Doncs sí, ja fa una estoneta que és amb nosaltres,
Francesc Lledó del Quim Quima.
Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui no hem tret del barri i estàs encantat.
És que el Francesc s'estima tant la part alta.
Ara estàvem mirant per les finestres i comentàvem
tu has pujat aquí a la muralla i escolta,
des d'aquí es veu cada capítol, l'antic convent.
És a dir, tu ets un autèntic amant del teu barri.
Sí, m'agrada molt.
És un barri xulíssim, del nostre barri.
Del nostre barri, però diguem-ne que hi vius i treballes.
Del barri dels Tarragonins, això sí.
Jo és que aquí per mi és casa meva, tot el barri.
A més hi ha un ambient de barri, ens coneixem tots,
fa molts anys que som aquí,
tot i sent d'arreus, vull dir, la gent aquí ens ha acollit superbé,
vull dir, jo estic a casa, la veritat.
I la veritat és que, a més, no te'n canses mai de descobrir racons.
A mi, per exemple, avui aquí no hi havia estat mai.
No, jo tampoc havia estat a la casa Cefús.
He vist les obres perquè, clar, soc del barri i les he vist,
però no sabia ni per què eren, ni què es feia, ni servia res de res.
I ara, quan m'has dit a la casa, que no me'n recordo com s'hi diu,
dic, on és això?
On és això?
Home, doncs és una bona cosa perquè dius a la casa Cefús,
hi ha un millor, hi ha molta gent que tampoc no ho sap.
Està justament al costat de les voltes del Pallol,
on podeu contemplar la maqueta de Tarragona
i fa cantonada a peu del carrer del Roser, no té pèrdua.
Entres pel portal del Roser, fa cantonadeta,
té dues entrades, dos accessos,
qualsevol cosa que vulgueu saber contribuir,
fins i tot apuntar-vos a fer de voluntaris
a la candidatura a Tarragona 2016, ho podeu fer aquí.
Hi ha unes persones que us atendran
i que, bé, us donaran tota la informació que necessiteu,
i de pas veieu aquesta casa, que és petiteta, ara ho deia.
Però és maca.
És petiteta, però és molt maca.
Carregada d'història, no és cal veure les finestres,
aquestes finestres que hi ha són espectaculars.
Doncs en parlarem de la casa,
però ara amb el francès parlarem de sopes immediatament,
el que passa que a mi m'agradaria també preguntar-li
com ha anat tot el tema de les festes.
A nivell particular m'imagino que, com sempre, en família,
menjant molt.
Sí, per desgràcia sí, perquè és allò que dius,
l'any que ve no, l'any que ve no,
i cada any, cada any hi causa.
És que també hi ha haver-los que peguem una mica de gula,
també, clar, te posen aquelles taules de Nadal,
que tothom hi ha posat carinyo,
que hi ha una miqueta de tot.
És per quedar bé.
I ho vols tastar tot.
Per quedar bé, eh?
I clar, home, no li pots dir que no,
amb aquell salmó, amb aquelles gambetes que hi ha,
o amb aquell flicandó, ai, aquell arros bif,
és que clar, ho has de tastar tot.
I només que tastis, hi ha...
I després, ho has amb una miqueta de vi,
ostres, aquell vi que hem comprat pel primer plat,
aquell pel segon, aquell pel tercer, i allò...
Que les bones intencions s'aparquen.
Els sopars, els sopars sí que els descansem,
jo normalment, quan dinem així, doncs no sopo,
i esmorzar també ben poc, que és mal fet,
tot això no són consells de ràdio,
això són males costums.
Però s'ha de sobreviure, és que si damunt sopes ja...
I és curiós, perquè tens la tendència,
dius, el primer àpat de les festes vas controlant,
el segon controles una miqueta menys,
i al final dius, total, ja està, s'ha acabat.
La història la dèiem el francès.
L'any passat, per aquestes dates,
vam fer el programa de reciclar torrons.
Enguany hem dit que a les cases pocs torrons hi ha.
Sí, jo crec que sí, enguany s'ha comprat menys,
Sí, sí, la crisi és veritat, ens ha afectat a tots,
ens afecta a tots, i ens afectarà encara a tots,
però en aquest cas, no ho sé ara,
però no ho veig tan malament,
perquè és que a vegades ens passàvem,
comprant torrons i polvorons,
perquè potser, jo crec que potser era una miqueta psicològic,
allò de petits, que potser abans teníem més protagonisme
aquest producte pel que sigui,
però no es feien tantes postres.
No hi havia tanta varietat, segurament.
No hi havia tanta varietat, no hi havia tantes coses,
però avui en dia els torrons i els polvorons,
que estan boníssims,
però no són el postre principal dels Nadals,
vull dir, és una cosa més,
i com a cosa més hem de comprar una miqueta menys,
perquè és que si no...
Però a banda de la crisi,
independentment del que diuen les estadístiques,
que mengem molt malament,
que abandonem la dieta mediterrània,
sembla que hi ha una certa tendència a cuidar-nos una miqueta més,
i potser no n'abusem tant.
Les estadístiques després desmenteixen aquest principi.
Però vaja, i pel que fa al restaurant...
Doncs aquest any, amb la crisi,
jo no em puc queixar perquè he tingut més grups que mai,
a nivell de grups d'empreses i grups d'amics,
però sí que s'ha notat una baixada en el nivell particular,
o sigui, el que és la taula de família o la taula de família.
Si és de grup, no, però aquells dos persones,
aquell de taula de negocis,
evidentment els negocis no estan com estaven,
i les economies familiars tampoc.
Llavors aquell sopar de parella o aquell sopar de negocis,
han baixat, però com han pujat els grups,
jo en aquest Nadal han fet les paus.
A veure si d'aquí a l'estiu encara podem seguir parlant.
Justament d'aquí a l'estiu,
jo m'imagino que el Quim Quima
sempre va renovar, apostant per coses noves,
justament en aquests moments,
que ja aquesta situació econòmica s'ha d'apostar més,
i no quedar-se en un racó.
Continues oferint el menú de cada dia?
Sí, hi haurà canvis, però en parlarem,
perquè seran canvis bastant profuns,
i en parlarem, però jo ara me'n vaig de vacances,
el dia 1 de febrer, i aquests canvis els haig d'acabar de madurar,
però sí que n'hi ha.
Hi ha canvis, sobretot per sobreviure d'aquí a l'estiu,
que serà dur, serà llarg,
pels restaurants i per molts negocis.
Jo crec que si arribem a l'estiu serà una altra cosa,
a partir de l'estiu jo crec que podem començar a aixecar el cap tots una mica,
però d'aquí a l'estiu s'haurà de fer un pensament,
i tinc projectes, tinc coses, però ja en parlarem.
Perfecte, en parlarem perquè segur que són interessants,
i com que sempre els podem compartir amb el Quim Quima,
doncs estarà molt bé que els expliquis quan toqui.
Per resistir, ben alimentats, i no cal gastar-se molts diners.
Parlem de sopes, avui.
És de les coses més econòmiques que tenim a casa.
Jo no sé tu, però jo crec que he menjat sopa cada dia.
A la nit, amb aquell fred que arribes a casa,
el platet de sopa no me l'ha tret ningú.
És que, a més, si és una sopa equilibrada, és plat únic,
i és complet, d'això depèn ja de la sopa que feu.
Però hi ha tantes sopes com ganes de fer-ne,
perquè la veritat és que tu obres la nevera, tens un caldo,
i a partir d'aquí pots fer el que vulguis.
Si no tens un caldo, també pots fer moltes coses.
Per exemple, la primera de totes és la clàssica,
que jo la vaig dir perquè m'encanta, és saludable i tot,
i és fàcil i barata, que és la de farigola, no?
Vull dir, una sopa de farigola, jo crec que és un moment ideal per fer-la,
és desinfectant, neteix el cos, lleugera, mediterrània...
Ha de ser fresca, la farigola.
No, no, no, seca, seca, seca.
És que es fresca, la farigola amarga.
Al revés, vull dir, la farigola sempre, en tots els casos,
s'hauria de consumir seca, no vella, un any.
Si no la sàvia aquella deixa un regust molt desatelable.
i bardeixen les fulles i no acaba de quedar bona.
La sopa de farigola, molt ràpid, aigua a bullir, aigua de botella,
sobretot que sigui baix en calç perquè ens ajudarà a eliminar, a depurar,
o descalcificada d'algun sistema d'aquests que hi ha ara.
Li fem arrencar el bull i la parem.
Llavors, hi tirem la farigola dintre de l'aigua, un ramat, amb rama millor.
Farigola amb pols no queda bé per les sopes, ha de ser una rama,
una rama que hem anat a buscar o que hem comprat de farigola.
Però sempre hi ha amb el foc apagat, no hem de bullir.
L'ideal, si fóssim escrupolosos, s'haurien de ser 89 graus.
Sí, però Francesc, comprar-nos un termòmetre per la sopa de farigola no s'ha de comptar.
Però no, això és perquè sapigueu més o menys que no ha de bullir l'aigua.
Per això se'n recordeu d'aquest detall.
Quan trenca bullir, que es diu.
Sí, o si no, simplement que bulli, apagues el foc,
i mentre vas a buscar la rameta de farigola li poses i ja estàs a la temperatura bona.
Deixar infusionar, aquí ja depèn de la quantitat de farigola i de com us agradi,
però al voltant dels 5 minuts, entre 3 i 5 minuts.
Com més temps, més concentració de gustos i sobretot una miqueta més amargs.
Que no té per què ser dolent, això ja et dic que depèn dels gustos de cadascú.
Si us agraden més amargues, menys farigola i més temps.
Si us agraden més aromàtiques, més farigola i menys temps.
Per aquí podem anar, de totes maneres, per les quantitats de farigola,
això que us dic, una rama, però no queda malament, sempre queda bé,
vull dir que no us faci por.
Això ja és la sopa de farigola, jo amagarà de pa sec, tallat primet,
un cop de forn per torrar-lo una miqueta o no,
es pot posar sense torrar o torrat, el plat,
i llavors escaldes amb la sopa aquesta i punto.
I aquí posa l'ou i, escolta, Francesc, el reget d'oli d'oliva i arbequina.
Això sí, jo diria que és imprescindible.
Perquè la farigola i l'arbequina tenen un lligam...
Això sí, aquí m'ho havia deixat, és imprescindible,
i per mi també una miqueta de pebre en pols,
i la sal, evidentment, s'ha de rectificar de sal.
Però després les variants, sí, el rovell d'ou,
inclús un ou trencat a dintre del plat sencer
i el tirail s'escalfi, es fa un ou poixer, un ou escaldat,
que estan boníssims.
Si hi ha nens, o si no hi ha nens, i ens encanten...
Si tenim l'esperit jove, no?
Exacte. O ous de guatlla, que són petitons,
i s'escalden molt bé, i a més n'hi podem posar 4 o 5,
i llavors en cada culleradeta un ouet de guatlla.
I una sopa que sembla molt humilde,
et pot quedar un plat molt lluit,
amb les seves torradetes, els ous de guatlla...
També s'hi pot posar una miqueta de julivert, si us agrada,
inclús una miqueta d'all i julivert, si us agrada,
inclús, ja qui jo he vist alguna vegada,
posar-hi una mica de picada,
o sigui, agafar all, julivert, emelles i vellanes,
i posar-li.
Acabarem fent un estofat, eh?
Exacte.
És que clar, es pot complicar tant com vulgueu,
però és fàcil, barata i bona.
No sé si la tens prevista,
però si expliques la sopa de farigol,
has d'explicar la sopa d'all.
La sopa d'all, la de ceba portava jo.
Oh, la de ceba, doncs vinga, expliquem la de ceba.
Un altre dia fem la d'all.
Portava la de ceba.
Saps per què la porto, la de ceba?
Perquè estem en ple mèpoca de calçots ja,
estem al 100% de producció ja,
en aquest any estan boníssims,
i anant al mas dels meus sogres
n'acorren, de calçots ja anà a parar de gran,
i el calçot, doncs,
ha de tenir un gruix determinat
perquè sigui bo per coure, no?
Llavors, els més grossos, doncs, sobren,
i clar, jo els tinc allà al costat
i penso, ostres, això no es pot quedar aquí, no?
Me'ls he importat al restaurant
i he fet unes sopes de calçots
que han quedat boníssimes,
que seria la base de la sopa de ceba,
però canviant la ceba per calçot.
Només fa servir calçots, no hi poses ceba.
No hi poso res més que calçots.
Per tant, sopa de calçots.
Sopa de calçots, sí, seria,
us explico com la faig,
i seria el mateix amb ceba,
seria exactament el mateix.
El que canvia, què és?
Doncs la dolçó.
El calçot és superdolç
i sembla que ells has posat sucre.
De veritat que és espectacular
i estan molt bones.
Com ho fem?
Doncs mira, tallem la ceba o el calçot,
la ceba a rodanxes,
a mi m'agrada que siguin rodanxes senceres,
a casa potser costa una miqueta de tallar
perquè com que és rodona,
costa una miqueta,
però si teniu una tallada d'embotits va molt bé
i si no, doncs la partiu per la meitat
i feu tires, que també queda molt bé.
I això amb una miqueta d'oli d'oliva bo,
a les receptes originals diuen mantequilla,
a mi no m'agrada mantequilla,
m'agrada més amb oli d'oliva.
Oli d'oliva bo i anem sofregint,
a foc mig, tirant a suau.
Però sense que s'enrosseixi.
I que no, no, al revés,
ha d'agafar color, ha d'agafar color.
És la gràcia de la sopa,
perquè allò ens li dona un gustet més torrat,
més bo, molt més bo.
Li treu tanta dolçor, segurament, no?
Sí, anem sofregint, sofregint,
sofregint, amb una miqueta de sal
o una miqueta de pebre.
Quan la tinguem, que comença a agafar color,
només comença, hi afegirem farina.
Si afegeix, doncs si la sopa és per sis persones,
per exemple,
doncs hi podem afegir,
sis persones seria un litro i mig d'aigua,
doncs una cullerada sopera de farina,
reseta, no massa plena.
Això ens agafarà aquell caldo de l'avi,
aquells caldos, allò, aquell espessor
que tenen aquells caldos,
doncs ens donarà aquesta miqueta de consistència.
amb aquesta farina seguim sofregint
fins que ens agafi color, la farina s'ha de coure,
si no farineja, llavors això vol dir
que ha d'estar un mínim de 10-15 minuts
seguint sofregint-se la ceba
amb la farina. En picotinguem
ja sofregidet, pràcticament
ja la tenim. En el cas dels calçots,
l'única diferència que jo hi faria
és, quan tallem el calçot, tallem-lo una miqueta
més gran que la ceba, més doble,
perquè el calçot tendeix a fondre,
es porta molta aigua, és molt fresca,
és com una ceba tenra.
Com un dit de gruix.
perquè si no fa una pasta
i costa molt d'adorar-la
i costa molt que ens quedi
aquell gustet del torredet de la ceba.
Si tallem més doble,
evitarem aquesta pasta
i farem que se'ns rossi bé el calçot.
Dit això, ja tenim el punt
aquest de durat
i tirarem directament l'aigua.
Aigua, molt bé, jo tiraria aigua,
però si voleu hi podeu tirar caldo,
també, un caldo de gallina, un caldo bastant neutre,
però si pot tirar caldo.
Però li trobes protagonisme a la ceba,
que jo crec que és una sopa de pobres,
una sopa bona,
i amb una aigua bona queda boníssima,
o sigui, no cal posar-hi més xitxa.
Hi tirem l'aigua, rectifiquem de sal i de pebre
i la posem a bullir.
Ha de bullir entre 10 i 15 minutets,
perquè la ceba li ha de donar el seu gust
i això porta una mica de temps.
En pic hagi bullit aquest temps,
directament a sentar i menjar,
o encara la podem vestir una miqueta més,
que és el normal.
En aquest cas, el normal és afegir-hi
unes torrades, en aquest cas sí,
però torrades hi ha amb consciència,
o sigui, agafes pa,
a poder ser de pagès encara queda molt més bo,
un pa de pagès, que el tallem a llesques,
el torrem a la torradora
i a mi m'agrada molt una bona capeta
de formatge d'aquest mental
per fondre pel damunt
i això llavors ens ho posem
amb una cassola de test,
escaldem amb la sopa pel damunt
i ho deixem reposar 3-4 minutets
perquè s'empapi bé.
Dieta zero, però boníssim.
Sí, bueno, dieta, a veure...
A farina, el formatge, no, no,
però boníssim, eh?
Però és d'aquelles que...
Platònic, no?
Allò per sopar, que reconforten,
que calenten, que...
Això i una fruita i a dormir.
Exacte.
No necessita res més.
Boníssima, eh, aquesta sopa.
Molt bona, molt bona.
La de ceba faria amb la mateixa aplicació,
però amb ceba.
Amb ceba, exactament.
Quan no fos època de calçots.
Exacte, el mateix, però amb ceba.
I sempre buscant la qualitat
en aquests productes,
no buscar qualsevol ceba
o una ceba vella, eh,
sinó, doncs, el dia que anem a comprar,
eh, que portem les cebes fresques,
doncs, aquell dia és el que hem de fer la sopa,
perquè estem aprofitant,
diguem-ne, el protagonisme és la ceba,
no és un acompanyament
o un afegit de gust, no?
Millor ceba tendra,
la que utilitzem per les amanides,
o no cal?
Doncs, i queda molt bé,
els continguts amb aigua pugen
i tendeixen a fer pasta,
si ho tallau molt fineta.
En canvi, la ceba seca,
diguem-ne, la de tota la vida,
la marrón,
la podem tallar molt fineta
perquè caramelitza bé,
i les altres, senzillament,
tenen aquesta precaució
i queden impressionants.
Alls tendres també queden molt bé,
encara que la sopa d'all
se fa lleugerament diferent,
però no gaire, eh,
però, doncs,
en qualsevol tipus d'aquesta família,
de les cebes, eh,
podeu fer coses boníssimes,
inclús,
i podem barrejar altres coses.
Jo, en piqueu la ceba sofregida i tot això,
a vegades m'hi agrada tirar-m'hi, doncs,
quatre menocs de bròquil,
o de coliflor,
o tirar-hi unes bejoques,
o tirar-hi qualsevol cosa
i acabar fent una sopa
amb una base de sopa de ceba,
però que arriba a ser, doncs,
com una manestra líquida,
que llavors ens evitem el pa,
el formatge i tot això,
i ja les passim,
i no cal ni pasta ni arròs,
perquè amb totes aquestes verdures
que hi ha dintre,
amb dos xampinyonets, eh...
A veure, Francesc,
tu comences a fer la sopa
d'una manera molt humil.
Et comences a motivar,
a motivar i a motivar
i acabes fent un festival de sopa,
boníssima.
Sí, sí, sí.
Mira, això també ve
que hi ha una sopa
que faig jo a casa molt
pels nens i per nantros
a l'hora de dinar,
que m'agrada molt,
que és una base de caldo de gallina,
que jo caldo sempre en tinc,
caldo de gallina és d'aquelles coses
que jo crec que hi hauria d'haver
en totes les cases, no?
Caldo de gallina
i llavors el que agafo
és verdura, de tot,
o sigui, doncs, bròquil,
però si agafo bròquil,
intento treure
que el més gran sigui
com l'unglel·lip petit,
molt trinxadeta la verdura.
Sí, ben, ben,
les bajoques d'aquesta la perona,
no la fina,
sinó la perona,
tallades molt finetes,
molt finetes,
pastanaga,
molt fineta,
calçots,
molt finets,
i fas com una espècie
de sèmola,
però de verdures.
Llavors agafo el caldo
i tiro tot això a dintre,
si voleu podeu acompanyar
amb dos cigrons
o amb alguna llagum
o amb alguna pasta,
si voleu,
o si no voleu amb res,
i feu com una manestra
amb una sopa de verdures,
que està boníssima.
També podeu fer unes pilotetes
si voleu de porc.
Ja s'està animant,
el que dèiem.
Fins aquí anàvem bé,
el caldo de gallina,
la verdureta,
super sa,
boníssim,
les vitamines,
però ja li comencem a posar,
acabarem fent una escudella.
Tothom sap,
és que d'aquí ve una miqueta la idea,
tothom sap que els nens
han de menjar alguna cosa més,
llavors fem unes pilotetes
perquè els nens
tinguin el seu bon plat.
Els nens.
Els nens, exacte.
També es pot embotir,
es poden fer mendongos,
es poden fer moltes coses
amb aquestes sopes,
i sobretot això,
aprofitar,
que són sopes que permeten
molt aprofitar
el que tenim a la nevera,
nodrir,
acalentar
i poca fenya.
Seria un altre món
al món de les cremes,
que ja n'hem parlat alguna vegada,
però com a sopes,
aquestes a més,
home,
doncs no ha parlat el francès
de la sopa típica,
que fem un bon caldo
amb els fideus,
però és que aquesta ja
la sabem fer tots a casa.
Sí.
I és la que fem habitualment
perquè tenim ja la inèrcia
de fer-la,
aquestes són sopes diferents.
Tu coneixes la sopa de pedres?
No.
No n'hi he sentit ni a parlar,
no?
Sopa de pedres?
La sopa de pedres...
És que...
És d'una tola...
És un conte,
és un conte,
i com que començaves
parlant de crisi,
si vols te l'explico breument,
que jo no soc cap gran narradora.
Hi havia una vegada
un rei que va sortir de cacera
i es va perdre,
i es va perdre molts dies,
i arribava un moment
que estava mort de fred
i mort de gana
i no el trobaven.
I ell doncs ja estava desesperat
i de cop i volta
enmig del bosc
va veure com una foguera,
el resplandor d'una foguera,
i s'hi va acostar
i hi havia un home
molt pobre,
molt pobre,
molt pobre,
que estava allà
amb una parola
fent algun tipus de guisat.
Quan va veure el rei,
que no sabia qui era,
doncs aleshores
el va convidar
a seure amb ell
i a compartir aquella sopa.
I quan el rei
va començar
a tastar la sopa,
bé,
la va trobar tan bona,
és la millor sopa
que ell ha menjat
a la meva vida.
Aleshores ja
els seus homes
el van trobar,
se'l van endur
al palau un altre cop
i va parlar
amb els seus cuiners.
dic, vull que em feu
una sopa
com la que he menjat
al bosc.
I els cuiners
et pots imaginar
com el Francesc Lledó
fent unes sopes
motivadíssimes
amb moltíssimes coses
i no hi havia manera
que aquell home
que el rei
li trobés el gust
a aquella sopa
que havia tastat al bosc.
Va enviar
uns homes
al bosc
perquè anessin
a buscar
aquell pobre home
que li va donar
Xupluc
i aleshores
i van dir
has de venir
cap al palau
perquè el rei
vol tastar la sopa
i l'home
el van portar
a la cuina
i diu
vinga va
comença a cuinar
la teva sopa
pel rei
que necessites
i l'home
va sortir fora
i va agafar
no res
quatre pedres
i les va posar
a bullir
amb quatre branquetes
de no sé què
i va fer la sopa
i quan li van portar
al rei
el rei
quan va tastar
la primera cullerada
la va escopir
i diu
això és horrible
això no hi ha
qui s'ho mengi
i va dir
que es presenti aquí
aquest home
que ha fet aquesta sopa
i deia
com és possible
no és la mateixa sopa
i clar
sí que era la mateixa sopa
però aquell home
tenia tanta gana
que la va trobar boníssima
el conte s'allarga molt més
però no avorrirem els oients
amb contes infantils
però és alliçonador
també
a vegades
quan ens ve de gust
alguna cosa
la gana és el que hi ha
la gana és el millor client
de moment
ens quedem amb la de farigola
amb la de calçots
i deixem la sopa de pedres
ah doncs mira
les podem explicar
breument si vols
mira
una que és de mandonguilles
una sopa de mandonguilles
fet
també partint d'un caldo
en aquest cas no cal que sigui gallina
pot ser un caldo normal i corrent
eh
llavors el que farem
és
fer mandonguilles
però peritones
perquè siguin divertides
unes mandonguilles
doncs
de la mida del din gros
com faríem les grans
però en petitet
sí però en petitet
hi ha una mica de paciència
les passem per farina
les en farinem
aquestes mandonguilles
un cop les tinguem fetes
i llavors
en aquesta sopa
hi tirem
una
doncs
si fem per 6 persones
hi tiraríem 2-3 cullerades
soperes de sofregit de tomàquet
hi tirem les mandonguilles
i hi tirem uns pinyonets
ho deixem que arrenqui el bull
tot
i ja està
i a menjar
en aquest cas també s'hi posa
per lligar-la
una miqueta més
una miqueta de pa ratllat
llavors entre la farineta
que hi ha agafat
de les mandonguilles
el pa ratllat
i la tomàquet
i això
ens canvia completament
la sopa
i és una sopa
doncs com a molt més nutritiva
una miqueta més pesada
més contundent
i que també
doncs fa aquestes funcions
a vegades de platònic
per sopar
perquè també porta la carn
i porta la sopa
i per últim
no sé si l'he explicat
jo diria que sí
algun any l'he explicat
una sopa
que a mi em té boig
que m'agrada molt
que està carregada d'història
que és un plat mitjaval
i que té un nom molt conegut
que és el menjar blanc
però amb salat
que seria
el menjar blanc de Reus
de tota la vida
que en francès
li diuen blanc manger
i el blanc manger
diuen els francesos
que és d'ells
nosaltres diem que és nostre
i hi ha aquí
l'eterna baralla
i tots dos tenim raó
perquè el blanc manger
que és el menjar blanc
que aquí ve la confusió
una cosa és el dolç
i l'altra és el salat
i llavors el dolç
és el que coneixem
d'aquella espècie de crema
d'ametlles
i el blanc manger salat
és la sopa d'ametlles
que és la que vaig explicar
que és un plat
d'origen mitjaval
d'origen francès
de la Catalunya Nord
que hi ha qui ho fa per Nadal
la sopa d'ametlles
que la fem per Nadal
per Nadal és un plat habitual
molt habitual
és molt senzilla de fer
i espectacular
de veritat
encara que el trobeu senzill
proveu-ho
de veritat us ho aconsello
perquè és molt bona
nutritiva
i bueno
sí, nutritiva
forteta
és ammetlla
és ammetlla
i nata
porta nata
adeu-vos
doncs mireu
aquí també partim
d'un caldo de gallina
important que sigui
caldo de gallina
per donar-li consistència
però que no sigui
protagonista
important que sigui gallina
farem servir
en aquest cas
estic parlant
per 8 persones
un litre i mig
de carlo de gallina
per mig litre
de nata
500 centímetres cúbics
de nata
nata líquida
per a muntar
com sempre faig servir jo
o sigui
en total
tindríem dos litres
de líquid
el que faríem
és comprar
unes ammetlles
marcona
d'aquelles crues
d'aquelles que no són allargades
sinó que són més aviat rodonetes
i les posaríem a torrar al forn
però poquet
que no vull que em quedin molt torrades
però que trenquin el color
perquè li dóna més gust
a l'ammetlla
en pic que ens hagin trencat el color
agafarem aquell caldo
tirem dues cullerades
dintre d'un pot
amb les ammetlles
i amb el túrmix
ho triturem
ben triturat
si en trobem alguna ammetlla
després del plat
no passa res
també és agradable
allò crec crec crec
també és molt agradable
i queda molt bona
i tot això
ho posem a l'olla
el caldo
la nata
i les ammetlles triturades
i ho arrenquem al bull
en pic arrenqui el bull
i tirarem
per aquesta quantitat
que hem parlat
que en total són dos litres
100 grams de sèmola
sèmola de blat
o sèmola de moresc
vull dir és igual
una sèmola
i la fem bullir
uns 20 minuts
perquè la sèmola
o bulliu 15 minuts
i en deixeu reposar 5
perquè la sèmola
es dilati bé
i ja està
rectifiqueu de sal
rectifiqueu de pebre
i ja està
però de veritat
que dius
ostres
bueno vaja
però no es veu complicada
el tastes
i de veritat
que és d'aquelles coses
que ho recordes
aquí no hi afegim res més
no
té prou personalitat
es pot acompanyar
amb algun tipus de ceba tendra
queda molt bona
per la diferència
a més la ceba
neteja molt
és molt antioxidant
i acompanya bé
aquest plat
que porta bastant de gràcia
pel tema de la nata
jo l'he vist menjar
amb grills de ceba
o amb una manida de ceba
per acompanyar
però si no
també amb uns costonets de pa
si voleu
o res més
o de cullerades
que és com ens la mengem tots
molt bé
hem fet sopes nutritives
i que a més a més
són plats
alguns d'ells
fins i tot
els podríem qualificar
de festa
o plats molt especials
aquell caldo
que fem
amb el nap
el porro
l'api
tot això
i la gallina
doncs ja està bé
val la pena tenir congelat
o a la nevera
però de tant en tant
aquestes sopes
una mica trenquen
la monotonia
de l'hivern
sí
i aprofitar també
les escudelles
que com has dit abans
l'has comentat
doncs no perquè no l'havíem dit
no s'hagi de fer
al revés
vull dir jo crec que és una gran
una gran sopa
i una sopa que està
en totes les cultures
amb els seus noms
que si el putxero
que si el no sé què
que si el cocido
que si el cocido
totes les cultures
tenen escudella
amb els ingredients
de cada cultura
i és lògic
i no l'hem d'oblidar
a més crec que és molt bo
jo ja sabeu
sempre penso en la canalla
però doncs és un plat
que porta moltes coses
i fa que la canalla
vagi tastant de tot
vagi enriquint
la seva dieta
doncs
porta cigrons
porta botifarres
moltes vegades
porta col
porta ceba
porta coses
que d'una altra manera
a vegades costen una miqueta
introduint la dieta
dels infants
i d'aquesta manera
tot barrejat
sempre és més festa
i sempre entra millor
la pilota
el sucre de carn d'olla
que d'una altra manera
de menjar-la
vull dir
però jo crec que és un plat genial
un plat boníssim
i un plat que
si abuseu una mica
de la verdura
per posar-la una miqueta
al dia
queda molt bo
també
o sigui
si hi posem
més bejuquetes
que normalment
no se n'hi posen
però tallades
tallades petites
perquè no sigui
un lava joca
de la patata i bejoca
sinó
donar-li una miqueta
de color
unes pastanaguetes
que ja se n'hi posen
doncs aquells naps
i aquelles xirivies
sobretot
que és aquell gust
tan especial
aquella pastanaga blanca
pels nens
si voleu
doncs tot això
fa enriquir
aquest paladar
de la sopa
pels grans
i pels petits
vull dir
fa que puguis disfrutar
d'una cosa tan senzilla
com l'escudella
plenament
doncs gaudirem
de totes aquestes sopes
Francesc
el febrer
com deies
marxes de vacances
això fa que tanquis
el restaurant
uns dies
però aquest mes de gener
resta obert
ara el gener obert
fins al 30 o 31
que cau el dia 1
sembla que és dilluns
que és quan comencem
les vacances
de l'1 al 15
la primera quinzena
com cada any
de febrer
aquest any
ens quedarem per aquí
aprofitarem per fer
algunes
alguns apanyos
i algunes cosetes
home
igual fem alguna escapada
al Perineu
o alguna cosa així
que val la pena
encara que sigui
a tocar neu
però doncs
aquest any
ens portarem bé
i ens quedarem per aquí
per tant aquest any
no ens parlaràs
d'aquells formatges
italiens
segur que algun pecat
gastronòmic faré
i segur que alguna cosa sortirà
Francesc Lledó del Quimqui
m'encantats de retrobar-te
després de les festes
moltes gràcies
i fins la propera setmana
fins la setmana que ve