu que la gravetat facilita això.
Hem de pensar, doncs, en aquesta ampliació de volum.
Bé, es val que vagi una miqueta olgadeta a la sabata, no?
Aquí està.
Un palet.
Tampoc ens hem de ballar.
Això també, a veure,
que ningú se'n porti la idea
quan estem parlant que no apreti el peu,
que la sabata balli.
Perquè si la sabata balla,
donarà inestabilitat.
Hi haurà uns altres riscos pel peu.
Una altra cosa.
Les soles, aquí he de tornar a dir-ho als nanos.
Soles de pell pels adults.
Ja sé que no les fabriquen així molt sovint,
però val la pena.
Les amplades, igual que el primer dia us dèiem,
l'amplada justa.
Què vol dir justa?
Vol dir que no sigui tancada,
però que permeti que els dits es moguin també.
Perquè si no tindreu amb els adults és molt comú
problemes en les articulacions dels dits,
tindreu callositats,
i aquí, sobretot,
el gran risc és per la gent diabètica.
Els diabètics,
heu de cuidar molt els calçats que porteu,
perquè si us apreten massa,
hi ha riscos de fer una sèrie de ferides
i que això porti després uns problemes
bastant més greus.
I una altra cosa interessant també
quan aneu a comprar les sabates
és que us proveu les dues sabates.
No caigui en l'error
de me'n poso una,
ah sí, em va bé.
Perfecte.
Perquè els peus són diferents.
Correcte.
Els humans,
en aparència som simètrics,
però només amb aparència.
No és una realitat.
Llavors, els peus sempre hi ha un peu
que és més gran que l'altre.
Proveu.
Proveu calçats,
els dos,
esteu còmodes amb els dos?
Endavant.
Són les sabates que heu de comprar.
I l'últim terme que tu ja
te me l'has avançat,
però està bé,
són els mitjons.
Sí.
En la mesura que pugueu,
mitjons de cotó.
per la nostra climatologia
i per els nostres costums
quan el vestit,
sempre ens ha fet molta gràcia
això dels turistes
que van amb el mitjó de cotó
i amb les xancletes.
Sí.
Però resulta...
És estupendo.
Sí, resulta que per la salut
del peu és bo.
Per què?
A veure,
només és cert que quan fa molta calor,
molta calor,
potser el mitjó
podríem prescindir-ne,
no?
Però el fet de portar el mitjó,
el mitjó ens protegeix
a nivell temperatura,
evita una proliferació de fons,
si és de material correcte,
que seria de cotó,
o si vol m'apures a l'hivern de llana,
permet una transpiració del peu.
Llavors,
aquesta costum que tenen ells
que ens sembla tan graciosa,
doncs la veritat és força saludable.
Estèticament potser no ho és,
però és força saludable.
Penseu-ho,
els mitjons d'acrílic,
els mitjons artificials
són un problema.
Sí que permeten formes i dissenys,
i fins tot colors avui en dia,
perquè tot això té a veure...
Però...
Feu més cas a la salut del peu.
Hi ha de tot, home,
avui en dia trobes mitjons de cotó
també amb una varietat de colors.
Això sí,
pica potser més la butxaca,
igual que les sabates de pell,
clar,
ja ho en dic.
Clar,
se'n doneu compte,
que clar,
els productes que poden ser sants
en aquest sentit,
avui en dia els estem pagant,
cars.
Per què?
Perquè tenen una qualitat.
I a vegades hem de pensar
que potser val més la pena
invertir en unes sabates
una mica més bones,
d'acord?
Que amb unes
i no amb dues
de les que no són bones.
Que de fet duraran més, també.
Et duraran més, segur.
També.
Segur, perquè la pell,
la pell aporta...
Si es cuida, eh,
per suposat,
el calçat s'hauria de cuidar.
La gent,
igual que s'oblida dels peus,
s'oblida del calçat.
i la pell, per exemple,
és un producte
que s'ha d'anar
rehidratant,
en aquest cas,
de les sabates.
Si voleu que us durin,
per suposat.
Doncs mira,
Felip,
se'ns ha tornat a tirar
el temps a sobre.
No, sí.
I ens queda parlar
sobre els galindons
i sobre altres alteracions
del peu.
Jo penso en les durícies
estupendes
o en tots els problemes
que ara no seria l'època
però que m'acostumben
a sortir més aviat a l'estiu,
eh,
totes aquestes sacadats.
Sí, sí,
hi ha altres problemes
i no a l'estiu
i els problemes
que sorgeixen d'anar,
per exemple,
d'estar en vestuaris,
les humitats,
els fongs i tot plegat.
Els fongs,
bueno, ja ho parlarem.
Ho deixem per la setmana vinent?
Sí,
fem un tercer del peu.
Sí?
És que tu t'has quedat
amb ganes de parlar
dels galindons, eh?
Sí, sí,
m'encanten els galindons.
M'encanten.
Fé que feliç.
Trobo que és un tema
que preocupa força
perquè és molt habitual
i val la pena que en parlem.
I a més,
tinc moltes ganes
de fer un apunt també
del que seria,
doncs,
el massatge,
problemes
i els hem recomanat,
per suposat,
però potser
alguna solució
val la pena portar-la.
Doncs la setmana vinent,
més.
Felip,
que ho dem,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.