Comencem, doncs, el temps de cuina, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
com sempre encantats, acompanyats de Francesc Lledó del Quim Quimà,
el saludàvem ara fa un moment, i ja us anunciàvem que el tema d'avui
és el lluç de palangre, i també us comentàvem que teníem un altre,
tenim, de fet, un altre exemplar del llibre de Salvador Arimany,
i si el voleu aconseguir, doncs ens heu de trucar al 977-24-4767,
al telèfon del directe habitual del matí.
La pregunta és molt concreta, què és el palangre?
És a dir, quan dic aquest lluç és de palangre, què vol dir que és de palangre?
No, Francesc? Aquesta és la pregunta.
Sí, sí, que és el palangre.
Què és el palangre?
A veure si algú ens ho sap explicar, eh?
A la vostra manera, no cal que busqueu a l'Enciclopèdia Catalana, eh?
Sí, és... Bueno, esperem, a veure...
Allà no va donar pistes, és que és un tou, eh?
A veure si truca algú i ens ho explica, almenys no és massa complicat,
i més en una ciutat pescadora com la nostra, vull dir que no serà difícil.
Jo diria més, si algú no sabés què és el palangre,
visquent a Tarragona, que som la capital del Peix Blau,
però també de l'altre, eh?
Doncs sí que hi ha algú que ho sap, perquè ja tenim una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
En Ramon.
Ramon, què més, sisplau?
Ramon Castanda, Tarragona.
Què tal, Ramon, com va tot?
Sí, molt bé, treballant una miqueta.
Bé, això, quin remé, què hem de fer, no?
Què hem de fer, sí.
Doncs patirem una mica, però al cap de setmana festa,
tens una feina de dilluns a divendres...
I algun dissabte.
Algun dissabte que altre.
Algun dissabte que altre, també, correcte.
Bé, és el que passa, que a vegades no ens en recordem,
i això de treballar els caps de setmana és molt dur,
i val la pena recordar-se de la gent que treballa els caps de setmana, eh?
Jo només quan anàvem al col·legi, però ara ja...
És veritat.
Escolta, Ramon, què és el palangre?
Bé, el palangre és el lluç,
que està pescat amb am
a les barques palangreres d'aquí del Ceballo o d'altres ports, no?
Vull dir, està pescat un a un, amb l'am
i amb l'artesania del palangre,
del que en diuen el palangre.
Un art de pesca molt determinat.
L'art del palangre, més o menys, saps com funciona o no?
Sí, són les nances, aquesta mena de nances, que les van enrotllant,
que les van posant un a un i van cada fil amb el seu am.
Exacte, sí, sí.
Posen dues o diverses boies, no?, amb un fil principal,
i d'allí van penjant ams i ho deixen allà perquè vagin picant i ho van a recollir.
Exacte, i el cap de dos dies es va recollir, correcte.
El Ramon no li ha calgut en Ciclopèdia Catalana.
Escolta, Ramon, permeta'm una pregunta una mica personal.
Tens alguna cosa a veure amb el món del peix, del mar?
Sóc nascut al Serrallo i treballo amb el peix.
Va, doncs, home, un professional, ens ha contestat a la pregunta.
Estem encantats que ens hagis trucat.
I, escolta, que tens el llibre aquí a la ràdio, és per tu.
Jo crec que t'agradarà molt, eh?
És un llibre molt bonic, de veritat.
Estupendo, conec el senyor Salvador també,
per lo tant sé que és un bon professional en aquest cas.
Doncs, si coneixes el Salvador Arimany, ja et pots imaginar que el llibre és fantàstic.
Escolta, aprofitant que ets peixater, explica'ls-hi als oients
quina diferència hi ha entre aquest lluç de palangre i el de rastro, no?
Bueno, el de rastro és el que està pescat amb la xarxa, tot de cop.
Sí.
Aleshores, el problema que té aquest lluç...
A veure, problema, el problema pot ser molt bo,
el que passa és que és un lluç que, com que ja ve pescat tot de cop,
ve una miqueta colpejat entre ell, per una miqueta pescat
i per una miqueta, doncs, la qualitat en si.
Exacte, que està una miqueta més colpejat,
a vegades una miqueta més tou, no?, del mareig,
del tràfeg de pescar-lo, molt bé, sí senyor.
Més o menys, sí.
Una autoritat en la matèria, Ramon, moltíssimes gràcies.
No, autoritat gens.
Jo vaig tenir una persona que em va dir que es va morir
amb 80 i escaig d'anys i em va dir
amb el peix mai us reprem a sapigar tot, i tenia ben de raó.
És veritat, eh?
Sempre se prenen coses.
Sí, és veritat.
Ramon, un plaer saludar-te. Moltes gràcies.
Igualment, bon dia.
Adéu, bon dia.
Molt bé, ha estat immediat, eh?
I a més, fixa't, el Ramon del Serrallo,
i que treballa en el que és el món del peix,
doncs, Déu-n'hi-do, un autèntic luxe,
avui en el temps de participació.
Què fem amb el lluç de palangre?
Bé, he preparat en concret quatre coses,
a veure com anirà de temps, suposo que bé.
El lluç de palangre, o el lluç en general,
és un producte, doncs, delicat,
jo començaria per dir-ho així,
perquè té un tipus de carn que es desmunta fàcilment,
amb qualsevol cop, amb qualsevol cocció agressiva,
amb qualsevol...
És delicat, eh?
És una carn tova, molt gustosa,
sobretot si és un palangre d'aquí del Mediterrani,
però, doncs, s'ha de tractar amb carinyo
i no es pot coure de qualsevol manera,
o sigui, s'ha de coure de maneres una miqueta especials
i, sobretot, això, delicades, no?
Per exemple, és un producte que, evidentment,
se pot fer amb suc, hi ha forces receptes amb suc,
però que a mi no m'hi agrada gaire amb suc,
per això, perquè se'ns desmunta molt fàcilment,
és difícil de treure, eh?
Jo crec que és un producte que va millor al vapor,
a la planxa, al forn, eh?
O és ideal per fer papillots, també,
que són aquesta espècie de bosses
que tanquem dintre el forn
i que concentren els aromes.
Dit això, també dir, doncs,
com bé ens ha explicat aquest oient,
que hi ha diversos tipus de lluç, eh?
Hi ha els lluços que venen de fora,
que són aquells més grossos, normalment, molt grossos,
que, doncs, venen del Marroc
o venen de l'Atlàntic.
Després hi ha els lluços de rastro,
que són d'aquí,
són els mateixos que de palangre,
l'animal és el mateix,
l'únic que, això,
el pescar-lo amb l'arrastro,
doncs, ve una miqueta més colpejat
i ja és delicat de si el lluç,
doncs, és una miqueta més difícil de treballar.
I després, els millors,
que són aquests els de palangre,
eh?
que el lluç ve intacte,
no li han donat cap cop
i està perfecte.
Per cuinar-los,
per fer-los a la planxa,
amb supremes, diguem-ne,
a l'hora de...
si els volem fer sense espina,
sempre és millor que siguin una miqueta grossets,
per poder treure aquesta espina
i poder-los treballar bé.
Si els volem treballar sencers,
en què siguin petits,
allò tipus mida pescadilla,
que n'hi diuen,
eh?
Doncs, estan perfectes.
Jo començaria per la cocció
més sana, diguem-ne,
i potser la més senzilla,
que seria el vapor,
encara que direu,
ostres, jo és que no en tinc de vaporera a casa,
és que com ho fa jo a casa?
Però la podem improvisar, no?
Exacte, és el que anava a dir,
que la podem improvisar perfectament,
una vaporera.
L'únic que necessitarem és
una olla,
una miqueta alta,
un colador,
d'aquests de colar la pasta,
i ja està,
i una tapa.
Amb això ja podem construir
una vaporera casolana
per sortir del pas
i que ens donarà molt bons resultats.
Jo en aquest cas us proposo
un lluç fet amb farigola i llimona,
el vapor acompanyat amb unes bajoques,
amb un oli de farigola.
Una cosa molt sana,
molt de règim,
molt de tot.
Sí, sí, sí,
molt inofensiva.
Molt inofensiva.
Llavors,
és tan senzill com agafar aigua,
posar-la a bullir,
i quan ens arrenqui el bullir,
tirem un manat de farigola,
perquè ens agafi aroma a l'aigua.
no cal posar-hi res més,
perquè com que el lluç
no entrarà en contacte amb l'aigua,
no cal posar-hi ni sal ni res,
l'únic que ens farà és aquest vapor
que generarem,
doncs serà el que ens farà coure.
Llavors,
al damunt hi posarem el colador
on hi haurem posat el lluç,
aquí sí que damunt del lluç
hi posarem la sal,
una miqueta de pebre negre molt,
recent molt,
i una miqueta de suc de llimona
pel damunt.
Posarem aquest colador
dintre de l'olla,
però penjat,
que no toqui a baix,
i taparem.
Senzillament ho deixem
uns 7 minuts aproximadament,
dependrà evidentment del lluç,
el lluç jo en aquest cas
per aquests 7 minuts
estic parlant d'un lluç grosset,
però filetejat,
o sigui sense l'espina,
sinó que serà el filet net,
llavors en 7 minuts
tindrem prou de cocció,
serà una cocció molt justa,
però molt bona,
si voleu deixar-lo una miqueta més,
només cal apagar el foc
i sense destapar l'olla
deixar-lo una miqueta més
s'obscurar una miqueta més.
I ja està,
senzillament això.
A part,
bullim unes bajuquetes,
i fem un oli de farigola,
que ja n'hem parlat aquí
algunes vegades,
doncs senzillament
és agafar oli d'oliva,
posar-hi unes branquetes
de farigola dins
i deixar-ho reposar un temps.
Si teniu molta pressa,
agafeu aquestes branquetes,
les desfeu,
el que és la flor i la fulla
dintre d'un got,
i tirem l'oli amb el túrmics,
ho remenem una miqueta,
emulsionem, diguem-ne,
i ajudarà a aromatitzar
més ràpid per fer via.
Aquesta emulsió
l'hauríem de deixar reposar
almenys dues hores
perquè se'ns marxi tot l'aire
i quedi l'oli net.
Així faríem un oli a farigola
d'urgència,
però per anar bé
és d'aquelles botelletes
que va bé tenir a l'armari
amb farigola,
amb romaní,
amb el que sigui,
una miqueta d'oli d'oliva,
i anar tirant damunt
sobretot a la planxa
i a la brasa
i van de meravella.
Ja està,
és un plat de règim,
un plat saludable
i un plat de temporada,
perquè penseu que
els vaixells de rastro
d'aquí del port
estan de veda,
o sigui que no hi ha rastro
durant dos mesos,
el que és maig i juny
i fins al dia 1 de juliol,
fins passades
totes les festes
de Sant Joan i Sant Pere
no es faran a la mar de nou,
o sigui que han de tirar...
Per tant en lluz
que comprem ara
és d'importació.
No,
ni pot haver de Vilanova
ni pot haver d'altres llocs.
Però no el de la costa a costa de...
El que és el palangre sí,
el palangre sí,
perquè les palangreses sí que surten,
per això parlem d'aquest plat,
però el que és l'arrastro no,
l'arrastro ha de ser
de Vilanova
o ha de ser d'altres ports,
que no és el cas de Tarragona
que estan de veda.
Què més?
Una altra recepta.
Jo és una recepta
que em va xocar,
fa anys que la vaig veure
també molt senzilla,
la planxa,
però la vaig veure,
és la manera de coure el lluç
que em va agradar molt,
la vaig veure a Oviedo
amb un estall
que vaig fer fa molts anys ja,
molts anys,
ens hem fent grans.
Quan érem joves
hi podíem fer estalls.
Sí,
va ser a Casa Fermina
en concret,
a Oviedo,
i era...
O sigui que faven els llussos
i els tallaven a troncs,
que n'hi diuen ells,
o sigui,
talls de quatre o cinc dits
ben grossos
i sencer el lluç,
escatadet,
net,
se li treu el serrell
amb les estisores,
les dos a dalt
al llom superior
hi tenen una espina
i a baix al ventre
n'hi tenen una altra,
es treuen amb les estisores,
es tallen
i et queden uns tronquets
com si fossin uns troncs d'arbre.
Aquests troncs
han de fer això,
entre quatre i cinc dits
han de ser grossets,
llavors el que feien era,
quan tenen hi el tronc,
amb un ganivet,
l'espina del lluç
fa com el símbol de la llibertat,
fa com una...
com a tres pals,
en vez de ser recta
fa tres pals.
Llavors passaven un ganivet
fi,
una puntilla,
tocant a l'espina
i separaven l'espina
de la carn.
Li treien l'espina central,
però sense trencar el tronc.
Exacte,
però si ho vols
no cal treure-la,
ja sortirà sola després,
només és fer l'espai
perquè després
per allí s'hi tirarà oli d'oliva,
o sigui,
se separa amb el ganivet,
una miqueta l'espina
i llavors
s'agafa la planxa,
es posa ben calenta la planxa,
quan ja està ben calenta
s'hi tira la sal,
una miqueta de pebre negre
i s'hi posa el tronquet
al damunt,
llavors per aquest forat
que han fet a l'espina
s'hi tira un raig
d'oli d'oliva verge
i llavors l'oli d'oliva
va baixant
per aquest forat
que han fet
tocant a l'espina
i toca a baix
a la planxa.
Llavors,
clar,
al tocar la planxa
genera uns vapors
que tornen a pujar
pel centre de l'espina
i això fa que el lluç
s'acogui pel centre,
per la part de baix,
evidentment,
perquè és el que toca a la planxa,
però també pel centre,
van pujant els vapors
i se'ns va coient
amb l'aroma de l'espina.
La planxa ha d'estar
molt calenta
quan la posem
però després
mantenim la cocció
l'hem de baixar, no?
O sigui,
primer la planxa ben calenta
perquè ens marqui
i ens quedi
la part torradeta
però res,
al mateix posar-hi el lluç
ja la baixem
perquè ja amb la inèrcia
ja se'ns acabarà de coure.
La deixarem uns 5 minuts
perquè és un tronc alt
i ha d'anar pujant la cocció
per aquest forat que hem fet
i per tots els calors
que pugen a través de la planxa.
Uns 5 minutets
per aquest cantó,
llavors apugem la planxa
girem
i tornem a baixar la planxa
i el deixarem uns 3 minutets
per l'altre cantó primer
i llavors sugereixo
de tirar-hi unes cloïsses
agafem una cloïssa
d'aquesta de piscifactoria
mateixa
d'aquesta de criadero
o si les voleu
d'un altre tipus
la planxa
amb la sal
i els tolosucs
que ha deixat anar el lluç
i tirem les cloïsses al voltant
i tirem una miqueta de pebre
pel damunt
i una miqueta de sal
de les cloïsses
un rei onet d'oli
i deixarem uns 3 minutets més
amb el lluç a dintre
o sigui hem fet 5 minuts
per una cara
3 minuts abans de tirar
les cloïsses
i 3 minuts més
amb les cloïsses
molt bé
les cloïsses
se'ns n'hi ha obrint
se'ns n'hi ha fent
una crusteta
amb la sal
i el pebre
i l'oli per fora
i quan ja ho tinguem
això cuitet
que hauran passat
aquests 3 minuts
ho traiem
emplatem
i disfrutem
d'aquest plat
fàcil
i diferent
i molt gustós
d'una manera
jo crec que
una miqueta diferent
de menjar
aquest lluç de palanga
de les formes
que has explicat
aquí estàs magnífica
però és d'aquelles
que dius
em deixarà anar líquids
o no em quedarà bé
o em quedarà molt fets
no, si el lluç és fresc
de palangre
queda fantàstic
queda fantàstic
no hi ha problema
però 4 dits
que sigui grossit
ha de ser 4-5 dits
ha de ser un tronc
ha de ser un tronc de lluç
llavors la part que toca
la planxa
queda crusteta
queda més cuita
però l'haver fet aquest forat
els vapors que pugen
per l'espina
ens va coient tot el lluç
i a més el gustet
de l'oli d'oliva
i les cloïsses
amb el pebre
i això
queda molt bo
fàcil de fer
i un dia proveu
i veureu
també es pot fer
a la brasa
amb aquest sistema
també queda bo
però queda millor
a la planxa
almenys
hi ha més perill
que se't desmunti
a la brasa
sí
hi ha una miqueta més de perill
en canvi la recepta
que us vaig a donar ara
que l'he pensat pel forn
aquí sí que la podem fer
a la brasa
i no se'ns desmuntarà
és un lluç
fet amb espàrrecs
i pernil
el que farem
és agafar
un pernil
jo en aquest cas
crec que amb un mon pernil
ibèric n'hi ha prou
no cal que sigui
un pernil de clar
li farem
amb les llesques de pernil
agafarem
la que tingui més greix
si és tot el tros
però
que estigui vetat
que tingui vetes de greix
llavors
aquest pernil talladet
més o menys
mil·límetre
mil·límetre i mig
o sigui
no allò tan finet
tan finet
però tampoc molt doble
agafarem el lluç
el tallarem a troncs
també
en aquest cas
doncs
poden ser de tres dits
una miqueta més petits
i l'embulicarem
amb el pernil aquest
el lligarem
amb un fil
d'aquests de cuina
i el que farem també
és
si voleu
i a mi m'agrada molt
treure l'espina
del mig
i posar-hi un trosset
de pernil enrotllat
també
per treure l'espina
també amb el ganivet
tal com us he explicat abans
resseguim l'espina
i veureu que surt sola
si són les cues
o és la part de dalt
de tot
doncs veureu que no surt
llavors no passa res
la deixeu
i ja està
per un altre cantó
agafarem els espàrrecs
tallarem les puntes llargues
i senzillament
saltejadets
amb una miqueta de pernil
i un copet de forn
perquè se'ns facin tous
si us agraden tous
a mi m'agraden cruixentets
llavors només saltejadets
amb el pernil
n'hi ha més que suficient
el que farem és
aquests tronquets de lluç
que hem embolicat amb el pernil
els posarem en una safata de forn
un raiz honet d'oli d'oliva
pel damunt
sal i pebre
una miqueta de suc de llimona
i el forn
deixarem coure
uns 8 minutets
el forn fort
perquè se'ns torni
el pernil de fora
al voltant dels 200
220 graus
i ja està
senzillament això
agafarem després els espàrrecs
farem un llitet d'espàrrecs
amb el pernilet
i posarem el tronc de lluç
al damunt
un bon raig d'oli d'oliva
que també aquest oli d'oliva
si voleu
per donar una miqueta de gustet
de pernil també
i acompanyar-ho
o amb qualsevol oli d'oliva
d'aquests que ja teniu preparats
amb farigol
amb romaní
i anirien bé tots
inclús aquí m'hi agrada a mi
una miqueta de picant
o sigui podria ser un oli d'oliva
fet amb caienes
o amb algun tipus de picant
i pot anar de meravella
un altre plat senzill
i fàcil de fer
en aquest cas
per aquests lluços de palangre
magnífics
que estan sortint aquests dies
a Tarragona
i per últim
havia preparat aquell
amb cireres
que havíem dit
el de cireres és veritat
ho has dit al començament
el de cireres
està pensat per fer
amb la tècnica papillot
o sigui embolicat
i en aquest cas
li posarem també
un palet de foie
o sigui
estituirem
lluç i cireres
ho estic assumint
perquè em costa una mica
de veure-ho
amb l'escar sí que he cuinat
cireres
però el peix
em costa de veure-ho
en aquest cas
el que farem
la cirera serà
escorar junt
però intentarem
que no se'ns barregin els gustos
els aromes sí
però els gustos no
veureu com ho fem
i el color
ni el color tampoc
no se'ns tacarà
jo m'imaginava
el tall de lluç
vermellós
de la cirera
ha de ser blanc
completament
però hi ha d'haver
els dos colors
molt bé
mireu com ho farem
agafarem les cireres
que siguin grosses i maques
els hi traurem el pinyol
i les partirem per la meitat
una miqueta de fenya
és un plat de diumenge
aquest
o d'un soparet
així endreçat
amb amics
el foie
poden ser restes
a vegades
fem servir foie
per fer altres coses
i ens queden puntetes
les congelem
les anem guardant
i amb aquestes puntetes
és amb el que ho farem
si no
doncs comprem
una miqueta de foie
de fetge fresc
ni patés
ni micuits
ni res
sinó un fetge d'ànec fresc
i senzillament
com hem explicat
moltes vegades
saltegem aquestes cireres
partides per la meitat
amb el foie
sal, pebre
i una miqueta
de suc de llimona
perquè donar-li acidesa
per treure-li
una miqueta de pes
el foie és molt greixós
les cireres
normalment són força dolces
són poc àcides
ara
llavors ens faltaria
una miqueta d'acidesa
que la corregiria amb aquest suc de llimona
o sigui que agafarem
el foie i les cireres
amb una miqueta de sal
i de pebre
a la paella
sense oli
perquè el foie
ja ens deixarà anar l'oli
saltegem
que se'ns torni en un palet
i llavors tirarem
un raig de suc de llimona
li donarem dos tomets
i a fora ja
llavors agafarem
les papillots
per anar bé
s'han de fer
amb paper sulfuritzat
o amb aquest tipus de paper
abans se feien
amb paper d'alumini
però
deixen anar
residus metàl·lics
i a veure
per prendre'n una
no passa res
però doncs a la llarga
no són massa bones
el que passa és que també
són més difícils de fer
amb paper sulfuritzat
i això
llavors un petit truc
ho és
podem posar una base
de paper sulfuritzat
o d'un paper de cuina
o sigui
agafem el paper d'alumini
el posem damunt de la taula
llavors al mig
hi posem el paper sulfuritzat
i tot el que és
el menjar
el posem damunt
del paper sulfuritzat
perquè no toqui
l'alumini directament
i després tanquem
la papillota amb l'alumini
llavors és més fàcil de fer
i evitem aquest contacte directe
del metall
amb el menjar
que si toca no passa res
mengem els bocats
i això
el que passa és que el coure
doncs ja és més propens
a dissar
i sobretot molt a la llarga
a nivell professional
que en fem cada dia
i estem
doncs hem de cuidar més
la salut dels clients
a la llarga
no?
per a l'acumulació
diguem-ne
doncs bueno
dit això
el que farem és
agafarem aquest paper
el posarem aquí al mig
i farem un llit
amb aquestes cireres
que hem saltejat
amb el foie
llavors al damunt
hi posarem
el lluç
però sense treure-hi la pell
per fer una capa
aïllant la pell ben escatada
per fer una capa aïllant
de colors
i de gustos
amb les cireres
i posarem això al damunt
posarem una miqueta
de sal i de pebre
i una miqueta
de suc de llimona
per damunt del lluç
i tancarem senzillament
la papillot
el que s'ha de fer
és tancar-la
hermètica
o sigui s'ha de caragular
almenys 3 voltes
pels costats
i 3 voltes
per la part de dalt
perquè quedi hermètica
i podem tirar també
un rajolet de bi blanc
si voleu
però doncs si no
amb el suc de llimona
n'hi haurà prou
tanquem hermètica
tenim el forn precalentat
a tope
jo el posaria
a 250 graus
i posarem
la papillota dintre
una papillota
està cuita
quan està totalment inflada
o sigui
veureu que s'infla com un globus
quan la tinguem inflada
com un globus
ja està cuita
heu de comptar
que passaran això
uns 7 minuts
el lluç
amb filet
net sense espines
d'acord
i ja està
senzillament
quan ho tinguem
el traiem
posem la taula
es pot posar
individuals
amb cadascú
és correcte
posar la papillota al plat
i li obres
tancada
és a dir
tancada
davant de cadascú
i llavors l'obres
se l'obri cadascú
o amb unes estisores
tu l'obres
fas com una bústia
i obres la papillota
és molt xulo
perquè llavors
tots els aromes
et pugen
i a més es manté calent
i es manté calent
i el peix fred
cuinat així no val res
exacte
a més és molt pràctic
i amb un sopar d'aquests
de compromís
perquè tu pots tenir
les papillots preparadetes
ja a la safata de forn
el forn
a tota pastilla
calent
i tot fora del forn
i llavors
quan mengeu el primer
allò just abans d'acabar
vas
només t'aixeques
poses les safates al forn
i segueixes menjant
7 minutets
les treus
i serveixes ja
els comensals
és el moment
i és l'ideal
per una papillota
que no reposi
sinó servir-la inflada
el moment s'hi reposa
se refreda
baixen els aromes
ja no és el mateix
és com si tingués
una cocció
amb aigua
exacte
és una miqueta diferent
sempre ens queda allò
de fer-lo arrebussadet
i fregit
que està boníssim
però això ja ho fem
de tancar-lo a la planxa
això és diferent
cosetes una miqueta
una miqueta diferents
dir això
dir que
manipular aquest llust
passar-lo de la paella
al plat
sempre és millor
tenir una rasqueta
una pala
una cosa plana
no ho intenteu fent forquilles
s'os desmuntaran
els lluços són molt delicats
i sobretot amb aquestes coccions
si estan ben fetes
no queden durs
sinó que queden super tendres
super molosos
i llavors
doncs
necessitarem una pala
allò per traslladar-lo
amb carinyo
i sencer
al plat
del comensal
ja està
només dir això
dir que disfruteu
d'aquests palangres
que ara hi ha
i bueno
esperar que s'aixequi la veda
per disfrutar de la resta de pell
doncs també de la resta
però de moment tenim això
que té una qualitat
també bona
Francesc
dijous ara ho comentàvem
amb el Ricard
Sant Joan
no tindrem programa
jo no sé si el Quim Quima
feu alguna cosa especial
per Sant Joan
donem sopars
molta receta
i tot això
però doncs
no res
igual faig algun menú
per Sant Joan
la veritat és que no m'ho he plantejat
encara
però és possible que sí
que faci un menú de rebetlla
però és un dia també
que la gent
doncs
anant-nos foc
no en podem fer al carrer
és més cosa de grups d'amics
i moltes vegades sí
la gent jove sobretot
doncs s'ajunten
amb grups d'amics
i això
i els que som una miqueta més grans
doncs sí
potser sí que sortim a sopar
bueno jo a treballar
no a fer sopars
però bueno
és un dia
com bé deies tu
dels més bonics
jo al meu segon fill
li vaig posar Joan
per això
perquè jo crec que és un dels dies
més bonics de l'any
és un nom que m'agrada molt
i és un nom de festa
és un nom de solstici
és un nom d'estiu
és un nom mediterrani
també
té moltes connotacions
ho té tot
tu també en tens un de fill
jo també tinc un Joan
és veritat
doncs escolta Francesc
una altra cosa
que a banda de Sant Joan
horaris canvis al Quim Quima
encara estem amb l'horari de sempre
estem amb l'horari de sempre
però ja
com sempre diem
de Sant Joan a Santa Tecla
obrim totes les nits
i només a les nits
o sigui que a partir de Sant Joan
però doncs
ho farem coincidir
amb el dilluns següent
que em sembla que és 28
si no m'equivoco
doncs a partir d'aquell 28
obrirem ja totes les nits
no tancarem cap dia
exceptuant la setmana dels focs
que fem una actuació especial
aquí al passeig
del que és el bèlcol mediterrani
se fa un sopar
amb l'associació
de restaurants de la Peralta
fem un sopar amb cuets
o sigui organitzem un sopar
que seran tapes
10 restaurants diferents
d'aquí a la Peralta
muntem tapes
unes 5 tapes cada un
i llavors tu podràs pagar
una entrada
que seran de 15 o de 25 euros
i tindràs dret
a dues tapes i una beguda
o a 4 tapes i dues begudes
i podràs doncs
mentre sopes
i veus els focs
serà un luxe
és una cosa nova
que amb l'Ajuntament
juntament amb l'Ajuntament
amb l'associació i tot
estem preparant
per aquella setmana dels coets
que és la primera de juliol
doncs just a la setmana abans
començarem
Déu-n'hi-do
a l'associació dels restauradors
de la part alta
quan es van constituir
ja per Santa Tecla
recordo que es van presentar
oficialment
parlant que tenien molts projectes
que farien moltes coses
i des del setembre
de l'any passat fins ara
Déu-n'hi-do
estan complint
perquè cada esdeveniment
important de la ciutat
són allà
amb iniciatives atractives
com ara aquesta
que comentava el Francesc
i que en parlarem
àmpliament
en el moment
quan arribi
Francesc Lodó
moltíssimes gràcies
i bona rebella de Sant Joan
que no ens veurem
fins l'altra setmana
segur que sí
nosaltres treballant
però alguna cosa més farem
Adéu-siau
bon dia
Adéu
bon dia