Ara sí, que gairebé
anem tancant el programa i em sap molt de greu
perquè avui tenim molt poc temps per dedicar-nos
a la nostra salut, amb un tema
al qual ja l'hem dedicat un parell de sessions
i avui rematarem i anirem a directes
al punt. El problema.
El problema. Felip Caudet, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens està escoltant.
Comencem parlant dels peus, de nou?
Sí, sí, sí, hem dedicat dues sessions,
un al peu, un altre al calçat.
I aquesta anem en un dels problemes
més habituals del peu,
dels que més es queixa la gent.
I dels que més es queixa la gent, no només
del problema en si, sinó de la solució.
Jo he avisat,
espero que ho hagi fet bé, a pagada per dada
per què passen els galindons. Parlem de galindons
o juanetes. Sí, això del juanete,
ara pensava que popularment,
sobretot a la llengua castellana,
li diu juanete, no?
Jo no sé per què li deuen dir,
potser perquè passa el dit gros
com si fos un germà petit o la juanete.
Ai, no ho sé.
No ho sé, cosa curiosa.
Jo he dit que diríem algun remeques, hola.
Sí, sí, jo us explicaré cosetes ara
que podem fer.
Però a veure, això del juanete...
Què són? Què és?
Galindons és una paraula popular,
juanete també.
La paraula tècnica és l'àlux valgus,
valgus, que vol dir que el dit gros
es desvia.
L'àlux, això del famós juanete,
el famós galindó,
té que tindre unes característiques
per ser considerat com a tal.
La més evident és que el dit gros del peu
es desvia cap a fora,
és com si anés a buscar
la punta dels altres dits.
És una desviació de l'os?
Una desviació del dit.
Parlem-ne primer.
Del dit sencer.
Del dit sencer.
I llavors, què més comporta
tindre un galindó?
Doncs mireu que,
a part que s'ha desviat el dit,
la resposta que farà el cos,
la resposta en relació
a la irritació que hi haurà
d'aquella articulació
que està tocant el calçat,
serà fabricar més os.
Per tant, també es fabricarà os
al lloc on hi ha el famós galindó.
O sigui, com que es desvia l'os,
representa que es desvia el dit,
perdona,
es desvia el dit,
i hi ha més arrossamenta
amb la sabata de l'articulació,
i llavors...
Es comença a fabricar més os.
Llavors, la tercera conseqüència
i tercera circumstància
que es presenta en un galindó
és que s'irriten
el que es diuen les parts toves.
Es sol irritar
unes bossetes de protecció
que tenim,
seroses,
uns coixinets naturals
que el cos té,
llavors acostumen a irritar-se,
a inflamar-se,
d'aquí que el galindó
faci mal.
Val.
Només passa amb el dit gros?
Només passa amb el dit gros.
És a dir,
la desviació,
el dit gros
és el que porta un nom de galindó.
Hi ha altres desviacions
que poden passar
en els altres dits.
normalment
no solen passar
de manera lateral,
com el dit gros,
sinó la desviació
molt comuna.
I moltes vegades
que acompanya aquest galindó
és que
la resta de dits
facin el que es diu
una urpa,
uns dits en garra.
Val,
per compensar, potser.
Sí, clar,
heu de pensar
per què passa això del galindó.
Sí, per què passa?
Perquè es desvia.
Ens hauríem de preguntar, no?
Perquè es desvia el dit.
Raons n'hi han
n'hi han moltes
i variades.
I cada una
també té una perspectiva
a l'hora
que es pugui solucionar
o no.
I quan parlem de solucions,
hem de veure
en quin punt
l'estem observant
aquest galindó.
És molt diferent
a l'inici
d'aquesta desviació
que quan ja portem
anys i anys
amb aquella galindó
tan evident
i tan present.
Mireu, raons.
Se sap avui en dia
que hi ha
una freqüència
d'aparició
genètica.
És a dir,
podem agradar
tenir galindós
que és més típica
i comuna
amb les dones.
La proporció
gairebé
és aproximada
de cada home
i en 10 dones
que pateixen galindós.
Imagina't, eh?
Una altra raó
que normalment
pot provocar
el galindó
és el calçat,
un calçat inadequat.
Tot el que són
calçats tancats,
sobretot
encavats en punta,
propicien,
afavoreixen
la galindó.
A més a més,
li sumem
un tacó,
un taló alt,
encara
fem que sigui
més fàcil
reproduir-se
el galindó.
Per tant,
la gent que pateix
galindons
que eviti
sabates tancades
i que eviti
talons,
sobretot.
I els que no pateixen
també per no patir-ho.
Clar,
els que no pateixen,
si se'l posen
algun dia no els hi passarà res.
El tema és
que el que estem fent
és una cosa
que és progressiva,
és una situació progressiva.
No ve d'un dia
per l'altre.
No ve d'un dia
per l'altre.
Llavors,
ho anem veient
com va apareixent.
El que passa és que
moltes vegades
no li fem cas
hasta que ens fa mal.
Clar,
quan ens fa mal
vol dir que ja està
en una fase final.
Ja està en una fase
en què la desviació
és tal
i el creixement
de teixit
i la irritació
és tal
que no té volta
atràs gairebé.
Dic gairebé.
Després hi ha
una altra possibilitat
de tenir galindons
que serien
hi ha la gent
que pateix
algun tipus de malaltia
que comporta
alguna deformació articular.
Aquí ja parlaríem
de gent amb artrosis important,
gent amb artritis reumatoidea,
és a dir,
patologies que específicament
o fins i tot
algun accident,
un cop molt gran
podria ser un inici
i que al final
acabés fent un galindó.
I l'últim aspecte
que també pot provocar
un galindó
i atenció,
aquest és un que
moltes vegades s'oblida,
és la postura
de l'esquena.
Ah, sí?
La postura
de l'esquena.
Penseu
que estem parlant
d'un dels llocs
de càrrega
del cos,
que és el peu.
I concretament
d'un dels punts
de càrrega del peu,
el dit gros.
Doncs imagineu-se,
en funció
de com sigui
la distribució
de la nostra postura,
aquesta càrrega
s'ha d'adequar
o aquest punt de càrrega
s'ha d'adequar
en aquesta postura.
Llavors,
si es fixeu,
si observeu només
que miréssiu la gent
que teniu
de l'indó al peu,
veureu que sembla
que el dit aquest
que va cap a fora,
que es desvia
cap al dit petit,
dóna la sensació
que està buscant
més base.
I és així.
És a dir,
un galindó,
fi de comptes,
és una acomodació
que també farà el peu
buscant molt més
recolzament.
Quina cosa curiosa, eh?
I que quan el problema
ja està fet,
quan ja tenim el galindó,
són els altres dits
els que fan l'urpa,
suposo,
per buscar el mateix.
És intentant arrepar-se
al terra
i tenir una base.
Què fem?
Llavors, què fem?
Perquè això em sembla
que passa per operació.
Mireu,
la solució,
convencional,
és la cirurgia.
El que passa és que
què passa?
Si jo tinc un galindó
perquè el meu cos,
per exemple,
posturalment està acostumat
i per tant
la solució que ha trobat
és fer el galindó,
si jo faig la cirurgia
tornaré a repetir-lo.
Sí.
En un temps,
tornaré a tenir-lo.
Has pot convidat
amb un galindó, doncs?
En funció del dolor
que provoca.
La gent normalment
acaba fent cirurgia
pels galindons
pel dolor que tenen.
Clar.
Perquè, clar,
comencen el dit gros,
el problema és específic
del dit gros,
però al final,
ja t'ho dic,
com que els altres dits
no poden quedar-se igual,
acaben donant problemes
a altres llocs del peu
i dolor.
I de retruc també a l'esquena.
Clar.
Es retroalimenta tot.
Aquí cal veure,
ja t'ho dic,
la raó per la qual.
O sigui,
la cirurgia no és miraculosa,
però a partir d'aquí
hem de fer educació postural.
Per exemple,
seria ideal
si es complementessin
els tractaments
de cirurgia
dels galindons
amb
una reducació postural,
doncs possiblement
disminuiria molt més
la freqüència
d'aparició posteriori,
quasi segur.
També,
el mateix de dir,
si treballem un galindó
que encara no està instaurat,
que no està fet com a tal,
que comencem a veure
que el dit es comença a desviar,
en aquell moment encara,
arreglant la postura,
podríem parlar-ne,
si es pot arreglar.
D'acord?
I a nivell casolar,
mentre esperem l'operació,
perquè no ens faci tant de mal.
Què podem fer a casa?
Doncs mireu,
a veure,
aquí hi ha tot el món
de tot el que són les proteccions.
Des de coixinets,
coixinets petits de silicona
que venen a les farmàcies.
És per evitar l'arrossament.
Clar.
Per substituir aquesta part de coixinat
que dius tu que es fa malbé.
Correcte.
Més aviat per substituir
allò que es rossa
i que ens fa mal,
que ens irrita.
És una cosa...
Són solucions
que no acaben sent-ho,
acaben sent per passar.
Algú bo?
Un calçat ample.
Eviteu els calçats,
els calçats apartats.
Això sembla una nimietat,
però en aquest cas
té molt, molt, molt a dir.
És a dir,
si el peu té espai per treballar,
el peu treballarà bé.
Si el peu no té espai,
treballarà apartat
i, per tant,
en conseqüència,
accentuarà el galindó.
Què més coses?
La gent que pateix galindons,
que eviti estar de peu.
Com més estones estiguem de peu,
més fàcilment
l'irritem
i l'accentuem.
Què més coses?
Mireu,
un remei interessant,
caminar descalç.
Per casa, clar.
Per casa?
Sí.
Sí.
Sí.
Home,
podeu fer-ho amb mitjons,
podeu fer-ho amb mitjons,
però amb uns mitjons amples.
Insisteixo,
buscant aquesta manera
de treballar el peu.
Solucions,
quan està inflamat el galindó,
que és quan ens fa mal,
doncs ja tenim l'argila,
que això n'hem parlat alguna vegada.
Sí,
hem de dedicar un altre programa,
però per als oients del matí,
a l'argila,
que és una cosa molt interessant.
Clar,
a la tarda sempre en parlàvem,
perquè és un gran remei.
L'argila fresqueta
feia en plastos,
posar-se damunt
de la zona irritada,
deixar-la secar.
Això cada dia.
S'ha de dir que l'argila
és una bona terapèutica,
però requereix això,
requereix constància,
que ho anem fent.
Això baixa la inflamació.
Sí.
Una altra cosa
que també pot ajudar,
i molta gent dirà,
això ja ho sabia,
però s'ha de tornar a repetir,
la gent,
com més pes corporal tingui,
pitjor pel galindó.
Per tant,
baixar de pes
o primar-se una miqueta,
en el cas de la gent
que pateix galindó,
pot ajudar
substancialment.
i un remei molt casolà,
Núria,
això no te'l puc assegurar,
aquest l'he sentit
alguna vegada,
ho dic perquè
tu sé que t'agraden
aquestes coses,
d'acord?
Que són,
atenció,
que són
en plastos,
compreses també,
de tomàquets madurs.
Home,
aquest fa pensar
que m'agrada
posar un tomàquet
als peus.
No tinc ni idea
si això pot funcionar
o no,
però l'he sentit,
aquest,
i te l'havia d'explicar.
Home,
fa gràcia,
mira,
es pot provar,
total.
Sí,
un emplastó,
bueno,
sí,
a veure,
la idea quina seria?
No sé si la tomàquet
funcionaria fresqueta.
La idea és desinflamar
allò que està irritat.
Per tant,
tot el que sigui,
per exemple,
fresquet,
ajudarà,
això està molt bé.
Suavitzant de la pell,
també ajudarà.
Perquè, escolta,
ja,
per tancar la secció,
massatge o acupuntura,
en aquest cas,
ens convé o no?
L'acupuntura ens podria ajudar
a calmar,
sobretot aquests molestis,
aquests dolors.
I en fases molt,
molt inicials,
del galindó,
doncs seria com el delall postural.
Podríem,
possiblement,
revertir-lo.
Ara,
quan el galindó està instaurat,
l'acupuntura seria un cas
d'utilització pel dolor,
però no pas per rectificar
el galindó.
darrera pregunta,
no té res a veure el galindó
amb la durícia?
No,
la durícia serà una conseqüència.
Val.
O no té per què,
no tenen per què.
Normalment,
on hi ha galindó
acaba bé en durícia,
però no on hi ha durícia
es vol dir que hi hagi de haver galindó.
La durícia pot aparèixer
en qualsevol lloc
que hi hagi un fregament.
A fi de compte,
és una durícia,
és la mateixa resposta
que m'ha explicat
que el galindó fa
amb l'os
de creixement,
però en aquest cas
és la pell.
És la pell.
és la pell a un nivell
més superficial.
Jo només vull matitzar una cosa
perquè això es veu força
amb gent gran
que és qui pateix més.
Aquesta gent
ha de cuidar molt el calçat
perquè els peus
tornem-hi el mateix de sempre,
són la base,
és l'estabilitat del cos.
Llavors,
o li donem estabilitat
o tindrem gent gran
que amb més facilitat cau,
gent gran
que més s'encén
dels seus genolls
i gent gran
que pateix més dels peus
i en definitiva
d'aquests galindós.
Els peus són l'estabilitat
de tot el cos.
Ens quedem amb aquest titular.
ja per tancar
aquestes tres sessions
que hem dedicat
a parlar dels peus.
Felip Caudet,
moltes gràcies.
Ens veiem la setmana que ve
ja a les portes del Nadal.
T'esperem.
Moltes gràcies.
Ens veiem la setmana que ve.