Francesc Lledó, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ara em comentaves que realment tenim fins a 5 deos d'oli d'oliva a Catalunya.
A Catalunya, n'hi ha 5 denominacions d'origen perfectament establertes
i perfectament identificables en les botelles,
amb les seves característiques i propietats diferencials dintre del nostre territori.
Sí, sí, és una passada.
Molt bé, doncs avui parlem d'oli, però deixa'm compartir amb els oients l'èxit.
Quan parlem de fracassos a la cuina, també ho diem,
però també d'èxits que vam tenir amb aquest risotto de galeres
que vas explicar la setmana passada.
Són d'aquells plats que t'acobardeixen una mica,
que dius que això sembla molt complex, molt fàcil i molt senzill de fer.
A la més, el risotto de galeres no tenia massa, no?
No, no tenia res.
Pocs ingredients. L'origen et fa por perquè hi ha poca cosa
i dius, vols dir que tindrà poc gust d'això?
Doncs el resultat és extraordinari, eh?
És extraordinari.
És que, a veure, si toquem la carxofa i toquem la galera,
barreja-ho amb el que vulguis.
És espectacular, és espectacular.
Mira, algú que també va fer el risotto de galeres
i que vol compartir aquesta experiència aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Les galeres estan en el seu millor moment,
ja ho explicàvem la setmana passada,
i l'oli, afortunadament, és un producte de llarga durada,
però sempre és interessant consumir-ho, aquell oli acabat de sortir del molí,
ja és una experiència extraordinària, amb una llesca de pa.
Sí, sí. A veure, jo el que us volia...
Potser n'hem parlat alguna altra vegada, segur, dels olis aquí,
però avui fem un programa monogràfic perquè, entre altres coses,
a mi m'ha sorprès el tema aquest de les denominacions d'origen.
Recordem-les així breument, la més coneguda, la més propera,
és potser la siurana, la que coneixem tots,
que és només d'oliva barbequina,
és l'única denominació d'origen de les catalanes
que només s'admet aquesta varietat d'oliva,
i que es fa a la Ribera d'Ebre, al Priorat, al Baix Camp,
al Camp, al Tarragonès i a la Conca de Barberà.
A Catalunya només es fa arbequina per fer oli?
No. Aquesta és l'única deó que només es fa amb arbequina.
El reste tenen diferents varietats.
Però el que és siurana, per això també potser,
és la més apreciada.
O sigui, a mi particularment,
sobretot a principis de temporada,
perquè l'oli té una evolució,
i l'arbequina és molt bo recient premsat.
O sigui, d'ara fins a l'estiu.
A partir de l'estiu, l'arbequina és tan sensible,
és tan espectacularment sutil,
que aquesta sutilesa, amb la calor, la va perdent.
I llavors es queda amb un oli una miqueta més neutre
que d'altres varietats que fan que tingui més cos
i que aguanti millor les altes temperatures de l'estiu.
I llavors, potser, a partir de l'estiu,
es poden fer servir altres,
sempre tot l'any es poden fer servir.
Però vull dir que a partir de l'estiu
hi ha olis que han aguantat molt millor
aquesta passa del temps
i que donen millor resultat en amanides,
sobretot en cru, al paladar.
A veure, no entrarem en qualitats,
que segurament els experts ho saben,
però a nivell de paladar,
a mi personalment, el que més m'agrada
és l'oli de l'arbequina,
de tots els olis d'oliva que hi ha.
És el que m'agrada més.
No vull dir que sigui el millor,
ni de bon tros, però particularment.
És més floral, més fruitat, més utilitzat.
La personalitat pròpia,
que pot anar per la vida sol.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest seria el cas del ciurant.
Després tenim la D.O.
Oli del Baix Ebre, Montsià,
que en aquest cas fan servir les varietats
morruda, sevillenca i farga.
Aquí no hi ha arbequina.
Les tres?
Les tres varietats.
A l'hora.
A l'hora, sí.
I normalment en aquest cas
no es distingeixen per varietats,
sinó que es fa una barreja,
sense criteri de proporcions ni res,
sinó tal com venen, les barregen.
I així com parlem de D.O.
Siurana, quina D.O. té aquesta?
Aquesta és la D.O.
Baix Ebre-Muncià.
Baix Ebre-Muncià.
Baix Ebre-Muncià.
Que comprèn, evidentment,
una part del Baix Ebre,
perquè recordem que hi ha la Ribera d'Ebre,
que estava a Siurana,
i el Baix Ebre.
I el Montsià té aquesta seva pròpia D.O.
Per característiques de clima i tal.
Aquí en aquest lloc fan un oli,
amb aquestes varietats,
que és dels que aguanten molt bé
el pas del temps,
potser recient premsat,
estan molt bons també,
perquè aquests són olis de gran qualitat,
però a partir de l'estiu,
són olis per consumir a partir de l'estiu,
que aguanten molt bé.
Quan l'arbaquina comença a davallar,
aquests aguanten amb personalitat i caràcter.
Aquest val la pena esperar-se una miqueta.
Val la pena esperar-se una miqueta.
Deixar-lo reposar.
Després tenim un altre D.O.,
que és terra alta,
oli de la terra alta,
tal com seria la D.O. terra alta de vins,
i és amb olis.
I en aquest cas,
la reina és l'empeltre,
una varietat d'oliva que es diu empeltre,
que a mi m'agrada molt també,
és una varietat que també es pot consumir
ara, recent premsada,
és una varietat com l'arbaquina,
en quant a floral i això,
però que té un punt de verd,
sense amargar gens,
però té un punt de verd que a mi m'agrada molt,
per fer segons quines,
per exemple,
per fer salses tipus romesco i això,
no, jo faria servir una arbaquina de ciurana,
però per fer vinagretes,
per combinar sobretot amb fruita,
vinagretes que van després amb fruita o això,
aquest punt de verd,
a mi m'agrada molt de l'empeltre,
i és una varietat amb molta personalitat,
també, com en el cas de l'arbaquina,
doncs, a més, aquí a la Terra Alta,
a part de l'empeltre,
fan servir arbaquina, morruda i farga,
també,
però hi ha d'haver un mínim d'empeltre
en totes les barreges,
o sigui, no pot ser un oli que no hi hagi empeltre,
i normalment ha de ser al voltant del 80%
d'aquesta varietat,
o sigui, que tenim un oli també en personalitat.
Més que arribar a la pena,
perquè si aneu al súper,
doncs, si fixeu,
ells dir, ostres, mira,
avui hi podem fer una cata d'oli,
són coses divertides que es poden fer.
El que passa, Francesc,
i això em va bé que,
a vegades, per tastar aquests olis,
has d'anar, doncs,
quan fan les fires dels olis,
a determinats establiments molt especialitzats,
perquè als súpers i a les grans superfícies,
olis que t'identifiquin les D.O's,
sobretot d'aquí,
és encara una mica difícil trobar-ne.
Bé, és la diferència entre la gran superfície
i el petit comerç,
que tots s'han de guanyar la vida,
però tenim, jo crec,
aquí a Tarragona grans professionals
que podeu trobar-ho,
aquests tipus d'olis ben identificats.
Un altre,
aquest una miqueta més grillat,
diguem-ne,
una miqueta més de vent,
que seria l'oli de l'Empordà,
l'oli aquell del nord,
de la Tramuntana,
és un oli molt viu,
és un oli també amb personalitat,
és un oli també amb varietats
com l'ergudell,
la corinell i la verdial,
i a més també pot portar un 20% d'herbequina.
Són olis potents,
són olis que aguanten bé l'estiu,
i són olis amb caràcter,
o sigui,
d'aquests que quant als tastes dius,
ostres, això és un senyor oli,
un senyor oli de caràcter.
Són olis que els farem servir
quan vulguem enfatitzar aquest oli
amb elegància.
No tenen acidesa,
no tenen molèstia,
però són olis que se deixen notar,
que es deixen,
que es deixen,
noten la seva presència.
És un oli que m'agrada molt,
per exemple,
amb un bon pa torrat amb all,
i un oli d'aquests una miqueta potents,
si damunt hi poses una cosa que predomina,
llavors aquest oli li respon bé.
En canvi, un herbequí a vegades,
segons com,
se'l menjaria l'all.
Me'n queda una,
que és el conegut,
un dels més producció,
que seria les Garrigues.
I en projecció fora d'aquí,
que comprèn les comarques.
L'anterior que hem dit,
l'Empordà,
és a l'Empordà,
Baix Empordà,
Pla l'Estany,
que seria el que és la zona de Banyoles,
i Gironès,
serien les comarques on es fa
l'oli de l'Empordà.
I per últim,
les Garrigues,
que en aquest cas és
Arbequina i Verdiell.
Són a més aquestes dues varietats,
les que es fan
l'oli de les Garrigues.
Les Garrigues són uns olis
que a mi m'agraden molt
per la seva regularitat.
O sigui,
és un oli que no és mai ni el millor,
ni és mai el pitjor.
Vull dir,
sempre és un oli que cada any
té una regularitat,
una qualitat
admirable.
Vull dir,
és un oli
que el podem consumir perfectament.
Allò de dir,
hòstia,
les Garrigues el pots comprar a Cegues,
no cal mirar la marca.
És un oli
que ha aconseguit
un nivell de qualitat
admirable.
així com amb altres lliures
has de vigilar
segons quina persona
el fa
perquè sigui més bo
o no tan bo.
Però han aconseguit
realment un nivell admirable
i és un oli
que s'exporta molt bé,
com bé deies tu.
Tots aquests olis,
com abans ja apuntaves,
m'agrada més aquest oli
per fer,
per exemple,
la salsa romesco
i aquest altre m'agrada
per una altra cosa.
Clar,
independentment
del nostre gust personal
del paladar,
tècnicament,
segur que uns són més útils
per un tipus de preparació
que no pas per unes altres.
Sí,
és una qüestió
de paladar,
quan els tastes
tot el que et diuen
a la boca
després és el que
et transmetrà
el plat.
Llavors,
no ho sé,
per exemple,
a mi per amanir
una amanida
de verda
on hi hagi
enciams amars
i això
i has de buscar
un oli,
per exemple,
aquest del Baix Ebre Montsià
que donava aquestes notes
una miqueta verdes
per mi.
Ara,
si fas,
per exemple,
uns cigrons
o uns fesols
a més allò
amb un raig d'oli
i oliva
amb un bon ciurana
que complementi
la fruita
amb aquest allagum
jo crec que hi va
fantàstic.
O com bé dèiem abans
amb el pa torrat
i això
de l'Empordà.
Cada oli
té les seves característiques,
inclús olis,
estem parlant d'olis
de Catalunya
perquè m'agrada
fer país,
però tenim olis
andalusos,
tenim olis de Navarra,
tenim olis d'Aragó,
tenim olis
de molts llocs d'Espanya,
inclús del rest
del món,
olis italians,
que a vegades...
Els italians
a vegades
han estat
sota sospita,
a vegades
la gent
que està
davant
de les D.O's,
no sé actualment,
però històricament
deien,
no sé si era
una llegenda urbana
fa anys,
que s'enduien
l'oli d'aquí
i l'etiquetaven
com si fos italiana.
Bé,
jo hi he estat
investigant una miqueta,
he estat parlant
amb gent
que hi entén
moltíssim,
tinc bons amics
que hi entenen molt,
i si realment
hi ha aquesta
història,
o sigui,
realment
hi ha un oli
d'aquí
que se'n va
cap allà,
però és
perquè allà
tenen realment
uns olis
de molta qualitat,
amb unes veritats
autòctones
molt interessants
i són uns olis
que són
tan,
tan,
tan potents,
tan bons,
però potents
amb elegància,
no és un oli
potent dolent,
sinó que és un oli
realment
molt bo,
molt elegant,
que permet
una dissolució
amb olis
d'aquí
més neutres
i que fa que
llavors
sigui una miqueta
més comercial,
diguem-ne.
Ho barregen
el seu oli
amb oli
que importen d'aquí.
Amb oli
que importen d'aquí.
Però quan parlem
oli d'aquí
no parlem
d'oli català,
perquè l'oli català
estem parlant
de la màxima qualitat
a Espanya
i de molt poca
producció,
encara que ens sembli
a vegades
que en tenim molt,
són produccions
molt limitades,
si tu parles
realment amb gent
que s'hi dedica,
jo tinc amics
que es dediquen
a exportació d'oli
i diuen
és que no val la pena
ni trucar a les cooperatives,
diuen que les produccions
que fan aquesta gent,
inclús cooperatives grans,
diuen que no...
En antros
no ens mouen
al país,
no ens mouen
a la indústria.
En canvi,
grans productores oleaiques
com és Andalusia,
aquests sí que tenen
unes produccions
realment importants
i llavors aquests sí
que compren olis,
els compren
els més neutres possibles
per poder-los enviar
tant a França
com a Itàlia
com a altres països
i poder fer barreges
per anar al mercat.
Clar,
i curiosament,
independentment
de la producció,
a mi em dóna
la sensació
que l'oli
que produïm
aquí a Viciurana,
aquestes que són
més properes,
d'un any per l'altre
no s'apuja el preu gaire?
No,
de moment no.
De moment no, eh?
No,
com tot el mercat,
ara amb la crisi
és al revés,
jo aquest any
el tinc més econòmic
que l'any passat.
Tenint en compte
que altres productes
sí que d'anun any
i per la demanda
i tot plegat
s'apuja molt...
Enguany,
jo,
els meus proveïdors
m'han abaixat el preu
de l'oli,
una miqueta,
no massa,
però la garrafa
de 5 litres
al voltant
d'euro i mig,
que Déu-n'hi-do,
doncs,
i en canvi
la qualitat
en guany
és excel·lent,
excel·lent,
té una qualitat
perquè hi ha hagut
uns anys
que hi ha hagut
problemes
en algunes zones,
no en totes,
però que doncs
heu fet gelades
o llavors fa que l'oli
d'algunes zones
a vegades no tingui
la màxima,
màxima qualitat,
no?
Però aquest any
en totes les zones
hi ha una qualitat
excepcional,
degut a les pluges,
degut al temps,
degut a tot això
perquè no oblidem
que ve d'un arbre
que al fi del cap
transmet el rigor
del clima
de l'any,
com el vi
i com altres productes.
No m'agradaria
acabar el programa
d'avui sense parlar
una miqueta
de les seves propietats,
de sobres conegudes,
però i també
dels indicatius
de les etiquetes,
no?
Perquè, per exemple,
oli verge,
què vol dir oli verge?
Oli verge,
quan veiem oli verge
a l'etiqueta
no és perquè sigui
diví,
sinó que té unes...
És diví.
És diví,
sinó perquè té
unes propietats
que han de complir,
no?
Un sistema de producció.
En aquest cas seria
l'oli verge
ve d'olives,
d'olives,
és igual la varietat,
però per la dominació verge,
que han estat
premsades mecànicament,
o sigui,
que són de primera
premsada mecànica,
o sigui,
no s'hi poden afegir
ni productes químics,
ni es poden acalentar,
ni res,
amb fred.
O sigui,
s'ha d'agafar l'oliva,
es premsa amb fred
i el que surti
allò és oli d'oliva verge extra,
no es pot fer res més.
Una segona premsada,
un acalentament,
afegir-hi a vegades
algun tipus de producte
per pujar el rendiment,
passaria a ser
oli d'oliva,
i punto.
No caldó
especificar.
No verge,
exacte.
Fixeu-vos-hi també
en les etiquetes,
a vegades,
aceita d'oliva,
oli d'oliva,
és una cosa,
i oli d'oliva verge,
és una altra cosa.
I quan posa extra,
llavors és que ha passat
un parell de cates,
o sigui,
el verge només indica
el procés mecànic,
però tu pots premsar
una oliva podrida,
perquè ens entenguem,
que no és mai el cas,
però perquè ens entenguem,
i seria un verge.
Però extra,
llavors ha de superar
unes cates organolèptiques,
i segons les DOS,
han de passar
un veremo
dels sis i mig,
dels set,
de les votacions,
que hi ha un panel de cates
que es va votant
olfacte,
no sé què,
gust,
no sé què,
i van puntuant.
Doncs,
perquè sigui extra,
han de passar
dels sis i mig,
dels set,
depèn de l'ADO.
Per tant,
l'extra verge
sempre serà
més bo de qualitat
que el verge només.
Sí.
És obvi.
Sí,
o sigui,
a vegades fixem-s'hi
perquè hi ha oli d'oliva,
oli d'oliva verge,
i oli d'oliva verge extra.
L'extra ens dona
més garanties encara,
perquè hi ha hagut uns senyors
que l'han tastat
i han dit,
doncs aquest oli no té defectes,
aquest oli...
O sigui,
el que es busca sempre és
l'absència de defectes
i que hi hagi
unes bones qualitats.
Ara,
seria tant un extra,
podria ser un extra,
doncs,
un oli d'Andalusia,
un siurana,
o sigui,
no té res a veure amb el gust,
diguem-ne,
cada oliva.
Si no el procés.
Exacte,
cada oliva tindrà el seu,
però,
doncs,
pot ser un oji blanca,
pot ser el que sigui,
però ha d'estar ben fet,
ha de tenir una estructura,
no ha de tenir olors de podrit,
no ha de tenir una acidesa,
o sigui, organolèpticament
ha de ser bo.
Dit això,
també recordar ràpidament
el que és superbo
per moltes coses,
com ho sap tothom,
dieta mediterrània,
no?,
és la base.
Jo crec que és un producte
molt barato,
per què?
Perquè
és el medicament
de cada dia,
diguem-ne,
perquè ens entenguem.
I condeix molt,
i condeix molt,
inclús per fregits.
I us vaig a dir per què,
perquè sí que fregir
amb oli d'oliva,
doncs clar,
no gastarem mig litre
o un litre cada vegada.
Creix quan el poses a la paella
més que els altres.
Creix,
i a més que jo crec
que és bo també
una miqueta fent-ne així
una miqueta com un acudit,
perquè,
primera,
fregir no és gaire bo.
O sigui,
no ho hem de fer gaire sovint.
I si hi ha crisis
i fregim amb oli d'oliva,
per no gastar,
fregirem poc.
Bona cosa,
bona cosa.
I el poc que fregim,
si fregim amb oli d'oliva,
fregirem saludablement,
perquè és el que aguanta millor
les temperatures.
Fins i tot tinc entès
que així com els girassols
i altres olis,
el d'oliva
es pot reutilitzar.
Es pot reutilitzar,
sí.
Ara,
sempre anem baixant
la salut,
sempre que reutilitzem
anem baixant salut.
Sobretot,
si es reutilitzes
aviat,
perquè un oli fregit
i guardat
una setmana
o dues setmanes
anem baixant qualitat
i anem baixant salut.
Però,
de totes maneres,
sí,
es pot reutilitzar.
A més,
és superbo
per la mucosa,
prevé les úlceres d'estómac,
ajuda els intestins
a fer la seva funció.
És molt bo
contra el restrenyiment.
Ajuda a prevenir pedres
tant de la vesícula biliar
com dels ronyons.
Què més?
Estimula
l'assimilació
del calç
pels ossos.
Jo això
no ho sabia,
no?
Ajuda també
a assimilar
les vitamines,
perquè la majoria
de vitamines
són liposolubles
o moltes d'elles
i això què vol dir?
Que necessiten
una graça
per dissoldre'ls
i assimilar-les.
Com l'A,
la D,
la E,
la K,
si no tenim aquest greix
per assimilar-les
no les assimilarem.
Clar,
si hi posem un greix animal
també les assimilarem,
però ens produirà colesterol.
En aquest cas
és tot el contrari.
L'oli d'oliva
el que fa és netejar
del colesterol dolent
el nostre cos,
perquè l'oli d'oliva
porta colesterol
però del bo
que se'n diu.
Llavors són unes estructures
molt més complexes,
molt més grans,
que al ser tan grans
no s'enganxen
a les parets arterials
i al revés
fan com de rasclet
que van passant
per les artèries
i van arrastrant
tot el colesterol dolent
que s'ha enganxat
a les parets
i van netejant
fan com això,
com un raspallet
que ens n'és netejant.
No ho sé,
és un producte
superaconsellable
de casa nostra
i si, clar,
si consumim d'aquí
molt millor
i jo crec que és econòmic
per això,
perquè ens dona salut.
Qualsevol couseta
que haguem d'anar
a la farmàcia
després a comprar
ens costarà molt més
i jo crec que l'hem de fer
servir sempre,
sempre a tot arreu.
a la paella,
a tot arreu.
I t'oblides?
No, no t'oblides
perquè és evident,
és que és boníssim.
És molt bo, a més.
És que és boníssim.
És que a més,
a nivell gustatiu,
mireu,
jo havia apuntat aquí
així molt ràpidament
vinagretes,
ho sabeu tots,
un pot de vidre
d'aquests de
de marmelada buit,
la guardeu amb tapa,
sobretot,
i tireu oli d'oliva,
més o menys són
deu parts d'oli
i una de vinagre,
una miqueta de sal,
una miqueta de pebre,
a mi m'agrada
un puntet de mostassa
i el que vulgueu.
I podeu tirar juliverna més,
i fareu una vinagreta juliverna,
i podeu tirar avellanes,
i podeu tirar el que vulgueu,
i podeu fer vinagretes.
Tapeu el pot
i sacseu ben sacsat
i teniu una vinagreta
en 10 segons,
que és d'aquelles coses
que a vegades ens interessen.
En podem fer confits,
per exemple,
recordem-hi alguna vegada,
potser ara fa molts anys
que no ho dic,
jo faig un confit de verdures,
que ara és època,
per fer-lo,
que està boníssim,
amb oli d'oliva,
que és agafar.
Si ho feu amb carxofes,
a mi m'agrada molt,
potser no queda tan bonic,
perquè la carxofa
tendeix a enfosquir-se una miqueta,
però és igual,
és tan bo
que de veritat
que oblidarem una miqueta el color.
Agafem carxofes,
agafem quatre bejoques,
unes bejoques,
pot ser d'aquesta pera
una doble,
mentre sigui fresca,
aquí en aquest cas,
quan fem conserves,
sempre buscar verdures molt fresques,
no agafem els racons
de la nevera
per fer la conserva,
perquè no ens sortiran bé,
han de ser cruixents,
dures i fresques.
Ara aquí comença a haver
alguna fabitxola,
alguna fabeta,
ja hi comença a haver el mercat,
això ens hi donarà,
inclús amb vaina i tot,
d'aquestes que són d'aquelles petites,
cap dintre també.
Com ho fem tot això?
Doncs mira,
agafem les verdures,
les escaldem amb aigua i sal,
i si voleu hi podeu tirar
una gota de vinagre
amb aquesta aigua,
i agafem les carxofes,
talladetes,
i una escaldada vol dir
comptar fins a 20,
les tirem dintre,
comptem fins a 20
i les traiem.
I ja les posem
en un pot de vidre.
Agafem les bejoques
tallades així grosseres,
també escaldades,
20 segons,
i cap al pot.
Agafem aquestes fabetes
quan hi hagi pèsols frescos,
tot això,
escaldadet,
i cap al pot.
Llavors,
a mi m'agrada posar-hi
una pell de taronja,
que prèviament
l'han pelat
el més llarg possible,
i l'han penjat
durant 10 o 15 dies,
perquè se'n dessequi,
i la posarem a dintre,
també un tros
més o menys de mig pam,
i a mi m'agrada també
una miqueta de menta,
una fulleta o dos de menta,
i si voleu,
a mi també m'agrada molt,
unes gotetes de nís,
de nís al mono,
allò nís d'ampolla,
nís de licor,
no nís estrellat.
Tot això,
quan ho tinguem,
hi posem una miqueta de sal,
hi posem,
si us hi agrada,
una miqueta de pebre negre,
i ho cobrim tot aquest pot
d'oli d'oliva,
o sigui,
anem picant
perquè les verdures
quedin ben atapeïdes
per no gastar molt d'oli,
però hem d'anar tirant oli
fins que quedi completament cobert.
Tapem el pot
i l'esterilitzem,
el deixem al bany Maria
durant 20 minuts.
És una conserva
que s'ho durarà un any,
un any i mig,
que no cal que espereu
consumir-la tan lluny,
però a partir de 15 dies
està espectacular.
Només obrir el pot,
escorre-la,
aquell oli el podeu reprofitar,
aquell oli,
inclús per fer després...
Per a te'l gustet de la verdura,
més a més.
Allò,
només,
o fred,
o un arrosset,
el sofregit d'un arròs de verdures,
podríem utilitzar-ho.
Cru,
cru,
perquè és tan bo,
ja està tan confitadet
que fer una escalibadeta,
per exemple,
a mi m'agradava molt
fer uns paurotets escalibats
i posar la muntanyeta
aquesta de verdures
al damunt,
oh,
espectacular,
o doncs amb una amanida,
o són verdures
per acompanyar també
un bistec a la planxa,
el que vulgueu.
Era una manera molt bona
també de consumir verdures
confitades
amb oli d'oliva,
en aquest cas.
Com sempre que ve el francès,
ens ha girat feina,
la setmana passada
vam preparar plats de galeres,
aquest cap de setmana
jo m'imagino
que més d'un
i més d'una
anirem a fer
aquesta conserva
de verdures
en oli.
Com van els plans
el Quim Quimà?
Bé, bé, bé.
La setmana del bacallà,
els de les jornades del bacallà?
Estic preparant el bacallà
que serà la setmana
al voltant del 20,
perquè el 26,
em sembla que és 24,
25, 26 o alguna cosa així,
o sigui,
dijous, dientres, dissabte
ja la Dixilan,
doncs la setmana abans
farem el bacallà,
estic ja preparant-ho,
jo crec que la setmana
que ve dins la carta sencera
farem un mail també
com sempre
a tots els clients
que volen
que els informi
d'aquestes activitats,
però estic il·lusionat,
jo amb el bacallà
se'm posen els pèls de punta.
Home, i un bacallà
confitat amb oli d'oliva
també, d'on i do, eh?
Increïble, increïble,
increïble,
és una bona combinació
carxofes i bacallà,
ui, bacallà embrandada,
bacallà empedrats,
ui, és que...
No cal que reserveu
ara per les jornades,
però quan s'acosti la data
sí que us ho recomanarem
que reserveu al Quim Quima,
mentrestant,
doncs el funcionament
del restaurant
és l'habitual.
Normal i corrent,
i anant treballant,
anant fent algunes calçotades,
que és època
a casa.
Francesc Lledó del Quim Quima,
com sempre,
un pla i moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana.
Molt bé, fins la setmana que ve.
Adéu.