Un altre dimarts, en aquesta recta final
del matí de Tarragona Ràdio, saludem
en Felip Caudet i us preguntem
on us fa mal? Felip, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens està escoltant.
Doncs si em preguntes a mi on me fa mal?
On es fa mal, Núria? Als peus.
Ah, molt bé, perfecte.
És una resposta molt adient.
Perfecte, no, perquè el mal de peus és de lo pitjoret que hi ha, que sí.
Ja ho pots ben dir.
És un mal indicatiu en molts sentits.
El peu, Núria, i el programa d'avui va dedicat al peu,
i el peu i a com el tractem, d'acord?
I com el vestim, és molt important.
Avui parlarem dels calçats, també.
Ah, sí? Molt bé.
Sí, sí, sí. És interessant perquè el peu és un gran oblidat, la veritat.
Sí, és veritat.
És a dir, com que sembla que estigui allà baix, tan alluny,
doncs a vegades fins i tot hi ha circumstàncies de la vida que fa que ni ens hi arribem, no?
A vegades la panxa, a vegades l'esquena.
És a dir, i sempre va quedant com una part oblidada.
El que passa és que ell ja va fent els seus avisos.
Una forma amb la que avisa el peu és amb la forma del dolor.
gairebé et podria dir que és el poc recurs que té per recordar-nos que està allà baix i que té molta més importància del que ens arribem a pensar.
Suposo que molta part d'aquest dolor o del que li pot passar al peu ve relacionat amb qüestions que passen a la resta del cos.
Correcte.
El que no fa mal per ell sol normalment...
Pot fer-ho, pot fer-ho, pot tindre problemes intrínsecs del peu,
de vegades pot vindre al contrari per altres qüestions de la resta del cos,
o fins i tot diria, i per això vull pensar que era dient parlar-ne,
moltes vegades les qüestions o les queixes que el peu emet venen directament vinculades al calçat que portem,
a com el tractem, diríem, bàsicament.
Però comencem, Felip, perquè hi ha un munt de coses, eh?
Sí, primer ens hem de fer una idea molt interessant de què és el peu, la veritat, com a estructura.
Ostres, sembla tan bàsic.
Sí, és tan bàsic, però mireu, el peu és una part del cos, una estructura del cos,
que està composada per 26 ossos diferents.
Això és una gran quantitat d'ossos.
Què vol dir? Si hi ha 26 ossos diferents, vol dir que hi ha multitud d'articulacions,
de petites articulacions, vol dir que tenim al voltant de més de 100 lligaments al peu,
o sigui, estructures que serveixen per aguantar aquesta relació entre os i os,
i després tenim tot un plegat de músculs que permeten la seva adaptació al terreny on caminem
i sobretot un fenomen molt important.
Que és el fenomen de possibilitar la marxa al caminar.
Llavors han de ser músculs molt, molt, molt potents.
Molt forts per aguantar el pes i el...
Perquè són els que comencen la palanca a l'hora de caminar, a l'hora de fer la propulsió, que es diu.
I tot i així, doncs, amb tanta complexitat, tampoc és que doni tants problemes, eh?
Perquè a nivell d'articulacions...
En dona, en dona, Núria. Sí, sí que en dona, sí que en dona.
A diferents nivells, d'acord?
El clàssic problema articular del peu sempre el vinculem al turmell, pròpiament, no?
Per allò dels esquinços o allò...
Perquè potser és l'articulació pivot, és l'articulació que connecta la resta del cos amb el peu,
perquè això és una tipus que pateix.
Però també hi ha altres articulacions que també s'emporten amb força patiment.
Per exemple, n'hi ha una de molt clàssica d'articulació,
que és una de les articulacions que té el dit gros,
que derivarà en un programa que, Núria, si et sembla,
en podem parlar en un altre programa, que és el fet del Galindó.
El Galindó...
Del Juanete famós, que diem, eh?
Que és l'articulació metacarpofalàngica del dit gros.
Això és un problema de l'articulació, doncs?
Sí, sí.
Val?
Sí, sí. I tu digues, en parlarem, en parlarem.
Llavors, una cosa són les qüestions articulars dels ossos, pròpiament.
Després hi ha, com que us he dit, que hi havia tants de tendons,
tants de lligaments, tants de músculs,
doncs penseu que han de fer molta força.
I, per tant, hi ha molts problemes que també són derivats d'aquests excessos de força.
És una cosa molt important, la serviria del peu,
és que el peu té una forma.
I té una forma que s'ha de considerar estàndard, sana.
Variacions sobre aquesta forma se consideren patològiques.
Per exemple, el peu ha de tindre dos ponts, que es diu, dos arcs.
Un que és molt conegut, que és aquest que veiem a simple vista,
que aniria des del dit gros cap al taló, aquest sí que el veiem.
Quan aquest pont està alterat, tenim o un peu pla o un peu cabo.
Això tindrà unes connotacions i uns problemes, donarà.
En el cas de l'altre pont, el petó, és un pont que va,
que aquest és més discret, aquest no el coneixem gaire,
aquest es queixa normalment, però en aparència,
les persones no sentim que hi hagi un problema,
només tenim dolor,
que és un pont que va des del dit gros cap al dit petit.
D'acord?
Ah.
És a dir, són aquests dos ponts, bàsicament,
dos arcs, realment, la paraula és dos arcs.
No, per la planta del peu.
Per la planta, sí, sí.
Podríem dir que el peu té tres punts de recolzament importants.
un és el taló, un altre és la base del dit gros
i l'altre és la base del dit petit.
Si feu línies que coneixin aquests tres punts,
veureu que és un triangle.
I amb això fem la propulsió.
Correcte, aquests serien els punts teòrics de recolzament.
Com és que no, a vegades no recolzem bé?
Perquè l'esquena o altres estructures
ja ens demanen de recolzar malament o perquè el peu...
Aquí ve la patologia.
Però què pesa més?
Les patologies, en aquest cas,
venen donades per l'estructura de l'esquena,
dic jo, o per el propi peu?
Per on comença tot?
El peu pla, per exemple.
Un peu pla és que poden vindre...
Una cosa és parlar de la patologia concreta
i l'altra cosa és parlar de la causa.
D'acord?
Que és el que tu planteges.
Llavors, raons en podem tenir tant de dalt a baix
com de baix a dalt.
Això sempre és més difícil de discernir.
Això es alimenta, no?
Correcte, això és a ulls d'un bon clínic,
d'un bon fisioterapeuta, d'un bon podòleg,
determinar realment quina és la raó.
Per què?
Perquè, sapiguent la causa,
realment es pot solucionar el problema
que pugui tenir aquell peu.
Llavors, llavors, i la causa és un terme.
I això ho hauríem de deixar en mans del clínic.
L'altra cosa és el que li passa pròpiament al peu,
la patologia que podem parlar-ne.
Llavors, per exemple, un peu pla,
en aquest cas, el producte final
o el mecanisme final que produc el peu pla
és que la musculatura del peu
no suporta la musculatura plantar,
es laxa, es relaxa, s'estira excessivament.
i llavors no permet que hi hagi aquest petit pont
que hi hauria d'haver.
El fet que hi haguin aquests ponts
és perquè estan pensats, insisteixo,
pel mecanisme de moviment,
per facilitar la propulsió.
És un joc de palanques que es diu.
Llavors, hi ha d'haver aquest petit pont.
Després hi ha l'altre extrem.
Hi ha gent que en té massa de pont.
Llavors, en aquest cas,
el problema és que aquesta musculatura
treballa excessivament massa.
Molt fort, molt fort.
Raons, doncs a vegades són raons
que poden vindre de dalt, com tu deies,
com tu comentaves,
serien aquestes cadenes de músculs
que ativen massa.
A vegades els calçats que hem portat.
O la formació mateixa del peu.
Després poden haver alteracions congènites.
Això també s'ha de dir que és una possibilitat.
Què va acompanyant normalment un peu
que té molt de pont?
Fixeu-vos si l'hagi incompatiu.
Doncs amb uns dits amb garra, que es diu.
Uns dits que volen que la sensació que teniu,
si se'ls mireu,
és que es volen arrabar al terra,
volen agafar-s'hi.
Clar, tota la superfície que no pot agafar,
que no pot recolzar per aquest excés de pont...
Clar, la pèrdua de superfície que hi ha
amb l'excés de pont,
la volem compensar amb els dits.
I això crea, doncs, una cadena d'altres problemes.
Clar, i llavors penseu que una cosa
és tenir unes circumstàncies
durant unes setmanes,
durant un mes, dos,
però imagineu-se tenir aquestes circumstàncies
tota la vida.
A tot això s'arreglen plantilles?
No.
Les plantilles són un suport.
És a dir, és una forma,
un enfoc terapèutic, que es podria dir,
que intentaria, doncs,
o això, de vegades estimular
el recolzament en un punt,
de vegades estimular que la musculatura treballi,
o de vegades estimular que la musculatura es relaxi.
Això serien les finalitats bàsiques
de les plantilles.
Però,
tornant al que tu havies plantejat abans,
si jo tinc un problema que ve des de dalt,
si jo només et poso unes plantilles,
poca cosa arreglaré.
Per què?
Perquè el meu cos insistirà
en que el peu treballi d'una forma determinada.
Doncs haurem d'anar una mica més amunt.
I si recordes,
Núria, l'altre dia que parlàvem
de l'últim programa que vam fer,
parlàvem de la postura,
doncs, una de les formes clàssiques
i les més interessants
per canviar el que li passa al peu,
et podria dir moltes vegades,
és canviar la postura.
Déu-n'hi-do.
És que l'esquena i el peu
van molt relacionats,
eh que sí?
Totalment.
Has de pensar,
pensa en un edifici.
Els peus
són la base.
És on se suporta tot l'edifici,
en aquest cas el cos humà.
Si aquest suport,
aquesta base,
no treballa en condicions,
l'edifici caurà.
Llavors, el cos què fa?
Per evitar caure,
si aquesta base no està en condicions,
busca estratègies.
De vegades és torsionar l'esquena,
de vegades és avançar posturalment el cap
o les espatlles.
És a dir,
estratègies en té moltes al cos.
Clar,
i això de fet ho notem a vegades
quan momentàniament ens fa mal
algun punt del peu,
perquè hem agafat algun fong o així,
que no podem recolzar
que caminem diferent
o perquè tenim un esguins.
Ja ho notem,
que l'esquena ens demana una altra posició.
És correcte,
i a vegades això acaba acabant
o acaba provocant
una batologia en un altre lloc.
Moltes vegades,
gent que es canvia les sabates noves,
per exemple,
o es posa unes sabates que li fan mal
i sense verenment vincular-ho,
al cap d'una setmana
comença a tenir problemes de cervicals.
Ai, quin mal que em fa!
I com pot ser si no he fet res especial?
Doncs sí,
el que ha fet especial
és que ha canviat el recolzament del peu.
Parlem de les sabates,
si et sembla,
ens queden cinc minutets.
Sí,
parlem de les sabates
perquè precisament és això,
aquí està el cuit de la qüestió.
I penso que hem de parlar
de les sabates
des de tres aspectes diferents.
Un és el problema
de les sabates avui en dia,
perquè les sabates avui en dia
tenen un problema.
Home,
quina veres,
que hi ha molts models
i molta belletat.
Les sabates en tenen tres,
bàsicament,
de problemes avui en dia.
Específicament,
eh?
El primer és la forma
de les sabates.
És a dir,
avui en dia
es tendeix molt
a sabates o calçats
amb molta punta.
Estan de moda.
Llavors,
què passa?
Imagineu-vos un calçat
amb punta,
el que fa és que els dits,
els dits,
per treballar dins la sabata,
hagin de veure's
apretats,
apretats,
apretats,
i al final això
fa que uns,
possiblement,
s'amunteguin uns
damunt dels altres.
Quanta gent que ens està escoltant
coneix algú
o si no li passa amb ell mateix
que té un dit
del teu damunt de l'altre.
No és perquè sí.
S'ha de dir
que les sabates aquí
hi compten molt.
Un és la punta.
Un altre,
i bueno,
ja no només això,
d'un dit damunt d'un altre.
per exemple,
els famosos callos,
aquestes fabricacions
de pell
que fa el cos,
també són derivades
de puntes tancades,
normalment,
de llocs on hi ha
un estímul
de fregament,
d'irritació,
i el cos
es defensa fabricant pell.
Això és un altre problema,
per exemple.
Un altre aspecte
de les sabates
que també avui en dia
és un problema.
L'alçada,
els talons.
Aquest és un altre.
I no dic només els talons,
sinó també
la pròpia sola.
Si tenim aquestes,
ara ja no se'n veuen tant,
però fa un parell any
es van tornar a posar de moda
aquestes famoses
parell anys
o tres anys,
no?
Aquestes plataformes,
això que es posaven sabates,
no sé,
estic molt i capaçat de moda,
però sí que les he vist
pel carrer.
El taló no és només el taló,
sinó que...
Que la sola també és alta.
Sí,
això és un problema.
Això és un problema,
perquè fent això
el que fa és
donar-li inestabilitat
al peu.
Sí,
però si sembla al revés,
si dius,
mira, jo em recolzo millor així
que no pas amb un taló.
No,
el que passa és que guanyem alçada
en aquest sentit,
llavors,
l'articulació real del peu
no es fa en base al terra,
es fa un centímetre més amunt
i això que voldrà dir,
en aquest cas el turmell
patirà moltíssim.
Val.
Llavors,
et pot donar la sensació
d'estabilitat
perquè et dona una sensació
d'una base sòlida,
d'acord?
Però a dalt de l'articulació
té uns riscos immensos.
Si et fas unes dins,
farà més tremend
sabates d'aquestes
que no pas amb aquestes sabates,
no?
Llavors,
què passa?
Que una cosa és el taló,
ai,
el taló,
perdó,
la sola,
i l'altra cosa és el taló.
Aquest és el que porta
més riscos.
Un taló alt,
ja n'hem parlat moltes vegades,
doncs comportarà,
mira,
si tu poses un taló alt
en un peu,
vol dir que la part de davant
del peu,
els ossos de càrrega
de davant
treballaran moltíssim.
Es carrega tot,
a part de que arquejaràs
l'esquena,
les lumbars.
El segon problema
derivat serà
la hiperlordosis lumbar.
Per això es porten
els tacons,
perquè la gent
vol provocar estèticament
aquesta sensació
de cama llarga,
de cama estilitzada,
fins i tot de natge
que surt,
que s'aixeca una miqueta més,
no?
Però hi ha altres problemes,
varius derivades del taló,
perquè la musculatura
treballarà molt tensa
i dificultarà
aquests retors venors,
mals de cap,
perquè clar,
tots aquests músculs tensos
acabaran provocant dolors.
No, Déu-n'hi-do.
Però escolta,
tu m'has dit
que tampoc és bo
anar amb una sabata
extremadament plana.
No, no, no,
plana.
Un taló apte
pel consum humà,
per l'ús humà,
se'n va aproximadament
als 3 centímetres.
3 centímetres,
amb un l'estirà,
amb un l'estirà 4.
Per què?
Perquè el cos,
amb aquesta alçada,
ja té capacitat de compensació
i li queda una certa llibertat.
I el fem treballar una miqueta,
perquè un taló excessivament plat
també és massa relaxant,
vull dir,
fa que tot es destensi.
El taló una miqueta més alt,
això dels 3 centímetres
que et deia,
facilitarà la propulsió.
Ja posa el peu
en una posició
apte per la propulsió,
per caminar.
D'acord?
Si ens passem,
és massa,
el portem a l'extrem.
I si no tenim taló,
el que fem és que el peu
ha de fer molta més fenya, també.
d'aquí que la gent
per sempre acostumada
a portar unes sabates normals
de 3 centímetres de taló,
quan se les posa més planes,
li fan un munt de mal als peus.
Per què?
Perquè la seva musculatura
no està acostumada
a fer tanta força.
Llavors,
hòstia,
el temps se'ns ha tirat damunt.
Ens falta però el tercer problema,
de la sabata si el vols.
El tercer problema de la sabata,
sí,
perquè jo us portava preparat
per parlar-vos
dels calçats dels nanos,
dels nens
i dels adults, també, no?
La setmana que veu rematem,
però digue'ns el tercer problema.
Ens has parlat de la forma,
del taló,
per tant l'alçada.
L'alçada
i l'altre és
els materials que es fan servir.
Ah.
A veure,
sobretot la sola.
Avui en dia es tendeix molt
a fabricar per qüestions de costos
soles de tall de goma,
de plàstic.
Clar,
aquestes soles de goma
són aïllants
realment del terra.
Clar,
en el cas de l'electre
estarà molt bé.
Però els humans,
com que som éssers vius,
contínuament
fem un bascanvi
amb el medi,
amb els nivells
i un, per exemple,
és a nivell energètic,
a nivell...
Però ja no parlo
quan parlem d'energètic,
del sistema energètic,
de les teràpies
que a vegades n'hem parlat aquí,
de l'acupuntura.
Si no us parlo,
per exemple,
de l'energia estàtica,
és una energia
que es genera
pròpiament del moviment,
de l'afragar,
és una qüestió molt física.
Què passa?
Si no tenim
algun material
que permeti
la descàrrega d'això,
anem carregant
energia estàtica.
Llavors és el típic.
Segurament a molta gent
que ens escolta
li ha passat
tocar una porta metàl·lica
i rempar-se.
O anar al supermercat
i agafar el carro
i rempar-se.
Això és perquè no descarreguem
l'energia estàtica.
Solució!
Soles,
les clàssiques soles,
les millors soles
són aquelles que són de pell.
les famoses que es feien.
Clar, això només
ara ho trobem
en calçats de qualitat.
Perquè avui en dia
fins i tot
es fan calçats
amb la sola de goma,
de plàstic,
i se les pinta
perquè doni
aquella sensació de pell.
No se'n fieu.
Si voleu un calçat sa,
heu de buscar
que es pugui
descarregar el peu amb allò.
Felip,
hem detectat
els tres problemes
i posem solució.
Continuem parlant
del calçat,
si et sembla,
la setmana vinent.
Perfecte.
del calçat
i també dels
juanetes
i de lindons,
que és un tema
que inquieta
perquè és molt comú.
Felip Codem,
moltes gràcies,
fins la setmana vinent.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.