Tornem a la pasta de full, dic tornem perquè són aquelles masses
de tant en tant amb el francès ens agrada que ens parli de masses
que els hi tenim tanta por i que després veiem que no n'hi ha per tant,
que hi ha masses i masses.
La pasta de full és una massa complexa, s'ha de treballar molt bé,
però jo abans ja ho apuntava, afortunadament tenim opcions
en congelat, en fresc, que ja venen preparades
i que tenen molt bon resultat.
Sí, sí, i sobretot si us voleu lluir amb una pasta de full
el que podeu fer és anar a veure el vostre pasteler,
que aquí a Tarragona n'hi ha de molt bons,
i encarregar-li, dir-li, escolta, doncs per tal dia voldria una pasta de full,
crua, i us la cuineu vosaltres, o cuita també, no ho sé,
però avui veureu com se treballa i veureu que coure-la és fàcil
i la podeu coure a casa.
I llavors aconseguireu també una pasta de full de més qualitat.
És molt difícil trobar pastes de full comercials fetes amb mantega,
normalment se fan amb margarina, perquè ara explicarem com se fa,
no és la meva idea que la feu a casa,
però sí que és bo de saber com se fan les coses
per saber després moltes més coses.
Si tu coneixes bé un producte, després el pots treballar millor.
Doncs aquesta és la idea del programa d'avui,
conèixer la pasta de full com se fa
i totes les possibilitats que en té, que són moltes,
però sobretot, doncs, jo el meu consell és
anar amb un pasteler i encarregar-la,
que us faci un bon full de mantega
i disfruteu-lo moltíssima.
Notarem la diferència.
Moltíssima, moltíssima, perquè ja us ho dic,
hi ha la mantega i la margarina.
La margarina, el que li passa és que li falta gust,
però té l'avantatge que té una temperatura de treball molt més àmplia,
o sigui, la margarina a baixa temperatura,
de nevera, diguem-ne,
està més tova que la mantega.
La mantega es posa molt dura.
I quan l'anem acalentant,
doncs manté la textura durant un marge més àmpli de temperatura.
En canvi, la mantega,
o la tens al punt exacte de temperatura per poder-la treballar,
o està massa tova o està massa dura i no la pots treballar.
Llavors és complicat, és complicat.
Mireu, us explico com se fa la pasta de full.
N'hi ha moltes receptes i moltes maneres de fer-la,
com totes les masses i com totes les coses,
però aquest especialment.
I els pasteleros i els restaurants,
depèn per què la vulguem,
la fem d'una manera o d'una altra.
Però, doncs, funciona bé amb una recepta estàndard,
funciona bé sempre.
És filar molt fi la resta, d'acord?
Per què us feu una idea,
és una base, una pasta, una massa, com totes,
una massa feta amb farina, sal, aigua i mantega.
I després aquesta massa,
que aquesta massa,
bé, us dic més o menys, si voleu les proporcions,
és un quilo de farina,
però això ho podeu trobar en llibres o per internet,
però doncs porta d'hi ha un quilo de farina,
el que és la massa,
uns 250 de mantega,
sal i l'aigua que admeti.
Sempre es diu així,
o sigui, més o menys aquí en aquest cas
serien uns 500 d'aigua aproximadament.
Es fa una massa, es treballa bé,
s'amassa,
i llavors se fa el plaston, que es diu,
que és, es fa una bola amb la massa,
i llavors en aquesta bola se li fa una creu
amb el ganivet
i es talla fins a la meitat amb la creu.
Es fa una creu,
o sigui, primer es fa un tall longitudinal pel mig
i després creuat,
un altre tall horitzontal pel mig,
també creuat fins a la meitat.
Fins a la meitat de la bola,
com si diguéssim,
no tallem a...
Imaginem-se un pa d'aquests de Pager Rodonet
i fem la creu,
però fins a la meitat,
tallar fins a la meitat.
Llavors, amb el curro d'estirar,
s'agafa...
Primer amb les mans se separen,
o sigui, se posen les mans dintre d'aquesta creu
i obrim.
I tenim com si tinguéssim quatre trossos
que queden una miqueta penjant pel voltant.
Llavors s'agafa cada un dels trossos,
s'aposa el rodillo d'estirar
i s'estira, bum, bum,
i es fa una creu.
T'acadarà el gruix del centre,
serà quatre vegades el gruix de les puntes,
perquè el centre hem deixat la meitat de la massa
i cada un dels braços de la creu
tindrà una quarta part del gruix
quan ho estirem del centre.
No sé si ens entenem.
La creu és una creu perfecta,
ni braços més curts més llargs,
volia ser que cada braç de la creu
hauria de tenir la mateixa mida que el centre.
Ho estem dividint en quatre parts.
En cinc, en realitat.
En cinc, sí.
La part central més les quatre estrelles.
Llavors, agafem la mantega,
en aquest cas seria més o menys mig quilo de mantega,
i amb un alcurro l'anem estovant a cops,
a base de cops,
per donar-li una miqueta d'elasticitat,
amb una temperatura bona,
que aquesta temperatura està al voltant dels 7-8 graus,
l'anem estovant per donar-li la forma del plaston,
la forma aquesta quadrada del quadrat central.
Quan ja tinguem la forma del quadrat central,
agafem la mantega i la posem al mig.
Llavors tenim la creu i al mig la mantega.
Llavors, agafem una per una les ales de la creu,
cada un dels braços,
i els tanquem damunt de la mantega.
Agafem un braç, pum, el tanquem,
girem una miqueta el plaston,
agafem l'altre braç,
tanquem, girem el plaston,
agafem el braç i tanquem.
I girem l'últim braç ja i el tanquem.
I ens quedarà, que és aquesta la idea,
com una hamburguesa, un McDonald's,
una bocata d'aquests,
que serà plaston, mantega i plaston.
Com que cada un dels braços
té una quarta part del gruix del de baix,
la suma dels quatre farà gruix igual de dalt que de baix.
O sigui, en aquest cas ja tenim el sàndwich fet.
Llavors es tracta d'estirar aquest plaston tot sencer.
Això, el que es fa normalment,
jo, per exemple, quan estava a França treballant,
el full el fèiem dintre de la nevera.
Teníem una taula dintre de la nevera
i el treballàvem dintre de la nevera.
Sí, era una nevera gran.
Perquè no se'ns estorvi massa la mantega.
Perquè la mantega mantingués la temperatura.
Si és a l'estiu, impossible fer pasta de full
fora de la nevera.
I si és a l'hivern, si tenim unes condicions bones...
Amb la finestra oberta...
Per això us dic que no és fàcil.
Ara es tracta d'agafar aquest plaston i estirar-lo.
L'estirem amb un gruix més o menys d'un dit.
L'estirem ben regular.
És important que no ens quedi ni puntes ni tort.
Per això us dic que no és fàcil de fer.
Ha de quedar un rectangle regular
i amb els costats rectes a poder ser.
Quan ja el tinguem estirat amb aquest gruix d'un terç,
més o menys,
llavors aquí venen els turnos, que se'n diuen.
S'han de fer turnos.
S'ha d'anar plegant aquest full.
Llavors hi ha moltes teories.
Ja es poden fer turnos simples, turnos dobles...
Però jo us vaig explicar una cosa molt senzilla
i fàcil i ja està, perquè ens entenguem tots.
Aquí, en aquest cas, el que fem és
agafem la pasta
i ens imaginem la meitat de la pasta,
com si féssim una ratlla,
i dobleguem d'una punta fins a la meitat
i de l'altra punta fins a la meitat també.
A veure si ho estic dient bé.
Sí, no?
No, no, no.
D'una punta fins a una tercera part.
O sigui, el que hem de fer és doblegar-la en tres, aquesta pasta.
Llavors, d'una punta fins a la tercera part
i de l'altra punta fins a la tercera part.
Llavors, tornem a estirar...
I el mateix.
I tornem a fer el mateix.
Fins a mil vegades, per dir mil fulls, jo no cal.
Bé, és que és això.
Penseu que jo parteixo d'un sàndwich
de pasta, diguem-ne, mantega i pasta.
A la que doblego amb tres,
multiplico per tres això, d'acord?
A la que torno a doblegar amb tres,
ho multiplico tres al quadrat, per nou, d'acord?
A la que torno a dividir...
Són exponencials.
No és que vagi multiplicant,
és que són exponencials els resultats, no?
I a la que fas...
Això en realitat ho fem sis vegades, eh?
Llavors, els fulls n'hi ha moltíssims.
Per això apareixen els mil fulls.
No sé si ho he entès una miqueta la idea d'aquesta pasta.
Home, saber què és el que hem de menjar,
si treballar-la jo no sé...
No, treballar-la és més difícil.
Hi haurà noients més agosarats que ho faran, però vaja.
Però, doncs, més que res perquè es feu una idea
per dir, hosti, per què n'hi diuen mil fulls,
per què puja, per què té tot això.
Per què puja la pasta de full?
Doncs, molt senzill,
la pasta de full, primera,
s'ha de cobre a temperatures elevades.
Per què?
Perquè el que volem és que quan posem aquesta pasta al forn,
degut a la temperatura,
la mantega porta una miqueta de suero,
porta una miqueta d'aigua.
Llavors, al calentar-se la mantega
fa que l'aigua bulli,
fa que l'aigua fregeixi.
I llavors el bulli fa bombolles d'aire
i l'aire fa pujar,
vol sortir...
I infla la pasta.
...d'aquest sàndwich que té
i com que n'hi ha mils de capes,
llavors fa que pugi tota ella.
I per això a vegades
hi ha també algunes bombolles més grans a dalt
i tot això.
Una miqueta,
la teoria de la pasta de full és aquesta.
Llavors, a partir d'aquí,
es poden fer mil coses.
Tots heu menjat, conscient o inconscientment,
pasta de full amb aperitius,
amb postres,
picant amb un te, amb un cafè,
amb menjars, amb tot.
Jo una miqueta és recordar-vos,
obrir-vos els ulls del que podem fer.
Però jo et vull fer un parell de preguntes tècniques.
A veure, la pasta de full,
que a més és...
Un cop feta és molt fàcil de cuinar amb ella,
perquè la veritat, aquesta que és congelada
o comprada al pastisser.
Fas un pastís de fruites.
Una altra cosa és que la facis farcida,
aleshores diferem un pastís de fruita.
A veure,
primer l'hem de coure al forn
abans de posar-hi el farcit.
Allò que es diu,
o posar llaguns perquè no pugi
o punxar-la amb la forquilla
o totes dues coses, o res.
Depèn del que vulguem fer.
D'això és del que volia parlar.
La pasta de full es pot consumir de moltes maneres.
La podem consumir tal com es va pensar originàriament,
que és pasta de full de primera
i llavada.
O sigui, no llavada, inflada.
O sigui, deixar-la que pugi al forn
en la seva plenitud.
Llavors, en Pic la tenim llavada.
Jo, per exemple, recordo que estava treballant
a Le Fouillant, a Seret,
un restaurant d'un dinau a la Colmilló,
dos estrelles Michelin,
i feia una pasta de full, el diria, espectacular.
Jo mai més he menjat una pasta de full com aquella.
I, bé, amb una mantega sense pasteuritzar,
una mantega, bé, una cosa de veritat espectacular.
I aquest postre era tan senzill
com tenir una pasta de full espectacular,
oberta per la meitat,
una farsa també de nata,
també fresca,
i maduixes salvatges.
I ja està.
L'únic que feia era posar-hi una nata fresca muntada,
i maduixes salvatges,
i tapar.
El que feia era, un pic que havia llevat,
l'obria per la meitat,
com si fes un bocata,
i posava aquesta nata tan bona,
i unes maduixes,
una miqueta de sucre en pols al damunt,
i ja està.
Molt senzill, però espectacular.
Aquell full te'l posaves a la boca,
i era d'aquells que desapareixien, no?
Amb aquell gust de la nata,
aquella mantega tan aromàtica.
Doncs, és una manera de consumir-lo, llevat.
Una altra manera,
doncs, el que deies tu,
punxat.
Si tu agafes el full,
l'estires,
un full de primera,
també estem parlant,
l'estires,
i després d'estirar-lo el punxes,
evites que pugi,
que pugi molt.
Pujarà una miqueta,
però aquestes bombolles d'aire
de seguida troben el camí per sortir,
degut a aquests forats que hi hem fet,
i fa que no pugi pràcticament gens la pasta.
I què es faria?
Els llagums o punxar-la amb una forquilla?
En el cas del full,
millor punxar-la.
El full,
en punxar-la en tenim prou.
Els llagums,
és més per masses
de l'altre,
tipus brissa,
o tipus sucré,
o altres tipus de masses d'aquest tipus.
I després també hi ha una altra manera,
que és més coherent,
que és fer servir fulls de segona.
Això què vol dir?
Doncs, per exemple,
tenim el full,
fem un d'aquests llevats tan xulos,
o fem el que vulguem fer,
i ens queden retalls.
I en aquells retalls del full,
clar, si tu els amasses,
perdem tota aquesta estructura de capes.
Llavors això se'n diu un full de segona.
Llavors què fem amb aquests retalls?
Els tornem a pilar,
intentant no treballar-los amb les mans,
no amassar-los,
sinó senzillament ajuntar-los,
i els tornem a estirar.
Això és un full de segona.
Amb això és amb el que es fan els croissants,
més o menys.
Els croissants potser es fan...
doncs és un full entremig,
però doncs és un full que no lleva tant,
lleva una miqueta,
però no tant,
i que ens permet fer aquest altre tipus de coses més...
Que és el que passa amb el full que comprem congelat,
que sí, que puja,
però no puja,
com aquest de primera que dius.
puja...
Sí, no, però en teoria el congelat hauria de ser de primera.
En teoria el congelat hauria de ser un primera,
un primera vol dir que les capes estan senceres.
Ja depèn també la margarina,
potser lleva menys que la mantequilla,
aquí ja no hi arribo,
no ho sé,
no us vull enganyar,
però doncs
sapigueu que hi ha aquestes dues maneres de fer-lo.
I hi ha més maneres.
Jo, per exemple,
a mi m'agrada molt
una cosa que vaig aprendre a França,
però és que de tot arreu se n'apreny,
i n'hem d'estar contents,
que és a l'hivern,
ara ja ha passat,
però doncs a l'hivern
et fas una bona sopa,
o una bona crema,
i llavors la poses en una sopera,
o bé individual,
o bé per tots,
i a aquesta sopera,
al damunt,
li fas un tap,
una tap,
estires la pasta de full
i fas un tap damunt de la sopera,
amb una voreta al voltant de la sopera,
o les soperetes individuals,
ho pintes amb rovell d'ou,
inclús hi pots tirar alguna espècie,
a mi m'agrada molt tirar-hi cep amb pols,
o tirar-hi inclús una mica de formatge,
i posar-ho al forn,
i deixar que aquesta sopa
s'acalenti al forn
amb la pasta de full al damunt.
Aquesta pasta de full lleva,
una miqueta,
aquí va bé molt bé un segon,
i s'atorra i es cou,
i llavors ho serveixes a la taula,
i sembla,
dius,
ostres, què és això, tu?
Veus la pasta de full?
Veus la pasta de full,
amb una sopera,
i llavors tu davant de tothom
agafes una cullera i ho trenques,
clar,
que caigui tota la pasta de full
dintre de la sopa,
i són com uns crostons,
si és una crema,
doncs també queda perfecta,
una crema de verdures,
una crema de verdures,
són com uns crostonets
que s'incorporen a la sopa,
i que a l'hora de menjar
estan espectaculars.
Bo i molt original, eh?
Bo i original,
sí, sí, sí,
és una altra manera,
també que tenia apuntada
per explicar-vos avui,
de consumir aquesta pasta de full.
És un plat més d'hivern,
perquè amb una sopa de ceba,
o una sopa d'all,
també queda espectacular.
Inclús amb unes sopes de farigola,
el que passa que el full,
la mantega,
doncs, bueno,
però doncs queda
és una manera molt i molt bona
de consumir-la.
Home, jo li veig molt
a la sopa de ceba, això.
A la sopa de ceba
i una bona escudelleta,
també,
i amb una bichisua,
la poses freda al forn,
i en vez de posar-hi
aquests típics crostonets de pa
que hi posem moltes vegades,
doncs,
trenques el full.
Trenques el full
i te'l menges,
està espectacular.
Què més?
Els aperitius.
res tan senzill
com tenir una miqueta
de pasta de full a casa
i us sortiu
de qualsevol compromís
en un moment.
Si tenim la pasta de full
a casa comprada,
ja estarà estirada i tot,
el que farem
és posar-la
en una safata de forn
i amb allò
de tallar la pizza,
amb aquelles rodetes
que tallen la pizza,
la tallem a tires,
a tires,
llargues i estretes,
per fer bastonets.
Llavors,
al damunt,
si volem fer salat,
doncs,
hi tirem
una miqueta
de formatge roquefort
passat per un ratllador
o hi podem tirar
un emmental
o un parmaçà,
hi podem tirar pebre,
hi podem tirar llavors,
tant de séssam
com de rosella,
com pipes,
com inclús nachos,
si voleu,
això,
imaginació,
el poder,
inclús,
sobre assada,
amb formatge,
el que vulgueu pel damunt.
Algun paté,
també,
d'aquests que siguin...
Sí,
en aquest cas,
punxadet el full,
perquè no ens pugi,
o uns segones,
o punxadet,
i el forn.
El forn,
el full sempre ha d'estar
a casa,
amb un forn professional
diferent,
però a casa
no acaben de ser tan forts,
al voltant de 200,
250,
240,
250,
i a la sola.
Si és un forn bo,
doncs,
baixeu un palet a la temperatura,
però sempre per damunt
dels 200,
a l'hora de cobre el full,
i a poguer ser,
anar més a baix,
eh?
Pintarem en bou
i posarem tot el forn.
En 10 minuts,
allò us pujarà,
s'estorrarà,
eh?
i veureu que us queden uns bastonets,
alguns s'enganxen,
però no passa res,
torneu a passar a la serra aquella,
talleu,
eh?
I veureu que us queden uns bastonets
per picar d'aperitiu,
de formatge,
de llavors,
de sobreassada,
aquells pols de bolets que has dit,
també,
pols de bolets,
i pot anar molt bé,
eh?
Del que vulgueu.
Aquí,
imaginació,
amb enxobes també m'agrada,
no?
El que passa que queden una miqueta torredetes,
però queden molt bones,
també,
es pot fer del que vulgueu
i és un aperitiu salat boníssim.
Que això ho volem fer per postres?
Doncs hi tirem un sucre pel damunt
i hi podem tirar,
llavors,
també el que vulgueu,
en plan dolç,
eh?
Per donar-li,
doncs,
un gustet,
s'hi pot tirar una miqueta de canyella,
s'hi poden tirar,
doncs,
inclús vainilla,
si pot tirar...
Home,
la pasta de full, perdona,
alguna vegada s'ha explicat
el fàcil que és fer palmaretes.
Palmaretes.
A casa,
també, no?
Sí, sí,
que també si voleu recordar
la palmareta,
doncs,
també era agafar aquesta pasta de full,
en aquest cas també millor segones o punxat,
eh?
Millor segones,
perquè, doncs,
els retalls sempre en tindrem,
els guardem i fem això.
Si ja heu de guardar pasta de full
per segones,
el que us aconsello,
i l'heu de congelar,
que no l'heu de fer servir el moment,
que ja estava congelat
i l'heu de tornar a congelar,
el que us aconsello és
fer servir el primer
i amb tots els retalls
els ajunteu,
els estireu,
els deixeu ben posats
i llavors es congeleu,
un cop estirat.
No congeleu mai el plastó en rodó
perquè llavors l'haureu de llançar.
Quan s'us descongeli,
no s'us descongelarà bé
perquè és molt gros
i quan ja el tingueu a punt de descongelar
ja estarà fet lleig i fet molt bé.
Vull dir,
estiradet,
que el pugueu treballar directament
com quan lo vau comprar,
però amb uns segones
i marcar-ho
perquè no us confongueu
amb el comprat.
Doncs amb aquestes segones
recordem,
era fer un rectangle
i
imaginant una ratlla al mig,
caragular per un cantor
com si fos un cigar,
fins a la meitat
i per l'altre cantor també
fins a la meitat.
I llavors tallar
rodanxes
d'aquestes palmeres
que ja es veuen
si te la mires així
de viatge,
veureu que ja té la forma la palmera,
anant tallant les palmeres
i ho sortiran aquestes palmeres
boníssimes
per fer el forn.
Jo abans de caragular-ho
el que faia és
hi poso sucre
i hi podeu posar cacau en pols
i hi podeu posar
una miqueta de cafè
i jo hi poso cafè
Nescafé d'aquest soluble
i queden boníssimes.
És una miqueta
de Nescafé d'aquest soluble
per dintre i sucre.
El caragular està
que en unes palmeres de cafè
molt bones.
Amb cacau en pols
també queden molt bones.
Amb un cacau amarg,
amb el sucre,
i després les pintem
amb el forn?
Llavors, sí,
un cop les tinguem tallades
i posades a la safata
per posar al forn,
les podem pintar
amb una miqueta d'ou
o rovell sol
i tirar-les una miqueta
de sucre
i posar-les al forn.
També podem insistir
en el cacau
o el cafè,
si voleu,
i posar-les al forn
a coure també
en les mateixes condicions
més o menys
que us he dit abans.
Què més?
Ens resolen moltes coses.
Explica'm alguna més,
en tot cas.
Més que res,
dir que l'altra manera
clàssica de consumir-les
és aquells sandwich
que hem vist abans,
que l'hem explicat
amb nata i maduixes,
però pot ser,
per exemple,
estar boníssim
amb un remenat,
fer un remenat d'espàrrecs,
ara que n'hi ha,
un remenat d'espàrrecs.
En aquest cas,
us aconsello
que el feu amb mantega,
perquè com que el full
també és de mantega,
us quedarà més bo.
Fem un remenet d'espàrrecs
i obrim aquest sandwich,
el posem a dintre,
ben sucoset,
que estigui una miqueta
calduset,
i a menjar,
fem un sandwich,
com un bocata
de full d'espàrrecs,
de remenat d'espàrrecs,
espectacular.
I l'última manera
de consumir-ho,
també molt clàssica,
és fer aquells recipients
típics rodons o quadrats
que estan buits de dintre
i fan com una cassoleta
que es menja tot.
Sí, els bolevans.
El bolevans,
bolevans,
que porta vent,
que és el de fets
amb pasta de full.
Aquests també són
molt fàcils de fer.
Aquests,
el millor és tallar
les formes senceres,
de rectangles o quadrats,
còbre-les al forn
sense punxar
i amb full de primera
perquè pugin,
i un cop les tinguem inflades,
doncs amb un ganivet,
tallem amb compte
la part de dalt
i fem el foradet
o bé quadrat o bé rodó,
traiem la tapa
i de dintre veureu
que està buit,
els podeu farcir del que vulgueu.
Jo en aquest cas
us recomanaria una
que a mi m'encanta,
que és amb peus de porc,
carregols i múrgoles.
Feu un estufadet
de peus de porc,
els carregols
els bulliu a banda
amb farigola i sal,
llavors us dediqueu
a treure els carregols,
els ajunteu
a l'estufadet de peus de porc
i aquest estufadet de peus de porc
a mi m'agrada
fer-lo amb múrgoles,
el pas és que són cares,
si no n'hi poseu
no passa res,
però si n'hi poseu
les remolleu,
múrgoles seces,
estic parlant,
les remolleu
i llavors amb aquesta aigüeta
ho estufem tot
i acabem de posar les múrgoles.
Queda un plat molt bo,
el podem farcir
aquests bolevants,
el podem acompanyar
amb uns espàrrecs saltejats
i l'hi encantava.
És molt aparent,
això que ho fas
un dia que tens algú a casa
i quedes molt bé,
i tampoc no és tan complex.
No té tanta feina
i qui diu això
diu
escolta que m'ha sobrat
una miqueta d'africant
l'altre dia,
doncs posem-lo dintre d'aquí
amb una miqueta de gràcia
i amb quatre coses cruixents,
uns espàrrecs saltejats
o unes carxofetes
o unes overgínies,
i molt bé.
Que bé que sigui el dijous,
que bé el Francesc a explicar-nos-ho
perquè això,
si ens ho explica en dilluns,
dius que ara fins al cap de setmana
amb experiència
tindrem amb la pasta de full.
Per cert,
que estàs preparant ja,
coincidint amb la setmana
de la DEO Tarragona,
estàs preparant alguna cosa
especial al restaurant.
Sí, sí.
Dijous que ve us ho comentaré
amb pèls i senyals,
però el que és divendres,
dissabte i diumenge que ve,
de la setmana que ve,
fem un maridatge
amb col·laboració
amb el Consell Regulador
de la DEO Tarragona.
M'han subministrat ells
els vuit vins guanyadors
de cada,
un de cada categoria,
de les vuit categories
que hi havia,
i he preparat un menú
d'agustació maridat
amb cada un d'ells.
Gràcies a aquells
col·laborant
podem fer un preu
molt ajustat,
és un menú llarg,
són vuit plats
amb vuit vins,
però doncs
ens podem ajustar
i ho fem per 30 euros,
ho fem,
servim tot,
enclafers,
tot,
IVA inclòs,
i podem tastar
aquests vuit vins guanyadors
amb vuit plats diferents
a casa nostra
del Quim Quima,
serà divendres,
dinar i sopar,
dissabte dinar i sopar,
inclús diumenge,
aquell diumenge
obrirem a dinar.
Doncs ja ho explicarem,
però de totes maneres
aneu a la plana web
i si us ve de gust
ja feu les reserves
perquè són moments
molt puntuals de l'any
i que hi ha força demanda.
Sí, sí, sí.