El que us dèiem, avui amb el Francesc Lledó no mengem sinó que bevem una mica,
tot i que no són hores, però bé, calia parlar-ne,
perquè en aquest espai vam parlar i parlem molt de vins, de caves.
El cava rosat havia sortit alguna vegada amb les teves recomanacions
en els àpats especials, com els de Nadal,
però no li havíem donat el protagonisme d'un programa sencer.
D'un programa, no. Jo crec que és bo de conèixer-lo,
és bo... Home, jo crec que com tot, si entenem una miqueta com se fa,
doncs després també podem entendre una miqueta per què té aquell gust que té
i com el podem meridar, en quins moments del dia o dels àpats el podem disfrutar.
I d'això es tracta el programa d'avui.
Jo tinc una pregunta absolutament bàsica i molt tonta.
A veure, el cava rosat, jo recordo, fa molts i molts anys,
que era com un cava menor.
Aleshores, la meva pregunta és,
era un cava menor perquè realment no tenia una elaboració,
diguem-ne, tan acurada com la que podien tenir els altres,
sexis i semisex, perquè això del brut,
diguem-ne, que també és posterior de quan jo et parlo,
i el cava rosat s'elabora, diguem-ne,
de la mateixa manera que es pot fer l'altre, al mateix nivell?
Jo crec que és el mateix cava rosat que hi havia tota la vida.
És el cava rosat que hi havia tota la vida.
Jo recordo, per exemple...
El veien les senyores només, la señora petita.
A veure, jo recordo de petit,
que petit, petit, vull dir,
devia tenir, doncs, vuit anys, nou anys,
que a casa agradava molt el requeredor,
un cava que estava al mercat encara i que treballava molt bé,
i feien un cava rosat espectacular.
I en aquella època, doncs digue'ns avançat, si vols,
però a casa hi arribava i ja s'apreciava.
Realment era un cava espectacular, no?
Jo crec que és una qüestió de costums.
El cava sempre s'ha associat a alguna cosa transparent,
sobretot aquí i fora de França, estic dient,
perquè a França el xampany,
el consum màxim de xampany és rosat.
O sigui, fora de França el xampany se consumeix.
Però a França el rosat és més consumit que l'altre.
És més consumit que el xampany normal, diguem-ne, el blanc, doncs, no?
És una qüestió de costums, també.
Bé, pensem que el cava rosat, per mi,
marida molt millor amb els àpats que no pas el cava normal.
També és una qüestió d'hàbits.
Aquí hem començat a consumir cava, diguem-ne,
en els àpats relativament recients.
Era una cosa de festa, era una cosa de postres,
o d'aperitiu, si vols.
Inclús d'aperitiu també és més recient.
Sempre havia sigut una cosa de postres.
Per brindar amb els pastissos, eh?
Sempre s'havia consumit dolç.
Clar, això també fa que un cava rosat dolç no acaba de quadrar, d'acord?
Quan hem canviat el brut, o el brut natur,
ja comencem a donar peu a que entri aquest nou cava,
o nou, aquest nou nova moda,
o nou costum de consumir el cava rosat,
i a poc a poc, amb la cultura, amb tot,
doncs, com més coneixem els productes,
més els valorem i més triem, no?
Perquè abans també anaves a buscar una ampolla de cava i punto.
Ara no, ara ja vas a buscar, doncs, un cava gran reserva,
un cava, doncs, jove,
perquè ja vas a buscar, coneixem més el producte,
i, evidentment, som més selectius,
i busquem més l'ocasió per cada producte.
En definitiva, jo crec que és una qüestió de modes,
de coneixement,
i que, doncs, també hi ha més producció.
Abans, doncs, sí, és veritat que degut també al consum,
doncs, no se'n produiria...
Ha augmentat la producció també, perquè hi ha augmentat la demanda, doncs.
Sí, sí, sí.
A més, doncs, se fan coses interessants en varietats autòctones,
es treballa, doncs, en varietats com el trepat,
que és una varietat molt interessant a nivell de rosats,
que dona molta fruita, el cava.
Després també es treballa amb garnatges,
les garnatges ens donen maduixes en el cava,
el trepat ens dona més sirena.
La varietat del raïm que utilitzem
és el que determina que sigui rosat?
Sí.
O hi ha altres aspectes en el procés de...
Bé, ara en parlarem, però sí,
és impossible fer un cava rosat amb raïm blanc, per exemple.
En canvi, sí que es pot fer un cava blanc amb raïm rosat.
Ai, amb raïm negre.
Això sí que es pot fer.
Seria el blanc de noirs, que li deien als francesos.
Ah, sí, clar.
Blanc de noirs vol dir que és un blanc fet amb negre, amb raïm negre.
O sigui, això és perfectament viable.
El que no és viable és fer un cava rosat o negre.
Un cava negre no seria l'ambrusco, no?
Però, doncs, un cava rosat amb raïm blanc és impossible, no?
Perquè, com aquí hem parlat moltes vegades,
el color, el que el dona és la pell del raïm,
llavors, si la pell del raïm és blanca, no podem donar un color rosat.
Perquè, com entenguem millor, mirem una miqueta com se fa el cava rosat.
És un procés molt semblant al cava normal,
al cava blanc, però, doncs,
amb una maceració,
amb un temps limitat de contacte de les pells
amb el líquid, diguem-ne,
amb el cava o amb el vi,
que fa que després d'aquest vi surti el cava.
Seria una vinificació molt semblant o igual que al vi rosat.
O sigui, el que es fa és, primer, la barema,
de la barema seleccionem varietats negres
o podem barrejar varietats blanques i negres.
Vull dir, podem preservar part de macabeu,
part de xereu, part de parellada,
i després una part d'una varietat negra,
que, com dic, a mi la camarada més és el trepat per aquí,
per la nostra zona,
per el tema d'autòctum,
per el tema de personalitat,
que sigui algo molt nostre,
aquesta varietat a la boca,
després ens donarà cireres, com deia,
després hi ha la garnatxa,
que també és una varietat molt típica d'aquí,
que aquesta ens donarà més maduixes a la boca,
i després hi ha la pinot noir,
que és aquesta varietat importada de França,
que ens donarà més gerds i més fruites negres,
vermelles negres,
de fruites del bosc més d'aquest tipus.
Per tant, estem amb aromes afruitats,
absolutament tot el que hi posem en aquest cava.
Completem afruitats,
per això sempre comento que van molt bé amb els àpars,
ens n'en parlarem també.
Fem la barema d'aquest raïm,
llavors el que es fa és arribar a aquest raïm al celler,
al celler es derrapa,
es treuen els tronquets, diguem-ne,
i es deixen només els grans,
i després aquests grans s'estrujen,
o sigui,
són com a dos curros,
amb unes dents,
i es passa el raïm per allà per trencar-lo.
No es premsa, sinó que es trenca.
Aquest producte,
aquesta pasta de raïm,
es posa als dipòsits de fermentació,
i s'encuba,
i es deix fermentar.
Es pot fer primer una miqueta de maceració,
si es vol,
però normalment en el cas dels rosats
es posa a fermentar directament.
Sempre en el cas del cava,
i el cava rosat en particular,
diguem-ne que es trenca el raïm,
però no es premsa,
o podria haver-hi algú que el premsés per fer cava?
Si és cava blanc, es premsa.
Es premsa.
És a dir,
que el fet de trencar el raïm
i no premsar-lo
és perquè és rosat
i volem conservar la pell.
Exacte,
perquè si premsem...
Hi ha diverses qualitats
dintre del món del vi,
hi ha el líquid que surt
només de trencar el raïm de natural,
aquest seria el millor de tots,
i després hi ha el vi de premsa,
que seria el vi de premsar lleugerament
amb poca pressió aquests raïms.
Surte un líquid que seria...
Si la pressió és molt poca,
si és la primera premsada,
doncs de molta qualitat encara,
i a mesura que anem augmentant la pressió,
doncs baixa molt la qualitat del vi,
o en aquest cas del most que surt del raïm.
En els vins negres normalment no hi ha premsa,
a tot cas es pot premsar,
però no és el normal,
ni molt menys.
En canvi, en el cas dels blancs sí,
que es passa per la premsa
amb pressions molt baixes,
d'una atmosfera i mitja,
o dues atmosfres com a molt,
i així obtenim aquest líquid ja
i les pells ja es queden a la premsa.
Per tant, l'hem trencat,
el deixem una mica amb maceració?
Fa una pasta,
aquesta pasta no,
directament l'encoverem
i començarem la fermentació,
dintre de la cuva de fermentació.
Al cap de dos dies,
depèn del raïm,
de la varietat,
de la maduresa,
de la maduració fenòlica,
que se'n diu,
de la maduració de la pell,
del color,
de la part dels entusians,
que són els que donen el color,
es va fent un estreu en mostres
cada sis hores o cada dotze hores
i es va mirant el color.
Quan tinguem el color que desitgem,
això ho ha de decidir l'enòleg,
el seu punt òptim
de contaminació, diguem-ne,
de la pell i el most,
aquest most que ja comença a servir
perquè ja ha començat a fermentar,
llavors el que es fa és dir un sangrat.
El que es fa és abuidar aquesta cuva
sense treure les pells,
només a buidem el most,
el most hi ha una miqueta amb vi,
que ja és una miqueta vi
perquè ha començat a fermentar.
Llavors,
el que queda dintre el dipòsit d'aquests pells
es poden premsar, si voleu,
però ja no durien la mateixa qualitat.
Llavors,
se torna a encubar amb una altra cuva
ja sense pells
i s'acaba la fermentació sol,
el most sol sense pells
perquè no agafi més color.
Llavors,
aquí tindríem un vi rosat,
això seria com se fa un vi rosat.
A partir d'aquí,
quan ja tenim la fermentació alcohòlica acabada,
el que es fa és
afegir-hi un licor de tiratge,
que se'n diu,
que seria el que li afegiria els llevats
per la segona fermentació,
perquè pensem que quan ha acabat la primera fermentació
ja tots els llevats són morts,
ja tenim un vi a punt de beure,
com a vi rosat,
però llavors,
per convertir-lo en cap,
aquest vi,
el que s'ha de fer és aquesta segona fermentació
amb botella tan famosa...
Que la fem amb llevats.
Que la fem amb llevats.
Artificials.
Sí, normalment sí,
més que artificials,
seleccionats,
que es diu.
Són llevats,
moltes vegades també n'hi ha d'artificials,
però doncs,
normalment,
en el 90% dels casos,
són llevats naturals,
però que estan seleccionats.
O bé,
per la pròpia bodega,
a través de molts anys de seleccionada,
dir,
ostres,
aquest llevat és el que va anar bé,
doncs,
el guardem una miqueta,
van fent una selecció així,
o bé,
per cases que s'hi dediquen,
que ja comercialitzen aquests llevats ja seleccionats.
Aquests llevats se seleccionen,
doncs,
per què?
Doncs,
per la velocitat de fermentació,
per la temperatura,
la que necessiten,
el grau alcohòlic,
que estan més còmodes,
el grau de sucre,
doncs,
cada llevat...
Diguem-ne que aquests llevats que facim
són els que fan la feina,
realment per convertir-la en un cava.
Aquests llevats són els que fan
la presa d'escuma,
que se'n diu en el món del cava,
que seria el moment
en què hi afegim aquest carbònic,
que no és afegit,
sinó que són els que creen,
aquests llevats són els que creen
aquest carbònic,
que després farà les bombolletes
famoses del cava,
no?
Doncs,
llavors,
en Piqui hem posat aquest licor de tiratge,
que moltes vegades pot ser
només llevat i punto,
i poden haver altres coses,
però normalment pot ser això sol,
s'ho posa a les botelles
i amb xapa d'aquestes de xapa,
de coca-cola,
diguem-ne,
la xapa normal,
no va amb tap de cava encara,
es tapen
i es porten al celler
a reposar.
Segons la legislació,
segons si volem fer un cava rosat jove
o un reserva,
un gran reserva,
doncs haurà d'estar més
o menys temps.
En el cas dels joves,
a partir dels...
ara no me'n recordo,
però em sembla que eren 10 mesos,
no ho recordo ara,
no em feu massa cas d'això,
però doncs a partir d'un temps,
del mínim estipulat
pel Consell Regulador,
ja tenim el cava a punt
per consumir.
A més,
ens queda fer l'últim pas,
que seria
aquell famós,
el que és posar les botelles en punta,
aquell procés mitjançant el qual
tots aquests llevats
que hi hem afegit,
doncs,
es sedimenten
i es van dipositar
en el coll de l'ampolla de cava
per després poder-los treure
en el moment de degorjar.
Aquest procés,
doncs,
es pot fer mecànicament,
avui en dia
hi ha una espècie de palers,
giropalers es diuen,
són uns palers
que,
doncs,
posen allà les botelles
i aquell moviment circular
que es feia a mà
amb aquella ratlleta blanca
a la botella
que s'anaven girant
doncs un quart de volta
cada dia
a totes les botelles
perquè,
doncs,
això fes que tots els sediments
anessin cap al coll de l'ampolla,
doncs,
aquest moviment
el fan unes màquines,
uns robots,
que hi posen,
doncs,
un paler sencer
de botelles de cava
i van fent el moviment aquest
automàticament.
L'està programat
i van fer,
està programat
i, a veure,
el procés
és exactament el mateix,
l'únic que és automàtic
en aquest cas.
Quan ja tenim
tots aquests sediments
al lloc que volem
que és el coll de l'ampolla
es procedeix al degorjament.
Aquest degorjament
es pot,
les botelles en punta
es poden guardar
fins que el mercat
les demani.
Seria el moment,
encara que amb això
també hi ha molt a parlar,
però doncs,
seria la millor manera
de guardar el cava,
perquè en pica
el degorgem
en teoria
s'hauria de consumir
més ràpid,
encara que jo he provat
caves,
sobretot caves blancs,
amb un degorja
de dos,
tres anys
i són espectaculars.
Vull dir,
els xampanys
normalment
s'egorgen
amb temps,
vull dir que no es consumeix
normalment el xampany
recent degorjat.
O sigui que aquí
hi ha molt a dir
i depèn molt del cava
i depèn molt de la persona,
del moment,
ens donen resultats
completament diferents
en el món del cava.
però doncs,
en el cas dels rosats,
jo crec que seria una,
sobretot els rosats joves,
s'hauria de consumir
després de degorjar.
Llavors,
el que es fa és
passar
aquestes ampolles
per una màquina
que hi ha com una solució,
com un oli,
diguem-ne,
perquè ens entenguem,
que està
doncs a 25-30 graus
sota zero
i llavors
les botelles
de cap paraball
hi suquen
el coll de la botella
dintre d'aquest líquid,
clar,
l'estat tan,
tan, tan fred,
bum,
s'acongelen al moment,
però només el collet de l'ampolla,
només la part
que toca a baix del líquid,
el que és la xapa
i una miqueta més.
Llavors,
això ho fa a una màquina
que la suca aquí dintre,
llavors la es gira
i treu la xapa.
Al treure la xapa,
la mateixa pressió
del cava,
el que fa és escopir
aquesta espècie de tap
de gel
que s'ha fet a dalt
i que hi ha tota la brutícia,
tots aquests sediments
del llevat.
En pic s'ha escopit
aquest tap de gel,
es torna a reomplir,
perquè, clar,
li faltarà una miqueta de líquid,
perquè l'hi hem tret
amb aquesta congelació.
Li tornem a omplir
amb el mateix cava,
normalment s'agafa
la primera,
la segona,
la tercera botella
d'aquest cava
i en pic s'acaba
doncs se n'agafen més.
Es torna a omplir
amb el mateix cava
la mateixa partida
i s'hi afegeix
el licor d'expedició.
En aquest cas,
el licor d'expedició
seria un altre preparat
que si fem un brut natur
no pot portar sucre
i moltes vegades
no porta ni licor
d'expedició,
sinó que simplement
se fa el de gorges,
es torna a omplir
amb el mateix cava
i es torna a tapar
i punta, no?
Però doncs
si li volem donar
un toc més dolç
doncs s'hi pot afegir
una miqueta de sucre
o de sucres
procedents del raïm,
almíbers
d'aquests concentrats
del mateix most
del raïm.
En pic tenim ja
això fet,
tapem ja
amb el tap definitiu,
el tap de suro
i res,
es porta al comerç.
Això seria una miqueta
a grans trets
com se prepara
aquest cava rosat.
Hi ha molta producció,
com deies,
que ha augmentat
la producció
generalment
de totes
els elaboradors
de cava,
ja fan cava rosat?
Sí,
jo crec que,
segur que totes no,
però la majoria
de bodegues
tenen una referència
de rosat
o dos,
perquè també es tendeix
a fer el rosat jove
i el rosat
de gran reserva,
que són dos caves
completament diferents,
completament diferents.
N'hi vull parlar
perquè són dos maneres
de consumir-lo
que tant en moments
com en gust
com en tot
són completament diferents
una de l'altra,
una miqueta com
el cava blanc jove
o el cava blanc
a gran reserva,
encara que
en el cas del rosat
potser jo diria
que és més espectacular
el canvi.
Com ho notem
i en quin moment
l'hem d'aprendre
per en gaudir-lo més?
Mireu,
els caves joves
rosats
evidentment
tenen un color
molt més intens,
un color cirera,
un color maduixa,
colors molt vius,
també depèn
una miqueta
del criteri
de l'enòleg,
de la bodega
que ens donarà
més o menys intensitat
i més o menys opacitat,
més o menys rosat
tirant a negre
o rosat més claret,
però la tendència
en general
són rosats
d'un color potent
i aquests caves joves
ens donaran
molta fruita,
o sigui,
serà fruit a la boca,
serà,
doncs,
mire,
per exemple,
per berenar,
quan vindrà,
que no,
per corpus,
que ja ens hi anem acostant.
Les coques amb cireres?
Les coques amb cireres,
doncs,
home,
el millor del món
una coca de cireres
amb un cava rosat jove
perquè són cireres,
cireres i cireres.
De veritat
que és espectacular,
a més,
el cava per berenar,
doncs,
trobo que tira molt avall,
que va molt bé
i que seria,
per mi,
un dels grans meridatges,
no?
Inclús,
amb amanides de fruites
que són,
o en els vins,
hi entren molt difícilment
en calçador,
els cava rosats
són espectaculars.
O sigui,
jo, per exemple,
tinc a la carta
una amanida de poma
que amb un cava rosat,
bueno,
és el sumum,
no?
És el meridatge perfecte.
O també,
doncs,
amb aquests plats
no intervenen fruites
directament,
doncs,
com a vegades
es va posar de moda
aquells filets
amb salsa de maduixes,
o inclús
amb els plats
on hi intervé
la salsa de tomàquet,
o sigui,
doncs,
amb uns espaguetis.
És difícil,
maridar el tomàquet.
Sí,
el tomàquet,
doncs,
també costa una miqueta més
i amb els cava rosats
és espectacular,
sobretot,
si li donem aquest toc dolç
que li donem a vegades
al tomàquet
per contrarrestar
l'acidesa
que li afegim sucre,
doncs,
si el tomàquet
tendeix a endolcir,
el cava rosat
és espectacular.
Jo,
per exemple,
el bacallà
que faia a la catedral,
al restaurant,
amb el cava rosat
jove,
és espectacular.
Per tant,
anava a preguntar
si el maridem bé
amb peixos
i veig que sí.
Sí,
amb peixos molt bé,
amb peixos,
ja et dic,
tot el que porti
salses de tomàquet,
tant peixos
com carns blanques,
si són carns molt fortes
o de caçarera,
ja és diferent,
però,
doncs,
tot el que siguin
coses així sutils
amb tomàquet,
fantàstic,
un cava rosat jove.
Si anem als caves
ja a gran reserva
dels rosats,
aquí ja veiem
una evolució,
hi ha un autòlicis
dels llevats,
això què vol dir?
Doncs,
perquè ens entenguem,
són els llevats,
el llevat no deixa de ser
com una pilota de futbol,
diguem-ne,
per simplificar-ho molt,
que dintre de la pilota
estigués plena de líquid,
amb les seves coses,
clar,
és un bitxu,
llavors,
són bactèries.
Exacte,
dintre hi ha de tot,
no?
Llavors,
què passa?
Doncs que a partir dels 3 anys,
evidentment,
el bactèri aquest
en poc temps mora,
no recordo ara,
si són 3 mesos,
2 mesos,
no ho sé,
mora,
però diguem-ne que
el bactèri segueix intacte,
però al cap de 3 anys
aquest bactèri
s'ha degradat tant
que es trenquen les parets,
diguem-ne,
la goma de la pilota es trenca
i deixa anar tot el seu interior
a dintre del cava,
d'acord?
I això li dona unes notes
als caves
de gran reserva
espectaculars,
perquè estem enriquint,
diguem-ne,
aquest cave
que ja era bo
amb gustos
doncs aportats
per aquest autòlicis
d'aquests llevats,
no?
Si a això li afegim
l'acció del temps,
aquesta acció
doncs que fa
que vagi madurant aquest cave,
que vagi
agafant uns colors
més assebats,
no tan vius,
no tan violacis,
sinó uns colors
doncs
més de pell de ceba,
hi ha vegades
doncs de pell de ceba
de figueres,
d'aquestes més morades,
però sempre tirem
a tons més teules,
més d'evolució,
això també ens dona
a la boca
uns tons més elegants,
més fins,
que ens permetrien
doncs
meridar aquest cave
en altres moments,
com per exemple,
jo és un cave
que m'encanta
per aperitiu,
els caves
grans reserva rosats,
amb aperitiu
amb pasta salada,
sobretot m'estic imaginant
pastes de full
i cos d'aquestes,
que és el típic
dels vernissars
i aquestes coses,
doncs un cave
rosat gran reserva
i em van molt bé
perquè
aquestes pastes
acostumen a ser salades,
acostumen a portar
molta mantega,
que també costa
una miqueta
de meridar.
Aquestes notes
làctiques de la mantega
li van molt bé
amb aquestes notes
del llevat
i el llevat
aquest li dona
aquestes notes
de pa,
de pa torrat
també,
que fa que
amb aquesta pasta
salada
hi vagi
de meravella.
També ens aniria
molt bé
amb peixos,
amb salses
no blanques,
amb salses
més fosques,
amb saballons
i coses així,
i també
amb postres
de fruites,
doncs bandes
de fruita,
pastissos
on hi hagi
masses
llevades,
doncs pastes
de full
o masses
tipus
coques
llevades
o inclús
en alguns
xocolates
que siguin
afruitats,
on no
sigui
un xocolata
molt amarg,
sinó que sigui
un xocolata
doncs
dintre de la seva
puresa
amb notes
molt més
afruitades.
Seria el moment
aquest
de consumir
aquest tipus
de caves
ja més
vells,
més madurs.
Home,
aquesta combinació
del cava
rosat
gran reserva
amb xocolata
pinta bé,
eh?
Pinta bé
perquè a més
neteja.
I escolta,
Francesc,
allò tan important
que no m'ho
perdonaran
si no t'ho
pregunto,
preus,
categories,
ja sabem
que amb el cava
anava a dir
més tradicional
però el cava blanc
com dius tu
trobem uns preus
qualitat,
força assequibles,
elaboracions
de caves
petites.
En el cas
del rosat
diguem que
la seqüència
de preus
seria la mateixa?
La mateixa,
moltes vegades
les mateixes
bodegues
tenen
un rosat
jove
i un blanc
jove
al mateix preu,
això acostuma a passar
i en el cas
dels reserves,
dels grans reserves,
també ens podem trobar,
inclús ens podem trobar
que sigui un palet
més barat
o el rosat,
perquè per això
té menys sortida
i moltes vegades
el fem
amb el cor
i l'hem de vendre
amb la butxaca.
És una forma
de promocionar-ho
també,
no?
Sí, sí, sí.
Però no és
més car
que el cava blanc
ni molt menys,
bé,
en el revés
a vegades.
Una qualitat
diguem-ne
raonable,
en quin preu
ens podríem moure,
tant en el jove
com en el gran reserva?
És qüestió
de saber
fer les coses bé,
no és una qüestió
de preu,
és qüestió
de conèixer'ls,
per exemple,
doncs un cava rosat
bo,
el comerç
a partir de 8-10 euros
el podem trobar
perfectament,
jove,
i un cava rosat
a gran reserva
a partir de
16,
17,
18,
20 euros
també el podem trobar
perfectament al comerç,
o sigui que no és un extra,
a més el cava
no és com el vi,
que t'assentes
i te'n pots veure
dues botelles,
mano a mano
així entre quatre persones,
però el cava
invita més
a fer la copa,
dues copes com a molt
i doncs ja està.
Hi ha de tot,
el límit el posa cadascú.
Sí, evidentment que sí.
El que vol.
Escolta,
doncs una bona manera
de brindar
per les teves vacances,
amb aquesta cava rosata.
A veure si les coses
van com m'agradaria
i me quedo dos dies
a fer bodegues
a Mallorca
i en parlem quan torni
i us explico una miqueta
què es fa per allà de vi
i tot això.
Sí, perquè alguna vegada
ens has donat alguna pista
i no és dels llocs
que es coneguin
per la producció de vi
però en fan amb vi
i molt bo.
I molt bo
i a més en varietats autòctones
que això sempre és interessant.
Els reïms
que només se troben allà
i que li donen
una personalitat al vi
que és a mi el que m'agrada.
Que aprenguis molt,
que descansis molt
i ens ho expliques
quan tornis.
Ens veiem quan torni.
Tancaràs el restaurant
quins dies?
Sí, tanquem
del dilluns
aquest dilluns que ve ja
el dia 1
del dia 1
el dijous dia 18
que no cal que torni
però a partir del 19
no, el 18
el 18 de la nit
ja obrirem.
Molt bé.
El 18 de la nit
ja obrirem
llavors a partir d'aquí
doncs ja anirem parlant
i ja us anirem explicant
el que anem fent.
Francesc Lledó
del Quim Quima
moltíssimes gràcies
i insisteixo
bones vacances.
Moltes gràcies
i fins la tornada.
Fins la tornada
que espero que sigui aviat
adeu-siau.
Adéu.
Gràcies.