Com cada dimecres ens curem en salut
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pao i Santa Tecla.
Ens acompanya gairebé, com cada setmana,
el coordinador assistencial de la xarxa,
el doctor Josep Mercader. Bon dia.
Benvingut. I avui saludem el doctor Manel González.
Ell és el responsable
de la Unitat de Medicina de l'Esport.
Doctor González, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quant de temps que no venia, no?
No el deixeu sortir?
El doctor González?
És que té molta feina.
Ja m'ho penso, clar.
Està tot el dia fent revisions esportives.
Com que ara tots hem de fer esport.
La setmana passada, amb les dietes,
la diabetes, els colesterols,
ens va quedar com el cor encongit.
De dir, vinga, molta dieta.
I avui tornem a la càrrega, no?
Però des de l'exercici físic.
Avui exercici.
Són els dos millors sistemes
per evitar les malalties,
que és el que pretenem, evitar malalties.
I té moltes prestacions, això de l'exercici,
perquè el doctor Marc Adé, a micrófon tancat,
ara ens explicava que hem fet un estudi,
un hemotècnic,
i resulta que això que ens passa gairebé a tots,
a partir d'una certa edat,
que perdem una miqueta la memòria,
fent esport també es reactiva la memòria.
Sí, hi ha un estudi recent
que demostra que les persones que fan esport
d'una manera regular i continuada
tenen més capacitat cognitiva
i tenen més memòria que les que no ho fan.
Amb la qual cosa es torna a demostrar
que l'exercici físic és una part important
per mantenir la salut,
i en aquest cas la salut mental.
La salut, el tipet, el cap,
és a dir, que no hi ha cap contradicció,
contraindicació contra l'exercici en aquest cas.
S'ha de fer d'una manera regulada,
moderada,
amb un exercici que sigui adient
a l'edat que té cadascun,
i prèvia a una revisió mèdica
que la podem fer a la xarxa sanitària,
el doctor González,
de la seva unitat de Medicina de l'Esport.
Ja ho veieu, són inassequibles al Desalé,
i la campanya la tenen en marxa de manera permanent,
però, més a banda,
ja està més que demostrat que és necessari.
Des d'aquest punt de vista,
si feu una mica de memòria,
perquè va tenir molt de ressò
a través dels mitjans de comunicació,
fa un quant temps es va posar en marxa
una pràctica,
i és que des de les àrees bàsiques de salut,
el nostre metge de capçalera,
com s'ha dit tota la vida,
si ens havia de receptar
o un medicament ho feia,
però també ens donava aquesta possibilitat
d'esmenar petits problemes
a través de l'exercici físic.
Això s'ha anat implantant de mica en mica,
i també a les xarxes, clar.
Evidentment, la xarxa és impulsora
i, a més a més,
és precursora d'aquesta idea,
en el sentit que l'exercici físic
s'ha de considerar cada vegada més
com una eina,
com un tractament,
com una eina farmacològica,
amb l'avantatge que, a més a més,
no costa diners,
o costa pocs diners,
i, a més a més, serveix per moltes coses.
Aquí hem parlat del colesterol,
hem parlat del tema...
Aquí s'havia d'afegir el tema de l'Alzheimer,
el tema a nivell psicològic,
el tema de l'ansietat, el tema...
El problema d'ossos i musculars, també,
a nivell muscular,
a nivell d'osteoporosi,
a nivell d'alguna manera,
després de coordinació,
evitar caigudes,
hi ha tota una sèrie d'elements que serveixen,
però, bàsicament,
el principal objectiu d'aquesta campanya,
a nivell que va ser Catalunya,
era evitar tots els problemes
derivats dels hàbits no saludables,
com podria ser l'obesitat i el sedentarisme.
En aquest cas,
la hipertensió,
la diabetes,
les dislipèmies,
problemes cardiològics,
i tot això degutxa
a un problema
que és la falta de funcionalitat,
la falta de funció,
que és el sedentarisme.
I això com se sanifica
a la consulta del metge?
Fem un...
Sí.
Parlem...
Un estereotip.
Primer,
fer un consens.
Vol dir,
posar-se d'acord tots els actors,
com diuen els advocats,
és agafar els metges,
les infermeres,
és licenciar d'educació física,
els metges de l'esport,
la secretaria general de l'esport,
el Departament de Salut,
posar-se d'acord
per veure realment
que fem tots una mica el mateix,
que no anem fent unes coses unes altres.
I després es fem un programa
a 3 o 4 anys vista,
que en aquest moment
està en la fase 2,
inicialment es deia
un programa d'implantació progressiva
de l'activitat física,
que es deia PIP,
i ara en aquest moment
acabem la fase 1
d'un altre programa
que és el PAFES,
que és el programa
d'activitat física saludable.
El PAFES estava implantat
el primer amb 20,
ara són 75 àrees bàsiques,
ha estat l'any passat,
i aquest any
es posen en marxa 150 àrees bàsiques
en aquest sentit,
que el que es pretén
és que el metge de capçalera
i l'enfermera de capçalera,
o sigui,
l'equip d'atenció primària,
utilitzen l'exercici físic
com una eina terapèutica més,
igual que un podria ser
qualsevol altre fàrmac.
Això podríem dir,
home,
però tota la vida
quan hem anat al metge
s'aplica allò de fer-ho exercici.
Aquí diguem-ne que ja
s'especifica molt més
allò que ha de fer el pacient,
no?
Sí.
No és una recomanació només.
No, no és un consell,
sinó que és una prescripció.
Una prescripció,
com deia el doctor Mercade
fa un moment,
no és el dir,
escolta, miri,
vostè agafi,
jo què sé,
aspirina,
prengui aspirines.
No, aspirina vol dir,
miri,
vostè té aquesta indicació,
s'ha de prendre aquest tipus d'exercici,
n'hi ha diferents tipus d'exercici,
aleshores,
s'ha d'individualitzar,
s'ha de veure,
s'han de veure les indicacions,
s'ha de veure si aquest exercici
pot tenir algun problema
en funció de les patologies
o les problemàtiques
que pugui tenir l'individu,
s'ha de veure l'efecte secundari,
s'ha de veure tot allò
que es fa en qualsevol fàrmac,
el metge i l'enfermera
han de ser conscients
i han d'aprendre
a veure el mateix
que fan en els fàrmacs
i a partir d'aquí
fer la prescripció corresponent.
La prescripció és una mica més
en el sentit que és individualitzar
una pràctica
que no passa de ser un consell
sinó adaptat a les problemàtiques,
patologies de cadascú.
Justament per això,
quins serien els pacients tributaris
a rebre aquesta prescripció?
Ho dic en el sentit
perquè una persona
que vagi per un encostipat,
una grip,
que tingui un pes equilibrat,
que no tinc cap altre símptoma,
m'imagino que no entra
dins d'aquest circuit.
En tot cas,
en deuen ser uns perfils
molt determinats,
patologies més o menys cròniques
o algun risc
que han de tenir una malaltia
que esdevingués crònica.
Tu ho estàs dient,
a veure,
bàsicament són tres nivells.
El primer nivell seria tothom.
Tothom ha de fer activitat física
perquè això previndrà malalties
i això nosaltres l'anomenem
prevenció primària.
Tothom,
escolti,
eviti vostè estar gordo,
eviti tenir colesterol,
eviti no sé què.
En principi tothom
ha de fer una activitat adaptada
i a més si s'ho passa bé
i a més a més pot fer esport
i no té cap contraindicació,
fantàstic,
això una.
L'altre seria persones
amb factors de risc.
Persones que tenen
l'atenció una mica alta,
que tenen una mica de sucre,
que tenen antecedents familiars
o personals
amb problemes cardiològics,
problemes de tiroides,
de diabetes,
o sigui,
persones amb factors de risc
que tenen certa edat,
es considera l'edat
un factor de risc,
per exemple,
45 en homes
i 55 anys en dones
i a partir d'aquí,
segons té més o menys
factors de risc
se fa un altre tipus
de prescripció.
I l'altre nivell
que encara no està implantat
seria hi ha persones
amb les quals
l'exercici físic
pot formar part
del tractament de patologies.
El senyor que ha tingut un infart,
el senyor que té una diabetes implantada,
el senyor que és un hipertens,
el senyor que li han operat
i té una pròtesis de cadera,
de maluc, etcètera.
Això seria un nivell de patologia.
Aquest encara falta per arribar.
Falta una miqueta,
però Déu-n'hi-do.
Per l'experiència
que heu dut a terme fins ara,
la resposta,
medicació,
una píndola
cada vuit hores,
a veure,
més o menys,
si no se t'oblida,
això no suposa un esforç,
però fer un exercici
prescrit pel metge
suposa un esforç personal
de voluntat,
però també un temps.
La resposta,
què tal fins ara,
en general?
És complicat.
És complicat,
primera,
perquè hem de conscienciar
i convèncer
tots nosaltres.
Nosaltres hem d'estar convençuts,
igual que amb el tema del tabac,
igual que el tema de la medicació.
I després,
per desgràcia,
tenim molta medicació
que no s'està utilitzant,
molts hipertensos,
per exemple,
que abandona moltes vegades
les pastilles,
la hipertensió,
i això amb el món
de l'activitat física,
que com tu dius,
és actiu,
encara és més complicat.
Nosaltres ens ho hem de creure,
els hem de fer creure els pacients
i hem d'agafar els pacients
que s'ho creuen
perquè també ensenyen
altres pacients.
Aquest és una mica
l'objectiu i la filosofia.
I, bueno,
això és difícil
perquè canviar hàbits
de vida
és complicat.
Aquesta potser
és la part més complexa,
més que en si
les coses que hem de fer
que més o menys
amb això tenim consens.
De moment,
sí, digues, digues.
No, digues,
és el que deia el doctor González,
que el primer pas
és convèncer
amb els propis professionals,
que ja van sobrecarregats,
tenen les agendes carregades,
amb les visites,
els hem de espejar moltes coses,
i llavors prioritzar
aquest aspecte
sobre d'altres
i canviar aquesta dinàmica
de la pròpia consulta
és el primer pas
de tot aquest procés
que el propi professional
ho agafi
com una prescripció,
el que dèiem.
Amb el tema de les pastilles,
primer perquè hi ha un hàbit
de tota la vida
que el metge recepta pastilles
i després tenim uns senyors
que són els representants
de la indústria farmacèutica
que van darrere dels metges
a insistir, no?
Per tant,
el que nosaltres pretenem
és anar darrere també dels metges
per insistir
que aquesta prescripció
moltes vegades
substitueix
a una,
a dues
o a tres pastilles.
Només que pensem una mica
aquest tipus d'actuacions
que suma
aquella aspiració
que té el propi sistema sanitari
per moltes raons
i també nosaltres
que és la medicina preventiva.
És el que estem parlant,
un dels factors fonamentals.
En la última reunió
que vam fer
del programa PAS,
el Pafes,
està dintre
d'un programa més gros
que és el programa
d'activitat
i alimentació saludable
que forma part
d'un programa nacional
que és l'estratègia NAO.
és més gros,
és d'alguna manera
de català.
Quin embolic, no?
Sí, sí, és una mica complexa.
Tanta sigla.
Però d'això
fem reunions
al Departament de Salut
i una de les propostes
a nivell sanitari
és inclús
que l'activitat física,
la prescripció
forma part
dels objectius
dels professionals,
estigui entre les DPOs,
igual que està
el tema del tabac,
la hipertensió.
Fins que no aconseguim això
serà difícil,
però bueno.
també és difícil,
com ha dit ell,
avaluar després
quin grau de compliment
hi ha, no?
Teòricament,
els resultats
els podrem avaluar
al llarg termini,
quan hi hagi
una disminució
de la normalitat
i una disminució
de determinades patologies,
no?
Però amb el dia a dia
és difícil
saber si s'ha inclòs
dintre d'aquella visita
i dintre d'aquell marc
d'aquella entrevista
personal del metge,
doncs el fet
de donar-li
una sèrie d'indicacions
d'exercici físic.
De fet,
això ve a ser
una mica de prova
i vosaltres
des de la xarxa
en teniu molta experiència
amb la unitat
de Medicina de l'Esport
que tot i que hi ha
molta consciència,
en bona part
la població
encara manté allò
que fer esport
és un divertiment
i que no és gairebé
una obligació
per mantenir la salut.
I això vosaltres
ho veieu
perquè, clar,
sempre recomaneu
quan alguna persona
afronti per primera vegada
la seva pràctica esportiva
que es faci una revisió.
I no la fem.
Vull fer esport
i l'únic que he de fer
és comprar-me
les sabatilles
la bicicleta
però no hi penso
que prèviament
no estiguin malament
que em facin el meu electro,
que em mirin
les meves articulacions.
Això encara costa molt
d'implantar-se.
Sí, però va canviant
i t'ho diré
inclús als estudis
de grau superior
d'activitat física
als INEF
que ara són a les CAFES.
Abans n'hi havia dos perfils
que era el preparador físic
el que feia entrenament
d'esportistes de competició
per exemple
de tothom que fa esport.
Després estaven
els que feien gestió
i ara n'hi ha una línia
que gairebé
és quasi la meitat
de la seva feina
que és la línia de salut.
Ha començat una línia de salut
que és
que hauran d'aprendre
a fer activitat física
amb persones cada vegada
més grans
amb més patologies
dintre del món
perquè el món
cada vegada
anem a aquest nivell
cada vegada
tenir la mania
de viure més anys
intentar viure
més qualitat de vida
i això voldrà dir
canviar una mica
tots els hàbits
per poder implantar això.
Llavors la responsabilitat
que representarà
fer activitat
o prescriure activitat
en instal·lacions esportives
en persones amb patologies
obligarà a conèixer
aquests factors de risc
i obligarà a fer revisions.
Clar, un hipertens
ha de fer esport.
Un cardiòpata
un infartat
nosaltres tenim gent
que ha tingut un infart
que ha corregut la meia marató
de Tarragona.
Sí, sí, és veritat.
Però ho ha de fer
amb un ritme determinat
controlar un determinat
i s'haurà de fer valoracions
i s'haurà de fer revisions
i poquet a poquet
entra en aquesta filosofia.
Jo us he de dir
que en aquest cas
quasi la meitat
de les revisions
ja són gent
que estan convençuts
que això és interessant
i no perquè els obliga
per fer un esport
de competició
com fa 10 anys.
Clar, que això
està integrat
dins del que és la unitat
als clubs,
les entitats.
A nivell particular
qualsevol persona,
una persona d'una edat mitjana
en aquelles edats que deies
45 les dones,
55 els homes,
no ha fet exercici
fins ara,
doncs una mica de patologia
o cardíaca
o diabetis
o hipertensa
i decideix fer esport.
Arriba allà
i què li feu exactament?
En què consisteix
aquesta revisió
prèvia a l'exercici?
Bé,
el principal
és veure els antecedents,
a veure què ha passat,
què pren,
quina medicació,
veure els antecedents
personals i familiars,
quins problemes
ha hagut a la família,
què ha tingut ell
i en funció d'això
ja ens fem uns criteris.
Després fem una valoració global
bàsicament de l'aparell locomotor,
de l'aparell circulatori,
cardio circulatori
respiratori
i fem proves
a nivell cardiològic
i gairebé sempre
si és una persona adulta
s'ha de fer una prova d'esforç
per determinar
quin és el seu comportament
amb esforç.
A partir d'aquí
una mica és com dir
agafo un cotxe
i li miro
què li ha passat,
li miro el xassi
i li miro el motor.
I a partir d'aquí
decidim
si aquest senyor
té algunes limitacions,
contraindicacions
o adaptacions esportives.
D'aquí podem planificar
inclús
quin tipus d'entrenament
i els graus d'entrenament.
I que hem de fer demanar
hora a la unitat
i ja està.
Sí,
ens truca a la unitat
de medicina
o a la xarxa
el número que tenim
i alli et demanes
hora per fer
una valoració.
Anem cap a un altre estadi
i parlem de persones sanes
però pelets sedentàries,
aquells que vosaltres
apuntàveu
que al gener
ho volen fer tot.
M'imagino jo
que el primer
que hem de fer
perquè si no
estem condemnats
al fracàs
és posar-nos fites
que no siguin
molt ambicioses
al començament.
No cada dia.
No, no, a veure,
cada dia, cada dia.
Perquè el fracàs
està assegurat, segurament.
això s'ha de fer tot
en aquesta vida igual, eh?
Tu sempre t'has de posar
fites assolibles
perquè si no
acabes amb una frustració
i acabes fent
tot el contrari
del que volies fer.
Si tu vols
reduir 20 quilos
en un mes
això és absolutament impossible.
Si tu no ets capaç
de fer fites
el que sí que has d'anar
és a buscar
alguna persona
que t'ajudi una mica
a identificar
les fites
que puguin ser assumibles.
Però en qualsevol cas
si tu, per exemple,
fa molt de temps
que no fas una activitat
hauràs de fer
molt progressivament
una activitat
potser de resistència,
potser inclús en la força
potser...
S'haurà d'individualitzar.
Però sempre
a llarg termini
i si és un problema
per desgràcia
de sobrepès
doncs hauràs de pensar
que potser un sobrepès
l'has de baixar
en 12, 14, 24 mesos.
No és una cosa
de dir
doncs mira,
jo d'aquí a l'estiu
vull que m'entri
aquell banyador
que feia
quan tenia 18 anys
m'entrava
i ara tinc 40.
Això és impossible.
Això costa molt a entendre encara.
I després dels petits gestos
vull dir que
et pots marcar
una gran fita
de fer 20 quilòmetres al dia
però potser
més important
és que decideixis
pujar a la teva feina
que està en un segon pis
per l'escala
en comptes de l'ascensor.
Això suma.
Això suma
i això diàriament
és més important
que fer 20 quilòmetres
el dissabte
i no fer res més a l'ascensor
i després fer servir l'ascensor.
Vull dir que
si jo tingués
que aconsellar
o fer 20 quilòmetres
el dissabte
exclusivament
i no fer res més
i fer sedentarisme
i fumar
i pujar amb l'ascensor
li diria no,
no facis els 20 quilòmetres
però puja cada dia
les 4 vegades
que has de pujar
al segon pis
puja per les escales
no facis servir l'ascensor
no fumis
i aquest esforç diari
se t'ha oblidat
menja bé
aquest esforç diari
i constant
és el que és més important.
Anem cap als mínims
una persona
que no té sobrepes
senzillament
que nota que el seu cos
quins mínims
a banda de pujar
a les escales
perquè clar
després ja entra
que tu vulguis
un tema
d'images
un tema de pes
però només
jo vull tenir
el meu cor a punt
vull tenir
les meves articulacions
uns mínims
per no atabalar-nos
sisplau
a veure
hi ha hagut moltes fases
per posar-se d'acord
amb els mínims
perquè aquest és un tema
que cada 6 mesos
ho discutim
i anem fent
sembla que hi ha un consens
per dir que com a mínim
cada dia hauríem de fer
uns 30-40 minuts
d'una activitat moderada
sense arribar a suar
sense arribar a perdre
la respiració
l'alé
això no la compra
fregar tot això
no suma
no ho deia de broma
ho deia en sèrio
una forma de considerar-ho
i controlar-ho
hi ha diferents maneres
però hi ha una molt senzilla
que cada vegada s'està implantant més
que inclús a nivell de curses populars
s'està donant
que és agafar un aparell
molt senzill
que és un podòmetre
que és un catxarro
que és un pèndol
que cada vegada que va llogar
fa un clop
i calcular uns 10.000 passos
10.000 passes diàries
i considerant un pas
l'aixecar-te a la cadira
baixar, pujar una escala
això són passes
no cal tants metres
fer 10.000
aproximadament
representa 30-40 minuts
quasi una hora
de caminar
i que a més a més
és acumulable
com els punts
com a mínim
10 minuts
els acumulables són de 10 minuts
si fas 10 minuts
a partir de 10 minuts
ja és un treball aeròbic
que millores
el component cardiós
tens premi
per entendre'ns
tens bono
a partir de tens bono
es pot fer 3 vegades
o 4 vegades
de 10 minuts
o 2 de 20
però al final del dia
tu has de fer 10.000 passes
o bé 30-40 minuts
de caminar
anar a la feina
com ha dit el doctor Mercader
pujant i baixant escales
netejant la roba
netejant la casa
traient el passell al gos
fent el que sigui
anant a la compra
el que sigui
però la qüestió és que això ho has de fer
a veure
jo he de confessar
suposo que no li molesta
inclús anant a fumar
potser anar fumant dret
fumant dret i parlar
i també comptar
però millor que no fumar
és que ara ho direm
perquè està molt bé
abans el doctor Mercader
doncs el doctor González
du aquest aparell
ell no fa 10.000 passos
ell té el límit
el doble
més o menys
no
mínim 10.000
10.000
mínim
però sempre en faràs algun més
a veure
jo no sé vosaltres
però a mi m'ha fascinat
aquesta idea
perquè mira quina manera
més senzilla
d'anar
a banda que facis
una altra activitat física
quina manera
més senzilla
d'anar controlant
una miqueta
aquest exercici
trobo que és una gran idea
i em penso
que està fent prosselitisme
per l'hospital
el dia que quan surt
de la feina
ja tard
no ha fet
no arriba els 10.000
se'n va corrents
a Torra d'Embarra
per fer els 10.000 passos
per mig de la platja
de totes maneres
penseu que
jo que semblo
tan compleent
amb els convidats
és que no puc fer
no els hi puc portar
a la contrària
perquè tots dos
diguem-ne
que són d'aquells metges
que prediquen
amb l'exemple
hi ha d'altres que no
que vosaltres ho sabeu
que tenim col·legues
que esteu tot el dia
i que els hi costa
una miqueta
amb temps
però vosaltres prediqueu
amb l'exemple
per tant
no us puc contradir
parleu molt
però no
vosaltres feu exercici
no fumeu
feu una dieta equilibrada
ara fent referència
al tema del podòmetre
jo crec que és una manera
de tindre
de tindre la consciència
a la butxaca
i d'alguna manera
estar conscienciat
d'una manera permanent
que tens aquesta responsabilitat
sobre la teva salut
que és
el complir
amb aquest exercici
diari
jo crec que és una bona manera
de conscienciar-se
i com m'has dit
hi ha diversos companys
a la xarxa
que ho fan també
i que
m'han confessat
que també porten
el podòmetre
a la butxaca
per fer
correrà
correrà per tot arreu
jo quan surti avui de la ràdio
m'anirà a comprar un
jo us ho dic ara
i segur que amb els oients
també perquè dius callar
haurem de fer algun pacte
amb les tendes de podòmetres
i a més fixa-t'hi
que el doctor Mercader
ha donat una idea
de marketing fantàstic
perquè deies
com dur la consciència
a la butxaca
gran frase
posa la consciència
gran frase
està creatiu
i lligant amb allò del començament
lligant amb allò del començament
està creatiu
perquè fa exercici
i hi ha un estudi
que diu
que si fas exercici
la teva intel·ligència
també s'activarà
va pujant
no us puc contradir
és que teniu tota la raó del món
i tant de bo que ho compartim
tots plegats
perquè al final
del que estem parlant
és de viure
no sé si molts o pocs anys
però viure millor
d'això no hi ha dubte
segurament
de vigent
es pot tocar qualsevol cosa
com a tothom en esta vida
però evidentment augmenta la quantitat
i la qualitat de vida
molt bé doctor González
doctor Mercader
com sempre ha estat un plaer de veritat
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins al proper programa
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres